Tirant, fill, no és stada poca la consolació que nós tenim de la vostra venguda. E quant reste obligat a la inmensa bondat de nostre senyor Déu e a vós, com me haveu volgut socórrer e deliurar, en temps de tanta necessitat, de tant de mal qui·m stava aparellat! E suplich al meu senyor Jhesucrist que us faça tanta de gràcia que us lexe complir lo vostre bon desig, qui és de verdadera caritat, e lo meu en poder-vos premiar lo que per mi tant haveu treballat. E notificant-vos de la gran custòdia que fa fer de la ciutat lo vostre bon criat e capità meu Ypòlit, que no crech que, aprés la persona vostra, millor cavaller ni ab major ànimo sia stat en tot lo món ni serà, e que, si no fos per les grans cavalleries de aquest, dies ha que la ciutat fóra stada presa, e tot lo restant de l'Imperi Grech. E no·s poria numerar la morisma que, per mans de aquest virtuós cavaller, és stada morta.
E més, vos avisam com, per gràcia de nostre senyor Déu, la ciutat stà fornida molt bé per a tres mesos de vitualles e de totes coses necessàries, e de cavalleria prou suficientment per a defendre'ns dels enemichs, car lo més dubte que teníem era que les vitualles no·ns fallissen, per què·ns haguéssem a dar per fam, e de aquest dubte stam en segur, Déu mijançant, que aquest temps nos podem bé tenir. E no vullau posar la virtuosa persona vostra en perill, sinó que façau la guerra a tol útil vostre, puix en la libertat vostra stà de pendre e de lexar, que no us poden forçar de batalla si bé no us ve.
Axí matex, vos avisam com tenim delliberat que façau descarregar les vitualles. La una partida feu posar en lo castell de Sinòpoli, qui és molt fort e starà aquí molt -f. S1r- bé guardada per fornir lo vostre camp e les forces que pendreu, e allà hon necessari serà. E l'altra partida fareu descarregar en la ciutat de Pera, perquè sia prop per a fornir la ciutat. E feu posar per guardar-la cinch-cents hòmens d'armes. E lo restant poreu fer portar ací en la ciutat, car segurament podeu descarregar, e aprés poreu licenciar les fustes que volreu. E sia remés tot a vostra bona discreció. E tinch per bon consell que les CCCC fustes vinguen davant la ciutat molt bé en orde e daran als enemics molt gran treball, car contínuament hauran a guardar que negú de les fustes no ixqua en terra, e y hauran a vetlar de nit e de dia gran gent d'armes. E d'altra part, se hauran a recelar de la ciutat e del vostre camp, e ab aquesta pena hauran d'estar contínuament.
No resta més a dir sinó que, si haureu mester del nostre tresor per a pagar les fustes que haveu noliejades, trameteu-me una galera o dues, o les que volreu, e nós trametrem-vos tanta moneda com volreu.
Com lo soldà e lo Turch saberen que Tirant havia desembarcat e que havia posat lo camp al pont de pedra, aquests foren los més torbats hòmens del món. E tingueren-se per perduts, car veren que per neguna via ells no podien de allí exir, ni per mar ni per terra, que no haguessen a venir en les mans de Tirant. Axí mateix, si molt aturaven aquí, perrien de fam, car no tenien vitualles per a dos mesos, per ço com les fustes no havien pogut descarregar. E com veren lo mal qui·ls stava preparat, ab ànimo sforçat de cavallers, no mostrant gens ésser smayats, ajustaren consell per veure quin expedient pendrien que no perissen, en lo qual consell foren los reys següents: primerament, lo rey d'Alape, lo rey de Súria, lo rey de Tratho, lo rey de Asíria, lo rey de Irchània, lo rey de Rastén e lo fill del Gran Caramany e lo príncep de Sixa, e molts altres grans senyors los quals la istòria no recita per no tenir prolixitat.
E aquí hagueren de grans altercacions. Los huns consellaven que combatessen la ciutat, car, si la podien pendre, aquí·s porien fer forts hun gran temps fins que haguessen socors, car no podien pensar que la ciutat no fos ben fornida. Los altres deyen que·ls parassen batalla davant lo camp de Tirant, car aquest era tan animós cavaller que no seria menys que ell no·ls ixqués a la batalla, com ells tinguessen molta cavalleria e bona, e no seria menys que no·l rompessen per la gran morisma que ells tenien. E, hon no, que valia més morir com a cavallers que no dexar-se pendre com a moltons. E que, si la fortuna los era tan favorable que·ls dexàs vençre la batalla, porien passar segurament o restar en lo siti fins que haguessen presa la ciutat.
Los altres foren de opinió -f. S1v- que valia més que fessen una embaxada a Tirant que·ls donàs pau e treva e que·ls dexàs passar, car ells se'n tornarien en lur terra tots e li buydarien tot l'Imperi Grech e, noresmenys, li restituirien totes les forces que preses havien e tots los presoners e catius.
E a la conclusió del consell, tots determenaren e tingueren per bon consell que l'ambaxada fos tramesa a Tirant e que, si ell no·ls volia lexar passar, que lavors porien pendre los altres partits, ço és, que combatessen primer la ciutat molt bravament e, si no la podien pendre, que lavors lo darrer remey seria que morissen ab la spasa en la mà com a cavallers.
E axí fon determenat lo consell. E elegiren per embaxadors lo fill del Gran Caramany e lo príncep de Sixa, qui eren cavallers molt savis e de gran eloqüència e molt destres e avisats en la guerra, e digueren-los que prenguessen guarda, stimant quanta gent podia tenir Tirant ni quant en orde staven, e donaren-los les instruccions de tot lo que tenien de dir e de fer. Posaren-se molt en punt los embaxadors, molt ben abillats ab aljubes de brocat e molt bé acompanyats simplament, sens armes, ab CC de cavall. E ans que partissen, trameteren al camp de Tirant hun trompeta per demanar salconduyt, lo qual los fon atorgat. Partiren los embaxadors e feren la via del camp.
Com Tirant hagué lesta la letra de l'emperador, ell cridà lo marqués de Liçana, almirall seu, e manà-li que comptàs ab tots los patrons de les fustes que tenia noliejades e, si res los restava a pagar del sou, que fossen pagats molt liberalment. E aprés li manà que partís les vitualles en tres parts, que portaven a son arbitre, e que fes descarregar la una part al castell de Sinòpoli e l'altra part al castell de Pera, e que prengués cinch-cents hòmens d'armes del camp e que·ls trametés ab les vitualles a la ciutat de Pera, e d'aquí avant les fustes se'n podien anar. E axí mateix, li manà que armàs bé les fustes que havien preses dels moros e totes les altres que noliejades no eren e, ben fornides del que mester haguessen, ab totes les vitualles que portaven, que anassen a descarregar a la ciutat de Contestinoble.
―E com hauran descarregat, que stiguen contínuament davant lo camp dels moros bombardejant e fent-los tant de enuig e dan com poran.
E de continent que Tirant ho hagué manat, l'almirall se n'anà allà hon eren les fustes e comptà ab tots los patrons, e pagà'ls tot lo que·ls era degut. E encara, Tirant los féu dar de gràcia mil ducats a cascun patró ultra lo que havien pres de les fustes que preses havien. E aprés, manaren a cascú que anassen allà hon havien a descarregar. Aprés que hagueren descarregat, que se'n podien anar e tornar cascú en sa terra.
