Com Tirant hagué finida sa lamentació, ell dix al rey Scariano que partissen d'allí e que fessen la via de Túniç per haver en sa mà lo regne de Túniç. E ans que partís de aquí, donà lo regne de Feç e de Bogia al senyor d'Agramunt e a Plaerdemavida. E aprés féu posar en orde tota la gent e, ab gran cavalleria, ell féu la via de la ciutat de Túniç.
E com los del regne de Túniç saberen que lo rey Scariano e lo capità Tirant venien ab tan gran poder, trameteren-li a dir com los suplicaven que no·ls volguessen fer dan negú, car ells eren contents que, puix lur senyor era mort, de obeir-los per senyors e fer tot lo que ells manassen. E ells los receptaren de bona voluntat, e entraren en la ciutat de Túniç molt pacíficament e ab grandíssima honor que·ls fon feta. E Tirant féu jurar al rey Scariano per senyor lur e totes les ciutats, viles e castells se donaren a ell.
E stant axí, ab aquell plaer, vench nova a Tirant com en lo port de Contestina havia arribades sis naus de genovesos molt grosses, per què -f. Q3r- de continent hi tramés Melchisedech e donà-li prou dobles, manant-li que carregàs totes les sis naus de forment e que·ls pagàs lo nòlit e que les trametés de continent en Contestinoble.
Partí Melchisedech e donà prestament compliment al que Tirant li havia manat. E dins breus dies foren carregades e desempachades e feren vela per complir son bon viatge. Aprés que Tirant hagué dat orde que les sis naus foren partides, que trametia en Contestinoble carregades de forment, a l'emperador, per fornir la ciutat de Contestinoble, en aquest temps ell féu pendre la possessió del regne de Túniç al rey Scariano e juraren-lo per rey e per senyor. E semblantment havia fet del regne de Tremicén.
E fetes totes aquestes coses, ell fon lo més content home del món. Lavors ell amprà al rey Scariano que ab tot son poder ell volgués passar ab ell en Contestinoble per recobrar l'Imperi Grech que lo soldà e lo Gran Turch havien pres e ocupat. E aquest dix que era molt content de complir tot lo que li manàs e molt més avant.
Axí mateix, dix al senyor d'Agramunt, rey de Feç e de Bogia, que anàs a sos regnes e que ajustàs tanta gent com pogués per anar ab ell. E aquest fon molt content, com ja tingués la possessió e senyoria, e partí de continent. Aprés lo rey Scariano scriví letres per tot lo regne de Tremicén e de Túniç a tots los capitans e cavallers que, a cert dia, que tots fossen a la ciutat de Contestina ab totes lurs armes e lo necessari per a la guerra, com ell los hagués mester. Per què, de continent que hagueren rebudes les letres, tots se meteren en punt lo mils que pogueren e, dins spay de tres mesos, tots foren en la ciutat de Contestina. E foren los del regne de Tremicén e de Túniç XLIIII mília hòmens a cavall e C mília de peu. Aprés, vench lo rey de Feç e de Bogia, ço és, lo senyor d'Agramunt, ab XX mília hòmens de cavall e ab L mília de peu, tots molt bé en orde.
E en aquest instant que aquests se ajustaven, vench la galera del cavaller Spèrcius ab moltes naus e galeres e lenys que havia noliejats, axí de genovesos com d'espanyols, de venecians e pisans. Emperò encara ne restaven a venir moltes més. E lo dit Spèrcius, exint de la galera, anà a fer reverència a Tirant e dix-li com tenia bon recapte de tot quant li havia dat càrrech, car ell li havia noliejades CCC naus grosses e CC galeres e molts altres lenys de diverses maneres. E de açò fon Tirant molt alegre.
De continent féu fornir la galera e dix a Spèrcius que ell volia que anàs per embaxador al rey de Sicília e aquest li dix que era molt content. E Tirant li donà les instruccions del que tenia de dir al rey de Sicília. E lo cavaller Spèrcius se recullí en la sua galera e féu la via de Sicília.
Aprés pochs dies que l'embaxador fon partit, totes les fustes foren juntes al port de Contestina. E com Tirant véu que tenia prou compliment de fustes e més que no n'havia mester, ell se féu venir tots los patrons e pagà'ls a tots los nòlits per a hun any. E féu carregar de continent trenta naus de forment e de -f. Q3v- vituall[e]s en la costa de Barberia. E carregant-se les naus, ell féu ajustar hun dia tota la gent d'armes, axí de cavall com de peu, e tot lo poble de la ciutat, e molta altra gent de la terra que y eren venguts per lur plaer, en hun bell pla que y havia davant la ciutat de Contestina. E aquí havia fet fer Tirant hun gran cadafal molt alt e tota la gent podia star entorn. E Tirant e lo rey Scariano, e lo rey de Feç e molts altres barons e cavallers pujaren en lo cadafal fins que fon ple. Los altres stigueren baix. E posat scilenci a la gent, Tirant se pres a dir la oració següent.
―Stà de continu dreçada la proa del meu desig al perillós port de honor, navegant per la tempestuosa mar de amor per la qual, no sols lo treballar, mas lo morir, és glòria tal que en les penes dels mortals oblidar no·s lexa. Quant més vosaltres, potentíssims reys, strenus cavallers e virtuosíssim poble, qui ja per lur noble costum o naturalea sou obligats a semblants actes! Levades les àncores al delitós navegar, per hon vostres corones e fama relluint dareu major la claror del vostre il·lustre valer e linatge, ja ormejats de vostres moltes singulars speriències, portareu per bandera la sperança de certa sdevenidora victòria, perquè ni les vostres acostumades mans de ferir poden sinó vençre, ni los vostres ulls, havent perduda la ferea de tant temerosos actes, se poden cansar. E axí menys lo vostre gran coratge, semblant a roca de forts diamants, porà consentir flaquejar ni girar les spatles. Sia-us, donchs, conort e confortem-nos fent tots hun mateix ànimo e voluntat, que semblants coses pròspera fi, segur port e gloriós exalçament prometen. És la fi de mes paraules pregar, solicitar e amonestar tots vosaltres, lo bé e honor de qui com a propi stime, vullau atendre e sovint pensar quanta necessitat aquest singular negoci nos presenta, presentant-vos lo perill de crestiandat, per la qual defendre y aumentar som tenguts. E quant infinit o sobirà és lo premi que se n'adquereix, per lo reverent religiós qui preycar-vos s aparella, manifestament e piadosa poreu entendre.
E finida Tirant la oració, féu pujar en una trona que hagueren posada sobre lo cadafal a hun frare de la Mercé, cathalà, natural de la ciutat de Leyda, lo qual havia nom frare Johan Ferrer, qui era aquí legat per lo sant Pare e sabia molt bé parlar la lengua morisca, qui a suplicació de Tirant era vengut, e era gran mestre en la sacra theologia, lo qual féu hun sermó molt singular segons hoireu.
-f. Q4r-
―Considerant e ab molta diligència pensant, molt alts i excel·lents senyors reys e vosaltres, nobles e generosos barons, e tots los qui ací sou al present convenguts, en la dignitat de la fe crestiana, veig e conech aquella ésser de tanta excel·lència e necessitat a cascuna creatura racional que, com Déu no haja creat l'ome sinó per posseir e fruir lo sobiran bé de la glòria de paradís, aquell no pot tal bé fruir ni posseir si de la vestidura nubcial de la fe crestiana no és vestit. Car per res l'ome de la contagió de la mort e obligació de peccat que incorre en la sua primera nativitat pot ésser delliurat, sinó per fe. Açò mostra lo gran doctor Aureli Agustí en una epístola que fa Ad Obtatum, dient: Nemo, inquit, liberatur a damnacione que facta est per Adam, nisi per fidem Jhesu Christi, que vol dir: "no pot ésser algú deliurat de la damnació en què és caygut per lo peccat de Adam, sinó per la fe de Jhesuchrist". Y en aquesta sola axí los antichs com los moderns se salvaven, car la ley antiga de si no portava algú a la vida eterna, mas crehent aquells del testament antich que Jhesús se devia encarnar e per humana natura morir, al terç dia ressuscitar. E en fe de aquests e molts altres articles que lavors eren encara per venir __e nosaltres, moderns, crehem ja ésser stats__ se salven. E per no perdre tan gran bé com és la glòria de paradís, la qual ulls no basten a veure ni orelles a hoir ni enteniment a entendre, deveu bé tots vosaltres qui de tal vestidura sou vestits mirar que aquella no perdau.
"E vosaltres qui de la secta mafomètica stau abeurats, aquella de tot renunciant, dispondre-us a rebre la fe cathòlica perquè, aquella rebuda, en lo número dels sants siau posats. E a renunciar la secta mafomètica vos deuen induir, e les suzietats e desonestats que en aquella teniu. Pot ésser més vituperosa e vergonyosa cosa a l'home que posar la sua felicitat en actes de gola e luxúria? E açò vos atorga per felicitat aquell vilíssim porch, vostre cap Mafomet, que és contra tot juhí de rahó, de la qual los hòmens deuen usar, car los actes de gola e de luxúria als animals bruts e no rahonables són propis. E la felicitat humana axí deu ésser posada en acte propi de l'home segons vol lo philòsof, Primo et decimo Eticorum, e Lactanci, Libro tercio Divinarum Institucionum, capitulo decimo, que en aquell no sia comú ab los animals bruts. E com en los actes de gola e luxúria los hòmens convinguen ab les bèsties, segueix-se en aquells no star la filicitat humana, e per consegüent Mafomet, qui a tanta desonestat vos induheix, clarament se mostra que us engana, e per ço no·l deveu tenir sinó per cap de falsia y engan.
"Mas la fe cathòlica, de la qual lo capità és Jhesuchrist, rey sobre tots los reys e senyor sobre tots los senyors, tals actes e abominacions avorrint, indueix los crestians a la observància dels manaments de Déu. E per ço ella sola pot ésser dita via de Déu, segons diu David: Viam mandatorum tuorum cucurri, -f. Q4v- que vol dir: "Yo, Senyor, he corregut y caminat per la fe cathòlica, la qual me ha de salvar, que és via dels teus manaments". E per ço legim, Ecclesistici, vicesimo tercio, Nichil dulcius quam respicere in mandata Domini, que vol dir: "No és al món cosa més dolça e suau que mirar en los manaments de Déu".
