―No us poria recitar, magnífichs senyors, la gran contentació que los meus hulls tenen de veure tanta gent de bé, per què us hauré a molta gràtia me vullau dir si veniu ara de la cort de mon senyor lo rey. E desige saber los qui són stats fets novells cavallers e de les honrades festes que pens seran stades fetes. E prech a vós, Tirant lo Blanch, vos plàcia dir-me los noms de tots aquests senyors que açí present stan, perquè la mia ànima ne reste aconsolada.
E donà fi a son parlar. Tirant se girà devers la sua companyia, per ço com n'i havia, axí en linatge com en riquesa com en altres coses, de major auctoritat e senyoria, e dix-los:
―O valerosos cavallers! Suplich-vos que vullau respondre e satisfer a les demandes qui·ns són stades fetes per la reverència del pare hermità, del qual yo a vosaltres moltes voltes he parlat del saber de la sanctedat sua, com ell sia pare de cavalleria e merexedor de molta honor, que li'n vullau fer relació.
Respongueren tots:
―Digau vós, Tirant, e parlau per tots, puix lo sanct pare ha aguda primer notícia ab vós.
―Ara yo us demane en gràtia ―dix Tirant―, puix a vosaltres plau e lo reverent pare m'o mana, que si yo fallia en alguna cosa m'o vullau reduyr a memòria.
E tots digueren que eren contents. E Tirant, levant-se lo barret del cap, féu principi a tal parlar.
―Senyor de molta reverència e sanctedat: la senyoria vostra deu saber que la vespra de Sanct Joan pus proppassat agué un any, féu mostra lo rey e tots los qui eren en la ciutat, axí dones com donzelles, e tots los officis, e tots los strangers que y eren venguts de moltes parts de la cristiandat sabent les grans festes que s'i aparellaven, com lo rey agués tramés molts reys d'armes, erauts e porsavants a notificar-ho per tot lo món. E primerament, senyor, vos diré una gran -[f. d5v]- magnificència, la qual he hoyt dir que lo rey ha feta, que no·s troba en scriptura ni meyns és stada en nostre temps, que, a cascun port de mar o per qualsevulla altres camins o viles o lochs reals, tots aquells qui venien per veure les festes o per fer armes, los de les viles o ciutats los daven viandes molt abundosament a tots: del dia que desembarcaven fins al dia que exien de la illa de Anglaterra, tostemps havien la despesa francha.
"Lo dia de sanct Joan lo rey se abillà molt bé ab un mante tot brodat de perles molt groses, forrat de marts gibellins, les calçes de aquella semblant brodadura molt riques, lo gipó de brocat de fil de argent tirat, no portant res d'or ―perquè no era encara cavaller― sinó al cap, que portava una corona d'or molt richa e de gran stima e lo ceptre en la mà. Cavalcant en un bell cavall, en lo seu gest mostrava ésser bé rey. Axí partí del seu gran palau e anà a la gran plaça de la ciutat, acompanyat de tots los gentils hòmens que·s trobaren en la ciutat que fossen de quatre cortés, e negun altre no anava ab lo rey.
"Estant lo rey en la plaça, vench lo duch de Lencastre, tot armat en blanc, ab XV mília combatents. E lo rey, aprés que li agué feta reverència, manà-li que isqués primer de tots e que portàs l'avantguarda. Lo duch, de continent, se mès primer e tota la gent d'armes passà davant lo rey, molt ben armats e ab bell orde e ab molts cavalls ab paraments de brocat e de xaperia d'or e d'argent, e moltes cubertes e petnaxos e simeres a modo de Ytàlia e de Lombardia.
"Aprés del duch anaven tots los órdens, cascú ab un ciri ençés en la mà. Aprés venien tots los menestrals, cascun ofici ab sa lurea que feta havien. E fon molt gran divís entre los oficis, que yo pensí que los uns ab los altres se matarien."
―Sobre quina causa fon aquexa divisió? ―dix l'ermità.
―Senyor ―dix Tirant―, yo us ho diré. Entre los ferrés e los teixidós fon lo divís, car los teixidós de li deyen que devien precehir als ferrés, e los ferrés deyen lo contrari, que ells devien haver la honor dels teixidós. Ajustaren-se en cascuna part passats X mília hòmens. E los juristes foren causa de tot açò, car al·legaven per part dels texidós que no·s podia dir missa ni consegrar lo preciós Cors de Jesucrist sens drap de li; e los juristes per part dels ferrés al·legaven que primer fon l'ofici de ferrer que no de texidor, per quant lo teler del texidor no podia ésser fet sens ferramenta, per què era provat l'ofici de ferrés ésser més antich e deure precehir als teixidós.
"Moltes al·legacions se al·legaren per cascuna part que no tinch en recort. E aquesta fon la causa del divís. E si no fos stat lo duch, qui·s trobà a cavall e armat, fort jornada fóra stada, car lo rey ja no y podia dar remey. Lo duch se mès enmig de la pressa de tota la gent e pres sis juristes, tres de cascuna part, e tragué·ls fora de la ciutat. Ells se pensaren que lo duch los volia per demanar quala part tenia millor justícia. Com foren fora de la ciutat, al cap -[f. d6r]- del pont, féu restar mil hòmens de armes que no dexassen passar a negú si la persona del rey no era. Lo duch descavalcà enmig del pont e, tan prestament com pogué, féu posar dues forques ben altes e féu penjar tres juristes en cascuna, cap avall per fer-los molta honor, e no·s partí de allí fins que agueren tramés les miserables ànimes en infern.
"Com lo rey sabé tal nova, prestament anà on era lo duch e dix-li semblants paraules: "Mon oncle, en lo món no·m podíeu fer major plaer e servir del que fet haveu, per quant aquests hòmens de leys fan richs a si mateyx e destroexen tota Anglaterra e tot lo poble. Per què yo man que stiguen açí en la manera que stan fins a demà, e aprés sien-ne fets quartés e posen-los per los camins." Respòs lo duch: "Senyor, si la magestat vostra me volia creure, fésseu en vostre regne que no y agués sinó dos juristes, e aquells dins X o XV dies aguessen determenada qualsevulla causa ab sentència diffinitiva e dar-los bon salari a cascú. E si prenien res de negú, que no agen altra pena sinó aquesta que havem executada". E lo pròsper rey manà que axí fos fet.
"Sabut per tot lo poble lo virtuós acte que lo duch havia fet, donaren-li infinides lahors, e gens per açò la festa no restà que no·s fes en la forma que era stada hordenada."
"―Aprés dels menestrals, venien moltes maneres de entramesos. Aprés venia tot lo clero, ço és, archebisbes, bisbes, pabordres, canonges e preveres ab moltes relíquies. Aprés venia un pali molt gran e rich, e dins lo pali venia lo rey ab tots aquells qui volien rebre l'orde de cavalleria. E tots anaven vestits de cetí blanch, qui significa virginitat, o de brocat d'argent; e tots aquests no tenien mullers sinó que eren sposats, emperò, encara que no tinguessen l'esposada en lo regne, bé y podien anar.
"Aprés del rey venien tots los grans senyors tots vestits de brocat o de xaperia, o de cetí o vellut carmesí o domàs; e totes les dones casades anaven axí vestides com los marits. Aprés venien tots los hòmens viudos, e les dones vídues aprés, tots vestits de vellut negre, e tots los guarniments de les bèsties de aquella matexa color. Aprés venien totes les donzelles ab tots aquells qui no eren stats casats, e tots anaven vestits de blanch o de vert, sedes, brocats o de xaperia. E en cascun stat dels desús dits portaven grosses cadenes d'or e fermalls d'or, ab moltes perles, diamants e pedres de gran stima, e cascú feya son poder de anar lo més abillat que podia.