E feren recullir los cinc-cents hòmens d'armes qui tenien de anar a -f. S2r- la ciutat de Pera e donaren vela totes les fustes noliejades, e cascuns feren la via de hon los era manat. Les unes anaren al castell de Sinòpoli, qui distava de la ciutat de Contestinoble cinquanta milles devers la mar Major, anant per lo braç de Sent Jordi, e aquí descarregaren e anaren-se'n per la via hon eren venguts. E les altres feren la via de la ciutat de Pera e aquí foren molt ben acullits, e exiren los cinch-cents hòmens d'armes en terra.
―E lo capità de la ciutat, qui era hun valentíssim cavaller, com hohí que Tirant los trametia, rebé'ls molt bé e donà'ls bones posades. E descarregaren totes les fustes e reculliren totes les vitualles dins la ciutat, ab molt gran alegria que tenien los de la ciutat per la gran necessitat en què eren posats. E feren laors e gràcies a nostre senyor Déu com los havia volguts socórrer en tan gran necessitat.
Com les fustes hagueren descarregat, partiren de aquí e cascuna se'n tornà en sa terra.
Aprés que·l marqués de Liçana, almirall de Tirant, hagué fetes partir totes les fustes noliejades, ell féu armar totes les fustes qui eren restades, lo nombre de les quals eren CCCCXXXV fustes, entre naus e galeres e galiotes e lenys. E lexaren lo camp molt ben fornit de vitualles. E axí mateix, ordenà que restassen aquí en lo riu, prop del camp de Tirant, dues galeres ben armades per ço que, si Tirant les havia mester per trametre en qualque part, que fossen prestes.
E com totes les fustes foren en punt per partir, l'almirall se n'anà al camp a Tirant e dix-li com ell havia complit tot lo que per sa senyoria li era stat manat. Lavors, Tirant se n'anà a la tenda de la reyna de Feç e dix-li:
―Germana senyora, suplich-vos que·m façau tanta mercé que vos vullau anar ab aquestes fustes a la ciutat de Contestinoble per aconsolar e aconortar aquella qui té la mia ànima encativada, car dubte·m fa que, en aquest temps que yo no puch anar a fer-li reverència, no prengués algun dan inreparable, qui seria a mi pijor que la mort. Car sabeu bé que, si yo·m partia de ací per anar a veure sa excel·lència, posaria en gran perill tot lo camp e molts altres inconvenients que seguir-se porien per la mia absència. E vós stareu allí molt millor e ab més plaer e delit. E suplich-vos que, ab lo vostre angèlich saber, vullau usar devers mi de aquelles suplicacions acostumades que en lo passat temps de ma enamorada vida vós solíeu solicitar ma senyora. E posau-la en sperança de ma presta vista, qui serà lo més prest que yo poré, que és la cosa que yo més desige en aquest món, car la tarda me par una hora un any, car, aprés Déu, altri no desige tant veure, obeir e servir com a sa altesa.
No comportà més la graciosa reyna que Tirant parlàs, sinó que, ab -f. S2v- cara afable e ab baxa veu, se pres a dir:
―Jermà senyor, les suplicacions vostres són a mi manaments per la molta obligació que tinch a vostra senyoria per los grans beneficis e honors que per la mercé vostra he rebuts, yo no essent merexedora, mas per la vostra molta virtut e grandíssima liberalitat. E no confie de mi tan poch la senyoria vostra que possehesca tanta ingratitut que m'oblide la causa per què só tan obligada, e per lo molt meréxer vostre. E pensau, senyor e germà que, si en lo passat temps tenguí voluntat de servir la mercé vostra, ara mil voltes més per la molta virtut que conech que posseheix la vostra virtuosa persona. E conech verdaderament que hun cors ab tanta perfecció com és de ma senyora no deu ésser posseït sinó per la vostra molta virtut, qui sou font de bondat e de tota cavalleria. Per què, jermà e senyor de mi, digau-me si la senyoria vostra volrà manar algunes altres coses, que, aquexes e totes altres que dir e fer-se poguessen per neguna persona humana, só presta de fer e posar-hi cent vides si tantes ne tingués.
Lavors Tirant la abraçà e besà-la en la galta, e dix-li semblants paraules:
―Senyora jermana, no us poria regraciar la molta amor que en vós tinch coneguda. E tal confiança tinch en vós que dareu fi a tots los meus treballs. E nostre senyor Déu me done gràcia que us puga retre lo premi que la molta amor e virtut vostra és merexedora, que us puga donar molt més, al doble, que no he fet.
E la reyna li volgué besar les mans e Tirant no u permés, sinó que li dix que·s posàs en orde de tot lo que mester hagués e que·s recullís. E la reyna dix que faria lo que li manava. Tirant pres comiat de la reyna e tornà-se'n a la sua tenda. E tramés per l'almirall e, com li fon davant, dix-li:
―Almirall, man-vos recullir e prech-vos que doneu bon orde en totes les coses que us he dites. E com la reyna serà recullida, feu fer de continent vela e compliu prest vostre viatge.
E l'almirall dix que tot era prest. E pres comiat de Tirant e anà's a recullir. E aprés, l'endemà de matí, la reyna se anà a recullir ab totes les sues donzelles. E acompanyaren-la fins a la mar lo rey de Sicília e Tirant ab cinch-cents hòmens d'armes. Com la reyna fon recullida en una nau, prengueren comiat d'ella e tornaren-se'n al camp. E l'almirall féu fer vela a totes les fustes e féu la via de Contestinoble.
Com los embaxadors del soldà foren davant lo pont de pedra hon Tirant tenia lo camp, Tirant los féu exir hun capità a rebre, ab cinch-cents hòmens d'armes, tots ab arnesos molt luents e ab cavalls sicilians molt grans, tots encubertats, los quals los reberen ab grandíssima honor e·ls acompanyaren fins que foren a la tenda de Tirant, lo qual havia feta -f. S3r- parar una tenda tota de brocat carmesí, la més rica e singular que jamés en lo món fos stada feta en aquell temps, la qual era stada feta en la ciutat de París.
Com los embaxadors foren descavalcats, entraren dins la tenda e trobaren aquí lo rey de Sicília, lo rey de Feç e Tirant, e molts altres barons, nobles e cavallers. E per Tirant e per los altres foren rebuts molt graciosament e·ls feren grandíssima honor, per ço com eren grans senyors. E Tirant no volgué que tan prest splicassen l'embaxada, mas féu-los aposentar molt bé en belles tendes que·ls havia fetes aparellar e féu-los servir de moltes viandes e molta volateria en gran abundància, e vins de diverses natures.
Com los embaxadors hagueren vists los cinch-cents hòmens d'armes ab los cavalls tan grans e los hòmens d'armes ab los pennachos a modo de Itàlia, foren posats en gran admiració. E d'altra part, veren quatre mília cavalls altres, tots encubertats, qui contínuament vogien lo camp axí armats com si haguessen entrar en batalla. E d'altra part, veren la molta cavalleria que en lo camp de Tirant era: digueren entre ells que tot lo poder de la morisma del món no serien bastants a resistir a la gent crestiana per lo grandíssim orde e bella cavalleria que tenien. E tingueren crehença en va ésser venguts, que jamés Tirant los atorgaria pau ni treva ne partit negú que de la mort fossen estalvis. E tals paraules entre ells rahonaven: que, atés lo loch que lo virtuós capità Tirant lo camp seu tenia, era impossible negun cors mortal pogués exir sens mort o ésser pres. E més, consideraven com per ells no podia ésser feta violència neguna en lo camp de Tirant ne dar-los batalla sens lur voluntat, ans los crestians tenien facultat de fer-los perir de crudelíssima fam.
