Visor de obras.

10 Reunió d'Israel a Siquem. Roboam, rei de Judà.— 1 ⁵³¹Roboam se'n va anar a Siquem, ja que tot Israel s'hi havia reunit per fer-lo rei. 2 Així que Jeroboam, fill de Nabat, se n'assabentà —estava a l'Egipte,   —777→   perquè havia fugit del rei Salomó—, tornà de l'Egipte. 3 Enviaren a buscar-lo, Jeroboam hi anà amb tot Israel, i digueren a Roboam: 4 «El teu pare ens va imposar un jou feixuc; alleugereix alguna cosa dels serveis durs del teu pare i del jou feixuc que ens va imposar, i serem súbdits teus». 5 Ell els digué: «D'aquí a tres dies torneu». I el poble se'n va anar.

6 El rei Roboam s'aconsellà amb els ancians que servien el seu pare Salomó quan encara vivia, i els preguntà: «¿Què m'aconselleu que respongui a aquest poble?» 7 Ells li contestaren: «Si ets bo amb aquest poble, si els acontentes i els dius bones paraules, seran els teus súbdits per sempre». 8 Però ell no va fer cas del consell dels ancians i s'aconsellà amb els joves que s'havien criat amb ell i havien entrat al seu servei. 9 Els preguntà: «¿Què aconselleu que responguem a aquest poble que m'ha dit: «Alleugereix el jou que el teu pare ens va imposar?» 10 Els joves que s'havien criat amb ell li contestaren: «A aquest poble que t'ha dit: «El teu pare ens va imposar un jou feixuc; tu, doncs, alleugereix-nos-el», respon-los així: «El meu dit petit és més gros que els lloms del meu pare. 11 El meu pare us va carregar un jou feixuc; doncs, jo encara hi afegiré. El meu pare us castigava amb fuets; doncs, jo, amb escorpins».

12 Jeroboam, amb tot el poble, anà a trobar Roboam el tercer dia, tal com el rei havia dit: «Torneu el tercer dia». 13 El rei els respongué durament; el rei Roboam no va fer cas del consell dels ancians 14 i, segons el consell dels joves, els va dir: «El meu pare us va imposar un jou feixuc; doncs, jo encara hi afegiré. El meu pare us castigava amb fuets; doncs, jo, amb escorpins». 15 El rei no volgué escoltar el poble; era una decisió de Déu per acomplir la paraula que Jahvè havia dit a Jeroboam, fill de Nabat, per mitjà d'Ahies, de Siló. 16 Tot Israel va veure que el rei no l'escoltava, i el poble li va respondre:

Tot Israel se'n va anar, cadascú a casa seva. 17 I els israelites que vivien a les poblacions de Judà van reconèixer Roboam per rei seu. 18 El rei Roboam va enviar Adoniram, el cap dels treballs públics; però els israelites el van apedregar, i va morir. Llavors el rei pujà ràpidament al carro per fugir a Jerusalem. 19 Així Israel se separa de la casa de David fins al dia d'avui.

11 Prosperitat del regne de Roboam.— 1 ⁵³²Roboam anà a Jerusalem, aplegà la casa de Judà i de Benjamí, cent vuitanta mil guerrers escollits, per combatre contra Israel i reduir el reialme a Roboam. 2 Però la Paraula de Jahvè fou adreçada a Semeïes, home de Déu, en aquests termes: 3 «Digues a Roboam, el fill de Salomó, rei de Judà, i a tots els israelites de Judà i de Benjamí: 4 «Això diu Jahvè: No pugeu a combatre contra els vostres germans; torneu-vos-en cadascun a casa seva, que sóc jo qui he disposat tot això». Ells van obeir les paraules de Jahvè i desistiren d'anar contra Jeroboam.

5 ⁵³³Roboam va residir a Jerusalem i construí ciutats fortificades a Judà. 6 Va restaurar Bet-Lèhem, Etam, Tecuè, 7 Bet-Sur, Socó, Odol·lam, 8 Guet, Maresà, Zif, 9 Aduram, Laquís, Azecà, 10 Saraà, Aialon i Hebron, que eren ciutats fortificades a Judà i a Benjamí. 11 Les fortificà bé i va establir-hi comandants i magatzems de queviures, d'oli i de vi. 12 Va posar escuts i llances a cada una d'aquestes ciutats, i les fortificà considerablement, perquè Judà i Benjamí li pertanyien.

Emigració d'una part d'Israel a Judà.— 13 Els sacerdots i els levites que eren per tot Israel se li presentaren de totes les contrades. 14 Els levites, en efecte, abandonaren els seus pradells i les seves possessions i anaren a Judà i a Jerusalem, perquè Jeroboam amb els seus fills els havia exclosos del sacerdoci de Jahvè, 15⁵³⁴ i s'havia instituït sacerdots per als llocs alts, per als sàtirs i per als vedells que havia fet. 16 Aquells d'entre totes les tribus d'Israel, donats de tot cor al culte de Jahvè, Déu d'Israel, els seguiren i anaren a Jerusalem a sacrificar   —779→   a Jahvè, el Déu dels seus pares. 17 Així van enfortir el reialme de Judà i sostingueren Roboam, el fill de Salomó, durant tres anys, ja que durant tres anys va seguir el camí de David i de Salomó.

Família de Roboam.— 18 Roboam prengué per muller Mahalat, filla de Jerimot, fill de David i d'Abihail, filla d'Eliab, fill de Jesè. 19 Li va donar fills: Jeús, Somories i Zoom. 20 Després d'ella es va casar amb Maacà, filla d'Absalom, la qual li va infantar Abies, Etai, Zizà i Salomit. 21 Roboam s'estimava Maacà, filla de Salomó, més que totes les seves altres dones i concubines. Tenia, en efecte, divuit dones i seixanta concubines, i va engendrar vint-i-vuit fills i seixanta filles. 22 Roboam constituí cap Abies, fill de Maacà, el féu príncep entre els seus germans, ja que tenia intenció de fer-lo rei. 23 Després, tingué l'habilitat de dispersar tots els seus fills per les terres de Judà i de Benjamí, per les ciutats fortificades. Els proveí de molts queviures i els procurà una multitud de dones.

12 Infidelitat de Roboam i invasió de Sesac.— 1 Quan Roboam hagué consolidat el seu reialme i se sentí fort, abandonà, amb tot Israel, la llei de Jahvè. 2⁵³⁵ L'any cinquè del rei Roboam, el rei d'Egipte, Sesac, va pujar contra Jerusalem, perquè havien pecat contra Jahvè. 3 Amb mil dos-cents carros, els seus seixanta mil guerrers i un exèrcit incomptable de libis, suquiencs i etíops que vingué amb ell d'Egipte, 4 s'apoderà de les ciutats fortificades de Judà i arribà fins a Jerusalem.

5 El profeta Semeles anà a trobar Roboam i els caps de Judà, que s'havien aplegat a Jerusalem fugint de Sesac, i els digué: «Això diu Jahvè: Vosaltres m'heu abandonat; doncs, jo també us abandono a les mans de Sesac». 6 Els caps d'Israel i el rei es van humiliar i digueren: «Jahvè és just!» 7 En veure Jahvè que s'havien humiliat, la paraula de Jahvè fou adreçada a Semeïes en aquests termes: «S'han humiliat, no els destruiré; aviat els concederé l'alliberament, i la meva ira no s'estendrà sobre Jerusalem per les mans de Sesac. 8 Amb tot, li seran sotmesos   —780→   perquè sàpiguen què representa servir-me a mi i servir els reialmes de la terra».

9 ⁵³⁶Sesac, rei d'Egipte, pujà contra Jerusalem i prengué els tresors del temple de Jahvè i els tresors del palau reial: ho prengué tot, fins els escuts d'or que Salomó havia fet. 10 En lloc d'aquells, el rei Roboam féu escuts de bronze a l'entrada del palau reial. 11 Cada vegada que el rei entrava al temple de Jahvè, els homes de l'escorta els duien; després els tornaven a la sala de l'escorta. 12 Un cop ell s'hagué humiliat, la ira de Jahvè es decantà d'ell i no el destruí del tot. A Judà, hi havia encara coses bones.

Resum i fi del regnat de Roboam.— 13 ⁵³⁷El rei Roboam es va afermar a Jerusalem i va regnar-hi. Tenia quaranta-un anys quan fou rei, i regnà disset anys a Jerusalem, la ciutat que Jahvè havia escollit d'entre totes les tribus d'Israel per donar-li el seu nom. La seva mare es deia Naamà, i era ammonita. 14 Va fer el mal, perquè no va tenir el cor disposat a buscar Jahvè. 15 Els fets de Roboam, dels primers als darrers, consten a les Actes del profeta Semeïes i del vident Addó per a les genealogies. Hi hagué contínuament guerra entre Roboam i Jeroboam. 16 Roboam reposà amb els seus pares, i fou enterrat a la ciutat de David. En lloc d'ell regnà el seu fill Abies.

13 Abies, rei de Judà. 1⁵³⁸L'any divuit del rei Jeroboam, Abies fou rei de Judà. 2 ⁵³⁹Regnà tres anys a Jerusalem. La seva mare es deia Maacà, i era filla d'Uriel, de Gabaà.

Hi hagué guerra entre Abies i Jeroboam. 3 Abies emprengué el combat amb un exèrcit de guerrers valents, quatre-cents mil homes escollits, i Jeroboam li plantà combat amb un exèrcit valent de vuit-cents mil homes escollits. 4 Abies s'alçà dalt de la muntanya de Semeron, situada a la muntanya d'Efraïm, i digué: «Escolteu-me, Jeroboam i tot Israel! 5 ¿No sabeu que Jahvè, Déu d'Israel, ha donat per sempre a David la reialesa d'Israel, a ell i als seus fills, per un pacte inviolable? 6 Amb tot, Jeroboam, fill de Nabat, servent de Salomó, fill de   —781→   David, es va alçar i es va revoltar contra el seu senyor. 7 Uns homes de no res, uns brètols, se li van agrupar i es van fer forts contra Roboam, fill de Salomó, quan Roboam era encara jove i feble de caràcter, i no es va poder fer fort davant d'ells. 8 I ara vosaltres us penseu poder prevaler davant el reialme de Jahvè que és en poder del fill de David, perquè sou una gran multitud i teniu amb vosaltres els vedells d'or que Jeroboam us ha fet per déus! 9¿No heu expulsat els sacerdots de Jahvè, els fills d'Aharon, i els levites, per fer-vos sacerdots com els pobles dels altres països? Qualsevol que ve amb un vedell i set moltons per fer-se donar la investidura pot arribar a ser sacerdot d'un que no és Déu 10 Mentre que nosaltres, Jahvè és el nostre Déu, i no l'hem abandonat. Els sacerdots que serveixen Jahvè són fills d'Aharon, i els levites continuen a la tasca. 11 Ells, cada matí i cada vespre, fan fumejar per a Jahvè els holocaustos i l'encens aromàtic; el rengle del pa és col·locat damunt la taula pura; el lampadari d'or i les seves llànties són enceses cada vespre; perquè nosaltres observem les prescripcions de Jahvè, el nostre Déu; vosaltres, en canvi, l'heu abandonat. 12 Mireu que Déu és amb nosaltres com a cap, així com els sacerdots i les trompetes per a ressonar contra vosaltres. Israelites, no lluiteu contra Jahvè, el Déu dels vostres pares, que no triomfareu!»

Abies triomfa contra Jeroboam.— 13 Llavors Jeroboam envià una emboscada perquè els atrapés pel Barrera, de manera que ells estaven davant de Judà, i l'emboscada era darrera d'ells. 14 Els jueus es van girar i es van trobar combatuts pel davant i pel darrera. Aleshores invocaren Jahvè, i els sacerdots tocaren les trompetes. 15 Els jueus llançaren crits de guerra, i, així que ho feren, Déu derrotà Jeroboam i tot Israel davant d'Abies i de Judà. 16 Els israelites van fugir davant de Judà, i Déu els posà a les seves mans. 17 Abies i el seu exèrcit els van infligir una gran desfeta: cinc-cents mil homes escollits d'Israel van caure morts. 18 Els israelites foren aleshores humiliats, mentre que   —782→   els jueus es feren forts, perquè havien confiat en Jahvè, el Déu dels seus pares. 19 Abies va perseguir Jeroboam i li prengué ciutats: Bet-El i les seves dependències, Jesanà i les seves dependències, i Efron i les seves dependències. 20 Jeroboam ja no conservà més la força en temps d'Abies. Jahvè el va atacar, i va morir.

21 Abies es féu fort. Es va casar amb catorze dones i va engendrar vint-i-dos fills i setze filles.

22 ⁵⁴⁰La resta dels fets d'Abies, els seus costums i les seves paraules consten a les memòries del profeta Addó.

(1)23 Abies reposà amb els seus pares, i el van enterrar a la ciutat de David. En lloc d'ell regnà el seu fill Asà. Al seu temps, el país va estar deu anys en pau.

14 Asà, rei de Judà.— (2)1 ⁵⁴¹Asà féu el bé que els ulls de Jahvè, el seu Déu, aproven. (3)2 Va treure els altars estrangers i els llocs alts, féu bocins les esteles i tallà els troncs sagrats. (4)3 Va dir a Judà que busquessin Jahvè, el Déu dels seus pares, i que practiquessin la llei i el manament. (5)4 Va treure de totes les ciutats de Judà els llocs alts i els obeliscos. El reialme va estar en pau durant el seu regnat. (6)5 Construí ciutats fortificades a Judà, ja que el país estava en pau i durant aquells anys no hi hagué guerra contra ell, perquè Jahvè li havia concedit repòs. (7)6 Va dir a Judà: «Fortifiquem aquestes ciutats i voltem-les d'un mur, de torres, de portes i de barres. El país és encara a la nostra disposició, ja que hem buscat Jahvè, el nostre Déu. L'hem buscat, i ens ha concedit repòs tot al voltant», Van construir i van prosperar. (8)7 Asà tenia un exèrcit de tres-cents mil homes de Judà, que duien escut i llança, i de dos-cents vuitanta mil de Benjamí, que duien broquer i tiraven l'arc. Tots ells eren homes valents.