"Aprés venien totes les monges de tots los órdens, e cascuna qui volia portar àbit de seda ho podia ben fer ―encara que per son orde fos defés―, per ço com lo rey havia obtesa lisènçia del papa -[f. d6v]- que qualsevolgués monja que stigués en religió streta, que aquell any e un dia podia star fora del monestir, e podien vestir seda de qual drap se vulla que fos de la color del seu orde. E lo rey als órdens que eren pobres manà que·ls fossen donats diners per a vestir. E totes les monges jóvens e galants se abillaren, e encara moltes de les ansianes se vestiren totes de seda, e cascuna de aquestes portava una candela ensesa en la mà. Aprés d'elles venien totes les dones de la terça retgla, no menys vestides de drap de seda burella que les monges, e cascuna portava en la mà un stadal, cantant totes lo Magnificat.
"Aprés venien tots los officials reals del regne e tots los hòmens armats a peu, axí com si deguessen entrar en batalla, e tots ab lurea del rey blancha e vermella, ab los herminis tots brodats qui·s feyen per divisa.
"Aprés venien totes les dones públiques e les qui vivien enamorades, e ab tots los ruffians qui anaven ab elles, e cascuna portava en lo cap una garlanda de flors o de murta perquè fossen conegudes; e si n'i havia neguna casada que se'n fos anada del marit havia portar en la mà una petita bandera. E anaven ballant ab tamborinos.
"En tal forma, senyor, com devisat vos he, anava cascun stat, e anam fora de la ciutat de Londres distant de tres milles. La infanta, que sabé que lo rey venia, isqué de un loch qui·s nomena Granug ―en lo qual loch ha un molt rich palau―, e molt ben abillada posà's dins un castell que portava, tot de fusta, sobre un carro de XII rodes, que tiraven XXXVI cavalls, los més grans e forts que en tota França pogueren trobar. E ab la infanta anaven CXXX donzelles, totes sposades, e altra dona ni donzella no anava ab ella.
"Aprés venien a cavall molts duchs, comtes e marquesos entorn de la dita carreta e per semblant moltes dones e donzelles de gran stima. E enmig de una gran praderia, la infanta se aturà. E primerament apleguà lo duch de Lencastre, armat, ab tots los seus, e descavalcaren e feren gran reverència a la infanta qui stava a la porta del castell, que no volgué exir fins que lo rey vingués. E cascun stat, axí com venia per orde, axí anaven a fer reverència tots a la infanta."
"―Aplegant lo rey ab aquell stat que portava e com fon prop lo castell descavalcà, e tots los qui venien ab ell. E la infanta, com véu que lo rey descavalcava, levà's de peus e prestament li fon mesa una scala tota d'argent per hon ella abaxà, e totes les donzelles sposades qui ab ella eren. La filla del duch de Berri pres la infanta del bras, e la filla del comte -[f. d7r]- de Flandes li pres les faldes. E tots los sposats que allí eren se posaren davant la infanta per acompanyar-la, e totes les sposades venien aprés d'ella.
"Com la infanta fon prop del rey, féu-li una petita reverència de genoll, e lo rey abaxà lo cap retent-li les saluts. Aprés, tots los qui venien ab ella besaren la mà al rey, axí los hòmens com les dones. Fet açò, fon aquí lo cardenal de Anglaterra ja vestit dels vestiments sacerdotals per dir missa ab un altar portàtil que portaven, e en la praderia pararen l'altar.
"Lo cardenal començà la missa. Com fon a l'Avangeli tornà sposar lo rey ab la infanta; lavors lo rey la besà una e moltes voltes. Com la missa fon dita, lo rey se acostà a la infanta e stigueren allí parlant per bon spay, festejant-se de les festes que entre esposats se acostumen, en presència de tota la gent.
"Com se foren ben festejats, vench lo duch de Lencastre, honcle del rey, e·n presència de tots donà l'orde de cavalleria al rey. E havia allí molts qui en aquell cars agueren volgut rebre l'orde de cavalleria, sinó per los reys d'armes, erauts e porsavants, qui publicaren que en aquell dia negú no·s podia fer cavaller."
"―Com lo rey fon fet novell cavaller, entrà-sse'n dins un petit papalló e despullà's totes les robes que portava de gentilom e tramés-les al fill del duch d'Orliens, qui era vengut ab la infanta, per ço com era cosín germà d'ella; e ab les robes li doná dues grosses viles. E lo rey ixqué ab una roba de brocat sobre brocat carmesí, forrada de erminis, e agué dexada la corona e portava en lo cap un petit bonet de velut negre ab un fermall que stimaven valer cent sinquanta mília scuts, e partiren tots de allí. E lo rey lexà los gentilshòmens e mès-se en companyia dels cavallers sposats en un altre pali molt rich, e los gentilshòmens no perderen la possesió del pali ab què eren venguts, e axí anaren tots fins a la ciutat.
"Diré, senyor, a la senyoria vostra, la infanta com anava devisada: ella portava una gonella de brocat carmesí de fil d'or tirat, e hon se mostrava la seda se mostraven carts de argenteria brodats, los caps de les carxofes alt eren d'or ab smalts; la roba era tota de xaperia sembrada de robins e de maragdes; anava en cabells, los quals mostraven de fil d'or ésser, larchs fins en terra: jamés per negunes gents tals cabells foren vists; la cara e les mans se demostraven de inestimable blancor e bellea. Deu-se contemplar que, en lo agraciat gest que mostrava femenil, totes les amagades coses no podien ésser sinó més stimades.
"De les donzelles sposades que ab ella venien, se pot dir ab veritat que y era tota la flor de França, e encara de cavallers e grans senyors, e de dones e donzelles, e totes -[f. d7v]- riquament abillades en la forma que dit he a la senyoria vostra. Anam tots per orde fins a una milla prop de la ciutat e, com fon enmig de una gran praderia, trobam moltes tendes parades e molts ministrés e altres diverses maneres d'esturments que contínuament sonaven. Lo rey descavalcà, e tots los cavallers qui eren sposats, e pujaren alt al castell de la infanta, e pres-la per la mà e baxà-la en la praderia, e tots los sposats ab les sposades aprés d'ell, e en la bella praderia començaren a dançar. Aprés que lo rey e la infanta agueren dançat, dançaren los cavallers sposats ab les donzelles sposades. Aprés dançaren tots los stats axí com venien per orde. E com la un stat acabava e l'altre volia començar, lo rey se prenia dançar ab la infanta e, com l'avia lexada, prenia la més gentil dama de aquell stat e dançava una dança ab ella.
"Com tots los stats agueren acabat de dansar portaren la col·lació de matí: gingibre vert ab malvesia. E açò fan per ço com la terra és molt freda. Partim de aquí e venguem prop de la ciutat, vora una gran ribera que y ha molt ben arborada de diversos arbres, e devall los arbres trobam moltes taules parades. E cascun stat tenia son aleujament per a menjar, ab moltes cases de fust que y havien fetes e moltes tendes parades ab singulars lits, per ço que negun stat no agués occasió de entrar dins la ciutat, e si plovia ja tenien allí cases de fusta e tendes hon se podien recullir.
"E cascun stat, vos dich senyor, que eren ben servits de molt eletes viandes, axí en los dies de carn com de peix. E açò durà tot l'any e un dia, ab bon compliment de gran magnanimitat. Lo primer dia tot fon de gales e festes; lo segon, qui era divendres, de matí anam a missa, e, aprés la missa, entram en la ribera ab moltes barques, totes cubertes de drap de seda e de draps de raç e de broquat, e cascun stat ab sa divisa. E anam pescant per la ribera passades CC barques.
"Aprés que lo rey fon dinat, apartà's ab son stat. Vench lo muntero major ab molts sahuessos e cans de presa e lebrés de Bretanya e ab tota la munteria, e anam tots ab lo rey a caça, fen gran matança de salvatgines.
"Lo disapte per lo matí fon ajustat consell general de tots los stats, axí de hòmens com de dones, e foren allí en presència de tots publicat e manifestat per los reys d'armes e per los porsavants e erauts, cascun dia de la setmana què tenien de fer.