Passaren los animosos embaxadors tot aquell dia e la nit següent ab dolorosos pensaments, e lo dia aprés, lo virtuós Tirant ajustar féu en la sua triümphal tenda los il·lustríssims reys e la noble cavalleria del camp per a hoir missa. Aprés la missa per ells devotament hoïda, lo virtuós Tirant tramés per los embaxadors volguessen venir per splicar lur embaxada. De tal nova los animosos embaxadors molt contents e ab gran gravitat de gran senyoria, passaren a la tenda del virtuós capità, que·ls rebé ab aquella honor que ell conegué que merexedors eren. E fent-los seure Tirant davant ell, manà que splicassen lur embaxada.
Convidant-se los embaxadors qual primer parlaria, levà's lo fill del Gran Caramany, per ésser lo major senyor de tots, e, feta reverència al virtuós capità, splicà la sua embaxada en stil de semblants paraules.
―Certa cosa és a la tua molta saviesa, gran capità, cavaller e senyor, e deu-se benignament -f. S3v- considerar, en les semblants batalles o exèrcits, la perdició sdevenidora de innumerables persones. E ja molt més se deu presumir en lo present camp, que és aparellar fossar per a molta cavalleria. Si segons la nostra humanitat volràs obrir los ulls de ta gran senyoria, veuràs contemplativament aquest gran riu, mudat de color, sobrepujar del pont les altes arcades lo corriment de la humana sanch que sens dubte en cascuna de les parts scampar s'espera. E si scoltes atentament, sens brogit de crueldat, poràs hoir los gemechs, plants e crits de les mortals ferides dels vençuts combatents que, pujant als cels, als inmutables planets presenten novella pietat. Tals pensaments y paraules no fan ofensa a nostres forts e bel·licosos coratges, mas ennoblexen los virtuosos ànimos de, semblants a tu, magnànims cavallers.
"Donchs, per scusar tanta inhumanitat, nosaltres, embaxadors de nostre senyor lo soldà y del Gran Turch, venim de part de aquells a la tua bella presència per saber la deliberada intenció de ta senyoria en aquest negoci, demanant-te, si plasent te serà, pau e treva per a temps de tres mesos o més. E si volrà la tua liberal e gentil condició pau final a cent e hun any, seran molt contents ésser amichs dels teus amichs e enemichs dels teus enemichs, ab tota bona germandat, pau e confederació e liga. E fet açò, buydaran l'Imperi Grech, restituint a la tua subjugació o capitania totes les ciutats, castells, viles, forces e terres qui són dins los térmens de la Grècia. Encara, restituiran en sa desijada libertat tots los presoners crestians detenguts en nostre domini e faran qualsevol altra rahonable sotsmissió sens molt prejudicar la honor de lurs grans senyories, ab les quals discordar o desavenir, si t'aparelles, sia certa la tua industriosa ventura que, sens tarda, de cruels y animoses armes li serà feta enujosa experiència.
E donà fi a son parlar.
No fon de poca stima en l'ànimo del virtuós Tirant la novella splicació, considerada promptament ab los hulls de la sua pensa ésser atesa la fi de la sua desijada beatitut e delitosa glòria. Emperò, per mostrar la molta discreció que possehia, aturà's acort, dient-los que reposassen, que molt prest los daria resposta. E presa licència, los embaxadors, molt bé acompanyats dels cavallers de Tirant, ab molta honor, en la lur tenda los tornaren. Tirant, com a virtuós capità, lo següent dia tramés per los il·lustríssims reys e duchs e noble cavalleria que a la sua tenda vinguessen, que aprés la missa volia tenir consell sobre lo fet de la splicada embaxada. E tots, com de infinida amor amaven lo virtuós Tirant, prestament foren tots a la sua real tenda.
E hoïda la missa, cascú asseyt segons son grau, posat scilenci en lo consell, -f. S4r- lo virtuós Tirant féu principi de semblants paraules:
―No ignoren les senyories de vosaltres, molt il·lustres e magnífichs senyors e germans meus, la embaxada tramesa per lo soldà e Gran Turch demanant-nos pau e treva. Se deu considerar, no sens gran causa, per la molta oppressió e necessitat en què posats són, com siam certs que·ls tenim en gran stretura, axí de viandes com de altres coses necessàries a la humanal vida. E més, se deu considerar la molta glòria que obtendrem de ésser vencedors e lo gran premi que s'espera de nostre senyor Déu de posar en libertat tant poble crestià en captivitat posat e en perill de renegar la nostra sancta e verdadera fe, qui seran restituhïts en la primera libertat. E més, se deu considerar lo gran spant que serà en la morisma, hoint dir com tots són morts o presos, e la grandíssima venjança que obtendrà per mijà de nosaltres la corona imperial, per les moltes ofenses y afliccions per ells donades, e serà venjança de la molta cavalleria que, per causa lur, en l'Imperi Grech s'és perduda. E noresmenys, morint tots aquests, haurem la pau més segura, e aterrament de tots los altres e repòs tranquil·le a la corona del Grech Imperi e de nosaltres tots.
"E com lo meu parer sia que major servey no podem fer a la magestat del senyor emperador com serà de no atorgar-los pau ni treva ne concòrdia alguna, sinó que·s posen en poder nostre sens seguretat alguna dels béns ne de la vida. E si açò fer no volran, que facen tot lo mal que fer puguen, com siam certs que·ls podem fer perir de pura fam e, d'altra part, si batalla los volrem dar, stà en la libertat nostra, com siam molt més poderosos que no ells, ab tot que seria de parer faríem grandíssima follia dar-los batalla com, per la gran necessitat, stan desesperats e poríem perdre molta de la gent nostra e posar en perill tot lo nostre stat, lo que·s pot molt bé scusar guardant-los molt bé lo pas. E més avant, podeu contemplar lo gran guany que serà per a tots de haver tota la lur desferra, la qual se perdria lexant-los anar. Emperò, senyors e germans meus, lo parer meu és aquest: que no és expedient algú a nosaltres fer resposta alguna sens que no sia feta consulta a la magestat del senyor emperador, perquè per sdevenidor, si altre cars se seguia, no fossem dignes de gran reprensió. Per què suplich a les senyories de tots, que us tinch com a germans, que·m vullau consellar la resposta que fer-se deu, axí com de la molta virtut vostra confie, ne si conexeu que la magestat del senyor emperador ne sia consultada, car axí en la honor com en lo guany cascú será participant.
E donà fi en son parlar.
No hagué acabat lo virtuós Tirant lo seu rahonament que, per un poch spay, lo rey -f. S4v- de Sicília no·s giràs devers lo rey de Feç, convidant-lo que primer parlàs. E lo rey de Feç li dix que per res no u faria. Aprés, ne convidà als altres prínceps e barons, e tots li donaren les veus, que primer parlàs. E levant-se lo bonet del cap, lo rey de Sicília dix paraules de semblant stil:
―Spill en lo qual lo saber divinal se representa. Stela novament creada per a guiar, no solament a nosaltres, mas a tots los qui de vostra virtut atenyeran clara vista, mostrant-los camí luminós, que, seguint aquell, arribaran a la posada hon tranquil·le pau e justícia reposa. Altre Salamó o ell mateix. E per ço, capità virtuós, no fretura a nosaltres consellar-vos, com lo vostre avisat entendre haja manifestat la fi de tot lo que·s poria veure. Mas perquè la senyoria vostra més content reste, tinch deliberat dir mon parer, no discrepant del vostre, com tinga per ben fet que la magestat del senyor emperador ne sia consultada, per major scusació de vostra mercé e nostra. E que, ab lo seu sacre consell, delibere la magestat sua lo que li sia plasent, com aquest fet toque més a la honor sua que de tots los altres, crehent yo sens dubitació alguna que ell eligirà la part per vós mencionada, com aquella sia més útil e més honorosa e de major seguretat, repòs e tranquil·litat a la corona del Grech Imperi. Havent notícia que les coses preposades per la virtut vostra són totes molt rahonables e tan conformes a la militar art que negú per art de cavalleria en aquelles no poria contradir, com de capità virtuós se pertany de guardar de perill la sua gent e fer la guerra a tot útil seu e a dan dels enemichs, segons vós feu. E haveu acostumat de donar premi e honor a tots aquells qui sots la vostra bandera van. No vull més dir sinó, lo que per mi és stat obmés, remet a les senyories de aquests altres senyors.
