-f. P1v-
―Lo desig de tostemps servir-te ab la speriència de tanta gentilea e la suavitat de les tues paraules, me han conduyda en tan alt grau de amor que afectadament vull encara major mal que morir per tu, senyor Tirant, merexedor, no de hun regne o imperi, mas de senyorejar lo món, obeynt-te, ensemps ab los mortals, la mar, los vents y la fortuna. Ara só alegra dels meus passats mals e dans, puix la tua gratitut los accepta: em semblen pochs a sguart dels que per tu passar se deuen. Mas no és novella cosa al teu noble costum, perquè tostemps vers mi he coneguda molta virtut e amor. Dexa'm, senyor, besar-te los peus, que no sé per hon comence a regraciar-te les honors e gràcies que a mi, poch merexedora, liberalment atorgues. Dius que·m faràs parenta afixa a la casa de Bretanya, mesclant la mia sanch ab la de Roca Salada. A mi, senyor, és infinida gràcia que serventa o cativa tua y dels teus lo restant de ma vida me atorgues despendre. Gran socors lo meu trist cor ha rebut de les tues gracioses paraules, mas no·t desplàcia de matrimoni fer-me deliura, perquè contrasta la subjugació de nosaltres, dones, a la libertat que, per a plaure e servir-te, infinidament stime.
Larga disputa fon de Tirant ab aquesta donzella per lo matrimoni que de aquella ab lo senyor d'Agramunt deliberava, assi[g]nant-li diverses rahons, al·legant moltes santes autoritats per les quals Pla[e]rdemavida, aprés de honestíssimes defenses, consentint a la voluntat de Tirant, en poques paraules hun poch spay tardà respondre.
―Fogiu de mi, castedat, honesta vergonya e temerosos pensaments, perquè les mies orelles, acostumades de ésser ubertes a les paraules de Tirant y lo meu cor de obeyr los manaments de aquell, és impossible li deneguen cosa que a Plaerdemavida honor y bé singular li procura! Presta és, senyor Tirant, la tua serventa: sia fet de mi segons la tua voluntat.
E encara parlava Plaerdemavida quant Tirant se levà del coll una rica cadena e la mès al coll de Plaerdemavida per senyal d'esdevenidor matrimoni. Aprés, féu portar peçes de brocat e vestí-la com a reyna. Aprés, Tirant tramés per lo senyor d'Agramunt e pregà'l molt no li digués de no del que ell li diria, com ell ho tingués ja promés. E lo senyor d'Agramunt li respòs en semblant stil:
―Senyor Tirant, molt stich admirat que vostra senyoria pregue a mi de neguna cosa, car sols lo manar és a mi molta gràcia e no y freturen prechs, car yo ab molta voluntat faré tot lo que·m maneu.
Dix Tirant:
―Cosín germà, yo tinch deliberat de fer-vos rey de Feç e de Bogia e dar-vos per muller a Plaerdemavida, car sabeu bé com tots los del nostre linatge li som molt -f. P2r- obligats per los treballs que ha passats per nosaltres e per la molta amor que·ns porta, com sia donzella de grandíssima discreció e de honestíssima vida. A vós vendrà molt bé, e a ella, per la gran amistat que haguda haveu.
Respòs lo senyor d'Agramunt:
―Cosín germà, senyor, lo meu delliber no era de pendre muller, emperò a mi és massa gràcia e honor que vostra senyoria me pregue de cosa que yo us dech suplicar, he us ne bese peus e mans.
E Tirant no u volgué comportar, mas pres-lo per lo braç e levà'l e besà'l en la boca. E aprés, li féu infinides gràcies axí dels regnes com de la novella muller.
No fon de poca stima la contentació que Tirant pres en haver conduyt aquest matrimoni, que més se n'alegrà que de tota la conquesta de la Barberia. E féu molt prestament emparamentar lo palau de la senyora de Montàgata de molts bells draps d'or y de seda e féu-se venir tots los músichs de tota aquella terra, de tota natura d'estruments que trobar-se pogueren. E hagué fet provesió de molts confits e d'especials vins per triümphar la festa. E Plaerdemavida fon molt ben abillada, que la sua presència e gest demostrava bé ésser reyna. Fon portada en la gran sala hon era lo rey Scariano e Tirant e molts altres barons e cavallers, e la reyna, muller del rey Scariano, qui vingué en companyia de Plaerdemavida ab moltes altres dones d'estat. E feren les sposalles ab grandíssima festa e dances de diverses maneres e molt singulars col·lacions que y foren fetes. Aquells dies que les festes duraren, Tirant tingué tinell a tots los qui menjar hi volgueren. Duraren aquestes festes huyt dies, en gran abundància de totes coses.
Com totes les festes foren passades, Tirant féu armar una grossa nau e metre molt bé en orde e féu-la carregar de forment per trametre en Contestinoble per socórrer a l'emperador. E féu-se venir davant Melchisedech, senyor que era de Montàgata, e dix-li com ell tenia de anar ab aquella nau en Contestinoble per missager a l'emperador e pregà'l que·s volgués molt ben informar del stament de l'emperador e de l'imperi en quin punt stava, e del stament de la princessa. E donà-li les instruccions e les letres de crehença e féu-lo recullir molt ben abillat e acompanyat. E donada vela partiren ab molt bell temps per complir son viatge.
Donada expedició a la nau per lo valerós Tirant, féu levar lo camp e posar tota la cavalleria en orde, e la gent de peu, e féu carregar molts carros de vitualles -f. P2v- e moltes altres coses necessàries a la ost e tota la artelleria per a combatre les ciutats, viles e castells, car ell ne tenia molta en gran quantitat qui li era restada dels reys qui eren fugits e molta que lo rey Scariano ne havia portada. E açò féu ell perquè pogués prestament pendre e subjugar tota aquella terra. E partí e féu la via de una ciutat que havia nom Caramén, qui és en la fi de la Barberia, qui afronta ab los negrins, ço és, ab lo rey de Borno, car en aquella ciutat se eren recullits tres reys dels qui fugiren de la batalla, vençuts per Tirant. Los altres se n'eren tornats en lurs terres.
E anà ab gran multitut de gent de peu e de cavall per aquella terra, conquistant castells, viles e ciutats, qui per força, qui per grat, car molts venien a fer obediència e donaven les claus al rey Scariano e a Tirant, clamant-los mercé. E aquells los receptaven ab molt bona voluntat e·ls asseguraven que no·ls seria fet dan ni violència en los béns ni en la persona, e feyen-los moltes franqueses. E per aquesta rahó moltes gents de peu e de cavall lo seguien. E per la gran liberalitat que veyen en Tirant, molts se feyen crestians. Los altres restaven en lur secta sens que no·ls era feta violència alguna ni empediment. E deyen los pobles que aquest era lo més magnànim senyor que en tot l'univers món trobar-se pogués.
