Visor de obras.

―"Gran offença seria per a mi ―dix Tirant― que yo donàs lo que me és stat donat liberalment e desliguat ab les mies mans, e la promesa, fe e jurament que yo he fet. Bé seria tengut per lo més vil e abatut cavaller que jamés en lo món fos nat, e per a nàixer, e baçinet ple de foch me deurien posar sobre lo cap si yo tal cosa feya. Emperò, cavaller, vós mostrau segons vostre mal parlar massa gran supèrbia, e serà mester que yo la us faça abaixar.

"Lo cavaller féu demostració de voler-li levar lo fermaill,   -[f. e8v]-   emperò Tirant fon avisat, que mès mans a una copagorja que portava e tots los altres arancaren. E allí fon entre ells una bregua civil, emperò ans que fossen departits hi moriren XII entre cavallers e gentilshòmens. La reyna, que stava més prop d'ells, sentí la remor e los grans crits que les gents daven, posà's enmig de la gent e departí'ls los uns dels altres. E yo us ne puch bé comtar noves, que fuy nafrat de IIII colps en la mia persona, e molts altres per fer-me companyia. Com lo rey fon atés, tot fon ja pacificat. E no passaren III dies que lo francés cavaller tramés a dir a Tirant per una letra, que li tramés per un petit patge, que era del tenor següent."

―A tu, Tirant lo Blanch, qui est stat principi de la destructió de la sanch militar: Si lo teu ànimo sforçat gosarà mirar lo perill de les armes que entre cavallers són acostumades, armat o desarmat, a peu o a cavall, vestit o despullat ―en la manera a tu més segura―, concorda't ab mi ab condició que la spasa tua e la mia ajustar se puguen a mort determenada. Scrit de mà mia e sagellat ab lo sagell secret de mes armes.

Lo Senyor de les Viles-Ermes.

"―Lesta per Tirant la letra, pres lo petit patge e posà'l en una cambra, e donà-li mil scuts d'or e féu-li prometre que no·n diria res a negú. Com lo patge fon partit, Tirant anà tot sol, e pres a un rey d'armes e portà'l-se'n III milles luny de allí, e dix-li semblants paraules:

"―Rey d'armes, per la fe que a tu és dada e per lo jurament que fist lo dia que rebist aquest ofiçi en poder e mans del senyor rey, de tenir secret lo que·t diré e consellar-me bé e lealment, segons que per stil e dret d'armes est obligat de fer.

"Lo rey d'armes, qui havia nom Hierusalem, respòs en la següent forma:

"―Senyor Tirant, jo us promet, per lo offici que tinch e per lo jurament que he fet, de tenir secret tot lo que per vós me serà dit.

"E Tirant li mostrà la letra que li era stada tramesa e féu-la-y legir. Com l'agué lesta, Tirant li dix:

"―Mon bon amich Hierusalem, yo tindré a molta glòria de poder complir l'apetit e voluntat de aquell virtuós cavaller, lo senyor de les Viles-Ermes. E per quant yo só jove e no sé la pràtiqua ne l'estil de cavalleria, que ara he complits XX anys, e confiant de la vostra molta discreció, vos demane de consell per   -f. f1r-   què só cert que sou pràtich entre reys e grans senyors e sabeu tot l'estil d'armes molt millor que negun altre. E lo que us he dit no penseu que per poch ànimo ni temor ho digua, mas pense que no fes offensa a la magestat del senyor rey, qui tantes d'onors me fa, per ço com ell ha ordenat en son regne leys morals en aquest pas honrat de cavalleria. Per què no volria ésser blasmat dels bons cavallers que per aquest cars me poguessen reprochar per defalliment negú.

"Respòs lo rey d'armes en la forma següent."

"―¡O cavaller, jove virtuós e de bona ventura, amat de totes gents! Lo consell que la merçé vostra a mi demana, yo·l vos daré e yo·l salvaré davant la magestat del senyor rey e los jutges del camp. Vós, Tirant lo Blanch, podeu bé combatre aquest cavaller sen reproche negú ne blasme negú de rey, jutges, ne de cavallers, per quant ell és requeridor e vós defenedor, ell és principiador del mal e tostemps sereu excusat. E yo prench tot lo càrrech sobre mi; si negú vol dir res de vós, jo us salveré la vostra honor davant tots los bons cavallers. Sabeu quant seria lo dan e culpa vostra? Si vós fosseu stat requeridor ―e lo senyor rey, qui us ha dat primer que a negú l'orde de cavalleria, e mudar pràtiques e leys en sa cort!―, no poseu dupte negú, vós cahieu en cars de blasme entre los bons cavallers. E per ço feu com a bon cavaller e mostrau tostemps a les gents ànimo sforçat de cavaller. E si scriptura de la mia mà vós volreu, yo la us daré, del consell que us he dat. Anau prestament a la batailla e no us faça temor la mort.

"―Molt stich aconsolat de bé a fer ―dix Tirant― del consell que dat m'aveu, per ço com me dieu que no puch ésser représ per lo senyor rey, dels jutges ni dels cavallers. Ara vull-vos molt preguar, Hierusalem, per lo offici que teniu, d'ésser jutge de nostra batailla, del senyor de les Viles-Ermes e de mi. E tot passe per la vostra mà per ço que façau ver testimoni de tot lo que passarà entre ell e mi a tots los qui us ho demanaran.

"Dix Hierusalem:

"―Yo de concordar-vos seré molt content. Emperò yo no poria ésser jutge de vosaltres segons requir lo offici nostre. E dir-vos he per què: car negun cavaller, rey d'armes, eraut o porsavant que done consell no pot ésser jutge, car gentilea poria ésser difraudada. Ni mon senyor lo rey d'Anglaterra si és jutge de una batailla, per ésser senyor de tots, en son conseill no deu dir paraules favorables de negú. E si u feya poria ésser dit injust jutge e tal batailla no deuria haver loch. Posat cars lo hu fos vençut, davant lo emperador ab testimonis dignes de fe se poria retractar tal batailla. Empe   -f. f1v-   rò, perquè no perdau vós o ell lo premi de la batailla, jo us auré jutge competent, en res a vós hi a ell sospitós. És de nostre offici, rey d'armes creat, qui·s nomena Clarós de Clarença, home molt entés en les armes.

"―Bé·ll conech ―dix Tirant― e bé só content que ell ho sia, si al senyor de les Viles-Ermes plau, perquè és bon rey d'armes e darà la honor ha aquell qui la sabrà guanyar. E vull que siau avisat de tot, ço és, com ell m'à tramés aquesta letra per un petit patge e, si yo li trametia la resposta per un altre semblant, laugerament se poria saber e la batailla no vendria a la fi que ell e yo desijam, per què façam axí que tornem al meu aleujament e yo dar-vos he una carta blanca, signada de mà mia e sagellada de les mies armes, e vós concordau la batailla a tot avanttage seu e dan meu. E per quant ell és requiridor e yo só request he·m dóna lo devisar de les armes ―axí com diu en sa letra―, yo de bon grat hi renuncie e li done facultat que ell les devise en aquella manera que a ell ben vist li serà, que no faré sinó lo que direu e ordenareu. E com més cruels les devisarà, vós les confermareu per part mia e tant me serà major glòria.

"Tirant se'n tornà ab lo rey d'armes al seu aleujament e féu de continent la carta blanca, ço és, signada de sa mà. E sagellà-la ab les sues armes e donà-la a Hierusalem, rey d'armes. E donà-li una roba d'estat que era de brocat e forrada de marts gebelins, pregà'l que la prengués e que la portàs per la amor sua.

"Lo rey d'armes se partí per dar compliment a la batailla e cerquà tots los stats del rey e de la reyna. Com véu que no·l podia trobar, entrà dins la ciutat e trobà'l dins un monestir de frares, que·s confessava. Com agué confessat, Hierusalem lo apartà e dix-li que anassen a parlar fora de la sglésia, car en tals lochs no és donat parlar de coses criminals. Prestament ixqueren de la sglésia e de loch sagrat, e Hierusalem féu principi a tal parlar:

"―Senyor de les Viles-Ermes, yo, per mon offici, seria molt aconsolat que pogués posar pau e bona confederació entre vós e Tirant lo Blanch. E si concordar no us voleu, veu's açí la vostra letra e la resposta de aquella en paper blanch sagellat ab sagell de ses armes e signat de la sua mà, requerint-me per mon offici yo vingués a vós per concordar la batailla, donant-me tot son poder en aquesta forma: que de les armes axí offensives com defensives, a peu o a cavall, segons la vostra letra conté pus larguament, diu e vol, no perjudicant res de son dret com a defenedor, vos dóna poder e facultat que deviseu les armes en la manera que plasent vos sia, ab què sien eguals e sens falsa maestria. E la batalla sia esta nit, si ésser porà.

"―Molt só content ―dix lo senyor de les Viles-Ermes― de la gentil pràtiqua de Tirant. No·s deu sperar altra cosa d'ell sinó tota virtut. Yo accepte lo poder per vós a mi donat per part sua que devise les armes e la batailla. E serà en la següent forma."

  -f. f2r-  

"―Jo devise que la batailla se faça a peu, ab camisses de tela de França ab sengles targes de paper, e al cap un chapellet de flors, sens altra vestidura neguna. Les armes offensives, sengles coltellines genovesques, taillant cascuna a dues parts ab puntes ben agudes, de larguària de II palms e mig, cana de Montpeller. En esta manera lo combatré a tota ultrança. E stig admirat de vós, rey d'armes, com feu de la concòrdia discòrdia. Nosaltres som concorts de nostra batailla e parlau-me de pau.

"―Lo que yo he dit ―dix lo rey d'armes― hi só tengut per mon offici: no voler la mort del cavaller qui d'onor sia.

"―Puix som concordes e yo accepte la batailla per Tirant, par-me que siam concordes e no discordes.

"―E yo só molt content ―dix lo rey d'armes― que siau concordes. Anem per haver les armes e tot çó que mester havem ans que vingua la nit.

"De continent los dos anaren a comprar les coltellines e feren-les molt bé smolar, e feren fer les puntes molt ben agudes. E agueren drap de tela de França e molt prest feren taillar e cusir les camisses, e feren-les fer un poch largues e les mànegues curtes fins al colze perquè no·ls torbassen en lo combatre. Aprés agueren un full de paper e partiren-lo per mig, e de cascun mig feren una tarja a manera de adargua. Mirau quanta defensió podia fer mig full de paper! Com de tot agueren compliment, dix lo cavaller al reyd'armes:

"―Vós, qui haveu concordat la batailla e sou per la part de Tirant, yo no desige haver negú per la mia sinó sol Déu e les mies pròpies mans, les quals són acostumades de lavar-se en la noble sanch militar. Preneu la una part de les armes e, la que vós deixareu, yo pendré.

"―Senyor de les Viles-Ermes, yo no só açí perquè haja a fer part entre cavallers dignes d'onor. Yo só obligat per mon offici consellar e concordar a cavallers e a gentilshòmens e no fer part neguna, car, si vós me dàveu quant teniu, yo no difraudaria ma honor ne mon offici. E façam lo que devem fer, si no, dau-me licència e cercau altri qui no us sia sospitós.

"―Per mon Déu e mon Creador, rey d'armes, yo no he parlat a la intenció que vós ho preneu, sinó que volria que fóssem a la batailla per ço com veig que la nit nos és vehina. Puix sou nostre jutge, feu que la fi prestament se vega.

"―Senyor, yo us diré com serà ―dix lo rey d'armes―. Yo no puch ésser jutge entre vosaltres per quant yo he aconsellat a vós e a Tirant, e poria ésser reptat, si tal cosa feya, com injust jutge. Emperò yo hauré un altre jutge competent, en res no sospitós a vós ni a ell, lo qual se nomena Clarós de Clarença, rey d'armes e home molt sabent en la guerra y en armes molt destre, qui és vengut ara novament ab lo   -f. f2v-   duch de Clarença, e és persona que per son offici ans se deixaria morir que venir en res contra la honor sua.

"―De tot seré content ―dix lo cavaller―, puix la cosa vingua en egualtat e sia secreta.

"―Y yo us dó la fe ―dix lo rey d'armes― de no manifestar aquest fet a persona del món sinó ha Clarós de Clarença.

"―Ara ―dix lo cavaller― preneu les armes e portau-les a Tirant, e prengua les que millor li parran. E yo sperar-vos he en aquella hermita de Sancta Maria Magdalena per ço que, si·m vehia algú de ma companyia, pogués mostrar que stig açí per fer oració.

"Partí's Hierusalem e anà a sercar Clarós de Clarença, rey d'armes, per tots los estats. Com lo agué trobat, dix-li tot lo ésser. E l'altre dix que u faria de bona voluntat. Però la hora era ja tarda, que·l sol havia complit son viatge, e per la scura nit no volia posar en perill dos cavallers. Mas, lo següent dia de matí, quan lo rey seria en missa e la gent seria asoseguada, que en aquella hora era content de ésser jutge.

"Hierusalem tornà a Tirant e dix-li tot lo que era mester dir ab honestat de son offici, e recità-li la forma de la batailla com se havia de fer e les armes que havia devisades. E que triàs de aquelles dos la que millor li paregués e que al matí, com lo rey seria en missa, se faria la batailla.

"―Puix la batailla no ha ésser sta nit ―dix Tirant―, no vull tenir les armes en mon poder, car si yo·l vençia ho·l matava no volria digués la gent que y hagués feta alguna art en les armes, tenint-les la nit, e per açò lo avia vençut, axí com feren aquells dos cavallers qui al port de la mar matà lo hu a l'altre, e aprés dehien que ab art de nigromància era stada feta la lança ab què·l matà. No les vull veure ni tocar fins en aquella hora que farem la batailla. E tornau-les al senyor de les Viles-Ermes e demà, com la batailla serà, que les porte, que bé trobarà qui les pendrà.