Acabant de parlar lo rey de Sicília, tots los altres prínceps e barons dreçaren les paraules lurs al rey de Feç, suplicant-lo volgués per tots parlar, confermant e aprovant tot lo que per lo rey de Sicília era stat dit. E posat scilenci en lo consell, aprés un poch espay se levà lo rey de Feç e dix tals paraules en semblant stil:
―Contínua speriència de greus mals e treballs moltes voltes demostren com se deu hom guardar de aquelles coses que rahonablement noure porien e, de les coses ben fetes e ab deliberació, tart ve lo penediment. E per ço, capità virtuós e senyor, a mi no fretura replicar en les coses que per vostra senyoria són stades ben vistes e ben dites, mas, per tant com per les senyories de aquests magnànims senyors, per lur molta virtut, me han volgut dar càrrech que fes la resposta per tots, considerada la brevitat del temps que·s mereix en retre la resposta als embaxadors, no vull més dir per no tenir prolixitat sinó que loe e aprove la res -[f. S5r]- posta feta per la senyoria del rey de Sicília qui és, que serà molt ben fet que la magestat del senyor emperador ne sia consultada a fi que vostra senyoria reste sens càrrech e nosaltres, per ço com los fets són de gran importància e és la fi de tot son bé o mal, en lo qual tots nosaltres havem a participar, e vostra mercé no restaria sens culpa. E yo, ab veu de tots aquests senyors e germans meus, vos conselle que prestament hi trametau vostra embaxada, perquè pus prest se puga retre resposta als embaxadors del soldà e del Turch.
E féu fi a son parlar.
E lo virtuós Tirant dix que u posaria en execució. E axí·s partiren e tornà cascú en son aleujament.
Partint-se l'estol del camp del virtuós Tirant per anar a la insigne ciutat de Contestinoble, lo vent e lo temps los fon tan favorable que, en lo mateix dia, dues hores ans que Febo hagués complit son viatge, fon atés davant la ciutat benaventurada. E fahent grandíssima alegria __segons se acostuma e solen fer los qui ab triümphant victòria donen socors als qui són posats en grandíssima necessitat__, lançant bombardes e sonant trompetes, clarons e anafils, ab multiplicades veus saludaren la insigne ciutat.
Los nobles ciutadans e la popular gent, sentint veus de tanta alegria, corrien a la muralla per veure en lo port entrar lo tan desijat socors, qui entrava ab les banderes altes de la magestat imperial e del valerós capità Tirant. No fon menor alegria dins la ciutat, tocant totes les campanes e donant laor e glòria a la divinal providència com li era stat plasent de socórrer los afligits, car totes les fustes venien carregades de moltes vitualles.
L'antich emperador cavalcà devers la mar e fon avisada la magestat sua com en les fustes venia la reyna de Feç, e ell prestament ho tramés a dir a la princessa e a la emperadriu. E la princessa, lo més prest que pogué, cavalcà ab Ypòlit e ab molts altres cavallers e gentilshòmens, ab totes les dames de la cort sua. Anà hon era l'emperador. Manà l'excelsa senyora a Ypòlit que dins la nau entràs hon era la tan desijada reyna per fer-la exir en terra.
Entrant Ypòlit en la nau, trobà la ínclita reyna molt ben abillada, qui·l rebé ab amor afable, fahent-se la hu a l'altre molta honor per la molta amor e amistat que en lo passat temps tenguda havien. Demanà-li la reyna de sa senyora, la princessa. Ypòlit li respòs com en la vora de la mar lexada la havia sperant la sua desijada vista. Fon posada en orde una barca de draps de brocat hon devallà la ínclita reyna e Ypòlit e dos galants ben abillats. Ab los rems batent l'aygua, en poch spay foren en terra molt ben acompanyats de noble -[f. S5v]- cavalleria e de gentils dames.
Com la princessa véu a Plaerdemavida, criada sua, venir ab tan gran triümpho com a reyna, per fer-li major honor, descavalcà; la reyna lançant-se al seus peus per voler-los-hi besar. E la excelssa senyora no u permés, mas besà-la en la boca moltes vegades en senyal d'estrema amor. Après, la reyna li besà la mà, elevant la princessa la reyna de terra. Per la mà la pres e portà-la hon era l'emperador. La reyna li besà lo peu e la mà, e l'emperador ab gran afabilitat rebé la reyna, fent-li molta honor, e a l'almirall e als altres cavallers qui en companyia de la reyna venguts eren. E partint-se tots del port, feren la via de l'imperial palau, hon trobaren la emperadriu, qui rebé la reyna ab graciosa e benigne cara e a tots los qui de sa companyia eren, la reyna besant-li peus e mans com a vassalla e criada sua, e fon per ella molt festejada.
Lo antich emperador a Ypòlit manà les fustes descarregades fossen, perquè pus prest tornassen al camp. E Ypòlit dix que sa magestat seria servida, com ja hi haguessen començat. E tornant al port lo virtuós Ypòlit ab moltes barques que féu pendre de la terra e aquelles de les naus, de continu descarregaren tota la nit, que al matí, ans que lo sol se demostràs, totes les fustes descarregades foren e recullit tot lo blat dins la ciutat, per botigues, e molts vins e olis, carns salades, mels e legums e totes aquelles coses que a ciutat assetjada se pertanyen.
Al matí, l'emperador tramés a convidar a l'almirall que·s vingués a dinar ab ell, ab tots los nobles e cavallers qui en companyia de la reyna venguts eren. L'almirall fon molt content. E ixqueren tots ab l'almirall molt ben abillats e ab grosses cadenes d'or e ab robes de brocat e de chaperia. La festa singular que l'emperador féu a l'almirall e als seus fon cosa d'admiració, que, atés la lur necessitat, foren molt ben servits de molta volateria en abundància singular e d'especials vins qui la festa feyen magnificar. E ab delitòs repòs passaren tot aquell dia festejant les dames de la emperadriu e de la princessa, ab moltes dances e jochs qui ennoblien la festa.
Venint la nit, l'almirall demanà licència a l'emperador per recullir-se en les fustes, dient a sa magestat com de matí sa voluntat era de partir e posar-se ab l'estol davant lo camp dels moros per donar-los més fatiga. L'emperador li dix:
―Almirall, no és cosa en lo món de què·m pugau més servir.
E donà-li licència. E l'almirall li besà la mà e lo peu, e tots los altres cavallers e gentilshòmens. E feta lur reverència, anaren a pendre comiat de la emperadriu e de la virtuosa princessa, e de la reyna e de totes les dames. E fent la via de la mar, se reculliren en les fustes.
E en la nit, a la primera guayta, tot l'estol partí davant la noble ciutat e feren la via del camp dels moros. E com foren arribats davant lo camp dels moros, despararen al colp moltes bombardes devers lo camp, que tots los moros feren arremorar e cuytaren a les armes pensant que·ls volien combatre. E axí, staven los moros atribulats e ab gran recel.