Asà és atacat per Zaré. (9)8 Zaré, el cusita, va sortir contra ells amb un exèrcit d'un milió d'homes i tres-cents carros, i arribà fins a Maresà. (10)9 Asà li sortí a l'encontre i entaulà combat a la vall, al nord de Maresà. (11)10 Asà va invocar Jahvè, el seu Déu, i digué: «Vós no teniu cap dificultat per a socórrer   —783→   tant el qui té molta força com el qui no en té gens. Socorreu-nos, Jahvè, Déu nostre, que en vós confiem, i en el vostre nom hem vingut contra aquesta multitud. Vós sou, Jahvè, el nostre Déu. Que l'home no sigui més fort que vós!» (12)11 Jahvè va derrotar els etíops davant d'Asà i davant de Judà, i els etíops van fugir. (13)12 Asà, amb el seu exèrcit, els va perseguir fins a Guerar. Van caure tants etíops, que no els en quedà ni un de viu: foren esclafats davant de Jahvè i del seu campament. I van agafar un gran botí. (14)13 Van conquerir totes les ciutats dels voltants de Guerar, perquè el terror de Jahvè planava damunt d'elles, i saquejaren totes les ciutats, perquè hi havia un gran botí. (15)14 Atacaren també les tendes dels ramats i s'apoderaren d'una gran quantitat de moltons i de camells. Després se'n tornaren a Jerusalem.

15 El profeta Azaries exhorta Asà al culte veritable.— 1 L'esperit de Déu vingué sobre Azaries, fill d'Obed. 2 Es presentà davant d'Asà, i li digué: «Escolteu-me, Asà i tot Judà i Benjamí. Jahvè està amb vosaltres mentre vosaltres esteu amb ell; si el busqueu, se us fa trobadís; però, si l'abandoneu, ell també us abandona. 3 Durant molt de temps, Israel estarà sense el Déu veritable, sense sacerdot que ensenyi i sense llei. 4 Però, en la seva angoixa, tornarà a Jahvè, Déu d'Israel, el buscarà, i se li farà trobadís. 5 En aquell temps, no hi haurà pau per als qui van i vénen, perquè moltes pertorbacions afligiran tots els habitants de les contrades. 6 S'esclafaran nació contra nació i ciutat contra ciutat, perquè Déu els pertorbarà amb tota mena de calamitats. 7 Vosaltres, doncs, sigueu forts, i que les vostres mans no s'afebleixin; així les vostres obres tindran una recompensa».

8 En sentir Asà aquestes paraules i aquesta profecia, es decidí a fer desaparèixer les abominacions de tot el país de Judà i de Benjamí i de totes les ciutats que havia conquerit a la muntanya d'Efraïm, i restaurà l'altar de Jahvè que hi havia davant els pòrtics de Jahvè. 9 Va reunir tot Judà i Benjamí, i amb ells tots els forasters   —784→   d'Efraïm, de Manasés i de Simeó, donat que d'Israel havien passat a ell en gran nombre, veient que Jahvè, el seu Déu, era amb ell. 10 El mes tercer de l'any quinzè del regnat d'Asà, es reuniren a Jerusalem. 11 Aquell dia, sacrificaren a Jahvè, del botí que havien dut, set-cents vedells i set mil moltons. 12 Convingueren en el pacte de buscar Jahvè, el Déu dels seus pares, amb tot el cor i amb tota l'ànima; 13 aquell qui no busqués Jahvè, Déu d'Israel, el farien morir, des del petit fins al gran, des de l'home fins a la dona. 14 En van fer jurament a Jahvè amb veu alta i amb aclamacions, al so de les trompetes i dels corns. 15 Tot Judà s'alegrà del jurament que havien fet de cor. De bon grat l'havien buscat, i se'ls havia fet trobadís. I Jahvè els concedí repòs tot al voltant.

La idolatria desapareix. 16 ⁵⁴²El rei Asà també deposà la seva mare Maacà de la dignitat de reina mare, perquè havia fet un simulacre dedicat a Astarté. Asà va destruir el seu simulacre, l'esmicolà i el cremà al torrent del Cedró. 17 Amb tot, els llocs alts no foren suprimits; però durant tota la seva vida, el cor d'Asà fou íntegre. 18 Féu portar a la casa de Jahvè les ofrenes sagrades del seu pare i les seves pròpies ofrenes: plata, or i diversos objectes. 19 I no hi hagué guerra fins l'any trenta-cinc del regnat d'Asà.

16 Guerra amb Baasà, rei d'Israel.— 1⁵⁴³ L'any trenta-sis del regnat d'Asà, Baasà, rei d'Israel, va pujar contra Judà i començà de fortificar Ramà, per impedir que passés Asà, rei de Judà. 2 Aleshores Asà prengué plata i or dels tresors del temple de Jahvè i del palau reial i ho envià a Ben-Hadad, rei dels arameus, que residia a Damasc, amb aquest missatge: 3 «Jo i tu tenim un pacte, que ja tenien el meu pare i el teu. T'envio plata i or. Trenca el teu pacte amb Baasà, rei d'Israel, perquè es retiri de mi». 4 Ben-Hadad va escoltar el rei Asà i envià els comandants dels seus exèrcits contra les poblacions d'Israel. Va atacar Aion, Dan, Abel-Maim i tots els magatzems de provisions de les poblacions de Neftalí. 5 Quan Baasà ho va saber, va abandonar   —785→   l'obra de fortificació de Ramà i parà els treballs. 6 Llavors el rei Asà prengué tot Judà, i s'endugueren les pedres de Ramà i tota la fusta que Baasà havia emprat en les fortificacions, i amb aquells materials va fortificar Gabé i Masfà.

Hananí increpa Asà.— 7 Fou aleshores que el vident Hananí anà a trobar Asà, rei de Judà, i li digué: «Perquè t'has recolzat en el rei dels arameus i no has confiat en Jahvè, el teu Déu, per això l'exèrcit del rei dels arameus se t'ha escapat de les mans. 8 ¿Que potser els etíops i els libis no formaven un gran exèrcit, amb carros i cavalls molt nombrosos? Però, com que vas confiar en Jahvè, ell te'ls va posar a les mans. 9 Perquè els ulls de Jahvè recorren tota la terra per tal de mostrar-se fort en l'auxili d'aquells, els cors dels quals li pertanyen enterament. Aquesta negada has obrat sense seny; per això, des d'ara hi haurà guerra contra tu». 10 Asà es va indignar contra el vident i el féu ficar a la presó, irritat contra ell per això. I en aquella ocasió, Asà va maltractar alguns del poble.

Conclusió del regnat d'Asà.— 11 ⁵⁴⁴Els fets d'Asà, dels primers als darrers, consten al llibre dels reis de Judà i d'Israel. 12 Asà es posà malalt dels peus, l'any trenta-nou del seu regnat. La seva malaltia es tornà greu; amb tot, en el curs de la malaltia, no buscà Jahvè, sinó els metges. 13 Asà reposà amb els seus pares; va morir l'any quaranta-u del seu regnat. 14 El van enterrar al sepulcre que s'havia fet cavar a la ciutat de David. El feren reposar sobre un jaç ple de perfums i d'essències, preparades segons l'art de perfumeria, i li van cremar una foguera molt gran.

17 Josafat, rei de Judà.— 1 ⁵⁴⁵En lloc d'ell regnà el seu fill Josafat. I es féu fort contra Israel. 2 Posà tropes a totes les ciutats fortificades de Judà i governadors al país de Judà i a les ciutats d'Efraïm que el seu pare Asà havia conquerit. 3 Jahvè fou amb Josafat, ja que es comportà com ho havia fet el seu pare el primer temps, i no buscà els baals, 4 sinó que buscà el Déu del seu pare i seguí els seus preceptes, i no pas la   —786→   manera de comportar-se Israel. 5 Jahvè afermà el seu reialme a les seves mans. Tot Judà portava presents a Josafat, i adquirí moltes riqueses i molta glòria. 6 El seu cor avançà en els camins de Jahvè, i féu desaparèixer els llocs alts i les imatges d'Astarté de Judà.

7 L'any tercer del seu regnat, envià els seus oficials Ben-Hail, Obdies, Zacaries, Natanael i Miquees, per instruir les poblacions de Judà, 8 i amb ells els levites Semeïes Natanies, Zabadies, Asael, Semiramot, Jonatan, Adonies, Tobies i Tob-Adonies, així com els sacerdots Elisamà i Joram. 9 Van instruir Judà, duent amb ells el llibre de la llei de Jahvè; voltaren totes les poblacions de Judà i van instruir el poble.

10 El terror de Jahvè s'apoderà de tots els reialmes dels països del voltant de Judà, i no feren la guerra contra Josafat. 11 Alguns filisteus portaren a Josafat presents i plata com a tribut. També els àrabs li portaren bestiar menut: set mil set-cents moltons i set mil set-cents bocs.

12 Josafat anà fent-se gran fins a l'extrem. Va construir a Judà ciutadelles i ciutats de provisions. 13 Mantingué un gran tràfic a les ciutats de Judà i una guarnició de guerrers valents a Jerusalem. 14 Aquest n'és el cens per famílies; per a Judà, com a caps de milers: Ednàs, el cap, i amb ell tres-cents mil homes valents. 15 Al seu costat Johanan, el cap, i amb ell dos-cents vuitanta mil homes. 16 Al seu costat, Amasies, fill de Zecrí, que s'havia consagrat voluntàriament a Jahvè, i amb ell dos-cents mil homes valents. 17 A Benjamí, pertanyien: Eljadà, home valent, i amb ell dos-cents mil homes armats amb arc i escut. 18 Al seu costat, Jozabad, i amb ell cent vuitanta mil armats per a la guerra. 19 Aquests servien el rei, llevat dels que el rei havia col·locat a les ciutats fortificades de tot Judà.

18 Acab proposa la reconquesta de Ramot-Galaad.— 1 ⁵⁴⁶Josafat tenia abundància de riqueses i d'honor i es va emparentar amb Acab. 2 Al cap d'alguns anys, va baixar a trobar Acab a Samaria. Acab féu matar per a ell i per al poble que anava amb ell moltons i vedells en quantitat i el va induir a   —787→   atacar Ramot-Galaad. 3 Acab, rei d'Israel, digué a Josafat, rei de Judà: «¿Vindries amb mi a Ramot-Galaad?» Ell li respongué: «Jo sóc com tu, i el meu poble és com el teu poble; anirem, doncs, amb tu a la guerra».

Els falsos profetes encoratgen el projecte del rei. 4 Josafat digué al rei d'Israel: «Et demano que consultis la paraula de Jahvè». 5 El rei d'Israel va aplegar els profetes, en nombre d'uns quatre-cents, i els digué: ¿Haig d'anar a combatre contra Ramot-Galaad o me n'haig d'abstenir?» Ells respongueren: «Puja-hi, que Déu la posarà a les mans del rei». 6 Josafat preguntà: «¿No hi ha aquí cap més profeta de Jahvè per a consultar-lo?» 7 El rei d'Israel digué a Josafat: «Encara hi ha un home pel qual podríem consultar Jahvè, però no m'agrada, perquè no em profetitza res de bo, sinó desgràcies: és Miquees, fill de Jemlà». Josafat li digué: «No parlis així, rei!»

8 El rei d'Israel cridà un eunuc i li va dir: «De pressa, fes venir Miquees, fill de Jemlà». 9 El rei d'Israel i Josafat, rei de Judà, seien cada un al seu tron, amb els vestits reials, asseguts a l'era, a l'entrada de la porta de Samaria, i tots els profetes profetitzaven davant d'ells. 10 Sedequies, fill de Canaanà, s'havia fet uns corns de ferro i deia: «Això diu Jahvè: Amb uns corns com aquests, envestiràs els arameus fins que no en quedi rastre». 11 I tots els profetes profetitzaven igualment: «Puja a Ramot-Galaad; serà una campanya victoriosa; Jahvè posarà la ciutat a les mans del rei».

Miquees profetitza la derrota la mort del rei. 12 El missatger que havia anat a cridar Miquees li digué: «Mira, els oracles dels profetes són unànimement favorables al rei. Que el teu oracle sigui com els d'ells; anuncia la victòria». 13 Però Miquees digué: «Et juro per la vida de Jahvè, que li diré el que el meu Déu em digui». 14 Arribà davant del rei, i aquest li preguntà: «Miquees, ¿hem d'anar a combatre contra Ramot-Galaad o ens n'hem d'abstenir?» Ell li respongué: «Pugeu-hi; serà una campanya victoriosa; seran   —788→   posats a les vostres mans». 15 Però el rei li digué: «¿Quantes vegades t'hauré de conjurar que no em diguis més que la veritat en nom de Jahvè?» 16 Aleshores ell digué:

17 El rei d'Israel digué llavors a Josafat: «¿No t'he dit que no em profetitza res de bo, sinó desgràcies?» 18 Miquees replicà: «Escolteu, doncs, la paraula de Jahvè: He vist Jahvè assegut al seu tron i tot l'exèrcit del cel l'assistia a dreta i a esquerra. 19 Jahvè ha dit: «Qui seduirà Acab, rei d'Israel, perquè caigui a Ramot-Galaad?» L'un responia d'una manera i l'altre d'una altra. 20 Aleshores un esperit ha sortit, s'ha posat davant Jahvè i ha dit: «Jo el seduiré». Jahvè li ha preguntat: «Com ho faràs?» 21 Ell ha dit: «Em faré esperit de mentida a la boca de tots els seus profetes». Jahvè ha dit: «El seduiràs; obtindràs el que et proposes. Vés i fes-ho així». 22 Jahvè, doncs, ha posat un esperit de mentida a la boca d'aquests profetes teus, perquè Jahvè ha decretat contra tu la desgràcia».