"Com Hierusalem hohí parlar en tal so a Tirant, mirà'l en la cara e dix:

"―O cavaller virtuós e en armes experimentat! Si desaventura de mala sort no és contrària a la persona vostra, digne e mereixedor sou de portar corona real. Yo no puch creure que no siau vençedor de aquesta batailla.

"Partí's lo rey d'armes de Tirant e anà a la ermita hon stava l'altre cavaller, e dix-li com la hora era tarda e lo jutge no poria bé jutjar la batailla si de dia no era, mas que havien consertat per a l'endemà com lo rey entraria en missa, per ço com los cavallers, los uns acompanyaven lo rey, los altres la reyna, los altres per veure les galants dames staven torbats. Lo senyor de les Viles-Ermes dix que era content.

"Los reys d'armes, bon matí perquè no fossen vists de negú, prengueren los dos cavallers e portaren-los enmig de un bosch, que per negú no podien ésser vists. Com veren que staven en loch dispost, Hierusalem féu principi al següent parlar:

"―Cavallers de molta virtut, veu's açí la mort e sepultura vostra. Aquestes són les armes per   -f. f3r-   aquest cavaller devisades e per Tirant acceptades. Cascú prengua la part que li plaurà.

"E posà-les en la bella erba del prat.

"―Ara ―dix Clarós de Clarença―, senyors de gran noblesa e cavalleria, vosaltres sou en aquest lloch apartat ―que no sperau adjutori negú de parents ne de amichs― e stau en lo darrer pas de la mort ―que no confiau sinó de sols Déu e de la vostra virtut. E vull saber de vosaltres a qui voleu per jutge en aquesta batailla.

"―Com! ―dix lo senyor de les Viles-Ermes―. E ja no som concordes que vós sereu?

"―E vós, Tirant, a qui voleu per jutge?

"―Yo vull aquell que lo senyor de les Viles-Ermes vol.

"―Puix a vosaltres plau que yo sia vostre jutge, haveu a jurar, per l'orde de cavalleria que haveu rebut, de estar a tota ordinació mia.

"E axí lo y prometeren e juraren. Aprés del jurament, dix lo cavaller a Tirant:

"―Preneu les armes que volreu e, aquelles que vós leixareu, ab aquelles entraré yo en lo camp.

"―No ―dix Tirant―. Vós les haveu hagudes y en nom vostre són vengudes. Preneu vós primer, qui sou requeridor, e aprés yo pendré.

"Estigueren los cavallers altercant per punt de honor. Lo jutge per cessar porfídia pres les armes: les unes posà a la part dreta e les altres a la sinestra. E pres dues palles, una largua e l'altra curta. Dix lo jutge:

"―Qui pendrà la més largua prenga les armes de man dreta e, qui pendrà la curta, les armes de mà sinestra.

"Com cascú agué preses ses armes, en un punt se foren despullats tots nuus e vestiren-se les camises doloroses, qui pogueren ésser dits celiçis de amarguor. Lo jutge féu railles en lo camp e posà lo hu en una railla e l'altre en l'altra, e manà'ls negú no·s mogués fins a tant que ell ho digués. Taillaren rames de un arbre perquè lo jutge pogués star a manera de cadafal. Com tot fon fet, lo jutge anà al senyor de les Viles-Ermes e dix-li paraules de semblant stil."

―"Jo só jutge per lo poder per vosaltres a mi dat e, per dret de mon offici, só obliguat de amonestar e preguar-vos, e a vós primer, qui sou requiridor, que us plàçia de no voler venir en tan stret pas com és aquest. Ajau Déu davant los vostres hulls e no vullau morir axí desesperat, car bé sabeu que lo home qui la mort se procura, de justícia nostre Senyor no li perdona, e és eternalment damnat.

"―Deixem per ara aqueixes paraules ―dix lo cavaller―, car cascú coneix en si lo que val ni pot fer, axí en lo temporal com en lo speritual. Feu venir a Tirant açí davant mi e per ventura porà ésser que·ns concordarem.

"―No·m par que demanau rahó ―dix lo jutge―. Vosaltres sou eguals en lo camp, com vendrà aquell a vós? Emperò ves tu, Hierusalem, e digues a Tirant si volrà venir açí per parlar ab aquest cavaller.

"Hierusalem anà a Tirant e dix-li si li seria plasent de anar fins allí. Respòs Tirant:

"―Vós,   -f. f3v-   qui sou fel entre nosaltres, digau-me si lo jutge m'o mana que yo y vaja, yo de bon grat hi iré. Per lo cavaller que allí stà no volria donar un pas avant ni altre atràs per quant ell val.

"Hierusalem dix-li com lo jutge, per dret de son offici, era obliguat de fer son poder de concordar als cavallers, que no venguessen en tan gran perill. Parlà Tirant e dix:

"Hierusalem, digau al cavaller que yo no sé causa que yo deja anar a ell. Si ell vol res de mi, que vingua açí.

"Aquell tornà la resposta. Dix lo jutge:

"―Bé·m par que Tirant fa lo que fer deu. Però, cavaller, vós podeu venir fins enmig del camp e Tirant vendrà allí.

"E axí fon fet. Com los dos foren presents lo hu de l'altre, lo senyor de les Viles-Ermes féu principi a tal parlar."

"―Si tu, Tirant, vols haver pau, amor e bona voluntat ab mi e volràs que perdone a la tua juventut, ho faré ab condició tal que·m dónes lo fermaill de aquella ínclita senyora dona Agnés de Berrí, ensemps ab la coltellina que tens en la mà e la tarja de paper, perquè u pugua mostrar a les dames de honor. Car tu saps bé que no est digne ne mereixedor de possehir cosa alguna que sia de una tan alta e tan virtuosa senyora com aquella, per quant lo teu stat, linatge e condició no és suficient per a descalçar-li lo tapí esquerre. Ni est per egualar-te ab mi, sinó que yo, per la mia benignitat, he volgut consentir de egualar-te ab mi e de voler-me combatre ab tu.

"―Cavaller ―dix Tirant―, no ignore la tua gentilea, qui est, què vals ni què pots fer. Emperò no som ara en temps ni loch que hajam a venir a mèrits dels linatges. Mas yo só Tirant lo Blanch; ab la spasa en la mà, rey, duch, comte ne marqués refusar no·m pot. Açò notori és a les gents. Emperò, en tu prestament poria hom trobar tots los VII peccats mortals. E pensa que ab paraules vils e desonestes me penses espantar e donar càrrech a mi e a ma condició? Dich-te que de tan libert cavaller com tu est no me'n tinch per injuriat. Ni·m tendria per loat si negun bé·m deyes, car sentència és comuna que tant val a l'hom ésser loat de mals hòmens com ésser loat de males coses. Vinguam a la batailla e façam lo per què y som, e no stiguam més en supèrflues paraules de poch valer, car sol un cabell de mi fos caygut en terra no·l te volria aver dat ni consentiria menys que·l prenguesses.

"―Puix concordar no us voleu ―dix lo jutge―, voleu vida o mort?

"Dix lo senyor de les Viles-Ermes:

"―Bé·m dol la mort de aquest jove superbo. Vinguam a la batailla e cascú torne a son loch.

"Lo jutge pujà alt en un cadafal que se havia fet de rames e dix cridant:

"―Sus, cavallers! Cascú faça com a valent e bon cavaller.

"Lo hu anà devers l'altre com a hòmens rabiosos. Dels primers colps que·s tiraren, lo cavaller françés portava la coltellina alt damunt lo cap e Tirant la   -f. f4r-   portava damunt los pits. Com foren prop lo hu de l'altre, lo cavaller françés tirà gran colp a Tirant per mig del cap, e aquell rebaté-lo-y e contrapassà, e de revés donà-li un colp sobre la oreilla e, tant com ne pres, tant li'n féu caure sobre lo muscle, quasi lo cervell li paria. L'altre donà a Tirant enmig de la cuixa, que un gran palm badava la coltellada. E tornà-li'n tan prest a dar altra en lo braç squerre que fins a l'os li apleguà. E tantes armes feya cascú que era cosa d'espant. E staven-se tan prop que a cascun colp que·s tiraven se trahien sanch, que era una gran pietat qui·ls vehia les cruels nafres que lo hu e l'altre tenien, que totes les camises eren tornades vermeilles de la molta sanch que perdien. Tristes de les mares que parits los havien! E Hierusalem dehia molt sovint al jutge si volia que·ls fes leixar la batailla. E lo cruel jutge responia:

"―Leixau-los venir a la desijada fi de sos cruels dies.

"Yo crech bé que en aquell cars cascú de ells stimara més la pau que no la guerra. Emperò, axí com aquells qui eren valentíssims cavallers e de gran ànimo, contínuament se combatien sens aver-se pietat alguna. A la fi, vehent-se Tirant prop de la mort per la molta sanch que perdia, acostà's tant com pogué envers l'altre e tirà-li de punta e donà-li en la mamella squerra en dret del cor. E l'altre donà-li gran colteillada sobre lo cap, que la vista li féu perdre dels hulls e caygué en terra primer que l'altre. E si lo françés se fos pogut sostenir com Tirant caygué, ell lo aguera pogut bé matar si hagués volgut. Emperò ell no tingué tanta virtut que no caygués de continent mort en terra.

"Com lo jutge véu star los dos cavallers tan pacífichs, devallà del cadafal e acostà's a ells e dix-los:

"―Per la mia fe vosaltres haveu fet com a bons cavallers dignes de molta honor e no és negú qui us pugua dar càrrech.

"E va'ls senyar dues veguades a cascú. E pres dos troços de bastons e féu-ne creus, e posà-les sobre los cossos e dix:

"―Encara veig que Tirant té un poch los hulls uberts e, si no és mort, ell ne està molt prop. Ara, Hierusalem, yo us requir que atureu açí per guardar aquests cossos e yo hiré a la cort per manifestar-ho al rey e als jutges del camp, com per dret axí·s devia fer.

"E trobà lo rey que exia de missa e en presència de tots li dix les següents paraules:

"―Senyor, certa cosa és que dos cavallers valentíssims, de nom e d'armes, hui de matí eren en la cort de la magestat vostra e ara estan en tal punt que de mort no poden ésser stalvis.

"―Qui són los cavallers? ―dix lo rey.

"―Senyor ―dix Clarós de Clarença―, lo hu és lo senyor de les Viles-Ermes e l'altre és Tirant lo Blanch.

"―Molt me desplau ―dix lo rey― de semblant nova. Bo serà que ans de dinar anem allà e vejam si·ls porem ajudar en res.

"―Per ma fe ―dix Clarós―, lo hu és passat de esta vida. Yo pens tanbé que l'altre li volrà fer companyia, tan mal nafrats estan.

"Com los parents e amichs dels cavallers saberen tal nova, prengueren armes e, a peu e a cavall, cuytam   -f. f4v-   lo més que poguem. E nostre senyor Déu féu-nos gràcia que arribam primers que los altres, e trobam a Tirant tot ple de sanch ―no era home qui·l conegués― e tenia un poch los ulls uberts.

"Com los altres veren llur senyor mort, cuytaren a gran pressa envers lo nostre cavaller per voler-li tolre la vida, e nosaltres lo defensam molt bé. Nosaltres nos fem dos parts e posam lo cors enmig, les spatles unes envers les altres, perquè eren molt més que nosaltres. Emperò, a cascuna part que venien, trobaven gent qui·ls tenia cara. Ab tot açò tiraren una flecha, ab moltes d'altres, e donà al pobre de Tirant, qui jahia en terra.

"A poch instant apleguà lo gran conestable armat tot en blanch, ab molta gent que portava, e departí'ns los uns dels altres. E aprés, molt prest, fon aquí lo rey ab los jutges del camp. Com veren los cavallers, lo hu mort, l'altre que paria que stigués en passament, manaren que no·ls levassen de allí fins lo consell fos tengut. Estant lo rey en lo consell ―e hoynt la relació feta per Clarós de Clarença y per Hierusalem, reys d'armes―, apleguà la reyna ab tots los stats, ab totes les dones e donzelles. Com veren star axí tan mal adobats los cavallers, de gran dolor e compassió lançaren dels hulls vives làgremes, dolent-se de la mort de dos tan singulars cavallers.

"Com la bella Agnés véu star cascú en tan trist conport, girà's devers la reyna e los stats e dix:

"―Senyors, veu's açí les honors e grans dolors.

"E girà's als parents de Tirant e dix-los:

"―Cavallers, los qui amau a Tirant, e tan poch sforç mostrau devers los vostre bon amich e parent que axí·l deixau passar d'esta vida? Per culpa de vosaltres, axí morrà, que jau en la terra freda e tot se dessangna. Si mija hora stà, no li restarà sanch al cors.

"―Senyora, què voleu que façam? ―dix un cavaller―. Que lo rey ha manat, sots pena de mort, no sia negú los gos tocar ni levar-los d'allí.

"―Ay mesquina! ―dix la bella Agnés―. Nostre Senyor no vol la mort del peccador, e volrà-la lo rey? Feu-li portar un lit en què stigua la sua persona e posem-lo allí fins a tant que lo rey haja tengut son consell, car lo vent li entra per les nafres e fa-li molt gran dan.