E tant anaren per lurs jornades fins que foren a la dita ciutat hon los reys eren recollits. Com foren atesos a la ciutat, atendaren-se aquí e posaren siti entorn de la ciutat, mol[t] prop, a dos tirs de ballesta. La qual ciutat era molt gran e fortíssima, ben murada e vallejada e molt ben fornida axí de vitualles com de bona cavalleria.
E com tot lo camp fon aleujat, Tirant féu venir a la sua tenda lo rey Scariano e lo senyor d'Agramunt, lo marqués de Liçana e lo vezcomte de Branches e molts altres barons e cavallers qui en lo camp eren. Com foren tots ajustats, tingueren consell què era de fer e fon delliberat, ab concòrdia de tots, que trametessen hun embaxador als reys qui dins la ciutat eren. E aquí en lo consell elegiren per embaxador hun spanyol, natural de la vila de Oriola, qui·s nomenava mossén Roquafort, qui era stat pres e cativat en una galiota per moros de Orà e aprés, per Tirant fon mès en libertat. Aquest cavaller era molt savi e ginyós per ço com era stat cossari gran temps. E digueren-li que·s prengués guarda quina gent podia haver en la ciutat ni com staven en orde; e instruyren-lo largament de tot lo que tenia de fer ne de dir.
Tengut lo consell, l'embaxador se mès en orde e, molt ben acompanyat, féu la via de la ciutat tot desarmat, e tota la sua gent, mas ben abillat. E trameteren, ans que partís, hun trompeta per demanar salconduyt e de continent li fon atorgat. E tornada resposta per lo trompeta, l'embaxador entrà dins la ciu -f. P3r- tat ab tota la sua gent e féu la via del castell hon los reys eren, los quals eren aquests: lo rey de Feç, lo rey Menador de Pèrsia e lo rey de Tremicén que havien elet per mort de l'altre que lo rey Scariano havia mort, e era nebot de aquell. Los altres reys eren morts en les batalles que havien hagudes.
Com l'embaxador fon davant los reys, los quals se eren tots ajustats per hoyr l'ambaxada, e sens saludar e fer reverència alguna, l'embaxador los dix:
―A vosaltres qui poderosos reys ésser solíeu, de part del sereníssimo e crestianíssim rey Scariano e del magnànim capità, vençedor de batalles, Tirant lo Blanch, vinch yo embaxador per notificar a la vostra presència la voluntat de lurs senyories, dient-vos que dins tres dies hajau buydat la ciutat de Caramén e tota la Barberia. Altrament, passats los tres dies, vos aparelleu a la batalla, la qual sens dubte serà en total destrucció vostra e exelçament de la fe crestiana. Per què, si de savis reys volreu stendre vostra fama, ensiguiu lur consell, recordant lo nom de Tirant, spantable a les vostres orelles, y les mans de aquell, odioses als enemichs de nostra ley. No us oblideu la prosperitat y exalçament del rey perquè, obeynt lo que us recite, siau stalvis de vost[r]es vides y piadosos de vostres pobles.
Com l'embaxador hagué splicada la sua embaxada, lo rey Menador de Pèrsia reté la resposta per tots los altres reys e dix:
―No·t penses, cavaller, que la pèrdua de tanta terra e pobles haja amollit lo nostre fort ànimo ne dominat la nostra força. Açò per la certa sperança que de nostre profeta Mofomet la sua gran potència nos ha de socórrer e de ajudar. E si fins açí nos és detardada, és causa com en aquesta major necessitat se mostrarà gran la santedat de aquell y misericòrdia. E per lo contrari, en vossaltres serà terrible la ira, punició o càstich de tan injusta batalla com siguiu en terres e regnes que gens no us pertanyen. Donchs, cavaller, diràs al traydor e renegat del rey Scariano, enemich de Mafomet e nostre, e a Tirant lo Blanch, son companyó, que nosaltres per ells no lexarem la ciutat ni menys la Barberia, ans la defendrem bé d'ells e de tots aquells qui·ns contradiran. E facen tot lo que puguen, car nosaltres, ab ajuda del nostre sant profeta Mafomet, lo pagarem de la gran maldat que fet nos han de tolre'ns los regnes e aquests senyors que ací són lansar de lurs terres tirànicament, sens degun dret ni justícia que no y tenen. E som prestes de la batalla tota hora que volran. E perquè coneguem lo nostre poder quin és, demà sien prests a la batalla, car nosaltres exirem de la ciutat per dar-los la malaventura.
E acabat que hagué lo rei Menador, l'embaxador de Tirant girà les spatles e partí-se'n sens demanar comiat, e féu la via del camp. Com fon davant -f. P3v- lo rey Scariano e Tirant, recità'ls largament la resposta que lo rey Menador de Pèrsia li havia feta. E de continent Tirant féu ajustar tots los barons e cavallers e capitans, axí de hòmens de cavall com de peu. Com tots foren ajustats dix-los que tots se metessen en punt, que los moros los devien dar la batalla e que gran matí tothom fos armat e a cavall. Axí mateix, aquella nit Tirant féu que dos mília hòmens a cavall voltejassen lo camp fins a mijanit e altres dos mília de mijanit amunt per ço que en la nit no poguessen ésser decebuts per los enemichs.
L'endemà, gran matí, Tirant féu refrescar tota la gent e donar civada als cavalls e ordenar sos capitans. E féu capità de la davantguarda lo bon cavaller mossén Roquafort, ab sis mília hòmens d'armes. De la segona batalla féu capità Almedíxer, lo virtuós cavaller, e donà-li huyt mília hòmens d'armes. De la terça fon capità lo marqués de Liçana, e donà-li deu mília hòmens d'armes. De la quarta fon capità lo senyor d'Agramunt, e donà-li deu mília hòmens d'armes. De la cinquena fon capità lo vezcomte de Branches, e donà-li deu mília hòmens d'armes. De la sisena fon capità lo rey Scariano, e portà quinze mília hòmens d'armes. De la setena e derrera fon capità Tirant, per ço com era del socors, e mès-hi XX mília hòmens d'armes. E axí ordenadament stigueren tots aparellats, sperant quan vendrien los moros per dar la batalla.
E axí mateix Tirant féu ordenar totes les capitanies de la gent de peu e féu posar cascuna capitania a la part que devia ferir. E stant axí sperant quan los moros vendrien, Tirant féu a la gent d'armes una semblant oració.
