III. La saviesa ha salvat els justos dels mals amb què Déu judica els pecadors i els idòlatres (Sa. 10,1 - 19,22)
Adam
10 1 Ella guardà amb sol·licitud el pare del món, | |||
la primera criatura, quan encara era sol; | |||
l'aixecà de la caiguda | |||
2 i li donà força per a dominar tota cosa. |
Caín
3 Un home injust, tanmateix, que s'apartà de la saviesa, | |||
endut per la seva ira; | |||
es perdé pels seus furors fratricides. |
Noè i el diluvi
4 I quan, per culpa d'ell, les aigües cobriren la terra, | |||
la saviesa salvà altra vegada l'home just | |||
posant-se al timó d'unes fustes de no res. |
—1409→
Confusió de Babel i Abraham
5 I quan, per la seva concòrdia en la maldat, | |||
els pobles caigueren en la confusió, | |||
encara la saviesa conegué el just, | |||
el guardó irreprotxable per a Déu | |||
i el mantingué fort davant l'amor entranyable pel fill. |
Lot i Sodoma
6 Ella mateixa, quan eren destruïts els impius, preservà el just, | |||
mentre fugia del foc que plovia sobre les cinc ciutats. | |||
7 Testimonis encara d'aquesta maldat, | |||
ha quedat ennegrida la terra deserta, | |||
unes plantes hi fan fruits que no arriben a madurar | |||
i, en record d'una ànima incrèdula, s'hi dreça una columna de sal. |
Reflexions
8 És ben cert; qui ha passat de llarg ran de la saviesa | |||
no sols s'ha emportat el perjudici de no conèixer el bé, | |||
sinó que ha deixat als vivents un monument de la seva niciesa; | |||
de manera que no han quedat ocultes les seves fallades. | |||
9 La saviesa, en canvi, ha preservat de penes els qui la cultiven. |
Jacob
10 Ella conduí per bons camins | |||
el just que s'escapava del furor del seu germà, | |||
li mostrà el regne de Déu | |||
i li donà el coneixement dels llocs sants. | |||
—1410→ | |||
Obrí un camí als seus esforços | |||
i féu fructificar els seus treballs, | |||
11 l'assistí contra l'avarícia dels qui l'oprimien | |||
i l'emplenà de riqueses. | |||
12 El guardà sol·lícita contra els enemics | |||
i l'assegurà contra els qui li paraven emboscades. | |||
El coronà en combat duríssim, | |||
perquè sabés que la pietat és més forta que tot. |
Josep
13 Ella tampoc no va deixar el just, quan fou venut, | |||
sinó que el preservà de pecar. | |||
14 Va baixar amb ell a la masmorra, | |||
no l'abandonà en les cadenes | |||
fins que li portà el ceptre de reialesa | |||
i el poder sobre els qui el manaven. | |||
Convencé de mentida els qui l'havien acusat, | |||
i li donà una glòria eterna. |
El poble sant, alliberat de l'Egipte
15 Fou ella qui deslliurà de la nació opressora | |||
el poble sant, la raça irreprotxable. | |||
16 Entrà en l'ànima d'un servent del Senyor, | |||
que plantà cara a reis terribles amb prodigis i senyals. | |||
17 Donà als sans el premi de les seves fatigues, | |||
els féu de guia en una ruta meravellosa: | |||
els fou ombra durant el dia | |||
i claror d'estels durant la nit. | |||
18 Els féu travessar el mar Roig, | |||
i els dugué pel mig de les aigües; | |||
19 en canvi, submergí els seus enemics, | |||
i després els escopí de les fondàries del mar. | |||
20 Així, els justos espoliaren els impius, | |||
entonaren un himne, Senyor, al vostre sant nom | |||
—1411→ | |||
i lloaren a l'una la vostra mà vencedora, | |||
21 perquè la saviesa obrí la boca dels muts | |||
i féu que parlés clar la llengua dels infants. |
Les proves del poble en el desert, comparades amb les plagues d'Egipte. L'aigua.