"De continent los parents trameteren per lit e per una tenda. E en aquest spay que ells anaven, Tirant basquava molt per les nafres, qui·s refredaven, e la molta sanch que perdia. E com la bella Agnés véu axí fortment congoixar a Tirant, dix:

"―Per ma consiència, yo no dech ésser inculpada de pare ni de mare, de germans ni de parents, ni del senyor rey ni de la senyora Reina, puix ho faç ab sancta intenció.

"Despullà's les robes que vestia, qui eren de vellutat blanch forrades de marts gebellins, e féu-les posar en terra e féu posar a Tirant sobre la roba. E preguà a moltes de les sues donzelles se despullassen les robes e les posassen sobre Tirant. Com Tirant sentí la calor de la roba, trobà gran remey e obrí los hulls més que ans no havia fet. E la bella Agnés   -[f. f5r]-   asigué's prop d'ell, e pres lo seu cap e posà'l sobre les sues faldes, e dix:

"―Ay trista de mi, Tirant! Hi tan mal fermail fon aquell que yo us doní! Mal dia, mala hora e mal signe fon aquell quant yo·l fiu fer e pijor com lo us doní. E si sabés que tal cars se n'agués a seguir, no·l vos volguera aver donat per cosa en lo món. Emperò la ventura cascú la's procura e yo, trista de mi, reste adolorida de la gran desaventura de vosaltres, car yo puch ésser dita causa de tot aquest mal. Prech-vos, cavallers, tots los qui amau gentilesa, que porteu açí prop de mi lo cors del senyor de les Viles-Ermes, car, puix no l'é volgut amar en vida, vull-li fer honor en la mort.

"E prestament lo y portaren e féu-li posar lo cap sobre les sues faldes a la part sinestra, e dix:

"―Veus açí amor e dolor. Aquest senyor de les Viles-Ermes que açí jau tenia de son patrimoni XXXVII castells e, en aquells, ciutats e villes forts e circuïdes de moltes torres e de bell mur. E tenia una ciutat entre les altres que·s nomena Ermes e hun fortíssim castell qui·s nomena Viles, e per ço era intitulat lo senyor de les Viles-Ermes. Home de gran riquesa e molt valentíssim cavaller que valia tant com negun altre cavaller pogués valer. E confiant del seu esforçat ànimo, podeu veure lo pobre de cavaller en què és vengut, que VII anys ha volguts perdre per amar-me e, a la fi, aquest és lo premi que n'à agut. E ha fetes de singulars cavalleries per amor mia, desijant haver-me en sa senyoria per líçit matrimoni, ço que jamés aguera aconseguit per yo ésser de major auctoritat de linatge e de béns de fortuna. Jamés volguí aderir en cosa que fos en plaer e contentació sua, e ara lo pobre de cavaller és mort per çels, per sa gran desaventura.

"Lo rey ixqué del consell havent rebuda plenària informació dels reys d'armes desús nomenats e féu venir los tres arquebisbes e los bisbes, ab tot lo clero, ab solemne processó de la ciutat per fer honor al cavaller mort. E los parents de Tirant feren venir metges, lit e tenda e tot lo necessari per a curar-lo. E trobaren que tenia XI nafres en la sua persona, en les quals n'i havia IIII que eren mortals. A l'altre li'n trobaren V, totes mortals.

"Com Tirant fon curat e tot lo clero fon vengut, lo rey, ab los jutges, ordenaren lo cavaller mort fos mès dins la caixa que porten los morts, molt honradament cubert ab un molt bell drap d'or que tenien per als cavallers qui morien en armes. Aprés d'ell venia Tirant posat sobre un gran pavés e, per bé que la sua mà stigués sens útil e profit negú e no la pogués sostenir, fon determenat la y liguassen en un bastó ab la spasa nua en la mà, ab aquella que l'havia mort. E en tal forma anaren les creus ab lo clero, primer. E aprés venia lo mort cavaller ab tots los cavallers a peu. Aprés venia lo rey ab tots los grans senyors de títol. Venia aprés Tirant en la forma desús dita, ab la   -[f. f5v]-   reyna aprés ab totes les dones e donzelles de títol e de gran stat. Aprés venia lo gran conestable ab III mília hòmens d'armes. E axí anaren fins a la sglésia de Sanct Jordi e aquí li digueren la missa de rèquiem ab gran solennitat. E com posaren lo cors en lo vas, acostaren a Tirant tan prop d'ell que quasi de la mà de la spasa senyalava que·l posassen dins ―si bé s'era més mort que viu―, car axí era stat ordenat per los jutges del camp.

"Partint lo rey e la reyna de la sglésia ab tots los altres, acompanyaren a Tirant fins al seu aleujament, ab honor excelsa que li fon feta. E cascun dia, lo rey ab tots los stats anaven a veure a Tirant fins que agué cobrada la primera sanitat. E tal pràtica tenien a tots los qui eren nafrats. E a Tirant foren donades XXX donzelles que contínuament lo servissen.

"Com agueren posat ha Tirant en lo lit era ja gran dia e lo rey no havia encara menjat. Digueren al rey si seria plasent a la magestat sua dinar-se primer ans que tornàs a la sglésia de Sanct Jordi per dar la sentència al senyor de les Viles-Ermes. E los jutges del camp eren allí presents: digueren al rey que sa magestat se podia bé anar a dinar perquè migjorn era passat, que, dites vespres, porien fer los actes que restaven per fer. E axí u feren.

"E a la hora de les vespres, lo rey e la reyna, ab tots los stats, anaren a la sglésia de Sanct Jordi e feren portar allí Tirant. E dites les vespres, lo rey féu pronunciar la sentència del tenor següent."

"―Com per la magestat del sereníssim senyor rey sia stada dada licència e facultat a nosaltres, jutges del camp, de jutgar e dar sentència en totes les batailles qui·s faran dins lo temps per la magestat sua consignat ―axí en liça com dins palench, en pla o en montanya, a peu o a cavall, ab tela o sens tela, armats o desarmats, en loch públich o apartat―, e per lo poder [a] nosaltres dat, sentenciam e declaram que lo senyor de les Viles-Ermes és mort com a bon cavaller e màrtir d'armes. E per quant no pot ni deu ésser admés a ecclesiàstica sepultura sens spressa licència de nosaltres, per què declaram, puix n'és mereixedor, que sia soterrat e admés als suffragis de sancta mare Sglésia, dada la glòria a Tirant lo Blanch de la dita batailla. E aprés que·ls responsos seran dits, que sia posat en aquella sepultura de aquells cavallers qui en les armes moren sens ésser desdits. Aquesta és nostra sentència, sagellada ab sagell de nostres armes.

"Com la sentència fon publicada, tot lo clero cantaren una molt bella letania sobre la sepultura del cavaller. E durà que era prop de mija nit la honor que li feren perquè no s'era desdit hi era mort fent armes.

"Aprés tornaren a Tirant al seu aleujament ab grandíssima honor que lo rey e la reyna li feren e tots   -[f. f6r]-   los stats. E semblant honor de aquesta fehien a tots los altres vençedors cavallers."

―Axí ajau goig e consolació del que amau! ―dix lo hermità― Me digau que de tantes nobles festes que són stades fetes és stat vençedor Tirant del camp per tres cavallers qui ha vençuts? Yo·n prench molta consolació per la primera notícia que d'ell aguí, com ell és stat lo millor dels vençedors, e stich molt admirat que per tres camps que ha vençuts li hajen dada la honor, que lo defalt està en los altres cavallers e no en ell.

―No senyor ―dix Diafebus―, que encara ha fets de més singulars actes que no he reçitats a la senyoria vostra.

―De axò hauré yo molta consolació ―dix lo hermità―, si plasent vos serà en dir-los-me, com hi prench molt gran delit.

"―Senyor, la sanctedat vostra deu saber que dos mesos aprés que Tirant se fon levat del lit e podia bé portar armes, li seguí un cars que recitaré a la senyoria vostra. Emperò, senyor, yo leixe de reçitar les armes que han fetes molts altres bons cavallers, qui han vençuts camps e morts cavallers, per no ésser prolix, sinó scassament los actes de Tirant perquè la senyoria vostra conegua si ab rahó e ab justícia és stada dada la honor a Tirant e jutgat per lo millor cavaller de tots.

"En aquestes festes era vengut lo príncep de Gales ab molt gran stat de cavallers e gentilshòmens. E per quant és gran caçador, portava de molts grans alans, molt braus, de presa. E estava aposentat prop la murailla de la ciutat. E fon sort que un dia lo rey, sol ab tres o IIII cavallers, era vengut al seu aleujament per festejar-lo per causa com en puerícia havien tenguda gran amistat, hi parents que eren molt acostats. E per quant lo príncep volia fer armes e véu lo rey en sa posada, supplicà'l que fes venir los jutges del camp per dar-li consell. Lo rey prestament los féu venir e, tenint son consell secret ―era quasi migjorn passat, que en aquella hora les gents reposen―, Tirant venia de la ciutat perquè·s fehia brodar una roba de orfebreria. Com fon davant lo aleujament del príncep, un alà havia rompuda la cadena e era exit de la posada, e havia-y molta gent qui·l volien pendre per liguar-lo e ell era tant brau que negú no tenia gosar de acostar-s'i. Com Tirant fon enmig de la plaça, que passava, ell véu venir lo alà corrent devers ell per damnificar-lo. Descavalcà prestament e tirà la spasa. Com lo alà véu la spasa, tornà atràs, e Tirant dix:

"―Per un animal no vull perdre la vida ni la honor de la vida temporal. E tornà a cavaill.

"Lo rey e los jutges staven en loch que u podien bé veure. Dix lo príncep de Gales:

"―Per ma fe, senyor, yo conech aquell alà de tan mala condició, que puix ell és solt, que lo cavaller que passa, si és gens valent, entre ells veureu una gentil batailla.

"―Par-me ―dix lo rey― que aquell és Tirant lo Blanch. E ja l'à fet fugir una veguada, no pens hi gose tornar més a ell.

"Com Tirant agué passat vint passes més avant, lo alà fon tornat   -[f. f6v]-   ab gran fúria devers ell, que Tirant agué a tornar a descavalcar altra volta. E dix:

"―Yo no sé si est diable o cosa encantada.

"Tornà a tirar la spasa altra volta e cuytà devers ell. E lo alà li anava entorn, mas, per temor de la spasa, no tenia atreviment de acostar-s'i.

"―Ara ―dix Tirant―, puix conech tu has temor de les mies armes, no vull que diguen de mi que ab armes sobergues me só combatut ab tu.

"Lanssà la spasa detràs e lo alà donà II o III salts e cuytà tant com pogué. E ab les dents pres la spasa e apartà-la un tros luny, e tornà corrent enverç Tirant.

"―Ara som a la cominal ―dix Tirant―. Ab aquelles armes que·m vols damnificar, ab aquelles te damnificaré.

"Abraçaren-se ab gran furor lo hu a l'altre e a morssos mortals se daven. Lo alà era molt gran e soberch e féu caure tres voltes a Tirant en terra, e tres voltes lo sotssobrà. Entre ells durà aquest combat mija hora, e lo príncep de Gales manà a tots los seus no s'i acostàs negú per departir-los fins a tant que lo hu fos vençut. Lo pobre de Tirant tenia moltes nafres en les cames y en los braços. A la fi, Tirant ab les mans lo pres per lo coll e strengué'l tan fort com pogué, e ab les dents mordé'l en la galta tan ferament que mort lo féu caure en terra.

"Lo rey ixqué prestament ab los jutges e prengueren a Tirant, e portaren-lo en la casa del príncep e allí feren venir los metges, e curaren a Tirant.

"―Per la mia fe ―dix lo príncep de Gales―, yo no volguera, cavaller, per la millor vila de Anglaterra, vós aguésseu mort lo meu alà.

"―Senyor ―dix Tirant―, axí Déu me deixe guarir d'aquestes nafres que tinch! Per la mitat del vostre heretatge, no volria star en lo punt que stig.

"Com la reyna e les donzelles saberen lo cars de Tirant, prestament lo vengueren a veure. Com la reyna lo véu tan mal aparellat, dix-li:

"―Tirant, ab mal e trebaill se guanya honor: exiu d'un mal e donau en altre.

"―Sereníssima senyora, complida de totes les humanes e angèliques perfections, la magestat vostra sia jutge de mon peccat ―dix Tirant―. Yo no anava per mal a fer. És-me aparegut un diable en forma de goç, ab consentiment de son senyor, e desigí mon desig complir.

"―No us deveu de res entrestir ―dix la reyna― per molts mals que seguir-vos puguen, car aquí mostrareu més la virtut.

"―Jamés fon negú, sereníssima senyora, que·m ves trist ―dix Tirant― per gran pèrdua que fes, ni menys alegrar més per molt de bé que aconseguís. Està en veritat que la pensa de l'home stà vaçil·lant e lo cors algunes veguades se mostra alegre, altres fa demostració de tristor. Mas qui ha acostumat de sostenir treballs e congoixes, e nafres e forts desaventures, no·s pot esmayar de res que li pugua esdevenir. Més nou a la mia persona una sinrahó que veja fer, que tots los perills en què yo·m pogués veure.

"En açò ixqué lo rey ab los jutges e digueren a Tirant, per ço com ells havien vist lo combat d'ell e de l'alà ―e per quant havia lançada la spasa e los dos eren eguals d'armes―, los jut   -[f. f7r]-   ges li daven honor e premi de la batailla com si agués vençut un cavaller en camp. E manaren als reys d'armes, erauts e porsavants fos publicat per tots los stats e per la ciutat de la honor que a Tirant fon donada en aquell dia. E com lo portaren al seu aleujament, li feren aquella honor que en les altres batailles li havien acostumades de fer.