"O ànima! Pensa quina cosa pot ésser més dolça ni suau de aquestes paraules scrites en la ley crestiana: "Amaràs lo senyor Déu teu de tot lo teu cor, etcètera, y lo proïsme". Se conté tota la perfecció de la fe crestiana. E per ço ella sola és tota fundada en caritat, la qual en los crestians deu cremar com a foch, segons dix Jhesús, Johannem XII, Ignem veni mitere in terram et quod volo nisi ut ardeat, que vol dir: "Yo só vengut a donar foch en la terra e vull que creme", ço és, que lo crestià tostemps deu ésser cremant e ardent en amar Déu y lo proïsme. E com la secta mafomètica no haja cura de observar los manaments de Déu, als quals tothom més que alguna cosa altra és obligat, segueix-se que aquells qui aquella observen ab ulls closos e tancats van a infern e solament los crestians, per la fe cathòlica il·luminats, van a la glòria de paradís.
"E per ço, rahonablement, la fe cathòlica per tres rahons és dita lum de l'enteniment humà. Primerament, que ella naix del gran sol que és Déu, car, axí com la lum material naix del sol, axí la fe proceheix de Jhesucrist, que és Déu, segons diu sent Pau, I Corinthios, II, Fides nostra non est in sapiencia hominum, sed in virtute Dei, que vol dir: "La fe nostra no és en la saviesa dels hòmens, mas en virtut de Déu". Segonament, la fe cathòlica és lum de l'enteniment humà per quant expel·leix les tenebres dels peccats, segons diu lo savi, Proverbiorum, capitulo VI, Per fidem et penitenciam purgantur peccata, que vol dir: "Per fe e penitència se denegen e·s lancen los peccats". E si aquella vosaltres, moros, pendreu, siau certs que en aquella hora ab l'aygua del sant babtisme sereu en lo cors lavats. En la vostra consciència, de tots los peccats que fins en la present jornada haveu comés, sereu de tots netejats.
"E si de tal vestidura ornats, en aquest sant viatge de Contestinoble que mon senyor Tirant, en adjutori de l'emperador e de la princessa vol fer, lo acompanyareu, siau certs que de dos coses la una no us pot fallir. La primera, que, si en batalles que contra lo Turch o soldà haureu moríeu, paraís no us pot mancar. L'altra, que, si en aquelles haveu victòria y scapau, la vostra fama per tot lo món s'estendrà.
"Tercerament, la fe cathòlica és lum de l'enteniment per quant manifesta les coses amagades, car manifesta als crestians tots los articles de la fe e molts altres secrets de Déu, los quals a tota altra secta són amagats. E per ço tots los que ací som ajustats per fer aquest sant viatge, pensant que lo instituïdor de la fe cathòlica, qui és Jhesús, és nostre capità, devem aquell ab ànimo gran e viril compendre, car sots lo standart e penó de aquell qui no acostuma de perdre batalles anam, lo qual sens dubte nos darà victòria contra lo gran soldà e Turch. E recobrarem l'Imperi Grech, lo qual ells -[f. Q5r]- tirànicament se han ocupat, axí com havem conquistats los regnes de Túniç, de Tremicén, de Feç e de Bogia. E no solament per Déu alt en paradís serem premiats, mas encara, per tots aquells qui aquesta nostra conquesta hoiran, grandíssimament serem loats.
E complides les dites paraules, lo sobredit frare Johan Ferrer donà fi a son sermó.
Aprés que lo sermó fon finit, tots los moros qui no eren batejats ab grans crits demanaren lo sant babtisme. E de continent, Tirant, en la dita plaça féu portar vexelles grans plenes d'aygua, axí com conques, cocis e librells, e hagué tants frares e capellans com se trobaren allí, car Tirant havia fets edificar molts monestirs en les ciutats que havia preses, e moltes altres sglésies, e havia-y fet venir molts capellans e frares de altres parts de la crestiandat. E aquí tots se batejaren, axí los que havien de anar com los qui restaren, e dins tres dies foren batejats CCCXXXIIII mília, entre moros e mores e infants.
Aprés que tots los moros foren batejats, Tirant anà a parlar ab lo rey Scariano e dix-li:
―Senyor e germà meu, yo he pensat, si a vós serà plasent, que vós no aneu ab nosaltres per mar, mas que us ne torneu en lo vostre realme de Ethiòpia. E com sereu allà, ajustareu tanta gent com poreu de peu e de cavall, e per terra fareu la via de Contestinoble. E yo per mar iré ab aquesta gent e, vós de una part e yo de l'altra, pendrem lo soldà e lo turch enmig e dar-los em la mala ventura.
E lo rey Scariano dix que lo plaer seu fóra de anar ab ell, emperò, perquè conexia lo grandíssim socors que fer-li podia de molta gent, dix que era molt content.
Recita lo libre que aquest rey Scariano era molt gran de cors e de molt bella disposició, molt fort e valentíssim cavaller, e era tot negre, car era senyor dels negrins de Ethiòpia e era nomenat lo rei Jamjam. Tenia molt gran senyoria e era molt poderós, axí de molta cavalleria com de molt tresor, e per sos vassalls era molt amat de grandíssima amor. E e lo seu regne era tan gran que fronterejava ab la Barberia en lo regne de Tremicén e, de l'altra part, ab les Índies e ab lo Preste Johan, e per la terra de aquest passa o corre lo riu Tigris.
Com lo rey Scariano véu la voluntat de Tirant, mès-se en orde per partir ab cinch-cents rocins e pres comiat de Tirant, ell e la reyna, e del rey de Feç e de la reyna e de tots los altres barons e cavallers, e tingué sa via. Tirant lo acompanyà bé una legua e aprés tornà-se'n en la ciutat de Contestina per donar orde a la gent que·s recullissen ab los cavalls e ab tot lur exèrcit.
Ací·s dexa de parlar la istòria de Tirant, que fa recullir tota sa gent e son forniment, e torna a parlar de l'embaxador Spèrcius, qui anava a la illa de Sicília.
-[f. Q5v]-
Aprés que l'embaxador Spèrcius fon partit del port de Contestina, hagué lo temps tan favorable que en breus dies arribà en la illa de Sicília. E sabé que lo rey de Sicília era en la ciutat de Mecina e féu aquella via. Com fon junt en lo port, ell se mès en orde molt bé abillat ab roba de brocat e ab grossa cadena d'or al coll. E tota la sua gent molt ben abillada. E ixqué en terra molt ben acompanyat, fent la via del palau del rey.
Com fon davant lo rey, li féu deguda reverència, e lo rey lo rebé ab cara molt afable e féu-li molta honor, demanant-li la causa de la sua venguda. Respòs-li l'embaxador e dix:
―Senyor molt excel·lent: Tirant lo Blanch me tramet a vostra senyoria per embaxador.
E donà-li la letra de crehença. Lo rey la féu de continent legir e, lesta, lo rey féu donar bona posada a l'embaxador e li tramés en gran abundància tot lo que mester hagués. E axí mateix tramés carn de bou e de porch e molt pa fresch a la galera per refrescament a la gent.
L'endemà per lo matí, aprés que lo rey hagué hoïda missa, lo rey féu ajustar tots los de son consell e, en una gran sala asseyts, lo rey dix a l'embaxador que splicàs sa embaxada. L'embaxador se levà e féu sa reverència. E lo rey lo féu tornar a seure e pres-se a dir en la següent forma.
―Senyor molt excel·lent, no ignora vostra excel·lència com Tirant lo Blanch feya la guerra per l'emperador de Contestinoble contra lo soldà e lo Gran Turch. E vostra altesa deu saber com Tirant se recullí en mar ab X galeres per anar la via del camp que los seus capitans tenien vers la ciutat de Sent Jordi. E fon sort e ventura que en la mar se mès tan gran tempesta que les galeres hagueren a partir ans d'ora e hagueren lo vent al contrari e corregueren la via de la Barberia. E en poca hora les galeres foren lunyades les unes de les altres, que·s perderen totes, e la galera de Tirant donà a través prop la ciutat de Túniç. E aquí Tirant fon pres e catiu en poder de hun capità del rey de Tremicén e, aprés, per les grans cavalleries de Tirant, fon posat en libertat per lo rey de Tremicén e féu la guerra per ell. Ha subjugada e conquistada tota la Barberia per a si, ha morts en les batalles VIII reys moros e han pres hu, lo major de tots, ço és lo rey Scariano, senyor de la gran província dels negrins, qui·s nomena Ethiòpia, e ha'l fet fer crestià e companyó seu d'armes e ha-li dat lo regne de Túniç -[f. Q6r]- e de Tremicén. Aprés és stat certificat com lo soldà e lo Gran Turch han levades a l'emperador totes les terres, les quals Tirant havia conquistades, per què té deliberat, ab tot lo major poder que porà, de anar e passar en Contestinoble. Té ajustada tota la Barberia e, ab moltes fustes que té, treballa de recullir-se. Suplica a vostra altesa que ab tot vostre poder vullau passar ab ell en persona per ajudar-li a complir la conquesta de l'Imperi Grech. E açò us haurà a molta gràcia e mercé com tal confiança tinga de vostra senyoria, car ell serà ací molt prestament.
L'embaxador no dix més avant. No tardà lo rey en fer semblant resposta:
―Cavaller, yo tinch molt gran consolació de la gran prosperitat del meu germà Tirant, per què yo só content ab molta amor de valer-li dels béns e de la mia persona en tot lo que sia aument de son bé e honor.
E l'embaxador se levà a féu al rey infinides gràcies. E exits del parlament, lo rey féu fer letres a tots los barons e cavallers de Sicília e a totes les ciutats e viles reals que, a cert dia, trametessen lurs síndichs en la ciutat de Palerm, com ell tingués delliberat de tenir parlament general.
E al dia assignat, lo rey e tots los convocats foren en Palerm. E ajustat lo parlament, lo rey amprà a tot lo regne en general, e aprés en particular, e tots foren contents de dar-li, e los qui disposts eren de anar ab ell. E clos lo parlament tots los qui delliberaven de anar prestament se posaren en orde. E lo rey ajustà en poch temps IIII mília cavalls molt bells encubertats e féu gran provesió de fustes e de vitualles.