23 Aleshores Sedequies, fill de Canaanà, va donar una bufetada a Miquees dient-fi: ¿Així l'esperit de Jahvè ha sortit de mi per parlar-te a tu?» 24 Miquees respongué: «Ja ho veuràs el dia que aniràs de cambra en cambra per amagar-te». 25 El rei d'Israel va manar: «Agafeu Miquees, porteu-lo a Amon, governador de la ciutat, i a Joàs, fill del rei, 26 i digueu-los: «Això diu el rei: Fiqueu aquest a la presó i tingueu-lo a pa i aigua, fins que jo torni en pau». 27 Miquees replicà: «Si tornes en pau, és que Jahvè no ha parlat per mi». I afegí: «Escolteu-ho, tots els pobles».

Mort d'Acab a Ramot-Galaad.— 28 El rei d'Israel i Josafat pujaren a Ramot-Galaad. 29 El rei d'Israel digué a Josafat: «Jo em disfressaré i aniré així al combat; però tu posa't els teus vestits». 30 El rei dels arameus havia manat als capitans dels seus carros: «No   —789→   ataqueu petit ni gran, sinó només el rei d'Israel». 31 Quan els capitans dels carros van veure Josafat, digueren: «És el rei d'Israel». I es van girar contra ell per atacar-lo. Però Josafat es posà a cridar, Jahvè el va ajudar i Déu els va allunyar d'ell. 32 En veure els capitans dels carros que no era el rei d'Israel, van deixar de perseguir-lo.

32 Però algú que disparà l'arc sense apuntar va ferir el rei d'Israel entre les juntures de la cuirassa. Acab digué al seu cotxer: «Gira i fes-me sortir del camp de batalla, que estic ferit!» 34 Però la batalla es va endurir aquell dia, i el rei d'Israel resistí dret en el carro davant els arameus fins al vespre; però, a la posta del sol, moria.

19 Jehú increpa Josafat. 1 Josafat, rei de Judà, tornà en pau a casa seva, a Jerusalem. 2 El vident Jehú, fill d'Hananí, li sortí a l'encontre i li digué: «¿Convé d'ajudar un malvat? ¿Estimaries tu els qui odien Jahvè? Per això, Jahvè està indignat contra tu. 3 Amb tot, hi ha en tu coses bones, perquè has cremat les imatges d'Astarté del país i has disposat el teu cor a buscar Déu».

Josafat institueix jutges a les ciutats.— 4 Josafat es va quedar a Jerusalem. Després tornà a recórrer el poble, des de Beer-Sabé fins a la muntanya d'Efraïm, i els reconduí a Jahvè, el Déu dels seus pares. 5 Va establir jutges al país, a totes i a cada una de les ciutats fortificades de Judà, 6 i els digué: «Estigueu atents al que feu, que no es pels homes que feu justícia, sinó per Jahvè; ell és amb vosaltres quan administreu justícia. 7 Que el temor de Jahvè, doncs, sigui damunt vostre, sigueu circumspectes en els vostres actes, que en Jahvè, el nostre Déu, no hi ha injustícia ni accepció de persones, ni accepta cap regar corruptor».

8 A més, Josafat va establir a Jerusalem levites, sacerdots i caps de família d'Israel per a administrar la justícia de Jahvè i per als litigis dels habitants de Jerusalem. 9 Els va manar: «Obreu amb temor de Jahvè, amb fidelitat i amb un cor íntegre. 10 Cada vegada que germans vostres,   —790→   residents a les seves poblacions, us portaran un procés, ja sigui d'un afer de venjança de sang, ja sigui de qüestions de llei sobre un manament, sobre estatuts, sobre drets, vosaltres els aclarireu perquè no es facin culpables davant de Jahvè i no es manifesti la seva indignació contra vosaltres i contra els vostres germans. Obreu així per no fer-vos-en culpables. 11 Mireu, el sacerdot Amaries us presidirà per a tot afer de Jahvè; Zabadies, fill d'Ismael, cap de la casa de Judà, per a tot afer reial. I els levites us faran d'escribes. Tingueu coratge i actueu, que Jahvè serà amb qui obra bé».

20 Victòria sobre els moabites i els ammonites.— 1 Després d'això, els moabites i els ammonites, juntament amb gent dels meunites anaren a fer la guerra contra Josafat. 2 Van anar a informar Josafat així: «Ve contra tu una gran multitud de l'altra banda del mar, d'Edom; són a Hasason-Tamar», és a dir, En-Gadi.

3 Josafat va tenir por i es disposà a buscar Jahvè, i va proclamar un dejuni a tot Judà. 4 Judà es va aplegar per invocar Jahvè. També de totes les poblacions de Judà vingueren per invocar Jahvè. 5 Josafat, col·locat enmig de l'assemblea de Judà i de Jerusalem, al temple de Jahvè, davant del nou atri, 6 digué: «Jahvè, Déu dels nostres pares, ¿no sou vós el Déu del cel, no domineu tots els reialmes de les nacions? A les vostres mans, hi ha la força i el poder, i no hi ha ningú que us resisteixi. 7 ¿No sou vós, Déu nostre, el qui vau expulsar els habitants d'aquest país de davant del vostre poble d'Israel i el vau donar per sempre a la descendència d'Abraham, el vostre amic? 8 Ells s'hi han establert i hi han construït un santuari al vostre nom, tot dient: 9 «Si ens sobrevé una calamitat, la guerra, la inundació, la pesta o la fam, ens posarem davant d'aquest temple, davant vostre —ja que el vostre nom és en aquest temple—, clamarem a vós del fons de la nostra angoixa, i vós ens escoltareu i ens salvareu. 10 Mireu, doncs, els moabites, els ammonites i els de la muntanya de Seïr, que vós no vau permetre a Israel   —791→   d'atacar, quan venia del país d'Egipte, i per això se'n va decantar i no els va destruir. 11 Mireu com ells ens recompensen ara venint a expulsar-nos del nostre heretatge, que ens vau donar en possessió. 12 O Déu nostre, no els fareu justícia? No tenim prou força davant d'aquesta gran multitud que ve contra nosaltres i no sabem què fer; però tenim els ulls posats en vós». 13 Tots els jueus, fins els nens, les dones i els seus fills, s'estaven drets davant de Jahvè.

14 Aleshores, enmig de l'assemblea, l'esperit de Jahvè vingué sobre Jahaziel, fill de Zacaries, fill de Banaïes, fill de Jeiel, fill de Matanies, el levita, un dels asafites, 15 i digué: «Escolteu, tots vosaltres, jueus, habitants de Jerusalem, i tu, rei Josafat. Així us parla Jahvè: No tingueu por, no us esglaieu davant d'aquesta gran multitud, que no us toca pas a vosaltres de combatre, sinó a Déu. 16 Demà baixeu contra ells. Pugen per la pujada de Sió, i vosaltres els trobareu a l'extrem de la vall, davant el desert de Jeruel. 17 No us toca a vosaltres de combatre en aquesta ocasió. Estigueu quiets, no us mogueu, i ja veureu, Judà i Jerusalem, la victòria de Jahvè a favor vostre. No tingueu por, no us esglaieu. Sortiu-los demà a l'encontre, que Jahvè serà amb vosaltres». 18 Josafat s'inclinà de cara a terra, i tots els jueus i els habitants de Jerusalem es prosternaren davant de Jahvè per adorar-lo. 19 Els levites d'entre els cahatites i els coreites s'alçaren per lloar Jahvè, Déu d'Israel, amb una veu fortíssima.

20 L'endemà van matinejar i van marxar cap al desert de Tecuè. Així que sortien, Josafat es parà i digué: «Escolteu-me, jueus i habitants de Jerusalem: tingueu fe en Jahvè, el vostre Déu, i us veureu segurs; creieu en els profetes, i triomfareu». 21 Després va tenir consell amb el poble i va disposar cantors per a Jahvè que amb ornaments sagrats el lloessin, en sortir davant l'exèrcit, tot dient: «Lloeu Jahvè, que perdura eternament el seu amor». 22 Així que començaren les aclamacions i les lloances, Jahvè parà una emboscada contra els ammonites, els moabites i els de la muntanya de Seïr que atacaven   —792→   Judà, i foren derrotats. 23 Els ammonites i els moabites s'alçaren contra els habitants de la muntanya de Seïr per dedicar-los a l'extermini i destruir-los. Però, un cop hagueren enllestit amb els habitants de Seïr, s'ajudaren els uns als altres a destruir-se.

24 Els jueus arribaren en un lloc d'observació mirant al desert, es giraren de cara a aquella multitud, i tot eren cadàvers ajaguts per terra: ni un supervivent. 25 Josafat i el seu exèrcit anaren a fer pillatge de les seves despulles: trobaren bestiar en quantitat, riqueses, vestits i objectes preciosos, i en van agafar tant, que no podien endur-s'ho. Es van passar tres dies fent pillatge de les despulles, de tantes com eren. 26 El quart dia, es reuniren a la vall de Beracà, i van beneir Jahvè. Per això, van anomenar aquell lloc vall de Beracà fins al dia d'avui. 27 Tots els jueus i els de Jerusalem, amb Josafat al davant, van emprendre el retorn a Jerusalem amb alegria, perquè Jahvè els havia omplert d'alegria a costa dels seus enemics. 28 Van entrar a Jerusalem amb arpes, cítares i trompetes, cap al temple de Jahvè. 29 El terror de Jahvè va planar sobre tots els reialmes dels països, quan sentiren que Jahvè havia lluitat contra els enemics d'Israel. 30 El reialme de Josafat estigué en pau, i el seu Déu li donà la pau tot al voltant.

Resum del regnat de Josafat.— 31 ⁵⁴⁷Josafat va regnar, doncs, a Judà. Tenia trenta-cinc anys quan fou rei, i regnà vint-i-cinc anys a Jerusalem. La seva mate es deia Azubà, i era filla de Selahí. 32 Va imitar la conducta del seu pare Asà, sense decantar-se'n i fent el bé que aproven els ulls de Jahvè. 33 Només que els llocs alts no foren suprimits, i el poble no redreçà encara el cor vers el Déu dels seus pares.

34 La resta dels fets de Josafat, dels primers als darrers, consten als Actes de Jehú, fill d'Hananí, inserits al Llibre dels reis d'Israel.

35 ⁵⁴⁸A més, Josafat, rei de Judà, s'associà amb Ocozies, rei d'Israel, que es va comportar impiament. 36 S'associà amb ell a fi de construir vaixells per anar a Tarsís. Van construir vaixells a Asion-Gàber. 37 Llavors Elièzer, fill   —793→   de Dodahu, de Maresà, va profetitzar així contra Josafat: «Ja que t'has associat amb Ocozies, Jahvè ha destruït la teva obra». Els vaixells es van estavellar i no pogueren anar a Tarsís.

21 1 ⁵⁴⁹Josafat reposà amb els seus pares i fou enterrat amb ells a la ciutat de David. En lloc d'ell regnà el seu fill Joram.

Joram, rei de Judà.— 2 Joram tenia germans, fills de Josafat: Azaries, Jahiel, Zacaries, Azaries, Miquel i Safaties. Tots aquests eren fills de Josafat, rei d'Israel. 3 El seu pare els donà molts presents de plata, or i joies, així com ciutats fortificades a Judà; però deixà el reialme a Joram, perquè era el primogènit. 4 Joram va prendre possessió del reialme del seu pare, s'hi va consolidar i va matar a fil d'espasa tots els seus germans i alguns dels caps d'Israel.

5 ⁵⁵⁰Joram tenia trenta-dos anys quan fou rei, i va regnar vuit anys a Jerusalem. 6 Va seguir el comportament dels reis d'Israel, com havia fet la casa d'Acab, i féu el mal que ofèn els ulls de Jahvè. Però Jahvè no va voler destruir la casa de David a causa de l'aliança que havia contret amb David i tal com havia promès de donar-li sempre una llàntia encesa a la seva presència.

8 Al seu temps, els edomites es van rebel·lar contra la dominació de Judà, i es van proclamar un rei. 9 Joram va marxar amb els seus capitans i amb els seus carros. Es va llevar de nit i va atacar els edomites, que l'havien encerclat juntament amb els caps dels carros. 10 Així Edom es va sostreure a la dominació de Judà fins al dia d'avui. Aquell mateix temps, també Lebnà es va sostreure a la seva dominació, perquè havia abandonat Jahvè, el Déu dels seus pares.

11 També ell féu llocs alts a les muntanyes de Judà, féu fornicar els habitants de Jerusalem i seduí Judà. 12 Llavors li arribà un escrit del profeta Elies⁵⁵¹, que deia: «Això diu Jahvè, Déu del teu pare David: Com que no has seguit la conducta del teu pare Josafat, ni la conducta d'Asà, rei de Judà, 13 sinó que has seguit la conducta dels reis d'Israel i has fet fornicar els jueus i els habitants de Jerusalem, tal com ho fa la casa   —794→   d'Acab, i has matat els teus germans, la família del teu pare, que eren millors que tu, 14 Jahvè enviarà una gran plaga al teu poble, als teus fills, a les teves dones i a tot el que tens. 15 I tu agafaràs greus malalties, una malaltia d'entranyes, de manera que les entranyes, a causa de la malaltia, et sortiran fora dia rera dia».

16 Jahvè va excitar contra Joram l'ànim dels filisteus i dels àrabs que vivien al costat dels etíops. 17 Van atacar Judà, hi van penetrar i van saquejar totes les riqueses que hi havia al palau reial, com també els seus fills i les seves dones. No li va quedar cap fill sinó Joacaz, el més petit de tots.

18 Després de tot això, Jahvè el va atacar a les entranyes amb una malaltia incurable. 19 Després de molt temps, al cap d'uns dos anys, li sortiren fora les entranyes de resultes de la seva malaltia, i morí enmig de dolors cruels. El poble no li féu cap foguera, com n'havia fet pels seus pares. 20 ⁵⁵²Tenia trenta-dos anys quan fou rei, i regnà vuit anys a Jerusalem. Se'n va anar sense deixar cap recança. El van enterrar a la ciutat de David, però no als sepulcres reials.

