Visor de obras.

―Senyor de gran excel·lència, la magestat vostra deu saber com la causa de la mia venguda és per significar a vostra altesa com lo soldà e lo Gran Turch me han tramés embaxada, la qual té, en efecte, moltes condicions tocants a vostra sacra magestat. E per quant a mi fóra gran presumpció e atreviment de fer deliberació alguna ne retre resposta sens licència ne exprés manament de la magestat vostra, per què us suplich que sia de vostra mercé que en lo sacre consell vostre sia ben vist e determenat lo que fer-se deu a fi que en sdevenidor, si altre cars se'n seguia, a càrrech meu no pogués ésser imputat.

"La qual embaxada conté com lo soldà e lo Gran Turch demanen a la magestat vostra pau e treva per a tres mesos o per a més, tant com la vostra excel·lència volrà. E si volrà pau final per a cent e hun any, que ells seran contents. E fer liga e germandat ab la magestat vostra, amichs dels amichs e enemichs dels enemichs.   -f. T3v-   E si açò volrà fer la magestat vostra, que ells se'n tornaran en llurs terres e us buydaran tot l'imperi e restituiran-vos totes les ciutats e viles que us han preses en tot l'imperi, que·s mostraran per vostra magestat ésser jamés posseïdes. E més, vos daran e restituiran tots los presoners e catius crestians qui seran trobats en totes les terres, axí del soldà com del Turch. E si açò la magestat vostra no volrà fer, que m'aparelle de la batalla, que, cobrada per ells la resposta de mi, ells seran davant lo meu camp lo més prest que poran per dar-me batalla.

Respòs l'emperador en la forma següent:

―Virtuós capità nostre e fill, nós vos tenim en stima tal que confiam de la vostra molta discreció e virtut, que en majors coses que aquestes daríeu rahó e pendríeu lo partit més útil e de major honor a la corona de l'Imperi Grech. E nós haguerem per acceptable tot lo que per vós fos stat deliberat e mès en execució. Mas, per tant que lo voler vostre sia més content, ne faré tenir consell.

Lo magnànim emperador manà que prestament lo consell fos ajustat perquè Tirant se'n pogués tornar al camp. E Tirant, presa licència de l'emperador, se n'anà a fer reverència a la emperadriu e a la virtuosa princessa. E trobà-les ensemps en la cambra de la princessa, per ço que la princessa fengia ésser malalta e la emperadriu era venguda per visitar-la.

E la emperadriu féu grandíssima festa a Tirant e rebé'l ab cara molt afable, fent-li moltes carícies per ço com lo havien mester. E la virtuosa princessa fengí la festa molt freda per dissimular lo que era stat en la nit passada. Aquí parlaren de moltes coses, en special la princessa demanà a Tirant si sabia ni sentia certenitat alguna de la venguda de la reyna de Ethiòpia.

Respòs Tirant:

―Senyora de preclara virtut, tres dies ha que per hun correu del rey Scariano fuy avisat per letra sua, mencionant-me que li fes tanta gràcia que no volgués dar la batalla als moros fins a tant que ell s'i pogués trobar, que altra cosa més en lo món no desijava, que ell me feya cert que dins XV dies seria ab mi.

La princessa dix:

―Capità senyor, cosa en lo món no desige tant com de veure aquexa reyna, car he hoït dir que és dotada de bellea que en lo món no·s trobaria tal.

Respòs Tirant:

―Senyora, dit-vos han veritat, que, aprés la magestat vostra, no crech més bella dona sia, ne més virtuosa en lo món no poria ésser trobada. E aqueix mateix desig té ella de veure vostra altesa. E per pus no ve ací sinó per les tantes perfeccions que ha de vós hoïdes mencionar.

E parlant axí Tirant a la emperadriu e ab la princessa, e departint e solaçant de coses de plaer, entrà per la cambra la dolorosa Stephania, duquessa de Macedònia, vestida de burell o àbit de les virtuoses de alta religió menoretes, car, per l'absència de l'il·lustre e de preclara virtut Diafebus, duch de Macedònia e marit seu, se ere posada en religió e no n'era volguda exir fins aquell benaventurat dia per hon pensava atényer la fi de sos mals.

E lançant-se als peus de Tirant, ab veus doloroses cridà, decorrent los seus ulls abundants làgremes, fent principi a la següent lamentació.

  -f. T4r-  

―Veniu, honestíssimes senyores e castes viudes! Acompanyau la desolada duquessa! Cobriu ab ruades sàvenes e negre mantell lo meu cap abundós d'amaríssimes làgremes! Sosteniu lo fexuch cos de la deserta Stephania, carregada ab cadenes de tanta captivitat! Ajudau-me, senyores! Prestau-me piadoses paraules, donau-me tristes sclamacions, feu acorts ab squinçada veu a l'aspredat de tan dolorosa lamentació! Cridau ab mi davant lo vencedor capità! Cridau misericòrdia a Tirant, que és sols, aprés Déu, redemptor e defenedor de nosaltres! Misericòrdia, senyor Tirant, misericòrdia vos demane! Hajau compassió, hajau dolor, no de mi, desaventurada y perduda, mas de aquell en qui és la mia libertat e benaventurança! Moga's, senyor, la vostra sanch! Lo vostre cosín germà, catiu, presoner de infels, lo ducat de Macedònia e a mi ha lexat en mortal desolació e pressura. La necessitat e captivitat de aquell a vós, senyor, és vergonyosa injúria. Les pesades cadenes y ferros a vós, senyor, deuen ésser causa de laugeres ales. Venjau, Tirant senyor, la vostra ofensa, e fent libert lo vostre Diafebus, fareu cativa la sua y vostra Stephania, stimant tostemps com a vostra la mia cobrada libertat, per vostres mans resuscitadora.

Lo virtuós Tirant no comportà que la duquessa stigués agenollada: pres-la del braç e levà-la de terra, e abraçà e besà aquella dient-li paraules de consolació en semblant stil.

―Contínua speriència de greus mals e dolors me ha mostrat, complanyent, als dolorits socórrer, e més de aquelles coses que rahonablement deuen ésser comunes. E per ço, germana e senyora, respondré a vostra justificada demanda, ço és, que us deman de gràcia que no ploreu ni doneu turment a la vostra virtuosa persona, car los mals e aflicions que rahonau no són stats per mi oblidats, segons clara speriència demostra e molt prest molt més se demostrarà, car yo us promet, per l'orde que tinch de cavalleria, que, mitjançant lo adjutori divinal, no passarà hun mes que lo duch de Macedònia, ab tots los altres, seran fora de la presó e vendran ací perquè vostra gentilesa sia contenta. E per altra cosa no só vengut ací.

Vehent la virtuosa duquessa de Macedònia les humils e afables paraules del valerós Tirant, lançà's als seus peus per voler-los-hi besar. La molta virtut de Tirant no u comportà, mas, levant-la de terra, la tornà a besar altra volta. E prenent-se per les mans se assigueren, recitant cascú a l'altre tots los   -f. T4v-   passats mals.

En aquell instant que lo virtuós capità stech festejant les dames e féu lo parlament de consolació a la duquessa de Macedònia, l'emperador féu tenir lo consell. E preposà'ls la embaxada que lo soldà e lo Turch tramesa havien a Tirant, segons que per Tirant era stat recitat.

E sabuda per tots los del consell la bona nova, foren entre ells de grans altercacions e diferències. Los huns deyen que Tirant los donàs batalla perquè morissen tots, car Tirant tenia tanta potència que hu no se'n tornaria e que jamés d'aquí avant no tendria negú atreviment de tornar-hi. Los altres deyen que no era de necessitat dar-los batalla ne posar en perill tanta gent, com los moros eren molts e bons cavallers e, considerant que·s tenien tots per morts, posarien en gran perill los crestians, mas que·ls tinguessen a noves, que, com haurien acabades les vitualles, los pendrien tots per fam o se haurien a donar tots per catius. Los altres consellaven que més valia fer pau ab ells e lexar-los anar, e detenir-se lo soldà e lo Turch e tots los reys e grans senyors en rahenes fins a tant haguessen restituïdes totes les terres que havien preses e los presoners, car, si ells los mataven a tots, prestament farien altres senyors, los quals contínuament farien lur poder en defendre e sostenir totes les forces que tenien preses e seria causa de major guerra, que jamés se'n poria veure la fi.

E vist per lo consell totes les diferències, deliberaren del que era faedor. Trameteren per l'emperador, puix hagueren clos lo consell, e digueren-li les següents paraules:

―Sacra magestat, tot lo consell és de acort que, per dar repòs tranquil·le a la senectut vostra e de tots los vassalls e servidors de tot l'imperi, havem deliberat que per scusar la pèrdua de tanta multitut de gent que en la guerra morrien ans que fos cobrat tot l'Imperi Grech, que consellam a la magestat vostra faça pau final ab lo gran soldà e ab lo Turch, e ab tots los altres grans senyors qui són en lur companyia, ab pacte e condició tal que·s posen en poder de vostra excel·lència com a presoners e que jamés exiran de presó fins a tant que complit hagen tot lo que han ofert. E los altres moros que se'n vagen tots a peu e sens armes.

De aquest deliber fon l'emperador molt content, com tan bé consellat lo havien. E ixqueren tots del consell. E l'emperador se n'anà a la cambra de la princessa, hon trobà lo virtuós Tirant, e pres-lo per la mà e féu-lo seure al seu costat ab molt gran amor. E dix-li lo voler seu en stil de semblants paraules.

―Per la speriència manifesta que tinch de vostra molta virtut, Tirant, capità e fill meu, volria e desige que per aleujar part de vostres treballs fos feta la concòrdia,   -[f. T5r]-   significant-vos com per lo nostre consell és stat fet delliber segons la forma dessús mencionada. E a major cautela, yo confiant de la molta discreció e virtut vostra per moltes voltes ja sperimentada, me faríeu singular gràcia que sabés de vós la intenció vostra, car, si lo contrari consellau, yo vull seguir tot lo que per vós serà delliberat.

Acabant l'emperador, Tirant féu principi a semblants paraules:

―La celsitut de vostra magestat deu saber com yo he fet tenir consell en lo meu camp, hon ha de molts savis prínceps e cavallers, pregant-los que per lur virtut volguessen consellar-me, segons d'ells confiava, sobre la resposta que tenia de fer als embaxadors. E per tot lo consell fon delliberat ésser lo millor partit lo que la magestat vostra me ha dit que negun altre. Per què, ma crehença és tal que la Providència divina ne vol a axí dispondre en confermar de tots la voluntat. No resta sinó que vostra altesa me mane lo que plasent li sia.

La fi de les paraules de Tirant foren principi al parlar de l'emperador, qui dix:

―Puix a la divina Clemència plau que la nostra fortuna gloriosa fi atenga, prech a la vostra molta virtut que la vostra partida sia molt presta per dar resposta a la embaxada, car és la cosa de què més nos podeu servir.

Tirant dix que compliria lo manament seu. E pres comiat e licència de l'emperador e anà a la emperadriu e a la princessa e demanà'ls licència. E elles la y donaren ab moltes suplicacions que li feren que volgués entendre ab summa diligència en la liberació de l'Imperi Grech.

Respòs lo virtuós Tirant e dix:

―Senyores, Nostre Senyor me faça gràcia que sia tan prest com les excel·lències vostres volrien ne desigen.

E pres comiat de totes les dames. E la reyna lo volgué acompanyar fins a la porta de la cambra per dir-li que, tan prest com fos scur, que per la porta de l'ort entràs e vingués a la sua cambra, e parlaria ab la princessa. Dix Tirant que faria son delitós manament.