Ací·s lexa lo libre de parlar del rey de Sicília, que posa en orde totes les sues fustes e fa recullir totes les vitualles e los cavalls e arnesos, e torna a recitar de les VI naus que Tirant havia trameses a Contestinoble carregades de forment.
Aprés que les VI naus foren partides del port de Contestina, hagueren tan pròsper vent que en pochs dies foren al port de Valona arribades, lo qual port és en Grècia, prop de Contestinoble. E aquí hagueren nova com lo soldà e lo Turch havien passat lo braç de Sent Jordi ab moltes naus e galeres que havien fetes venir de Alexandria e de la Turquia e havien posat siti a la ciutat de Contestinoble. E tenien lo siti molt prop de la ciutat e les fustes per mar, en tal forma que l'emperador stava ab molt gran congoxa, que tots los qui dins la ciutat eren suplicaven contínuament a Jhesucrist que·ls trametés a Tirant per liberar-los de captivitat. E staven ab molt gran confiança per quant eren certificats com Tirant venia ab molt gran poder.
E la princessa se'n tornà al palau de l'emperador per confortar lo pare. E li deya que stigués ab bon cor, que nostre -[f. Q6v]- Senyor los ajudaria. E defensaven-se lo millor que podien.
L'emperador havia fet capità seu major a Ypòlit, lo qual feya cascun dia de molt grans cavalleries. E si no fos per ell, lo soldà haguera presa la ciutat ans que Tirant fos aplegat.
Com los patrons de les VI naus saberen com l'estol del soldà era sobre Contestinoble, no gosaren passar, mas feren hun correu per terra a l'emperador com ells eren aquí en lo port de Valona, mas que no gosaven passar per socórrer a sa magestat per dubte del stol dels moros qui era davant la ciutat, mas que avisaven a sa magestat com Tirant era ja partit de la ciutat de Contestina e que venia ab molt gran cuyta per socórrer-lo. E que confiàs de la misericòrdia de Déu, que molt prestament Tirant seria ab ell. E d'altra part, armaren un bergantí, lo qual trameteren a Tirant per avisar-lo com lo soldà e lo Turch havien posat siti en la ciutat de Contestinoble.
Lo bergantí partí molt cuytadament e féu la via de Sicília, e hagué tan bon temps que en breus dies fon junt en la illa de Sicília, en lo port de Palerm.
De continent que lo rey Scariano partit fon de Contestina, Tirant féu recullir tots los cavalls, arnesos e vitualles e tota la gent e les trenta naus foren ateses que havien carregat de forment, e féu-les fornir de molta gent. E com tots foren recullits, se recullí Tirant e lo rey de Feç e la reyna Plaerdemavida e tots los cavallers qui eren en terra ab Tirant. Com tot fon fet, Tirant manà fer vela e que fessen la via de Sicília, e navegaren ab pròsper vent tant fins que foren en la illa de Sicília.
Com lo bergantí qui era vengut del port de Valona véu l'estol de Tirant, ixqué del port e cuytà devers aquella part e demanà la nau del capità. E fon-li mostrada. E com lo bergantí fon junt a la nau, lo patró pujà alt en la nau de Tirant e dix-li com les sis naus eren al port de Valona, que no eren pogudes passar per l'estol del soldà, qui era sobre Contestinoble, e siti que tenien sobre la ciutat. De açò hagué Tirant molt gran enuig e féu la via del port de Palerm. E véu aquí les fustes del rei de Sicília qui començaren a fer gran festa de trompetes e de bombardes, e les de Tirant per lo semblant. E feren tan gran remor que paria que lo món deguessen abisar.
E tan prest com l'estol de Tirant fon dins lo port, que hagueren surgit, lo rey de Sicília entrà dins la nau de Tirant e aquí se abraçaren e·s besaren e·s feren molt gran festa la hu a l'altre. E axí mateix lo rey de Sicília féu molt gran honor a tots los barons e cavallers que eren en la nau de Tirant. E besà e abraçà al rey de Feç e tots ensemps ixqueren en terra. E Tirant manà que ne -[f. Q7r]- gú de totes les fustes no ixqués en terra, car l'endemà ell volia partir. Era hora de tèrcia com foren dins lo port. Lo rey de Sicília hagué feta venir la reyna a la vora de la mar, la qual féu molt grandíssima festa a Tirant e al rey de Feç e a la reyna, majorment com sabé que era criada de tan virtuosa senyora com era la princessa. E axí, tots ensemps, se n'anaren al palau ab gran multitut de dones e donzelles e de poble qui·ls seguien.
Com foren en lo palau, lo gran dinar fon aparellat. Lo rey pres a Tirant per la una mà e al rey de Feç per l'altra, e la reyna de Sicília a la reyna de Feç, e axí anaren a una gran sala, la qual era molt bé emparamentada de draps d'or e de seda e, per terra, de molt bella tapiceria. E al cap de la sala havia hun bell tinell tot ple de vexella d'or e d'argent, car aquest rey Phelip de Sicília era home un poch avar e havia ajustat molt tresor ab la molta diligència que tenia en fer-se molt rich. Com foren en la sala, lo rey de Sicília volgué fer seure primer en la taula a Tirant, emperò ell no u permés, mas feren seure primer al rey de Feç, aprés al rey de Sicília e Tirant davant lo rey de Sicília. E la reyna de Feç aprés del rey de Sicília e la reyna de Sicília aprés de la reyna de Feç. E ab gran magnitut de trompetes e de ministrés ells se dinaren ab gran plaer e ab gran abundància de totes maneres de viandes pertanyents a semblant convit.
Com foren levades les taules, Tirant e lo rey de Sicília se n'entraren en una cambra e la reyna de Sicília e lo rey de Feç e la reyna, muller sua, restaren en la sala ab gran multitut de dames e de cavallers e prengueren-se a dançar e fer molt gran gala. E Tirant e lo rey de Sicília començaren a parlar de lurs afers.
Tirant recità al rey de Sicília totes les desaventures que li eren seguides e com, aprés, Nostre Senyor lo havia molt prosperat e li havia dat de grans victòries, e com havia conquistada tota la Barberia. Aprés li recità l'estament en què l'emperador stava, per què era de gran necessitat que prestament lo socorreguessen.
Lo rey de Sicília li respòs:
―Jermà senyor, yo stich ja en orde de tot lo que he mester, ja recullits los cavalls e los arnesos e tota la més gent. No resta sinó recullir la cavalleria, que en dos hores seran recullits tots.
Respòs Tirant:
―Jermà senyor, suplich-vos que de continent façau anar la crida per la ciutat que tothom, sots pena de la vida, sien recullits a la oració, que vós voleu partir sta nit.
E de continent lo rey de Sicília tramés un cambrer seu e los trompetes anaren per la ciutat manant a tots los qui tenien de anar que·s recullissen. E prestament fon fet. Tirant e lo rey de Sicília tornaren a la reyna a la sala e aquí prengueren hun poch de plaer.
E la reyna de Sicília se apartà hun poch ab la reyna de Feç, fahent-li moltes carícies, e demanà-li molt de la princessa e de la sua bellea y de les sues condicions y de les amors de Tirant y de la princessa. E la reyna de Feç li dix moltes lahors de la princessa -[f. Q7v]- e que jamés no acabaria de dir les singularitats que en aquella senyora eren. De les amors se'n passà molt laugerament ab molt gentil manera e discreció. Aprés la començà a lagotejar, axí com aquella qui n'era maestra, dient-li que aprés sa senyora la princessa, que al món no tenia par, no havia vista ni coneguda dona de tan gentil saber ni de tanta bellea com era sa senyoria e que stava molt enamorada d'ella e de la sua singular condició. E moltes altres rahons que li dix, en què la reyna de Sicília pres molt gran plaer.
Aprés que les festes e gales foren fetes, fon hora de sopar, e soparen ab gran plaer e consolació. Com foren levats de taula, Tirant pregà al rey de Sicília que·s recullissen dejorn e ell dix que era molt content. E prengueren comiat de la reyna de Sicília e de tots los qui restaven ab ella. Lo rey de Sicília comanà lo regiment del regne a hun cosín germà de la reyna qui era duch de Mecina, qui era cavaller bo e virtuós. E féu-lo visrey e comanà-li la reyna e tota la casa. E fet tot lo que a fer tenia, lo rey e Tirant ab tota la companyia se reculliren. E a la primera guayta tot l'estol, axí lo de Tirant com lo del rey de Sicília, feren vela e ixqueren del port. E nostre Senyor donà'ls tan bon temps que dins breu temps foren davant lo port de Valona, hon les VI naus eren, carregades de forment, les quals hagueren molt grandíssim plaer com veren l'estol de Tirant.
Com Tirant véu les naus, tramés-hi lo bergantí manant als patrons que fessen vela, que ixquessen del port e seguissen l'estol de Tirant. E prestament feren son manament.
Ací·s leixa lo libre de recitar del stol de Tirant e torna a recitar del rey Scariano.
Aprés que fon partit lo rey Scariano de Tirant, cavalcà tant ab la reyna, muller sua, que per ses jornades ell arribà en la sua terra, ço és, en lo regne d Ethiòpia. E com sos vassalls lo veren, feren-li la major festa del món e reberen la reyna ab honor grandíssima e feren-li de grans donatius. E tenien gran consolació com lo lur rey venia senyor e vencedor de tanta terra que havia conquistada.
Com hagué reposat per alguns dies, lo rey Scariano féu ajustar tots los barons e cavallers de son regne en la ciutat de Trogodita, qui era una molt grandíssima ciutat e la major de tota Ethiòpia. E com tots foren ajustats, ells tingueren lur parlament general. E lo rey Scariano los preposà lo qui·s segueix:
―Barons, yo us he fets ajustar per recitar-vos tots los meus fets com sia cert que de la nostra prosperitat vos alegrareu. No ignora la saviesa de vosaltres com yo, per ma desaventura, fuy pres per lo gran capità dels crestians, ço és, Tirant lo Blanch, cavaller de molt gran virtut e magnificència, lo millor e més valentíssim cavaller -[f. Q8r]- que vixca dejús lo cel, com per la sua gran noblesa e liberalitat nos ha mès en libertat e fet companyó e germà seu d'armes e, més, me ha dat per muller la filla del rey de Tremicén, ab lo regne, la qual cosa yo stime més que si m'hagués fet senyor de tot lo món. E d'altra part me ha dat lo regne de Túniç, per què yo só molt obligat a ell. E com ell tinga a fer la conquesta de l'Imperi Grech per l'emperador de Contestinoble, al qual lo soldà e lo Gran Turch han despossehit de tot l'imperi, ha amprat a mi, com a germà e servidor seu, que yo ab tot mon poder li vulla ajudar, pregant-vos que tots los qui seran disposts vullau anar ab mi en Contestinoble a mon sou e despesa.