22 Ocozies, rei de Judà. 1 ⁵⁵³Els habitants de Jerusalem van fer rei en lloc d'ell Ocozies, el seu fill petit, perquè tots els més grans, els havia matat una banda que s'havia introduït al campament amb els àrabs. Així regnà Ocozies, fill de Joram, rei de Judà.

2 Ocozies tenia quaranta-dos anys quan fou rei, i va regnar un any a Jerusalem. La seva mare es deia Atalies, i era filla d'Amrí. 3 També va seguir el comportament de la casa d'Acab, perquè la seva mare li aconsellava de fer el mal. 4 Féu el mal que ofèn els ulls de Jahvè, com la casa d'Acab, ja que després de la mort del seu pare, aquests l'aconsellaven per corrompre'l. 5 Es va comportar segons els seus consells. Va anat amb Joram, fill d'Acab, rei d'Israel, a la guerra contra Hazael, rei dels arameus, a Ramot-Galaad. Els arameus van ferir Joram, 6 i se'n tornà a Jezrael per fer-se curar les ferides que li havien fet a Ramot, quan combatia contra Hazael, rei dels arameus. Ocozies, fill de Joram, rei   —795→   de Judà, va baixar a veure Joram, fill d'Acab, a Jezrael, perquè estava malalt. 7 ⁵⁵⁴Fou cosa de Déu, per humiliar Ocozies, que ell anés a veure Joram, ja que, així que va arribar, va sortir amb Joram a trobar Jehú, fill de Namsí, que Jahvè havia ungit per destruir la casa d'Acab. 8 Quan Jehú es dedicava a fer justícia a la casa d'Acab, va trobar els caps de Judà i els nebots d'Ocozies, els seus subordinats, i els va matar. 9 ⁵⁵⁵Després es posà a buscar Ocozies, el van capturar, mentre era amagat a Samaria, el van conduir a Jehú i el van fer morir. Però el van enterrar, perquè digueren: «Era fill de Josafat, que va buscar Jahvè amb tot el cor». Amb tot, no hi hagué ningú de la casa d'Ocozies capaç d'assumir la reialesa.

Atalies es fa reina de Judà.— 10 ⁵⁵⁶Quan Atalies, la mare d'Ocozies, va veure que el seu fill era mort, féu exterminar tot el llinatge reial de la casa de Judà. 11 Però Josabet, filla del rei, va agafar Joàs, fill d'Ocozies, el va sostreure d'entre els fills del rei que anaven a matar, i el posà amb la seva dida a la cambra dels llits. Així, Josabet, filla del rei Joram, muller del sacerdot Jojadà —perquè era germana d'Ocozies—, l'amagà d'Atalies, i no pogué matar-lo. 12 Es va quedar amb ella amagat al temple de Déu, durant sis anys, mentre Atalies regnava al país.

23 Jojadà proclama rei Joàs. Mort d'Atalies.— 1 ⁵⁵⁷L'any setè, Jojadà es va decidir a fer buscar els caps dels centurions, Azaries, fill de Jeroham, Ismael, fill de Johanan, Azaries, fill d'Obed, Maasies, fill d'Adales, i Elisafat, fill de Zecrí, i s'uní amb ells per un pacte. 2 Aquests van recórrer Judà, van aplegar de totes les ciutats de Judà els levites i els caps de família d'Israel i anaren a Jerusalem. 3 Tota aquesta assemblea féu un pacte al temple de Déu amb el rei, i Jojadà els digué: «Aquí teniu el fill del rei. Ell ha de ser rei, tal com Jahvè ho digué dels fills de David. 4 Feu això: un terç dels qui entreu en servei el dissabte en qualitat de sacerdots i de levites estarà a les portes dels llindars, 5 un terç es posarà al palau reial i un terç a la porta del fonament; i tot el poble que   —796→   estigui als atris del temple de Jahvè. 6 Ningú no entrarà al temple de Jahvè sinó els sacerdots i els ministres d'entre els levites. Aquests hi entraran, perquè són consagrats. Tot el poble observarà les prescripcions de Jahvè. 7 Els levites encercleu el rei tot al voltant, cadascun amb les seves armes a la mà, i, si algú vol entrar al temple, mateu-lo. Estigueu, doncs, amb el rei, quan entri i quan surti».

8 Els levites i tot Judà van fer tal com el sacerdot Jojadà havia ordenat: cadascun prengué els seus homes, els que entraven el dissabte i els que sortien, ja que el sacerdot Jojadà no havia acomiadat cap de les classes. 9 El sacerdot Jojadà donà als centurions les llances, els escuts i els pavesos del rei David, que guardaven al temple de Déu. 10 Féu col·locar tot el poble, cadascun amb l'arma a la mà, des del costat dret del temple fins al costat esquerre, entre l'altar i el temple, apostats al voltant del rei. 11 Llavors feren sortir fora el fill del rei, li posaren la diadema i les insignies reials i el van proclamar rei. Jojadà i els seus fills el van ungir i cridaren: «Visca el rei!»

12 Quan Atalies va senti el renou del poble, que corria i aclamava el rei, anà a trobar el poble al temple de Jahvè 13 i va veure el rei dret vora la columna, a l'entrada, amb els oficials i les trompetes vora el rei, i tot el poble del país ple d'alegria i tocant les trompetes, els cantors amb els instruments de música, els qui dirigien la lloança. Aleshores Atalies s'esquinçà els vestits i cridà: «Traïció traïció!» 14 El sacerdot Jojadà ordenà als centurions, oficial de I'exèrcit: «Feu-la sortir fora dels atris, i el qui la segueixi, mateu-lo». Ja que el sacerdot havia dit: «No la mateu a la casa de Jahvè» 15 Van fer lloc davant d'ell i, quan arribà al palau reial a l'entrada de la porta del cavalls, allí la van matar.

16 ⁵⁵⁸Jojadà va fer un pacte entre ell, tot el poble i el rei, que ells serien el poble de Jahvè. 17 Tot el poble va entrar al temple de Baal l'enderrocaren; van trinxar els seus altars i les seves imatges i degollaren davant els altars Natan, sacerdot de Baal.

18 El sacerdot Jojadà va posar vigilància al temple de Jahvè, sota la direcció dels sacerdots i dels levites, que   —797→   David havia repartit en seccions al temple de Jahvè per tal de sacrificar els holocaustos de Jahvè, segons és escrit a la llei de Moisès, amb alegria i amb cante, conforme a la disposició de David. 19 Va instal·lar porters a les portes del temple de Jahvè perquè no hi entrés cap mena d'impur.

20 Prengué els centurions, els notables, els governadors del poble i tota la gent del país, i va fer baixar el rei del temple de Jahvè. Per la porta superior, van anar al palau reial i feren seure el rei al tron reial. 21 Tota la gent del país es va alegrar, i la ciutat quedà tranquil·la. Quant a Atalies, l'havien matada amb l'espasa.

24 Joàs, rei de Judà.— 1 ⁵⁵⁹Joàs tenia set anys quan fou rei, i va regnar quaranta anys a Jerusalem. La seva mare es deia Sebià, i era de Beer-Sabé. 2 Joàs féu el bé que els ulls de Jahvè aproven tot el temps del sacerdot Jojadà. 3 Jojadà el féu casar amb dues dones, i va engendrar fills i filles.

Joàs fa reparar el temple.— 4 Després d'això, Joàs va tenir la intenció de restaurar el temple de Jahvè. 5 Va reunir els sacerdots i els levites i els digué: «Aneu a les ciutats de Judà i recolliu de tot Israel, cada any, diners per restaurar el temple del vostre Déu. I urgiu aquest afer». Però els levites no es donaren ànsia. 6 Llavors el rei cridà Jojadà, el cap, i li digué: «¿Per què no has exigit dels levites que aportin de Judà i de Jerusalem l'impost de Moisès, servent de Jahvè, sobre l'assemblea d'Israel per al tabernacle del testimoniatge? 7 Perquè la impia Atalies i els seus fills han devastat el temple de Jahvè i han emprat per als baals totes les coses consagrades al temple de Jahvè». 8 El rei va manar que fessin una caixa, i la van posar a fora de la porta del temple de Jahvè. 9 Van publicar per Judà i Jerusalem que portessin a Jahvè l'impost que Moisès, servent de Jahvè, havia ordenat a Israel en el desert. 10 Tots els caps i tot el poble es van alegrar i van tirar a la caixa les seves aportacions fins a omplir-la.

11 Quan duien la caixa a la inspecció del rei per mitjà dels levites, en veure que hi   —798→   havia molts diners, venien el secretari del rei i el funcionari del gran sacerdot i buidaven la caixa; després la portaven i la tornaven al seu lloc. Això, ho feien cada dia, i recolliren molts diners. 12 El rei i Jojadà els donaven als contramestres encarregats del treball del temple de Jahvè. Aquests contractaven picapedrers i fusters per a restaurar el temple de Jahvè, com també ferrers i bronzers per a consolidar el temple de Jahvè. 13 Els contramestres s'afanyaren, i el treball de la restauració, fet sota la seva direcció, anà progressant. Van restablir el temple de Déu al seu estat normal i el consolidaren. 14 Quan van haver acabat, portaren al rei i a Jojadà els diners sobrants, i en van fer objectes per al temple de Jahvè, utensilis per al servei i per als holocaustos, copes i objectes d'or i de plata.

Així van poder oferir sempre holocaustos durant tot el temps de Jojadà. 15 Però Jojadà es féu vell i ple de dies, i es va morir. Quan va morir, tenia cent trenta anys. 16 El van enterrar a la ciutat de David, amb els reis, ja que havia fet bé a Israel, a Déu i al seu temple.

Joàs fa matar el profeta Zacaries.— 17 Després de la mort de Jojadà, els caps de Judà anaren a prosternar-se davant del rei, i aquest els escoltà. 18 Abandonaren el temple de Jahvè, el Déu dels seus pares, i donaren culte als troncs sagrats i als ídols. La indignació de Jahvè es manifestà contra Judà i Jerusalem a causa de les seves culpes. 19 Envià profetes enmig d'ells per fer-los tornar a Jahvè i testimoniaren contra ells; però no en van fer cas. 20 Llavors l'esperit de Déu revestí Zacaries, fill del sacerdot Jojadà, el qual es presentà davant del poble i els digué: «Això diu Jahvè; ¿Per què transgrediu els manaments de Jahvè, sense treure'n cap profit? Ja que heu abandonat Jahvè, ell us abandonarà». 21 Aleshores es van conjurar contra ell i, per manament del rei, l'apedregaren a l'atri del temple de Jahvè. 22 El rei Joàs no es recordà del bé que el seu pare Jojadà li havia fet; així, féu matar el seu fill. Però, en morir, digué: «Que Jahvè ho vegi i en demani comptes!»   —799→  

23⁵⁶⁰ Al cap d'un any, l'exèrcit arameu el va atacar. Va anar a Judà i a Jerusalem, van exterminar d'entre el poble tots els seus caps i enviaren tot el botí al rei de Damasc. 24 És cert que l'exèrcit arameu havia vingut amb pocs homes, però Jahvè li va posar a les mans un exèrcit molt considerable, perquè havien abandonat Jahvè, el Déu dels seus pares. També van fer justícia de Joàs. 25 Quan se'n van retirar, deixant-lo greument malalt, els seus subordinats conspiraren contra ell per venjar la sang del fill del sacerdot Jojadà, i el van matar al seu llit. Va morir, i el van enterrar a la ciutat de David; però no el van enterrar al sepulcre dels reis. 26 Aquests són els qui van conspirar contra ell: Zabad, fill de Semaat, l'ammonita, i Jozabad, fill de Semarit, la moabita. 27 Pel que fa als seus fills, la forta contribució que li fou imposada i la restauració del temple de Déu, aquestes coses consten a les memòries del Llibre dels Reis. En lloc d'ell regnà el seu fill Amasies.

25 Amasies, rei de Judà. 1 ⁵⁶¹Amasies fou rei a l'edat de vint-i-cinc anys, i regnà vint-i-nou anys a Jerusalem. La seva mare es deia Joadan, i era de Jerusalem. 2 Féu el bé que els ulls de Jahvè aproven, però no amb un cor íntegre. 3 Quan el seu poder quedà consolidat, va matar els oficials que havien matat el rei, el seu pare. 4 Però no féu morir els seus fills, tal com prescriu la llei, el llibre de Moisès, on Jahvè ordena: «Els pares no han de ser condemnats a mort per culpa dels fills, ni els fills per culpa dels pares; cadascú ha de ser condemnat a mort pel seu propi pecat».

5 Amasies va aplegar els jueus i els constituí en famílies, en caps de milers i en caps de centenars per tot Judà i Benjamí. En féu el cens de vint anys en amunt, i trobà que eren tres-cents mil escollits, aptes per al combat, amb llança i escut. 6 A més, prengué a sou cent mil guerrers valents d'Israel per cent talents de plata. 7 Però un home de Déu l'anà a trobar i li digué: «O rei, que l'exèrcit d'Israel no vingui pas amb tu, que Jahvè no és amb Israel ni amb cap d'aquests efraïmites. 8 Vés-hi tot sol, actua, sigues fort en   —800→   el combat! Déu podria fer-te sucumbir davant l'enemic, ja que Déu té el poder d'ajudar i de fer sucumbir». 9 Amasies respongué a l'home de Déu: «¿I què n'haig de fer dels cent talents que he donat a la tropa d'Israel?» L'home de Déu replicà: «Jahvè pot donar-te més que això». 10 Amasies eliminà aquella tropa que li havia vingut d'Efraïm perquè se'n tornessin al seu lloc. Es van irritar molt contra Judà i se'n tornaren al seu lloc cremant d'ira.