Partit lo virtuós Tirant de les dames, se n'anà a la posada de Ypòlit, sperant la nit scura perquè pogués lo seu delit atényer. E sol, desfreçat, en la hora més disposta, ab suaus passos per lo acostumat ort entrant, lo seu camí dreçà a la cambra de la ínclita reyna. E trobà aquí la princessa, en companyia de la reyna, qui·l sperava. E rebut per la princessa ab alegria inestimable, se n'entraren los tres en lo retret de la reyna.

Tirant jugant ab la princessa e stant en amorosos solaços e delitosos parlaments, passaren lo temps fins fon hora de dormir. La princessa se posà al lit primera e la reyna donà comiat a totes les donzelles e féu lo valerós Tirant posar al costat de sa senyora, lo qual fon rebut ab major amor que la passada nit. E la reyna, aprés que·ls hagué posats dins la liça, concordes de la delitosa batalla, se n'anà a dormir, confiant que·s concordarien que jamés la batalla no vendria a fi.

Tirant no dormí en tota aquella nit, com a cavaller valerós, car contemplar-se deu que qui és valerós en lo camp deu ésser valerós en lo lit. E acostant-se lo dia, Ti   -[f. T5v]-   rant dix a la princessa:

―Senyora e ma vida, a mi és forçat que me'n vaja, car promés tinch a la magestat del senyor emperador que demà, al sol exit, seré al meu camp.

Respòs la princessa:

―Mon senyor e lo meu bé, molt me enuja la vostra partida, car, si possible fos, no volguera jamés partísseu davant los meus ulls, que, de una pena que sentia, ara ne sent mil. Feu-me gràcia, senyor, no sia tarda la vostra venguda, si no voleu abreujar ma vida, car viure sens vós me és impossible e, si no fos lo gran benefici que se'n té a seguir, e repòs a la corona de l'Imperi Grech, de la vostra partida, no permetera la vostra absència, car amor me ha tant subjugada, que·m té morta en vida. E perquè m'és forçat, la licència vos atorgue, que a ma voluntat jamés se fera.

Puix Tirant la licència hagué obtesa, levà's prestament del lit e vesti's. E ab besars de amor strema mesclats ab abundants làgremes, pres comiat de la princessa e de la reyna. E devallant per la porta falsa en l'ort, féu son camí a la posada de Ypòlit.

Levant-se Ypòlit, prestament acompanyà lo virtuós Tirant fins al portal de la ciutat per fer-li obrir. Tirant féu la via de la mar e recullí's en la galera. Ixqué del port secretament, per no ésser sentit, e féu la via del camp seu.

Com la galera fon davant lo camp de Tirant, no havia una hora que lo sol se demostrava. Tots los del camp sabent lo capità ésser tornat, cavalcà lo rey de Sicília e lo rey de Feç ab molta cavalleria per acompanyar al virtuós Tirant e, ab honor excelsa, lo portaren a la sua triümphal tenda. Passaren aquell dia ab gran delit, recitant-los Tirant tot lo que per la magestat del senyor emperador era stat deliberat, d'on restaren tots molt alegres e contents.

Lo següent dia lo virtuós capità, de matí, tramés per los reys e grans senyors que vinguessen a la missa e tots foren prestament en la sua tenda ab molta cavalleria. Dita la missa, Tirant tramés per los embaxadors del soldà e del Turch que vinguessen per cobrar la resposta que fer-los volia.

Los embaxadors de tal nova foren molt contents. E molt ben abillats a la morisca, ab gran orde e gravitat de grans senyors, ben acompanyats de molts nobles cavallers del camp de Tirant, ab suaus passos anaren a la tenda del valerós capità. Los embaxadors, ans que partissen de la lur tenda, feren posar en orde lurs cavalcadures e servidors a fi que, cobrada resposta del virtuós Tirant, se'n poguessen tornar en lo lur camp.

Aplegats que foren los animosos embaxadors davant la presència del valerós capità, feren-li molt gran reverència. E Tirant   -[f. T6r]-   ab cara afable los rebé e féu-los aquella honor que conegué que eren merexedors. E asseyts davant ell, aprés hun poch spay, Tirant féu la resposta següent:

―Als prudents qui viuen en benaventurada vida s'esguarda que en la execució de les obres virtuoses subtilment miren, car a ells cové que, seguint les regles de cavalleria, ab grandíssims perills gloriosa fama atenguen. E del prudent savi s'espera millor pensar lo que ans pensat no havia, seguint lo consell de prudència humana. Per què, virtuosos barons, no siau admirats si la resposta vos ha tant tardat, car yo he volgut consultar la magestat del senyor emperador de la vostra embaxada e ell, per la sua gran benignitat e clemència, ha hagut compassió misericorde de vosaltres, car com sabeu bé que la vida vostra e mort stà en les mans nostres e en nostra libertat és de fer tot lo que vullam de vosaltres. E som certs de la molta crueldat que haveu tenguda e tendríeu devers la magestat del senyor emperador e de servidors e vassalls seus, mas, perquè conegau quanta és la humanitat e clemència del senyor emperador, és content de salvar-vos la vida e pendre-us a mercé en la forma següent, ço és, que lo soldà e lo Turch, ab tots los reys e grans senyors qui són en lo vostre camp, se posaran en poder de l'emperador com a presoners e staran aquí tant e tan longament fins que li hagen tornat e restituït totes les terres que li tenen de l'imperi, segons haveu ofert. E axí mateix, li faran portar tots los presoners e catius crestians que seran trobats axí en les terres del soldà com del Turch. E la magestat del senyor emperador és contenta de lexar anar salva e segura tota la morisma qui és en lo vostre camp, emperò tots a peu e sens armes. E més, és content de fer pau e treva a cent e hun any e liga e germandat ab lo soldà e ab lo Turch, e valer-los sempre contra moros, mas no contra crestians. E açò serà prest de fer de continent que serà complit tot lo que dit és dessús. E si de la gràcia que lo senyor emperador los fa no·s contenten, aparellau-vos tots a morir, car yo us promet, per l'orde que tinch de cavalleria, que degú no serà pres a mercé.

Los embaxadors molt regraciaren al virtuós Tirant la resposta singular que·ls havia feta e suplicaren-lo que fos de sa mercé los donàs III dies d'espay, que ells li retrien resposta tal que la sua senyoria ne seria contenta. E Tirant fon content atorgar-los lo que demanaven. Prengueren licència los animosos embaxadors de Tirant e de tots los grans senyors e, pujats a cavall, feren la via del lur camp ab grandíssima alegria, com havien obtés lo que desijaven, com no tinguessen altra sperança sinó de morir.

E plegant los embaxadors al lur camp, anaren davant lo soldà e lo Turch e splicaren-los largament la bona resposta que Tirant los havia feta. Lo soldà e lo Turch restaren molt contents e demostraren molt gran alegria de la gràcia que obtesa havien. E més, los recitaren la gran magnificència de Tirant e del gran poder que   -[f. T6v]-   tenia, hon havia la millor cavalleria del món e de les grans festes, honors e cortesies que·ls eren stades fetes en lo camp de Tirant, axí per ell com per tots los altres, que no u podien acabar de recitar. Tots los moros staven spantats de les coses que havien hoïdes recitar de Tirant e staven molt aconsolats com havien tret tan bon partit.

Lo dia següent, de matí, los moros tingueren consell sobre la resposta que tenien a tornar a Tirant. E per tot lo consell fon deliberat que complissen tot lo que Tirant demanava, e no restava més a dir sinó que ell ordenàs tot lo que volia que fessen, que ells eren prests de obeir-lo. Los embaxadors tornaren al camp de Tirant, hon foren rebuts ab molta honor per ço com cascuna de les parts desijaven repòs e tenien gran plaer de la pau, axí los vençuts com los vencedors.

Los embaxadors tornaren la resposta a Tirant dient-li com lo soldà e lo Turch, ab consell e voluntat de tots los altres, eren contents de fer e posar en execució tot lo que per sa senyoria era stat demanat e que manàs lo que volia que fessen. Respòs Tirant als embaxadors.

―Lo que yo vull és que lo soldà e lo Turch, ab tots los reys e grans senyors, se vinguen a posar en mon poder. E aprés yo daré segur passatge a tota l'altra gent. E promet-vos, a fe de cavaller, de salvar-los vida e membres e posar-los en segura libertat.

Los embaxadors, ab gran reverència, ho acceptaren e tornaren-se'n al lur camp. E feta fidelíssima resposta del que lo virtuós Tirant los havia dit, prestament cavalcaren tots los qui havien a restar en rehenes __e foren per compte XXII, tots hòmens de títol e de gran senyoria, los noms dels quals me obmet per no causar prolixitat, mas sé-us dir que, per la molta necessitat que tenien de fam, no stigueren molt en lo camí__ e, presentant-se tots davant lo virtuós Tirant, li feren molt gran reverència. E Tirant los rebé ab cara molt afable fent-los molta honor. E féu-los hun molt bell convit, en lo qual foren molt ben servits abundantment de totes aquelles coses pertanyents a tan grans senyors, que més no poguera haver fet que fos dins una gran ciutat. E fet lo convit, Tirant féu recullir los presoners en dues galeres e ell se recullí aprés per acompanyar-los.

Les dues galeres partiren del camp e foren molt prest en Contestinoble. Com l'emperador sabé que lo seu capità Tirant era arribat al port ab tots los presoners ab tan gran victòria tingué en si alegria inestimable e, regraciant a la divina Clemència de la singular gràcia que feta li havia, posà los genolls en la dura terra e féu principi a semblant oració.

―Senyor inmens e incomprensible, Déu creador de humana natura, rey dels reys   -[f. T7r]-   e senyor dels senyorejants, a la omnipotència del qual alguna cosa no és impossible. A tu, Senyor, humilment regracie, adore, loe, benehesch y confesse la tanta gràcia que piadosament me atorgues, vist, Senyor, que los meus peccats lo contrari merexen y la tua infinida bondat y clemència benignament de tanta prosperitat me prospera, que no sols libert y defés de tanta opressió e captivitat me delliures, mas encara, tornant en lo meu primer stament, lo meu ceptre e imperial comanda axí gran com ésser solia me restituexes. De què, Senyor, encara que les mies culpes mortificassen la mia poca sperança, lo gran recort e confiança que he tengut en la tua infinida misericòrdia no m'ha consentit perdre aquella. E axí, los amadors de la tua ley e los qui honren lo teu divinal nom, confonent e destroint la mala secta y herètica pravitat, seran per tu, Senyor, defensats, ajudats e mantenguts fins per venir a la tua desijada glòria.

Acabada sa oració, l'emperador se levà e tramés a dir a la emperadriu e a la princessa que·s posassen en punt com Tirant venia e portava presos lo soldà e lo Turch ab vint altres grans senyors. No fon de poca stima la glòria que sentí la excelsa princessa com sabé que lo seu Tirant venia ab tan gran triümpho e victòria, que vingué quasi a esmortir-se de sobres de alegria. E recobrats los primers sentiments, ella se abillà molt bellament, considerant que havia de ésser vista per molta noble gent.

E l'emperador manà a Ypòlit que fes emparamentar la plaça qui és dins lo palau de l'emperador, qui era molt bella e gran, e que la fes tota emparamentar de draps de raç e cobrir d'alt de draps de colors. E axí mateix, que fes a la hun cap de la plaça hun bell cadafal molt alt e gran per a ell e molt ben en punt, tot cubert de draps d'or. E aprés de aquell, ne fes fer hun altre més baix tot cubert de draps de seda. E davant aquells dos ne fes hun altre en què stigués lo tinell ab tota la vexella d'or e d'argent, la qual l'emperador tenia en molt gran quantitat. E prestament fon fet.