―Aparellades stan les corones del triümpho nostre, fullades de llor en senyal de la certa victòria que de nostres enemics s'espera. Cavallers valerosos, armats primer de gran sforç en lo noble coratge, aprés de armes tan ofensives que·n la vista sol de aquelles los enemics aterren, quant deu ésser gran la alegria de tots nosaltres, puix ajustats per una matexa intenció, ab hun mateix sforç e ànimo combatent, atengam la fi de aquella cosa per la qual morir no·s deu refusar! Recordau, cavallers, los vostres passats y de vosaltres, per lo semblant, recordau actes maravellosos e acabau de foragitar la temor de vostres pits si alguna n'i atura, car sens dubte la divina Providència no u consent ni és permés lo smayar a vostres nobles ànimos. Què tenim de aquesta miserable vida sinó lo temps que vivim? Aquell se despenga en semblants actes que més honorosos ésser no poden. En altra manera, engolfats en la mar de covardia, en negun port de honor arribaria nostra fama. Alsau, cavallers, vostres enteniments, pensant que combateu per la honor, més cara que cosa d'esta vida, aprés, per los béns y prosperitats de nosaltres, per la li -f. P4r- bertat, per la glòria y, lo millor, per la santíssima fe crestiana, la qual exalça als qui la exalcen, defensa als qui la defensen y conserva als qui la mantenen en honor e pacífica vida. Donchs, sia-us feta larga aquesta chiqua nit ab lo desig e ardiment de vençre los enemichs e exercitant les vostres persones en lo treball delitós de les armes, perquè la cuyçor y fatiga que de aquelles nostres contraris senten a nosaltres poch delita.
L'endemà per lo matí los moros se levaren e ordenaren ses batalles y ses capitanies. E posaren primerament per capità lo rey de Tremicén, qui era animós cavaller e valentíssim capità, e donaren-li X mília ginets. Aprés feren VII squadres e, en cascuna de aquelles, posaren hun valent cavaller moro ab X mília ginets cascú. La darrera batalla de socors regia lo rey Menador de Pèrsia ab XX mília combatents. E axí cascuna de les parts ordenaren tota la gent de peu e feren ses capitanies e caps de centenars e de dehenes. Com los moros hagueren ordenades totes ses batalles fora de la ciutat en hun bell pla que y havia e axí ordenadament feren la via del camp de Tirant, la spia que Tirant tenia prop de la ciutat véu que los moros anaven devers lo camp: cuytà per avisar-ne a Tirant. Com Tirant sabé que los moros venien, ja tenia tota la sua cavalleria a cavall e en punt e tota la gent de peu en orde e, axí ordenadament e ab gran ànimo, partiren del camp e feren la via dels moros perquè no haguessen aquella honor que vinguessen al lur camp.
Com les batalles foren prop, que·s veren, començaren d'esclafir les trompetes e anafils e los crits foren tan grans de abdues les parts que paria que cel e terra se'n degués entrar. Lavors, Tirant manà a la primera batalla que ferís e lo bon capità mossén Rocafort ferí ab la sua gent tan poderosament que açò era una admirable cosa de veure.
E lo rey de Tremicén, qui era capità de la primera batalla dels moros, ferí axí mateix tan virtuosament que cavaller al món no poguera més fer, que tan bravament combatien als crestians que ja·ls tenien en vençó. E lo rey de Tremicén, qui donava de tan mortals colps que no era degú qui a l'encontre li gosàs star, e encontrà's ab lo capità Roquafort e donà-li tan gran colp de la spasa per lo cap que·l féu caure del cavall e passà avant. E los seus hagueren prou a fer de levar-lo e de pujar a cavall, tanta era la pressa que los moros los daven, car certament lo cavaller Rocafort fóra mort sinó fos per lo socors de la segona batalla, que com Tirant véu que la sua gent anava a mal, féu ferir Almedíxer ab la sua gent. E feriren tan poderosament que los moros feren retraure un gran troç. Lavors ferí l'altra squadra dels moros molt bravament. E véreu rompre lançes e derrocar cavallers e cavalls e jaure per terra molta gent morta, axí dels crestians com dels moros, car verdaderament aquests dos reys, ço és, lo rey de Tremicén e de Feç, eren molt valentíssims cavallers e feyen tantes armes que degú no·ls gosava star davant, e mataren molts crestians.
Lavors Tirant, qui véu la batalla anar a mal, que aquests -f. P4v- dos cavallers li destruyen la gent, féu ferir totes les quatre squadres plegades, que no restà sinó la sua. Feriren tan poderosament que, en poca hora, ans que los altres se fossen regoneguts, hagueren morta molta morisma. E lo rey Scariano s'encontrà ab lo rey de Feç e feriren-se tan bravament ab pits de cavall que les lançes ja les havien rompudes, que los dos ne anaren per terra, e foren-se levats e ab les spases se combateren molt ferament, que semblaven dos leons. E com cascuna de les parts veren lur rey en terra, cuytaren-hi per socórrer-los e veren allí una aspra batalla, hon hi morí molta gent. Car aquí·s trobà lo senyor d'Agramunt e lo marqués de Liçana, qui eren valentíssims cavallers e, a despit dels moros, pujaren lo rey Scariano a cavall e los moros se'n portaren tanbé lo rey de Feç.
E los moros, qui veren que la lur part anava a mal, feriren totes les squadres plegades. Lavors ferí Tirant també ab la sua gent. E véreu la gran mescla e los grans crits que los moros feyen, que no podien durar contra los crestians. E lo rey Menador de Pèrsia, qui era entrat en la batalla com a ca rabiós ab I aljuba d'or molt luent e véu a Tirant, dexà's anar devers ell e donà-li tan gran colp de la spasa sobre lo cap que per poch no·l lançà del cavall, que del cap li féu dar al coll del cavall. E Tirant se fon dreçat e dix:
―Si no fos per mon bon elm tu m'hagueres mort, mas jure per mon Déu que, si yo puch, jamés no daràs pus colp.
Alçà la spasa e donà-li tan gran coltellada al muscle dret que tot lo braç li levà en redó, e lo rey prestament caygué en terra mort. Los moros, qui veren lo rey de Pèrsia mort, com a desesperats reforçaren la batalla molt bravament, que en poca hora veren la terra cuberta de cossos morts, car Tirant, ab la sua mà, feya morir tanta gent que no encontrava negú que del primer colp no·l metés per terra mort o al·lesiat.
E axí, durant la batalla, fon sort que Tirant s'encontrà ab lo rey de Tremicén e donà-li tan gran colp de la spasa sobre lo cap que plegat lo mès per terra e, si no fos per lo bon bacinet que portava, mort fóra lo rey. Com fon en terra, Tirant passà avant. E los moros levaren lo rey e trobaren-lo encara viu: pujaren-lo en hun ginet ab hun moro a les anques e, corrent, féu la via de la ciutat per restaurar la vida.
