—1392→

Saviesa (Sa. 1,1 - 19,22)¹²⁶⁷

I. La sort de l'home i els plans de Déu (Sa. 1,1 - 5,23)

Buscar Déu sense murmurar d'ell

	1 1 Estimeu la justícia, els qui governeu la terra¹²⁶⁸,
	tingueu sobre el Senyor sentiments bons
	i busqueu-lo amb un cor sincer¹²⁶⁹.
	2 Perquè el troben¹²⁷⁰ aquells qui no el tempten¹²⁷¹,
	i es manifesta als qui no se'n malfien.
	3 Pensaments tortuosos separen de Déu,
	i el seu poder, posat a prova, confon els insensats.
	4 En una ànima artesosa, no hi entrarà la saviesa,
	ni habitarà en un cos fet esclau pel pecat¹²⁷².
	5 El sant esperit¹²⁷³ que ens educa defuig l'engany
	i s'allunya dels pensaments desassenyats;
	se sent avergonyit quan veu venir la falsedat.

La mort és la pena de les murmuracions impies

	6 És esperit que estima els homes, la saviesa,
	i no disculpa el malparlat pel que han dit els seus llavis;
	perquè Déu és testimoni del seu interior,
	vetlla sobre el cor d'ell, i no s'equivoca;
	sent el seu parlar.
	7 L'esperit del Senyor omple la terra,
	i ell, que sosté l'univers¹²⁷⁴, entén el que es diu.
	8 Per això, no es pot amagar ningú que malparli sense fonament,
	ni el passarà de llarg la justícia acusadora.
	9 De les calúmnies de l'impiu, se'n farà examen,
	i el so de les seves paraules arribarà fins al Senyor,
	on seran blasmats els seus errors;
	10 perquè una orella gelosa ho escolta tot,
—1393→
	i no queda amagat el rumor de les seves murmuracions.
	11 Guardeu-vos, per això, de la murmuració dolenta
	i estalvieu a la llengua el malparlar,
	perquè no hi ha so amagat que no tingui el seu efecte:
	la boca mentidera mata l'ànima.
	12 No us busqueu la mort vivint erradament,
	ni us feu caure damunt la ruïna
	amb allò que obreu per les pròpies mans.
	13 No és Déu, certament, qui ha fet la mort,
	ni li agrada de veure que els vius desapareixen.
	14 Ell va crear totes les coses perquè fossin,
	i eren plens de salut els orígens del món:
	no porten en si cap metzina funesta,
	ni hi ha reialme dels morts sobre la terra,
	15 perquè la justícia és immortal.
	16 Però els impius, amb les mans i amb les paraules, feren venir la mort;
	pensant-se que els era amiga, es fonien per ella,
	i feren amb ella un pacte.
	Realment mereixen d'estar a la seva banda!¹²⁷⁵

Què pensen de la vida els impius

	2 1 Es van dir dintre seu, calculant malament:
	Es curta i trista, la nostra vida,
	i no hi ha remei contra la fi de l'home;
	encara no es coneix qui alliberi del país dels morts.
	2 Hem nascut a la imprevista
	i, acabat, serem com si no haguéssim estat.
	Perquè és un fum, l'alè dels nostres nassos,
	i el pensament, una espurna en el batec del nostre cor:
	3 quan l'espurna s'apaga, el cos es torna cendra,
	i l'esperit es dissol com l'aire inconsistent.
	4 El nostre nom serà oblidat amb el temps,
	i ningú no recordarà les nostres obres.
	La nostra vida passarà com el rastre d'un núvol,
	i com la boira que es desfà,
—1394→
	perseguida pels raigs del sol:
	no pot aguantar la seva escalfor.
	5 És el pas d'una ombra, la nostra vida,
	i la nostra fi no torna enrera:
	queda closa amb el segell, i ningú no retorna.
	6 Vinga, doncs, a fruir dels béns que es toquen,
	aprofitem-nos de les coses amb afany, com si fóssim joves!
	7 Omplim-nos de bons vins i de perfums;
	que no ens passi de llarg la flor de la primavera.
	8 Coronem-nos de roses, abans que es marceixin.
	9 Que ningú de nosaltres no quedi exclòs de la nostra ufana;
	deixem arreu senyals d'alegria,
	que és aquesta la nostra porció, aquesta la sort que ens toca.