Com lo virtuós e magnànim capità fon junt en lo port de Contestinoble e la popular gent saberen que Tirant venia ab tan gran triümpho portant presos los majors senyors qui eren de tot lo poble morisch, foren los més contents hòmens del món e donaren infinides laors e gràcies a la divina Clemència, qui·ls havia liberats de tant de mal que passat havien e de molt més que·n speraven en l'esdevenidor. E tot lo poble corria a la mar per veure los presoners. Foren aquí ajustades infinides gents,   -[f. T7v]-   axí hòmens com dones, e cridaven ab multiplicades veus:

―Vixca lo benaventurat capità, Déu lo prospere e li aumente la vida, qui·ns ha libertats de tanta captivitat e misèria!

Tirant no volgué exir de les galeres fins que l'emperador hi tramés Ypòlit acompanyat de molts cavallers. Com Ypòlit fon dins la galera hon Tirant era, dix-li semblants paraules:

―Mon senyor, la magestat del senyor emperador me tramet a vostra senyoria e prega-us que vullau exir en terra.

Dix Tirant que era content de complir lo que li manava. Prestament, lo virtuós capità féu acostar les galeres en terra e lançaren les scales. E Tirant féu exir tots los presoners ab ell. Com foren en terra, trobaren aquí tots los oficials e regidors de la ciutat, qui·ls reberen ab grandíssima honor e reverència que feren a Tirant, e ell féu molta honor a tots. Partiren tots ensemps de la mar e anaren al palau de l'emperador, e tota la popular gent qui·ls seguia.

Com foren en la gran plaça del palau, veren l'emperador alt en lo cadafal, asseyt en la imperial cadira, ab la emperadriu a la part sinestra, asseyta en son siti, e la princessa asseyta a la dreta part de l'emperador, emperò pus baix, hun poch, en senyal de succeïdora de l'imperi, la qual se era devisada en semblant forma: de un brial de domàs groch, les obres del qual eren perfilades per art de molt subtil artifici de robins, diamants, safirs e maragdes qui lançaven molt gran resplandor, e la ampla cortapisa stava sembrada de perles orientals, molt grosses, de fulles e flors de verts esmalts qui admirar feyen als miradors. En lo seu cap no portava res, sinó los seus daurats cabells ligats detràs e solts e scampats per les spatles, ab hun fermall al front, ab una taula de diamà tan gran e de tanta resplandor que la sua cara se demostrava més angèlica que humana. E portava en los pits, la excelsa princessa, hun reluent robí de inestimable vàlua, lo qual del seu coll hun fil de molt grosses perles sostenia. E sobre lo devisat brial, una mantilla a través lançada de vellut negre, tota sembrada de perles molt grosses, qui·s mostraven en molt artificiosa obra.

Com lo virtuós Tirant ab los presoners foren en vista de l'emperador, tots donaren dels genolls en terra. Aprés feren la via del cadafal hon era l'emperador. Com foren d'alt, feren altra molt gran reverència e Tirant se posà primer.

Com fon davant l'emperador, lançà's als seus peus per voler-los-hi besar e l'emperador no u consentí, mas pres-lo del braç, levà'l de terra e besà'l en la boca, e Tirant li besà la mà. Aprés, lo soldà se agenollà davant l'emperador e besà-li lo peu e la mà. E lo Turch e los altres grans senyors feren per semblant. L'emperador los rebé ab molt gran humanitat mostrant-los la cara molt afable e manà que·ls fessen passar en l'altre cadafal, e axí fon fet.

Posaren de continent les taules e feren seure cascú per orde, segons son grau. L'emperador volgué que Tirant menjàs en la sua taula e menjaren tots   -[f. T8r]-   cinch: lo emperador e la emperadriu, la princessa e Tirant e la reyna de Feç. E cascú en son plat e ab son trinchant davant cascú. E féu seure Tirant davant la princessa. Servia de majordom Ypòlit. L'emperador manà que los presoners fossen servits ab gran honor y molt reverits: per bé que fossen infels, eren hòmens de gran dignitat e senyoria. E fon fet molt bé e ab gran abundància de viandes precioses e vins de diverses natures, que ells n'estaven admirats e deyen que millor pràtica tenien los crestians en lo menjar que no los moros.

Com foren dinats, Tirant demanà licència a l'emperador per anar al camp dels moros per fer-los passar en la Turquia, e l'emperador fon content. E obtesa la licència, Tirant pres comiat de la emperadriu e de la princessa e anà's recullir en les galeres. E féu la via del stol, qui stava davant lo camp dels moros.

Com l'almirall véu venir a Tirant, féu tocar les trompetes e anafils e clarons e, ab grans crits, saludaren al capità. E l'almirall passà a la galera del capità e dix-li:

―Senyor, què mana la senyoria vostra?

Respòs Tirant:

―Feu acostar totes les fustes a terra e passaran tota la morisma en la Turquia.

E l'almirall dix que faria son manament. Tornà-se'n l'almirall a la sua galera e féu senyal a totes les fustes que s'acostassen en terra, e fon fet molt prest. Tirant féu posar en terra hun cavaller que portava del soldà e aquest dix als moros que pujassen segurament en les fustes e passarien en la Turquia. Los moros, com aquells qui altra cosa no desijaven per la molta fam que tenien, ab gran cuyta se reculliren, e lexaren los rocins e los arnesos ab les tendes parades ab tota la roba. Com les fustes foren carregades de moros, posaren-los en terra, car era molt prop, que no havien a travessar sinó lo braç de Sent Jordi, e tornaren per més. E podeu pensar quanta gent podia ésser, que quatrecentes e tantes fustes, entre naus e galeres e altres fustes, ne feren deu viatges.

Com los del camp de Tirant saberen que tots los moros eren fora, cuytaren qui més podia per haver part de la roba. Los de les fustes, qui hagueren acabat de passar los moros, isqueren en terra e encara foren a temps de haver part de la roba, car se podia dir ab veritat que aquell camp era lo més rich que per ventura en lo món sia stat jamés, car havien pres tot l'Imperi Grech, e robat, e tot ho tenien aquí, e féu-los mal profit. E aquells qui·s trobaren en aquell robo foren richs per tota lur vida.

Com lo camp dels moros fon robat, Tirant manà a tota la gent que se'n tornassen al seu camp, e axí u feren. Sol se aturà lo rey de Sicília e lo rey de Feç ab alguns altres barons qui volien fer reverència a l'emperador. E partiren del camp dels moros e per terra anaren a la insigne ciutat de Contestinoble. E les fustes, navegant, vingueren al port de la ciutat ja dita.

  -[f. T8v]-  

Aprés que l'emperador se fon levat de taula e los presoners se foren dinats a tot lur plaer, manà a Ypòlit que prengués tots los presos e que·ls pujàs alt en les torres del palau qui aparellades eren per posar-los. Ypòlit anà al cadafal hon eren los presoners e dix-los que·l seguissen. E ells feren de genoll gran reverència a l'emperador e devallaren del cadafal e seguiren a Ypòlit, qui·ls pujà alt en les torres. E posà Ypòlit lo soldà e lo Gran Turch en una bella cambra, molt ben emparamentada de draps de seda e de raç, ab hun lit molt bell e molt bé en orde.

E Ypòlit los dix:

―Senyors, la magestat del senyor emperador mana que ací reposeu e prega-us que les senyories vostres vullen pendre una poca de paciència si no sou contractats segons lo molt meréxer vostre.

Respòs lo soldà en semblant stil:

―Cavaller virtuós, nosaltres regraciam molt a la magestat del senyor emperador la molta honor que·ns ha feta e fa, car sa magestat no·ns tracta ni revereix com a presoners, mas com a germans. E de açò li restam molt obligats e li prometem que, tornats en nostra libertat e acostumada senyoria, de servir-lo en tot lo que·ns manarà. E perquè havem coneguda la molta virtut e humanitat de sa excel·lència, li volem ésser vassalls e servidors.

Aprés, Ypòlit manà a quatre patges que jamés no·s partissen de la cambra e que, ab molta reverència, los servissen de tot lo que·ls fos manat. E ells ho feren. Aprés, ordenà bones guardes qui la torre guardassen.

Ypòlit pres los altres presoners e reparti'ls per les altres torres, hon foren aleujats en molt belles cambres qui eren emparamentades de draps de raç e de seda, ab sos lits de paraments y ab bons servidors qui·ls servissen, que ells ne restaven molt contents. E ordenà'ls bones guardes en manera que ells staven ben servits e ben guardats. E ells tenien gran contentació de la bona companyia que l'emperador los feya fer.

L'emperador se'n pujà alt al palau ab totes les dames e manà que no tocassen en res de la plaça per ço com Tirant era stat avisat com lo rey de Sicília e lo rey de Feç, ab molts altres grans senyors, li devien venir per fer reverència. E més, manà al seu majordom que fes bona provisió de volateries de diverses natures com aquí s'esperava lo rey de Sicília e lo rey de Feç ab moltes altres gents. E d'altra part, manà a Ypòlit que fes aparellar bones posades en la ciutat e que les fes posar molt en orde per al rey de Sicília e al rey de Feç, e per als altres qui venien ab ells. E Ypòlit, com a virtuós e discret, complí molt bé tot lo que per l'emperad[o]r li fon manat.

  -f. U1r-  

No passaren molts dies que digueren a l'emperador com Tirant venia ab lo rey de Sicília e altres senyors, qui ja eren a una legua de la ciutat. L'emperador féu exir lo virtuós Ypòlit ab tots los oficials e regidors de la ciutat, e ab tots los nobles e cavallers qui dins la ciutat eren, per rebre aquells. E sa magestat cavalcà ab molt pochs e féu la via del portal de la ciutat ab deliber de aquí sperar-los. La emperadriu ab la excelsa princessa e la reyna de Feç ab totes les altres dames, se posaren molt bé en orde ab singulars abillaments per fer honor als novells hostes, e, devallades en la gran plaça del palau, speraren la lur alegra venguda. E a poch instant, los il·lustríssims reys, ab lo virtuós Tirant, foren prop del portal de la ciutat.

Com l'emperador los véu ja prop de si, passejant ab son cavall anà devers ells ab suaus passos. Lo rey de Sicília, vent-se molt prop de l'emperador, descavalcà ab tots los altres. Com l'emperador los véu a peu, que venien devers ell, devallà del cavall. Lo valerós Tirant donà la honor al rey de Sicília, lo qual, abraçant a l'emperador, donà del genoll en la dura terra per voler-li besar la mà. E la magestat del benigne senyor no u permés, ans prenent-lo del braç levà'l de terra: besà'l tres voltes en la boca mostrant-li amor infinida. Aprés, fon lo segon lo virtuós Tirant, qui, donant del genoll en terra, besà la mà a l'emperador. E l'emperador lo levà de terra e besà'l en la boca. E lo rey de Feç féu lo que havia fet Tirant e l'emperador lo besà axí com havia fet a Tirant. Aprés, li besaren la mà tots los altres barons e cavallers e l'emperador los abraçà a tots e féu-los molta honor.

E tornats tots a cavall, Tirant se mès primer e aprés venia l'emperador, qui se havia posat lo rey de Sicília a la part dreta e lo rey de Feç a la sinestra, e ell enmig. En tal forma anaren fins que foren a la porta del palau. Aquí l'emperador se aturà e digueren al virtuós Tirant com la emperadriu e la excelsa princessa, la reyna ab totes les abillades dames, eren devallades a la plaça del palau per rebre'ls e fer-los molta honor.

Entrats dins lo palau, Tirant descavalcà, lo rey de Sicília e tots los altres. E l'emperador voltà a cavall e entrà per altra porta. Com fon en la gran plaça, pujà alt en lo cadafal imperial. Com los reys ab lo virtuós Tirant descavalcats foren ab tota la companyia lur, entrant dins lo palau trobaren a l'entrant de la plaça la emperadriu e la excelsa princessa ab totes les dames.