"Aprés, senyor, de tot açò ―segons sabem per relació de molts cavallers e gentilshòmens―, com lo rey de Frisa e lo rey de Apol·lònia, germans de pare e de mare, se amaven de amor strema e desitjant-se molt veure, deliberaren de anar en Roma l'any passat perquè era la sancta perdonança del jubileu. E trameteren-se a dir lo hu a l'altre que·s trobassen en certa jornada en la ciutat de Avinyó. E de allí ensemps partiren per anar en Roma. E per semblant hi anaren molts altres grans senyors per guanyar la sancta perdonança.

"E trobant-se los dos reys germans en Roma dins la sglésia del gloriós senyor Sanct Pere, lo dia que mostraven la sagrada Verònica e les altres sanctes relíquies ―e aquests dos germans eren venguts desfreçats ab molt poca gent perquè no fossen coneguts―, acabades de mostrar les relíquies, un vaylet del duch de Burgunya conegué lo rey de Pol·lònia. Acostà's a ell e féu-li gran reverència segons a rey se pertany. E lo rey li demanà son senyor lo duch si era allí.

"Sí, senyor ―dix lo vaylet―. En aquella capella stà fent oració.

"Dix lo rey:

"―Gran plaer tinch que sia açí, e major lo auré com lo veja.

"Los dos reys anaren a la capella hon era lo duch. Lo vaylet cuytà a dir a son senyor com los dos germans reys eren allí, que·l venien a veure. Lo duch ne agué gran plaer, ixqué prestament de la capella e, com se veren, fon molt gran la consolació entre ells, per ço com Burgunya confronta quasi ab Apol·lònia, e molt sovint se veyen e tenien molt gran amistat. Entre ells passaren moltes rahons de llur venguda.

"―Ara ―dix lo rey―, puix la sort és stada tan bona que axí·ns siam vists, yo us prech que us dineu huy ab mi, e tant com en aquesta terra aturarem.

"Lo duch li regracià molt la sua bona voluntat e dix-li:

"―Senyor, per a huy la senyoria vostra me haurà scusat, car açí és Phelip, duch de Bavera.

"Dix lo rey:

"―És aquest lo qui féu testimoni contra sa mare e la féu morir en presó?

"―Sí, senyor, hi és fill de l'emperador de Alamanya. Car no pot ésser emperador si no és de aquests dos linatges, de Bavera o de Estalrich. E la electió de l'imperi és venguda al pare de aquest. E yo tinch-los convidats a ell e al duch de Estalrich.

"―No·s pot fer ―dix lo rey―. O vosaltres haveu tots a menjar ab mi, o mon germà e yo nos hirem a dinar ab vós.

Gran serà la gràcia que la senyoria de vosaltres me farà si venir-hi volreu.

"Tots cavalcaren. E anant per la ciutat encontraren-se ab lo duch de Bavera e ab lo duch de Estalrich. E aquí lo duch de Burgunya posà'ls en conexença dels reys, de què·n foren molt con   -[f. f7v]-   tents de haver llur amistat. Dinaren-se tots ab molta consolació e foren servits abundantment de totes les coses pertanyents a tals senyors. E tant com en Roma aturaren, menjaren ensemps. E aprés, fins que·ls posaren en la fossa.

"Estant un dia sobretaula, vengueren a parlar del rey de Anglaterra e de la reyna ―dient que era de les bellíssimes dones del món―, e parlant de les grans festes e de les honors que feyen als estrangers e a tots aquells que y anaven. E per semblant, de les armes que cascú fehia, qui fer-les volia a ultrança o retretes. Més parlaren entre ells de la molta gent que y anava, uns per fer armes, altres per veure lo triümpho gran de les festes que dins la Roca se feyen. Parlà lo rey de Frisa e dix:

"―Yo seria molt content de anar-hi, puix só stat en aquesta sancta perdonança.

"Aquest rey de Frisa era de edat de XXVII e lo rey de Pol·lònia ne havia XXXI. Dix lo duch de Estalrich:

"―Per ma consciència, si no fossen los grans bandos e guerres que són dins la mia terra, jo de bon grat vos hi faria companyia e volria esperimentar la mia persona ab aquells virtuosos cavallers, los quals dien que són XXVI, e volguera fer armes retretes. Aprés, fer-les a tota ultrança.

"Parlà lo duch de Burgunya:

"―Senyors, voleu fer bé de aquestes festes hi honors: no·n pot hom haver cascun dia. Si a la senyoria de vosaltres serà plasent de anar en Anglaterra, yo leixaré tots los afers que tinch a fer açí ab lo pare sanct e de bon grat vos faré companyia. E promet en poder de vosaltres, com a cavaller que só, de jamés tornar en la mia terra fins a tant yo haja combatut un cavaller a tota ultrança.

"―Senyor duch ―dix lo rey de Apol·lònia―, puix lo meu jermà, rey de Frisa, té voluntat de anar-hi, de bon grat vos ofir de anar ab vosaltres e de fer armes axí perilloses com negú que y sia.

"Lo fill de l'emperador, duch de Bavera, dix:

"―Senyors, no restarà çertament per mi la ampresa, que de bon grat yo no y vaja.

"―Puix som concordes ―dix lo rey de Frisa―, siam tots quatre juramentats de servar amor e lealtat los uns als altres en aquest viatge, e no y haja entre nosaltres majoritat ni senyoria, sinó que tots siam eguals germans e frares d'armes.

"Tots loaren e aprovaren lo dit del rey de Frisa e, tots ensemps, anaren a la sglésia de Sanct Johan de Lletrà e damunt l'altar feren son jurament solenne. Aprés meteren-se en orde de tot lo que·ls era necessari, axí de armes com de cavalls e moltes altres coses que aprés se nomenaran. E per ses jornades per terra e per mar arribaren a la delitosa ylla de Anglaterra, que jamés se donaren a conéixer a negú. E ells, ben informats de la pràtica e manera del rey, una nit arribaren prop la Roca hon lo rey stava, quasi a II thirs de ballesta poch més o menys.

En aquella nit feren parar IIII grans tendes e per lo matí, al sol exit, los poms, alt de les tendes, relluïen molt per lo sol qui·ls dava, e perquè les havien parades en una   -[f. f8r]-   poca de altura parien molt millor.

"Los qui primer les veren ho anaren a dir als jutges del camp e aquells ho digueren al Rey.

Deliberà lo rey, ab consell dels jutges, de trametre-y un rey d'armes per saber quina ventura era aquella. Fon elet Hierusalem que y anàs. Vestí's la cota d'armes e tot sol anà a les tendes. Com fon a la porta de la tenda, ixqué-li un cavaller ançià ab la barba molt blanca e largua, ab un gros bastó en la mà, ab roba de vellut negre d'estat forrada de marts; e en l'altra mà portava uns paternostres de calçedònies e al coll portava una grossa cadena d'or. Com lo rey d'armes véu lo cavaller sol, fon admirat. Levà's lo barret del cap e féu-li honor de cavaller, e lo cavaller ançià ab gran afabilitat li reté les saluts, emperò no li parlà ne li dix res. E Hierusalem li dix:

"―Senyor cavaller, quisvulla que vós siau, mon senyor lo rey ab los jutges del camp m'an manat venir açí per visitar e haver notícia de vós si sou mestre e senyor de aquesta companyia, o dels altres qui capitans són. Per ço que yo pugua fer verdadera relació, vos hauré a molta gràcia que·m digau tot vostre ésser. E si yo us poré servir de mon offici, yo seré prest de obeir a tots vostres manaments.

"Lo cavaller, hoït lo perquè venia, sens parlar-li mot tornà's a levar lo barret del cap, abaixant un poch lo cap, mostrant li regraciava tot lo que dit havia. E pres-lo per la mà e, primerament, lo posà en una tenda hon havia IIII cavalls çiçilians molt grans e bells, ab les selles açerades e les brides totes daurades. Aprés lo portà en altra tenda on hi havia IIII lits de camp molt singulars e molt bells."

―Quina era la singularitat d'ells? ―dix lo hermità.

―Senyor, yo us ho diré. "En cascun lit hi havia còçeres e matalafs, e los papalons eren de brocat vert, la forradura dins era de çetí carmesí, tots brodats d'orfebreria ab molts batents que penjaven, e com gens de vent feya tots se menejaven. E tal era un lit com l'altre, e tots de una color e de una fayçó sens que no y havia milloria neguna. Als peus de cascun lit stava una donzella galantment abillada e de inestimable bellea; e açò feya, senyor, lo lit singular. E los dos lits staven a l'un cap de la tenda e los altres dos staven a l'altre cap e, com entraven, endret de la porta de la tenda, estaven IIII scuts penjats, molt bé pintats.

"Aprés lo portà en una altra tenda. E a la porta staven IIII grans leons coronats e, com veren ha Hierusalem, tots se levaren en peus e ell hagué molt gran temor. E prestament fon aquí un petit patge e, ab una vergua prima, donà a cascú un colp e prestament se tornaren a gitar en terra. Com fon dins la tenda, véu IIII arnesos molt bé febrits e bé en punt, ab IIII spases molt ben guarnides e ben daurades. E al cap de la tenda, un poch més de la mijania, stava una cortina de vellut verd. E véu que un altre petit patge tirà la cortina, e lo rey d'armes véu IIII cavallers asseguts en un banch.   -[f. f8v]-   E tenien endret dels hulls una gran tovallola de fil de seda ben clara: ells podien ben veure a tots los qui eren en la tenda e los altres no·ls podien bé divisar. E tenien sperons calçats e spases nues, la punta en terra e lo pom prop dels pits. Com lo rey d'armes agué stat mirant un poch spay, lo cavaller ançià lo tragué defora e posà'l en una altra tenda.

"E totes aquestes tendes que dites vos he, de part de dins eren de carmesí y totes brodades axí com los papallons dels lits. Com fon dins aquella tenda, véu un gran tinell parat ab molta vexella d'or e d'argent, e moltes taules parades. E no entrava negú en aquella tenda que, per força o per grat, havien a menjar e a beure. E si no volien menjar, tots lo leixaven e venia un leó qui·s posava a la porta de la tenda e no·l leixava exir. Molta de honor fon feta al rey d'armes e, com agué menjat, que se'n volia anar, lo ançià cavaller pres del tinell un gran plat de argent qui pesava XXXV marchs, daurat, e donà-lo-y ab lo comiat.

"Com lo rey d'armes fon davant lo rey, recità-li tot lo que havia vist e li dix que jamés en tota la sua vida no havia haguda més temor. Dix lo rey:

"―No·s deu negú admirar de res que veja, car cascú ve ab sa fantasia. Si cavallers són d'estima, ells vendran açí.

"Lo rey anà a oir missa e, aprés dinar, que era ja hora tarda, veren venir los IIII cavallers. Lo rey, com ho sabé, posà's a la porta de la Roca, e la reyna, asseguts lo hu prop de l'altre, e tots los stats stigueren de peus, e apartaren-se ha una part e a l'altra fehent carrer.

"Ara, senyor, recitaré a la senyoria vostra ab quina magnificència vingueren davant lo rey. Primer de tots venien IIII patges de poca edat ―ab gipons tots d'argenteria, jaquets sens mànegues trepats fins a la cinta e les trepes e lo cors ben brodat, les calçes totes brodades de perles molt belles―, e cascú portava un leó ligat ab una trenyella d'or e de çeda, ab grans collars d'or que los leons al coll portaven. E los patges anaven primers en la forma que dit he. Aprés venien los IIII cavallers a cavall, ab sengles aquanehes totes blanques ab guarniments de vellut morat e brodats de una divissa e de una color. Les robes que portaven eren de domaç burell, les mànegues ubertes e feses a costats, ab gipons de brocat carmesí. Portaven papafigos de vellut negre ―al cap portaven capells de palla cuberts tots dalt de planches d'or a forma de teulada― e, sobre los papafigos, portaven grosses cadenes d'or. Los stivals eren de çetí negre, ab les llargues polaynes que parien molt bé, ab los esperons ben daurats. E los stivals eren forrats de fina grana e, la volta dalt que fan prop la cuxa, eren brodats de grosses perles orientals molt fines. Los papafigos portaven tan alts que scassament los ulls mostraven. Ab les spases senyides, que los llurs gests se mostraven ésser de grans senyors que venien de camí. E ab veritat se pot dir que, de tots quants grans   -f. g1r-   senyors hi són venguts, no n'i ha vengut negú qui ab tan gentil orde sia vengut, ne més acceptes a totes les gents.

"Com foren prop del rey, descavalcaren e saludaren-lo ab lo cap. E a la reyna, perquè és dona, feren-li una poca reverència de genoll. E lo rey e reyna los reteren les saluts e tornaren-se a seure. E los cavallers estigueren segurs, sens fer negun moviment més de miga hora sinó mirant l'estat e lo comport del rey e de la reyna. E no era negú que·ls pogués conéixer e el[l]s coneixen a molts, axí de sos vasalls com d'estrangers. Com agueren bé mirat a tot llur plaer, acostà's hu dels patges a ells ab lo leó que portava per la trenyella e lo un cavaller mès en la boca del leó un scrit, e baixà's a la orella del leó e parlà-li. No·s pogué saber què li dix. Lo leó anà devers lo rey e conegué'l, axí com si fos una persona. Com la reyna véu venir lo leó solt, no pogué star que no·s levàs del costat del rey, e totes les donzelles ab ella. Lo rey la pres per la roba e aturà-la, e dix que·s tornàs a seure, que no era de pensar ni creure que tals cavallers que fossen venguts en la sua cort que ab animals aguessen de enujar negú. E la reyna, més per força que per grat, se tornà en son loch. E no era admiració que la reyna se espantàs, que cosa era de temorejar.