"Primerament lo diumenge, qui és dia de benedictió, fossen fetes dançes tot aquell dia per tots los stats, axí per los órdens com per los menestrals. E qualsevulla orde que dançàs he u fes millor, o fessen jochs o entramesos ab més gràcia, a parer dels jutges, que guanyassen XX marchs d'argent e tot lo que costaven los entramesos. E tot aquell dia no s'i tenia de fer sinó dançes o momos, o entramesos o coses semblants que fossen d'alegria."
-[f. d8r]-
"―[L]o diluns fon publicat per los desús dits reys d'armes e erauts, qualsevulla que volgués junyir ab armes reals o ab armes de guerra, fossen los ferros de les armes reals ab quatre puntes en lo broquet molt encerades, ab cera gomada cascuna punta de la billeta. Les altres lançes de les armes de seguir, al cap de la lança una planxa de ferre redona, hon hi stigués V puntes de açer fetes a taill de diamà, molt ben smolades, e aquesta plancha redona ab los ferres de diamà se vénen encasar dins la lança de un ferro tot sol. Lo que més lançes rompria e millor ho fes, guanyàs cascun diluns de l'any V marchs d'or. E la un diluns junyen ab arnés real e l'altre ab arnés de guerra."
"―[L]o dimarts, qualsevulla cavaller o gentilhom que volgués fer armes a peu en camp clos, hu per hu, ho dos per dos, ho X per X, ho XX per XX, ho XXV per XXV, que no poguessen ésser de major nombre, per ço com los mantenidors no eren sinó XXVI, perquè lo premi del camp no restàs sens defenedor. E qualsevulla que fes armes retretes, lo millor qui u fes guanyàs una spasa d'or que pesàs de X marchs ensús, e lo qui pijor ho fes, que fos tengut de posar-se en poder del millor per presoner e stigua tant pres fins que ixqua per rescat o per altra via."
"―[L]o dimecres, tots aquells qui volran combatre a cavall a tota ultrança, o puntes sangrentes, aquest aytal qui millor ho farà li sia dada una petita corona d'or que pese de XV marchs ensús."
"―[L]o digous, qualsevulla cavaller o gentilhom qui vol entrar en camp clos a peu a tota ultrança, axí com dessús és dit ―hu per hu, ho dos per dos―, en tal cas aquell guanye una dama tota d'or, a semblança de la infanta. E per ço com aquelles armes són les pus forts e més perilloses que·l cavaller pot fer, pesarà d'or XXXV marchs. E farà jurament en poder dels jutges lo vençut que en tota sa vida no requerrà a negun altre cavaller o gentilhom a tota ultrança, e no portarà dins aquell dia e any spasa, ni en bregua que sia no pendrà armes nengunes, si ja no era contra infels. Aprés haja de venir a posar-se en poder de la senyora infanta e la dita senyora faça d'ell a tota sa voluntat."
-[f. d8v]-
"―Lo divendres, per ço com és dia de Passió, no s'i façen armes nengunes, sinó que, aprés de la missa e vespres seran dites, poran anar a caçar."
"―Lo disapte és e fonch donat a tots aquells qui·s volran fer cavallers. E lo rey, de bon grat, aprés que seran examinats si són merexedors de rebre l'orde de cavalleria, ell los farà cavallers.
"Veus açí, pare e senyor, com eren repartits los dies de la setmana. E foren elets XXVI cavallers capitans del camp, tals que negú reprotxar no·ls podia."
"―Aprés que lo consell fon tengut e ordenats los capítols, foren publicats generalment per los sobredits reys d'armes e erauts. E era ja hora tarda, lo rey se levà ab tots los stats e anaren-se a dinar. E dites vespres, lo rey ab tots los stats, de continent, ab molts ministrés, anam hon staven los XXVI cavallers elets per fer les armes, qui distaven de l'aleujament del stat del rey un tir de ballesta. E dins lo camp, llà hon ells staven, tenien un clos de fusta molt alta, que negú no·ls podia veure sinó per la porta o entrant dins. E tots staven aseguts en cadires, XIII a una part e XIII a l'altra, e tots armats en blanch, e al cap portaven corones d'or molt riques. E com lo rey entrà e la infanta, no·s mogueren gens, sinó que ab lo cap saludaren lo rey, e no fos negú d'ells que gosàs parlar ni digués res. Lo rey ab tots los stats stigueren allí un poch e, com lo rey se'n volgué anar, isqueren IIII donzelles de inestimable bellea, ricament abillades, e suplicaren al rey fos plasent a sa magestat volgués aturar fins agués presa col·lació; e lo rey graciosament los ho atorgà. De continent isqué la col·lació molt gran e abundosa, de marsapans e pasta real e totes altres maneres de confits de sucre, e tots foren molt ben servits. E los cavallers e gentilshòmens cascú seya en faldes de dona o de donzella.
"Aprés la col·lació feta, lo rey isqué en la praderia e aquí començaren de dançar. E los mantenidors prestament foren desarmats, e tots XXVI vingueren vestits ab sos geserans e ab jaquetes totes de una color e d'una fayçó, brodades d'orfebreria; hi en lo cap cascú portava un bonet de grana ab un beill fermaill, que bé parien que fossen cavallers de gran stat e de alta cavalleria.
"Com agueren dat fi a les dançes, lo rey ab tots los stats anam a veure totes les liçes, ço és a saber, la liça hon junyien era molt ben feta, ab molts cadafals que y havia. E per semblant eren totes les altres, ab los cadafals molt ben enparamentats de molt bells e singulars draps de ras, e axí mateix les liçes.
"Aprés de açò vist, -f. e1r- vengueren a supplicar al rey de part dels mantenidors del camp que anàs a sopar ab tots los estats, e lo rey fon content. Estant en la fi del sopar, los reys d'armes publicaren que qualsevolgués cavaller o cavallers o gentilshòmens que volguessen junyier o fer armes ja desús menssionades havien de venir la vespra de aquell dia segons les armes que fer volia, e portava-les scrites en un paper vermell, e venia acompanyat ab tots los del seu stat, e no y anava negú dels altres stats, e venia en mig de dues donzelles d'onor o dones, segons sa voluntat era, acompanyat de molts ministrés que li anaven davant. E com aplegaven al palench, se avien de nomenar per llur nom propi, e qui era son pare e de quina terra era natural, e les armes que volíeu fer si les féyieu per dona o per donzella, monja, viuda o cassada. E si déyeu que era donzella, dexaven-vos aquelles dones que us portaven e prenien-vos dos donzelles, e aquelles vos acompanyaven e us feyen molta de honor. E totes les donzelles deyen en alt cridant: "Nostre Senyor vulla donar victòria al nostre cavaller, qui és digne de haver honor e mereix haver amor de donzella". E si és viuda, monja o casada, fan cascunes segons les donzelles. E aprés donen-vos licència que podeu entrar dins lo castell hon stan los XXVI cavallers, e no podeu saber ab qual d'ells haveu de fer les armes. Aprés, lo cavaller qui venia a fer les armes, dava lo paper vermell scrit ab les armes que volia fer a la dona o donzella, viuda, monja o casada, e aquella pujava alt al cadafal hon los XXVI cavallers staven e posava l'escrit sobre una capça d'or. E los cavallers tots se levaven de peus e feyen molta de honor a la senyora qui havia l'escrit portat. E abaxava la senyora del cadafal e tornaven-se'n per a l'endemà, que les armes havien de fer."
―Com tot lo desús fon fet, partim de allí e anam prop de la ciutat en una gran praderia molt arborada que y ha, per on passa un gran riu. E en mig de aquella praderia vem una cosa de gran magnificència que no crech en lo món una tal sia stada feta.
―Molt me plauria saber ―dix l'ermità― quina cosa de tanta stima és stada aqueixa.