Com molt hagué durat la batalla, los moros no pogueren tenir contra los crestians, ans forçadament se hagueren a posar en fuyta, car los crestians los eren molt soberchs. Com Tirant véu que los moros fugien, dix:
―Ara és hora, valentíssims cavallers, que la jornada és nostra! Muyren tots!
E tothom se mès a l'encalç. E los moros cuytaven per recullir-se dins la ciutat e tant no feren, que no pogueren de la mort ésser stalvis passats quaranta mília moros aquella jornada. Com los qui eren restats foren recullits, Tirant féu voltar tota sa gent perquè de la ciutat ab bombardes no·ls poguessen damnificar.
Aprés que la batalla fon finida, Tirant replegà tota sa gent, e levaren lo camp en què guanyaren molt e tornaren a lurs tendes ab gran ale -[f. P5r]- gria, fahent laors e gràcies a nostre senyor Déu de la victòria que·ls havia donada. E feren bones guaytes de nit e de dia per ço que los de la ciutat no·ls vinguessen damunt descuydats e, d'altra part, tenien sment als de la ciutat que degú no pogués exir que no fos vist. E los de la ciutat tenien barreres defora de la ciutat e, aquí ells feyen tots dies de grans cavalleries. E Tirant féu bastir molts ginys e asitiar moltes bombardes grosses qui tiraven contínuament a la ciutat.
E de continent que Tirant hagué vençuda la batalla, féu armar una galera al port de One e posà-y per capità hun cavaller, lo qual havia nom Spèrsius, qui era natural de Tremicén e era bon crestià e home molt diligent e de grans negocis, al qual Tirant donà càrrech que anàs en Jènova, en Venècia, en Pisa, en Mallorqua __qui en aquell temps era cap de mercaderia__ e que noliejàs tantes naus, galeres e lenys e tota manera de fustes qui poguessen portar molta gent e que·ls prometés sou per a hun any e que de continent los trametés al port de Contestina, qui és en lo regne de Tuniç. E prestament lo dit Spèrsius, ben informat de tot lo que tenia de fer e negociar, se recullí e féu son viatge.
Ací se lexa lo libre de recitar de Tirant los singulars actes que los del seu camp feyen tots dies ab los de la ciutat e torna a recitar de l'embaxador Melchisedech, que Tirant trametia a Contestinoble.
Essent partit l'embaxador Melchisedech de la Barberia, hagué lo temps tan pròsper e favorable que en breus dies arribà en Contestinoble. Com la nau fon en lo port surta, digueren-ho a l'emperador e ell prestament hi tramés hun cavaller per saber quina nau era aquella ni què portava, ne per quins afers era allí venguda. Lo cavaller anà al port e, entrat dins la nau, parlà ab l'embaxador e, ben informat, ell se'n tornà al palau hon l'emperador era e féu-li sa relació molt diligentment, dient-li com aquesta nau venia de la Barberia, la qual trametia Tirant, carregada de forment, a sa magestat, y com hi venia hun cavaller per embaxador, lo qual li trametia Tirant. Com l'emperador hohí aquesta nova, fon molt aconsolat per la molta necessitat en què posats eren e féu laors e gràcies a nostre senyor Déu com no l'havia oblidat. E de continent l'emperador manà a tots los cavallers de la sua cort e a tots los officials e regidors de la ciutat que anassen acompanyar a l'embaxador que Tirant trametia. E prestament anaren tots al port e feren-lo exir de la nau.
L'embaxador ixqué molt ben abillat ab roba de brocat sobre brocat, forrada de marts gibilins, e gipó de brocat, e ab una grossa cadena d'or al coll, acompanyat de molt bona gent que portava, tots molt ben abil -[f. P5v]- lats. E com foren exits en terra, foren rebuts per los cavallers de l'emperador. E feren molta honor a l'embaxador per lo desig gran que tenien que Tirant vingués. E axí, tots ensemps, lo portaren davant l'emperador e la emperadriu, qui era en la cambra ab l'emperador. L'embaxador féu sa reverència a l'emperador e besà-li lo peu e la mà e, axí mateix, la mà a la emperadriu e ells lo reberen ab cara molt afable, mostrant haver molt gran plaer de la sua venguda. E l'embaxador Melchisedech donà la letra de crehença a l'emperador, lo qual la donà al seu secretari per legir. Era del tenor següent.
Sacra magestat: l'embaxador qui la present porta suplirà a la breu scriptura mia. Sia plasent a la vostra altesa donar fe e crehença a aquell, com de açò sia digne, essent cavaller de molta honor, sperimentat de no menys virtut e fama.
E lesta la letra, l'emperador féu donar bona posada a l'embaxador e li tramés tot lo que necessari hagué, e manà que fos ben servit. E l'endemà, l'emperador féu ajustar tot son consell e tots los regidors e ciutadans honrats de la ciutat e, en la gran sala del palau, ell los féu [t]ots ajustar. E com tots foren aquí, l'emperador tramés per l'embaxador, lo qual vench molt altament abillat e ab altra manera de robes de brocat de altra color, forrat d'erminis e ab un collar d'espatles, d'or, molt ample, ab singulars smalts. Aquest embaxador era home de gran eloqüència, molt savi, e sabia parlar de tots los lenguatges. Com fon davant l'emperador, féu sa reverència e l'emperador manà que sigués davant ell perqué·l pogués millor hoyr. E posat scilenci en lo consell, l'emperador manà a l'embaxador que splicàs sa embaxada. E aquell levà's e féu sa reverència. E pres-se a dir forma de semblants paraules.
―Senyor molt sereníssim: bé deu ésser en recort la magestat vostra com Tirant se era mès e recullit en les galeres, ab licència de vostra altesa, per anar al camp per liberar los cavallers que lo soldà e lo Gran Turch tenen presos e com fortuna no fon contenta que·s complís lo desig de la magestat vostra e de Tirant. E aprés véu vostra altesa com les galeres se hagueren a partir ans d'ora per la gran tempesta e fortuna que en la mar havia. E ab aquella fortuna corregueren sis dies e sis nits, en tal manera, que totes les galeres se separaren les unes de les altres e perderen-se totes, sinó la -[f. P6r]- del capità Tirant, axí com fon permissió divina que atés a la costa de Barberia, ço és, en la terra del rey de Túniç, e donà aquí a través, hon se perdé de la més gent. Los que scaparen foren catius.