-[f. S6r]-
La nit que la virtuosa reyna de Feç arribà en Contestinoble, la princessa volgué que dormís ab ella perquè poguessen parlar a lur plaer. Com se foren meses en lo lit, la princessa féu principi a tals paraules:
―Virtuosa germana e senyora mia, molt és stada la mia ànima en tot aquest temps de la vostra absència atribulada, e açò per moltes rahons, les quals per scriptura expremir no·s porien. E en special per vós, a qui amava sobre totes les dones e donzelles del món, com viure sens vós me era impossible. E majorment com pensava que, per causa mia e per servir-me, tenia crehença que éreu morta en la cruel mar de mort tan spantable; e considerant la causa per què, ço és, per la gran crueldat de Tirant, qui se era partit de mi sens dir-me res, ignorant yo la causa del seu desdeny. E com cascuna hora del dia en la mia fantasia se representàs la sua fingida amor ésser tal, venia en l'estrem de la mort, desijant més morir que viure en tan penosa vida, puix me veya separada de aquelles persones qui eren restauració de ma vida e repòs del meu delit. Los meus ulls daven abundants làgremes, ab dolorosos sanglots e sospirs, lamentant la mia desaventura. E planyent deplorava lo gran dan e perdició que·s seguiria, per l'absència de Tirant, de la magestat de l'emperador, pare meu, e de tot l'imperi. E de mi, desaventurada, que fos posada en captivitat en poder de infels e per ells desonrada e ésser atesa als derrers tèrmens de ma desolació. Majorment, com pensava que yo hagués fallit contra lo valerós Tirant ni haver-lo tant agreujat ni ofés en alguna cosa que fos suficient premi de tant de mal que se'n podia seguir. Açò feya aumentar la mia dolor, pensant quant era gran la desaventura mia e la mia ignoscència.
"Emperò, tostemps recorrent a la magestat de aquella qui és Mare de pietat misericorde, qui jamés fall als qui devotament la invoquen, me posí en lo monestir de les devotes menoretes, stant en contemplació contínua, suplicant a la Mare de Déu, senyora nostra, me trametés l'ángel de consolació, qui l'ànima e lo cors me aconsolàs, e hagués pietat del vell emperador, que en sos darrers dies no·s ves catiu ni despossehït de l'imperi. E la misericorde senyora, havent compassió de la nostra afligida vida, ha'ns tramés la superabundant gràcia del seu inmens Fill, més copiosa que lengua humana no sabera demanar.
"E tinch molt gran consolació com a vós, germana mia, ha volgut tant prosperar, que és la cosa que la mia alegria més aumenta. E reste molt obligada a la molta virtut del valerós Tirant, que en absència mia sia stat en recort dels servidors meus. E suplich-vos, germana e senyora de mi, fer-me gràcia significar-me quina fon la afortunada causa que yo tant hagués ofés al virtuós Tirant, que ab tanta crueldat se partís de aquella qui l'amava més que a la sua vida, com sabeu que jamés pensí en cosa que fos con -[f. S6v]- tra voluntat sua ni menys de paraula li diguí sinó paraules de amor e consolació, com aquell qui tenia la mia ànima cativa e l'amava en strem com a persona digna de possehir la mia delicada persona, car tenia verdadera crehença que lo seu amor no fos menys envers mi que causa neguna bastàs voler-me axí enujar. E crech que u manlevà, que de hun tan magnànim e virtuós cavaller, passant e excel·lint a tots los altres de bondat e gentilesa, no és de presumir que en ell se pogués causar tanta ingratitut.
"Emperò, la sperança que en vós, germana e senyora mia, tinch coneguda, me aconsola, com pens que en lo passat temps éreu sustentació e aument de ma vida. Ara molt més tinch confiança de la vostra molta virtut, per mi ja sperimentada, que dareu fi a la mia atribulada pensa foragitant de mi les passades temors e atényer seguretat manifesta de amor verdadera. E no penseu que sia en lo punt que era com me dexàs, que amor me ha tant subjugada que no stich en degun recort, e tinch fantasia que si prestament yo no veig lo meu Tirant, molt poca serà la mia vida.
E donant fi la excelsa senyora a les sues piadoses paraules, donant dels seus ulls abundoses làgremes, gemechs e sospirs, fahent de si hun desmoderat comport, la virtuosa reyna la confortà ab les sues agraciades paraules de consolació. E com la princessa fon tornada en son recort, la reyna féu principi a semblants paraules.
―Fatiga seria de prolixitat enujosa recitar paraules que agreujarien les orelles de la magestat vostra, car sol en yo pensar aquelles la mia ànima n'està alterada, per què suplich a la celsitut vostra no les me faça dir sta nit, car dubte·m fa que no posàssem en agonia tots los del vostre imperial palau, e daríem mala nit e treball a la magestat del senyor emperador, pare vostre. Mas demà en la hora que a vostra altesa serà plasent, yo us ho diré, e no gens a mon grat, car temor tinch que l'ànima de vostra altesa no s'altere de hoir paraules tan nefandíssimes.
"Emperò, senyora, la altesa vostra se pot alegrar de una cosa: que en res no teniu culpa. E per mi és stat lo virtuós Tirant molt bé informat. E sabuda la veritat per ell, ne restà molt confús e ab grandíssima vergonya, e per mi suplica a la magestat vostra que lo perdó no li sia denegat, car ell confessa lo seu gran defalt. E vostra altesa, senyora, li deu perdonar per ço com ell és stat decebut per persona tal a qui gran fe era atribuïda, la maldat de la qual la magestat vostra ignora. De aquestes rahons de passió no vull més dir al present, sinó que us suplich vostra altesa se alegre, car, si plasent serà a la divina Providència, totes les vostres tribulacions e de la magestat del senyor emperador seran ja passades per la venguda de l'animós Tirant.
"E si vostra altesa sabia quanta -[f. S7r]- és l'amor que us porta, n'estaríeu admirada, car contínuament, quan present li era, no·m parlava sinó de la sua princessa, ab aquells suspirs e gemechs que los verdaders enamorats solen lançar, que l'ànima li travessaven. Per què, senyora, molta rahó té vostra magestat de amar-lo en lo superlatiu grau, que no crech jamés sia stat, ni menys serà en lo sdevenidor temps, hun cavaller amar una donzella de amor tan strema com aquest ha fet a vostra mercé, considerant los actes de inmortal recordació que ha fets en la Barberia des que partí de ací, aprés que de catiu fon posat en libertat.
"Tots aquests actes de singular virtut ha fets a fi que tingués possibilitat de poder socórrer e ajudar a la magestat del senyor emperador e vostra, e los grans perills que ha volguts passar perquè pogués possehir lo vostre delitós lit ab repòs benaventurat. E ara que tots los mals e treballs de vostra altesa prenen terme e fi, vos defall lo ànimo que teniu, tan magnànim e tan sforçat? E comfiau de mi, senyora, que jamés vos fallí en les majors necessitats, que prestament yo·l vos faré venir ací per fer-vos reverència, com sé verdaderament que altre desig en aquest món no té sinó com poria fer honors e serveys a la magestat vostra.
"Açò sé yo verdaderament e n'é vista speriència, car, si no fos per la amor vostra, no li freturava ell de venir ací per conquistar l'Imperi Grech, com en sa libertat era de pendre per muller la filla del rey de Tremicén e fer-se rey e senyor de tota la Barberia, la qual donzella era de inestimable bellea e complida de virtuts singulars. E aquesta veurà vostra altesa no passaran molts dies, que ve ací sol per fer-vos reverència per ço com Tirant ha molt loada la bellea vostra. E per los grans serveys e honors que Tirant li ha fets, se té per molt obligada a ell, e ha-li promés de ésser a la solemnitat de les vostres bodes ab Tirant.