Què pensen del just

	10 Oprimim el pobre i el just,
	no planyem la viuda,
	ni respectem els cabells blancs ni els anys de l'ancià.
	11 Que la nostra força sigui la llei de la justícia,
	perquè ja es veu que la feblesa no serveix de res.
	12 Parem insídies al just, que ens és una nosa;
	és contrari a les nostres obres,
	ens reprotxa que ens apartem de la llei
	i ens retreu que ens apartem de l'educació rebuda.
	13 Va dient que té coneixement de Déu,
	i s'anomena a si mateix fill del Senyor.
	14 Se'ns ha tornat l'acusador del que pensem.
	No podem suportar ni de veure'l;
	15 perquè és diferent de les altres, la seva vida,
	i són diversos els seus camins.
	16 Ens té per moneda falsa,
	i s'allunya dels nostres camins com si fossin impurs.
	Diu que és afortunada la fi dels justos
	i es vanta de tenir Déu per pare.
	17 Vejam si són veritat les seves paraules,
	provem com li anirà a la fi.
—1395→
	18 Si realment el just és fill de Déu, estarà al seu costat
	i el salvarà de les mans dels adversaris.
	19 Posem-lo a prova ultratjant-lo i torturant-lo,
	per veure si es manté serè,
	i comprovem la seva resignació.
	20 Condemnem-lo a una mort vergonyosa;
	segons diu ell, el Senyor se n'ocuparà.

Desconeixen els plans de Déu

	21 Així calculaven, i es van equivocar;
	els encegà la pròpia dolenteria,
	22 i no conegueren els plans de Déu,
	ni van confiar en el premi de la santedat,
	ni cregueren en la recompensa de les ànimes sense tara.
	23 Déu creà l'home perquè fruís de la incorrupció,
	i el féu imatge de la pròpia eternitat.
	24 Per enveja, però, del diable¹²⁷⁶, la mort entrà en el món,
	i la tasten aquells qui estan a la seva banda.

Sort dels justos

	3 1 Però les ànimes dels justos estan a les mans de Déu,
	i cap turment no els tocarà.
	2 Als ulls dels insensats fou com si morissin;
	la seva sortida fou tinguda com un mal,
	3 i la seva partença d'entre nosaltres, com una desfeta.
	Ells, però, estan en pau.
	4 I encara que morissin als ulls dels homes,
	tenen plena esperança d'immortalitat¹²⁷⁷:
	5 després d'unes penes de no res, rebran béns immensos,
	perquè Déu els va provar,
	i els trobà dignes d'ell.
	Els depurà com or fos al gresol,
	i els acollí com les víctimes d'un holocaust.
	7 Resplendiran quan el Senyor els visitarà¹²⁷⁸,
—1396→
	i com espurnes incendiaran el rostoll;
	8 governaran nacions i dominaran sobre pobles¹²⁷⁹,
	i el Senyor regnarà entre ells per sempre.
	9 Els qui confiaven en ell comprendran la veritat¹²⁸⁰,
	i els creients que l'estimaven es quedaran amb ell,
	perquè dóna la seva gràcia i la seva bondat als elegits.

Sort dels impius i de la seva descendència

	10 Els malvats, en canvi, rebran la pena merescuda pel que pensaven,
	ells que no feren cas d'allò que és just i s'apartaren del Senyor.
	11 Desventurat qui té per no res la saviesa i la disciplina¹²⁸¹:
	és buida la seva esperança;
	sense profit, els seus treballs;
	inútils, les seves obres.
	12 Les seves dones, uns caps verds;
	els seus fills, dolents de mena;
	maleïda, la seva descendència.

Fi dels virtuosos i dels malvats

	13 Feliç l'estéril¹²⁸² sense taca,
	que no ha conegut llit de pecat.
	Tindrà el seu fruit al temps que Déu visitarà les ànimes.
	14 I l'eunuc que no ha posat la mà en res d'il·lícit,
	ni ha covat contra el Senyor pensaments malvats.
	La seva fidelitat tindrà una recompensa exquisida,
	li tocarà un lloc deliciós al temple del Senyor.
	15 Perquè té fama la brotada del qui treballa honradament;
	no mor mai la soca del qui és intel·ligent.
	16 Els fills dels adúlters¹²⁸³, en canvi, no arribaran a terme,
	i el nascut d'un llit culpable desapareixerà.
	17 Perquè encara que arribin a grans, no seran tinguts per res
	i, al final, la seva vellesa serà sense honor.
—1397→
	18 Si moren aviat, no tindran cap esperança,
	ni cap consol el dia del judici.
	19 És dolenta la fi d'una raça malvada!