E tots, de hu en hu, respongueren que ells lo amaven de grandíssima amor per les sues virtuts insignes e que volien morir per la sua amor e honor, e no solament en Contestinoble, mas encara fins al cap del món. E lo rey Scariano los regracià molt la lur bona voluntat e manà'ls que se'n tornassen cascuns en ses terres e que·s metessen en orde, que a dia cert tots fossen en la dita ciutat per rebre lo pagament del sou. E d'altra part, tramés correus per totes les ciutats e viles de son regne que fossen fetes crides que tots los qui volguessen pendre sou, axí de cavall com de peu, axí stranys com del regne, que vinguessen en la ciutat de Trogodita, que allí los seria dat bon sou.
E en aquest instant de temps que la gent se ajustava, la reyna hagué pensat de fer son poder de créxer e aumentar la crestiandat, car era molt bona crestiana e dotada de moltes virtuts. Car, com partí de Contestina, se'n portà ab si molts frares e capellans e dos bisbes per intenció de edificar sglésies e monestirs. Per què, de continent que fon en la ciutat de Trogodita, féu preycar al poble que·s fessen crestians. E molts, per amor del rey e de la reyna, que eren crestians, e altres per devoció, se batejaren. E lavors la reyna féu edificar molts monestirs e sglésies e fer-los consignar al rey molta renda. E axí, en aquella ciutat com en les altres del regne, foren edificades sglésies e monestirs e per los bisbes foren consagrades. E posaven-s'i en los monestirs molts de la terra ab gran devoció, e foren majorals los frares e capellans e als bisbes donaren bons bisbats ab bona renda. E manà a tots los qui tenien disposició que anassen preycant per tot lo seu regne e que batejassen a tots aquells qui demanarien lo sant babtisme. E en aquell temps, en lo regne de Ethiòpia no sabien què era matrimoni, ans eren entre ells les fembres comunes. E per ço les gents no coneixien pare, sinó mare, per què eren la menys noble gent del món. E aprés que la reyna, muller del rey Scariano, hi fon, e·ls hagué fets fer crestians, los féu fer matrimonis e, d'aquí avant, foren legítims.
En aquest regne del rey Scariano, sobre la mar, vers migjorn, ha una gran muntanya qui lança gran quantitat de foch cremant sens cessar jamés. E en aquest regne de Ethiòpia ha molt grans deserts hon no habita negú fins en Aràbia, e afronta ab -[f. Q8v]- la mar occeana.
Com tota la gent fon ajustada, lo rey féu donar sou a tots aquells qui pendre'l volien e molts hi anaren sens sou. Aquest rey Scariano era molt rich de tresor, per tant com se'n cullia molt en sa terra per algunes menes que s'i troben qui són del rey. E molt rich de cavalleria, car era hu dels grans senyors del món, exceptat lo Gran Chan. E trobà que tenia per compte CCXX mília hòmens a cavall, forts e molt destres en les armes.
Com lo rey Scariano hagué dat orde en tots sos afers, axí com aquell qui era home de gran prudència, e hagué ordenat son regne de bons regidors, ell ordenà sos capitans e ses capitanies, axí de la gent de cavall com de la de peu, qui era molta, si bé dessús no se'n fa menció, e assignà dia cert que tothom fos prest per partir. E més avant ordenà molt gran carruatge e molt gran multitut de cavalls e orifanys per portar vitualles, tendes e artelleries e totes coses necessàries per al mester de la guerra. E d'altra part, gran multitut de bous e d'altres bestiars per a forniment de la ost. E per semblant, la reyna, qui·s fon mesa molt en punt ab molt grans abillaments e obratges de perles e de pedres fines que tenia en molt gran abundància e d'altres robes de chaperia. E ab moltes dones e donzelles, de blanques e de negres, car les blanques eren del regne de Túniç e les negres de Ethiòpia. E per ço la reyna se féu tants abillaments, perquè havia promés a Tirant que ella iria a les sues bodes e de la princessa, e a les de Plaerdemavida e del senyor d'Agramunt, rey de Feç, qui·s devien fer en Contestinoble lo dia que Tirant faria bodes ab la princessa.
Com tota la gent fon en orde, lo rey Scariano partí de la ciutat de Trogodita ab tota la sua ost e caminà tant per ses jornades per son regne fins que fon a la fi de son regne, en una ciutat que és nomenada Seras, qui frontereja ab terra de Preste Johan, e aquí reposà alguns dies e li fon feta molt gran festa perquè jamés lo havien vist, car de la ciutat de Trogodita fins a la ciutat de Seras havia cinquanta jornades.
Ací·s lexa lo libre de parlar del rey Scariano, qui va ab la sua ost la via de Contestinoble, e torna a recitar del cavaller Spèrcius, que Tirant havia tramés per embaxador al rey de Sicília.
Rebuda resposta lo cavaller Spèrcius del rey de Sicília de la splicada embaxada e vist lo gran aparell que lo rey feya fer, pres licència e comiat del rey de Sicília e recullí's en la galera per tornar a Contestina.
E aprés pochs dies que fon partit del port de Palerm, Tirant hi arribà ab tot lo seu stol. E per sort la galera d'Espèrcius no s'encontrà ab l'estol de Tirant, ans passà avant fins a Contestina e aquí li digueren com -f. R1r- bons dies havia que Tirant era partit ab l'estol, que ja devia ésser en Sicília. De açò hagué gran enuig Spèrcius, com no s'era encontrat ab l'estol, e pres refrescament per a la galera e tornà la via de Sicília. Com fon en lo port de Palerm no y trobà negú, car ja havia XV dies que tot l'estol era partit. E presa aquí lengua, tirà la via de Contestinoble e, per sos dies, ell aplegà al port de Valona e trobà que ja n'era fora l'estol.
E d'aquí ell tirà la via de la canal de Romania, e pres-lo fortuna e lançà'l en la illa del Lango. E aquí la galera donà a través e perdé's tota la gent, exceptat lo cavaller Spèrcius ab X hòmens. E posaren-se per la illa per veure si trobarien loch poblat que poguessen restaurar la vida.
E anant axí trobaren un home vell qui guardava hun poch de bestiar e demanaren-li si havia negun loch poblat en la illa. E lo pastor los dix que en tota la illa no y havia població sinó hun petit casal en què staven quatre casats qui per lur desaventura eren venguts aquí habitar perquè eren stats excel·lats de la illa de Rodes. E vivien aquí en molt gran misèria per quant aquella illa era encantada e deguna cosa no y podia profitar. Lo cavaller Spèrcius lo pregà que, per reverència de Déu, los volgués dar a menjar, que de tot lo dia passat e aquell, qui passava migjorn, no havien menjat, car ells li ajudarien de tot lo que porien. E lo pastor hagué compassió d'ells e dix-los que de sa misèria ell los faria part. E tocà son bestiar e portà'ls al casal e, com hi foren, donà'ls a menjar del que tenia. Com hagueren menjat, lo cavaller Spèrcius enterrogà son hoste que li volgués dir qui havia encantada aquesta illa, que paria tan bona e que axí fos desabitada.
E ell li dix que, per ço com li paria ell ésser home de bé, lo y volia tot recitar:
―Senyor, vós deveu saber que antigament era príncep e senyor de aquesta illa del Lango e de Cretes Ypocràs, lo qual tenia una filla molt bellíssima que és huy en dia en aquesta illa en forma de hun drach que té bé VII colzes de lonch, car yo la he vista moltes vegades, e nomena's la Senyora de les Illes. E jau e habita en les voltes o coves de hun castell antich qui és en aquell puig que podeu veure de ací. E mostra's dos o tres voltes en l'any e no fa mal ni dan a negú si donchs no li fan enuig. E fon mudada de forma __de una donzella noble e bella en aquella figura de drach__ per una encantació de una deessa qui havia nom Diana. E devia ésser desencantada e tornaria en sa pròpia figura e en son stament quant trobaria hun cavaller tan animós que la gosàs anar a besar en la boca. E una volta hi vench hun cavaller del Spital de Rodes, qui era hun valentíssim cavaller, e dix que ell iria per besar-la. E pujà sobre un cavall e anà al castell e entrà en la cova. E lo drach començà de levar la testa devers ell e, quant lo cavaller la véu axí orrible, comencà a fogir e lo drach lo seguí, e lo cavall portà lo cavaller, mal son grat, sobre una roca e saltà en la mar e, axí, lo cavaller fon perdut.
"Aprés se seguí que, passat algun temps, hun jove que res no sentia de aquesta ventura exí de una nau -f. R1v- per deportar-se e, anant axí per la illa, se trobà a la porta de aquell castell e, entrant en la cova tan dedins fins que fon en una cambra, e aquí véu una donzella qui·s pentinava e stava mirant en l'espill. E ell véu molt tresor entorn d'ella. Lo jove se pensà que fos qualque folla fembra o comuna qui stigués aquí per fer bona companyia als hòmens qui passaven per aquí. Stigué aquí tant fins que la donzella véu la ombra del dit home e acostà's devers ell e demanà-li què volia. E ell respòs: "Senyora, si a vós era plasent, que·m volguésseu pendre per servidor". E la donzella li demanà si era cavaller e lo jove respòs que no. "Donchs __dix la donzella__, si cavaller no sou, no podeu ésser senyor de mi, mas tornau-vos-ne a vostres companyons e feu-vos cavaller. E yo, demà de matí, staré ací fora de la cova e iré-us a l'encontre. E vós veniu-me a besar en la boca e no tingau dubte negú, que yo no us faré negun mal, jatsia que a vós yo·em demostraré molt fera de veure, car yo só tala com me veu, mas per encantació yo·m demostre drach. E si vós me besau, vós haureu tot aquest tresor e sereu mon marit e senyor de aquestes illes". E, axí, lo jove se partí de la cova e anà-se'n a sos companyons a la nau e féu-se cavaller. E aprés, l'endemà, ell anà allà hon era la donzella per besar-la. E com ell la véu exir de la cova de tan leja e spantosa figura, ell hagué tan gran temor que fugí vers la nau e ella lo seguí fins a la mar. E quant ella véu que ell no tornava devers ella, començà a cridar grans crits com a una persona dolorosa e tornà-se'n a son loch. E lo cavaller morí de continent. E aprés no y ha vengut cavaller algú que no morís tantost. Mas si y venia cavaller algú qui la gosàs besar, ell no morria, ans seria senyor de tota aquesta terra.