"Lo leó era tan domèstich que no feya mal a negú. Lo leó anà dret al rey ab la letra que portava en la boca, e lo valerós rey sens temor alguna li pres de la boca l'escrit, e lo leó prestament se gità als peus del rey. Lo qual scrit era del tenor següent:

Sàpien per cert tots aquells qui la present carta veuran com aquests IIII frares d'armes són compareguts en presència del senat de Roma, e del cardenal de Pisa, e del cardenal de Terranova, e del cardenal de Sanct Pere de Luçembor, e del patriarca de Hierusalem, e de miçer Alberto de Campobaixo, e de miçer Ludivico de la Colonda. An request a mi, notari per auctoritat imperial, que fes acte públich com aquests són cavallers de IIII quarters, ço és a saber, de pare e de mare, de avi e de àvia. E negun senyor del món reprochar no·ls pot per linatge ni per títol negú.

E per senyal de veritat pos açí mon acostumat signe de notari públich.

(†)Ambrosino de Màntua.

Dada en Roma a II de març, any M."

"―Com lo rey agué vista la carta e véu que parlar no volien, manà que per scrit los responguessen. Lo secretari fon aquí prestament e féu semblant resposta: que ells fossen ben venguts en sos regnes e terres y en la cort sua. E si res volien per llur plaer, honor o delit, que u diguessen, que   -f. g1v-   ell ho faria de molt bona voluntat. E lo rey, de sa mà, posà en la boca del leó lo scrit.

"Levà's prestament e anà a son senyor. E lo cavaller pres lo scrit e legí'l als altres, e tots ensemps levaren-se los barrets del cap e humiliaren-se devers lo rey, fent-li gràcies de la honor e offerta que·lls fehia. Vengué lo altre patge ab l'altre leó, acostà's a son senyor e posà un altre scrit en la boca del leó, e féu per aquell orde que havia fet lo primer cavaller. Lo rey pres lo scrit de la boca del leó; féu-lo legir en presència de tots, axí com havia fet l'altre. E dehia semblants paraules."

"Nosaltres quatre, germans d'armes, stant en la gran ciutat de Roma, sabem nova com lo molt alt e molt poderós senyor rey de Anglaterra tenia camp segur a tots aquells qui venien en sa pròspera cort, e sens engan e mal enginy. E com nosaltres IIII, germans d'armes, siam desijosos de fer armes a tota ultrança, per què supplicam a la altesa vostra nos done licència de fer aquelles que a nosaltres sia ben vist.

"E lo rey féu fer resposta, en altre scrit: que era molt content e·ls atorguava lo loch, la jornada e hora que a ells fos plasent, aprés que alguns dies aguessen reposat, e preguava'ls molt volguessen venir al seu aleujament e seria'ls feta la honor que ells eren mereixedors. E de ses mans lo rey la mès en la boca del leó e aquell tornà a son senyor.

"Com los cavallers agueren vista la resposta del rey e la offerta que·ls feya, tornaren-se altra volta a levar los capells del cap e, ab una poca de reverència, humiliaren-se a ell. E lo rey, ab gest graciós, los reté les saluts.

"Lo tercer cavaller féu axí com los altres havien fet, e portà un scrit del tenor següent."

"Qualsevulla cavaller o cavallers qui armes a tota ultrança ab nosaltres fer volrà, vingua al nostre aleujament e trobarà allà, per divisa, una gàbia de nau posada sobre un arbre qui no té fruyt, ni fulla ni flor, que ha nom Seques Amors. Entorn de la gàbia trobaran quatre escuts tots pintats d'oryflama. E cascún scut té son nom: lo hu se nomena Valor, l'altre Amor, l'altre Honor, lo quart se nomena Menysvaler.

E lo cavaller qui tocarà lo escut qui·s nomena Amor s'à a combatre a cavall, ab tela, ab arnés de una dobladura. E agen a córrer tant e ten longuament fins que lo hu o l'altre sia mort o vençut, en esta manera: que si pert peça d'arnés qualsevulla que sia, o tireta alguna se rompés, no la puguen tornar adobar, ans axí tin   -f. g2r-   gua de anar e complir les armes. Los arnesos sien sens falsa maestria, sinó tals com són acostumades de portar en guerra guerrejada.

Qui tocarà lo escut que·s nomena Honor ha de fer les armes sens tela, lo arnés sens guarda neguna ni tarja, ni scut ne vayrescut. Hi la lança o lançes sien de XVII palms, sens roda ni altra maestria, e ferros esmolats. E si pert lança o la romp, ne pugua haver tantes com li plaurà fins a tant que mort o vençut sia.

Qui tocarà lo escut de Valor haja a fer les armes a cavall, ab sella açerada e testera, ab streps desligats, ab plates de XX liures enjús, una lança sola de larguària de XIII palms ―ab lo ferre e ab tot, la punta de diamà, la gruixa cascú com li plàcia―, spasa de IIII palms de larguària, una copagorja cascú a sa voluntat, una hacha de una mà poca, al cap una celada ab bavera, per ço que la batailla pus prestament prengua la fi que desijam. E si la acha desús dita sortia de la mà, la pugua cobrar tantes voltes com porà, mas que altri no la y puixa donar, sinó que ell mateix haja a cobrar-la, si pot.

Lo altre leó féu tot lo que·ls altres havien fet. E pres lo rey lo escrit de la boca del leó e féu-lo legir, les paraules del qual eren les següents."

"Lo cavaller qui tocarà lo escut de Menysvaler ha de fer les armes a peu, ab IIII bastons, ço és a saber, lança, dagua, espasa e acha de II mans. La lança, qui la volrà portar emplomada ho pugua ben fer; e si millor li parrà spasa de git, que sia sa voluntat de portar-la. E s'agen a combatre tant e tan longuament fins que lo hu dels dos reste mort o vençut l'altre. E si resta sa e sens lesió de sa persona, que s'haja a posar en poder de aquella dama que·l vencedor volrà, e que ella pugua fer d'ell a sa voluntat. La mort serà egual entre nosaltres, perdonant de bon cor e de bona voluntat a tots aquells qui·ns offendran. E demanam perdó als qui offendrem.

"Com lo rey agué vist los quatre escrits e tot lo que los quatre cavallers demanaven, per ell los fon tot atorguat. E dix que les quatre enpreses eren molt perilloses, que aquests cavallers se procuraven la mort.

"Complit tot lo desús dit, feren reverència al rey e a la reyna, pujaren a cavall e tornaren-se'n en ses tendes. Lo rey dix a un rey d'armes que anàs als IIII cavallers e que·ls digués que ell los preguava que aquella nit venguessen a sopar ab ell. E féu carreguar XXX adzemles de vitualles e de totes les coses necessàries per a la humanal vida, e ab lo rey d'armes los ho tramés.

"Com los IIII cavallers veren la bona voluntat del rey, regraciaren-lo-y molt. E per scrit li respongueren que al present no acceptarien donatiu de persona del món   -f. g2v-   ne·s darien a conéixer fins haguessen complides ses armes ―e açò no fehien per desalt de sa altesa, sinó per quant ho tenien en vot―, e que li'n feyen infinides gràcies. E no volgueren res pendre. Al rey desplagué molt com véu tornar les adzembles carreguades e de la resposta que havien feta.

"Aprés, senyor, los IIII cavallers aquella nit feren molt ricament enparamentar la gàbia de la nau. E entorn de la gàbia posaren los quatre scuts ab un scrit qui dehia: Qualsevulla cavaller o cavallers qui vendran per tocar aquests scuts, hajen a portar un scut ab les armes pintades de aquell cavaller qui volrà fer les armes. E aquell scut no pugua portar sinó dona o donzella, o rey d'armes, eraut o porsavant. E ab aquell scut hajen a tocar en lo escut de la gàbia segons les armes que volrà fer, e leixar aquell scut al costat de l'altre.

"L'endemà hi anaren molta gent per veure lo gran stat e magnificència que tenien, e a tots quants hi anaven daven a menjar molt copiosament, a la real. E los llurs compradors res que comprassen no pagaven sinó ab moneda d'or, e si res hi restava ho leixaven, que no u volien, que no volien que tocassen moneda blanca.

"Lo dia següent de matí anaren a l'aleujament del rey per ohir missa ab ell e vengueren devisats en altra manera, ço és, ab robes de brocat carmesí forrades de erminis, largues fins en terra, ab papafigos d'altra color molt ben brodats de groses perles, ab capells fets a modo de Turquia, ab cints d'or macís, ab paternostres de calçedònies que cascú portava en les mans molt grossos e molt bells. E venien a peu ab los IIII leons que·ls fehien companyia, e cascun leó portava en la boca unes ores molt ben guarnides. E stigueren en una gran sala per bon spay sperant lo rey quant exiria de la cambra.

"Com lo rey los véu, fon molt content de la llur venguda. La reyna ixqué e lo rey li dix que prengués los dos cavallers, que ell ne pendria los altres dos, car ell conexia que eren senyors de molta auctoritat e stima. Lo rey pres los dos per les mans e la reyna los altres dos, e lo rey e la reyna anaven enmig. Los de la reyna la prengueren del braç e axí anaren tots fins a la sglésia. E, ans que començassen la missa, lo rey los dix:

"―Yo no sé la honor que us pugua fer per no saber vosaltres qui sou. E molt me plauria, puix no us voleu dar a conéixer a mi, que plàcia ha cascú de vosaltres pendre lo loch segons lo estat en què nostre senyor Déu vos ha posats; si sou reis, prenguésseu lo loch que reys són mereixedors e, si sou duchs, per lo semblant, o de qualsevulla altre estament, fer-vos hi à la més honor que yo poria.

"Hi ells ab lo cap baix, regraciant al rey la honor e profertes que·ls fehia, e no volgueren res dir de paraula ni per scrit. Ab tot açò, lo rey manà que·ls fessen seure los primers de tots, prop de l'altar, e los leons allí prop d'ells. E prengueren les ores als leons de les boques e digueren ses ores. Com   -f. g3r-   la missa fon dita, tornaren les ores als leons e posaren-se en companyia del rey e de la reyna.

"Com foren dins la Roca, estaven mirant aquella magnificència dels stats e abillaments que dins la Roca eren, prengueren molt gran plaer en veure aquelles dones d'argent com lançaven aygua e vi per les mamelles e per la natura e staven molt admirats, dient ab senyals e per scrit que açò era fet ab lo major orde e subtil enventiva que jamés ells aguessen vist. E per molt que lo rey los preguàs, no volgueren restar per dinar-se ab ell. Prengueren comiat e tornaren-se a llur aleujament.

"Ara deu saber la senyoria vostra que, com los quatre cavallers agueren acabat de donar los quatre scrits lo primer dia que ells vingueren, de continent que ells se foren partits davant lo rey, Tirant, secretament, que negú de tota la companyia no·n sentí res, se n'entrà dins la ciutat e agué quatre scuts e féu-los pintar tots en aquella nit, cascun scut de sa color. E féu-hi pintar en lo hu les armes de son pare, en lo segon féu pintar les armes de sa mare, en lo terç scut féu pintar les armes de son avi, en lo quart féu pintar les armes de sa àvia. E en aquest spay que los scuts se pintaven, véreu molts cavallers se ajustaven de quatre en quatre per voler-los combatre. Açí n'i havia de França, de Ytàlia, de Aragó, de Castella, de Portogal e de Navarra, en los quals hi havia de molt bons cavallers sperimentats en armes que·ls volien deliurar, e molts ho posaven per obra. E lo duch de Clarença e lo príncep de Gales, e lo duch d'Atçètera e lo duch de Betafort, aquests quatre, havien feta concòrdia de voler-los combatre. E de la nostra companyia, qui no·m vull oblidar, preguam a Tirant, puix ell havia fetes armes hi era desliurat dels perills de la mort, triàs a quatre de nosaltres dels més disposts de tota la companyia, per ço com tots eren en deute de parentesch e major en amistat. Ell respòs que era molt content e féu lo contrari.

"Com los scuts foren acabats de pintar, Tirant ajustà totes les donzelles e les més galanes e de major dignitat, e donà a cascuna un scut. E ajustà l'estat dels cavallers e, ab moltes trompetes e ministrés, passam davant lo estat del rey. Com lo rey véu los quatre scuts, demanà de qui eren. Dix un eraut:

"―Senyor, de Tirant lo Blanch e de sa companyia.

"Com Tirant véu lo rey, descavalcà e pujà hon lo rey e la reyna eren, e supplicà'l fos plasent a la magestat sua dar-li licència que ab tot aquel stat pogués anar a tocar los scuts per deliurar aquells cavallers de la fort empresa que portaven. Lo rey fon molt content per dues coses: la primera perquè Tirant e los de sa companyia eren valents hòmens, la segona perquè tan prestament havien en sa cort trobat cavallers qui·ls havien deliurats. E Tirant fon tant cuytat per dubte que altres no s'i cuytassen a tocar los scuts, que scas   -f. g3v-   sament agué temps de fer pintar quatre banderes grans que portava e quatre cotes d'armes per a dos reys d'armes, un eraut e un porsavant.