	4 1 Millor qui no té fills i té virtut,
	perquè el seu record no morirà mai:
	Déu el té present i també els homes.
	2 Quan hi és, l'imiten;
	l'enyoren, quan no hi és.
	I a l'eternitat desfila amb la corona al front,
	vencedor en el combat d'uns jocs atlètics sense trampa.
	3 Els malvats, en canvi, ni que siguin molts i carregats de fills,
	no faran cap profit:
	sortits d'una nissaga borda, no trauran arrels profundes,
	ni s'assentaran sobre una base sòlida.
	4 I encara que un temps facin brostada,
	estan fixats sense fermesa, els balanceja el vent,
	i la fúria de les ventades els arrencarà d'arrel.
	5 Tots els seus brots, encara tendres, seran escapçats;
	del seu fruit, no saps què fer-ne, no es pot menjar de verd:
	no porta cap mena de profit.
	6 Ja que els fills nascuts de dormides il·lícites
	són testimoni contra els pares, quan són examinats.

El just que mor abans de temps i els qui no comprenen la sort d'ell¹²⁸⁴

	7 Però el just, ni que mori abans d'hora, trobarà el repòs.
	8 Vellesa honorable no vol dir llarga vida,
	ni s'ha de mesurar pel nombre d'anyades.
	9 Per als homes, la canície és tenir seny,
	i l'ancianitat és una vida sense taca.
	10 Fou agradable a Déu, que se l'estimà,
	i se l'emportà d'entre els pecadors, amb els quals vivia¹²⁸⁵.
	11 Se l'endugué perquè la malícia no el fes canviar de pensament,
	l'engany no seduís la seva ànima.
	12 Perquè la fascinació de la dolenteria ofusca el bé,
—1398→
	la inquietud de la cobejança mina l'esperit innocent.
	13 Arribat en poc temps a maduresa, donà el fruit de llargues anyades.
	14 La seva ànima era agradable al Senyor;
	per això, sortí de pressa d'enmig de la malícia.
	Però els pobles, que ho veien,
	no ho comprenien, ni els entrava al cap
	15 que els elegits del Senyor obtenen gràcia i misericòrdia,
	i ell s'ocupa dels seus sants.
	16 El just que mor condemna els impius que encara viuen,
	i una joventut estroncada de pressa, la llarga vellesa de l'injust.
	17 Contemplaran la fi del savi
	sense comprendre els designis del Senyor sobre ell,
	ni per quina raó se l'ha assegurat.
	18 En veure-ho, se'n burlen,
	però és d'ells que es riurà el Senyor!
	19 I després d'això es tornaran una carronya fastigosa,
	un afront entre els morts eternament.
	Els partirà pel mig de cap a terra, i no obriran la boca;
	els arrencarà, sotraguejant-los des dels fonaments,
	els deixarà del tot fets un ermàs;
	quedaran plens de dolor,
	i se'n perdrà el record.
	20 Vindran esporuguits, quan es passi comptes dels seus pecats;
	els seus mancaments es plantaran davant d'ells, acusadors.