11 1 Féu reeixir les seves empreses per mà d'un sant profeta. | |||
2 Travessaren un desert deshabitat, | |||
acamparen en llocs intransitables; | |||
3 van resistir els adversaris i rebutjaren els enemics. | |||
4 Passaren set, us invocaren, | |||
i els sortí aigua de la roca viva; | |||
de la pedra dura, un remei per a la set. | |||
5 Perquè allò mateix amb què els enemics foren castigats, | |||
es convertí en un favor per a ells, | |||
quan no podien més. | |||
6 En lloc de la font perenne d'un riu | |||
—enterbolit per la sang i l'argila, | |||
7 en càstig de l'ordre de matar els infants—, | |||
donàreu a aquests de manera inesperada aigua de sobres, | |||
8 i la set que aleshores patiren els mostrava | |||
com havíeu castigat els adversaris. | |||
9 Així, quan foren provats, | |||
bé que la vostra pedagogia era compassiva, | |||
entengueren la tortura dels impius | |||
quan els judicàveu amb ira. | |||
10 Uns, els posàveu a prova com un pare quan renya; | |||
els altres, com un rei inflexible, | |||
els condemnàveu i els castigàveu. | |||
11 Es consumien de la mateixa manera, | |||
un cop els vostres van ser fora, com quan eren entre ells. | |||
12 El record de les coses passades | |||
els entristia doblement i els feia gemegar: | |||
13 Quan veieren que, d'allò amb què havien estat castigats, | |||
els altres en treien benefici, | |||
sentien la mà del Senyor; | |||
—1412→ | |||
14 aquell qui antany com expòsit llançaren, | |||
i van rebutjar enmig de burles, | |||
al final de tot el contemplaven, | |||
veient com era diferent de la dels justos | |||
la set que ells havien passat. |
Moderació en les plagues d'animals que castigaven la idolatria d'Egipte
15 Per les seves creences insensates i falses, | |||
que els enganyaven | |||
i els feien adorar rèptils sense raó i bèsties fastigoses, | |||
els enviàreu, venjador, colles d'animals irracionals, | |||
16 per fer-los saber que amb allò amb què un peca, | |||
amb allò mateix és castigat. | |||
17 No era difícil a la vostra mà totpoderosa, | |||
que va fer el món de matèria informe1299, | |||
d'enviar contra ells colles d'óssos, o lleons intrèpids, | |||
18 o feres acabades de crear, ferotges, desconegudes, | |||
que tiressin un alè de foc | |||
i deixessin anar una bafarada sorollosa, | |||
o llancessin pels ulls espantoses guspires | |||
19 i que, no sols els haurien anorreats, si els atacaven, | |||
sinó que una sola mirada els hauria matats d'espant. | |||
20 A part d'això, una sola bufada els podia fer caure, | |||
perseguits per la vostra justícia | |||
i esventats pel buf del vostre poder. | |||
Però heu decidit tota cosa amb mesura, comptada i sospesada. | |||
21 Perquè a cada moment disposeu d'una força immensa, | |||
i el poder del vostre braç, qui el resistirà? | |||
22 El món sencer és davant vostre | |||
com el pes que tot just inclina la balança, | |||
o com la gota de rosada matinal que es posa sobre la terra. | |||
23 Però, perquè tot ho podeu, us compadiu de tothom, | |||
i dels pecats dels homes n'aparteu els ulls | |||
—1413→ | |||
a fi que puguin convertir-se. | |||
24 Perquè vós estimeu tot allò que existeix, | |||
i res no us fa fàstic d'allò que heu creat. | |||
Si no haguéssiu estimat una cosa, no l'hauríeu pas feta. | |||
25 ¿Com subsistiria res, si vós no volguéssiu, | |||
o què seguiria existint, si vós no ho cridéssiu? | |||
26 Vós planyeu totes les coses perquè són vostres, | |||
Senyor, amic de la vida; | |||
12 1 Perquè el vostre alè incorruptible és en tots. | |||
2 Per això, els qui es desencaminen, | |||
els castiguen de mica en mica, | |||
i els repreneu servint-vos d'allò mateix en què pecaren, | |||
perquè s'apartin així de la maldat, | |||
i creguin en vós, Senyor. |
Moderació en l'extermini dels cananeus