―Yo, senyor, vos ho diré ―dix Tirant. "En mig de la praderia trobam una gran roca feta de fusta per subtil artifici tota closa, e sobre la roca se demostrà un gran e alt castell ab forniment de molt bella muralla, hon havia V cents hòmens d'armes qui·l guardaven, tots armats en blanch. Apleguà primer lo duch ab tota la gent d'armes e manà que obrissen les portes de la roca, e los qui staven dins digueren que per negú ells no obririen, per ço com llur senyor no u -f. e1v- volia, sinó que tornassen atràs. Sus! ―dix lo duch―, tothom faça lo que yo faré. Devallà del cavall e mès-se lo primer de tots, e lo seus feren lo que ell havia fet: ab les spases en les mans e ab les lançes, combateren molt fort la dita roca. Los qui staven alt en la muralla lançaven de grans canteres e bombardes, colobrines e spingardes, barres que semblaven de ferro e pedres. E tot açò era de cuyro negre, e les pedres de cuyro blanch, hon n'i havia de grans e de poques, e totes eren plenes dins de arena, emperò, senyor, si dava a negun home d'armes, pleguat lo metia per terra. E certament fon un combat molt gentil, e los qui no u sabíem, pensam, en lo primer combat, que anava de veres, e molts descavalcam e, ab les spases en les mans, cuytam allà; emperò prestament coneguem que era burla. Aprés apleguaren tots los stats, de hu en hu, e preguaren-los se volguessen dar; ne tanpoch los volgueren obrir la porta, ni menys per lo rey.
"La reyna, que véu que a negú no volien obrir, acostà-s'i ab lo seu stat a la porta e demanà qui era lo senyor del castell, e digueren-li que lo déu d'Amor, lo qual tragué lo cap en una fenestra. La reyna, que·l véu, féu-li gran reverència de genoll; aprés féu principi a paraules de semblant still."
"―De la celssitut de vostra magestat, déu de Amor, stà la mia pensa alterada, que a suplicació de tants vostres servents hajau deneguada veure la vostra beatitut e glòria. E puix en lo món predominau los ànimos dels leals amadors, no siau avar de subvenir als qui bé e lealment vos serveixen, car se veu per speriència que los qui lealment vos obeheixen e tenen més desig la magestat vostra servir, los deixau passar més penes, que no poden atényer ne sentir la dolçor de la vostra desijada beatitut. Per què us suplique, mon senyor, puix vos só devota, que plàcia a la celsitut vostra fer obrir les portes de la vostra gloriosa abitació a mi, ignocenta de tal delit, puix vos desige servir, e acceptar-me per serventa e en lo vostre benaventurat repòs ésser companyona de tots los altres staments femenils, e acullir-me en la vostra desijada glòria. Acabant la reyna la sua humil supplicació, soptosament, ab un gran tro, se obrí la porta de la roca. E lo rey e la reyna, ab tots los stats, a peu, entram dins un gran pati tot entorn enparamentat de draps de raç, lavorats d'or e de seda e de fil d'argent, de diverses històries, les ymatges fetes per art de subtil artifici. Lo çel era tot cubert de draps de brocat blau, e alt sobre los draps de raç havia entorn nayes hon se mostraven àngels tots vestits de blanch, ab ses dyademes d'or al cap, sonant diverses maneres de stur -f. e2r- ments, e altres cantant per art de singular música, que los hoynts staven quasi alienats de hoir semblant melodia. Aprés un poch spay ixqué en una finestra lo déu de Amor molt resplandent e, ab cara affable, féu principi a tal parlar.
"―Lo molt meréixer vostre, graciosa reyna, me obligua fer-vos senyora de mon voler, acceptant-vos per filla obedient e dispensera de les gràcies que hixen de aquest delitós paraís, donant-vos potestat absoluta de poder premiar e punir tots aquells y aquelles que en la mar de amor naveguaran, donant a uns tempestat vàlida, sens atényer al port que desigen, als altres pròsper vent per atényer a port de llur voler, acceptant-ne tots aquells hi aquelles qui ab frau e engan amen, que sien exempts de trobar en vós merçé". E dites aquestes paraules, lo déu de Amor desaparegué, que jamés pus no fon vist, ni los àngells, e tots los draps se començaren a moure quasi com a terratrèmol. E tots pujam alt a l'apartament de la reyna e, com nos fem a les finestres del pati, no vem drap negú sinó la bella praderia. E diré a la senyoria vostra cosa de gran admiració de aquesta roca, que de continent que los draps foren fora, la vem en quatre parts partida. E en cascuna part de aquestes: en la una se aposentava lo rey ab tot són stat; en la segona stava aposentada la reyna ab tots los françesos qui ab ella eren venguts; en la terça staven aposentats tots los strangers, axí com eren los de Alamanya, de Ytàlia, de Lombardia, de Aragó, de Castella, de Portogal e de Navarra.
"Senyor, sé-us dir que en cascuna part de aquestes havia moltes sales molt bé emparamentades e mols lits molt ricament abillats, en tant que tots quants eren allí staven molt ben aposentats e, si més gent hi agués dos voltes més que no havia, tots hi tingueren bon lloch. Açò han dit tots los strangers qui han cercat lo món: que jamés veren ne han hoït dir que negun gran senyor agués feta una festa de tanta magnaminitat e abundància de totes coses ne que tant duràs.
"E trobareu que en lo aleujament del rey stava una dona tota d'argent quasi ab lo ventre un poch ruat e les mamelles que un poch li penjaven, e ab les mans les stava sprement e per los mugurons exia un gran raig d'aygua molt clara qui venia del riu per canons d'argent, e l'aygua que cahia de les mamelles dava en un bell safareig de cristaill. En l'altra estància hon la reina stava havia una donzella tota d'or smaltada e tenia les mans baixes endret de la natura, e de allí exia vi blanch molt fi e especial, e aquell vi dava en un safareig de vidre crestaill(l)í. En l'altre apartament stava -f. e2v- un bisbe ab sa mitra al cap, qui era tot d'argent, e tenia les mans pleguades mirant devers lo cel, e per la mitra li exia un raig de oli qui dava en un safareig fet de jaspis. En l'altre apartament stava un leó tot d'or, ab una molt rica corona d'or al cap ab moltes pedres fines, e per la boca llançava mel qui era molt blanca e clara, e dava en un safareig qui era fet de calcedònies. E enmig de aquestes quatre estàncies stava un nan molt diforme a natura e tenia la una mà al cap e l'altra al ventre, e exia-li per lo melich un raig de vi vermel molt fi e special, e dava en un safareig qui era fet de porfi. Lo dit nan era lo mig d'or e mig d'açer, e mostrava's cubert de mig manto. E stava enmig del pati de les quatre estàncies e no podia entrar negú dins la roca que no·l ves. E cascú podia pendre libertament de tot lo que y havia. E un poch més amunt del nan stava un home tot d'argent. Mostrava's ésser vell ab la barba molt blancha, era molt geperut, ab un bastó en la mà, e en la gran gepa que tenia stava carregat de pa, molt bell e blanch, que tothom ne podia pendre.
"E totes aquestes coses, senyor, no pense vostra senyoria sien fetes per encantament ni per art de nigromància, sinó artificialment. E no·s trobà dia, tant com les festes han durat, que de totes les coses que dites vos he no fos més abundantment lo darrer dia que lo primer, e sé-us ben dir que aquest bo de paniçer no stava jamés que no tingués prop de si passats trenta mília pans, que stava molt abundós. Les taules jamés se desparaven sinó per mudar tovalles netes, e cascun dia havien viandes en gran abundància, e en cascun apartament havia son bell tinell parat contínuament ab molt bella vexeilla d'argent, que tots quants eren menjaven e bevien en argent.
"Senyor, jamés acabaria de recitar a la senyoria vostra les grans magnificències que són stades fetes en aquestes festes, car cascun stat menjava per si e tots eren molt ben servits de molta volateria de diversses natures, de potatges molt singulars, de vins de quantes natures se poden nomenar, de confits, en molt gran abundància de totes coses, que tots los strangers n'estàvem admirats.
"En les spatles de la roca havia un jardí molt ben arborat hon lo rey molt sovint entrava per deport, perquè era molt delitós, e en aquest ort havia una porta que entrava en un gran parch hon hi havia diverses natures de animals salvatges, ço és, honços, cervos, cabirols, porchs salvatges e de totes altres bèsties de mont que lo rey hi havia fetes posar per son delit, perquè prenia molt gran delit de veure-les. E tenia-y moltes tendes parades, que paria fos un real.