El just i els impius a l'hora del judici¹²⁸⁶

	5 1 Aleshores el just estarà dret, sense cap por,
	davant dels qui l'oprimiren
	i es mofaren dels seus treballs.
	2 Només de veure'l, els trasbalsarà una por terrible;
	desconcertats, no se sabran avenir de la seva salvació.
	3 Es diran ells amb ells, plens de recança,
	i gemegant amb el cor oprimit:
	4 «És aquest el qui aleshores era la nostra riota,
	que els nostres sarcasmes, insensats, prenien per exemple!
—1399→
	De la seva vida, en dèiem ximpleria,
	i la seva mort, la crèiem vergonyosa.
	5 ¿Com és que ha estat comptat entre els fills de Déu
	i li ha tocat d'estar entre els seus sants?¹²⁸⁷
	6 Així, doncs, havíem perdut el camí de la veritat,
	no ens feia claror la llum de la justícia,
	ni ha sortit el sol per a nosaltres.
	7 Ens vam atipar de camins de maldat i de perdició,
	vam travessar deserts infranquejables;
	però el camí del Senyor, no el vam reconèixer!¹²⁸⁸
	8 ¿De què ens ha servit l'orgull,
	i què n'hem tret, de la riquesa i l'arrogància?
	9 Tot ha passat com una ombra,
	com rumors de noves que passen de llarg.
	10 Com la nau que travessa l'aigua moguda:
	no és possible de trobar el rastre del seu pas,
	ni el camí de la quilla en les onades.
	11 O com l'ocell que travessa els aires volant,
	i tampoc no es troba senyal del seu pas:
	l'aire lleuger, assotat pel batre de les plomes,
	partit amb força pel xiulet d'unes ales que es mouen,
	ha estat travessat;
	i després d'això, no s'hi troba senyal de cap pas.
	12 O com el dard disparat sobre el blanc:
	l'aire, tallat, es recobra de seguida,
	i no es pot conèixer quin camí hi ha seguit.
	13 Nosaltres igual: tot just nascuts, hem deixat d'existir,
	no ens ha quedat ni rastre de virtut per a presentar,
	ens hem consumit en la maldat».
	14 L'esperança de l'impiu passa com boll que el vent s'emporta,
	com gebre fi que la tempesta arrossega,
	com fum que el vent escampa,
	com el record de l'hoste d'un dia.
	15 Els justos, en canvi, viuen eternament,
	el Senyor els guarda la recompensa,
	i és l'Altíssim qui es preocupa d'ells.
	16 Per això, rebran de mans del Senyor
	la noblesa com a insígnia reial,
—1400→
	i la bellesa com a diadema;
	perquè els protegirà amb la seva dreta,
	i el seu braç els escudarà.
	17 Prendrà com armadura la seva gelosia,
	i armarà la creació per tenir a ratlla els enemics.
	18 Es revestirà la justícia per cuirassa,
	i es posarà per casc un judici franc.
	19 Prendrà per escut inexpugnable la seva santedat;
	20 afilarà la seva ira inflexible per espasa,
	i l'univers lluitarà al seu costat contra els insensata.
	21 Sortiran, precisos, els trets dels llamps,
	com d'un arc ben corbat, dret cap al blanc, saltaran dels núvols;
	22 com llançada per una ballesta, caurà pedra prenyada d'ira.
	S'irritarà contra ells l'aigua de la mar,
	se'ls enduran riuades incontenibles.
	23 S'alçarà contra ells un vendaval
	que els ventarà com el boll la tramuntana.
	La dolenteria desolarà la terra,
	i les males obres derrocaran els trons dels poderosos.

II. La saviesa, do preuat de Déu (Sa. 6,1 - 9,18)

Invitació als reis

	6 1 Escolteu, doncs, reis, i compreneu-ho,
	apreneu-ho, governants d'arreu de la terra;
	2 pareu l'orella, els qui domineu multituds
	i esteu orgullosos del nombre dels vostres pobles:
	3 és el Senyor qui us ha donat el domini,
	i la sobirania ve de l'Altíssim;
	ell examinarà les vostres obres i escrutarà els vostres designis.
	4 Perquè vosaltres, ministres del seu reialme,
	no heu decidit amb rectitud,
	ni heu guardat les lleis,
	ni us heu comportat segons el designi de Déu.
	5 Caurà sobre vosaltres, ràpid i esfereïdor,
—1401→
	perquè, per als qui estan sobre els altres,
	el judici és inflexible.
	6 Els petits rai! Per compassió se'ls perdona.
	Però els forts són examinats fortament.
	7 No us penseu que reculi davant de ningú,
	el Senyor de tots els homes,
	ni que li faci impressió la grandesa;
	perquè, petits i grans, ell els ha creats
	i té de tothom la mateixa providència;
	8 i els poderosos seran sotmesos a un examen rigorós.
	9 És, doncs, a vosaltres, sobirans, que m'adreço,
	perquè aprengueu la saviesa i no caigueu.
	10 Els qui guarden amb santedat les coses santes,
	seran tinguts per sants,
	i els qui en són instruïts
	trobaran qui els defensi.
	11 Deliu-vos, doncs, per les meves paraules,
	desitgeu-les àvidament, i aprendreu.