"E donchs, senyora, hun cavaller de tanta virtut, qui ha lexat una tal donzella ab tants regnes, no és bé rahó que sia merexedor de possehir la vostra excel·lent persona? Certes, sí. E qual rey ne gran senyor és stat en lo món qui haja conquistades tantes terres com aquest, que no les ha volgudes retenir per a si? E Tirant ho ha tot repartit entre sos parents e amichs e servidors, e, com més dóna, més té, car jamés res li fall per la gran liberalitat sua.
"Per què, senyora, suplich a la magestat vostra que no vulla pensar en res qui de passió sia e sotsmeteu tot lo passat a oblivió si amau la vostra persona, car les coses de passió agreugen l'ànima e donen aflicció al cors, com les dones e donzelles per la flaquea perden gran part de lur bellea; com la de vostra altesa sia tan mencionada per tot l'univers món, que és de gran necessitat que ara vos mostreu més bella que jamés, per les moltes gents e de moltes condicions e stats que ara vénen a veure a vostra altesa, com en la companyia de Tirant han venguts molts reys, duchs e grans senyors per valer-li, e seran tots a les vostres bodes. E molts reys, duchs e grans senyors que vénen ab lo rey Scaria -[f. S7v]- no, qui seran tots en aquesta festa. E no volria, per quant tinch ne sper haver, que lo contrari de vostra altesa fos presumit, com en lo restant del món no és dona ni donzella de negun stament qui ab vós egual se trobe, axí de linatge com de bellea, ni en totes les altres virtuts. E per vostra altesa ésser stada senyora mia, stimaria més morir que hoir lo contrari.
E donà fi a son rahonament.
―Molt és a mi enujosa cosa, avisada reyna, en pensar lo que·m dieu __respòs la princessa__, com açò sia cosa que, qui lo seu desig a una cosa desijada ha hagut molt, se deja més en l'ànimo contentar que qui desija e no pot lo seu desig atényer. E aprés, neguna cosa és pus laugera a perdre que aquella la qual sperança per avant no promet pus de tornar. Allí deu ésser la gran dolor: hon lo egual voler, lo no poder portar a fi. Car aquí han loch ira e enuig, aquí és lo pensament e l'afany, perquè, si les voluntats no són eguals, per força mancarien los desigs. Mas quant los ànimos se volten, anant desijar algunes coses, e aquelles pervenir no puguen, lavors se encenen e·s dolen més que si dels seus volers fossen luny. E per ço, germana mia, ara tinch notícia que en lo passat temps, com stàveu en la servitut mia, me dàveu bons consells e yo no·ls conexia, per què d'ací avant yo vull star a consell e ordinació vostra.
La fi de les paraules de la princessa fon principi del parlar de la reyna, qui dix:
―Senyora, si axò fa la altesa vostra, yo us promet molt prest dar goig complit, més que no desijau.
E axí, ab aquestes rahons e semblants, passaren gran part de la nit, car la princessa prenia molt gran plaer en les rahons de la reyna perquè gran temps havia passat que no se eren vistes e tenien molt de què parlar. Dix la reyna:
―Senyora, donem part a la nit perquè vostra altesa no s'enuge.
E axí u feren.
Tengut lo consell per lo virtuós Tirant ab los magnànims reys, duchs, comtes e barons, sobre la resposta fahedora als embaxadors del soldà e del Turch, per tot lo consell fon delliberat que la magestat de l'emperador ne fos consultada. Pensà lo valeros Tirant ésser atés al terme que desitjava, ço és, tenir justa causa d'escusació per anar a veure e fer reverència a aquella per la qual tenia la sua ànima cativa. E pensant com aquest negoci era de gran importància e era cosa que tocava més a la honor sua que de tots los altres, delliberà que secretament, sol, anàs a la noble ciutat desijada per parlar ab la magestat de l'emperador e saber la voluntat -[f. S8r]- e deliberació sua, de què·s poria seguir molt gran benefici de pau e tranquil·litat en l'Imperi Grech e, a ell, tranquil·le repòs en los braços de sa senyora. E venint la nit scura, parlà ab lo rey de Sicília e lo rey de Feç e comanà'ls lo camp. E recullí's en una galera e feren la via de Contestinoble, qui distava vint milles del camp de Tirant.
Com lo virtuós Tirant fon al port e la galera fon surta, eren deu hores de la nit. Desfreçà's e sol, ab hun altre, ixqué en terra. Manà al patró de la galera que no·s partís de allí e, com fon al portal de la ciutat, dix a les guardes que li obrissen, com era hun servidor de Tirant qui venia a parlar ab la magestat del senyor emperador. Les guardes prestament li obriren e féu la vida del palau de l'emperador. Com fon dins, li digueren com l'emperador s'era mès al lit. Tirant anà a la cambra de la reyna de Feç e trobà-la dins hun retret, que feya oració. Com la reyna lo véu, prestament lo conegué e corregué'l abraçar e besar e dix-li:
―Senyor Tirant, inestimable és lo plaer e soberga alegria que tinch de la vostra desijada venguda. E ara, ab mayor afecció, tinch causa de regraciar a Déu que de mi, indigna, vol hoir les justes pregàries. No us puch dir quant és gloriosa la mia ànima per la consolació de vostra vista, pensant que a la fi de les mies devotes oracions haja obtés lo major bé que desijava, ço és, la vostra presència, enemiga de tota tristor. No crech yo que los meus mèrits, mas los vostres, han inclinada la divina Bondat que, dient yo les derreres paraules de les mies piadoses pregàries, no sé si mans d'àngel o celestials moviments han girat la mia fexuga e trista persona vers la porta del meu desaconsolat retret, hon he pogut veure a vós, senyor, qui sou la més alta persona en virtuts y meréxer qu·entre tots los mortals contemplar-se puga. Veniu, senyor, digne de tota glòria! Hora és ja que prengau la paga e satisfacció de vostres honorosos treballs ab delitòs repòs en los braços de aquella on és lo terme de vostra felicitat e occasió de vostres magnànimes empreses, car yo crech que, si vós voleu, yo daré compliment al que tant haveu desijat. E si ara no feu la voluntat mia, creheu ab jurament que jamés façau compte de mi, ans, lo més prest que a mi serà possible, me'n tornaré en les mies terres.
No lexà més parlar lo valerós Tirant a la reyna, mas féu principi a semblants paraules:
―Germana senyora, si en algun temps vos só stat inobedient, suplich-vos per mercé que·m perdoneu, car yo us promet e us jur, per l'orde que de cavalleria tinch, que no serà cosa en lo món que per vós me sia manat que yo no us sia obedient, encara que fos cert la mort ne hagués a pendre, car só ben cert que sempre me donàs bons consells, si yo los hagués sabuts pendre.
―Ara, donchs __dix la reyna__, veurem què sabreu fer, que l'esperiment se'n veurà, que en liça de camp clos teniu de entrar e no us tindré per cavaller si donchs no us veig vencedor de la delitosa batalla. Aturau ací en lo retret, que yo iré a parlar ab la princessa e suplicar-la he que vinga ací -[f. S8v]- a dormir esta nit ab mi. Prestament se partí la reyna de Tirant e anà a la cambra de la princessa, e trobà-la que·s volia posar al lit. Com la princessa véu a la reyna, dix-li:
―Què és açò, germana, que tan cuytada veniu?