"Lo capità Tirant fon sort que fon pres per hun cavaller qui·s nomenava Capdillo-sobre-los-capdillos, embaxador del rey de Tremicén, qui era vengut al rey de Túniç per embaxador. E anant caçant per lo camí, trobaren a Tirant en una cova e, vehent la sua bellíssima disposició, féu-li molt bona companyia e pres-lo en tanta amor que·l feya anar ab ell en la guerra que havia lo rey de Tremicén ab lo rey Scariano. E per les grandíssimes cavalleries de Tirant ell fon mès en libertat e fon fet capità, lo qual pres ab son bon enginy lo rey Scariano e féu-lo fer crestià, e fon companyó e jermà d'armes ab ell. E Tirant ha-li dat per muller la filla del rey de Tremicén e ha'l fet fer crestià. E aquest rey Scariano és ara rey de Túniç e de Tremicén.
"E la magestat vostra deu saber com ha conquistada tota la Barberia, que no li restava a pendre, com yo partí, sinó una ciutat e, aprés que haurà aquesta, de continent, senyor, té delliberat de venir ací ab tot aquell poder que haver porà, car Tirant pot traure de la Barberia CCL mília combatents e, d'altra part, amprarà lo rey de Sicília, que y vendrà ab tot son poder, e ja fa fer gran provesió de naus per portar vitualles per socórrer a la magestat vostra. Per què, senyor, suplich a la excel·lència vostra que li vullau perdonar com tant ha tardat lo socors, com no sia stada culpa sua, e que la altesa vostra se vulla confortar e alegrar, car ab la ajuda de la divina Clemència ell farà tals actes que complirà molt prestament lo que la magestat vostra ha tant desijat.
Esplicada que fon la embaxada, l'emperador ab tots los del consell foren molt admirats e aconsolats de la gran prosperitat de Tirant, com de catiu era pujat a senyor de tota la Barberia, e loaren molt la sua gran cavalleria e digueren que en tot l'univers món no·s trobaria hun tal cavaller ab compliment de tantes virtuts e actes insignes. E foren molt confortats del gran dubte que tenien dels turchs.
E fet tot açò, l'embaxador se agenollà davant l'emperador e demanà-li licència que pogués anar a fer reverència a la princessa. E l'emperador dix que era content. E manà a Ypòlit que anàs ab ell al monestir hon stava la princessa, la qual, de dolor que tenia de Tirant com jamés ne havia sabut nova si era mort o viu, se era mesa en hun monestir de senta Clara, de la observança; no que hagués pres lo àbit, mas tota vestida de burell, tenint la regla de les altres monges.
Com l'embaxador e Ypòlit foren a la porta -[f. P6v]- del monestir, demanaren de la princessa. Anaren-lo-y a dir de continent com un embaxador de Tirant era vengut e que era viu. Levà's lo vel que portava davant la cara e prestament anà a la porta. E l'embaxador li féu molt gran reverència e li besà la mà e la princessa lo abraçà e li féu molt gran festa. E tanta fon la alegria que hagué de la venguda de l'embaxador que li vingueren los ulls en aygua e estigué per bon spay que no pogué parlar.
E com la princessa fon tornada en son recort, demanà a l'embaxador del stament de Tirant. L'embaxador li respòs com se recomanava en gràcia e mercé de sa altesa e que era ben sa e molt desijós de veure sa magestat.
―E tramet-vos aquesta letra.
E la princessa pres la letra e legí-la, que contenia paraules de semblant stil.
Absència, enemiga de enamorats pensaments, és aquella qui, entre tants enemichs meus, major combat s'estudia donar-me. Aprés que de vostra altesa perdí la desijada vista, tantes advercitats lo vostre Tirant ha trobades que és impossible alre que vostres contínues oracions hajen sostengut la mia desaventurada persona. Y per ço, regraciant a vós lo que de honor e prosperitat he atés, no merexedor, mas per vostres mèrits, com a cosa que·m ve de vós ho stime, malaynt la fortuna per desenculpar a mi si, per ésser absent, vos he feta offensa, ab tot que ab sobergues tribulacions, de nit e de dia present al meu enteniment, no us dexava ni alre que·l vostre nom podia pronunciar la mia lengua. Quants dubtosos perills circuhien la mia combatuda vista! D'on, restant vencedor, sol vençut de vostra benvolença, és la present scusadora, que les altres ans de aquesta no us són scrites perquè jamés libertat me ha consentit fer lo que devia, mas no desconfie que les vostres justes pregàries, per los meus limitats desigs, seran satisfet[e]s segons lo vostre molt valer ho merita.
Aprés que la princessa hagué lesta la letra, fon molt aconsolada de les rahons de aquella e interrogà a l'embaxador en quin punt stava Tirant de la conquesta de la Barberia. E aquest recità-li largament tota la embaxada en la forma desús dita davant l'emperador.
Com la princessa hagué hoyda l'embaxada recitar, fon posada en gran admiració de les coses que havia hoïdes referir de Tirant e de les sues singulars cavalleries, crehent fermament que, sinó aquest, no era bastant a reparar l'Imperi Grech e traure'ls de tanta impressió e congoxa com tenien y speraven haver. E com fon certa que prestament havia de venir, fon-ne molt aconsolada. E demanà a l'embaxador que li digués què era de Plaerdemavida, si era morta o viva, e aquest li recità largament tota la sua ventura. E dix-li com era viva e com era muller del senyor d'Agramunt, e com Tirant li havia feta molt gran -[f. P7r]- díssima honor e com li havia promés de fer-la coronar reyna.
E açò fon molt plasent a la princessa, e dix que Tirant no podia fer sinó segons qui era, car les virtuts sues eren tantes que en lo món no tenia par. E més, li dix com Plaerdemavida era stada cativa de sa muller e com, a pregàries de Plaerdemavida, Tirant havia perdonat a sa muller e a tots los habitadors de la ciutat de Montàgata, qui era sua, per ço com lo senyor d'Agramunt los volia tots tallar a peces, per què ella, ab son bon enginy e gran discreció, los restaurà.
E havent finit son parlament, l'embaxador pres comiat de la princessa e anà-se'n a la sua posada.
Aprés pocs dies que l'embaxador hagué splicada l'embaxada, l'emperador delliberà que prestament deliuràs l'embaxador de Tirant. E féu fer resposta a la letra e embaxada de Tirant, narrant a la dita letra largament lo punt e la disposició en què stava, e tot lo seu imperi.
E féu-se venir l'embaxador davant e donà-li la letra e, aprés, lo pregà molt afectadament que ell volgués molt sovint solicitar a Tirant que fos en record d'ell e que hagués compassió de la sua senectut e de tants pobles qui staven en perill de renegar la fe de Jhesucrist e de tantes dones e donzelles qui s'esperaven ésser desonrades si donchs lo divinal auxili e lo seu no havien. E molt ben instruït l'embaxador per la imperial magestat, licència pres d'ell besant-li lo peu e la mà, e per semblant de la emperadriu.