Tirant, per fer major honor al rey de Sicília, lo posà primer e aprés lo rey de Feç. E anaren a fer reverència a la emperadriu e a la princessa, e elles lo[s] reberen ab cara afable e feren-los molta honor. Aprés, abraçaren totes les dames e Tirant ab tots los altres seguiren aquell mateix orde. Lo rey de Sicília pres de braç a la emperadriu e lo rey de Feç a la princessa, e Tirant a la reyna de Feç. E cascun   -f. U1v-   cavaller dels altres pres sa dama de braç e, caminant ab suaus passos, pujaren en lo cadafal hon era l'antich emperador. E feta per tots humil reverència, l'emperador se levà e féu molta honor a tots, fent seure cascú segons son grau, e axí stigueren parlant e solaçant ab les dames per bon spay.

Los novells hostes staven admirats de la molta bellea de les dames e, en special, en aquell spill transcendent e de preclara virtut, la excelsa princessa, qui se era devisada en la següent forma, ço és, de gonella de brocat carmesí de fil d'or tirat, ab la cortapisa lavorada per subtil artefici de perles orientals molt grosses, mesclades ab robins, safirs e maragdes ab diversos smalts que·s demostraven fulles e flors de gesmir. E sobre la gonella portava una roba francesa de cetí negre de molt resplandent luor, uberta a quatre parts e totes les ubertures perfilades de amples randes de orfebreria ab diversos smalts, ab mànega mantellina la dita roba, e per l'orde mateix, perfilades de les dites randes, e era tota forrada de cetí carmesí. E, sobre la roba, portava la devisada senyora cenyit hun cint de fil d'or tirat, tot sembrat de diamants, robins, balaxos, safirs e maragdes molt grossos qui lançaven molt gran resplandor. En los seus pits portava hun reluent carvoncle, del qual, del seu coll, una madexa d'or de fil tirat sostenia, e ligada a la francesa. Sobre los seus daurats cabells, una manyosa tota plena de batents d'or e smaltats, que paria la sua cara que fos de una deessa.

Havent prou festejades les dames, fon hora que digueren a l'emperador com lo dinar era prest. Les taules foren parades e l'emperador se posà en taula e féu seure lo rey de Sicília aprés de la emperadriu. Aprés, la princessa e lo rey de Feç al seu costat, e la reyna, sa muller, aprés d'ell.

Aquell dia Tirant volgué servir de majordom, si bé l'emperador lo pregà molt que·s volgués seure e ell jamés ho volgué fer. Tots los altres barons e cavallers en hun altre cadafal feren passar, hon foren molt noblement servits. E ab molt singular música de ministrés e de altres innumerables sturments, se dinaren ab gran triümpho.

Levades les taules, les dances començaren molt grans. Lo rey de Sicília suplicà a la emperadriu que li fes gràcia de dançar ab ell e la virtuosa senyora li respòs que gran temps havia que dexada se n'era, mas que u faria per contentar-lo. E dançaren los dos moltes dances, car la emperadriu era stada en son temps molt agraciada e dançadora singular. Dançà aprés la excelsa princessa ab Tirant e ab lo rey de Feç, e lo rey de Sicília dançà ab la ínclita reyna de Feç. Aprés, dançaren tots los altres nobles e cavallers ab les dames.

E la plaça era plena de la popular gent de la ciutat, qui miraven la tan graciosa festa, e altres qui ballaven de diversos balls, que era una admirable cosa de veure festa de tanta solemnitat per la molta alegria que tenien de la pau e gloriosa victòria que obtesa   -f. U2r-   havien. E d'altra part, per la ciutat se feyen de altres maneres de solaços, de balls e de jochs de gran alegria, per ço com la magestat de l'emperador havia manat que fos la festa celebrada per VIII dies. De matí anaven a la sglésia, hon se feyen solemnes professons e oficis e, aprés dinar, dances e gales e coses de alegria.

A la nit, finides les dances, lo sopar fon prest. Menjaren en lo mateix loch ab multitut de antorches e per l'orde mateix. Aprés lo sopar, donaren part a la nit, prengueren licència de l'emperador e de les dames e anaren a les posades, qui ab gran magnificència aparellades eren segons tals senyors eren merexedors. E lo virtuós Tirant no volgué partir-se jamés del rey de Sicília en totes aquestes festes, ans de continu menjaven e dormien ensemps per cobrir la música que era passada entre ell e la princessa. Los altres, cascuns en ses posades e en l'orde ja mencionat, passaren tots los VIII dies festejant. E Tirant cascun dia solicitava ses amors, tenint molts parlaments ab la princessa, suplicant a sa altesa donàs orde que lo lur matrimoni vingués a lur desijada fi perquè la temor fos apartada, que ab repòs aconseguissen virtuosos delits.

Respòs la princessa en semblant stil.

―De aquells qui ab gratitut als beneficis rebuts satisfer volen s'espera que, no cercant la intenció de qui·ls benifica, ab grandíssima obligació se'n recorden, pensant quant és gran la cosa que reben, no solament de vós sobre tots sabent la corporal vida, mas l'altra per la qual treballam eternament, sempre vivint en gloriosa fama. O, més virtuós que tots los mortals! No·m supliqueu de cosa que yo més desige en aquest món ni·m tingau per tan ingrata que notícia no tinga dels beneficis rebuts de vostra gran noblesa. Feu-me gràcia, senyor, no s'enuge la vostra virtuosa persona d'esperar lo terme de nostra felicitat atényer, puix haveu obtés de mi gloriosa victòria. E considerau ab quanta glòria, de vostra senyoria e dels vostres, recobrat haveu tot l'imperi e vençuts e morts tants reys e senyors grans del poble morisch. E ara que a la senyoria vostra no resta sinó de rebre la possessió e domini de tot l'imperi com a patrimoni vostre, e retornat a mi, que sou sustentació de ma vida, vos promet de fer renunciar-vos la corona de l'imperi e dar compliment al nostre desijat matrimoni, restant vós emperador, car la magestat del senyor mon pare m'o ha promés per ço com la sua edat no és suficient per a regir l'imperi.

No comportà lo virtuós Tirant que més parlàs la excelsa senyora, sinó que la sua condició afable a tal parlar féu principi:

―De la celsitud de vostra magestat, excelsa   -f. U2v-   senyora, stà la mia pensa axí ab la lengua alterada que egualment stime difícil acceptar yo pogués vostra graciosa e liberal oferta. E no sia plasent a la divina Potència que permetés lexar-me fer tan gran defalt que en vida de la magestat del senyor emperador yo rebés la corona de l'imperi ni tal defalt de mi se pogués presumir, car hun senyor de tanta virtut e excel·lència e complit de tantes perfeccions insignes no és merexedor de ésser desposseït en sa vida de tal senyoria. Sol suplich a la magestat sua que·m tinga per fill e servidor e catiu de sa filla. Altra cosa més en aquest món no desige posseir.

Acabant lo virtuós Tirant les darreres paraules de tanta afabilitat, a la excelsa senyora corregueren dels seus ulls vives làgremes de verdader amor, e lançant los seus braços sobre lo coll de Tirant, besà aquell moltes voltes. Aprés hun poc spay, dix:

―Lo meu senyor e lo meu bé, no és lengua mortal pogués explicar les perfeccions e virtuts que la vostra noble persona posseheix. E ara verdaderament tinch conegut que sol e singular sou en lo món entre los vivents. E suplich a la divina virtut, qui tal gràcia vos ha feta aconseguir, que us guart e us defena de tots perills e us done longa vida perquè·l pugau honrar e servir e fer tals obres que a la sua clemència plasents sien, e us lexe posseir per lonch temps la corona de l'Imperi Grech, lo qual, ab ajuda sua e ab vostres honorosos treballs, haveu guanyada. E a mi, que us puga servir en tota la vida vostra ab repòs benaventurat, axí com lo vostre cor e lo meu desigen.

E axí·s partiren ab moltes rahons de consolació.

La tenebrosa nit passà lo virtuós Tirant en amorosos pensaments, desijant que Phebo fos atés a les parts orientals demostrant los seus luminosos raigs sobre lo nostre orizon. E vista la hora disposta, lo valerós capità, passejant ab suaus passos, anà davant l'emperador e ab humil veu li féu principi a semblants paraules:

―Senyor de gran providència, no ignora la magestat vostra la promesa fe que és stada dada per lo soldà e lo Turch a vostra excelència, ço és, de restituir e posar en domini vostre totes les terres per ells ocupades e detengudes en tot l'Imperi Grech. Per què, magnànim senyor, si a la magestat vostra serà plasent dar-me licència, yo partiré molt prest per rebre la possessió per la magestat vostra e recobraré, per força o ab grat, tot lo qui·s pertany a l'imperi. E més encara, si la fortuna nos és favorable, se tendrà tal orde, senyor, que la excel·lència vostra, benaventuradament vivint, senyorege les terres, totes les quals possehia l'emperador Justinià, predecessor vostre.

E donà fi   -f. U3r-   a son parlar.

Respòs l'emperador en la següent forma:

―Clarament veig, virtuós capità e fill meu, lo inflamat ànimo que teniu de aumentar e·xalçar la nostra imperial corona. E tenim coneguts los molts serveys e honor que fets haveu a nós e a tot l'imperi, de què·n restam molt obligats a la molta virtut vostra, car nós stimam que, encara que dat-vos haguéssem tot l'imperi, fos suficient premi al meréxer vostre ne en lo que nos haveu servit. Per què nós, de present, vos volem fer donació de tot l'imperi en nostra vida, a vós e als vostres. E per tornes, vos volem dar nostra filla Carmesina per muller, si vostra virtut la volrà, car nós som ja en tal edat posat que no som per a regir ni menys defendre l'imperi e tenim de la vostra virtut e cavalleria tal confiança que·ns sereu més que fill, car los actes que fets haveu manifesten la glòria e lo premi que sou merexedor. E prech-vos que en açò nos siau obedient, car fent lo contrari nos enujaríeu molt.

Hoint lo virtuós Tirant les benignes paraules de l'emperador, lançà's als seus peus e besà aquells ab molta humilitat e amor strema. E féu principi a semblants paraules:

―Mon senyor, no sia plasent a la divina Potència comportar que Tirant lo Blanch, humil servidor de la magestat vostra, fes tan gran defalt que consentís ne permetés que la altesa vostra fos desposseïda de la senyoria de l'imperi en la vida vostra, ans permetria pendre la mort. Emperò, senyor, si la benignitat de vostra altesa me volrà fer tanta gràcia e mercé de voler-me dar les tornes, segons vostra magestat ha ofert, stimaria més que si·m daven X imperis. E més avant de açò, no vull al present ni tinch creença que en tota ma vida, servint yo a la magestat vostra, fos merexedor de tan gran premi.

L'emperador lo pres del braç, vista la sua molta gentilesa, alçà'l de terra e besà'l en la boca, e Tirant li besà la mà. E l'emperador pres a Tirant per la mà e portà'l a la cambra de la excelsa princessa, qui stava en lo seu acostumat strado ab totes les sues dames davant ella e festejant al rey de Sicília. Entrant lo magnànim emperador, tots se levaren e feren-li molt gran reverència. E asseyt l'emperador en lo reposat strado, féu seure a la sua part dreta la excelsa princessa e lo virtuós Tirant a la sinestra, e lo rey de Sicília davant ells. L'emperador, la cara girant devers sa filla, ab gest afable pronuncià forma de tals paraules:

―Ma filla, no ignorau los asenyalats servirs e honors excelses que lo virtuós Tirant, que ací és, nos ha fetes, e de quants dans e treballs e afliccions nos ha preservats, y a tot l'imperi que ha liberat de tant de mal e de tantes impressions que·ns eren fetes per la gent morisca. E com nós conegam que al seu tant meréxer nós no tingam tant que siam suficients a premiar-lo, havem deliberat que nós no tenim res més car ne de major stima ne que més amem que la vostra persona. Li havem feta oferta de aquella e us prech e us man, ma cara filla, que el vullau pendre per marit e senyor. E serà la cosa de què   -f. U3v-   més me poreu servir.