Com lo valentíssim cavaller Spèrcius hagué hoïdes les rahons del vell, ell stigué hun poc pensant. Aprés, dix al vell:
―Digau-me, bon home, és ver lo que·m dieu?
Respòs lo vell:
―Senyor, no y poseu dubte negú, car yo us parle ab tota veritat, car tot açò e lo més del que us he recitat és stat en mon temps, e no us volria haver mentit per cosa en lo món.
En aquell punt, lo cavaller Spèrcius fon posat en gran pensament e no replicà més al vell, mas dix entre si mateix que ell volia sperimentar aquesta ventura, car puix nostre Senyor lo havia fet venir allí no sens causa e, d'altra part, se veya desesperat com se trobava en aquella illa deserta e no tenia manera deguna de tornar a Tirant, per què preposà secretament, sens sentida de sos companyons, de ell anar tot sol a la cova hon era lo drach, perquè sos companyons no volguessen anar ab ell e desviar-lo ab rahons del seu prepòsit. E per ço com era cavaller de molt gran ànimo, delliberà de morir o de complir la ventura. E de açò ell no féu deguna demostració a sos companyons ni al vell, mas pres informació certa devers qual part era lo castell a fi que no·l pogués errar. E axí, aquella nit ells reposaren en la casa del vell.
Aquella nit lo bon Spèrcius no dormí molt e, bon matí, ans del dia, ell se levà fengint a sos companyons que anava -f. R2r- per scampar aygua e aquests no curaren d'ell, sinó que·s tornaren a dormir. Com aquest fon fora del casal, pres hun bastó en la mà, que altres armes no tenia, e molt cuytadament ell féu la via del castell per ço com ell tenia dubte que si sos companyons se levaven que no·l vessen. E anà tant fins que fon al peu del castell. Era ja lo sol ben exit e lo dia clar e net e véu la boca de la cova. E aquí ell se agenollà ab grandíssima devoció a la inmensa bondat de nostre Senyor que, per la sua infinida misericòrdia e pietat, lo volgués guardar de tot mal e·l volgués liberar e donar ànimo que no tingués temor del drach perquè pogués traure aquella ànima de pena e fer-la venir a la santa e vera fe cathòlica.
E com hagué finida sa oració, ell se senyà e comanà's a Déu e entrà dins la cova tant com la claror li durà. E aquí ell lançà hun gran crit perquè lo drach lo hoís. Com lo drach sentí la veu de l'home, ixqué ab molt gran brogit. Lo cavaller, qui sentí la gran remor que lo drach portava, hagué grandíssima temor e agenollà's en terra dient moltes bones oracions. E com lo drach li fon de prop e ell lo véu de tan leja figura, stigué fora de si mateix e tancà los ulls per ço que la vista no li pogué comportar de veure. E no·s mogué poch ni molt, car en tal punt era que més era mort que viu. E lo drach que véu que l'home no·s movia, ans stava sperant, e molt gentilment e suau se acostà a ell e besà'l en la boca, e lo cavaller caygué en terra smortit. E lo drach de continent se tornà una bellíssima donzella, qui·l pres en la sua falda e començà-li a fregar los polsos, e dix-li semblants paraules:
―Cavaller virtuós, no hajau temor de res e obriu los ulls e veureu quant bé vos stà aparellat.
E lo cavaller Spèrcius stech per spay de una hora smortit e fora de tot recort. E la gentil dama, incessantment fregant-li los polsos e besant-lo per fer-lo retornar. Aprés, passada la hora, ell cobrà l'esperit e obrí los ulls e véu la donzella de tan grandíssima bellea que·l besava molt sovint. Pres molt gran esforç en si e dreçà's. E ab esforçada veu dix paraules de semblant stil.
―Tanta és la gràcia e perfecció que en la vostra galant persona ab saber infinit reposa que jamés la mia lengua bastaria recitar la menor part de aquella, com la mia ànima sia totalment sotsmesa a la vostra voluntat e lo bell sguart vostre me dóna beatitut. Mas flames de leal amor que a mon sperit contínuament han combatut des que só en aquesta illa e fuy informat de vostra gran bellea, la qual me dóna animosa força aumentada de virtuts e béns que en vós reposen, me han donat atreviment de venir ací e posar per obra lo que fins ací haveu vist. Car en aquella hora que us hoí nomenar, amor me féu veure a vós en sperit e deliberí morir per deliurar a -f. R2v- vós de la pena que passàveu. Molt més ara, que tinch notícia de vostra gentilesa, he deliberat, ab verdadera elecció, ésser tot vostre per les tantes singularitats e perfeccions que tinch conegudes en vós, que jamés en altra no coneguí. Car yo a vós per a sempre vull servir com a senyora que sou de mi e de les coses mies, suplicant-vos de molta gràcia conega en vostra gentilesa que sou contenta del que he fet per vós. Emperò, aquell delit que vostra gran bellea a mi representa, entre los altres me farà gloriós viure e, si tanta glòria Déu per sola mercé me atorga, qual home en lo món ab mi egual pot ésser? E per ço no fretura que us mostre ab paraules la mia amor ésser stada la major e més fervent que jamés home a neguna dona portàs per sola fama. E axí serà sens fallir, tant quant la mia mísera vida sostendrà aquest cors e més encara si, dellà com deçà, se ama perpetualment, podeu ésser segura en vostres manaments fer quant ordenareu. E per quant sé que teniu tanta abtesa que bastau conéxer en l'esguart e continença mia del bé que us vull, més que dir no us poria, reste en sperança de vostra piadosa persona atényer infinida glòria.
Acabava Spèrcius lo darrer so de les sues enamorades paraules quant la donzella féu tal principi.
―Cavaller virtuós, negun terme no és de tanta longitut que·m bastàs a poder-vos regraciar com yo volria lo que fet haveu per mi, e per ço reste en la vostra discreta consideració lo que ab paraules no puch mostrar. M'esforçaré al meu poder per serveys, los majors que per mi·s poran fer, retre premi dels vostres singulars actes e constància de ànimo viril, car haveu posada en perill la vida vostra per traure e liberar a mi de tanta pena inestimable. E perquè tinch conegut l'estrem de vostre valer e la tanta virtut que de vós puc atényer, me ofir tota vostra e regracie a Déu de haver-me atorgat gràcia de venir en mans de persona tal que en virtuts no ha par. E siau cert que la molta amor que us porte és tanta que passa del que ordena ma vida humana. E en açò me obliga la condició de gentilesa que en vós tinch coneguda. E confiau de mi, car yo us faré benaventuradament viure.
E pres-lo per la mà e posà'l dins la cova en una bellíssima cambra que la donzella tenia a servitut sua, la qual era molt ben abillada, e mostrà-li gran quantitat de tresor, lo qual li presentà ensemps ab la sua persona.
E lo cavaller Spèrcius li regracià molt la sua proferta, acceptant aquella ab grandíssimes gràcies que li féu, abraçant e besant-la més de mil voltes. E sens no voler perdre temps en paraules, pres-la en braços e posà-la sobre lo lit, e aquí conegueren los últims termes dels senyals de amor.
-f. R3r-
No fon de poca stima la contentació que lo cavaller venturós tingué de la conquistada senyora. E al matí, com foren levats, mà per mà, ixqueren de la cova e feren la via del casal on lo cavaller Spèrcius havia lexats sos companyons, los quals, admirats com lo veren axí venir ab tan bella companyia, foren posats en gran alegria, car dubtaven que no fos mort o que li hagués seguit algun inconvenient. E molt més foren aconsolats com li veren portar per la mà tan bellíssima donzella. Acostaren-se a ella e feren-li molt gran reverència, car lo seu gest e continença demostrava ésser senyora de gran stat e de molta stima. E feren laors e gràcies a la divina Clemència de la molta gràcia que obtesa havia. E la gentil dama los abraçà e féu-los molta honor.
E entraren en casa del pastor. E aquí la donzella féu molta honor al pastor e a sa muller e proferí'ls de fer-los molt de bé. E stigueren aquí ab gran plaer e consolació. E stant aquí feren portar la roba que la donzella tenia en la cova, e la moneda, e abillaren molt bé lo casal del pastor.
Aprés, per temps, vingueren aquí fustes, les quals noliejaren e feren venir gent de altres parts per poblar la illa, la qual, en breu temps, fon molt bé poblada. E edificaren aquí una ciutat molt noble qui Spertina fón nomenada, la Venturosa. E molts altres lochs, viles e castells hi foren edificats e poblats. E moltes sglésies e cases de religiosos, que y foren edificades a honor, laor e glòria de nostre senyor Déu e de la sua sacratíssima Mare, e y donaren molta renda per sustentació dels servidors de Déu. E vixqué aquest cavaller Spèrcius, ab la sua senyora, per lonch temps, senyors de la illa e de alguns altres entorn, e hagueren fills e filles que heretaren aprés ells. E vixqueren pròsperament e quieta.
Ací·s lexa lo libre a parlar del cavaller Spèrcius, per no tenir prolixitat, e torna a recitar del stol de Tirant lo Blanch qui anava a Contestinoble.
Com Tirant fon davant lo port de Valona tramés una galera dins lo port e manà als patrons de les VI naus qui eren carregades de forment que ixquessen del port e seguissen l'estol. E aquests donaren vela, ixqueren del port e seguiren l'estol. Com l'estol fon en lo canal de Romania, féu la via del port de Gigeo, qui és lo port de Troya, e aquí surgiren e speraren tot l'estol que fos ajustat.