"Aquell dia, senyor, tot fon de festes. E lo dia següent, que era divendres, de matí, aprés la missa e lo offici, anam a la ribera ab moltes barques, totes cubertes de drap de seda e de brocat e de draps de raç, cascun stat ab sa divisa. E anam per lo riu so -f. e3r- laçant e peixcant e prenent plaer, ab moltes trompetes, clarons e tamborinos. Aprés que lo rey e tots foren dinats, vench lo muntero major ab tota la munteria e tots anam ab lo rey a caçar."
Gran plaer pres lo hermità en les festes per Tirant recitades e, ab cara afable, pronuncià semblants paraules.
―Molta és la glòria per als cavallers qui en armes són sperimentats com se troben vençedors sens ésser reproches. E per ço supplich a la molta gentilea de vosaltres, senyors, vos plàcia dir-me qui és stat lo millor dels vençedors, ne a qui han donada la honor e premi de aquesta solenne festa.
―Senyor ―dix Tirant―, en aquestes honrades festes hi són venguts molts cavallers de gran auctoritat e senyoria, car aquí havia reys, duchs, comtes e marquesos, nobles e cavallers e infinits gentilshòmens de linatge molt antich, e quasi los de més qui no eren cavallers en aquest honrat pas han rebut l'orde de cavalleria e no és stat negú qui novell cavaller se sia fet que no haja fet armes civils o criminals: allí féu armes ab sforçat ànimo de cavaller lo duch de Aygües Vives, e ab ell venia molta gent, e de sa companyia se feren cavallers passats LX gentilshòmens de nom e d'armes e de quatre quarters. E aquest duch féu armes a peu e a cavall e de totes fon vençedor. Lo germà del duch de Burgunya, ab gran ànimo, ixqué de la batalla com a virtuós cavaller qui és. Aprés féu armes lo duch de Cleves e fon-li donada molta lahor e honor. E molts altres senyors que y són venguts han fetes armes com a nobles cavallers, e puch-vos dir, senyor, ab tota veritat, que passats CL cavallers hi són morts.
"E diré a la senyoria vostra una cosa de gran admiració, que un infant ―a mon parer no passa de XIIII o XV anys, e tots li fan molta de honor e dien-li lo gran conestable de Anglaterra, e lo rey li fa molta de honor― un dia vench a la posada de aquests mos senyors que açí són e demanà per mi. No sabent lo meu nom, quasi per senyals me trobà, e pròpiament és de la mia disposició, e, com me véu, me preguà tan graciosament que yo li volgués prestar lo meu cavall e les armes per ço com lo senyor rey e la comtessa, sa mare, no volien que fes armes ni a peu ni a cavall per lo gran peril que en les armes són. E tan me preguà e de tan bona gràcia que no li poguí dir de no, ans li diguí que de bona voluntat lo y daria.
"E dins lo camp, los cavallers vos daven armes e cavall a tota vostra voluntat, emperò ell no volgué sinó les armes mies e lo meu cavall. E sí li diguí: "Conestable, -f. e3v- senyor, mos béns e la persona, de tot vos faré plaer e servir." E, d'altra part, me dolia lo cor per veure'l tan jove e tan bell cavaller: no volguera que la sua persona rebés mal ne dan. Emperò son desig se complí, que féu les armes, que lo rey ni sa mare, la comtessa, no u saberen fins a tant que les armes foren del tot finides.
"Dich-vos, senyor, que de tots los cavallers qui armes han fet en aquest honrat pas, un encontre tan bell e singular no s'i és fet tal com aquest. Car de la primera que féu l'encontrà per mig de la careta del baçinet, que de l'altra part li passà una gran braça de la lança. Com lo cavaller fon mort, lo rey sabé que aquell tan bell encontre havia fet lo seu conestable. Tramés per ell, e aquell, molt temerós, scusà's de no anar-hi. A la fi, més de força que de grat, anà davant lo rey e lo rey lo représ molt. Bé mostrà sa excel·lència que l'amava de grandíssima amor dient-li que havia fet armes sens licència sua ab home de tan gran força com era lo senyor de Escala Rompuda ―en aquella companyia deyen tots que era lo millor cavaller dels mantenidors del camp e de major força e ànimo de cavalleria. E més li dix, que no tingués atreviment de fer més armes sens licència e manament seu.
"E com lo conestable véu la gran reprenció que lo rey li havia feta, dix ab gran ira un tal parlar: "Donchs, senyor, serà veritat que yo haja rebut l'orde de cavalleria e que haja ésser tengut per lo més abatut cavaller de tots, que per temor de la mort vostra magestat no·m leixe fer armes? Puix só cavaller, tinch a fer obres de cavaller axí com fan tots los altres bons cavallers. E si vostra altesa no vol que veja los perills de les armes, mane'm que stigua vestit com a dona entre les donzelles de la senyora reyna axí com féu aquell invencible cavaller Achil·les entre les filles del rey Príam de Troia. E no sap la magestat vostra de aquell pare e senyor meu Guillem, comte de Varoych, com tenint lo ceptre real fon vençedor de tantes batalles, e ab lo seu virtuós braç a taill d'espasa fon vençedor e destruïdor dels moros, e pres a mi per los cabells e féu-me matar un moro, si bé era de poca edat, e tot sullat de sanch volgué fer-me vençedor e leixar-me allò per doctrina de bé a fer? E plàcia a la divina Bondat que no vixqua yo en lo món si tal com ell no dech ésser. Donchs, mon senyor, si yo vull emitar a mon pare en la honor e virtut de cavalleria, vostra altesa no m'o deuria vedar, per què supplich a la sereníssima magestat vostra dar-me licència demà pugua combatre un cavaller a tota ultrança, cors per cors, ab armes defensives e offensives." Féu principi lo rey a tal parlar.
-f. e4r-
"―Si Déu me salve l'estat, honor e la real corona, yo crech verdaderament que aquest serà lo millor cavaller del món o serà lo pijor, perquè serà poca sa vida; e per la fe que dech a cavalleria yo no y daré loch. Puix ventura t'à portat que est stat vençedor, bé·t deuries contentar del premi de la batailla." E no·l volgué més hoir. "La mia ànima stà molt atribulada ―dix lo conestable― si la merçé de la senyora reyna no m'ajuda."
"Anà prestament a la cambra de la reyna, agenollà's davant ella e besà-li moltes veguades les mans, supplicant-la li recaptàs gràcia ab lo senyor rey li deixàs fer armes. Com la reyna véu la molta voluntat del conestable, dix-li que era contenta de pregar per ell. No tardà molt que lo rey vingué a veure la reyna e ella molt graciosament lo supplicà que volgués donar licència al gran conestable que pogués fer armes a tota sa voluntat. "Com, senyora! ―dix lo rey―, voleu vós que un fadrí que scassament se sap senyir la spasa que entre en camp clos? Ell vos n'à supplicat e vós, per amor de sa mare que tant val, li deuríeu ésser contrària, e vós pregau per son mal. Yo per res no y daria loch, car lo seu virtuós pare ha fet tant per mi e per la corona de Anglaterra, que yo no bastaria jamés a satisfer-lo-y; e si prenia algun dan en sa persona, yo u stimaria més tenir. E lo gran perill que en les armes és, seria cosa poc difícil de rebre algun dan e desonor."
"Com la reyna véu la molta amor que lo rey mostrava tenir al conestable, no·l volgué més enujar e mès-lo en altres rahons.
"Com la reyna se'n tornà a son apartament, lo conestable li fon davant, e la reyna li dix tot lo que lo rey li havia dit e que les sues supplicacions en aquest temps no podien ésser admeses.