3 També havíeu avorrit | |||
els antics habitants de la vostra terra santa, | |||
4 per les seves obres abominables, | |||
pràctiques de màgia i ritus sacrílegs. | |||
5 Mataven els fills a sang freda, devoradors d'entranyes, | |||
que celebraven banquets de carn humana i de sang, | |||
iniciats als misteris enmig d'orgies religioses; | |||
6 pares assassins de vides indefenses. | |||
Decidíreu, dones, de perdre'ls per la mà dels nostres pares, | |||
7 a fi que la terra que estimàveu més que totes | |||
acollís una digna població de fills de Déu. | |||
8 Doncs bé, aquests, que al capdavall eren homes, | |||
també els planyéreu: | |||
enviàreu vespes, com avançades del vostre exèrcit, | |||
perquè a poc a poc els anessin destruint. | |||
9 No que us fos impossible de posar, en una batalla, | |||
els impius a les mans dels justos, | |||
o d'esbocinar-los de cop amb bèsties ferotges, | |||
o amb una ordre inapel·lable. | |||
—1414→ | |||
10 Però, executant la sentència de mica en mica, | |||
deixàveu lloc a la conversió, | |||
no desconeixent que era pervers el seu llinatge, | |||
que portaven la maldat a la sang, | |||
i que els seus pensaments mai no canviarien, | |||
11 maleïda com era des del principi aquella descendència. | |||
Ni era per por de ningú que deixàveu sense càstig | |||
els pecats que cometien. | |||
12 Perquè, qui us dirà: ¿Què heu fet | |||
o qui s'oposarà a les vostres decisions? | |||
¿I qui us pot fer retret d'uns pobles destruïts, | |||
si vós els havíeu creats? | |||
¿O qui us vindrà a dir res, | |||
per haver venjat uns homes injustos? | |||
13 Ni hi ha tampoc cap Déu, fora de vós, | |||
que es preocupi de totes les coses, | |||
a qui hàgiu de fer veure que no judiqueu injustament; | |||
14 ni rei, ni sobirà, que us pugui tirar en cara | |||
el càstig que els heu donat. |
Motius de la moderació de Déu i lligons que ens dóna
15 Sou just, i governeu amb justícia, | |||
i no trobeu propi del vostre poder | |||
condemnar a un càstig aquell qui no ho mereix. | |||
16 Perquè la vostra força és principi de tota justícia, | |||
i com que sou senyor de totes les coses, | |||
totes les planyeu. | |||
17 Demostreu la vostra força als qui no creuen que ho podeu tot | |||
i confoneu l'arrogància d'aquells qui ho coneixen. | |||
18 Sou amo de la força, però judiqueu amb bondat, | |||
i ens governeu amb molt de mirament. | |||
Al capdavall, només cal que vulgueu, i teniu a mà el poder. | |||
19 Obrant així heu ensenyat al vostre poble | |||
que cal que el just estimi els homes1300; | |||
i heu infós als vostres fills una esperança ferma, | |||
—1415→ | |||
quan veuen que concediu en els pecats la penitència. | |||
20 Si els enemics dels vostres servents, | |||
mereixedors com eren de mort, | |||
els vau castigar amb tant de compte i al cap de temps, | |||
donant-los ocasions i oportunitats d'apartar-se del mal, | |||
21 amb quina delicadesa no heu judicat els vostres fills, | |||
als pares dels quals féreu juraments i belles promeses! | |||
i 22 Així, vós que ens corregiu, | |||
assoteu mil vegades més els nostres enemics, | |||
perquè, en judicar, tinguem present la vostra bondat, | |||
i, quan se'ns judiqui, esperem misericòrdia. | |||
23 Per això, els qui han viscut una vida insensata i errada, | |||
els heu turmentats | |||
servint-vos de les seves mateixes abominacions. | |||
24 És que s'havien esgarriat molt enllà pels camins de l'error, | |||
fins a prendre per déus els més vils dels animals fastigosos, | |||
enganyats com infants sense enteniment. | |||
25 Com a infants, doncs, sense gens d'enteniment, | |||
els enviàreu una correcció de broma. | |||
26 Però els qui no entengueren la broma que els amonestava, | |||
tastaran un càstig digne de Déu. | |||
27 Castigats, doncs, amb els mateixos que ells tenien per déus, | |||