Aprés, l'embaxador anà al monestir on era la princessa e dix-li com tenia licència de la magestat de l'emperador e venia a sa altesa si li plahia manar alguna cosa. Respòs la princessa e dix que tenia molt singular plaer de la sua presta partida, car confiava tant de la sua bondat e gentilea que faria son poder de fer venir prestament a Tirant per liberar-los de la gran necessitat e perill en què staven. E pregà'l molt que açò fes ab summa diligència, com per art de cavalleria hi fos obligat. E donà-li la letra que trametia a Tirant.
E finit lo parlament, l'embaxador besà la mà a la princessa e pres son comiat, e la princessa lo abraçà e li féu molta honor. E molt ben certificat l'embaxador de totes les coses de què Tirant li havia dat càrrech, recullí's en la nau e féu dar vela per complir son viatge.
Ací·s lexa lo libre parlar de l'emperador e torna a Tirant.
Aprés que Tirant hagué tramés l'embaxador Melchisedech en Contestinoble, ell treballà -[f. P7v]- ab continu studi com poria pendre la ciutat que tenia assetjada, per què tots dies feya tirar ab trabuchs e ab bombardes grosses a la muralla e, tant com ne derrocava, tan prestament los de dins ho havien adobat. E donà molts e diversos combats de nit e de dia e per res no la podia entrar, car los reys qui eren dins la ciutat eren molt savis e valentíssims e molt pràtichs en la guerra. E tenien molt bona cavalleria, car contínuament, a tantes hores com volien, los exien defora a guerrejar e havien de grans scaramuces, que y morien molts de una part y d'altra. Emperò, ells no gosaven exir a batalla ab Tirant per ço com Tirant tenia al doble més gent de cavall e de peu que ells no feyen. E tingueren-se axí per spay de hun any.
Seguí's que hun dia Tirant ajustà consell de cavallers e fon-hi lo rey Scariano, lo senyor d'Agramunt e molts altres capitans e cavallers. Començà a parlar Tirant e dix:
―Senyors e germans meus, gran vergonya és a nosaltres e mostram gran flaquea, que hun any ha que tenim assetjada aquesta ciutat, que no la havem poguda pendre, per què só de parer que tots devem morir o pendre-la.
E tots foren de aquell acort, car Tirant ne tenia molta malenconia per ço com desijava haver finida la conquesta perquè pogués anar a socórrer l'emperador e a la sua princessa. E de açò era causa Plaerdemavida, qui contínuament lo atribulava e li dava pena inculpant-lo de poca amor que portava a la princessa. Per què Tirant, en aquest temps, durant lo siti, féu fer una mina molt secretament e, per tant com la ciutat aquella era edificada sobre roques __si bé stigués en terra plana__, hagueren molt gran treball de cavar-la. E per aquesta rahó tardà tant de pendre-la. Acabada que fon la mina, Tirant trià mil hòmens d'armes, los millors qui foren en lo camp, e féu-ne capità mossén Roquafort per ço com era molt bon cavaller e animós e molt destre en totes coses. E departí la gent del camp de X parts e, en cascuna part, féu son capità.
Ordenades que foren totes les batalles, Tirant manà que una hora ans del dia donassen lo combat a deu parts de la ciutat. E axí fon fet, perquè ells donaren son combat e arboraren scales per la muralla e los de dins se defenien molt bravament, que mataven molta gent dels crestians. E durant axí la batalla, lo capità Roquafort entrà en la mina ab los mil hòmens d'àrmens, que no foren sentits, e cuytaren a hun portal qui era molt prop de allí hon eren exits e obriren les portes. E Tirant stava en aquell portal ab la sua batalla que combatia. Com véu lo portal ubert, entrà prestament ab tota la sua gent dins la ciutat. E los mil hòmens cuytaren a l'altre portal e obriren les portes, e entrà lo rey Scariano ab la sua gent. E aquí foren los crits molt grans dins la ciutat. E los mil hòmens cuytaren a l'altre portal e obriren-lo, e entrà la gent dins. La gran mescla fon de aquells de la ciutat ab los del camp. Los -[f. P8r]- dos reys pujaren a cavall ab molts altres cavallers e mesclaren-se ab los altres. Los mil hòmens d'armes anaren axí de portal en portal fins que totes les X batalles foren dins la ciutat.
Lo animós rey de Tremicén, mirant la sua gent qui anava a total destrucció, com a desesperat corria en aquella part hon los crestians destrohïen lurs enemichs, no per socórrer, mas, perquè morint de tal strem de misèria e tribulació, fos fet deliure, ferint aquells dels quals pus cruel la mort devia pendre. E axí, molt voluntari, no pas fugitiu, fon pres per lo gran cavaller Almedíxer, del cap del qual, levada la corona, ornà la punta de la sua spasa. No cessaren per açò los moros procehir dins la ciutat lurs armes contra aquells dels quals ans la mort que la vida rebre stimaven, puix de vencedors los era fugida la sperança. E axí, no per defendre's, mas per ofendre quant podien y perquè finint no finís lur nomenada, com a feroces leons batallant-los, restava de cavallers la man dreta armada, per lo doble ànimo dels quals, no sens dubte, moriren molts crestians e no menys nafrats per semblant causa. Com desbaratades per los carrers de la ciutat les squadres de Tirant correguessen, de les torres e terrats, ab canteres, reberen gran offensa.
Lo cavaller Roquafort fon pujat en una torre per una part del mur qui derroquada stava per los passats combats, lo qual posà bandera del rey Scariano mijanada en armes del victoriós capità Tirant, la qual, vista per lo rey de Feç acompanyat de molts, animosament vench per defendre la sua vista de tant improperi. E axí, pujant per la matexa part, volent ab sa gent levar la novella bandera, fon per lo marqués de Liçana derrocat de la torre. E axí finí lo dit rey de Feç la sua trista vida, a la mort del qual se seguí hun tan gran crit dels moros qui presents eren que, ajustats molts dels altres en aquella matexa part, desordenadament e poderosa feren armes, volent quasi honrar o venjar la real offensa.
Mas no tardà Tirant, ab lo rey Scariano, acompanyats de soberga companyia, ferir enmig la comfusa morisma, matant sens alguna mercé aquells dels quals fins al derrer may les armes cessaren.