La saviesa es deixa trobar

	12 La saviesa és resplendent, mai no es marceix;
	la contemplen fàcilment aquells qui l'estimen,
	i es fa trobadissa als qui la busquen;
	13 s'avança als qui la desitgen, per donar-se'ls a conèixer.
	14 El qui matineja per buscar-la, no s'hi haurà d'escarrassar:
	la trobarà asseguda a la porta de casa.
	15 Es d'un seny madur, portar-la sempre al pensament,
	i el qui per ella passa nits de vetlla,
	aviat no tindrà cap neguit.
	16 Perquè els qui en són dignes, els va buscant per tot arreu;
	amb benvolença se'ls apareix pels camins,
	i els surt a l'encontre a cada pensament.
	17 El seu origen més autèntic són les ànsies d'aprendre;
	l'interès d'aprendre és amor;
	18 amor vol dir guarda de les seves lleis;
	l'aplicació a les lleis asseguda la incorrupció;
—1402→
	19 la incorrupció fa ser prop de Déu.
	20 El desig, doncs, de ser savi condueix fins a la reialesa¹²⁸⁹.
	21 Així, si el vostre gust són els trons i els ceptres,
	sobirans dels pobles,
	honreu la saviesa, i regnareu eternament.

Què és la Saviesa

	22 Us faré saber què és la saviesa i com va néixer,
	i no us n'amagaré els misteris secrets;
	en seguiré les petjades des que nasqué
	i posaré a plena llum el seu coneixement.
	No tingueu por, no em decantaré de la veritat.
	23 Déu me'n guard, també, de fer camí amb l'enveja que rosega:
	l'envejós no té res de comú amb la saviesa.
	24 Una multitud de savis és la salvació del món,
	i un rei assenyat dóna consistència al poble.
	25 Apreneu, doncs, amb les meves paraules, i en traureu profit.

Salomó, home com els altres, va obtenir la Saviesa

	7 1 Jo també sóc un home mortal, igual que tots els altres,
	i procedeixo del primer, fet de la terra.
	Vaig ser modelat en carn al ventre de la mare,
	2 quallat dins la sang durant nou mesos,
	fruit de semença viril i del plaer que acompanya el son¹²⁹⁰.
	3 I, un cop nascut, també vaig xuclar aquest aire que és de tots,
	i vaig caure en la mateixa terra en què tots caiem,
	i el meu primer crit, igual que el de tothom, foren els plors.
	4 Em van pujar entre bolquers i afanys ansiosos.
	5 Mai cap dels reis no ha començat d'altra manera.
	6 Una sola és l'entrada de tots a la vida,
	i la sortida és la mateixa.
	7 Per això vaig pregar, i em fou donat el seny,
—1403→
	vaig suplicar, i em vingué l'esperit de saviesa.
	8 L'he apreciada més que ceptres i trons,
	i he tingut per no-res la riquesa al seu costat.
	9 Ni l'he comparada a cap pedra de valor inestimable,
	perquè tot l'or del món davant d'ella és un grapat d'arena;
	la plata, a la seva presència, no val més que el fang.
	10 Me l'he estimada més que la salut i la bellesa,
	i, abans que la llum, l'he volguda a ella,
	perquè no mor mai la seva claror.
	11 Amb ella m'han vingut a la vegada tots els béns,
	i a les seves mans hi ha una riquesa incalculable.
	12 Jo n'estava radiant, perquè la saviesa era la qui els menava;
	però no sabia que en fos ella la mare.
	13 L'he apresa amb simplicitat i la comunico sense gelosia,
	no encobreixo pas la seva riquesa.
	14 Els homes hi tenen realment un tresor inesgotable;
	els qui l'adquireixen, s'atreuen l'amistat de Déu,
	recomanats pels dons de la instrucció.
	15 Que Déu em concedeixi de parlar assenyadament
	i de tenir pensaments dignes dels dons que m'ha fet,
	perquè és ell qui guia també la saviesa
	i rectifica els camins dels savis.
	16 Sí, ell ens té a la mà,
	nosaltres i les nostres paraules,
	tota intel·ligència i tota tècnica d'artesania.
	17 És ell qui m'ha donat la ciència segura de les coses:
	perquè conegui la composició del món
	i les propietats dels elements,
	18 el començ i la fi i el mig dels temps,
	el pas dels solsticis i els canvis de les estacions,
	19 el rodar de l'any i les posicions dels astres;
	20 les maneres de ser dels animals i els instints de les feres,
	la força dels esperits i els pensaments dels homes;
	les menes diverses de plantes i les virtuts de les arrels.
	21 Tot ho he conegut, tant el que és secret, com allò que es veu,
	perquè m'ha instruït la saviesa, que ha treballat tota cosa.