exasperats ara pels mals que en rebien, | |||
obriren els ulls i reconegueren el Déu veritable, | |||
que abans s'havien negat a reconèixer. | |||
28 Per això, vingué també sobre ells la màxima venjança. |
Els adoradors de les criatures
13 1 Són, realment, vans fins al moll dels ossos, | |||
tots els homes que ignoraven Déu, | |||
i pels béns visibles no foren capaços de conèixer el qui és, | |||
ni reconegueren l'artífex, en fixar-se en les obres. | |||
2 El foc, l'aire, el vent lleuger, | |||
o l'òrbita dels astres, l'aigua impetuosa, | |||
els estels lluminosos del cel, | |||
tot això tingueren per déus, senyors del món. | |||
—1416→ | |||
3 Si els cregueren déus, encisats per la seva bellesa, | |||
que sàpiguen quant més bell no és el Senyor d'aquestes coses; | |||
és ell, origen de tota bellesa, qui les ha creades. | |||
4 Si van quedar esbalaïts pel seu poder i la seva força, | |||
que dedueixin d'aquí | |||
quant més potent no és el qui les ha fabricades. | |||
5 Perquè de la grandesa i la bellesa de les criatures, | |||
venim a contemplar, per comparació, el seu autor. | |||
6 Tanmateix, però, no se'ls pot tirar en cara gran cosa: | |||
fins és ben possible que aquests s'esgarriïn | |||
buscant Déu precisament i volent trobar-lo. | |||
7 Viuen enmig de les seves obres; per això, cerquen amb afany, | |||
i es deixen convèncer pels ulls, | |||
veient com són de belles les coses. | |||
8 Tornant-hi, però, tampoc aquests no són excusables: | |||
9 si van arribar a saber tantes coses, | |||
que foren capaços d'escrutar l'univers, | |||
¿per què no van trobar, més de pressa encara, | |||
el Senyor de tot això? |
Els adoradors dels ídols
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Vicis dels idòlatres
22 Llavors ja no els bastà d'enganyar-se en el coneixement de Déu, | |||
sinó que, vivint dins la guerra formidable del desconeixement, | |||
donaren a aquests mals tan gratis el nom de pau. | |||
23 Perquè amb celebracions de ritus infanticides, | |||
o de misteris secrets, | |||
o d'orgies furioses en iniciacions exòtiques1304, | |||
24 ja no guarden la puresa de la vida ni dels matrimonis; | |||
o es maten l'un a l'altre amb traïdoria, | |||
o es fan la injúria de donar-se bastards. | |||
25 Tot porta barreja de sang i de crim, de furt i d'engany, | |||
corrupció, infidelitat, desordre, perjuri, | |||
26 desconcertament de la gent de bé, oblit dels favors, | |||
brutícia de les animes, inversió dels sexes, | |||
irregularitat en els matrimonis, | |||
adulteris i conducta llicenciosa. | |||
27 Realment el culte dels ídols que no son ningú | |||
és la font de tot mal, n'és la causa i el terme. | |||
28 Perquè o s'exalten amb una alegria folla, | |||
o profetitzen falsedats, | |||
o viuen una vida d'enganys, | |||
o perjuren per no res. | |||
29 És natural: confiant en ídols sense ànima, | |||
si han jurat en fals, no esperen sofrir-ne cap mal. | |||
30 Però els caurà sobre un doble càstig: | |||
perquè, atents als ídols, es feren de Déu un concepte dolent, | |||
i perquè, menyspreant la pròpia santedat, | |||
juraren falsament amb malícia. | |||
31 No és pas el poder d'aquells per qui juren, | |||
—1420→ | |||
sinó el càstig que mereixen els pecadors, | |||
el que fa venjar sempre la transgressió dels injustos. |
Déu és bo per als qui el coneixen
15 1 Però vós, el nostre Déu, sou bo i fidel, | |||
sou pacient, i tot bo governeu amb misericòrdia. | |||
2 Encara que potser pequem, som vostres, | |||
perquè coneixem el vostre poder. | |||
Però no pecarem, perquè sabem que som tinguts per vostres. | |||
3 Ben cert que conèixer-vos a vós fa ser just del tot, | |||
i conèixer el vostre poder, és arrel d'immortalitat. | |||
4 Ni ens han fet engarriar | |||
les creacions d'un art pervers dels homes, | |||