Lo vezcomte de Branxes, no fatigat per la victòria ni per apartar-se de perills, mas per fornir les forces de la ciutat presa, dexà aquesta cruel e vencedora brega e, seguint-lo alguns, ab lur discreta deliberació prengueren les torres e cases forts de tota la ciutat, compartint-se per aquelles, fent grans alimares desplegant penons e banderes de diverses crestianes invencions e armes, no cessant ab alta veu cridar: "Vixqua lo famós capità e vixqua lo venturós rey! E vixquen los nobles coratges e vixqua e aumente la crestiandat qui a honor e laor de Déu, exalçant la sancta fe, maravellossament prosperant vencedors se demostren!"
-[f. P8v]-
Com Tirant hagué presa la ciutat e morts tots los reys qui contraris li eren, fon lo més content home del món, pensant com havia dada fi al que tant havia desijat, e estant en aquella grandíssima contentació, retent laors e gràcies a nostre senyor Déu de la gran victòria que havia obtesa e com lo havia liberat de tants perills, e posà en orde la ciutat e tots los del camp reculliren-se dins. E staven aquí ab gran plaer e delit molt abundosos de totes coses, per tant com la ciutat era molt gran e ben fornida de viures. E tots los castells, lochs e viles entorn la ciutat portaren les claus a Tirant e cridaren-li mercé, com tots eren prests de fer-se crestians e fer tot lo que ell manàs. E ell los receptà ab gran amor e benignitat e féu fer crestians tots aquells qui de bona voluntat se volgueren batejar e donà'ls moltes libertats e franqueses. E tots generalment amaven a Tirant per la molta humanitat que li veyen possehir.
E stant en aquest delit e repòs, Tirant hagué nova com l'embaxador que tramés havia a Contestinoble era arribat al port de la Stora ab bon salvament, de la qual nova Tirant fon molt alegre. E a pochs dies ell aplegà a la ciutat hon Tirant era, lo qual ell rebé ab molta alegria. E feta sa reverència, donà-li la letra que l'emperador li trametia e de continent Tirant la legí. E contenia lo que·s segueix.
No és poca la admiració e dubtosa temor que, fins la certenitat sabuda per vostra gloriosa e alegre embaxada, lo nostre trist cor ha tengut circuït, dreçant pus tost lo pensament als infortunis e dans de vostra gran cavalleria que als mals e pèrdues nostres e de aquesta terra nostra, remuda o remedora per la magnanimitat de vostre coratge. La absència vostra és stada guiatge segur als enemichs e la mort qui sdevenir-vos podia era passatge segur que prestament en la eterna vida nos trespostava. Mas no ha plagut a la divina Providència tan gran dan permetre, encara que per los nostres peccats los evidents perills no s'amansen, perdent de cada dia y enrequint-se los turchs del que sols pertany a nostre imperi, essent ja desmenuïda la nostra excel·lent corona a senyorejar sols la ciutat de Contestinoble e la ciutat de Pera y alguns pochs castells, qui per ésser deçà lo riu del pont de Pera stalvis resten. Mas és tan gran la stretura de provisió y la del siti de nostres enemichs que sens -f. Q1r- dubte som breument peridors si la misericòrdia de Déu a nostra vista la presència vostra no·ns porta, en qui resta nostra perduda sperança.
Larga cosa seria recitar la molta gent y stimada que és perduda y la que resta de fort smay mig vençuda, alegrant-se almenys de ésser catius lo restant de lur trista vida en poder de infels, per los quals a confondre y los nostres morts venjar, ab los vius restaurant vivificar, suplicam a vós, gran capità de Déu y nostre com a fill, quant a la amor e honor en què sou contínuament vos desijam, que en reverència de Jhesucrist crucificat vullau recordar la nostra pressura grandíssima e tristícia, ensemps ab la de nostra caríssima filla, de la boca de la qual y de tot lo poble, lo nom de Tirant nunca se aparta, com aprés Déu, no tingam major sperança. Per la qual rahó, com a molt enujats o torbats per tanta causa, no sabem què reduir a vostra memòria per inclinar aquella a fer-vos prest venir. Lo cativeri de molts parents e amichs vostres crida la vostra presta venguda. E altres que per socórrer, tramesos per lo mestre de Rodes y del rey de Sicília, eren ací venguts, dels quals, essent ja catius, la libertat, si s'atenyia, seria grandíssima alegria. La Àfrica, ja tota subjugada, consentirà que vós, subjugador, pugau recobrar aquest perdut imperi, car no és menor empresa la speriència feta de aquesta necessàriament fahedora; e per a vós, Tirant, conquistar lo món és chiqua paraula per lo gran effecte de vostres obres. Lo Gran Turch tremola e lo soldà temoreja que Tirant encara sia sobre la terra. Donchs, enseguint lo vostre natural, no cesseu de venir si la amor que mostrau en vostres pits reposa.
Com Tirant hagué lesta la letra de l'emperador, hagué molt grandíssima compassió d'ell. Los ulls li vengueren en aygua com pensà en la fort congoxa en què stava e recordà-li del duch de Macedònia e dels altres parents seus e amichs qui per causa sua staven detenguts, catius en poder de infels, e que altra sperança no tenien de exir-ne jamés sinó per ell. E com pensà, més, tot lo que havia conquistat en lo Imperi Grech en tot lo temps que y era stat, que en fort breu temps era stat perdut, e mol[t] més encara.
E demanà molt largament a l'embaxador del que havia vist e aquest lo y recità tot. E, més, li demanà de la senyora princessa com stava e ell li recità com la havia trobada en hun monestir de senta Clara, que per la sua absència se era dada al servey de Déu, e com stava contínuament ab lo vel davant la cara, en santíssima vida, e com lo rebé ab gran alegria.
―E com me demanà de tot lo vostre stat e de la prosperitat en què vostra senyoria stava. E prega'm molt que us suplicàs, una e diverses voltes, que la mercé vostra no la hagués per oblidada, e majorment ara que staven en perill de ésser presos e subjugats per los mo -f. Q1v- ros. E si jamés havia enujada la senyoria vostra, que us demanava mercé que en tal cars no lo y volguésseu mostrar, que, axí com éreu piadós e misericordiós als enemichs, que a ella, que era vostra, volguésseu usar segons havíeu acostumat, car lo contrari no podia creure de vós, per bé ella no us ho merexqués, mas que devíeu pensar que era la vostra pròpia carn a qui no podeu fallir. E si açò feya prestament la senyoria vostra, que ella e totes les coses sues vos obeirien com a senyor.
E moltes altres rahons que li dix que lo libre no u recita. E l'embaxador donà-li la letra que la princessa li trametia, la qual pres Tirant e legí-la, manifestant-li forma de semblants paraules.