11 Amasies, decidit a conduir el seu exèrcit, anà a la vall de la Sal i va derrotar deu mil homes de Seïr. 12 Els jueus en van capturar vius uns altres deu mil, que van conduir al cim de la Roca i d'allí els van precipitar; tots van quedar esclafats. 13 Quant als homes d'aquella tropa que Amasies havia fet tornar, en lloc d'endur-se'ls amb ell a la guerra, s'escamparen per totes les poblacions de Judà, des de Samaria fins a Bet-Horon, on van derrotar tres mil homes, i van fer un gran pillatge.

14 Després que Amasies hagué tornat de derrotar els edomites, s'emportà els déus dels de Seïr, els erigí com a déus, es prosternà davant d'ells i els cremà encens. 15 La ira de Jahvè s'enardí contra Amasies i li envià un profeta a dir-li: «¿Per què has anat a buscar uns déus que no han pogut alliberar el seu poble de les teves mans?» 16 Mentre ell li parlava, aquell el va interrompre: «¿Que potser t'hem fet conseller del rei? Calla, si no vols rebre!» El profeta va callar, però digué encara: «Sé que Déu ha decidit de destruir-te, perquè has fet això i no has escoltat el meu. consell».

Amasies i Joàs.— 17 ⁵⁶²Amasies, després d'haver fet consell, va enviar missatgers a Joàs, fill de Joacaz, fill de Jehú, rei d'Israel, a dir-li: «Vine, que ens veurem les cares!» 18 Joàs, rei d'Israel, envià a dir a Amasies, rei de Judà: «El card del Líban va enviar a dir al cedre del Líban: «Dóna la teva filla al meu fill per esposa». Però va passar una bèstia salvatge i va trepitjar el card. 19 Tu et dius: «He vençut Edom», i el teu cor s'ha ensuperbit. Gaudeix de la teva glòria i queda't a casa! ¿Per què has de provocar una desfeta i   —801→   caure amb tot el poble de Judà?»

20 Però Amasies no el va escoltar, perquè era cosa de Déu, que volia posar-los a les mans dels enemics, perquè havien buscat els déus d'Edom. 21 Llavors Joàs, rei d'Israel, va pujar i es va enfrontar amb Amasies, rei de Judà, a Bet-Sames, que pertany a Judà. 22 Judà fou derrotat per Israel, i cadascú va fugir a casa seva. 23 Joàs, rei d'Israel, féu presoner Amasies, rei de Judà, fill de Joàs, fill de Joacaz, a Bet-Sames, el conduí a Jerusalem i va obrir una bretxa de quatre-centes colzades a la muralla de Jerusalem, des de la porta d'Efraïm fins a la porta de l'Angle. 24 Després s'apoderà de tot l'or i la plata, de tota la vaixella que hi havia al temple de Déu, sota la custòdia d'Obed-Edom, i dels tresors del palau reial, com també dels ostatges, i se'n tornà a Samaria.

Conclusió del regnat d'Amasies.— 25 ⁵⁶³Amasies, fill de Joàs, rei de Judà, va viure encara quinze anys després de la mort de Joàs, fill de Joacaz, rei d'Israel. 26 La resta dels fets d'Amasies, dels primers als darrers, consten al llibre dels reis de Judà i d'Israel. 27 Després que Amasies es va decantar de Jahvè, van tramar una conjuració contra ell a Jerusalem, i va fugir a Laquís; però el van perseguir fins a Laquís, i allí el van matar. 28 El transportaren a cavall, i el van enterrar amb els seus pares a la ciutat de David.

26 Ozies, rei de Judà. 1 ⁵⁶⁴Tot el poble de Judà prengué Ozies, que tenia setze anys, i el proclamaren rei en lloc del seu pare Amasies. 2 Després que el rei reposà amb els seus pares, va fortificar Elat i la va restituir a Judà. 3 ⁵⁶⁵Ozies tenia setze anys quan fou rei, i regnà cinquanta-dos anys a Jerusalem. La seva mare es deia Jequelies, i era de Jerusalem. 4 Féu el bé que els ulls de Jahvè aproven, com tot el que féu el seu pare Amasies. 5 S'aplicà a buscar Déu durant tot el temps de Zacaries, que el va instruir en el temor de Déu. Mentre va buscar Jahvè, Déu el féu prosperar.

6 Va anar a fer la guerra contra els filisteus i va obrir bretxes a les muralles de Guet, de Jabné i d'Azot, i fortificà   —802→   ciutats a la regió d'Azot i a la dels filisteus. 7 Déu l'ajudà contra els filisteus i contra els àrabs que residien a Gur-Baal i contra els ammonites. 8 Els ammonites feren un present a Ozies, i la seva fama s'estengué fins anant cap a l'Egipte, perquè s'havia fet extraordinàriament poderós. 9 Ozies construí torres a Jerusalem, a la porta de l'Angle, a la porta de la Vall i a l'angle, i les fortificà. 10 Va construir també torres al desert i cavà molts pous, perquè tenia molt de bestiar a la Terra Baixa i a la plana, treballadors i vinyaters a les muntanyes i al Carmel. Tenia gust per l'agricultura.

11 Ozies tenia un exèrcit a punt per a combatre, que anava a la guerra per grups, segons el nombre del cens que n'havien fet l'escriba Jeiel i l'inspector Maasies, sota la direcció d'Hananies, un dels capitans del rei. 12 El nombre complet dels caps de família d'aquests homes era de dos mil sis-cents. 13 A les seves ordres, hi havia un exèrcit de tres-cents set mil cinc-cents homes, a punt per a combatre amb gran valentia, per socórrer el rei contra l'enemic. 14 Ozies va procurar a tot l'exèrcit escuts, llances, cascos, cuirasses, arcs i pedres de fona. 15 Féu fer a Jerusalem artefactes inventats enginyosament, destinats a sobre les torres i els angles, per tirar fletxes i pedres grosses. La seva fama s'estengué lluny, perquè fou secundat fins a fer-se poderós.

16 Quan fou poderós, el seu cor s'ensuperbí fins a la perdició. Va prevaricar contra Jahvè, el seu Déu, i penetrà al temple de Jahvè per fer fumejar sobre l'altar dels perfums. 17 Darrera d'ell, van entrar el sacerdot Azaries i vuitanta sacerdots valents de Jahvè, 18 i es van oposar al rei dient-li: «No et pertoca a tu, Ozies, de fer fumejar a Jahvè, sinó als sacerdots descendents d'Aharon, consagrats per a fer fumejar. Surt del Santuari, que has prevaricat. Això no et fa pas honor davant de Jahvè Déu». 19 Llavors Ozies, amb l'encenser per a fer fumejar a les mans, es va indignar. En indignar-se contra els sacerdots, aparegué lepra al seu front davant dels sacerdots, al temple de Jahvè, vota l'altar dels perfums. 20⁵⁶⁶ El gran sacerdot Azaries i tots els sacerdots es giraren cap a ell   —803→   i li veieren la lepra al front. El van fer sortir d'allí precipitadament, i ell també s'afanyà a sortir, perquè Jahvè l'havia castigat. 21 El rei Ozies continuà leprós fins al dia de la seva mort. Va viure en una casa separada, perquè havia estat exclòs del temple de Jahvè. Joatam, fill del rei, era prefecte del palau, i administrava justícia al poble del país.

22 La resta dels fets d'Ozies, dels primers als darrers, la va escriure el profeta Isaïes, fill d'Amós. 23 Ozies reposà amb els seus pares, i el van enterrar amb ells al camp de la sepultura dels reis, perquè deien: «Era leprós». En lloc d'ell regnà el seu fill Joatam.

27 Joatam, rei de Judà. 1⁵⁶⁷ Joatam tenia vint-i-cinc anys quan fou rei, i regnà setze anys a Jerusalem. La seva mare es deia Jerusà, i era filla de Sadoc. 2 Féu el bé que els ulls de Jahvè aproven, seguint tot el que feia el seu pare Ozies, llevat que va entrar al temple de Jahvè. Però el poble encara continuava corromput. 3 Va construir la Porta Superior del temple de Jahvè i féu també moltes obres a la muralla de l'Ofel. 4 Va construir ciutats a les muntanyes de Judà i ciutadelles i torres als boscos. 5 Va lluitar contra el rei dels ammonites, els va vèncer, i els ammonites li pagaren aquell any cent talents de plata, deu mil cors de blat i deu mil cors d'ordi. Un altre tant li pagaren els ammonites el segon i el tercer any. 6 Joatam es féu poderós, perquè es comportava rectament davant de Jahvè, el seu Déu.

7⁵⁶⁸ La resta dels fets de Joatam, totes les seves guerres, les seves accions, consten al llibre dels reis d'Israel i de Judà. 8 Tenia vint-i-cinc anys quan fou rei, i regnà setze anys a Jerusalem. 9 Joatam reposà amb els seus pares, i el van enterrar a la ciutat de David. En lloc d'ell regnà el seu fill Acaz.

28 Acaz, rei de Judà.— 1⁵⁶⁹ Acaz tenia vint anys quan fou rei, i regnà setze anys a Jerusalem. No féu el bé que els ulls de Jahvè aproven, com el seu pare David, 2 sinó que seguí la conducta dels reis d'Israel, féu estàtues de fosa als baals, 3 cremà encens a la vall de Ben-Hennom i féu passar els seus fills pel   —804→   foc, segons els costums abominables de les nacions que Jahvè havia desposseït davant els israelites. 4 Oferia víctimes i cremava encens als llocs alts, dalt dels turons i sota tots els grans arbres.

5 Jahvè, el seu Déu, el va posar a les mans del rei dels arameus, els quals el van derrotar i li van fer molts presoners, que van conduir a Damasc. També fou posat a les mans del rei d'Israel, que li va infligir una gran desfeta. 6 Faqué, fill de Romelies, va matar a Judà, en un sol dia, cent vint mil homes, tots homes valents, perquè havien abandonat Jahvè, el Déu dels seus pares. 7 Zacrí, un heroi d'Efraïm, va matar Maasies, fill del rei, Ezricam, intendent del palau, i Elcanà, el virrei.

8 Els israelites van fer dos-cents mil presoners d'entre els seus germans, dones, fills i filles, van saquejar-los un botí considerable i el dugueren a Samaria. 9⁵⁷⁰ Allí hi havia un profeta de Jahvè, que es deia Obed. Sortí a l'encontre de l'exèrcit que entrava a Samaria i els digué: «És per la indignació de Jahvè, el Déu dels vostres pares, contra Judà, que ell us els ha posats a les mans. Però vosaltres heu fet una matança entre ells amb un furor que ha arribat fins al cel. 10 I ara parleu de sotmetre-us aquests homes de Judà i de Jerusalem en qualitat d'esclaus i desclaves! ¿No és això fer-vos culpables també vosaltres mateixos davant de Jahvè, el vostre Déu? 11 Escolteu-me, doncs, i torneu els presoners que heu agafat d'entre els vostres germans, que la ira ardent de Jahvè és contra vosaltres».

12 Llavors alguns dels caps dels efraimites, Azaries, fill de Johanan, Baraquies, fill de Mosol·lamot, Ezequies, fill de Sel·lum, i Amasà, fill d'Adalí, s'alçaren contra els qui venien de l'expedició, 13 i els digueren: «No dugueu aquí aquests presoners, que seria carregar-nos d'un crim envers Jahvè. Vosaltres voldríeu augmentar els nostres pecats i el nostre crim; ja es prou gran el nostre crim i la ira ardent contra Israel». 14 Llavors els soldats abandonaren els presoners i el botí davant els caps de tota l'assemblea. 15 Els homes que havien estat designats pels seus noms prengueren els presoners i amb el botí vestiren els qui anaven nus; els vestiren, els calaren, els feren menjar i   —805→   beure, els curaren i conduïren els dèbils damunt d'ases, i els dugueren a Jericó, la ciutat de les palmeres, vora els seus germans. Després se'n tornaren a Samaria.

16 ⁵⁷¹Aquell temps, el rei Acaz va enviar missatgers al rei d'Assíria, perquè el socorregués. 17 Perquè fins i tot els edomites havien vingut, havien atacat Judà i havien fet presoners. 18 Els filisteus havien envaït les poblacions de la Terra Baixa, del Nègueb de Judà, i havien pres Bet-Sames, Aialon, Gaderot, Socó amb les seves dependències i Gamzó amb les seves dependències, i s'hi havien establert. 19 Jahvè havia humiliat Judà per culpa d'Acaz, rei d'Israel; aquest havia portat el desordre a Judà i havia prevaricat contra Jahvè. 20 Teglat-Falàsar, rei d'Assíria, el va atacar i el va assetjar, però no el pogué vèncer. 21 Acaz havia saquejat el temple de Jahvè, el palau reial i la casa dels caps, i ho havia donat al rei d'Assíria; però aquest no el va socórrer.

22 Durant el temps del seu setge, el rei Acaz continuà prevaricant contra Jahvè. 23 Oferí sacrificis als déus de Damasc, que l'havien castigat, i els digué: «Ja que els déus dels reis arameus els ajuden, jo els oferiré sacrificis, i m'ajudaran». Però van ser ocasió de ruïna per a ell i per a tot Israel. 24 Acaz aplegà els objectes del temple de Déu i els trossejà. Tancà les portes del temple de Jahvè i es féu altars per tots els angles de Jerusalem. 25 A cada població de Judà, féu llocs alts per fumejar encens a d'altres déus, i va irritar Jahvè, el Déu dels seus pares.

26⁵⁷² La resta dels seus fets i totes les seves accions, de les primeres a les darreres, consten al llibre dels reis de Judà i d'Israel. 27 Acaz reposà amb els seus pares, i el van enterrar a la ciutat, a Jerusalem; no el posaren als sepulcres dels reis d'Israel. En lloc d'ell regnà el seu fill Ezequies.

29 Ezequies, rei de Judà.— 1⁵⁷³ Ezequies fou rei a l'edat de vint-i-cinc anys, i regnà vint-i-nou anys a Jerusalem. La seva mare es deia Abià i era filla de Zacaries. 2 Féu el bé que els ulls de Jahvè aproven, com ho havia fet el seu pare David.