ni el treball eixorc dels pintors, | |||
les figures empastifades amb colors diversos, | |||
5 la vista de les quals roba el cor als insensats | |||
i els fa estimar la forma sense alè d'una imatge morta. | |||
6 Amants com són dels mals, no mereixen cap altra esperança, | |||
els qui ho fan, els qui ho desitgen i els qui ho adoren. |
Culpa dels qui fabriquen i veneren els ídols
7 Vet aquí un terrissaire, que es cansa prement la terra blana. | |||
Ara bé, modela del mateix fang | |||
els vasos que serviran per a feines netes i els contraris; | |||
tots de la mateixa manera. | |||
Quins han de servir per a un ús o per a un altre, | |||
ho determina qui treballa el fang. | |||
8 A més —malaguanyat esforç—, | |||
del mateix fang n'afaiçona un déu inútil, | |||
ell que, nascut fa poc de la terra, | |||
no trigarà a tornar a la terra d'on ha sortit, | |||
quan li reclamin el deute de la seva ànima. | |||
—1421→ | |||
9 I, amb tot, no el preocupa que hagi de morir, | |||
ni que la seva vida sigui de curta durada. | |||
Només pensa com emularà els qui treballen l'or i la plata, | |||
i com imitarà els fonedors de bronze, | |||
i té per gloriós de modelar falsificacions. | |||
10 És cendra el seu cor, | |||
i més vil que la terra, la seva esperança; | |||
menys digna d'estima que el fang, la seva vida. | |||
11 Perquè no ha conegut el qui l'ha afaiçonat, | |||
que d'un buf ha introduït en ell una ànima principi d'energia, | |||
i li ha inspirat un alè vital. | |||
12 Al contrari, s'ha pres la nostra vida com una broma, | |||
i l'existència com una fira per a fer negoci. | |||
Diu que cal treure profit de tot, encara que sigui del mal. | |||
13 Ell sap prou, més que cap altre, que peca | |||
fabricant, d'una matèria que és terra, | |||
objectes trencadissos i figures. |
Idolatria dels egipcis
14 Tots han estat d'allò més insensats, | |||
més infeliços que una ànima d'infant, | |||
els enemics del vostre poble que el van subjugar. | |||
15 Perquè han tingut per déus tots els ídols de les nacions, | |||
que ni poden fer servir els ulls per a veure-hi, | |||
ni el nas per a inspirar l'aire, | |||
ni les orelles per a sentir-hi, | |||
ni els dits de les mans per a palpar; | |||
els seus peus són incapaços de fer un pas. | |||
16 La raó és que els ha fets un home, | |||
els ha modelats un ésser d'alè manllevat. | |||
No hi ha cap home capaç de fer un déu que se li assembli, | |||
17 Mortal com és, fabrica un mort amb mans impies. | |||
És millor ell, evidentment, que allò que ell adora; | |||
perquè ell és viu; allò altre mai no ho ha estat, | |||
18 A més, veneren les bèsties més repulsives: | |||
comparades amb les altres, són les més estúpides; | |||
—1422→ | |||
19 no tenen cap gràcia que captivi el cor, | |||
com passa a la vista d'alguns animals; | |||
han quedat exclosos de l'elogi de Déu i de la seva benedicció. |
Com Déu es va servir dels animals en relació amb els egipcis i amb el seu poble
16 1 Per això, foren justament castigats per éssers així, | |||
i els turmentava una multitud d'animals. | |||
2 Al vostre poble, en lloc d'aquest càstig, l'afavoríreu; | |||
a l'avidesa del seu desig preparàreu com aliment | |||
un plat extraordinari: les guatlles. | |||
3 Així aquells, quan volien menjar, | |||
pel fàstic dels animals que els foren enviats, | |||
havien de perdre fins la gana que haurien tingut; | |||
aquests, en canvi, passada una curta privació, | |||
havien de prendre part en un àpat extraordinari. | |||
4 Calia que aquells, per opressors, | |||
passessin una privació inexorable, | |||
però aquests, n'hi havia prou que tastessin | |||
quines tortures havien sofert els seus enemics. | |||
5 De fet, quan caigué sobre ells la fúria terrible d'unes bèsties, | |||
i morien per les mossegades de serps tortuoses, | |||