Infinit goig e soberga alegria amolliren tant lo meu trist cor que fon impossible aprés de vista e hoïda vostra letra, resuscitadora de la mia vida, yo fos de mi mateixa. Per un strem de consolació torbat lo meu entendre, abundaren les làgremes als ulls, tant que més trista que alegre me demostrava, e, per socórrer la mia laugera sanch al defalliment del cor, falliren de virtut los membres tots de la mia persona, restant a stima dels presents quasi defunta. Gran spay passà que per molts socorriments poguí cobrar la primera força, scrivint-vos ara primer aquell sospir que lavors féu testimoni de ma recobrada vida, aprés del qual, fallint-me rahons per defensar [als] miradors la causa de tal desastre, me fiu portar a un retret del monestir en lo qual, per les erres que us tinch fetes, penitència no condigna reportava.
Lo major descans, spay e delit que aprés perduda vostra presència he atés, fon aquest present de mes torbades paraules tornar a vostra mercé, de qui só stada, só e seré secreta cativa, regraciant-vos quant puch ni sé los treballs que per mi haveu sofert, dels quals, no les mies indignes pregàries, mas vostre meréxer y ànimo, victoriosament vos han relevat. No és de maleir, mas de exalçar o loar la fortuna qui a la fi prosperitat reporta. Y bons són los mals qui benaventurada fi procuren. Lo menor bé que vós, gloriós Tirant posseïu és lo meu nom, per què de aquell no crech vos recordàsseu sinó com a ocasió de tants afanys com vostra letra recita. E si, donchs, amor o strem de benvolença és vençut, vencedor vos subjuga.
Yo us remet la culpa que de vostres falses openions en mi comença, ab aquesta sola condició: que prestament la africana terra de vostra presència sia feta vídua perquè aquesta deserta població, ensemps ab mi, siam fets abundosos de vostra desijada vista, reduint-vos a memòria la corona de l'Imperi Grech, qui vostra s'espera, la virginitat mia, per vós tan desijada e ara perillosa per algun infel ésser robada, e yo, sposa vostra, cativa de semblants haja ésser detenguda. E no és menys de recordar la molta honor que de l'Imperi -f. Q2r- teniu rebuda, de l'emperador e de mi, per los quals restaríeu difamat de ingratitut si diligentment no satisféyeu quanta crestiandat spera ésser defesa de captivitat ab lo preu de vostres armes.
"Moguen-se, Tirant, les vostres entràmenes, car vostres són pietat e clemència en les coses de honor e de amor! Veniu a delliurar los qui en total perdició perillen renegar la fe de Jhesucrist! Lo valerós cavaller Diafebus, duch de Macedònia, e altres parents e amichs vostres no us sien en oblit, los quals per ésser venguts en ajuda vostra són en presó cruel detenguts. No sé què diga, no sé què presente a la vostra vista! Los engans que a la mia pensa fins ara han detengut són stats mirar, besar e adorar algunes joyes e coses que vostres són stades, aconsolant-me ab aquelles. Aprés, visitant les portes de la mia habitació, dient: "Açí seya lo meu Tirant. Açí reposava. Ací·m prengué. Açí·m besà. Açí, en aquest lit, me tingué nua". E axí, discorrent gran part de la nit e del dia, remeyava part de mos acostumats treballs. Donchs, cessen ja aquestes contemplacions que molt poch me aprofiten e vinga Tirant, qui serà vera consolació, fi, remey e descans dels meus mals e redempció del poble crestià.
Com Tirant hagué lesta la letra de la princessa, ell fon posat en tan gran agonia que s'esmortí per la molta dolor e compassió que hagué de l'emperador e de la sua princessa e de les lamentacions de aquella, car en aquell instant li fon presentat en lo conspecte seu los grans e amarchs infortunis en què eren posats, e de la captivitat del duch de Macedònia, cosín germà seu, e dels altres parents e amichs seus, per què caygué en terra com a mort.
La gran remor se mogué en lo palau per l'esmortiment de Tirant. Plaerdemavida, que hoí açò, cuytà fortment e trobà'l que l'havien posat en hun lit. E aquesta li lançà ayguaròs sobre la cara e posà-li lo dit en la orella, tocant-li la nafra que y tenia, e Tirant obrí prestament los ulls e per bon spay no pogué parlar, per la molta amor e dolor que tenia ensemps, car en aquell punt los dos contraris feren conjuncció e feren aquell cars, car verdaderament ell amava la princessa de grandíssima amor e no menys los parents e amichs. E com fon tornat en son recort, pres-se a dir semblant sclamació.
―O vosaltres qui passau per la via de amor sentint afanys e tribulacions! Ateneu e mirau si semblant dolor en vosaltres pot ésser de la que recite! Està lo meu trist cor nafrat de mortal ferida, lo metge e medecina del qual és aquella que és sobre totes les altres, no sols ara de mi absenta per larga distància, mas posada en grandíssima tribulació e perills evi -f. Q2v- dents. La vida de aquella y la mia ensemps perillen. No ha bastat a fortuna separar-me de tanta glòria, mas encara, continuant lur mal costum, asajar combatre y envestigar lo refugi de ma vida.
"O emperador, lo qui yo com a Déu ame, honre e adore! O emperadriu, qui has portat en lo teu ventre lo fruyt de la mia vida! O princessa, ymatge en la qual la divina sciència se representa! O angèlica figura posseïdora de ma libertat, habitació excelssa en la qual lo meu repòs se reposa! Tu eres sola remuneració que·ls meus grans treballs anichilaves, qui·t defensa en ma absència de oppressió e angústia? E a tu, Tirant, qui·t prestarà laugeres ales ab les quals, volant, se pogués caminar hon la sua desconsolada ànima ymaginativament se rahona? Devallau, donchs, celestials núvols! Prenint lo meu fexuch cors, portau-me a finir ab aquella qui té la fi de ma vida. E vosaltres, inmortals déus, los quals poèticament acostumau ésser invocats, favoriu e ajudau, endreçau e donau camí al meu despoblat entendre per hon ma voluntat haja son desijat efecte.
"E a tu, Senyor, ab tota veritat creador e redemptor de humana natura, los genolls en terra, los ulls e mans als cels dreçant, humilment invoque lo teu eternal e infinit poder detinga los enemichs de la tua glòria, fins a tant que, disponent la tua magestat, yo, servent teu, guiat per la tua acostumada misericòrdia, socorregut de ta contínua potència, lo teu nom invocant, puga socórrer l'emperial stat e la crestiana unió a fi que, indigne, no merexedor de tanta gràcia, ensemps ab los remuts per ta clemència, puga regraciar y per obres perfetament donar a la tua santa paternitat lo fruyt que speres de nostres despullades ànimes.