"E ab tot aquell triümpho anam fins a les tendes dels cavallers. Com ells sentiren les trompetes e venir tanta gent, stigueren molt admirats com tan prest havien trobat lo que cercaven, car no era passat sinó un dia natural del dia que eren arribats. Los quatre cavallers ixqueren de la tenda molt ben abillats, emperò tots temps portaven los papafigos per no ésser coneguts. E feren abaixar un poch la gàbia perquè les donzelles poguessen tocar. La primera de totes que tocà fon la bella Agnés, e tocà en lo escut de Amor, si bé li eren més prop los altres scuts. Emperò ella anà legint les letres e no volgué tocar sinó Amor. Dona Guiumar, filla del comte de Flandes, no volgué tocar sinó lo escut de Valor. Cassandra, filla del duch de Prohença, no volgué tocar sinó lo escut de Menysvaler. La Bella Senspar, filla del duch d'Anjou, fon contenta de tocar en lo escut de Honor. Com totes agueren tocat, penjà cascuna lo escut que portava al costat de aquell scut que havia tocat. E axí staven tots per orde, que lo cavaller qui vençés se n'havia a portar lo seu e lo de l'altre, car axí era ordenat.

"Com tots los quatre scuts foren penjats, los quatre cavallers descavalcaren les quatre galants dames qui los scuts havien portat e cascú pres la sua del braç. E tots descavalcam e portaren-nos dins la tenda on eren los lits. E dix lo hu dels cavallers a la bella Agnés, per scrit:

Per ma fe, ma dama, si vós en camisa stàveu gitada en aquest lit, e les altres per semblant, tota una nit d'ivern, yo poria bé dir que·n tot lo món no·s trobarien quatre lits més singulars.

"―A vosaltres, cavallers, no fretura la companyia nostra ―dix la bella Agnés―, car yo veig allí quatre gentils dames qui en la nit vos tenen companyia, per què no us cal més desijar.

"―Del bo tria hom lo millor ―dix lo cavaller.

"E prestament fon aquí la col·lació molt gran he abundosa de moltes maneres de confits. E al partir que fem, lo cavaller donà a la bella Agnés unes ores molt singulars e de rich guarniment. L'altre cavaller donà a dona Guiumar un braçalet, la meytat d'or e mig d'açer, ab molts diamants e altres pedres fines. L'altre cavaller donà a Cassandra una çerp tota d'or que·s mordia en la coha, molt rica de pedres precioses e los hulls tenia de dos grossos robins. La Bella Senspar tenia los cabells molt rossos e molt larchs: donà-li una pinta tota d'or l'altre cavaller, e no de menys stima que les altres joyes. E als reys d'armes, erauts e porsavants, e trompetes e ministrés, mil nobles a cascú. E jamés volgueren deixar les donzelles fins que foren al stat de la reyna, qui era en aquell cars ab lo rey. E lo   -f. g4r-   rey rebé'ls ab molta d'onor e affabilitat. E estant davant lo rey los quatre cavallers, ab un scrit supplicaren al rey e als jutges del camp que prop de les llurs tendes poguessen fer una liça nova, per quant la que ells tenien ja feta, tants hòmens hi eren morts que no era sinó sepultura de cavallers. E lo rey ab los jutges foren molt contents que fos feta. Rebuda la resposta, prengueren licència del rey e tornaren-se'n e ordenaren de continent de fer la liça.

"E cascun dia, senyor, se mudaven de vestidures de gran stima e de nova manera. E puch ben dir a la senyoria vostra que molts grans senyors són stats malcontents de Tirant per enpendre de fer aquestes armes, per ço com ells les volien fer.

"Aprés que la liça fon feta e los cavallers agueren reposat, posaren un scrit a la porta de la Roca qui dehia que lo cavaller que havia tocat lo escut de Amor haja de ésser en lo camp lo terçer dia. E Tirant dies havia que stava en orde sperant quant lo demanarien.

"Venint lo dia asignat, Tirant ajustà totes les sues donzelles ab tot lo estat dels cavallers e anà ab totes les acostumades gales. E lo rey e la reyna eren ja en lo camp, alt en los cadafals. Com Tirant apleguà, trobà un cavaller al cap de la tela e, rebut Tirant per los fels, tancaren la porta de la liça e posaren-lo a l'altre cap de la tela. Com la trompeta sonà, los cavallers feriren los cavalls dels sperons e feren moltes carreres e de molt bells encontres. Lo cavaller encontrà a Tirant en una carrera e ferí'l sobre lo rest, esquillà e no pres, e scorregué al guardabraç dret e levà-lo-y del tot, ab molt cotó del gipó que la punta de la lança se'n portà. De aquest colp Tirant molt se'n smayà. L'altra carrera lo tornà a encontrar alt en la xarnera de l'elmet e, si II dits més baix l'agués encontrat, de mil vides no·n tenia una. E allí hon lo encontrà, pres en la xarnera, e la lança no·s rompé, e tragué·l de la sella e caygué en terra. Tirant tornà a cavall lo més prest que pogué. E stà en veritat que Tirant havia fet dos encontres en lo guardabraç squerre e havia'l un poch desmarchat allí hon vénen quasi los més encontres. E a l'altra carrera que feren, Tirant lo tornà ha encontrar en aquell guardabraç e rompé lo cuyro per hon passen les tiretes, e tenia lo guardabraç liguat de part de dins ab una corda de seda tan grossa com lo dit, e les tiretes no·s pogueren rompre perquè eren de cor de cànem cruu. E lo guardabraç li fóra del tot caygut sinó per lo cordó de seda e, d'altra part, li dava gran enpediment perquè dalt era desfet, que poch útil li fehia. E axí feren moltes carreres, que a l'hu fallia lo guardabraç dret e a l'altre lo esquerre.

La fortuna fon favorable a Tirant, que encontrà altra volta en aquell loch mateix al cavaller, e pres-lo un poch alt e, les lançes que eren grosses, levà-li lo braç, que li caygué sobre lo coll del cavall, que valer no se'n podia perquè los ossos eren romputs. E lo miserable de cavaller encara volia fer armes, que li liguassen lo braç. E lo sperit li fallí, que no pogué més per la   -f. g4v-   molta sanch que perdia. Mès-s'i espasme e tornà tot ert en la sella, que no·l pogueren descavalcar sinó ab la sella ensemps.

"Tirant se'n tornà, armat axí com stava, sens levar-se lo elmet del cap. E prestament l'altre cavaller donà un scrit al rey que en aquella hora mateixa volia combatre. E los jutges del camp digueren que no romprien per res les ordinacions del camp, com en aquell dia no s'i podien fer dos morts ni en tota la setmana, que en camp aguessen entrar sinó los dies que eren elets per fer armes en liça a tota ultrança. E si açò no·ls venia bé, que tenien libertat de anar-se'n tota hora que a ells plasent los fos.

"―Ara que·ns han mort un cavaller nostre, frare d'armes, dien que·ns ne anem? O tots hi morrem o tots venjarem la mort de aquest ―digueren los III cavallers.

"Lo rey féu fer molta de honor a la sepultura del mort cavaller, axí com fehien a tots los altres. Com lo portaven a soterrar, los tres cavallers se vestiren de vermell ab robes de grana. E tot quant portaven era vermell, significant venjança, e sens plorar ni fer negun senyal de tristor."

"―Venint lo dia que era asignat per fer la batailla, Tirant se armà tan secretament com pogué. En aquest fet no pense la senyoria vostra que tots los de la nostra companyia hi sabessem sinó tres de nosaltres, parents de Tirant, e un servidor seu antich. Tirant féu portar les banderes e sobrevestes per a ell, e per als reys d'armes e erauts, de les armes de son avi, car les primer[e]s foren de la àvia. E ben armat pujà sobre son cavall enparamentat.

"Aquest cavaller qui és açí restà tancat dins una cambra perquè Tirant lo·n preguà molt, e tots se pensaven que fos ell.

"Tirant anà acompanyat en la manera acostumada com desús és dit. Com fon dins la liça, ja trobà un cavaller del scut de Honor. Y havien a córrer sens tela e ab arnés sens guarda neguna. Pochs encontres féu lo hu ni l'altre, que no romperen sinó çinch lançes. La onzena carrera, Tirant llançà la sua lança e demanà que li'n donassen una més grossa, e ab aquella encontrà'l tan fort que la lança no volgué haver pietat de negú e passà'l de l'altra part, que la lança no·s rompé. E al passar que Tirant féu ab la lança en lo rest, al voltar que·l cavall féu, la lança se voltà al revés e féu-li molt gran dan ―que li obrí molt la nafra―, que no aguera fet si la lança se fos rompuda. Emperò axí havia de ésser, que lo pobre de cavaller caygué en terra e ab la basca de la mort fortment cridava.

"Tirant descavalcà   -[f. g5r]-   prestament, tirà la spasa e posà's prop d'ell, que, si·s volgués levar, que·l ferís ab la espasa, que·l matàs o·l fes desdir o dar per vençut, segons és pràtica en les armes a tota ultrança. E Tirant li demanà si volia fer més armes e l'altre era més mort que viu.

"Los jutges del camp devallaren del cadafal e digueren a Tirant que ell se'n podia bé anar sens perjuhí negú seu. E Tirant, axí armat com stava, tornà ha pujar a cavall e tornà-se'n al seu aleujament, que negú no pogué conéixer que fos ell, ans tots los de la companyia e los de la casa del rey penssaven que aquest fos lo qui era stat asignat en lo altre dia per fer la batailla.

"Lo dia asignat per al terç cavaller del scut de Valor, fon en lo camp, e lo rey e la reyna. Tirant entrà per lo camp per lo orde acostumat. Com la trompeta tocà, los jutges manaren que·ls deixassen anar e ells, ab ànimo sforçat de cavallers, anà lo hu devers l'altre ab les spases en les mans, que semblaven dos leons. E les petites aches portaven en la anella de l'arçó de la sella. Combateren-se primer ab les spases molt ferament, que·ls fehia molt bell veure. És veritat que Tirant tenia lo cavall molt pus lauger que l'altre e mostrava's molt millor a parer de les gents. Acostaren-se molt prop lo hu de l'altre, e Tirant li tirà una estocada ab la spasa dejús lo braç que li féu una gran nafra. Com Tirant véu que perdia molta sanch, mès prestament la spasa en la mà de la regna e tragué la acha, e començà'l a soptar de colps molt fers. Com lo cavaller véu que mal se pintava lo joch, volgué fer axí com havia fet l'altre, volgué tornar en la bahina la spasa e no podia, que un home armat prou té a fer de poder estojar la spasa. E en aquest spay que ell estava torbat d'estojar la spasa, Tirant li donava tan desmesurats colps que·l fehia star molt més torbat. Lo cavaller se agué a posar la spasa dejús lo braç e volgué pendre l'acha. E Tirant lo tingué tan a prop e soptava'l tan de mortals colps que no podia pendre la acha e, tant com prenia de l'avanbraç o del guardabraç, tant li'n levava, car verdaderament, senyor, la pus mala arma és de totes una per una. Tirant li donà tres o quatre colps sobre lo cap, que·l torbà tant que jamés pogué traure la acha de l'arçó de la sella, e tenia la spasa desots lo braç: per no perdre-la, no podia voltar lo cavall. Ell mostrava que era maldestre en les armes e, tals com aquestes, moren envergonyits perquè no saben la pràtica ni lo estil de les armes. E al parer del rey e de tots los altres, sens fer defençió neguna, morí molt desaventuradament e no com a cavaller. E tants colps li donà Tirant sobre lo braç que·l tenia lançat sobre lo coll del cavall, que no·l podia alçar. E lo darrer colp que li donà fon sobre lo cap, que tota la celada li enclotà dins lo cap, que lo cervell li féu exir per los hulls e per orelles, e cay   -[f. g5v]-   gué mort del cavall.

"E Tirant, ab voluntat dels jutges del camp e dels fels, obriren-li la porta del camp, e les donzelles, qui ja speraven per rebre'l perquè havien vist mort l'altre cavaller. E ab molta alegria lo reberen e ab molta honor lo acompanyaren fins al seu aleujament. Emperò Tirant no·s volgué desarmar lo cap per no ésser conegut. Abillà's molt bé e, tan secretament com pogué, se mesclà ab los altres cavallers."

―Bé fon mala sort ―dix lo hermità― de morir axí tres cavallers. Vejam lo quart quina fi féu.

"―Senyor, la senyoria vostra deu saber que aquesta batailla se havia de fer a peu. E lo dia asignat ells entraren los dos en la liça ―present lo rey e la reyna, los jutges del camp e tots los grans senyors que en la cort eren― e combateren-se molt ferament. E vengueren-se abraçar e, per força, lo hu e l'altre leixaren caure les aches e tiraren les dagues, car de les spases no se'n podien servir, tan abraçats staven. Taillaren-se les cordes de seda ab què los baçinets staven ligats."

―Com! ―dix lo hermità―. E tan poch sap Tirant e los altres que ab seda agen a liguar lo baçinet?

―Ab què·s pot ligar milor ―dix Diafebus―, sí Déu vos done longua vida en aquest món e paradís en l'altre?

―Mon fill ―dix lo hermità―, en lo temps de mon jovent, no que yo haja acostumat de portar ni fer armes, mas stiguí alguns dies ab un cavaller qui sabia molt en les armes e viu-lo combatre en liça a tota ultrança, e·ll fóra mort d'aquella volta si no fos estat lo cordó de seda que portava. E ara vos diré, mon fill, com se deu fer. Preneu fil de ferre de aquell que posen en les lànties, qui·s doblegua a totes parts, e cobriu-lo tot de seda a manera de cordó. E per fort que·l ligueu, tostemps presta e·s doblegua en aquella part que·l volreu. E si·l volen taillar, no poden: la seda porien taillar, mas no lo ferro. E aquest és bon secret en les armes. Ara vejam la fi de la batalla, si us plaurà.