Purifica el temple.— 3 El primer any del seu regnat, el primer mes, va obrir les portes del temple de Jahvè i les restaurà. 4 Féu venir els sacerdots i els levites, els reuní a la plaça oriental 5 i els digué: «Levites, escolteu-me! Santifiqueu-vos i santifiqueu el temple de Jahvè, el Déu dels vostres pares, i elimineu del santuari la impuresa. 6 Els nostres pares han prevaricat i han fet el mal que els ulls de Jahvè, el nostre Déu, reproven, i l'han abandonat; han girat la cara del tabernacle de Jahvè i li han girat l'esquena. 7 Fins han tancat les portes del vestíbul i han apagat les llànties, no han fet fumejar encens ni han sacrificat holocaustos en el santuari del Déu d'Israel. 8 Per això, s'ha manifestat la indignació de Jahvè sobre Judà i Jerusalem, i n'ha fet objecte d'horror, d'estupor i d'escarni, com veieu amb els vostres propis ulls. 9 A causa d'això, els nostres pares han caigut per l'espasa, i els nostres fills, les nostres filles i les nostres dones són en captivitat. 10 Ara tinc intenció de cloure un pacte amb Jahvè, el Déu d'Israel, perquè decanti de nosaltres l'ardor de la seva ira. 11 Fills meus, ara no sigueu negligents, que Jahvè us ha escollit per a estar davant d'ell, perquè el serviu, li doneu culte, i li cremeu encens».

12 Llavors, s'alçaren els levites: Mahat, fill d'Amasai, i Joel, fill d'Azaries, dels fills de Cahat; dels fills de Merarí: Quis, fill d'Abdí, i Azaries, fill de Jahaleel; dels guersonites: Joà, fill de Zemmà, i Eden, fill de Joà; 13 dels fills d'Elisafan: Samrí i Jaiel; dels fills d'Asaf: Zacaries i Matanies; 14 dels fills d'Heman: Jahiel i Semeí; dels fills d'Iditun: Semeïes i Oziel. 15 Van reunir els seus germans, es van santificar i vingueren, segons l'ordre del rei, d'acord amb les prescripcions de Jahvè.

16 Els sacerdots entraren al temple de Jahvè per purificar-lo. Van treure a l'atri del temple de Jahvè totes les impureses que trobaren al temple de Jahvè, i els levites les prengueren per llençar-les fora, al torrent del Cedró. 17 Començaren la purificació el primer dia del primer mes, i el dia vuit del mes anaren al vestíbul de Jahvè i santificaren durant vuit dies el temple de Jahvè. El dia setze   —807→   del primer mes, havien acabat. 18 Després entraren a trobar el rei Ezequies i li digueren: «Hem purificat tot el temple de Jahvè, l'altar dels holocaustos amb tots els seus objectes, la taula del rengle amb tots els seus objectes; 19 tots els objectes que el rei Acaz havia allunyat durant el seu regnat per la seva prevaricació, els hem reparats i santificats, i són davant l'altar de Jahvè».

20 El rei Ezequies es llevà de bon matí, va reunir els caps de la ciutat i pujà al temple de Jahvè. 21 Van portar set vedells, set moltons, set anyells i set bocs per al sacrifici pel pecat, pel reialme, pel santuari i per Judà, i van dir als sacerdots, fills d'Aharon, que els sacrifiquessin sobre l'altar de Jahvè. 22 Van degollar els vedells, els sacerdots van recollir la sang i aspergiren l'altar; van degollar els moltons, i amb la sang aspergiren l'altar; van degollar els anyells, i amb la sang aspergiren l'altar. 23 Després van fer acostar els bocs del sacrifici pel pecat, davant el rei i l'assemblea, i els posaren les mans al damunt. 24 Els sacerdots els van degollar i vessaren la sang damunt l'altar per expiació per tot Israel, ja que era per tot Israel que el rei havia prescrit l'holocaust i el sacrifici pel pecat.

25 Va col·locar després els levites al temple de Jahvè amb címbals, arpes i citares, segons l'ordre de David, de Gad, el vident del rei, i del profeta Natan, ja que l'ordre provenia de Déu per mitjà dels seus profetes. 26 Els levites es col·locaren amb els instruments de David, i els sacerdots amb les trompetes. 27 Llavors Ezequies ordenà que sacrifiquessin l'holocaust damunt l'altar, i, així que començà l'holocaust, començaren el cant de Jahvè i el so de les trompetes, amb l'acompanyament dels instruments de David, rei d'Israel. 28 Tota l'assemblea estava prosternada, el cant ressonava i les trompetes retrunyien; tot plegat fins al final de l'holocaust. 29 Quan acabaren d'oferir el sacrifici, el rei i tots els qui eren amb ell s'agenollaren i es prosternaren. 30 El rei Ezequies i els caps digueren als levites que lloessin Jahvè amb les paraules de David i d'Asaf, el vident. Ells lloaren fins a entusiasmar-se, i s'inclinaren   —808→   i es prosternaren.

31 Ezequies prengué la paraula i dugué: «Ara vosaltres us heu consagrat a Jahvè. Acosteu-vos i porteu sacrificis de comunió i de lloança al temple de Jahvè». L'assemblea dugué sacrificis de comunió i de lloança i, el qui era generós, holocaustos. 32 El nombre de víctimes d'aquests holocaustos que dugué l'assemblea fou de setanta vedells, cent moltons i dos-cents anyells. Tot plegat per a l'holocaust a Jahvè. 33 Foren consagrats sis-cents vedells i tres mil moltons. 34 Només que els sacerdots eren pocs i no pogueren escorxar tots els holocaustos; per això, els seus germans, els levites, els ajudaren fins que fou acabada la tasca i fins que els sacerdots s'hagueren santificat, ja que els levites estaven més ben preparats per a santificar-se que no pas els sacerdots. 35 Hi hagué, a més, holocaustos en quantitat, amb els greixos dels sacrificis de comunió i amb les libacions per a l'holocaust. Així fou restablert el servei del temple de Jahvè.

36 Ezequies i tot el poble s'alegraren que Déu hagués obrat a favor del poble, ja que la casa fou feta ràpidament.

30 Celebració solemne de la Pasqua.— 1 Ezequies envià missatgers a tot Israel i Judà, i fins va escriure cartes a Efraïm i a Manasés, perquè vinguessin al temple de Jahvè, a Jerusalem, per celebrar una Pasqua per a Jahvè, Déu d'Israel. 2 El rei, els seus caps i tota l'assemblea acordaren a Jerusalem de celebrar la Pasqua el segon mes, 3 donat que no l'havien poguda celebrar al seu temps, perquè els sacerdots no s'havien santificat prou i el poble no s'havia reunit a Jerusalem. 4 La cosa va semblar bé al rei i a tota l'assemblea. 5 Decidiren de fer passar un avís per tot Israel, des de Beer-Sabé fins a Dan, que vinguessin a celebrar una Pasqua per a Jahvè, el Déu d'Israel, a Jerusalem, ja que de molt temps ençà no havia estat celebrada com està escrit.

6 Els correus partiren amb les cartes de la mà del rei i dels seus caps, per tot Israel i Judà, a dir, segons l'ordre del rei: «Israelites, convertiu-vos a Jahvè, el Déu d'Abraham, d'Isaac i d'Israel, a   —809→   fi que ell torne a la resta de vosaltres que s'ha escapat de les mans dels reis d'Assíria. 7 I no sigueu com els vostres pares i com els vostres germans, que han prevaricat contra Jahvè, el Déu dels seus pares, i els va lliurar a la ruïna, com veieu. 8 No us entossudiu ara com els vostres pares. Doneu la mà a Jahvè, veniu al santuari que ell ha consagrat per sempre més i serviu Jahvè, el vostre Déu, perquè decanti de vosaltres l'ardor de la seva ira. 9 Mitjançant el vostre retorn a Jahvè, els vostres germans i els vostres fills trobaran pietat davant els qui els han fets presoners, per poder tornar en aquest país, ja que Jahvè, el vostre Déu, és bondadós i piadós, i no us girarà la cara, si us convertiu a ell».

10 Els correus passaren de poble en poble pel país d'Efraïm i de Manasés fins a Zabuló; però es reien d'ells i els escarnien. 11 Només alguns homes d'Aser, de Manasés i de Zabuló es van humiliar i anaren a Jerusalem. 12 També a Judà hi hagué la mà de Déu per a infondre'ls la voluntat unànime de complir l'ordre del rei i dels caps, segons la prescripció de Jahvè. 13 Així, es va reunir a Jerusalem un poble nombrós per tal de celebrar la festa dels Àzims el segon mes; fou una reunió molt nombrosa. 14 Es posaren a retirar els altars que hi havia a Jerusalem i tots els encensers, i els llençaren al torrent del Cedró.

15 El catorze del segon mes, van immolar la Pasqua. Plens de confusió, els sacerdots i els levites se santificaren i dugueren holocaustos al temple de Jahvè. 16 Es mantingueren al seu lloc, segons el reglament, d'acord amb la llei de Moisès, l'home de Déu. Els sacerdots escampaven la sang que rebien de les mans dels levites. 17 Perquè n'hi havia molts a l'assemblea que no s'havien santificat; per això, els levites tenien la missió d'immolar les víctimes pasquals per tots els qui no eren purs, a fi de consagrar-los a Jahvè. 18 En efecte, una majoria del poble, molts d'Efraïm i de Manasés, d'Issacar i de Zabuló no s'havien purificat. Com que no havien menjat la Pasqua tal com està escrit, Ezequies va intercedir per ells dient: «Jahvè és bo i perdonarà 19 el qui haurà   —810→   disposat el seu cor a buscar Déu, Jahvè, el Déu dels seus pares, fins i tot sense la purificació del santuari». 20 I Jahvè va escoltar Ezequies i va perdonar el poble.

21 Els israelites que es trobaven a Jerusalem celebraren la festa dels Àzims durant set dies amb gran alegria. Els levites i els sacerdots lloaven Jahvè cada dia amb totes les forces. 22 Ezequies encoratjà tots els levites, que es mostraven molt entesos en les coses de Jahvè, i dugueren a terme la festa en set dies, immolant sacrificis de comunió i lloant Jahvè, el Déu dels seus pares. 23 Tota l'assemblea va estar d'acord a allargar la festa set dies més, i van fer fes ta set dies més amb alegria. 24 Perquè Ezequies, rei de Judà, havia destinat per a l'assemblea mil vedells i deu mil moltons. I molts sacerdots s'havien santificat. 25 Tota l'assemblea dels jueus es van alegrar, així com els sacerdots, els levites, tots els qui havien vingut d'Israel i que residien a Judà. 26 Hi va haver una gran alegria a Jerusalem, ja que des del temps de Salomó, fill de David, rei d'Israel, res de semblant no havia passat a Jerusalem. 27 Els sacerdots i els levites es posaren a beneir el poble. La seva veu fou escoltada i la seva oració arribà fins a la seva estança santa, fins al cel.

31 Ezequies extirpa la idolatria i reorganitza els ministres del temple. 1 Quan tot això fou enllestit, tots els israelites que es trobaven allí anaren per les poblacions de Judà, feren bocins les esteles, tallaren les imatges d'Astarté i destruïren completament els llocs alts i els altars de tot Judà, Benjamí, Efraïm i Manasés. Després tots els israelites se'n tornaren cadascun a les seves possessions, als seus pobles.

2 Ezequies va restablir les classes dels sacerdots i dels levites, cadascun segons la seva classe, segons el seu servei, tant sacerdots com levites, per als holocaustos i els sacrificis de comunió, per al servei, per a celebrar i lloar, i a les portes del campament de Jahvè. 3 Va fixar la part dels béns del rei per als holocaustos: els del matí i del vespre, els dels dissabtes, de les llunes noves i de les   —811→   festes, com està escrit a la llei de Jahvè. 4 Va dir també al poble, als habitants de Jerusalem, que donessin la part dels sacerdots i dels levites, perquè es mantinguessin ferms en la llei de Jahvè. 5 En divulgar-se la notícia, els israelites portaren sobrerament les primícies del blat i del most, de l'oli i de la mel, i de tot producte del camp; portaren el delme de tot en quantitat. 6 Els israelites i els jueus que residien en poblacions de Judà portaren també el delme dels vedells i dels moltons i el delme de les coses santes, consagrades a Jahvè, el seu Déu; i les donaren amuntegades. 7 El tercer mes, comentaren a disposar els munts, i el setè mes van enllestir. 8 Ezequies i els caps anaren a veure aquells munts i beneïren Jahvè i el seu poble d'Israel. 9 Ezequies va interrogar els sacerdots i els levites a propòsit d'aquells munts. 10 Azaries, el suprem sacerdot de la casa de Sadoc, respongué: «Des que van començar a portar la contribució al temple de Jahvè, mengem fins a saciar-nos i en sobra enormement, perquè Jahvè ha beneït el seu poble; i n'ha quedat aquesta gran quantitat».

11 Ezequies va manar que preparessin cambres al temple de Jahvè. Ho van fer, 12 i dugueren allà fidelment la contribució, el delme i les coses santes. L'intendent damunt d'elles era el levita Conenies; el seu germà Semeí era el segon. 13 Jahiel, Azaries, Nahat, Asael, Jerimot, Jozabad, Eliel, Jesmaquies, Mahat i Banaïes eren encarregats de la part de Conenies i del seu germà Semeí per ordre del rei Ezequies i d'Azaries, el prefecte de la casa del temple de Déu. 14 Coré, fill de Jemnà, el levita, el porter de la porta oriental, tenia a càrrec les ofrenes fetes voluntàriament a Déu, per distribuir la contribució de Jahvè i les coses molt santes. 15 Sota d'ell hi havia Eden, Benjamí, Josuè, Semeïes, Amaries i Sequenies, a les ciutats dels sacerdots, per fer fidelment la distribució als seus germans, segons les seves classes, tant al gran com al petit 16 —només que fossin inscrits com a mascles de tres anys en amunt—, a tots els qui entraven al temple de Jahvè, per a la funció de cada dia,   —812→   per al seu ministeri, segons les seves funcions, segons les seves classes.