la vostra ira no va durar fins a la fi. | |||
6 Van passar uns moments de neguit, perquè escarmentessin, | |||
però tenien, d'altra banda, un senyal de salvació, | |||
que els recordava el precepte de la vostra llei. | |||
7 I el qui es girava, no el salvava allò que veia, | |||
sinó vós, salvador de tota cosa. | |||
8 I amb això convencéreu els nostres enemics | |||
que sou vós el qui deslliura de tot mal. | |||
9 Aquests, els mataren les mossegades de llagostes i mosques, | |||
i no hi hagué remei per a la seva vida, | |||
perquè mereixien el càstig d'unes bèsties així. | |||
—1423→ | |||
10 Els vostres fills, en canvi, | |||
ni els abateren les dents de les serps verinoses, | |||
perquè la vostra misericòrdia vingué a socorre'ls i els guarí. | |||
11 Si van sentir aquestes fiblades, | |||
fou per fer-los memòria de les vostres paraules, | |||
però en foren salvats de seguida, | |||
perquè no perdessin el record dels vostres favors | |||
ni caiguessin en un oblit profund. | |||
12 No els curaren ni herbes remeieres, | |||
ni cataplasmes suavitzadors; | |||
només la vostra paraula, Senyor, que guareix tots els homes. | |||
13 Perquè vós teniu poder de vida i de mort, | |||
i feu baixar al reialme de la mort i en feu pujar. | |||
14 És cert que l'home mata, per la seva malícia, | |||
però no fa tornar l'esperit, un cop sortit, | |||
ni deslliga l'ànima, un cop la mort se n'ha emparat. |
Els elements atmosfèrics al servei de Déu, contra els egipcis i a favor del poble
15 És impossible escapar-se de les vostres mans! | |||
16 Els impius que no us volien conèixer | |||
foren assotats per la força del vostre braç. | |||
Pluges estranyes els perseguiren, | |||
pedregades i tempestes implacables, | |||
i el foc els consumí. | |||
17 I la cosa més sorprenent de totes | |||
fou que, en l'aigua, que tot ho apaga, | |||
el foc prenia més força: | |||
perquè el món lluita al costat dels justos. | |||
18 Adés la flama s'amansia | |||
per no abrusar les bèsties enviades contra els impius, | |||
i perquè aquests, veient-ho, comprenguessin | |||
que era el judici de Déu que els perseguia. | |||
19 Adés, contra la seva naturalesa, | |||
el foc s'ablama al mig de l'aigua, | |||
per destruir els rebrots d'una terra injusta. | |||
—1424→ | |||
20 En lloc d'això, vau péixer el vostre poble amb menjar d'àngels, | |||
i li vau fornir del cel, sense cap treball, un pa ja fet, | |||
capaç de procurar tota delícia | |||
i d'avenir-se a tots els gustos. | |||
21 Aquest sosteniment vostre | |||
mostrava clarament la vostra dolcesa envers els fills; | |||
posant-se al servei del desig de qui el prenia, | |||
es transformava en el que volia cadascú. | |||
22 Neu i gel aguantaven el foc, i no es fonien: | |||
a fi que comprenguessin que el foc, | |||
flamejant entre la pedra i llampegant enmig de pluges, | |||
podia consumir les collites dels enemics. | |||
23 Mentrestant, en canvi, perquè es nodrissin els justos, | |||
arribava a oblidar la pròpia força. | |||
24 Perquè la creació, per servir-vos a vós que l'heu feta, | |||
es llança amb ardor al càstig dels injustos, | |||
i s'apaivaga per al bé dels qui en vos confien. | |||
25 Així, aleshores, transformant-se en el que fos, | |||
es posava al servei del vostre do que els nodria de tot, | |||
segons el voler dels qui ho necessitaven. | |||
26 Perquè els vostres fills que vós heu estimat, Senyor, aprenguin | |||
que no són els fruits de les collites el que alimenta l'home, | |||
sinó la paraula vostra la que conserva els qui creuen en vós. | |||
27 Allò, per exemple, que el foc no desfeia, | |||
es fonia com si res a l'escalf d'un petit raig de sol, | |||
28 i es veia així que cal avançar-se al sol per donar-vos gràcies, | |||
i trobar-se amb vós abans que la llum apunti, | |||