—1404→

Meravelles de la Saviesa¹²⁹¹

	22 Posseeix, en efecte, un esperit intel·ligent, sant,
	únic, múltiple, subtil,
	expedit de moviments, penetrant, sense taca,
	clar, impassible, amant del bé, agut,
	23 lliure, benefactor, que estima els homes,
	segur, ferm, sense neguits,
	totpoderós, que tot ho vigila,
	que passa a través de tots els esperits,
	dels intel·ligents, dels purs, dels més subtils.
	24 Perquè la saviesa és més movedissa que qualsevol moviment,
	per la seva puresa s'escampa
	i passa a través de totes les coses:
	25 perquè és exhalació de la potència de Déu,
	irradiació sense mescla de la glòria del Totpoderós.
	Per això cap cosa impura no s'hi barreja.
	26 És reflex de la llum eterna,
	mirall sense taca de l'activitat de Déu
	i imatge de la seva bonesa¹²⁹².
	27 És sola, i tot ho pot; quedant-se tal com és, tot ho renova.
	Al llarg de la història va passant per les ànimes santes,
	i en fa amics de Déu¹²⁹³ i profetes,
	28 perquè Déu només estima el qui conviu amb la saviesa.
	29 És més meravellosa que el sol,
	més que qualsevol constel·lació.
	Comparada amb la llum, la guanya,
	30 perquè després de la llum segueix la nit,
	però la maldat no pot res contra la saviesa.
	8 1 S'estén vigorosament d'un cap de món a l'altre
	i tot ho administra bondadosa.

—1405→

Salomó vol fer-se seva la Saviesa

	2 Me'n vaig enamorar, i des de jove li he anat darrera,
	buscant de fer-ne la meva esposa,
	corprès com vaig quedar del seu encís.
	3 Frueix de la intimitat de Déu,
	i això exalça la seva noblesa:
	el Senyor de totes les coses la va estimar.
	4 És ella la qui inicia en el coneixement de Déu,
	i la qui decideix les seves obres.
	5 Si la riquesa és un bé cobejable en la vida,
	¿què més ric que la saviesa, que fa totes les coses?
	6 Si la intel·ligència és qui ho fa tot,
	¿qui més, que la saviesa, dóna forma als éssers?
	7 Si un estima la justícia,
	és en les virtuts que la saviesa s'esforça:
	perquè ella ensenya la temprança i la prudència,
	la justícia i la fortalesa¹²⁹⁴,
	i els homes no tenen en la vida res de més útil que això.
	8 Si un desitja encara una gran experiència,
	ella sap les coses que han passat i descobreix les que vindran
	coneix els secrets de les prediccions i la solució dels enigmes,
	sap què anuncien els senyals i presagis,
	i com acabaran les èpoques i els temps.
	9 Vaig decidir, doncs, de prendre-la per compartir la meva vida,
	segur que em fóra consellera per a obtenir el bé
	i consol en les ànsies i en les penes.
	10 Per ella tindré anomenada entre la gent
	i, jove com sóc, m'honraran els ancians.
	11 Em trobaran agut en el judici,
	i seré l'admiració dels poderosos.
	12 Si callo, esperaran que parli;
	si dic una paraula, hi posaran atenció,
	i si, parlant, m'allargo,
—1406→
	es posaran la mà sobre la boca.
	13 Obtindré, per ella, la immortalitat,
	i deixaré un record etern als qui vindran al meu darrera.
	14 Governaré pobles, i tindré per súbdits les nacions.
	15 Sobirans temibles tindran por sentint parlar de mi.
	Entre la gent em mostraré bo, i valent a la guerra.
	16 Entrant a casa meva, reposaré a la seva vora;
	perquè no porten amarguesa les relacions amb ella,
	ni dolors, la seva intimitat,
	sinó jovialitat i alegria.