"Lo conestable stigué molt congoixat e vench al meu aleujament e tornà'm molt a preguar que yo·l consellàs com poria tornar a combatre altre cavaller. E diguí-li tot mon parer: que puix havia mort un cavaller, lo millor dels XXVI, no volgués enujar la magestat del senyor rey, puix tanta honor havia obtenguda."
―Sí Déu vos prospere e us leixe complir lo vostre bon desig ―dix l'ermità―, aqueix conestable que dieu tenia pare ni mare ni afixos parents?
―Si bé ―dix Tirant― allí era la comtessa, sa mare, la qual és de les majors de la cort e no y ha neguna que major senyoria tingua ―car, de continent que la reyna fon venguda, lo rey, ab tot son consell, hordenà e volgué que la comtessa de Varoych la tingués en custòdia e totes les sues donzelles―, de son pare no curí de demanar ne per quant la mia pensa stava més occupada en les armes que no en demanar dels linatges. E més avant no n'aguera sabut sinó per causa que la comtessa, sa mare, tramés per mi, e quan fuy davant ella demanà'm si tenia muller ni fill; diguí-li: "Senyora, per què m'o demana vostra senyoria?" "Yo us ho diré ―dix la -f. e4v- comtessa―, si fill teniu, amar-lo deveu e, si muller teniu, deveu-la guardar de enuig e congoixa, car fort cosa és a la dona d'onor no tenir sinó un fill e aquell posar en tan gran perill."
"E ab paraules molt agraciades me dix per què havia prestat lo meu cavall e les armes ha un fadrí de tan poca edat, lo qual era orfe de pare e de mare, si bé era allí, car la sua ànima stava molt alterada que si per mala sort, axí com son fill havia mort aquell famós cavaller, que l'altre agués mort a son fill, no li restara sinó que la terra s'obrís e que la somís. Preguà'm ab gran affabilitat que, puix la divina Providència havia volgut dar vida a son fill, que yo no volgués ésser causa de la sua mort e de la sua desolació, que altre bé no tenia en aquest món. E yo li prometí, a fe de cavaller, de jamés fer cosa que a dan pogués venir a son fill, sinó fer-li tota aquella honor que a mi fos possible. E vaig-la supplicar que·m fes gràcia dir-me son marit si era mort de malaltia o en batailla. E la virtuosa senyora respós-me ab paraules afables, no alçant los ulls de terra, e dix: "Cavaller virtuós, yo só viuda de marit viu per mos peccats e per ma desaventura. Marit he tengut en lo temps de mon jovent, qui per lo món era per ses virtuts molt conegut, e nomenat lo comte Guillem de Varoych, e rey se poguera ésser intitulat si agués volgut." E puix viu sa bona voluntat, no curí de pus.
―Digau-me ―dix lo hermità―, puix tant me haveu dit de aqueix conestable, qui és stat aquell qui ha guanyat lo premi e honor del camp?
―Certament, senyor ―dix Tirant―, hom no pot ben judicar una tal fahena per ço com hi són venguts tan grans senyors, e los de més han fet armes molt honoroses. E sabuda cosa és, com los grans senyors s'esforçen a fer armes, ans donen la honor a aquell, encara que no u faça del tot bé, que no fan a un pobre gentilom qui u farà molt millor.
―Tot axò se pot ben fer ―dix lo hermità―, mas per ço com en aquest regne és en pràtica que com se fan emperials armes, si·s compleixen de fer aquelles armes e festes, per los reys d'armes, erauts e porsavants, ab trompetes e ministrés publiquen-lo per millor dels vencedors, e com aquestes sien stades molt solennes e emperials ―que per tot lo món són stades publicades e admeses a la vera execució de ultrança―, volria saber qui és stat aquell qui la glòria e honor sobre tots ha obtesa.
Tirant callà e no volgué més parlar, sinó que ab lo cap baix e los ulls en terra stigué immoble.
―Tirant, mon fill ―dix lo hermità―, com no·m responeu al que us demane?
Levà's un cavaller que·s nomenava Diaphebus e dix:
―Senyor, paraules hi à que no han resposta, emperò, senyor, jo us jur, per aquell sanct orde de cavalleria que yo, indigne, rebí lo dia de Nostra Senyora de Agost, que us diré veritat de tot lo que s'és seguit del que vostra senyoria demana, e açò sens fictió neguna. Senyor, la sanctedat vostra deu saber com lo millor -[f. e5r]- de tots los vençedors e qui ha guanyat lo premi del camp, jutgat per lo senyor rey e per los jutges de camp y encara per tots los reys d'armes, erauts e porsavants, e per tots los grans senyors de la cristiandat de aquells que allí eren, qui foren testimonis ab scriptura de llur mà e ab sagell de llurs armes ab carta rebuda per XXV notaris, avents tots auctoritat real e plenària licència de rebre semblants actes en forma pública, e closa per los dits notaris posant-hi cascú son signe, la qual puch bé mostrar a la senyoria vostra...
―O, com me plauria veure aquest singular acte! ―dix lo hermità.
E Tirant levà's de allí on sehia, que no y volgué més aturar, e manà descarregar totes les adzembles enmig de la praderia, e que parassen les tendes, e prop de la font posassen les taules e que adobassen de sopar.
E Diaphebus se féu donar una botgeta en què portava la carta e començaren a legir, la qual era del tenor següent.
Nós, Enrich, per la divina gràcia rey de Anglaterra e senyor de la Gran Bretanya, e encara del principat de Gales e de Cornualla e d'Irlanda, ganfanoner major de la Sglésia Sancta e del Sanct Pare de Roma, notificam a tots aquells qui en plaer e grat los vendrà e a tots generalment, a emperadors, reys, duchs, comtes, marquesos, prínceps, nobles, cavallers e gentilshòmens, com per mi sien stades celebrades festes a honor, lahor e glòria de nostre senyor Déu e de la sua sacratíssima Mare, e a honor dels cavallers qui en aquest honrat pas d'armes són venguts per fer armes a tota ultrança: és de necessari, per quant la honor ha ésser dada a aquell o aquells qui millor ho hauran fet en aquest honrat pas e són stats totstemps vençedors, sens neguna volta ésser stat vençut e sens reproche negú, ordenam, manam e sentenciam dar la mundana glòria, honor y fama a l'egregi e virtuós cavaller, de nostra mà fet, Tirant lo Blanch. Volem que sia per tots los quatre cantons de les liçes publicat per lo millor dels cavallers per los reys d'armes, erauts e porsavants, ab trompetes e ministrés, ab consentiment meu e dels jutges del camp, representant la mia persona. Encara, manam sia pujat sobre un gran cavall tot blanch e tots los qui seran açí; hòmens com dones, vagen ab mi tots a peu e sia feta processó general. E Tirant vaja dins lo pali fins a la sglésia del gloriós cavaller mon senyor Sanct Jordi, e allí sia dita missa cantada ab solenne sermó de les cavalleries de Tirant lo Blanch que ha fetes. Aprés manam e ordenam, exint de la sglésia de Sanct -[f. e5v]- Jordi, anem per totes les liçes e Tirant prengua la possessió de aquelles, e per los reys d'armes li sien dades totes les claus de les dites liçes en senyal de victòria. Encara, manam sien celebrades festes que duren XV dies en lahor e glòria de aquell virtuós ja desús nomenat. E perquè tothom conegua la real veritat de aquests afers, avem signada la present carta ab tinta vermella e sagellada ab nostre sagell patent. Dada en la nostra ciutat de Londres a XIIII de juliol de l'any de la Nativitat de Nostre Senyor, etc.
REX ENRICUS.
Sig(†)ne de tots los jutges del camp.
Sig(†)ne de tots los reys d'armes, erauts e
porsavants.
Sig(†)ne de tots los magnats e grans senyors qui
allí eren.
―Molt me plauria saber de les cavalleries ―dix l'ermità―, car molt me par home de bé. Ell s'és levat de açí per no dir ni hoir les sues lahors. Conech verdaderament ell ésser digne de ésser cavaller, per què us prech me digau los seus actes quins són stats.