29 perquè l'esperança del desagraït | |||
es fondrà com el gebre hivernenc | |||
i s'escolarà com aigua desaprofitada. |
—1425→
Els egipcis i el poble sant en la plaga de les tenebres
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Mort dels egipcis i salvació dels sants
5 Els qui havien acordat de matar els nadons dels sants | |||
—un sol dels fills fou exposat, i se salvà—, | |||
els castigàreu matant-los una multitud dels seus fills | |||
i fent-los morir alhora en l'aigua impetuosa. | |||
6 Aquella nit fou predita als nostres pares, | |||
perquè, sabent de quins juraments es refiaven, | |||
se sentissin segurs. | |||
7 El vostre poble esperava | |||
la salvació dels justos i la perdició dels enemics. | |||
8 Al mateix moment preníeu venjança dels contraris | |||
i ens omplíeu de glòria, cridant-nos a sortir. | |||
9 Els fills sants dels justos van sacrificar en secret, | |||
i establiren de comú acord aquella llei divina: | |||
que tots els sants tindrien part igualment | |||
en els mateixos béns i els mateixos perills; | |||
i entonaren ja per primera vegada els cants dels pares. | |||
10 El crit discordant dels enemics hi responia | |||
i s'anaven escampant els clams de dol sobre els fills plorats. | |||
11 La mateixa sentència queia sobre l'esclau i l'amo, | |||
i l'home del poble sofria igual que el rei: | |||
12 tots a l'una, d'una mort semblant, | |||
tingueren a les cases incomptables difunts. | |||
Ni a enterrar-los no donaven abast els vius, | |||
—1428→ | |||
perquè en un sol cop desaparegué la flor de la fillada. | |||
13 Els sortilegis els havien permès de negar-ho tot, | |||
però a la mort dels primogènits, | |||
confessaren que aquell poble era fill de Déu. | |||
14 Mentre un silenci tranquil tot ho embolcallava | |||
i la nit tocava a la meitat de la seva carrera, | |||
15 la vostra Paraula totpoderosa es llançà del cel, | |||
dels trons reials, | |||
guerrer decidit, al mig de la terra d'extermini; | |||
portava l'espasa esmolada del vostre decret irrevocable | |||
16 i, dreta allí, tocant al cel i trepitjant la terra, | |||
ho va omplir tot de mort. | |||
17 A l'instant, visions de somnis terribles els trasbalsaren, | |||
els venien a sobre terrors inesperats; | |||
18 l'un per aquí, l'altre per allà, | |||
mig morts, llançats per terra, | |||
feien saber la causa per què morien. | |||
19 Els somnis que els havien trasbalsat, | |||
els ho havien indicat abans, | |||
perquè no morissin sense saber per què patien aquell mal. |
Mort d'una multitud del poble, aturada pel ministeri d'Aharon
20 També va tocar els justos l'experiència de la mort, | |||
i al desert hi hagué la desfeta d'una multitud: | |||
però la ira no durà per molt de temps. | |||
21 Un home sense tara s'apressà a lluitar per ells, | |||
brandint les armes del seu propi ministeri, | |||
la pregària i l'encens propiciador. | |||
Féu front a la irritació i posà fi a la desgràcia, | |||
mostrant que era de debò el vostre ministre. | |||
22 No vencé la còlera amb la robustesa del seu cos, | |||
ni amb el poder de les armes; | |||
amb la paraula sotmeté el qui castigava, | |||
recordant els juraments dels pares i les aliances. | |||
—1429→ | |||
23 Els cadàvers dels caiguts ja s'apilaven els uns sobre els altres | |||
quan, dret enmig, aturà l'embat de la ira | |||
i li barrà el camí cap als vivents. | |||
24 Damunt el vestit talar portava l'univers sencer; | |||
la glòria dels Pares, sobre els quatre rengles de pedres tallades, | |||
i la vostra majestat, sobre la corona del seu cap. | |||
25 Davant d'això reculà l'exterminador; | |||
aquestes coses li feren respecte. | |||
La sola experiència de la ira, d'altra banda, ja bastava. |
Mort dels egipcis al pas del mar Roig
19 1 Sobre els impius, però, vingué, fins a la fi, | |||