Tirant tingué consell ab lo rey de Sicília e lo rey de Feç e ab tots los altres barons e cavallers ja què era de fer, car ell tenia nova que tot l'estol del soldà era en lo port de Contestinoble, qui eren més de CCC fustes entre naus e galeres e -f. R3v- altres fustes. E fon deliberat que lançassen hun home en terra qui sabés la lengua morisca e que, en la nit, entràs en Contestinoble per avisar a l'emperador com Tirant, ab tot lo seu stol, era al port de Troya, qui és dins lo braç de Sent Jordi e a cent milles e a poch més de Contestinoble. E no li volgueren dar letra deguna a fi que si era pres per los moros que no fossen avisats. E aquell instruí-sse'n molt bé de tot lo que havia de dir a l'emperador. E tengut lo consell, Tirant cridà un cavaller natural del regne de Túniç qui era stat moro y era de casa real, lo qual havia nom Sinegerus, home molt spert, ginyós, eloqüent e valentíssim cavaller, qui era stat catiu en Contestinoble e sabia tots los passos, e dix-li tot lo que tenia de dir a l'emperador e a la princessa e donà-li lo segell seu perquè l'emperador li donàs fe e crehença.
E lo dit cavaller se mès en orde a la morisca en so de alacayo. E pres-lo hun bergantí e de nit posaren-lo en la terra ferma a una legua luny del camp dels moros qui tenien lo siti en la ciutat de Contestinoble. E aquest cavaller, cautelosament desviant-se del camp dels moros, féu la via de la ciutat. E encara no pogué scapar que no donàs en mans d'espies del camp dels moros, emperò, ell parlant-los en lur lenguatge molt discretament, dient-los com era de lur companyia, lexaren-lo passar. E com fon aplegat a hun portal de la ciutat, los qui guardaven lo portal, qui·l veren, prengueren-lo, pensant que fos dels moros del camp. E aquest los dix que no li fessen mal com ell era embaxador de Tirant, que venia a parlar ab l'emperador. E les guardes, de continent, bé acompanyat lo portaren davant l'emperador, qui en aquella hora se levava de sopar.
Com lo cavaller Sinegerus fon davant l'emperador, ell se agenollà als seus peus e besà-li la mà e lo peu, e donà-li lo segell de Tirant. E l'emperador mirà'l e conech les armes de Tirant. Lavors l'emperador lo abraçà e féu-li molt gran festa, dient-li que ell fos lo benvengut per cent mília vegades. E lo cavaller Sinegerus féu principi a semblants paraules:
―Senyor molt excel·lent, yo só tramés ací per aquell gran capità Tirant lo Blanch, lo qual se comana en gràcia e mercé de la magestat vostra e suplica a vostra altesa que stigau ab bon cor, car prestament, ab la ajuda de nostre senyor Déu, ell vos liberarà de tots vostres enemichs. E més, vos suplica que façau posar en orde tota la vostra cavalleria e fer guardar molt bé la ciutat, car demà de matí ell deu ferir en l'estol dels moros e ha dubte que los moros, com veuran perdut l'estol, no donassen poderós combat a la ciutat per pendre-la perquè·s poguessen aquí fer forts. Car sab la magestat vostra que si les fustes lurs són preses e levat lo pas, que ells són tots perduts, que negú no se'n porà tornar, car Tirant ve ab tan gran poder que és bastant de pendre'ls e fer-los morir a tots. E de açò, senyor, la magestat vostra no dubte en res.
―Amich __dix l'emperador__, gran consolació tenim del que·ns haveu dit. E nostre Senyor, per la sua mercé e pietat, nos faça gràcia que sia axí com tu dius, car nós confiam tant de la -f. R4r- gran virtut e cavalleria de Tirant que, ab la ajuda de l'inmens Déu, ell complirà lo nostre bon desig e seu.
E de continent l'emperador tramés cridar a Ypòlit, qui era capità major seu, e com li fon davant li dix:
―Nostre capità, ja sabeu com lo virtuós Tirant és al port de Troya ab molt gran stol. Té deliberat demà per lo matí de ferir en l'estol dels moros, per què és de gran necessitat que prestament ajusteu tota la cavalleria qui és dins la ciutat, e tots los conestables e caps dels hòmens de peu, e ordenau vostres batalles e posau cascuna en lo loch que deu star per ço que, si cars era que los moros volien combatre la ciutat, que tothom sia avisat e preparat.
Respòs Ypòlit:
―Senyor, no és poca la consolació que yo tinch de la venguda de mon mestre Tirant, e devem fer moltes gràcies e laors a la divina Providència de la sua venguda, car pot star la magestat vostra ab cor segur d'ésser delliurat de les mans dels enemics, car tot l'Imperi Grech serà recuperat per aquest e reduït a vostra magestat. E traurà de captivitat tanta cavalleria qui està en poder dels infels e tant poble crestià qui està en perill de renegar la fe de Jhesucrist. Per què, senyor, de continent serà complit lo que·m mana la magestat vostra. E presa licència de l'emperador, Ypòlit anà a la gran plaça de la ciutat e secretament tramés per tota la cavalleria e per los conestables e capitans de la gent de peu. E com foren ajustats, dix-los semblants paraules:
―Senyors, a nostre Senyor és stat plasent, per la sua infinida bondat e clemència, de voler-nos deliurar de captivitat e del poder de nostres enemichs, car yo us fas certs com mon mestre e senyor Tirant és vengut ab molt gran stol e és al port de Troya. E té deliberat, demà de matí, de férir en les fustes dels moros, per què és de necessitat que tots vos poseu en orde e, cascun capità ab la sua gent, se pose en la muralla, en lo loch que li és stat assignat, e que stigau molt reposats e sens fer remor neguna perquè los moros no puguen haver negun sentiment.
De tal nova tots foren aconsolats e loaren e beneïren a nostre senyor Déu de la singular gràcia que·ls atorgava. Partiren de aquí e cascú aplegà la sua gent. E posaren-se cascuns en son trast e stigueren aquí tota la nit ab molt gran alegria, fins al matí, molt sàviament e discreta.
Aprés que l'embaxador Sinegerus hagué splicada l'ambaxada, demanà licència a l'emperador que pogués anar a fer reverència a la emperadriu e a la princessa, e l'emperador ne fon molt content. E obtesa licència, anà a la cambra de la emperadriu, hon trobà sa filla ab totes les dames, e lo cavaller féu sa reverència a la emperadriu e besà-li la mà. E besà la mà a la princessa e, ab lo genoll en terra, -f. R4v- féu principi a semblants paraules:
―Senyores, mon capità e senyor, Tirant lo Blanch, se comana en gràcia e mercé de vostres excel·lències e besa-us les mans, oferint-se molt prest de venir ací per fer-vos reverència.
Com la princessa hoí que Tirant venia e que era tan prop, pres tanta alegria que per poch restà que no·s smortís. Emperò, encara stigué per bon spay fora de tot recort per sobreabundant alegria. E tornada en son recort, la emperadriu e la princessa feren molt gran festa a l'embaxador, abraçant-lo e fent-li moltes carícies, e interrogaren-lo de moltes coses, en special li demanaren quines gents venien en companyia de Tirant.
Respòs l'embaxador e dix com aquí venia lo rey de Sicília ab tot son poder e lo rey de Feç ab tot son poder, e ab la reyna, muller sua, qui·s nomena Plaerdemavida. E aquí venien tots los barons del regne de Túniç e de Tremicén e molta altra cavalleria que y eren passats per pendre sou, car aquí venien gents d'Espanya, de França, de Ytàlia, per lo gran renom e fama de Tirant. Axí mateix, com, per terra, venia aquell magnànim rey Scariano, senyor de la Etiòpia, qui era molt virtuós cavaller e animós companyó d'armes de Tirant.
―Lo qual ve ab molt gran poder de gent de cavall e de peu. E porta ab si la reyna, sa muller, per ço com té molt gran desig de veure la excel·lència de vós, senyora princessa, per la molta bellea que de vós ha hoïda mencionar, car aquesta reyna és una de les bellíssimes dones del món e complida de totes virtuts.
E més, los dix com Plaerdemavida era sposada del senyor d'Agramunt e venia allí per ço que la magestat de l'emperador y d'elles li fessen honor a les sues bodes. E recità'ls largament la manera de la conquesta que Tirant havia fet de la Barberia e com, tot quant havia conquistat ne guanyat, tot ho havia repartit, que no s'havia res aturat, e que, totes les gents del món qui·l veyen ni l'hoyen nomenar, l'adoraven en la terra. E moltes altres virtuts e laors los recità de Tirant, les quals tinta ni paper no bastaria a descriure.
Com la emperadriu e la princessa hagueren hoïdes recitar de Tirant tantes virtuts e singulars act[e]s, staven admirades de la molta gràcia que nostre senyor Déu li havia feta. E era amat e volgut de tot lo món. E de sobres de consolació e de alegria lançaren dels ulls vives làgremes com pensaven que aquest seria reparador e defenedor de la corona de l'Imperi Grech, car ja eren fora de tota sperança de salut y de repòs, sperant cascun dia ésser cativades e deshonrades e vituperades per los enemichs de la fe. E hagueren molt gran plaer com los dix de la venguda de la reyna de Ethiòpia, e majorment la princessa, per ço com li havien dit que era molt bella e virtuosa, per què desijava haver molt sa amistat. E tant duraren les rahons que fon gran hora de nit, per lo molt plaer que trobaven en les paraules de l'embaxador, e donaren part a la nit.
La emperadriu restà en la sua cambra e la princessa se n'anà a la sua. E l'embaxador -[f. R5r]- la pres del braç e, acompanyant-la, anant axí, la princessa li demanà per què li havia besada la mà tres voltes. E aquest li respòs com ne tenia manament de son senyor Tirant, lo qual la suplicava fos de sa mercé li volgués perdonar, car altrament jamés li gosaria venir davant per lo gran defalt que fet li havia, de què·s tenia molt per culpable.
Respòs la princessa:
―Cavaller, digau a mon senyor Tirant que, allà hon no ha culpa, no y fretura perdó, car demesiat seria. Emperò, si ell creu haver fallit vers mi, yo·l suplich que per smena yo haja prestament la sua vista, que és la cosa que més desige en aquest món. E no·m vulla tardar la salut, la qual tan longament he desijada ab desig insaciable, e confie de mi, car yo·l faré benaventuradament viure ab complit repòs del que tant ha desijat.