―Senyor ―dix Diafebus―, no volria que la senyoria vostra agués a penssar negun contrari de mi, per ço com som de una terra e de una voluntat, mas ab tota veritat recitaré a la santedat vostra axí com s'és seguit. "E lo primer a qui lo rey donà l'orde de cavalleria fon a Tirant lo Blanch, e lo primer qui féu armes fon ell. Aquell dia, senyor, ell ajustà tot lo seu stat de gentilshòmens e de donzelles e anaren al cadafal, llà hon lo rey havia ordenat de fer los cavallers. Trobam les portes tancades e tocam a la porta grans colps. Aprés, passat bon spay, los reys d'armes se feren sobre la porta alt del cadafal e digueren: "Què és lo que voleu?" Digueren les donzelles: "Gentilom tenim qui vol rebre l'orde de cavalleria, e demana cavalleria puix és digne e mereixedor de rebre-la." Prestament obriren les portes e, tots los qui pujar volgueren, pujaren alt. Com foren enmig d'una gran sala, feren seure lo gentilom en una cadira tota d'argent que era cuberta de canemàs vert e allí examinaren-lo si era per a rebre l'orde de cavalleria, ni de ses costumes, e si era coixo o afollat de algú de sos membres, per què no fos dispost per entrar en batailla. E trobant-lo tal com ésser devia e rebuda informació de testimonis dignes de fe, venia lo arquebisbe de Anglaterra revestit com a diaca, ab lo missal ubert en les mans. E venia davant lo gentilom e, aquí present lo rey e tots los altres que allí eren, deya-li semblants paraules."
"―Vós, gentilom qui rebeu l'orde de cavalleria, jurau a Déu e als sants quatre Evangelis -[f. e6r]- de no venir en neguna manera contra lo molt alt e molt execel·lent rey de Anglaterra, si ja no era ab vostre senyor natural, tornat-li lo collar de la divisa que lo dit senyor acostuma de donar a tots aquells a qui fa cavallers? En tal cars podeu fer guerra contra ell sens que no us porien reprochar los bons cavallers, altrament cauríeu en cars molt leig e de mala fama e, si éreu presoner en la guerra, de tot cert seríeu en perill de mort. Més, jurau per lo sagrament que fet haveu que de tot lo poder vostre mantindreu e defenssareu a dones e donzelles, viudes, òrfens, desenparades e encara a casades, si socors vos demanen, e de tot vostre poder posareu la persona a entrar en camp a tota ultrança si bon dret tenen aquella o aquelles qui socors vos demanaran?
"Fet lo jurament, dos grans senyors, los majors que allí eren, lo prengueren per los braços e portaren-lo davant lo rey, e lo rey li posà la spasa sobre lo cap e dix: "Déu te faça bon cavaller e mon senyor sanct Jordi." E besà'l en la boca. Aprés vengueren VII donzelles vestides de blanch, significant los VII goigs de la verge Maria, e senyiren-li la spasa.
"Aprés vengueren IIII cavallers, los majors en dignitat que allí·s trobaren, e calçaren-li los sperons, significant los IIII evangelistes. Aprés vench la reyna e pres-lo de l'un braç, e una duquessa de l'altre, e axí·l portaren fins a un bell strado e posaren-lo en la cadira real. Aprés lo rey se assigué a la una part e la reyna a l'altra, e totes les donzelles e los cavallers baix, entorn d'ell. Aprés portaren la col·lació molt abundosament. E aquest orde, senyor, han servat a tots los qui·s són fets cavallers."
―Digau-me, si plasent vos serà ―dix l'ermità―, lo principi e la fi de les armes que Tirant ha fetes.
"―Senyor, la vespra del dia assignat de fer les armes, Tirant cavalcà ab tots los del seu stat en la forma segons desús és dit e anà hon staven los XXVI cavallers. Com foren a la porta, donà un scrit que deya que qualsevolgués cavaller que volgués fer armes ab ell havien a córrer tant e tan longuament fins que XX colps de puntes sangrentes ixqués de l'hu o de l'altre, ab ferros smolats, o qualsevulla d'ells se agués a dar per vençut. E prestament fon admesa la sua demanda e tornam al nostre aleujament. L'endemà, totes les donzelles lo prengueren e ab molta honor lo portaren fins a la porta de la liça tot armat, liurant-lo als fels que, mort o viu, lo'ls aguessen a restituir. E los fels lo reberen ab aquella convinença e ab molta d'onor que li feren. Lo rey e la reyna ja eren en los cadafals e Tirant entrà tot armat en blanch, sinó lo cap, e en la mà portava un ventaill que a la una part era pintat lo crucifici de Jhesucrist e en l'altra part era pintada la ymatge de la Verge, senyora nostra.
"Com Tirant fon enmig del camp, féu gran reverència al rey e a la reyna e anà a tots los IIII cantons de la liça e, ab lo -[f. e6v]- ventail, senyà cascun cantó. Fet açò devallà del cavall, e los fels posaren-lo dins un petit papalló qui stava posat en lo cantó de la liça. Allí portaren-li viandes e confits perquè pogués refrescar si mester ho havia. E tornà's adobar les armes e pujà cavall, e trobà ja lo mantenidor del camp al cap de la liça. E Tirant posà's a l'altre cap del camp. Com tota la gent fon assosseguada, lo rey manà als fels que·ls leixassen anar. Prestament feriren dels sperons ab les lançes en los rests, e encontraren-se tan ferament que·s romperen les lançes en peçes. Aprés feren moltes carreres e feren-se de molts singulars encontres.
"La XX carrera, lo mantenidor encontrà a Tirant enmig de la bavera del bacinet e passà-la-y tota doblada e alt en lo revol del peto de les plates, e nafrà'l un poch en lo coll e, si la lança no·s fos rompuda, lo nostre cavaller era mort, e lo cavall y ell caygueren en terra. Prestament se levà Tirant e féu-se dar un altre cavall millor que no era l'altre, e preguà als jutges del camp que li donassen licència de pendre altra lança. E los jutges digueren que cascú prengués les lançes a sa voluntat. Tirant se féu donar una molt grossa lança e l'altre féu per lo semblant. E corregué lo hu envers l'altre ab molt gran fúria, e Tirant l'encontrà un poch davall lo rest. L'encontre fon tan poderós, e la lança no·s volgué rompre, que·l passà de l'altra part e caygué mort en terra. Les donzelles prestament foren a la porta del camp e demanaren als fels que·ls fos restituhit lo lur cavaller. Los fels los feren obrir les portes e les donzelles prengueren lo cavall de Tirant per les regnes e, ab molt gran honor, lo se'n portaren al seu alleujament, desarmaren-lo e miraren-li la nafra que tenia al coll, e feren venir los cirurgians qui·l curassen. E Tirant fon molt ben servit de les donzelles per ço com staven molt contentes que lo primer cavaller qui havia feta armes per donzella era stat vençedor.
"Lo rey, ab tots los grans senyors que allí eren, entraren dins lo palench hon jahia lo cavaller mort e, e ab molt gran processó e honor, lo portaren a la sglésia de Sanct Jordi, hon havien fet una singular capella per aquells qui en les armes serien morts, e en aquesta capella no y podia ésser soterrat negú qui cavaller no fos. E si era gentilom portaven-lo a la sglésia major, hon havia altres capelles hon los posaven.
"Senyor, com Tirant fon bé guarit, tornà ajustar tot lo seu stat, segons que l'altra volta havia fet, e anam hon eren los XXV cavallers e donà'ls un scrit com volia combatre un cavaller a peu a tota ultrança, e admeteren-li sa demanda. Entrà dins la liça armat axí com se partanyia, ab gran sforç que en si mostrava, ab acha, spasa e dagua. Com foren dins los papallons, cascú en lo seu, adobaren-se les coses necessàries. Exits defora, los fels los partiren lo sol perquè no donàs més a la hu que a l'altre en la cara. Lo rey fon apleguat ab los altres stats e passaren per -[f. e7r]- lo camp per pujar als cadafals. Los cavallers cascú stava armat a la porta del papalló ab les aches en les mans. Com veren lo rey, cascú ficà lo genol en terra, fent gran reverència al rey e a la reyna ―que mostraven bé que eren cavallers de gran valor―, e totes les donzelles se agenollaren en terra e preguaren a nostre Senyor que donàs victòria al seu cavaller. Com les gents foren açosseguades e los papallons trets fora del camp, les trompetes sonaren e los erauts digueren ab alta veu: "No fos home ni dona gosàs parlar, senyalar, tossir, ne fer-se senyal negú sots pena de la vida.