11 La inscripció dels sacerdots es feia segons les seves famílies, i la dels levites, de vint anys en amunt, segons les seves funcions, segons les seves classes. 18 Havien de ser inscrits amb tota la seva mainada, dones, fills i filles que pertanyien a tota l'assemblea, ja que s'ocupaven puntualment de la distribució de les coses santes. 19 A més, els fills d'Aharon, els sacerdots que estaven als camps dels pradells de les seves ciutats, tenien a cada ciutat homes designats pels seus noms per a donar les porcions a tot mascle d'entre els sacerdots i a tothom qui era enregistrat entre els levites. 20 Ezequies ho féu així per tot Judà.

Féu el que és bo, el que és recte i el que és lleial davant de Jahvè, el seu Déu. 21 En tota obra que emprengué per al servei del temple de Déu, referent a la llei i al manament, ho feia tot buscant Déu amb tot el cor, i hi reeixia.

32 Invasió de Senaquerib.— 1⁵⁷⁴ Després d'aquests actes de fidelitat, Senaquerib, rei d'Assíria, va envair Judà, posà setge a les ciutats fortes i pensà d'apoderar-se'n. 2 En veure Ezequies que Senaquerib havia vingut i que tenia intenció d'atacar Jerusalem, 3 decidí amb els seus caps i amb els seus herois d'obturar les fonts que hi havia fora de la ciutat, i ells hi van col·laborar. 4 Llavors es reuní molta gent i van obturar totes les fonts i el torrent que corria pel mig de la terra, dient: «¿Per què han de venir els reis d'Assíria i han de trobar aigua abundant?» 5 Es va encoratjar, i va restaurar tota la muralla que havia estat enderrocada, amb torres al damunt i una segona muralla a l'exterior, va fortificar el Mel·ló de la ciutat de David i féu molts projectils i escuts. 6 Posà comandants al cap del poble, els reuní vota seu a la plaça de la porta de la ciutat i els encoratjà així: 7 «Sigueu forts i valents! No tingueu por, ni tremoleu davant el rei d'Assíria, ni davant tota la multitud que hi ha amb ell, que amb nosaltres hi ha més que no pas amb ell. 8 Ell té un braç de carn, però nosaltres tenim Jahvè, el   —813→   nostre Déu, per a auxiliar-nos i dur a terme els nostres combats». I el poble es va animar amb les paraules d'Ezequies, rei de Judà.

9 Després d'això, Senaquerib, rei d'Assíria, mentre era a Laquís amb tota la seva cort, envià els seus oficials a Jerusalem a trobar Ezequies, rei de Judà, i tots els jueus que eren a Jerusalem, per dir-los: 10 ⁵⁷⁵«Això diu Senaquerib, rei d'Assíria: «¿En què confieu per a quedar-vos assetjats a Jerusalem? 11⁵⁷⁶ ¿No us sedueix Ezequies per fer-vos morir de fam i de set, dient-vos: «Jahvè, el nostre Déu, ens salvarà de les mans del rei d'Assíria?» 12 ¿No és ell, Ezequies, qui ha suprimit els seus ilocs alts i els seus altars, i ha dit a Judà i a Jerusalem: «Davant un sol altar us prosternareu i damunt d'ell fareu fumejar l'encens?» 13⁵⁷⁷ ¿No sabeu el que hem fet, jo i els meus pares, a tots els pobles dels països? ¿És que els déus de les nacions dels països han pogut salvar el seu país de les meves mans? 14⁵⁷⁸ Entre tots els déus d'aquelles nacions que els meus pares han destruït, ¿quin ha pogut salvar el seu poble de les meves mans, perquè el vostre Déu us pugui salvar de les meves mans? 15⁵⁷⁹ Doncs, que Ezequies no us enganyi i us sedueixi així. No el cregueu, que cap déu de cap nació ni reialme no ha pogut salvar el seu poble de les meves mans ni de les mans dels meus pares; molt menys el vostre Déu us salvarà de les meves mans». 16 Els seus oficials encara parlaren més contra Jahvè Déu i contra el seu servent Ezequies. 17 A més, els va escriure una carta per vituperar Jahvè, el Déu d'Israel, i parlar contra ell així: «Com els déus de les nacions dels països no han pogut salvar els seus pobles de les meves mans, tampoc el Déu d'Ezequies no salvarà el seu poble de les meves mans». 18⁵⁸⁰ I es posaren a cridar amb veu forta en llengua jueva al poble de Jerusalem que era dalt de la muralla, per espantar-los i esglaiar-los i prendre així la ciutat. 19 Parlaven del Déu de Jerusalem com dels déus dels pobles de la terra, obra de les mans dels homes.

20 Llavors el rei Ezequies i el profeta Isaïes, fill d'Amós, pregaren per tot això i clamaren al cel. 21⁵⁸¹ Jahvè envià   —814→   un àngel que destruí tots els homes valents, els capitans i els oficials del campament del rei d'Assíria, el qual se'n tornà avergonyit al seu país. Després entrà al temple del seu Déu, i alguns dels seus fills el van matar allí amb l'espasa. 22 Així Jahvè va salvar Ezequies i els habitants de Jerusalem de les mans de Senaquerib, rei d'Assíria, i de les mans de tots els seus enemics, i els donà la pau tot al voltant. 23 Molts portaren una ofrena a Jahvè, a Jerusalem, i coses precioses a Ezequies, rei de Judà. Des d'aleshores, adquirí prestigi als ulls de totes les nacions.

Malaltia i mort d'Ezequies.— 24 ⁵⁸²Aquell temps, Ezequies es posà mortalment malalt. Però féu una pregària a Jahvè, i ell li va parlar i li concedí un prodigi. 25 Amb tot, Ezequies no va correspondre al benefici que li havia fet, perquè el seu cor es va enorgullir; per això, hi hagué indignació contra ell i contra Judà i Jerusalem. 26 Però Ezequies es va humiliar de l'orgull del seu cor, ell i els habitants de Jerusalem, i la indignació de Jahvè no caigué damunt d'ells en temps d'Ezequies. 27 Ezequies posseí riqueses i honor en molta abundància. Es féu tresors en plata, or, pedres precioses, aromes, escuts, i tota mena d'objectes de valor; 28 magatzems per a les collites de blat, most i oli; estables per a tota mena de bestiar i tota mena de ramats; 29 es procurà ciutats i una hisenda abundant de vedells i moltons, ja que Déu li havia donat una riquesa molt considerable.

30 Fou ell, Ezequies, qui obturà la sortida superior de les aigües de Guihon les conduí per sota cap a la banda occidental de la ciutat de David. Ezequies reeixí en totes les seves empreses. 31⁵⁸³ Amb tot, quan els intèrprets, els prínceps de Babel, li foren enviats per informar-se del prodigi que s'havia produït al país, Déu l'abandonà per provar-lo i per conèixer el fons del seu cor.

32⁵⁸⁴ La resta dels fets d'Ezequies i les seves obres piadoses consten en la visió del profeta Isaïes, fill d'Amós, i en el llibre dels reis de Judà i d'Israel. 33 Ezequies reposà amb els seus pares, i el van enterrar a la pujada dels sepulcres dels fills de David.   —815→   A la seva mort, tot Judà i els habitants de Jerusalem li feren honor. En lloc d'ell regnà el seu fill Manasés.

33 Manasés, rei de Judà.— 1 ⁵⁸⁵Manasés tenia dotze anys quan fou rei, i regnà cinquanta-cinc anys a Jerusalem. 2 Féu el mal que ofèn els ulls de Jahvè, les coses abominables que cometien les nacions que Jahvè havia desposseït davant els israelites. 3 Reconstruí els llocs alts que el seu pare Ezequies havia destruït. Va dedicar altars als baals, plantà troncs sagrats, es prosternava davant l'estelada i l'adorava. 4 Va construir altars al temple de Jahvè, tot i que Jahvè havia dit: «A Jerusalem hi haurà el meu nom per sempre».

5 Va dedicar altars a tota l'estelada, als dos atris del temple de Jahvè. 6 Féu passar els seus fills pel foc, a la vall de Ben-Hennom; es donà a l'observació dels núvols i d'altres presagis, féu encanteris, practicà la nigromància i altres arts d'endevinar. Feia de moltes maneres el mal que ofèn els ulls de Jahvè i que provoca la seva indignació. 7 Posà al temple de Déu l'ídol del tronc sagrat que havia fet, tot i que Jahvè havia dit a David i al seu fill Salomó: «Donaré per sempre el meu nom a aquest temple i a Jerusalem, que he escollit d'entre totes les tribus d'Israel. 8 No tornaré a fer vagar els peus d'Israel fora d'aquest país que he destinat als vostres pares, a condició només que siguin amatents a practicar tot el que jo els he manat, tota la llei, els estatuts i els preceptes transmesos per Moisès». 9 Però Manasés va seduir Judà i els habitants de Jerusalem, de manera que obraven pitjor que les nacions que Jahvè havia fet desaparèixer de davant els israelites. 10 Jahvè parlà a Manasés i al seu poble, però no en van fer cas.

11 Llavors Jahvè féu venir contra ells els caps de l'exèrcit del rei d'Assíria, que van agafar Manasés amb ganxos, el lligaren amb dues cadenes de bronze i el dugueren a Babel. 12 Quan es veié en l'angoixa, pregà Jahvè, el seu Déu, i s'humilià molt davant el Déu dels seus pares. 13 El va implorar, i Jahvè es deixà entendrir; escoltà la seva súplica i el tornà a Jerusalem,   —816→   el seu reialme. Manasés va reconèixer que Jahvè és Déu.

14 Després d'això, construí un mur a l'exterior de la ciutat de David, a l'oest de Guihon, a la vall, fins a la porta dels Peixos, féu que rodegés l'Ófel i el va aixecar molt. Posà caps militars a totes les ciutats fortes de Judà.

15 Retirà del temple de Déu els déus estrangers, el tronc sagrat i tots els altars que havia construït a la muntanya del temple de Jahvè i a Jerusalem, i els llençà fora de la ciutat. 16 Restaurà l'altar de Jahvè, hi oferí sacrificis de comunió i d'acció de gràcies, i manà a Judà que servis Jahvè, el Déu d'Israel. 17 Però el poble encara oferia sacrificis als llocs alts, per bé que només a Jahvè, el seu Déu.

18⁵⁸⁶ La resta dels fets de Manasés, la seva pregària al seu Déu i les paraules dels vidents que li parlaren en nom de Jahvè, Déu d'Israel, consten a les actes dels reis d'Israel. 19 La seva pregària, com Jahvè es deixà entendrir per ell, els seus pecats i les seves abominacions, els llocs on havia construït altars, aixecat troncs sagrats i els ídols, abans d'humiliar-se, tot consta a les Actes d'Hozai. 20 Manasés reposà amb els seus pares, i el van enterrar al seu palau. En lloc d'ell regnà el seu fill Amon.

Amon, rei de Judà.— 21⁵⁸⁷ Amon tenia vint-i-dos anys quan fou rei, i regnà dos anys a Jerusalem. 22 Féu el mal que ofèn els ulls de Jahvè com havia fet el seu pare Manasés. Amon oferí sacrificis i donà culte a tots els ídols que havia fet el seu pare Manasés. 23 No es va humiliar davant de Jahvè, com havia fet el seu pare Manasés; Amon va multiplicar la seva culpa. 24 Els seus oficials van conspirar contra ell i el van matar al seu palau. 25 Però el poble del país va matar tots els qui havien conspirat contra el rei Amon i van proclamar rei en lloc d'ell el seu fill Josies.

34 Josies, rei de Judà. 1⁵⁸⁸ Josies tenia vuit anys quan fou rei, i regnà trenta un anys a Jerusalem. 2 Féu el bé que els ulls de Jahvè aproven i segui la conducta del seu pare David, sense apartar-se'n a dreta ni a esquerra.

3 L'any vuitè del seu regnat, encara jovenet, començà a buscar el Déu del seu pare David, i l'any dotzè començà a purificar Judà i Jerusalem dels llocs alts, dels troncs sagrats, dels ídols i de les estàtues. 4⁵⁸⁹ Van abatre davant d'ell els altars dels baals, tallà els obeliscos que hi havia al damunt, esmicolà i polvoritzà els troncs sagrats, els ídols i les estàtues i els escampà sobre els sepulcres dels qui els havien ofert sacrificis. 5 Cremà els ossos dels sacerdots sobre els seus altars i purificà Judà i Jerusalem. 6 A les ciutats de Manasés, Efraïm, Simeó i fins de Neftali, i a les ruïnes del seu voltant, 7 va abatre els altars i els troncs sagrats, va moldre els ídols fins a polvoritzar-los, tallà tots els obeliscos per tot el país d'Israel, i se'n tornà a Jerusalem.

La restauració del temple.— 8⁵⁹⁰ L'any divuit del seu regnat, amb l'intent de purificar el país i el temple, envià Safan, fill d'Eselies, Maasies, cap de la ciutat, i Joaè, fill de Joacaz, el cronista, perquè restauressin el temple de Jahvè, el seu Déu. 9 Anaren a veure el gran sacerdot Helquies i li donaren els diners oferts al temple de Déu, que els levites, guardians del cancell, havien recollit de Manasés, d'Efraïm, de tota la resta d'Israel, de tot Judà i Benjamí i dels habitants de Jerusalem. 10 Els van donar als contramestres, encarregats de l'edifici del temple de Jahvè, i aquests els distribuïren per reparar i restaurar l'edifici. 11 També els donaren als fusters i als paletes per a comprar la pedra tallada i la fusta necessària per a les bigues i per a empostissar els bastiments que els reis de Judà havien destruït. 12 Aquests homes treballaven a consciència en l'obra. Estaven encarregats de dirigir-los els levites Jahat i Abdies, dels fills de Merarí, i Zacaries i Mosol·lam, dels fills dels cahatites, amb tots els levites entesos en instruments de música, 13 que eren encarregats dels camàlics i d'aquells qui dirigien tots els treballadors en cada mena de treball. Entre els levites, hi havia escribes, inspectors i porters.