E donà fi a son parlar. Respòs la excelsa senyora ab graciosa, afable, modesta continença e dix ab gran suavitat:

―Senyor de gran clemència e benignitat, molta glòria és per a mi que la magestat vostra me haja posada en tanta stima que la mia persona sia suficient premi als innumerables serveys e honors que lo valerós Tirant ha fets a la magestat vostra e a tots los de l'imperi, com yo no sia merexedora descalçar-li la çabata, ateses les tantes singularitats e virtuts sperimentades que per ell són posseïdes, mas suplich-lo que·m vulla acceptar com a serventa e cativa sua, car yo só presta de complir tot lo que per la magestat vostra e per sa virtut me serà manat.

Acabant la excelsa senyora lo seu parlar, l'emperador tramés per l'arquebisbe de la ciutat per sposar-los de continent. E pot-se considerar que no fon de poca consolació e alegria aquesta graciosa concòrdia, que per bon spay stigueren Tirant e la princessa que no·s pogue[r]en parlar, tant staven de amor verdaderament inflamats. E vengut lo sant arquebisbe, l'emperador li manà que sposàs sa filla ab Tirant e ell féu son manament.

Fetes les sposalles, grandíssima festa e alegria fon feta en lo palau e en la ciutat, hon foren presents l'emperador e la emperadriu; lo rey Phelip de Sicília; lo rey de Feç e de Bogia, senyor d'Agramunt, e la reyna Plaerdemavida, muller sua; l'almirall de Tirant, marqués de Liçana; lo vezcomte de Branches; Ypòlit, criat de Tirant; lo cavaller Almedíxer; lo cavaller Spèrcius, capità de l'armada, senyor de la illa d'Espertina; Melchisedech, senyor de la ciutat de Montàgata, e mots altres gran senyors e dames e infinit poble, hon se donà maravellosa col·lació e real gast, axí abundós com se pertanyia a tal sposalici, de pasta real e marçapans e altres comfits de molta stima. L'orde, lo servir y los servidors, de molt triümphant e discreta manera. La vexella d'or y la d'argent, molt ben obrada d'esmalts e delicada forja. La tapiceria, tapits, tàlems, strados y cortines ab tanta riquea y pompa com jamés se sia vista. La música, partida en diverses parts per les torres e finestres de les grans sales: trompetes, anafils, clarons, tamborinos, charamites e musetes e tabals, ab tanta remor e magnificència que no·s podien defendre los trists de molta alegria. En les cambres y retrets, símbols, flautes, miges viules e concordades veus humanes que angelicals s'estimaven. En les grans sales, laüts, arpes e altr[e]s sturments qui donaven sentiment e mesura a les dances que graciosament per les dames y cortesans se ballaven.

Finalment, tanta pompa, tan gran triümpho, tanta excel·lència jamés fon vista als de la terra. E als stranys e a tots generalment fon plasent molt aquest matrimoni, per tant com tenien singular confiança en lo sforçat ànimo de cavalleria del virtuós Tirant, que·ls faria viure ab repòs benaventurat. E les grans festes, axí en lo palau com en la ciutat, qui dura   -f. U4r-   ren altres VIII dies.

E l'emperador cridar féu per tota la ciutat, ab moltes trompetes e tabals, que tots tinguessen a Tirant per primogènit seu e cèsar de l'imperi. E féu-lo jurar que, aprés son òbit, lo tinguessen per emperador e senyor lur·e axí fon fet, que d'aquí avant lo novell príncep Tirant fon nomenat cèsar de l'Imperi Grech. La crida fon del tenor següent.

Ara hojats què us fan a saber de part de la sacra magestat de nostre senyor l'emperador. Com sia cosa manifesta a tots los súbdits de la imperial corona les grans cavalleries e actes dignes de memòria de l'animós capità e estrenu cavaller Tirant lo Blanch, de Roqua Salada, per lo qual tot l'Imperi Grech ha rebut, no solament subvenció, socors, favor y contínua defensió y adjutori, mas encara liberació e deliurament de tanta opressió, perill evident e certa captivitat. Ha rebut, encara, aument y ampliació la corona, honor y exalçament e grandíssim repòs, pau, abundància, riqueses e, finalment, inestimable goig e desijada glòria. Per les quals coses, fetes a honor de Déu e a útil molt gran de la imperial senyoria, com los treballs e forces de cors e de ànima sien stats grandíssims sens comparació e les coses de virtut no deuen passar sens deguda remuneració, havia delliberat la imperial bondat e liberal senyoria, de vida sua, renunciar al sobredit famós capità e magnànim cavaller l'imperi e deguda senyoria, remuda per la sua presència e stuciosa cavalleria, lo qual, no volent-ho acceptar en desert de la benignitat del senyor emperador, per honor de la antiga vellea y meréxer de la sua gran senyoria, és stat content acceptar sols la successió, com és notori a vosaltres, pobles benaventurats, a l'esposalici de la il·lustríssima e crestianíssima princessa ab aquell qui és certa sperança de tota prosperitat y glòria nostra.

E axí, ha deliberat e notifica, mana, intima l'altesa de nostre gran senyor l'emperador, a tots en general e a cascú en special, que de present hajau, tingau, honreu e reputeu per digníssim succeïdor e cèsar de l'Imperi Grech y sdevenidor emperador de vosaltres al present claríssim príncep y excel·lent capità Tirant, aprés los benaventurats dies de la sua antiga senyoria.

E perquè de açò és certa la sua predita grandíssima senyoria vos alegrareu e a la divinal Magestat fareu infinides laors e gràcies, ab veu de pública crida ne fa present a les vostres generals audiències, a fi que negú no puga ignorància al·legar e aprés no digau que no us ho han notificat.

Respongueren tots a una veu:

―Vixca la celestial e angèlica bondat de l'emperador e vixca lo novell cèsar de l'Imperi Grech! Honor, manteniment y glòria!

  -f. U4v-  

Publicat lo virtuós Tirant novell cèsar de la imperial senyoria, la magestat de l'emperador se retragué en son triümphal palau ab totes, acompanyat de tots los reys e senyors grans, e ab lo novell cèsar, qui multiplicada pena sentia en la sua atribulada pensa com pensava en los contraris qui·l lunyaven de la vista de aquella on reposava son delit. E per atényer més prest lo que desijava, volguera partir per anar a cobrar tot l'Imperi Grech e posar en domini de l'emperador, per hon pogués obtenir gloriosa fi en lo seu desijat matrimoni. E d'altra part, lo combatia inestimable pena pensant en la absència de la sua vida, la princessa, car viure sens ella li era impossible. E noresmenys, fatigat de la guerra, desijava tranquil·le repòs, dubtant-se de la fortuna, que algunes vegades no permet que hom puga atényer la fi de les coses desijades. E d'altra part, tenia nova com lo magnànim rey Scariano venia ab gent innumerable, que ja era en la terra dels Pinchenays, qui afronta ab la Grècia, qui és a X jornades de Contestinoble.

Deliberà lo virtuós cèsar de exir a rebre'l ans que més prop se acostàs a Contestinoble perquè no tingués causa de venir fer reverència a l'emperador, ans lo fes anar ab ell al recobrament de l'imperi, car si aplegava a la ciutat, ab les grans festes que li haurien de fer, passaria gran temps.

E clos son deliber, lo virtuós cèsar, ensemps ab los reys e grans senyors, obtingueren licència de la magestat del senyor emperador e prengueren comiat de la emperadriu e de la excelsa princessa e de totes les dames, e tornaren a lurs posades per reposar. E en la nit, lo virtuós cèsar féu fer les letres de creença al soldà e al Gran Turch. E splanades en lo nostre vulgar, són del tenor següent.

Baralinda, en la fe de Mafomet sobiran príncep, qui de nostres béns, tresors e senyoria no som avars, mas en la potència nos gloriejam, a tots los alcayts, batles, alcadís, oficials, feels nostres, als quals les presents pervendran, vos dehïm, notificam e manam que, com per a la libertat nostra e per al bé de nostres súbdits axí fer-se deja, al venturós e prósper capità Tirant, novell cèsar de l'Imperi Grech, degau honrar e obeir segons que per lo nostre feel cavaller e fill del Gran Caramany, missager e nostre procurador, vos serà manat. E presta execució. Dada en los palaus e presó de Contestinoble, en lo mes de Ramandà, lo any set del nostre regiment.

  -[f. U5r]-  

Tal o semblant letra de la preinserta féu lo Gran Turch, en la qual se intitulava subjudador de la Turquia e venjador de la troyana sanch, la qual, contenent en crehença al portador, qui era lo valerós cavaller e príncep de Sixa, manava la restitució e honor del Grech Imperi faedora al cèsar e benaventurat succeïdor Tirant.

Ab los quals dos cavallers, partint de la noble ciutat Contestina, havent pres alegre y dolorós comiat de l'emperador, de la emperadriu y de la sua princessa y sposa, féu la via del seu camp acompanyat de grans senyors e noble companyia. E plegant lo cèsar al seu camp, féu tocar les trompetes e manà levar lo camp, e tota la gent se posaren en orde, que al matí següent partiren del pont e feren aquella via de aquella part hon sabien que venia lo rey Scariano, suplicant-lo que·l volgués sperar en aquella part hon rebria la sua letra, que ell seria molt prest ab ell. Eren les paraules que contenia la letra del següent stil.

A l'excel·lent rey y car germà nostre d'armes lo rey de Túniç e de Tremicén, príncep e senyor de tota la Ethiòpia. Tirant lo Blanch de Roca Salada, capità, cèsar y succeïdor en tota la Grècia, al nostre stimat germà e companyó d'armes lo rey Scariano, saluts, amor y prosperitat.

Alegrant-nos molt de vostra venguda, tant com si per aquella la victòria nos fos donada, per fer-vos aquella honor y recebiment que a tan gran rey y senyor com vós s'esguarda, vos pregam carament que, honsevulla lo vostre real stat sia com la present vos pervendrà, maneu atendar e aturar lo camp e cort vostra e donar aposentament a la excel·lentíssima persona vostra, com lo repòs, honor e victòria dels turchs e infels sia en nostra mà y pacífica senyoria. E remetent per a la vista les altres paraules, plaer e consolació que de nostre matrimoni e pròspera benaventurança sentreu, com aquell qui de amor e voluntat me portau virtuosa afecció.

Rebuda per lo magnànim rey Scariano la letra del cèsar, no fon poca la sua consolació e admiràs de la molta virtut e favorable fortuna del gloriós cavaller Tirant, com per la sua grandíssima indústria e alta cavalleria havia obtesa triümphal victòria de tants senyors grans del poble morisch. E trobant-se lo magnànim rey prop de una gran e noble ciutat nomenada Strenes, féu aturar tota la gent sua e aquí se atendaren, la qual ciutat és molt delitosa, prop de hun gran riu qui per lo costat li passa, la qual era a V jornades de Contestinoble. Lo correu, vist atendat lo camp, se'n tornà prestament a Tirant portant-li plasent nova com lo   -[f. U5v]-   rey Scariano se era aturat, vista la sua letra, e havia parat son real camp davant la ciutat de Estrenes.