La reyna fengí molt gran alegria e, acostant-se a la orella de la princessa, dix-li:
―Senyora, feu-me tanta mercé que sta nit vingau a dormir ab mi a la mia cambra, car de moltes coses tinch a parlar ab la magestat vostra, que una galera és venguda del camp de Tirant e és exit hun home en terra que ha parlat ab mi.
E la princessa, molt alegra, li dix que era contenta, car ja de altres voltes hi havia acostumat de dormir, e la reyna per semblant, a la sua cambra. E açò elles feyen com volien parlar a lur plaer per no causar sospita a la emperadriu e a les donzelles.
La princessa pres per la mà a la reyna e axí anaren a la sua cambra, la qual trobaren molt bé en orde e ben perfumada, que la reyna hi havia fet ja provehir. La princessa se posà molt prestament al lit per la gran voluntat que tenia de saber noves de Tirant, e les sues donzelles la ajudaren a despullar. Com fon en lo lit la princessa, donaren-li la bona nit, la qual aparellada stava incogitadament.
Com les donzelles foren fora de la cambra, la reyna posà la balda en la porta e dix a les sues donzelles que anassen a dormir, que ella tenia de dir una poca de oració e que, aprés, ella se posaria al lit, que no volia negú. Les donzelles se n'entraren totes en un·altra cambra en què dormien. Com la reyna hagué dat comiat a totes, entrà-se'n en lo retret e dix al virtuós Tirant:
―Cavaller gloriós, despullau-vos en camisa e descalç anau-vos a posar al costat de aquella qui us ama més que a la sua vida. E feriu fort dels sperons, car axí·s pertany de cavaller, tota pietat apart posada. E en açò no·m façau rahons, que no les vos admetria, ni poseu dilació, car yo us jur, a fe de reyna, que, si no feu lo que us he dit, que jamés a tota vostra vida tal gràcia aconseguireu.
Tirant, hoint les tan afables paraules de la reyna, ficà los genolls en la dura terra e volgué besar los peus e les mans a la reyna. E dix-li stil de semblants paraules.
―Senyora e germana, de forts cadenes apresonau ma libertat. Cosa feu per mi per la qual, restant-vos catiu e servint-vos los dies de ma vida, és impossible fer-vos yo satisfacció que a la molta obligació que us tinch acomparar-se puga. Vós me donau la vida, vós me donau la glòria, vós lo bé, vós lo delit, vós paraís en cors mortal feu posseir a la mia cansada ànima. Quant me resta del viure ni quant poria conquistar, que, ensemps ab lo que fortuna me ha donat, donant-ho yo a vós, no seríeu premia -f. T1r- da. Sols amor vos ha de pagar, amant-vos yo de aquell verdader amor que us ha acompanyat en fer per mi tan senyalada gràcia. E no muyra yo fins que de mi vejau semblant speriència de la voluntat que en vós axí manifestament tinch coneguda.
―Senyor Tirant __dix la reyna__, no tingau temps, que lo temps perdut no·s pot cobrar. Despullau-vos prestament.
Lo virtuós Tirant lançà roba en mar, que en hun moment fon despullat, descalç e en camisa. La reyna lo pres per la mà e portà'l al lit hon era la princessa.
La reyna dix a la princessa:
―Senyora, veus ací lo cavaller vostre benaventurat que la magestat vostra tant desija. Axí sia de vostra mercé que li façau bona companyia, tal com de vostra excel·lència s'espera, car no ignorau quants mals e treballs ha passats per atényer la felicitat de la amor vostra. Usau sàviament, puix sou la discreció del món, que vostre marit és. E no pense la magestat vostra sinó en lo present, que l'esdevenidor s'ignora quin serà.
Respòs la princessa:
―Germana falsa, no pensava yo jamés de vós axí fos traïda. Mas tinch confiança de la molta virtut de mon senyor Tirant, que suplirà al vostre gran defalt.
E no penseu que durant aquest parlament Tirant no stava ociós, ans les sues mans usaven de lur ofici. La reyna los lexà star e anà-se'n a dormir en hun lit de repòs que havia en la cambra. Com la reyna se'n fon anada, la princessa dreçà les noves a Tirant, qui lo combat li strenyia, e féu-li principi de tals paraules.
―Mon senyor Tirant, no cambieu en treballosa pena la sperança de tanta glòria com és atényer la vostra desijada vista. Reposau-vos, senyor, e no vullau usar de vostra bel·licosa força, que les forces de una delicada donzella no són per a resistir a tal cavaller. No·m tracteu, per vostra gentilea, de tal manera. Los combats de amor no·s volen molt strényer. No ab força, mas ab ginyosos afalachs e dolços engans se atenyen. Dexau porfídia, senyor, no siau cruel. No penseu açò ésser camp ni liça de infels. No vullau vençre la qu·és vençuda de vostra benvolença: cavaller vos mostrareu damunt la abandonada donzella? Feu-me part de la vostra homenia perquè us puga resistir. Ay senyor! Y com vos pot delitar cosa forçada? Ay! E amor vos pot consentir que façau mal a la cosa amada? Senyor, deteniu-vos, per vostra virtut e acostumada noblea. Guardau, mesquina, que no deuen tallar les armes de amor, no han de rompre, no deu nafrar la enamorada lança! Hajau pietat, hajau compassió de aquesta sola donzella! Ay cruel, fals cavaller! Cridaré! Guardau, que vull cridar! Senyor Tirant, no haureu mercé de mi? No sou Tirant! Trista de mi! Açò és lo que yo tant desitjava? O sperança de la mia vida, vet la tua prin -f. T1v- cessa morta!
E no us penseu que per les piadoses paraules de la princessa Tirant stigués de fer son lavor, car en poca hora Tirant hagué vençuda la batalla delitosa e la princessa reté les armes e abandonà's, mostrant-se smortida. Tirant se levà cuytadament del lit pensant que la hagués morta e anà cridar la reyna que li vengués ajudar. La reyna se levà prestament, pres una ampolla de ayguaròs e donà-li'n per la cara e fregà-li los polsos, e axí recobrà l'esperit. E lançant un gran sospir dix.
―Encara que aquests sien los senyals de amor, emperò no ab tanta força e crueldat se deuen pendre. Ara, senyor Tirant, vinch a creure que no de virtuosa amor me amàveu. La brevitat de tan poch delit, ha pogut empedir a la virtut, consentint que hajau tan maltractada la vostra princessa? Almenys haguésseu sperat lo dia de la solemnitat e serimonial festa perquè lícitament fósseu entrat en los ports de la mia honesta pudicícia. Ni vós haveu fet com a cavaller ni yo só reverida com a princessa, per la qual rahó só axí verdaderament agreujada, que de aquesta rahonable ira, ensemps ab la pèrdua per scampament dels meus carmesins strados, roman tan debilitada la mia agreujada delicadura que tinch crehença primer yo vençuda entraré en los regnes de Plutó que vós, vencedor, dels perduts temerosos infels hajau robades les tendes. Axí que la festa de goig per mi celebradora poreu mudar en tristes, doloroses obsèquies.
No sperà la reyna que més digués la aflegida princessa, sinó que ab cara alegra li dix:
―Ay, na beneyta! Com sabeu fer lo piadós, que armes de cavaller no fan mal a donzella! E Déu me lexe morir a tan dolça mort com vós fengiu que éreu morta! Lo mal que·m direu me vinga si no sou guarida al matí.
La princessa, no prou aconortada de la perduda honestat, no volgué satisfer a les folles paraules de la reyna, ans callà. Tirant se tornà al lit e la reyna se n'anà a dormir. Los dos amants stigueren tota la nit en aquell benaventurat deport que solen fer los enamorats.