E pres comiat l'embaxador de la princessa e anà-se'n a la posada que l'emperador li havia feta aparellar ab compliment de tot lo que mester havia. E aquella nit lo capità Ypòlit féu fer molt bella guayta per la ciutat e féu star molt ben fornida la muralla entorn de la ciutat, que negú, de tota aquella nit, no·s posà a dormir per la molta temor que tenien dels moros e, d'altra part, molt gran alegria per veure la batalla que Tirant daria al stol dels moros.
Ací·s lexa lo libre de parlar de l'emperador, qui fa guardar molt bé la ciutat, e torna a recitar de hun cas que féu la Viuda Reposada, alias Endiablada.
Hoint dir la Viuda Reposada que Tirant venia e era ja tan prop, tanta fon la temor que pres que·s pensava spasmar, e dix que li havia vengut gran mal al cor. Entrà-se'n en la sua cambra e aquí ella féu molt grans lamentacions plorant, batent-se lo cap e la cara, car en aquella hora ella se tingué per morta. E cregué verdaderament que Tirant faria fer d'ella una cruel sentència per ço com sabia que era stat asabentat per Plaerdemavida y per la cara contrafeta del negre que havien mesa en la galera. E per la grandíssima crueldat que havia comesa, pensava que, si la princessa sabia lo nefandíssim crim que li havia imposat, ab quina cara li poria venir davant. E d'altra part, la combatia la molta amor que ella portava a Tirant, que de tot seny la feya exir.
E axí passà tota la nit, fantasiant e combatent-se ab si mateixa, que no sabia quin consell pogués pendre ne era cosa que gosàs descobrir a negú ne demanar consell, car en aquell cars tots li foren stats enemichs. Açò és cosa acostumada, que la natura femenil, frèvol e variable, elegeix lo més inútil consell, si molt hi pensa, en la major necessitat.
A la fi, no trobant altre remey e forçada per lo poch ànimo que tenia, delliberà de matar-se ella mateixa cautelosament ab metzines, a fi que la sua mal -[f. R5v]- dat no fos palesa ne vingués a notícia de les gents e que lo seu cors no fos cremat o donat a menjar als cans. Per què de continent ella pres orpiment que tenia per a fer tanquia e posà'l en una taça d'aygua e begué'l-se, e lexà uberta la porta de la cambra sua e despullà's e mès-se al lit. Com fon en lo lit, lançà grans crits dient que·s moria. Les donzelles qui li dormien de prop, qui sentiren los grans crits, levaren-se cuytadament e anaren a la cambra de la Viuda, e trobaren-la ab la basca de la mort e contínuament cridant.
Levà's la emperadriu e la princessa. E lo gran avolot fon en lo palau e negú no sabia per què. L'emperador se levà cuytadament pensant-se que los moros haguessen entrada la ciutat per força d'armes e, d'altra part, dubtava que a sa filla no hagués vengut algun mal soptosament: s'esmortí e trameteren per los metges. E la emperadriu e la princessa, qui saberen que l'emperador se era smortit, lexaren la Viuda Reposada e cuytaren a la cambra de l'emperador, e trobaren-lo més mort que viu. Aquí fon lo gran dol de la princessa, que era una gran pietat de veure lo trist comport que de si mateixa feya. E prestament vingueren los metges e donaren-li remey de continent. Aprés que fon tornat en son recort, demanà quina era stada la causa de tanta remor que sentida havia, si eren entrats los moros en la ciutat. E digueren-li que no, mas que la Viuda Reposada tenia grans basques de cor e cridava grans crits, que stava veïna a la mort. L'emperador manà als metges que y anassen e que y fessen tot lo que fer s'i pogués per restaurar-la. E los metges hi anaren de continent e, com foren en la cambra, en aquell punt, ella trametia la sua ànima al regne de Plutó.
Com la princessa sabé que la Viuda Reposada era morta, féu-ne molt gran dol per la molta amor que li portava per ço com la havia criada de let. E manà que la posassen en una bella caxa, car ella li volia fer molt honrada sepultura. Al matí, l'emperador ab tota la sua cort, e la emperadriu e la princessa e tots los regidors e honrats hòmens de la ciutat, acompanyaren lo cors de la Viuda a la gran sglésia de Senta Sofia e aquí li feren les obsèquies ab gran solemnitat. E, aprés, l'emperador ab tota la gent se'n tornaren al palau.
Ací·s lexa lo libre de parlar de la Viuda Reposada e torna a recitar de la oració que Tirant fa a la sua cavalleria.
―No és de menor stima y honor la persecució de semblants magnànimes empreses, mas de menys treball, com sien certs vostres alts e nobles coratges de la causa sanctíssima per la qual ajustats som en aquest ornat port de tanta cavalleria. La tarda a nostra honor és enemiga. -[f. R6r]- Sus, donchs, cavallers strenuus! Despertau la adormida sanch! Per dormir e fortificar la enemiga nació que prospera, alçau les armes e ànimos vostres per abaxar e aterrar aquest confús e perdut poble, lo qual, essent molt en respecte de si, no és dubte, a sguart de nostres doblats ànimos, no són cosa alguna. Cuytem, acostumats de encalçar, e fugiran los qui de mortal glay ja tremolen! Exalcem la nostra sancta fe e confondrà's la erètica pravitat! Matem les mortes ànimes y viuran les nostres en la eterna glòria! Viurà la nostra fama, honor e glòria, que a inmortal se acosta. Naveguem aquesta pròspera mar fins que la tempestuosa aygua aumente per la infesta sanch de nostres enemichs. E a vosaltres, excel·lents reys, dreçant la major intenció de mes paraules, suplicant afectadament tant com puch, ni sé desestimeu la vida per stimar la honor e aquella no us sia gens cara havent-la a despendre per exemple a aquells qui, seguint nostres sforçades armes, ensemps la gloriosa mort o victoriosa vida egualment stimaran, d'on benaventuradament seguint a les obres, la fi serà desijada glòria.
Aprés que Tirant hagué fet posar lo cavaller Sinegerus en terra per anar avisar l'emperador, ell féu posar en punt tot l'estol e ordenà ses batalles. E manà quals fustes devien ferir primer a les naus, e les galeres a les galeres. E axí mateix, manà a tots los patrons que, com ferrien en l'estol dels moros, que fessen molt gran sclafit de trompetes e anafils e de botzines, de les quals Tirant havia fet fer molt gran forniment, e los altres ab bombardes e crits molt spantosos, a fi que·ls posassen lo diable al cors.
E com tot fon ordenat manà fer vela, e exiren totes les fustes del port molt quedament e sens remor deguna. E partiren del port de Troya alba de matí e navegaren tot lo dia e tota la nit aprés. E nostre Senyor féu-los tanta de gràcia que tot aquell dia fon nuvolós e bromós, que jamés los moros, ni menys de la ciutat, no·n pogueren haver vista. E foren davant l'estol dels moros dues hores ans del dia, que l'estol dels moros no n'hagueren gens de sentiment, e ab molta gran fúria ells feriren en l'estol dels moros, ab l'esclafit tan gran de les trompetes e anafils e botzines e crits molt grans, e moltes bombardes que despararen al colp. E fon tanta la remor que feren que paria que cel e terra ne degués venir. E ensengueren deu falles en cascuna fusta, que portaven fetes, que feren molt gran luminària. Los moros, que sentiren la remor tan gran e la luminària que veren, e les fustes que·s veren damunt, stigueren tant spantats que no sabien què·s fessen, car trobaren-los dormint e desarmats. Ab poch treball prengueren totes les fustes, que no feren defensió -[f. R6v]- neguna, tant staven fora de seny. E feren-ne tan gran matança que era cosa admirable de veure, car, tants com ne trobaren en les fustes, tots los degollaren, que no·n dexaren degú a vida.
Los qui·s lançaren en mar e ixqueren en terra portaren la mala nova al soldà e al Turch. Com los moros del camp saberen que totes les fustes eren preses e morta la gent, ab la remor que sentida havien e la gran luminària que veren __e no sabien quines gents eren__, foren molt spantats. E armaren-se tots e pujaren a cavall e ordenaren ses batalles, car tenien dubte que no·ls fessen lo joch que havien fet a les fustes. E acostaren-se a la vora de la mar per ço que degú no pogués exir en terra.
Com Tirant véu que totes les fustes dels moros eren preses, fon lo més content home del món. E agenollà's ab grandíssima devoció e dix:
―Senyor inmens Déu e ple de infinida pietat e misericòrdia, infinides gràcies fas a la tua inmensa bondat de la singular gràcia que m'has feta, que, sens perdre negú a la mia ost, me has fetes pendre CCC fustes, en les quals trobarem molt de bé.
Aquesta victòria fon tan presta que, com hagueren acabades de pendre totes les fustes, scassament començava de aclarir lo dia. Com los qui staven en la muralla de la ciutat hoïren la gran remor de bombardes e de trompetes e de crits devers lo port e veren tantes lums, stigueren-ne molt admirats, car paria que tot lo poder del món fos allí. E conegueren que allò era l'estol de Tirant, qui havia ferit en l'estol dels moros: hagueren-ne molt gran alegria. E, d'altra part, staven molt redubtant que en aquella hora los moros del camp no combatessen la ciutat. E tots los de la ciutat prengueren gran ànimo com conegueren que Tirant combatia les fustes dels moros.
E l'emperador, qui sentí la gran remor, levà's del lit cuytadament e cavalcà ab molts pochs qui·s trobaren en lo palau en aquella hora. E anava per la ciutat solicitant la gent que tothom stigués en orde per defendre la ciutat si mester era. E d'altra part, anava confortant la gent de la ciutat, dient-los que s'alegrassen, que ara serien desassetjats e cascú cobraria sa heretat e tot lo que perdut havia.
E los moros de res no hagueren menys cura, car ells staven ab tant de dol de les fustes que perdudes havien, e lo dubte que tenien que no ixquessen en terra, que no tenien gran cura de la ciutat, car restaven closos, que no se'n podien tornar, e tenien-se tots per morts e per catius, e guardaven ab gran diligència la vora de la mar perquè negú del stol de Tirant no pogués exir en terra.