"―Senyor, diré a la senyoria vostra que, stant ells axí abraçats e los cordons dels bacinets taillats, donaren-se molts colps lo hu a l'altre e los dos caygueren en terra. E levaren-se com a valents cavallers e, tan prest com foren de peus, tornaren les dagues en les bahines e tiraren les spases, e tornaren a la batailla molt aspra e cruel ―que lo cavaller tenia gran desesperació per los tres jermans d'armes que li havien morts, e fehia molt gran sforç. E Tirant se esforçava per no perdre lo violari, que tantes armes fehien los dos cavallers que tots los miradors n'estaven admirats e prengueren plaer que tal batailla no vingués a fi perquè negú d'ells no morís. E tornaren-se altra volta abraçar e agueren a llançar les spases e venir a les dagues. E puch bé dir, senyor, que negú dels II cavallers no fon nafrat en lo cors, sinó en lo coll hi en lo cap, da   -[f. g6r]-   vall lo bacinet, per ço com lo bacinet stava fluix: posaven les dagues dejús la falda del bacinet e allí se ferien malament. Aprés tornaren a caure altra volta. E lo cavaller portava lo arnés de les cames de paper engrutat cubert de fulla d'argent, que pròpiament paria arnés de cama e de cuxa, e de part de tras portava cuyro de bou clavat ab lo peto, e anava molt lauger, que tenia molt gran avantatge. Emperò, ab la valentia que tenien los dos, se tornaren a levar altra volta e tornaren a fer armes, mas estaven molt empedits lo hu e l'altre, que no·s podien dar tants colps com agueren, per los bacinets que tenien desligats, que·ls torbava la vista, que no·s podien bé veure. Emperò lo cavaller tant s'estrengué ab Tirant que·l féu caure en terra, e Tirant lo tingué tan fort abraçat al caure que l'agué a seguir, e los dos caygueren en terra. E Tirant donà tan gran colp en terra, del cap, que lo bacinet li sortí tres passes luny e trobà's més lauger que de primer. E per temor de morir féu son poder de levar-se ans que l'altre, e fon-li bé mester, que com Tirant fon de peus, l'altre tenia les mans e genolls en terra per levar-se. E Tirant, qui fon més prest levat e véu l'altre qui stava ja per alçar-se, donà-li ab les mans gran enpenta e féu-lo caure de l'altra part, e tenia'l tan a prop que no·l leixava menejar; posà-li los genolls sobre lo cors per voler-li levar lo bacinet. Lo cavaller qui en terra estava, sentí que Tirant li tenia los genolls endret dels pits: voltà tot lo cors, e lo arnés de Tirant ab lo arnés de l'altre aleneguà, que Tirant no·s pogué tenir e caygué a l'altra part, e los dos treballaren qual primer se levaria. La sort e fortuna volgué ajudar a Tirant: per ço com lo bacinet li era caygut, trobà's molt més lauger que l'altre e levà's més prestament, que li valgué molt."

―Senyor, yo tinch compassió de la mort de aquests quatre cavallers, germans d'armes, com axí moriren. E aquest jamés se volgué dar per vençut, sinó que volgué morir martre d'armes.

―E senyor, Tirant ha agut de grans ventures perquè és molt destre en les armes e més té giny que no força. E la major virtut que té és que li dura molt lo alé, que si combat del matí al vespre e stigua tostemps armat, jamés se pert per alé.

―Aqueixa és la principal virtut que·l cavaller pot haver ―dix lo hermità― qui ha de fer armes. Vejam vosaltres, cavallers qui sou jóvens e sabents, en lo exerçiçi de les armes qual stimaríeu més: ésser fort e no destre ni ginyós, o molt destre e ginyós e no fort?

Entre aquells cavallers que allí eren agué de moltes opinions. Aprés los dix:

―Què volríeu més: entrar en batailla concordada egualment armats, a cavall, spasa sens sperons o sperons sens spasa, e que axí us aguésseu a combatre? E dich-vos certament que yo he vist fer tals batailles. Encara, yo·n viu fer una altra batailla davant lo duch de Milà e fon mès en electió de dos caval   -[f. g6v]-   lers que·s volien mal, a cavall lo hu e l'altre a peu, armats egualment ab armes defensives. Lo de cavall portava spasa sola, sens altres armes offensives, e lo de peu portava lança ab un punyal. Qual de aquestes eligiríeu si requests ne fósseu?

Ara, deixem açò ―dix lo hermità ha Diafebus―. Digau-me Tirant si ha fet altres cavalleries, en aquest honorós pas d'armes, a tota ultrança.

―Senyor, yo us ho diré ―dix Diafebus―. "Aprés que aquests IIII cavallers foren morts, vengué un cavaller que·s nomenava Vila-Fermosa, molt valentíssim cavaller e natural d'Escòcia. Un dia, stant en la cort, en presència del rey e de la reyna, dix ha Tirant les següents paraules."

"―Cavaller virtuós, la vostra ínclita fama resplandeix per tot lo món de molta bondat e gentilea. E yo, hoint aquella, só vengut de la mia terra deixant lo servir de mon rey e senyor, aquell qui senyoreja la Scòcia. E la causa de la mia venguda és per quant yo, departint un dia, per mos peccats, ab una senyora que té la mia ànima cativa, no·m volgué admetre ma demanda ni pendre'm a merçé, sinó que, ab crueldat, me dix que jamés me parlaria fins a tant yo agués combatut e vençut en camp clos a tota ultrança aquell cavaller qui tanta glòria en aquest món havia sabuda guanyar. E per ço com vós, Tirant, sou aquell a qui ma senyora me remet, vos requir, per lo orde que haveu rebut de cavalleria, que·m vullau admetre la mia demanda a tota ultrança ha cavall, ab bacinet sens careta. Les altres armes vós devisau en la manera que ben vist vos sia, que puix yo he devisat la una part, que vós deviseu l'altra. E açò us hauré a molta gràcia.

"No tardà respondre Tirant en manera de semblans paraules:

"―Cavaller, a mi par que vostra demanda és més voluntària que de necessitat. E consell-vos que la leixeu per a temps de necessitat, car batailla a tota ultrança és fort e de mala digestió. E per quant yo no só sa de ma persona, que les nafres que tinch no són bé guarides, que per vostra bondat e gentilesa serqueu altre cavaller, dels quals trobareu en aquesta pròspera cort tants e de tanta virtut que us contentaran ha tot lo vostre desig.

"―Bé poria ésser lo que vós dieu ―dix lo cavaller―, mas què puch fer? Que ma senyora no·s contenta si no·m combat ab vós, e altri no vull sinó a vós. E si per temor de mort stau de no combatre-us ab mi, açí, davant la magestat del senyor rey, vos offir dar-vos una peça de arnés de avantatge, puix no sia la espasa.

―"Yo, per salut de la vostra persona me volia scusar de no venir a batailla ab vós ―dix Tirant―. Però, puix tant me'n forçau e me'n requeriu, no volria pensassen los bons   -[f. g7r]-   cavallers que per covardia ho leixe de fer. Yo só content, ab la ajuda de la divina Bondat, de liurar-vos, e accepte vostra batailla e requesta. E puix haveu començat de devisar la una part de les armes, yo us done libertat, jatsia a mi pertangua, que vós les deviseu totes a tot útil vostre. De la peça d'arnés que m'offeríeu donar, yo no la acceptaria. E par-me que en lo vostre parlar que trementina bullenta no us ha tocat.

"―Ara, puix som concordes de nostra batailla ―dix lo cavaller― vós, Tirant, me haveu a jurar e fer sagrament açí, en presència de la magestat del senyor rey e de la senyora reyna e dels bons cavallers que açí són, de no acceptar requesta de negun cavaller ne fer armes negunes, per ço que laugerament se poria seguir ésser nafrat o alesiat de algú de vostres membres, e la batailla per vós acceptada no pogués venir en aquella fi per mi tant desijada.

"E Tirant, en presència de tots, féu lo jurament. E dat compliment a tot, lo cavaller pres comiat del rey e de la reyna e de tots los de la cort, e tornà-sse'n en Scòcia. E supplicà a la reyna d'Escòcia fos de sa merçé que li volgués asegurar lo camp e deixar venir la batailla a fi segons era concordada entre ells. E la reyna graciosament lo y atorguà, de tenir-li lo camp segur dins quatre meses aprés que la citació los presentada, perquè Tirant hagués prou temps de ésser guarit.

"Senyor, Tirant tramés aquell servidor seu qui tant de temps lo havia servit e sabia en sos secrets més que tot altre, e tramés-lo a casa de son pare e mare perquè li fallien los diners per posar-se en orde de les coses necessàries per anar en Scòcia per fer la batailla. E com fon al port de Dobla per passar la mar, trobà allí tots los servidors dels IIII cavallers que Tirant havia morts, qui staven esperant una nau qui prestament devia partir per passar en la terra ferma. Com se foren tots recollits, lo servidor de Tirant pres amistat ab los altres. E parlant dels quatre cavallers morts sabé com lo hu era rey de Frisa e l'altre, son germà, lo rey de Apol·lònia. Stigué molt admirat e pres molt gran alteració per la mort del rey de Frisa, qui era son senyor natural, e començà a fer gran dol, lamentant-se de la sua desaventura. E ab làgremes que dels seus hulls abundants corrien, ab veu piadosa, plorant, dehia:

"―O trist e desaventurat de mi! E quina mala sort m'à portat que ab ajuda mia se sia armat cavaller qui haja mort ha mon senyor natural! Bé és stada mala sort mia que a tal cavaller yo hagués a servir. Oh fortuna! E per què has permés que un tan excel·lent senyor com era lo rey de Frisa, mon senyor, que vassall seu, ignocent de tal culpa, sia stat participant en la sua mort dolorosa?

"Aquestes e altres semblants paraules adolorides e de molta compassió dehia lo servidor de Tirant, qui·s nomenava Maldonat, que tots los qui eren en la nau staven admirats de les grans lamentacions que aquest pobre de gentilom fehia.   -[f. g7v]-   E durà tant que pervengué a notícia de aquell cavaller ançià que era majordom dels IIII cavallers morts, qui stava dins la nau, tancat en una cambra, plorant sa desaventura. E ixqué de la cambra, ab ton son dol, e apartà lo servidor de Tirant a una part e preguà'l molt que li digués de què fehia tant strem dol.

"―Senyor ―dix lo gentilom―, yo só vassall del rey de Frisa e tinch pare e mare en la sua terra. E de molt poca edat ixquí del seu regne e passí, per ma sort e per ma desaventura, en Bretanya. Trobí'm en servitut de aquest cavaller ―que nunca jamés yo l'agués conegut― per causa de yo ajudar-lo ha armar e fer les banderes, les sobrevestes, e fer pintar los scuts e totes les coses necessàries per a la batailla desegual, que un cavaller sol agués a fer morir dos reys e dos duchs, en special a mon senyor natural. Aquesta és la dolor que més me atribula, com pens que ab engan ho ha fet.

"Lo cavaller ançià, com véu axí parlar lo gentilom, posà'l dins la sua cambra e volgué saber tot lo fet com era passat. E en haver hoït tot lo que aquell dehia, dix-li:

"―Amich, prech-vos que, si amau a vostre senyor natural, que us ne aneu ab mi e leixau lo servei de Tirant.

"E lo gentilom, per la sua fealtat, amor e voluntat que tenia a la pàtria d'on era natural, deixà de anar en Bretanya. Com foren en la terra ferma, anà-se'n ab lo cavaller. Emperò hagué un home ―pagà'l bé― qui portà les letres de Tirant en Bretanya.

"Com lo cavaller, ab lo criat de Tirant, foren arribats en la major ciutat de Frisa, trobaren tots los de la ciutat e del regne molt adolorits per la mort de llur rey e senyor. E per relació de aquell e del cavaller ançià, vengué lo cars a notícia de un cavaller qui havia nom Kirielayson de Muntalbà, lo qual venia de natura de gigants, qui era de molt gran statura, molt fort e animós més que tot altre. E certament era un valentíssim cavaller, lo qual dix en presència de tots que aquest fet no passaria sens condigna punició del mal cavaller Tirant. E prestament ordenà una letra e pres un rey d'armes qui havia nom Flor de Cavalleria, e una donzella qui anà per parlar, e lo rey d'armes per obrar. Posaren-se dins una nau e, ben acompanyats, passaren en Anglaterra. Com foren davant lo rey de Anglaterra, la donzella, ab veu sforçada, cridant dix."

"―O rey prudentíssim e de gran excel·lència! Yo só venguda açí davant la magestat tua per posar clam e demanda contra un falç e reprovat cavaller qui·s fa nomenar Tirant lo Blanch e los seus actes són ben negres. E si açí és, vinga avant que yo li diré com ell, ab gran tració e maldat, e   -[f. g8r]-   ab armes dissimulades e de gran engan, ha morts ab les seus falses mans a dos reys e dos duchs, e açò no ha un mes complit.

"―Com pot ésser, donzella ―dix lo rey―, lo que vós dieu? Que Tirant ha prop d'un any que és en la mia cort, que no he vist ni sabut que tals coses ell haja fetes com vós lo incriminau, en special de cars de traçió.

"Eren allí alguns parents de Tirant que y volien satisfer, e lo rey dix que callassen, que no permetria que negú hi parlàs. Puix Tirant era allí, que·l fessen venir, que ell volia saber aquest cars de traçió com passava.