Partint lo virtuós Tirant del seu camp ab tota la gent sua, féu la via de una bellísima ciutat nomenada Sinòpoli e, atendat davant la predita ciutat, los dos embaxadors moros parlaren ab lo capità de la ciutat e manaren-li, de part del soldà e del Gran Turch, que liuràs la ciutat e lo domini de aquella al cèsar de l'Imperi Grech, e mostraren-li la letra de crehença. Lo capità pres la letra, besà-la e ab molta reverència féu-la legir. Com fon lesta, dix que era molt content de obeir e complir los manaments de son senyor.

E tornada resposta al cèsar, ell entrà dins la ciutat acompanyat de tots los reys e grans senyors e pres la possessió de aquella, e los homenatges rebé de aquells qui eren crestians o eren stats, e los qui renegat havien, féu reduir a la santa fe catòlica. Los moros féu exir tots de la ciutat e posà-y hun bon capità crestià. E stant lo virtuós capità Tirant en la dita ciutat, li portaren les claus de X castells ab ses viles, donant-se a ell. E Tirant los acceptà ab cara molt afable e ab gran benignitat e tramés-hi sos capitans e lochtinents per pendre los homenatges, e féu-ne lançar tots los moros.

Partint lo cèsar de aquella ciutat, féu la via de un·altra noble ciutat nomenada Andrinòpol, abundosa de delits innumerables, la qual li fon liurada per l'orde de l'altra damunt dita, ab molts castells e viles que veïnes li eren, e feren de grans donatius al virtuós capità Tirant. E axí, caminant lo poderós exèrcit devers aquella part hon sabien que lo magnànim rey Scariano stava atendat, mol[t]s castells e viles se donaren al cèsar, los noms de les quals me obmet per no causar prolixitat. E tant per ses contínues jornades caminaren que pervengueren a mija legua prop la ciutat de Strenes, hon la ost del rey Scariano reposava.

Sabent lo rey Scariano la venguda del seu car amich e germà d'armes e que era tan prop, cavalcà cuytadament ab tots los grans senyors de la sua ost e féu la sua via. E a mig camí s'encontraren. Descavalcaren molt prest los dos germans d'armes e los reys e abraçaren-se de grandíssima amor e·s besaren, fent-se la major festa que·s pogueren fer.

Com se foren festejats, Tirant dix al rey Scariano com en companyia sua era lo rey de Sicília, lo qual ell tenia en compte de germà, e lo rey de Feç, que·s fes ab ells. Lo rey Scariano anà devers lo rey de Sicília e lo rey de Feç e abraçà'ls e besà'ls ab molta amor, e feren-se moltes carícies. Aprés, tornaren tots a cavall e ensemps feren la via de la ciutat. Com foren a les tendes del rey Scariano, lo príncep Tirant e los reys descavalcaren a la tenda de la ínclita reyna de Ethiòpia, la qual los rebé ab cara molt afable e·ls abraçà e besà a tots e féu-los grandíssima festa.

Lo virtuós príncep Tirant, aprés haver festejada la tan bella reyna, tramés los animosos barons moros embaxadors del soldà e del Gran Turch a la ciutat e manà'ls que·ls diguessen de part sua que, si no·s volien dar be   -[f. U6r]-   nignament, que a la batalla se aparellassen, ab vot que, si batalla ni combat speraven, de no pendre a mercé negun moro, axí gran com poch que dins la ciutat se trobàs.

Aplegant los embaxadors al portal de la ciutat, demanaren del capità, que volien parlar ab ell. Les guardes del portal feren venir lo capità a la porta e, ubertes les portes, los moros embaxadors li presentaren les letres de crehença del soldà e del Turch. E lo capità les rebé ab aquella deguda reverència que s'i pertanyia. E lestes aquelles __que manaven que ell era prest de complir tot lo que per lo soldà e lo Gran Turch li fos manat com ell tingués aquella ciutat per les senyories lurs__, parlà lo fill del Gran Caramany e dix:

―Capità, yo us man, per part de la gran senyoria, que vós retau la ciutat e los homenatges al gran cèsar de l'Imperi Grech. E més, vos dich, per part del cèsar e capità Tirant, que, si benignament no li reteu la ciutat, que no spereu d'ell alguna mercé aconseguir.

Respòs lo capità e dix:

―Nobles e virtuosos embaxadors, direu a la senyoria del cèsar com yo só content de enseguir los manaments de mos reduptables senyors e só prest de obeir al cèsar axí com a persona própia de la magestat del senyor emperador.

E manà de continent, lo capità de la ciutat, present los embaxadors, que totes les portes de la ciutat fossen ubertes. E cobrada la resposta, lo virtuós capità Tirant cavalcà ab lo rey Scariano e ab los altres reys e grans senyors dels dos camps e, ab gran triümpho, ab multitut de tabals, trompetes, clarons e tamborinos, entraren dins la ciutat, hon los fon feta honor grandíssima e foren repartits en molt ben abillades posades. E molts presents e donatius que foren fets al cèsar. E aposentats los grans senyors dins la ciutat, lo príncep Tirant féu atendar lo seu camp davant lo del rey Scariano. E tantes gents eren de cascun camp que la tercera part no cabera dins la ciutat, si bé era molt gran e ben ordenada. E foren aquí tan ben rebuts que, axí los de dins com los de fora, foren molt ben servits e proveïts abundosament de totes lurs necessitats.

E lo cèsar volgué que lo rey Scariano, ab la reyna, reposassen aquí VIII dies per lo lonch camí que fet havien, car de la terra del rey Scariano fins allí havia més de C jornades. E per ço com lo rey Scariano tenia grandíssim desig de trobar-se en la batalla que Tirant tenia de haver ab lo soldà e ab lo Turch, caminava jornades tirades e trametia correus tots dies a Tirant suplicant-lo que no donàs la batalla fins a tant que ell hi fos. E per aquesta causa lo rey Scariano tenia la gent e los cavalls molt fatigats e havien mester repòs. E stant ab gran delit lo príncep Tirant en la ciutat d'Estrenes festejant lo magnànim e virtuós rey Scariano e la reyna, passaren entre ells moltes delitoses paraules, entre les quals lo virtuós Tirant los recità tots los gloriosos actes per ell fets, aprés que ells foren partits de la Barberia e de les grans victòries que havia obteses dels moros. E com l'emperador, per la sua grandíssima benignitat, li havia sposada sa filla Carmesina e fet jurar   -[f. U6v]-   príncep e cèsar de l'imperi, e emperador aprés mort sua, e los pactes e convinences que tenia fets ab lo soldà e ab lo Turch e com li havien promés e jurat de restituir tot l'imperi. E restaven presos ab tots los grans senyors del poble morisch, e per aquesta causa, partit era de la insigne ciutat de Contestinoble per recobrar e pendre la possessió de totes les terres, ciutats, castells e viles que per lo soldà e per lo Turch eren detengudes de tot l'Imperi Grech.

―E per ço, senyor e gemà meu, suplich a la vostra molta virtut e acostumada liberalitat, de la qual molt confie, que vullau anar ab mi en la fi de aquesta conquesta e dels meus treballs, car yo confie que, ab lo adjutori de la divina Providència e ab lo poder gran que vós e yo tenim, lo món tot no·ns porà resistir. E d'altra part, vos hauré a molta gràcia que trametre vullau la senyora reyna a la ciutat de Contestinoble, perquè só cert que la mia princessa no té altre desig en aquest món sinó de veure la sua molta gentilea e ab molt repòs starà allí fins siam tornats de la conquesta.

Respòs lo rey Scariano ab paraules de semblant stil.

―Senyor de l'Imperi Grech e germà meu, la mia lengua no us poria splicar quanta és la consolació que té la mia ànima de la vostra pròspera fortuna. E podeu ésser cert que a mi la senyoria vostra no·m cal suplicar, sinó com a súbdit, vassall e servidor vostre me maneu, car si en los tenebrosos lochs dels inferns volreu devallar, vos seguiré, com vos sia més obligat que a totes les persones del món, ni al pare qui m'ha engendrat. Quant més ara en les coses tocants a la honor e excel·lència de la vostra virtuosa persona! E d'ací avant vull que maneu de mi e de la reyna tot lo que plasent vos sia, car no tenim a fer sinó obeir e servir-vos.

Lo virtuós Tirant, havent hoïdes les cortesies grans del rey Scariano, li regracià la sua molta amor. E deliberaren de trametre la bella reyna a la ciutat de Contestinoble. E foren posats en orde cinch-cents hòmens d'armes e molts nobles e cavallers molt ben abillats qui la acompanyassen. Pres comiat la ínclita reyna de son senyor lo rey Scariano. De Tirant, dels altres reys e senyors, fon acompanyada una legua. E Tirant e los altres, de la reyna, prengueren comiat e ella féu son camí devers Contestinoble. E Tirant ab los altres senyors se'n tornaren a la ciutat.

Partida la ínclita reyna de Ethiòpia de la ciutat d'Estrenes, lo virtuós Tirant dix al rey Scariano:

―Senyor e germà, hora és de partir de ací, car la gent vostra   -[f. U7r]-   ja serà prou reposada, car la mia ànima contínuament pena pensant en l'absència de la vista de aquella qui sosté ma vida e desige ésser ja tornat per dar repòs e remey a la mia fatigada pensa. No sé fortuna si·m comportarà a conseguir tanta glòria.

Respòs lo rey Scariano e dix:

―Senyor germà, plàcia a la Magestat divina vos faça gràcia de complir vós lo vostre bon desig segons és stat per vostra mercé ben treballat e merexcut. E yo só molt content que la execució sia presta.

Manaren de continent los magnànims dos senyors que los camps fossen levats. E cascú posà en orde la sua gent. Partiren de aquesta ciutat e feren la via de la provincia de Tràcia, e foren en una ciutat qui·s nomena Stranges, la qual era circuïda de noble mur ornat de molt belles torres ben altes ab deguda proporció, que era hun gran delit mirar-la. Aplegant lo cèsar davant aquesta ciutat, tramés los embaxadors del soldà e del Turch al capità de la ciutat si·s volia donar o si volia sperar combat. Com lo capità véu venir los embaxadors, pujà prestament a cavall e ixquè fora la ciutat per rebre'ls. E encontrant-se ab ells, se feren molta honor.

Splicada per los embaxadors la novella embaxada, lo capità los dix que ell no volia qüestió ab lo cèsar, ans lo volia obeir e servir, e de continent li serien uberts tots los portals de la ciutat. Lo capità tramés a la ciutat e manà que tots los portals fossen uberts. E lo capità se n'anà ab los embaxadors al camp de Tirant e, presentant-se davant ells, davallà del cavall e besà-li la mà e lo peu. E dix-li paraules de semblant stil.

―La glòria de la tua virtuosa fama, claríssim príncep y excel·lent capità, aumenta los ànimos dels cavallers en voler-te amar e servir, car la virtut del gran Déu, lo qual tu la sua santa fe creus e defenses, te ha tant prosperat que en lo món de cavalleria e de virtuts tots los altres cavallers e senyors avances. Yo só vassall e servidor del Gran Turch, lo qual per sa gran bondat e virtut me féu cavaller indigne e féu-me capità de aquesta ciutat, la qual li he sostenguda en tranquil·le pau fins en lo present dia. Ara, la sua senyoria me mana que yo·t reta la ciutat en pròpia persona de la magestat imperial e·m té per quiti de la promesa fe e homenatge que de mi tenia. Per què, ara de prescent, te ret e·t liure les claus e suplich a la tua gran senyoria que·m vulla acceptar per vassall e servidor, car, aprés Déu, altre millor senyor no poria servir. E que·m vullau dar lo sant babtisme, car yo·m vull batejar ab ma muller e fills e vull ésser fidelíssim vassall de la imperial corona.