Helquies troba el llibre de la Llei.— 14 Quan retiraven els diners oferts al temple   —818→   de Jahvè, el sacerdot Helquies va trobar el llibre de la Llei de Jahvè, transmesa per Moisès. 15⁵⁹¹ Helquies digué al secretari Safan: «He trobat el llibre de la Llei al temple de Jahvè». Helquies donà el llibre a Safan. 16 Safan portà el llibre al rei i li comunicà: «Els teus homes fan tot el que els ha estat manat: 17 han fet abocar els diners trobats al temple de Jahvè i els han donats als encarregats i als contramestres». 18 Després el secretari Safan li comunicà aquesta notícia: «El sacerdot Helquies m'ha donat un llibre». I Safan el llegí davant del rei.

Josies fa consultar una profetessa.— 19 En sentir el rei les paraules de la Llei, s'esquinçà els vestits. 20 Després donà aquesta ordre a Helquies, a Ahicam, fill de Safan, a Abdon, fill de Miquees, al secretari Safan, i al servent del rei Asaies: 21 «Aneu a consultar Jahvè per mi, per tota la resta d'Israel i de Judà sobre les paraules d'aquest llibre que ha estat trobat. Gran deu ser la indignació de Jahvè que s'ha encès contra nosaltres, perquè els nostres pares no van observar la paraula de Jahvè per posar en pràctica tot el que està escrit en aquest llibre».

22 Helquies i els enviats del rei anaren a trobar la profetessa Holdà, muller de Sel·lum, fill de Tecvà, fill d'Harahàs, guardià dels vestits. Vivia a Jerusalem, al districte segon; parlaren amb ella sobre això, 23 i ella els respongué: «Això diu Jahvè, Déu d'Israel: «Digueu a l'home que us ha enviat: 24 Això diu Jahvè: Faré venir sobre aquest lloc i els seus habitants una desgràcia, totes les malediccions escrites en el llibre que han llegit davant del rei de Judà, 25 perquè m'han abandonat i han ofert encens a d'altres déus, han provocat la meva indignació amb totes les obres de les seves mans. Per això, la meva severitat s'ha vessat contra aquest lloc i no s'apagarà». 26 Digueu al rei de Judà que us ha enviat per consultar Jahvè: «Això diu Jahvè, Déu d'Israel: les paraules que has sentit. 27 Ja que el teu cor s'ha ablanit, i t'has humiliat davant de Déu, en sentir les seves paraules contra aquest lloc i els seus habitants, t'has humiliat davant meu, t'has   —819→   esquinçat els vestits i has plorat davant meu, jo també t'he escoltat, diu Jahvè. 28 Jo t'acolliré amb els teus pares, quan seràs acollit en pau al teu sepulcre. Tu no veuràs res de la desgràcia que faré venir en aquest lloc i als seus habitants». I donaren la resposta al rei.

Lectura pública de la Llei i retorn a l'aliança.— 29 El rei va manar que es reunissin tots els ancians de Judà i de Jerusalem, 30 pujà al temple de Jahvè amb tots els homes de Judà, els habitants de Jerusalem, els sacerdots, els levites, tot el poble, petits i grans, i llegí davant d'ell totes les paraules del llibre de l'aliança trobat al temple de Jahvè. 31 El rei, dret vora la columna, es va comprometre davant de Jahvè a seguir Jahvè i a observar els seus preceptes, les seves prescripcions i els seus decrets, amb tot el cor i amb tota l'ànima, i a mantenir les paraules de l'aliança escrites en aquest llibre. 32 Féu que els qui es trobaven a Jerusalem i a Benjamí s'hi atenguessin. Els habitants de Jerusalem es conformaren a l'aliança de 35 Déu, del Déu dels seus pares. 36 Josies va suprimir totes les abominacions de tots els països dels israelites, i va comprometre tots els qui es trobaven a Israel a servir Jahvè, el seu Déu. Durant tot el temps de la seva vida, no es van decantar de Jahvè, el Déu dels seus pares.

35 Restauració de la Pasqua.— 1 ⁵⁹²Josies va celebrar una Pasqua de Jahvè a Jerusalem, i van immolar-la el dia catorze del mes primer. 2 Va restablir els sacerdots en les seves funcions i els encoratjà al servei del temple de Jahvè. 3 Digué als levites que instruïen tot Israel i que eren consagrats a Jahvè: «Poseu l'arca santa al temple que Salomó, fill de David, rei d'Israel, va construir. No heu de dur-la a les espatlles. Serviu ara Jahvè, el vostre Déu, i el seu poble d'Israel. 4 Estigueu preparats per famílies, per classes, d'acord amb el que va escriure David, rei d'Israel, i l'edicte del seu fill Salomó. 5 Estigueu al santuari segons les divisions de les famílies, pels vostres germans, els fills del poble, i segons la repartició de la família dels levites.   —820→   6 Immoleu la Pasqua, santifiqueu-vos i feu els preparatius per als vostres germans, per tal de fer segons la paraula de Jahvè, transmesa per Moisès».

7 Josies destrià per als fills del poble, per a tots els qui es trobaven allí, moltons, anyells i cabrits, en nombre de trenta mil, tot per als sacrificis pasquals, i tres mil bous; tot plegat, de la propietat del rei. 8 També els seus caps destinaren una ofrena voluntària per al poble, per als sacerdots i per als levites. Helquies, Zacaries i Jahiel, intendents del temple de Déu, donaren als sacerdots, per al sacrifici pasqual, dos mil sis-cents moltons, a més de tres-cents bous. 9 Conenies i els seus germans Semeïes i Natanael, i Hasabies, Jeiel i Jozabad, caps dels levites, van oferir als levites per al sacrifici pasqual cinc mil moltons, a més de cinc-cents bous.

10 Fou organitzat el servei: els sacerdots eren als seus llocs, i els levites, segons les seves classes, d'acord amb l'ordre del rei. 11 Van immolar la Pasqua; els sacerdots escamparen la sang rebuda de les mans dels levites, i aquests escorxaven les víctimes. 12 Posaren a part els holocaustos per donar-los als fills del poble, segons les divisions per famílies, a fi d'oferir-los a Jahvè, tal com està escrit al llibre de Moisès. Així també per als bous. 13 Van coure la Pasqua al foc, tal com és prescrit; les coses santes, les van coure en calderes, olles i perols, i les dugueren de seguida a tots els del poble. 14 Després van fer els preparatius per a ells i per als sacerdots, donat que els sacerdots, fills d'Aharon, van estar ocupats fins a la nit oferint l'holocaust i els greixos. Per això, els levites van fer els preparatius per a ells i per als sacerdots, fills d'Aharon. 15 Els cantors, fills d'Asaf, estaven al seu lloc, segons l'ordre de David, d'Asaf, d'Heman i d'Iditun, vidents del rei, i els porters eren a cada porta; ningú no hagué d'allunyar-se del seu servei, ja que els seus germans, els levites, havien fet els preparatius per ells.

15 Així fou organitzat aquell dia tot el servei de Jahvè per celebrar la Pasqua i per oferir holocaustos sobre l'altar de Jahvè, segons l'ordre del rei Josies. 17 Els   —821→   israelites que eren allí van celebrar aquell temps la Pasqua i la festa dels Àzims durant set dies. 18 ⁵⁹³No havia estat celebrada a Israel una Pasqua igual des del temps del profeta Samuel, i cap dels reis d'Israel no va celebrar una Pasqua com la que celebraren Josies, els sacerdots, els levites i tot Judà i Israel que es trobaven allí i tots els habitants de Jerusalem. 19 Aquesta Pasqua fou celebrada l'any divuit del regnat de Josies.

Mort de Josies.— 20⁵⁹⁴ Després de tot això que Josies havia organitzat al temple de Jahvè, Necaó, rei d'Egipte, pujà a fer la guerra a Carcamis, vora l'Eufrat, i Josies li sortí al pas. 21 Necaó li envià missatgers a dir-li: «¿què hi ha entre jo i tu, rei de Judà? No és pas contra tu que jo vinc avui, sinó que el meu combat és vota l'Eufrat, i Déu m'ha dit que m'afanyés. Deixa't de fer oposició a Déu, que és amb mi, perquè ell no et destrueixi!» 22 Però Josies no se'n va apartar, sinó que, per combatre'l, es va disfressar i no va escoltar les paraules de Necaó, que venien de la boca de Déu. Anà a combatre a la plana de Maguedó. 23 Els arquers van tirar contra el rei Josies, i aquest digué als seus subordinats: «Traieu-me, que estic greument ferit». 24 Els seus subordinats el tragueren del carro i el feren muntar en un altre que ell tenia, i el conduïren a Jerusalem. Va morir, i fou enterrat als sepulcres dels seus pares. Tot Judà i Jerusalem van fer dol per Josies. 25 Jeremies féu una complanta sobre Josies, i tots els cantors i totes les cantor es s'han ocupat de Josies en les seves lamentacions fins al dia d'avui, i n'han fet un costum a Israel. Són escrites entre les lamentacions.

26⁵⁹⁵ La resta dels fets de Josies, les seves obres piadoses segons el que hi ha escrit a la llei de Jahvè 27 i les seves accions, de les primeres a les darreres, consten al llibre dels reis d'Israel i de Judà.

36 Joacaz, rei de Judà. 1⁵⁹⁶ El poble del país prengué Joacaz, fill de Josies, i el féu rei a Jerusalem en lloc del seu pare. 2 Joacaz tenia vint-i-tres anys quan fou rei, i regnà tres mesos   —822→   a Jerusalem. 3 El rei d'Egipte el destituí a Jerusalem i va imposar al país una contribució de cent talents de plata i d'un talent d'or. 4 El rei d'Egipte féu rei de Judà i Jerusalem el seu germà Eljaquim i li canvià el nom pel de Joaquim. Necaó agafà el seu germà Joacaz i el conduí a l'Egipte.

Joaquim, rei de Judà. 5 ⁵⁹⁷Joaquim tenia vint-i-cinc anys quan fou rei, i regnà onze anys a Jerusalem. Féu el mal que ofèn els ulls de Jahvè, el seu Déu. 6 Nabucodonosor, rei de Babilònia, pujà contra ell i el lligà amb una doble cadena de bronze, per conduir-lo a Babilònia. 7 Nabucodonosor s'endugué a Babilònia una part dels objectes del temple de Jahvè i els posà al seu palau de Babilònia. 8⁵⁹⁸ La resta dels fets de Joaquim, les abominacions que va cometre i tot el que ha estat trobat contra ell consta al Llibre dels reis d'Israel i de Judà. En lloc d'ell regnà el seu fill Joaquín.

Joaquín, rei de Judà.— 9 ⁵⁹⁹Joaquín tenia vuit anys quan fou rei, i regnà tres mesos i deu dies a Jerusalem. Féu el mal que ofèn els ulls de Jahvè. 10 Al retorn de l'any, el rei Nabucodonosor el féu conduir a Babilònia, amb els objectes preciosos del temple de Jahvè. I féu rei de Judà i Jerusalem el seu germà Sedequies.

Sedequies, rei de Judà. 11⁶⁰⁰ Sedequies tenia vint-i-un anys quan fou rei, i regnà onze anys a Jerusalem. 12 Féu el mal que ofèn els ulls de Jahvè, el seu Déu, i no s'humilià davant del profeta Jeremies, que parlava de part de Jahvè. 13 A més, es revoltà contra el rei Nabucodonosor, que li havia fet prestar jurament per Déu. El va fer obstinar-se i va endurir-li el cor, perquè no es convertís a Jahvè, Déu d'Israel. 14 També tots els caps dels sacerdots i el poble van sobresortir a prevaricar segons les abominacions de les nacions, i profanaren el temple de Jahvè, que ell havia santificat a Jerusalem. 15 Jahvè, Déu dels seus pares, de bona hora i sense parar, els havia enviat amonestacions per mitjà dels missatgers de Déu, ja que es compadia del seu poble i del lloc   —823→   on vivien. 16 però ells feien befa dels missatgers de Déu, menyspreaven les seves paraules i escarnien els seus profetes, fins que la indignació de Jahvè contra el seu poble pujà en un grau irremeiable.

Destrucció de Jerusalem i deportació a Babilònia. 17⁶⁰¹ Féu pujar contra ells el rei dels caldeus, el qual va matar els seus joves amb l'espasa al seu santuari, sense compadir-se ni dels joves, ni de les noies, ni dels vells, ni dels decrèpits; i ho va posar tot a les seves mans. 18 Transportà a Babilònia tots els objectes del temple de Déu, grans i petits, els tresors del temple de Jahvè, els tresors del rei i dels seus caps. 19 Van cremar el temple de Déu, enderrocaren la muralla de Jerusalem, calaren foc a tots els seus palaus, i tots els seus objectes preciosos foren destruïts. 20 S'endugué captius a Babilònia els qui s'havien escapat de l'espasa; foren esclaus d'ell i dels seus fills fins que dominà el reialme de Pèrsia, 21 a fi que es complís la paraula que Jahvè havia dit per boca de Jeremies: «Fins que el país gaudeixi dels seus dissabtes, descansarà durant tot el temps de la desolació, per tal de complir els setanta anys».

Decret de Cir.— 22 L'any primer de Cir, rei de Pèrsia, per tal que es complís la paraula que Jahvè havia dit per boca de Jeremies, Jahvè va desvetllar l'esperit de Cir, rei de Pèrsia, el qual féu proclamar per tot el seu reialme, de viva veu i també per escrit, un edicte que deia: 23 «Això diu Cir, rei de Pèrsia: «Jahvè, Déu del cel, m'ha donat tots els reialmes de la terra, i m'ha encarregat de construir-li un temple a Jerusalem, a Judà. Qualsevol d'entre vosaltres que sigui del seu poble, que Jahvè, el seu Déu, sigui amb ell, i que hi pugi...»⁶⁰²