"E prestament ho anaren a dir a Tirant, lo qual trobaren que encara stava en lo lit, que no s'era levat, car, per causa de la molta sanch que avia perduda e per les nafres que encara no eren ben guarides, no·s levava massa matí per donar repòs al cors, e per ço ell no·s trobà ab lo rey en aquella hora que anava a hoir missa. E digueren-li que una donzella era venguda davant lo rey e la reyna, qui·l reptava de traçió.

"―Ha, sancta Maria val ―dix Tirant―, jamés en tota la mia vida pensí fer cars de traçió! Com se pot fer que aquesta donzella sia venguda tan mal informada contra tota veritat en posar-me tan leig crim?

"E molt prest fon vestit, sense acabar-se de cordar, e féu-se dar un manto tot brodat de perles e d'orfebreria, per ço com li havien dit que venia ab la donzella un rey d'armes. E ab cuytats passos anà hon lo rey era, qui l'esperava a la porta de la sglésia, e ab ànimo sforçat de cavaller féu principi a tal parlar."

"―Senyor, qui és lo qui m'incrimina de cars de traçió? Yo só açí per defendre mon dret, ma honor e fama.

"La donzella se acostà a ell e conegué que era Tirant lo Blanch, e dix-li:

"―O traydor e mal cavaller, desegual en l'orde de cavalleria, scampador de la sanch real, qui ab armes falsificades e de engan has morts ab les tues pròpies mans cruels a dos duchs e dos germans reys, lo hu de Frisa e l'altre de Apol·lònia! E tals morts no·t pots scusar sens gran nota e punició cruel en la tua reprovada persona.

"Parlà lo rey e dix:

"―Donzella, si Déu me salve la vida, yo no sé ni he conegut que reys sien venguts en mon regne, ne menys en ma cort.

"―E com, senyor? No és la magestat vostra en recort pochs dies ha ―dix la donzella― de quatre cavallers, germans d'armes, que no volien parlar e portaven ab ells quatre leons coronats?

"―Sí ―dix lo rey―, bé·m recorda. Mas sobre nostra fe real, jamés d'ells poguí saber qui eren ni de qual terra, que si yo agués sabut que eren reys y en ma cort fossen ve(n)guts,   -[f. g8v]-   jamés aguera consentit que aguessen fetes armes voluntàries a tota ultrança, per ço com lo perill és molt gran e no deu ésser donat a reys fer armes voluntàries, en special a tota ultrança. Si eren necessàries, gran rahó seria. Mas vos puch dir ab tota veritat que jamés ho sabí. Digau-me, donzella, qui eren los duchs?

"―Senyor, yo us ho diré. Lo hu d'ells era lo duch de Burgunya, lo qual vengué açí a vostra altesa per embaixador del rey de França.

"―Bé só en record d'ell ―dix lo Rey―. E m'és molt enuig la sua mort. E l'altre, qui era?

"Dix la donzella:

"―Fill era de l'emperador de Alamanya y era duch de Bavera. E lo traydor de Tirant ab engan e maldat los ha morts a tots IIII ab aquelles mans de mal cavaller que jamés perdonen la mort a negú.

"Tirant no pogué més comportar que parlàs, sinó que ab gran ira dix:

"―Donzella, no tinch altra dolor en aquest món sinó com sou dona, car si fósseu cavaller, axí com sou donzella, yo us ne fera anar ab les mans al cap plorant. Emperò yo preguaré a la mia ànima que no·s vulla gens alterar de les paraules vils e deshonestes que d'eixa vostra vil boca ixen, car en lo vostre mal parlar yo no y pert res, com sabuda cosa és que tot l'esforç de les dones és en la lengua. Emperò si açí és aqueix cavaller qui·s fa nomenar Kirielayson de Muntalbà e ell diu de mi lo que vós aveu dit davant mon senyor lo rey, poria ésser, ab la ajuda de nostre senyor Déu, yo·l faré anar han he tramés los altres en breu temps. Donzella, yo us prech, per gentilea, vos aregleu en vostre parlar e deixau fer als cavallers, a qui toca aquest fet.

"Aprés se girà Tirant devers los cavallers e dix:

"―Si yo he morts los quatre cavallers he-u fet axí com fer devia, sens engan negú ni milloria d'armes. Emperò la magestat del senyor rey és açí, qui ha vistes fer les armes, e los jutges del camp e tots los nobles cavallers poran-ne fer verdader testimoni. E yo·m vull sotsmetre d'estar-ne en juhí davant la magestat del senyor rey e de los jutges del camp.

"Com lo rey lo véu parlar axí justificadament, ne fon molt content, e no menys los jutges del camp. E tots digueren que Tirant era valentíssim cavaller e molt discret. Hoydes per lo rey d'armes Flor de Cavalleria les paraules de Tirant, acostà's a ell e en presència de tots presentà-li la letra de Kirielayson de Muntalbà. Tirant li féu la següent resposta:

"―Rey d'armes, per ton offici est tengut dar e presentar letres de batailla e concordar cavallers e gentilshòmens si request ne sou, axí en batailles necessàries com voluntàries. E per quant a veguades és dubtosa la execució, yo, davant la magestat del senyor rey y de la senyora reyna, y en presència de tots los altres, jo accepte la letra o requesta si és de batailla a tota ultrança. E si és armes retretes ni civils, o fos per altra cosa, yo m'ature acort.

"Tirant pres la letra e donà-la a hu qui sapia molt bé legir, e en presència de tots fon lesta, la qual era del tenor següent."

  -f. h1r-  

A vós, Tirant lo Blanch, més cruel que lo leó famejant, falsificador y scampador de la sanch real de aquells benaventurats cavallers mon senyor lo rey de Frisa e lo rey de Apol·lònia, ab armes falses e disimulades entre cavallers de honor no acostumades portar. E per quant vós sou desegual cavaller e, per més propi parlar, traydor, falsificat en armes y en tot lo que de honor és, e yo avent notícia de la vostra gran maldat ―per bé que só cert que·n seré blasmat per molts bons cavallers que a tan vil e desordenada persona e traydora yo haja admesa per companyia de entrar dins liça en camp clos a tota ultrança com si fos de persona en libertat posada―, a tota ma requesta vos combatré a hús e costum de França. He us dó poder de divisar les armes. E vostra resposta speraré per spay de XXV dies aprés que us serà presentada, de la qual staré a relació de Flor de Cavalleria, rey d'armes. E si per temor de mi acceptar no la gosareu, siau çert yo us reversaré les armes he us penjaré cap avall segons de traydor se pertany. E per totes les corts dels grans senyors yo hiré mostrant la gran traçió que feta aveu en les persones de aquests dos reys, e serà notificat a tots aquells qui saber-ho volran.

Scrita e sotsscrita de la mia mà, sagellada de mes armes pròpies e partida per A.B.C. Dada en la ciutat de Frisa a II de juliol.

Kirielayson De Muntalbà.

"Com Tirant agué feta legir la letra e véu lo contengut en aquella, dix al rey:

"―Senyor, cascuna cosa ve en son temps. Bé véu la magestat vostra com aquest cavaller me incrimina de cars de traçió. Yo me'n defendré fins a la mort e tindré la mia mort per ben spletada si jamés yo consentí ni ginyí mal negú per als quatre cavallers.

"―Bé som certs ―dix lo rey― que vostra honor és salva. Emperò, puix lo cars s'és seguit, anem a la sglésia del senyor Sanct Jordi e hoyrem missa e farem-los la honor que ells són mereixedors, puix sabem que són reys coronats.

"Los jutges del camp digueren que era molta rahó, que axí·s devia fer. Lo rey e la reyna ab tots los stats hi anaren. Dix Tirant:

"―Senyor, yo requir a la magestat vostra e als jutges del camp me cumplau de justícia, puix los reys són stats morts per mi líçitament e ab tota veritat, sens engan, frau ni decepció. Puix la magestat vostra los vol traure de aquella sepultura hon estan e posar en altra, a mi par, segons les ordinacions per la altesa vostra e per los jutges de camp és stat ordenat, yo dech anar armat aprés d'ells fins sien dins l'altra sepultura. E açò,   -f. h1v-   senyor, requir per salvar mon dret, per ço com de justícia fer-se deu.

"Lo rey tingué son consell ab los jutges del camp e ab altres cavallers, e tots concordaren, segons les ordinacions que eren stades fetes, Tirant demanava gran raó. Dix-li lo prínçep de Gales:

"―E bé voleu ésser fart de honor, Tirant lo Blanch. E no us contentau de haver-los morts que encara voleu aver més d'ells?

"―Senyor ―dix Tirant―, lo perill de les armes és tan gran e tanta sanch és exida de la mia persona, que a cascuna part que·m gire tota·m dol. E si ells aguessen agut de mi lo que yo he agut d'ells, ells agueren fet altrament de mi lo que yo no he fet d'ells. E per ço aquesta honor no la leixaria per res que no la rebés segons és ordenat per stil e pràtica d'armes.

"E Tirant prestament se anà armar e ab tot son stat de donzelles e cavallers entrà per la sglésia de Sanct Jordi ab molts ministrés, trompetes e tamborinos, reys d'armes, arauts e porsavants. E ell, tot armat en blanch, ab la spasa nua en la mà. Lo rey e la reyna, ab tots los stats, qui ja eren en la sglésia, acostaren-se tots a la tomba o vas hon los quatre cavallers staven, cascú en sa caixa, molt closes e enpeguntades. E de tots los altres ho havien fet axí perquè, si los parents los volguessen portar en llur terra, que u poguessen fer. Tirant, ab la spasa, donà grans colps sobre la tomba e dix:

"―Ixquen los reys qui açí jahuen adormits.

"Prestament los mi[ni]stres de la justícia obriren la tomba e tragueren les dues caixes dels reys e, per manament del rey, les posaren enmig de la sglésia hon avia fetes aparellar II grans e altes tombes ab molt richs draps de brocat per terra, e les tombes cubertes. E aquí foren posats los dos reys e fon-los feta la major honor que fer pogueren, ab totes aquelles cerimònies que a reys són acostumades de fer.

"Aprés, lo rey los féu fer una molt bella tomba de lignum àloe obrada molt artificialment, e sobre la tomba un bell tabernacle. E féu-hi pintar les armes dels dos reys e sobre aquestes armes staven pintades les armes de Tirant. E entorn del tabernacle havia letres d'or que deyen: Açí jahen lo rey de Apol·lònia e lo rey de Frisa, germans, qui eren reys coronats, qui moriren com a valentíssims cavallers, màrtirs d'armes, per mans de aquell virtuós cavaller Tirant lo Blanch.

"E com la tomba fon feta, lo rey los hi féu posar dins. Com les obsèquies dels reys foren acabades, lo rey e la reyna se'n tornaren. E Tirant, enmig de tots los stats e ab molta de honor, fon acompanyat al seu aleujament. E tan prest com se fon desarmat, se pres a fer resposta a la letra que lo rey d'armes li havia portada, lo principi de la qual fon en stil de semblants paraules."

  -f. h2r-  

[K]yrielayson de Muntalbà: vostra letra he rebuda per Flor de Cavalleria, rey d'armes, partida per A.B.C., scrita e sotsscrita de vostra mà, ab sagell enpremptada de vostres armes, la qual conté paraules vils e desonestes. E par-me que no stan bé tals rahons en boca de cavaller, volent mostrar a la gent ab paraules colorades venjar la mort dels dos reys. E si vós tinguésseu tal desig com mostrau aver, no·m devíeu scriure, sinó vós venir açí; puix sabíeu que yo era en la cort del senyor rey de Anglaterra ―emperò cavallers hi à que més amen çercar que trobar―, dient que yo ab armes falses e dissimulades hauria morts los dos reys e ab traçió ensems mesclada. Dich que mentiu e mentireu tantes vegades com ho direu. Yo·ls he morts com a cavaller dins camp clos, ab aquelles pròpies armes per ells devisades, axí offensives com defensives. E si, per la victòria per nostre Senyor a mi dada, e les mies mans an sabut guanyar lo preu e la honor davant la magestat del sereníssim rey de Anglaterra e dels jutges del camp ―com a cavallers obrant envers ells, no coneixent ni sabent qui eren―, la mort axí bé era presta per a mi com per a ells. E si los magnífichs jutges del camp seran requests per vós o per altri, trobareu ab tota veritat venir armat contra mi ab armes injustes, no de cavallers qui ab empresa feta vénen, portant en les cames de paper engrutat, argent pellat e altres coses les quals no cur dir. E lo cars per vós a mi posat malament, defensant mon dret, honor hi fama, só content ―ab la ajuda de nostre senyor Déu e de la sacratíssima Mare sua, senyora nostra, e del benaventurat cavaller mon senyor sanct Jordi― vostra requesta a tota ultrança, a hús e a costum del realme de França, acceptar. E per lo càrrech per vós a mi dat, jatsia a mi pertangua, devise fer la batailla no a cavall, perquè no diguésseu que ab milloria de cavall vos agués mort o vençut, mas a peu, ab acha de VII palms sens croxet ne falsa maestria, tal com és acostumat de portar en liça; spasa de quatre palms e mig del pom fins a la punta; punyals de dos palms e mig. Pregant-vos no m'escrivísseu més, car no rebria pus letra vostra, sinó que vingau personalment e no ab procurador. E asegur-vos que no tindreu treball de anar per les corts dels grans senyors, ni de reversar armes e de moltes altres desonestats que són exides de aqueixa falsa boca. Sotsscrita de la mia mà, ab lo sagell de les mies armes enpremptada, partida per A.B.C. En la ciutat de Londres feta a XIII de juliol.

Tirant lo Blanch.