Respòs Tirant en semblant forma:

―Dels savis hòmens s'esguarda que ab lur gran discreció vénen a obtenir lo que desigen e   -[f. U7v]-   reparen los infortunis de la adversa fortuna, mudant lo mal en major bé que no posseïen. E per ço, capità, perquè tinch coneguda la tua molta virtut e discreció, accepte les claus de la ciutat e a tu per vassall e servidor afectat e, de present, te conferme la capitania de la ciutat, que la tingues per la magestat del senyor emperador e dels seus succeïdors. E promet-te que, si la fortuna me és favorable, te faré gran senyor.

Acabant lo cèsar les darreres paraules, lo moro capità, qui agenollat stava davant Tirant, tornà-li a besar lo peu e la mà, e dix ab sforçada veu:

―Mon senyor, infinides gràcies faç a la tua gran senyoria de la mercé que m'atorgues per la tua gran liberalitat, no essent yo merexedor, mas suplich al gran Déu que ta virtut defensa que·t done tanta vida que pugues reduir tota la morisma a la santa fe catòlica e que yo·t veja emperador benaventuradament regnant.

Lo virtuós Tirant manà que tota la gent se atendàs davant la ciutat, e ell ab lo rey Scariano, e ab los altres reys e grans senyors, entraren dins la ciutat, hon foren rebuts ab molta alegria per la popular gent grega. E feren de grans presents e donatius al cèsar e foren dades a tots bones posades e, als de fora del camp, fornits molt bé de vitualles.

Lo matí següent, lo capità de la ciutat se n'anà al cèsar e suplicà'l que fos de sa mercé que·l fes batejar. E lo cèsar manà a hun bisbe que en sa companyia portava que tornàs a consagrar la sglésia major de la ciutat, qui solia ésser de crestians e los moros ne havien feta mesquita, e que fonts de batejar hi fossen fetes. E lo reverent bisbe féu son manament. E consagrada la sglésia, hi féu parar hun bell altar hon fon posada la ymage de la sacratíssima Mare de Déu, senyora nostra.

Com lo virtuós Tirant sabé la consagració de la sglésia ésser feta, en companyia del rey Scariano e dels altres reys e senyors, ab lo capità de la ciutat, anaren a la sglésia, seguint-los la major part del poble morisch de la ciutat. Com foren dins la sglésia, l'ofici se començà molt singular, car aquí eren los chantres de la capella de Tirant e los de la capella del rey Scariano, e lo bisbe dix la missa. E era tanta la remor de la plasent música que los moros n'estaven molt admirats e tenien notícia de la gran perfecció de la ley crestiana.

Complit lo divinal ofici, Tirant féu batejar primer lo capità de la ciutat e fon padrí seu lo rey Scariano, que axí u volgué Tirant. E e fon aprés nomenat mossén Johan Scariano. Aprés, fon batejada la muller e Tirant fon padrí de aquella, la qual fon nomenada Ángela. Aprés, batejaren V fills del capità e Tirant, aprés que foren batejats, los féu a tots V cavallers, car lo menor era de vint anys, e donà'ls a tots cavalls e armes e foren tots bons cavallers e valentíssims. Aprés se batejà l'altra morisma, que en aquell dia foren batejats dos mília moros per ço com veren batejar lo capità que ells tenien per molt savi.

Aprés, Tirant féu reconciliar tots los grechs qui renegat havien e, fets tots bons   -[f. U8r]-   crestians, juraren lo cèsar en persona de l'emperador. E tots los moros qui no se eren volguts batejar foren lançats fora de la ciutat. En aquesta ciutat naxqué lo gran philòsof Aristòtil e tenen-lo en stima de hun gran sant.

E stant lo príncep Tirant en aquesta ciutat atendat e reposant, tramés los dos embaxadors moros per tota aquella terra entorn e totes les ciutats e castells e viles de tota aquella província vehïnes trameteren les claus ab lurs síndichs, qui feren homenatge al príncep Tirant. E ell en cascuna ciutat, vila o castell mudava son capità.

Aprés, partint de la ciutat de Estranges, feren la via de Macedònia. E foren en una ciutat qui·s nomena Olimpius. E aquella ciutat pren lo nom de una muntanya qui prop d'ella dista, qui és de les altes del món, qui·s nomena Olimpius. Aquí foren millor acullits e festejats que en deguna de totes les altres hon stats eren perquè sabien que lo cèsar era cosín germà de Diafebus, lur duch e senyor, e per aquesta causa se donaren molt liberalment e ab molta voluntat, per ço com lo capità era grech e havia renegat. E feren-li molts presents e donaren-li molt gran quantitat de tresor per ço com aquella graciosa terra era molt rica. E en breus dies tot lo ducat de Macedònia fon reduït a la imperial corona.

Partint lo príncep Tirant del ducat de Macedònia, feren la via de la ciutat de Trapasonda, la qual se donà de continent, car tant era lo poder que lo cèsar portava que posava spant a tota la morisma del món, car passats quatre-cents mília combatents eren útils, hon havia de moltes nacions de gents, que no era ciutat ni fortalea alguna que tingués atreviment d'esperar combat. E tota la província de Trapasonda, en spay de hun mes, se foren tots donats al cèsar.

Aquí foren portats tots los cavallers qui per lo soldà eren detenguts presos, dels quals era stat capità Diafebus, duch de Macedònia, qui foren portats de la ciutat de Alexandria, hon presos staven, lo nombre dels quals era CLXXXIII cavallers. Tots los altres, ab l'altra gent, eren morts en la batalla y en la presó, que n'i havia morts molts. La causa per què foren allí aportats: com, aprés que lo soldà e lo Turch foren presos, Tirant tramés una galiota ab hun cavaller del soldà en Alexandria ab aspres manaments de part del soldà als seus alcayts que prestament trametessen los cavallers presos, per terra, en aquella part hon sabrien que fos lo cèsar. E axí, arribaren en la ciutat de Trapasonda, hon lo cèsar reposava, e foren per ell molt ben rebuts.

Lo virtuós príncep Tirant demanà qual era lo duch de Macedònia e fon-li portat davant. Y stava tan desfreçat que jamés lo haguera conegut, car venia ab la barba fins a la cinta e los cabells fins a les spatles, magre, descolorit e tot mudat de la sua bella fesomia, vestit ab hun albornuç groch, ab una tovallola al cap blava. E tots los altres cavallers en semblant forma devisats.

Com lo duch de Macedònia fon davant lo cèsar, lançà's als seus peus per voler-los-hi besar. E lo cèsar alçà'l de   -[f. U8v]-   terra e besà'l en la boca, corrent los seus ulls vives làgremes. E lançant adolorits sospirs, ab veu piadosa, pronuncià paraules de semblant stil.

―No·m comporta la sanch ni la amor que, en veure la vostra persona los meus ulls puguen retenir aquelles làgremes que lo meu piadós cor plorar no cessa. Gran alteració y moviment de dolor me ha portat la vostra presència per los manifests senyals de tristor, treballs y afanys que en vostra cara se demostren, los quals, puix per mi ab tanta virtut y paciència los haveu sostenguts, humilment vos demane me vullau perdonar. E ab tot que a nostre senyor Déu sia estat plasent, per los meus defalliments, a vós e a mi punir e donar penitència, emperò, no desconfiant jamés de la sua infinida potència y misericòrdia, ara de novell goig nos alegra, havent-nos donat gloriosa victòria, recuperació de l'imperi e libertat vostra, que per a mi és molt cara y de major contentació, ab tot que la liberació des altres ensemps no menys me delita. Alegrau-vos, donchs, cosín germà, que viva és la duquessa e molt vos saluda. Preniu aquesta letra que la sua honestat vos envia.

Respòs lo duch, destil·lant los seus fondos ulls amaríssimes làgremes:

―Senyor Tirant, no és de menor alegria la vostra vista que fon la venguda del nostre Redemptor als catius presoners e antichs pares nostres detenguts en lo baix purgatori. Tant han cridat les nostres doloroses veus que han pogut arribar a les vostres orelles. Bé siau vengut, cosín germà senyor, novell goig y singular delit de la nostra plorosa vista! Vós sou lo exalçament de la santa fe, vós sou la glòria y reparació dels crestians, vós sou la nostra vida y lo tresor de nostre rescat. Vós haveu ubertes les nostres fosques presons y haveu romput les nostres forts y stretes cadenes. Los treballs y afanys passats no són alguna cosa en comparació de tant descanç e consolació com de present nos haveu presentada. De ara avant, si per vós, senyor, havem a soferir alguna fatiga, no pot ésser que no·ns delite, puix al servey vostre s'esguarde, qui sou la fi y terme de nostra benaventurança.

Legí lo duch la letra de sa muller, la qual en la següent forma scrita se mostrava.

Goig y tristor ab tant strem me han combatuda que per miracle és viva la vostra Stefania. Mostrar-vos-ho ha la mia descolorida cara quant, per vostra vista, lo meu temerós cor haurà cobrada la perduda alegria.   -f. X1r-   Sc[r]iure-us ara los enuigs, treballs y pensaments que perdent a vós me han acompanyada, no és possible, car la força gran de aquests mals dexa turmentada la mia pensa. E axí, afligit lo meu enteniment, que no sé què us diga, demane-us de mercé, agenollada als vostres peus y besant les cadenes que ensemps a vós e a mi strenyen, vullau, aprés de la rebuda libertat, molt prest venir a libertar la mia perillosa vida, la qual ab hun sols tardar poríeu de certa mort fer merexedora, car, ab tot la presència del novell cèsar sia vostra liberació e vida, no és dubte, senyor, que sols la vostra vista és aquella que tendrà propietat de libertar-me. Y al so de la vostra veu eixirà de trista presó la mia resuscitada vida.

No faç menció dels meus afanys perquè·ls prengau en compte de amor, com sia e fóra stada contenta soferir-ne de majors per defendre-us dels vostres, los quals grandíssims treballs y dolors vostres sol són dignes de plànyer y d'ésser recitats considerant que la vostra virtuosíssima persona de tot bé, de tota glòria y prosperitat és merexedora. Y quals ulls porien ésser exuts mirant tant excel·lent duch y senyor catiu de infels, subjugat a nació tan baixa? Qual cor tan fort y dur que fos no·s rompria per sobresdolor, atenent que vós, senyor, siau maltractat y desservit, posat en contínua tribulació y misèria? E com, senyor, pensau que los ulls del meu poch enteniment no us puguen veure en aquell loch hon la vostra magnànima persona és detenguda? Yo us veig, senyor, ab los cabells larchs y desbaratats, la barba, cobrint la major part de la vostra bella cara, stesa per los pits, hon diverses vegades ha reposat la vostra duquessa. Contemple encara, senyor, que·ls vostres fondos ulls y la gran flaquea de la vostra carn, y lo descoloriment de aquella, encara que lo gest no us ha levat de gran senyor y la presència.

Emperò, manifestant-se en tal sguart la gran aflicció de vostre ánimo, defall lo meu cor, arrape la mia cara, desbarate y arranque los cabells del meu cap per sentir part dels treballs vostres, en los quals plànyer y contemplar lo dolre y plorar a manera de delits ho stime. La groga e sotil sobrevesta vostra, tacada de moltes làgremes. La tovallola blava que streny lo vostre cap, merexedor de imperial corona, han desguarnit y despullat la mia ànima de tota glòria. Per tenir conformitat ab vós, senyor, és stada vestida de continu la mia afortunada persona de hun aspre scilici la carn y, per àbit, de hun fort burell a manera de sach per significar la veritat del meu gran treball y terrible pena que per vós, senyor, pregant, sospirant y jamecant comportava. Per les vostres cadenes hun nuat e fort cenyil ha streta la mia turmentada persona. Per los vostres grillons só anada descalça. Per la vostra presó he renunciat al món, ab solemne vot de jamés dexar aquesta devota casa e fort religió fins que per vós, senyor, sia demanada la vostra duquessa, de la qual,   -f. X1v-   no sols senyorejau l'ànima e les potències de aquella, mas encara lo cors; essent vostre per amor y per obligació de lícit matrimoni, vos ne serà feta prompta e liberal restitució.