	17 Fent-me jo mateix aquestes reflexions,
	i meditant seriosament en el meu cor
	que un lligam estret amb la saviesa porta la immortalitat,
	18 i la seva amistat, una joia pura;
	que en l'esforç de les seves mans hi ha una riquesa que no passa;
	que exercitar-se assíduament en el seu tracte fa entenimentat;
	famós, de prendre part en les seves converses,
	anava per totes bandes buscant com podria fer-la meva.
	19 Jo era un noi ben dotat,
	em va tocar la sort de tenir una ànima bona.
	20 Més ben dit, bo com era, havia entrat en un cos sense tara¹²⁹⁵.
	21 Sabent, però, que no hi havia altra manera d'empararme'n,
	que si me la donava Déu
	—això ja és d'intel·ligent, saber d'on ve el favor—,
	vaig acudir al Senyor i el vaig suplicar,
	i li vaig dir amb tot el cor:

Pregària de Salomó per la Saviesa¹²⁹⁶

	9 1 «Déu dels Pares i senyor de bondat,
	que ho heu creat tot amb la vostra paraula¹²⁹⁷,
	2 que per la vostra saviesa formàreu l'home
	perquè fos amo del que van crear les vostres mans,
—1407→
	3 i governés el món amb santedat i justícia,
	i dictés sentències amb rectitud:
	4 doneu-me la saviesa, que seu amb vós al vostre tron,
	i no m'exclogueu dels vostres servents.
	5 Perquè jo sóc el vostre esclau, nascut de la vostra esclava,
	incapaç de comprendre els judicis i les lleis.
	6 Si n'hi hagués cap de perfecte, al capdavall, entre els homes,
	el tindrien per no-res, si li faltava la saviesa que ve de vós.
	7 Vós mateix m'heu escollit per rei del vostre poble
	i per jutge dels vostres fills i les vostres filles.
	8 M'heu dit que edifiqués un temple a la vostra muntanya santa,
	i, a la ciutat on residiu, un altar,
	còpia de la tenda santa, que havíeu preparat des dels orígens.
	9 Amb vós hi ha la saviesa, que coneix les vostres obres,
	que era present, quan creàveu el món,
	i sap què és plaent als vostres ulls
	i què és segons els vostres manaments.
	10 Feu-la baixar del cel,
	envieu-la des del tron de la vostra glòria,
	perquè estigui al meu costat ajudant el meu esforç,
	i jo conegui què us agrada.
	11 Perquè ella ho sap tot i tot ho comprèn,
	i em guiarà prudentment en les meves empreses
	i amb el seu poder gloriós em guardarà.
	12 Llavors les meves obres seran acceptables,
	judicaré el vostre poble amb justícia
	i seré digne del tron del meu pare.
	13 A veure, ¿quin home pot conèixer el voler de Déu,
	o qui pot endevinar què es proposa el Senyor?
	14 Els pensaments dels mortals són porucs,
	i inestables els nostres projectes,
	15 perquè un cos corruptible afeixuga l'ànima,
	i aquesta cabana d'argila aclapara l'esperit ple d'inquietuds¹²⁹⁸.
	16 Amb prou feines si endevinem les coses de la terra,
—1408→
	i només amb esforç trobem allò que tenim a mà;
	però de les coses del cel, ¿qui n'ha seguit les petjades?
	17 ¿Qui hauria conegut el vostre voler,
	si vós no haguéssiu donat la saviesa,
	i no haguéssiu enviat de les altures el vostre esperit sant?
	18 D'aquesta manera van ser redreçats els camins dels qui viuen a la terra,
	els homes aprengueren allò que us és plaent,
	i la saviesa els va salvar».

Saviesa (Sa. 1,1 - 19,22)1267

I. La sort de l'home i els plans de Déu (Sa. 1,1 - 5,23)

II. La saviesa, do preuat de Déu (Sa. 6,1 - 9,18)

Saviesa (Sa. 1,1 - 19,22)¹²⁶⁷