un furor sense misericòrdia: | |||
el Senyor sabia per endavant el que farien: | |||
2 que, després de permetre'ls de partir | |||
i d'empènyer-los a fer-ho de pressa, | |||
es repensarien, i sortirien a perseguir-los. | |||
3 Encara no havien enllestit el dol | |||
i es lamentaven encara sobre les tombes dels morts, | |||
que els vingué al pensament una altra idea insensata: | |||
de perseguir com fugitius | |||
els mateixos que havien suplicat perquè marxessin. | |||
4 Un destí ben merescut els arrossegà fins a aquest extrem | |||
i ficà al seu cor l'oblit del que havia passat, | |||
per tal d'acabar el càstig | |||
que els turments anteriors no havien complert; | |||
5 i perquè el vostre poble fes l'experiència | |||
d'una sortida meravellosa, | |||
mentre ells trobaven una mort insòlita. |
—1430→
Trastorn dels elements naturals contra els egipcis i a favor del poble de Déu
6 Tota la creació, cada cosa segons la pròpia naturalesa, | |||
fou refeta de cap i de nou | |||
per servir les vostres ordres, | |||
a fi de preservar de tot mal els vostres servents. | |||
7 El núvol feia ombra al campament, | |||
la terra eixuta sorgia d'allò que abans era aigua; | |||
el mar Roig es tornava un camí sense traves, | |||
les onades furioses es convertien en una plana verdejant, | |||
8 que travessà el vostre poble en pes, | |||
sota la protecció de la vostra mà | |||
contemplant prodigis admirables. | |||
9 Pasturaven com cavalls, | |||
saltaven com anyells, | |||
i us lloaven a vós, Senyor, que els havíeu trets del mal. | |||
10 Recordaven encara el que havien vist en el país foraster: | |||
com la terra, i no uns éssers vivents, produïa mosquits; | |||
com, en lloc d'animals aquàtics, | |||
el riu vomitava munts de granotes. | |||
11 Finalment veieren una manera nova de néixer els ocells, | |||
quan, portats per la golafreria, reclamaren bons menjars: | |||
la per fer-los contents, sortiren guatlles del mar. |
Conducta culpable de l'Egipte i de Sodoma amb els forasters
13 I sobre els pecadors havien caigut els càstigs, | |||
precedits abans pels senyals de trons violents. | |||
Era just que ho sofrissin per les pròpies maldats, | |||
perquè havien tractat amb odi el foraster, | |||
cometent la pitjor violació de l'hospitalitat. | |||
14 D'altres no acolliren els viatgers desconeguts, | |||
però aquests esclavitzaren forasters que els havien fet favors. | |||
—1431→ | |||
15 No sols això —ja vindrà dia que els en demanaran compte!—, | |||
sinó que aquells acolliren malament els estrangers, | |||
16 però, aquests, després d'haver rebut amb moltes festes | |||
els qui ja tenien part en els seus mateixos drets, | |||
els maltractaren amb treballs aclaparadors. | |||
17 Per això, foren colpits amb la ceguesa, | |||
com aquells altres a les portes del just, | |||
quan, voltats d'una foscor immensa, | |||
cadascun buscava la porta de casa seva. |
Encara el trastorn dels elements naturals
18 Els elements entre ells s'acomodaren, | |||
com els sons canvien de ritme, en una lira, | |||
sense canviar el to, | |||
tal com es pot deduir amb seguretat | |||
a vista de tot el que va passar. | |||
19 Animals terrestres es convertien en aquàtics, | |||
animals que neden passaven a la terra. | |||
20 El foc, en l'aigua, tenia encara més força, | |||
i l'aigua oblidava el seu poder d'apagar. | |||
21 Les flames, pel seu cantó, no consumien els cossos | |||
dels fràgils animals que s'hi passejaven; | |||
ni es fonia aquella mena d'aliment diví, | |||
semblant al gebre | |||
i tan fàcil de fondre. |
Conclusió: El favor constant de Déu pel seu poble
22 Realment, Senyor, exaltàreu en tot el vostre poble | |||
i el vau omplir de glòria; | |||
mai no el vau deixar de banda: | |||
sempre i en tot lloc éreu al seu costat. |