Veniu, donchs senyor, veniu, sperança mia, clau de les mies presons, ceptre de la mia senyoria, corona de la mia glòria, hun sol goig de les mies tristors! Veniu, duch de Macedònia, senyor Diafebus, y sereu lo clar dia que foragitarà les tenebres de la mia scura nit!

Terrible plor e forts gemechs donava lo duch de Macedònia, tant per la vista de son cosín germà Tirant com, encara, per la libertat que cobrava, mas, sobretot, per lo contengut en la letra de la duquessa, la qual singularment amava.

Mas no tardà un poch que lo marqués de Sent Jordi se presentà davant lo virtuós Tirant e, donant del genoll en la dura terra, féu infinides gràcies a la sua senyoria com per ell era stat liberat. E lo príncep Tirant, ab cara afable e ab molta demostració de amor, lo levà de terra e besà'l en la boca. Aprés del marqués se presentà lo duch de Pera, son germà, e lo Prior de Sent Johan e tots los altres cavallers per orde. E lo cèsar los rebé molt benignament e ab grandíssima amor, fahent-los aquella honor que conexia eren merexedors.

Lo duch de Macedònia anà a fer reverència al rey Scariano e al rey de Sicília e al rey de Feç, e tots li feren grandíssima honor per lo seu molt meréxer e perquè sabien que era cosín germà del príncep Tirant.

No fon poch solícit lo cèsar de fer vestir tots los cavallers qui eren venguts en companyia del duch de Macedònia, car molt prest foren vestits e abillats e posats en orde, cascú segons son grau, e·ls donà armes e cavalls dels millors que tenia, que·n restaren tots molt contents. E festejà'ls molt aquí per la molta alegria que tenia de lur liberació, donant-los tots aquells delits que podia e fent-los benpensar per la molta flaquea que tenien perquè prestament fossen tornats en lur bona disposició.

E lo virtuós príncep Tirant tramés hun correu ab una letra de consolació a la afligida duquessa de Macedònia, qui stava molt adolorida per la presó del duch, son marit, car, de quantes festes eren stades fetes en la ciutat de Contestinoble, jamés era volguda exir per ésser en les festes. E per ço, lo virtuós cèsar la volgué aconsolar fent-li present com molt prest li trametria lo duch, son marit.

E perseverant lo cèsar en les delitoses festes, aturà en la ciutat damunt mencionada fins a tant que lo duch de Macedònia ab los de sa companyia foren en disposició de poder partir.

  -f. X2r-  

Partida que fon la il·lustríssima reyna de Ethiòpia de la ciutat de Estrenes, caminà tant per ses delitoses jornades fins que fon pervenguda prop de la insigne ciutat de Contestinoble.

Sabent la magestat de l'antich emperador la sua venguda e que era molt prop de la ciutat, tramés a dir a sa filla Carmesina que ixqués defora per a recebir-la. E la excelsa princessa, molt contenta de tal nova, se abillà e posà's molt en orde, acompanyada de la ínclita reyna de Feç e de la duquessa de Macedònia, e de cent dones d'estat e de cent donzelles molt riquament abillades e devisades d'estranya manera. Acompanyaven la excelsa senyora molts nobles hòmens e gran cavalleria.

Ab tal triümpho ixqué de la noble ciutat per distància de una legua, per ço com la princessa tenia strem desig de veure aquesta agraciada reyna per la molta bellea que d'ella havia hoït mencionar. E per la molta amor que era certa que Tirant portava al rey Scariano e a la reyna, dispongué's en fer-li la més honor que fer pogués.

E ans que la excelsa senyora ixqués de la ciutat, tramés una molt riqua tenda tota de brocat carmesí, brodada e lavorada de diversos animals e ocells per art de molt singular artifici, que la parassen a una legua luny de la ciutat. E plegant la excelsa princessa a la tenda, descavalcà e posà's dins ab totes les dames. E podeu contemplar la singularitat de aquesta tenda quant era gran, que aprés hi cabé la reyna de Ethiòpia ab totes les sues dones e donzelles.

Restada la princessa, passà avant la cavalleria fins que foren junts ab la reyna. E per tots fon feta deguda reverència a la reyna e ella saludà a tots ab afabilitat honesta. E cavalcant tots ensemps, pervengueren al loch hon la parada tenda stava. Digueren a la agraciada reyna com dins aquella tenda era la princessa.

Prestament, la reyna descavalcà ab totes les dones e donzelles sues e entrà dins la tenda. La princessa se levà e ab suaus passos anà fins a mija tenda e, plegant la reyna davant la princessa, donà dels genolls en la dura terra. E la excelsa senyora la pres per lo braç, levà-la de terra e besà-la tres voltes en senyal de molta amor. Pres-la per la mà e féu-la seure al seu costat.

E per quant la princessa, perquè era senyora de noble enteniment e discreció, en lo passat temps havia aprés de molts lenguatges per la pràtica dels strangers qui per la causa de la guerra eren venguts en la cort de la magestat de l'emperador, pare seu, e molt més que sabia parlar la lengua latina per haver aprés de gramàtica e poesia, e la reyna de Ethiòpia, quant promés a Tirant que deliberà de anar a Contestinoble per ésser a la solemnitat de les sues bodes ab la princessa, aprés de gramàtica e parlava ab molta gràcia la lengua latina, la princessa e la reyna se parlaren de moltes cortesies segons que entre galants   -f. X2v-   dames se acostuma. E la princessa stava admirada de la molta bellea que la reyna possehia e considerava en si jamés semblant de aquesta no haver vista, ni tenia crehença que la sua bellea fos res en sguart de aquesta. E d'altra part, la reyna de Ethiòpia stava spantada de la strema bellea de la princessa e deya que ab veritat se podia dir que·n tot l'univers món tanta gràcia ni bellea no poguera ésser trobada en hun cors mortal, car més paria angèlica que humana.

Aprés que per hun poch spay hagueren stil de gentils paraules rahonat, pujaren a cavall les dues deesses, mirant-se contínuament la una a l'altra ab delit singular. E totes les dames cavalcaren aprés d'elles. E la excelsa princessa féu son poder que la reyna de Ethiòpia anàs a la part dreta e la reyna no u volgué comportar. La princessa la pres per la mà e axí anaren fins a la ciutat. E plegant al portal, trobaren l'emperador e la emperadriu, qui·ls speraven a cavall. La reyna se acostà a l'emperador per voler-li besar la mà e la benignitat del valerós senyor no u volgué consentir, sinó que l'abraçà ab amor afable. Aprés, anà la reyna a la emperadriu e volgué-li besar la mà e la emperadriu no u consentí, mas besà-la tres voltes en la boca per mostrar-li major amor. E per tots fon singularment reverida.

L'emperador e la emperadriu se posaren primers. Aprés, la princessa e la reyna d'Ethiòpia, e la reyna de Feç e la duquessa de Macedònia. E totes les dames seguien aprés. Ab tal orde cavalcaren tots fins a l'imperial palau, ab infinit poble qui·ls seguien. E descavalcats, pujaren en lo abillat palau, hon fon donada a la ínclita reyna una rica cambra molt singular, emparamentada de draps d'or e de seda perquè pogués reposar e reparar, segons consuetut de les galants dames. E aquí aquell dia ab gran magnificència fon servida de totes coses necessàries a la humanal vida, ab gran magnitut e abundància. E foren dades singulars posades a tots aquells qui venguts eren ab la tan agraciada reyna, axí als hòmens com a les dames.

Lo següent dia, la magestat de l'emperador, per millor poder festejar la reyna, volgué que ixqués a menjar en la gran sala, la qual ixqué molt ben abillada ab totes les sues dames. E al dinar, l'emperador la féu seure al costat de la emperadriu, e aprés d'ella sigué la reyna de Feç e, aprés, la duquessa de Macedònia. E davant la reyna de Ethiòpia seya la princessa. E davant la taula de l'emperador, a l'altre cap de la sala, menjaven los nobles e cavallers qui venguts eren ab la reyna e, en l'altra part, les dones e donzelles, axí les de la emperadriu e de la princessa com les de la reyna de Ethiòpia. E los ministrés, per trones que exien en la sala, sonaven. E la música era tan gran en la sala, de tantes natures d'esturments, que era cosa de gran admiració als hoints. E ab aquell triümpho se dinaren, servits molt noblement de molts cavallers e gentilshòmens, molt ben abil   -f. X3r-   lats ab robes d'estat de chaperia e de brocat, ab grosses cadenes d'or al coll. E servia de majordom aquell dia lo virtuós Ypòlit, més galant que tots en stranya manera.

Levades les taules, començaren a dançar. E la reyna de Ethiòpia se fon molt ben abillada e devisada ab gonella de hun vert brocat, ab la ampla cortapisa de robins, diamants e maragdes lavorada ab subtil artifici, que eren de molt gran stima. E ab la roba de domàs negre, les obres del domàs cubertes de orfebreria ab smalts, lavorat per art de subtil artifici, ab una grossa cadena d'or al coll, tota smaltada ab grossos robins e diamants engastats en ella. E al cap, sobre los cabells, qui parien pròpiament madexes d'or, portava sol una coroneta feta de perles molt grosses e de diverses pedres fines que lançaven molt gran resplandor. E en lo front, hun fermall de molt gran stima. E totes les sues dones e donzelles molt ben abillades, axí les blanques com les negres, per ço com ella·n portava de unes e d'altres. Les blanques eren del regne de Túniç e les negres eren del regne de Ethiòpia, les quals eren totes filles de grans senyors.

A tots los de la cort paria de inestimable bellea aquesta reyna e tenien diversos parlaments los huns ab los altres dient que molta virtut possehia Tirant que hagués rebujat requesta de tan bellíssima senyora com aquesta, com tots eren certs que la reyna lo havia request que fos son marit e senyor del regne de Túniç e de tota la Barberia e que, per amor de la princessa, ho havia tot dexat. E venint a notícia de la princessa aquests parlaments, féu tot son sforç de manifestar-ne la veritat, car, com les veyen separades, deyen que tanta bellea possehïa com la princessa, e com s'estaven a prop, la grandíssima bellea de la princessa apagava la de la reyna en tanta quantitat que tots ne coneixien la gran diferència.

E axí, totes molt ben abillades, dançaren aquell dia ab los galants. E stant en lo millor de les dançes, entrà per la sala hun correu molt cuytat qui demanà la duquessa de Macedònia, e fon-li mostrada. Lo correu se agenollà davant ella e donà-li la letra que portava, e dix-li:

―Senyora, albixeres demane a vostra senyoria, car yo us porte nova com lo senyor duch de Macedònia és posat en libertat e és ab lo cèsar en la ciutat de Trapasonda ab tots los altres presoners.

La duquessa, en aquell cars, de sobreabundant alegria no li pogué respondre, ans smortida caygué. E fon aquí molt gran desbarat en les dances, que tots se dexaren de dançar e cuytaren a portar ayguaròs. Lançaren-li'n per la cara e recobrà l'esperit. Emperò per spay de una hora stigué que no pogué parlar, tenint contínuament la letra streta en la mà. E cobrada la natural coneixença, obrí la letra que lo cèsar li trametia. Legí aquella, qui contenia paraules de semblant stil.