En la nit recità Tirant a la princessa stesament tots los infortunis e persecucions que havia passades per causa de la sua amor. En aprés, li recità ab grandíssim plaer la prosperitat e victòria sua, axí per orde com li eren seguides les adversitats, e axí ordenadament, les conquestes e triümphos. Mas, a la fi, li -f. T2r- significà que de res tant no·s tenia per molt gloriós com de haver conquistada la sua il·lustríssima persona.
Noresmenys, la princessa, quasi resuscitada e tornada en sos primers sentiments, cobrat lo sforç e passada la dolça fellonia, recità a Tirant lo discurs, vida y stil que tengut havia durant la absència sua e com jamés, durant aquest temps, fon vista riure ne alegrar-se de cosa deguna. Apartada de tots delits, retreta en contínua oració, per la sua amor en religió posada, sols subjugada a la sua ordinació, havia pogut sostenir lo seu ésser f[i]ns que de la sua venguda li portaren alegra y novella embaxada. Moltes altres rahons y delicades paraules fornides de enamorats sospirs passaren, y, ensemps parlant, moltes vegades conegueren de libidinosa amor los efectes.
La reyna, qui portava lo pes de aquest negoci, vehent que lo dia s'acostava, pensà que los qui se amen, com aconseguexen algun delit, no pensen en res qui·ls puixa noure. Levà's cuytadament del lit e anà hon eren los dos amants e dix-los que, puix la nit era stada bona, que Déu los donàs lo bon jorn. E ells lo y reteren molt graciosament. E trobà'ls que jugaven ab alegria molt gran, mostrant tenir molt gran contentació la hu de l'altre. La reyna dix a Tirant:
―Senyor de l'Imperi Grech, levau de aquí que ja·s fa dia. Perquè no sia vista vostra mercé és mester que us ne aneu lo més secretament que pugau.
Al virtuós Tirant fóra stat plasent que aquella nit hagués durat hun any. E moltes voltes besant a la princessa, la suplicà que fos de sa mercé li volgués perdonar.
Respòs la princessa:
―Mon senyor Tirant, amor me força de perdonar-vos ab condició tal que no·m sia tarda la vostra tornada, car viure sens vós me és impossible, que ara sé què és amor, que de primer no u sabia. E puix a força d'armes me haveu feta cativa, no·m denegueu lo socors, car ma vida, ma libertat e la mia persona d'ací avant no tinch per mia, puix, havent-la perduda, de vós la he cobrada. E ara la prench en comanda ensemps ab la glòria de la sdevenidora victòria, per la qual yo sola me alegre perquè més honrada e major sia la senyoria vostra, que de cosa que més stime vos he fet senyor.
Acabava la excelsa senyora la derrera síl·laba de ses enamorades paraules quant lo virtuós Tirant se pres a dir:
―Sperança de mon bé e contentació de ma vida! No us poria fer les infinides gràcies que la celsitut vostra mereix en haver-me atorgat perdó de la dolça ofensa per mi feta a la magestat vostra per haver obtés lo premi de mos treballs. E stime tant ab violència haver-ho obtés com si de líbera voluntat atorgat me fos, de què·n reste presoner e catiu de vostra excel·lència. E molt major plaer e consolació fóra per a mi d'estar en benaventu -f. T2v- rat repòs en los braços de vostra magestat que, absent, morint en penada vida. A mi no fretura pregar-me del que les forces de amor me costrenyen. E per speriència veurà la altesa vostra quant se abreujarà la guerra perquè yo, catiu vostre, ab amorosos serveys vos puga servir.
E ab hun besar de amor strema se partiren. La reyna lo pres per la mà e devallà'l per una porta falsa en l'ort. E devallant, lo virtuós Tirant volgué besar les mans a la reyna e la reyna no u consentí, que les hi besàs, mas dix-li semblants paraules:
―Tirant, senyor, com és contenta la senyoria vostra del que tant ha desijat?
Respòs Tirant:
―Germana senyora, la mia lengua no bastaria a dir la gran contentació que tinch de ma senyora, e de vós per la molta virtut vostra, que crech jamés poré satisfer la gràcia singular que de vós he obtesa. E si la divina Potència me fa gràcia que puga atényer la fi del que tinch començat, stau ab confiança segura que yo smenaré lo que en vós he fallit.
La reyna, ab una agraciada reverència, li dix:
―Senyor Tirant, tantes honors e beneficis la senyoria vostra ha envers mi fets, no essent yo merexedora, que en tots los dies de la mia vida a mi serà cosa impossible que us ho pogués servir. E suplique la divina Magestat vos vulla prosperar en honor tan excelsa com la senyoria vostra mereix ni desija. E fent-se gran reverència lo hu a l'altre, dient-se moltes cortesies, se partiren. Tirant se n'anà a la posada de Ypòlit e la reyna se'n tornà a la princessa e posà's al lit al loch de Tirant e, ab repòs, dormiren fins que fon gran dia.
No fon de poca stima la alegria que Ypòlit hagué com véu a son mestre e senyor Tirant, que de infinida amor que li tenia se lançà als peus per voler-los-hi besar. E lo valerós Tirant no u consentí, mas levà'l de terra e abraçà'l e besà'l e feren-se grandíssima festa, car no se eren vists des que Tirant se n'anà ab la fortuna. Com se foren molt festejats, Tirant dix a Ypòlit que anàs al palau e digués a l'emperador com Tirant era vengut, e que volia parlar ab sa magestat secretament.
Anà prestament Ypòlit a l'emperador e dix-li la embaxada de Tirant. E l'emperador li dix que vingués en la manera que pendria plaer, que molt se alegraria de la sua vista. Bé·s pensà l'emperador que la venguda de Tirant no era sens gran causa de negocis de gran importància e desijava-u molt saber. E dix a Ypòlit que digués a Tirant que de continent vingués, que ell era prest de hoir-lo.
Ypòlit se'n tornà a la sua posada e manifestà a Tirant la voluntat de l'emperador. Los dos parents, desfreçats, partiren de la posada de Ypòlit e, ab suaus passos, caminaren la via del palau. E trobaren l'emperador en la cambra, que en aquella hora se acabava de vestir.
E -f. T3r- arribat Tirant davant la magestat sua, als seus peus se lançà per voler-los-hi besar. E lo magnànim senyor no u comportà, mas, prenent a Tirant per lo braç, alçà'l de terra e besà'l en la boca, e Tirant li besà la mà. E prenent-lo per la mà, l'emperador lo passà en una altra cambra e féu-lo seure al seu costat. E corrent los seus ulls vives làgremes, tant per sobres de alegria com encara per lo recort de tanta pèrdua com havia feta la qual sabia molt bé, si Tirant fóra stat present, perdut no hauria, dix ab gravitat real e humana entonació les següents paraules.
―Magnànim capità e dilectíssim fill nostre, a infinit se acosta lo strem de tanta alegria com la vostra desijada vista nos presenta per la gran amor e afecció que us portam, atenent lo meréxer vostre y los grans serveys que de vós tenim rebuts y la sperança certa que tenim, sols per vostra venguda, ésser prestament deliurats e defesos, exalçant vós la nostra corona, aumentant nostra prosperitat y honor. Per què, considerant haver dexat lo camp, aquesta vostra secreta venguda no deu ésser sens alguna causa o necessitat de imperial consulta o consentiment, remetent per a major disposició les reposades e amigables rahons. Per donar-vos audiència e saber la causa de aquesta vostra venguda, cesse de més avant parlar-vos, dexant per a les sdevenidores obres lo "bé siau vengut" e contentament que tinch de vostra gloriosa venguda.
Acaban[t] de parlar l'emperador, Tirant no tardà de respondre en forma de les següents paraules.