Com lo dia fon bell e clar e Tirant hagué fetes amarinar totes les fustes que havia preses dels moros, féu fer vela e, ab tot l'estol, ixqueren del port de Contestinoble e feren la via de la mar Major, per lo braç de Sent Jordi avant, car Tirant havia pensat que, si ell los levava lo pas de la terra ferma ans que ells hi proveïssen, ell faria a son voler d'ells. E per ço ell fengí que se n'anava ab la presa, portant-se'n totes les fustes dels moros. Com los moros veren que l'estol -[f. R7r]- de Tirant ixqué del port ab totes lurs fustes que se'n portaven, tingueren-se per dit que se n'anaven ab lo guany, perquè havien molt guanyat.
E Tirant navegà aquell dia fent la via de la mar Major fins que, per la nit, los moros perderen de vista les fustes. E açò féu Tirant perquè los moros se pensassen que se n'anava, perquè no li empedissen la exida de la terra. E com fon nit scura, Tirant féu girar tot l'estol devers terra.
E deveu saber que la ciutat de Contestinoble és molt bellíssima ciutat e molt ben murada, e és feta a tres angles. E ha-y hun braç de mar qui·s nomena lo braç de Sent Jordi, e aquell braç de mar clou les dues parts de la ciutat. E la una part resta inclosa, e la una part closa és devers la mar, e l'altra és devers la Turquia. E l'altra, qui no és closa, és devers lo realme de Tàrcia. Per què Tirant féu la via de la part que no era closa. E en la nit ell pres terra a quatre legües luny del camp dels moros e aquí desembarquaren tots los cavalls e tota la gent, e l'artelleria que havien necessària e vitualles per a forniment de lur camp, que no foren vists ne sentits per los moros. E lexaren les fustes fornides.
Com tota la gent fon en orde e a cavall, ab moltes adzembles que portaven davant, lunyaren-se de les fustes bé mija legua per la vora de hun gran riu amunt fins que foren en hun gran pont de pedra per hon passava lo riu. E aquí Tirant féu atendar tota la gent al cap del pont vora lo riu e lo riu restà enmig d'ells e dels enemichs, perquè los moros no·ls vinguessen damunt en la nit ni·ls poguessen enujar. E Tirant féu posar la sua tenda dins lo pont, per guardar que negú no pogués passar sens voluntat sua, e féu parar moltes bombardes en lo pont perquè, si los enemichs venien, que fossen servits. E axí mateix posà ses spies devers lo camp dels moros perquè fos avisat si negú venia.
E de continent que foren atendats, Tirant pres hun home de peu e, vestit com a moro, tramés-lo a la ciutat de Contestinoble ab una letra que contenia paraules de semblant stil.
Ara tinch causa ab molta alegria d'escriure a la magestat vostra, sereníssim senyor, puix la fortuna pròspera vos vol ésser favorable, significant a vostra altesa com, per mijà de la divina gràcia, victòria havem obtesa de vostres enemichs, car havem preses totes les fustes qui eren del soldà e del Turch, qui staven en lo siti davant Contestinoble, qui eren CCC, totes carregades de vitualles, que no havien gens descarregat, e són stats morts tots los moros qui dins eren sens mercé alguna.
Vull saber de la magestat vostra hon manarà que sien descarregades totes les vitualles que havem preses e les que portam, car yo tinch delliberat, si la magestat vostra ho volrà, de licenciar totes les fustes que tinch noliejades, car prou basta de -[f. R7v]- tenir les que tenim preses, ab algunes altres qui són del rey de Sicília e de altres amichs e valedors meus. Car, puix los moros no tenen fustes, me dóna de parer que haurem prou de CCCC fustes ben armades per guardar que los moros no puguen haver vitualles ni socors negú, ni poder-se'n anar.
E més, significh a vostra magestat com he presa terra al cap del riu e he posat lo meu camp al cap del pont de pedra e la mia tenda dins lo pont, a fi que los moros sien closos a totes parts, per mar y per terra. E só cert que ans que los moros puguen exir del siti que tenen a la ciutat, que s'hauran a rahonar ab mi. E suplich a la magestat vostra que vullau fer guardar molt diligentment la ciutat e star en contínua vigilació, car forçadament los moros hauran a fer lo desesperat o donar-se a presó per quant les vitualles que tenen no·ls poden molt durar ni·n poden haver, car yo·ls tinch closos a totes parts, per mar y per terra.
E més, suplich a vostra altesa de avisar-me com stà fornida la ciutat de vitualles y per a quant, car yo n'é portades per a fornir-la per a deu anys. E de continent que haja la resposta, vos trametré totes les fustes carregades. E de açò suplich a la magestat vostra que·m mane què vol que faça, axí de licenciar les fustes com de descarregar les vitualles, e de totes les altres coses que la magestat vostra conega que facen a fer, que tot lo que·m manareu se complirà prestament. E si la magestat vostra volrà que us trameta gent d'armes per defendre la ciutat si dubtau en res, sia yo avisat, car tinch delliberat, si a la magestat vostra serà plasent, que, de continent que les fustes hagen descarregat, de fer-les star ben armades davant lo camp dels moros perquè no puguen de res ésser socorreguts ne trametre fusta deguna per avisar ne haver socors, e per enujar-los tant com poren. E açò fet, crech que nostre Senyor nos ajudarà, que farem tot lo que volrem. E de açò dessús dit haja presta resposta de la magestat vostra.
Com Tirant hagué feta la letra, donà-la a l'home que havia elet per anar a la ciutat de Contestinoble, qui havia nom Carillo, qui era grech e natural de la ciutat de Contestinoble, per ço com sabia molt bé los passos. E aquest, de nit, per camins apartà's, féu la via de la ciutat, que gens per los moros del camp no fon vist ne sentit. E com fon al portal, les guardes lo prengueren e portaren-lo davant l'emperador. E aquest féu sa reverència e besà-li la mà e lo peu e donà-li la letra de Tirant. E l'emperador ab molt gran plaer la rebé e legí-la de continent. E vist lo contengut en aquella, fon lo més content home del món e féu laors e gràcies a nostre senyor Déu de la molta gràcia que feta li havia. E tramés per la empera -[f. R8r]- driu e per la princessa, sa filla, e mostrà'ls la letra de Tirant. E ells hagueren molt gran consolació de la presa que Tirant havia feta de les fustes dels moros.
E l'emperador tramés per lo capità Ypòlit e, com li fon davant, mostrà-li la letra de Tirant. E com la hagué lesta, dix Ypòlit a l'emperador:
―Senyor, no ignora la magestat vostra com diverses voltes vos he dit que la altesa vostra confiàs en Déu e en la molta amor e voluntat que mon mestre Tirant portava a la magestat vostra. E que si ell era viu, que no us oblidaria. Per què, senyor, stau ab bona confiança, que ab lo divinal auxili ell vos darà victòria de vostres enemichs e us farà recobrar tot l'Imperi Grech.
Respòs l'emperador:
―Per mon Déu, capità, nós stam admirats dels actes que Tirant ha fets e fa e nós li som molt obligats. E jur-vos per la mia corona que yo li'n retré tal premi que ell e los del seu parentat ne seran contents. E prech-vos, capità, que prestament aneu a regonéxer totes les vitualles qui són en lo nostre palau y en la ciutat perquè pugam avisar a Tirant del que·ns demana.
E de continent Ypòlit se partí de l'emperador e féu la cerqua molt diligentment ab altres hòmens experts en tal negoci. E trobaren que encara tenien forniment per a tres mesos complidament. E Ypòlit, molt alegre, se'n tornà a l'emperador e dix-li semblants paraules:
―Senyor, la magestat vostra deu saber com tenim forniment en la ciutat per a tres mesos y, encara, per a quatre si mester era. Per què, senyor, no dubte la magestat vostra que, ans que aquestes vitualles sien despeses, Tirant haurà dat orde, que n'haurem més e haurà desassetjada la ciutat. E dexau-ho a son càrrech.
E l'emperador féu cridar lo seu secretari e féu-li fer una letra a Tirant, mencionant-li largament tot lo que per ell e per tot lo consell era estat delliberat. E féu cridar a Sinegerus e dix-li:
―Cavaller, prech-vos que aneu a Tirant e que li doneu aquesta letra. E, d'altra part, lo avisareu de paraula de tot lo que vist haveu.
E ell dix que faria son manament.
Com l'embaxador Sinegerus hagué presa la letra de l'emperador, besà-li la mà e lo peu e pres licència d'ell. E aprés, anà a pendre comiat de la emperadriu e de la princessa, la qual era en la sua cambra e pregà'l que la recomanàs molt a son senyor Tirant, e que ella lo suplicava la tingués en son recort e que volgués pensar quants enuigs e treballs havia passats des que no l'havia vist. E que, en tot cars del món, ell donàs orde que ella lo pogués veure lo més prest que pogués, car, si no u feya, era certa de morir ab aquell desig. E lo cavaller respòs que ell era prest de complir tot lo que per sa senyoria li era manat, e besà-li la mà. E la princessa lo abraçà. E feta sa reverència partí's del palau e vestí's com a moro, e pres per companyó a Carillo, qui havia portada la letra a l'emperador. E partiren de la ciutat a les dotze hores de la nit e, per aquells passos que Carillo vengut era molt secretament, ells passaren, que no foren sentits per negú del camp dels moros. E alba de matí, arribaren al pont hon Tirant tenia lo -[f. R8v]- camp e, coneguts per los guardes, lexaren-los passar e anaren dretament a la tenda de Tirant, lo qual trobaren ja levat.
Com Tirant los véu, hagué lo major plaer del món de la lur venguda, e demanà al cavaller Sinegerus de noves e del stament de l'emperador e de la emperadriu, e de la sua ànima, la princessa. E aquest li recità largament tot lo que havia vist e hoït, ne lo que l'emperador li havia dit de paraula. E més, li dix totes les recomandacions de la princessa e totes les rahons que damunt són recitades. Com Tirant hagué hoïdes les rahons que la princessa li trametia a dir, dels ulls li corregueren vives làgremes e alterà's la sua cara de amor strema e de compassió que tenia de la princessa, e stigué per bon spay que no parlà, pensant en la molta amor que la princessa li portava. E tenia gran dubte que, per lo gran desig que tenia de veure'l, no prengués algun regirament. E aprés que Tirant fon tornat en sa color natural, Sinegerus li donà la letra de l'emperador e Tirant la pres a legir. E contenia stil de semblants paraules.