"Com la crida fon feta, dels VIII cavallers fels, los IIII prengueren lo hu e los altres IIII l'altre, e posaren-los enmig del camp en les III railles, e d'aquí partiren lo hu envers l'altre e feren armes los dos molt valentment, sens que no·s conexia qual tenia milloria. La batalla durà molt, e per lo gran treball que passava lo mantenidor del camp mancava-li lo alé. A la fi stava en tal punt que no podia tenir l'acha e, en son continent, mostrava que amara més pau que guerra. Coneixent Tirant en quin punt son contrari stava, pres l'acha ab dues mans e ab lo marteill li donà tal colp en lo bacinet que tot lo torbà, e véu que ab gran treball se podia tenir de peus. Tirant se acostà a ell e donà-li una gran empenta que·l féu caure en terra. Com lo véu tan mal adobat, levà-li lo bacinet del cap taillant-li ab la dagua les tiretes ab què stava liguat, e dix-li les següents paraules."
―"Cavaller virtuós, bé pots veure com la tua mort o la vida està en ma libertat, per què mana a mi què vols que faça de tu: si vols vida o mort. Car més aconsolat seré del bé que del mal, mana a la mia mà dreta que t'haja misericòrdia e que·t vulla perdonar e que·t no faça tant de mal a la tua persona com poria.
"―Més dolor tinch ―dix lo cavaller― de les tues cruels paraules, abundoses d'estrema vanaglòria, que de perdre la vida, e més stime la mort que no demanar perdó a la tua superbiosa mà.
"―La mia mà ha acostumat de perdonar als hòmens vençuts ―dix Tirant― e no fer-los dan. E si tu vols, yo·t perdonaré de bon cor a tot lo mal que fer-te poria.
"―¡O quina glòria és ―dix lo cavaller qui en terra stava― com los hòmens són vençedors per sort o per desaventura e abundar en moltes paraules. Yo só lo cavaller de Muntalt, sens reproche negú, amat e temut de moltes gents. Só stat tostemps piadors e avent misericòrdia a totes gents.
"―Yo vull usar de aqueixos actes que dits has envers tu ―dix Tirant―, per la tua molta virtut e -[f. e7v]- bondat. Anem davant lo rey e, aquí agenollat als meus peus, demanar m'as merçé, e jo perdonar t'é liberalment.
"Lo cavaller, ab ira mortal, féu principi a tal parlar:
"―No plàcia a Déu ni me'n done lo poder que yo jamés faça acte de tanta vergonya per a mi e als meus, ni en aquell egregi senyor meu lo comte Guillem de Varroych, del qual rebí aquest amargós orde de cavalleria! Per què fes de mi tot lo que bé·t vingua, que més stime bé morir que mal viure.
"Com Tirant véu la sua mala voluntat dix:
"―Tots los cavallers qui bé volen usar e seguir les armes e lo stil de aquelles per haver renom e fama, han ésser cruels e tenir cadira enmig de infern.
"Tirà la dagua e mès-li la punta en l'ull, e ab l'altra mà donà-li gran colp sobre lo cap de la dagua, que la y féu passar a l'altra part. Quin ànimo de cavaller fon aquest, que més stimà morir que no viure envergonyit, per no ésser blasmat dels bons cavallers!
"Los jutges del camp eren XII, los VI tenien un libre dels vençedors, los altres lo tenien dels vençuts. Aquells que morien sens que no·s volien desdir, feyen-los procés de màrtirs d'armes. Los qui·s desdeyen, feyen-los altre procés de mals cavallers, vençuts e posats en gran desonor e infàmia. E aquesta pràtica han servada fins a la fi.
"Aprés pochs dies, senyor, se seguí que la magestat del senyor rey e de la senyora reyna staven en gran solaç enmig de la praderia, prop del riu, dançant e fent moltes festes. E stava allí una parenta de la reyna que era nomenada la bella Agnés ―e era filla del duch de Berrí―, que és la més agraciada donzella que yo jamés haja vist. És veritat que de bellea la reyna passa a totes quantes són de gràcia e de gentil loqüela a totes gens affable, de grandíssima honestat, liberal més que dona que jamés haja vist, per ço com les dones la major part són avares per son natural. Aquesta galant dama, si vestia robes que valguessen lo preu d'una ciutat, no pensava en donar-les, e joyes e altres coses que ella tingués, ¡tant era de gentil condició! Senyor, aquesta bella Agnés portava aquell dia en los pits un molt gentil fermaill e, en presència del rey e de la reyna e de tots los cavallers, fetes les dançes, Tirant se acostà a la gentil dama e, donant del genol en la dura terra, féu principi a un tal parlar:
"―Per la coneixença que tinch, senyora, del vostre molt valer, axí de linatge com de molta bellea, gràcia e saber, e de totes les altres virtuts que en un cors més angèlich que humà trobar se deixen, vos desige molt servir. E hauria-us a molta gràcia que la merçé vostra me volgués dar aqueix fermaill que en los pits portau. E si per vostra benigna merçé me serà atorguat, yo l'accepte. E portaré aquell de grat per la honor e servir vostre, prometent e jurant sobre l'altar e per l'orde de cavalleria de combatre un cavaller a peu o a cavall a tota ultrança, armat o desarmat, en la millor manera que ell sabrà divisar.
-[f. e8r]-"―Ha, sancta Maria val! ―dix la bella Agnés― E per una cosa tan mínima e de tan poca valor voleu entrar en camp clos a tota ultrança, no tement los perills de la mort e lo dan que seguir poria? Però, perquè represa no sia de dones e donzelles e dels bons cavallers dignes d'onor, de bon grat yo consentiré en presència del senyor rey e de la senyora reyna perquè no perdau lo premi de bé a fer e de l'orde de cavalleria, ab les vostres mans prengau lo fermaill.
"Tirant fon molt content de la resposta de la bella Agnés. E per quant lo fermaill stava liguat ab la cordonera del brial e no·s podia levar sens que no fos descordada ―e descordant-la, per força, ab les mans li havia de tocar als pits―, Tirant ab la mà pres lo fermaill e besà'l. Aprés donà dels genolls en la dura terra e dix:
"―Infinides gràcies, senyora, a la senyoria vostra fas del gran do que m'aveu donat, car més l'estime que si m'aguésseu dat tot lo realme de França. E promet a Déu que, qui lo fermaill me levarà, la sua persona me leixarà.
"E posà'l-se alt al cap de un bonet que portava. Lo dia següent, stant lo rey en missa, vench un cavaller françés, lo qual se nomenava lo senyor de les Viles-Ermes, molt valentíssim de sa persona e en armes molt sperimentat, e dix a Tirant un tal parlar:
"―Cavaller, d'onsevulla que vós siau haveu agut massa gran atreviment de tocar en un cors glorificat com és de la bella Agnés, e tan mala demanda jamés féu cavaller en lo món. Per què és de necessitat me doneu lo fermail de grat o de força, que de dret yo·l dech aver per rahó com de ma puerícia fins ara he amada, servida e venerada aquesta senyora, qui és mereixedora de tots los béns qui en lo món són. E per quant a mi és dada la glòria ―perquè ab mos innumerables treballs, enuigs e pensaments yo la m'é sabuda guanyar― per què yo tinch a cobrar lo premi del temps de ma joventut, que he perduda part de aquella per servir a sa merçé. E si dar no·l me volreu, la vida vostra serà de poca durada. Dau-lo'm ab pau ans que més mal no se'n segueixca."