Visor de obras.

  —1494→  

Encara sobre el temor del Senyor

	(18)14 El qui tem el Senyor acceptarà la instrucció,
	els qui el cerquen amb afany trobaran el seu favor.
	(19)15 El qui busca la llei en serà saciat,
	però l'hipòcrita hi ensopega.
	(20)16 Els qui temen el Senyor entendran el seu judici
	i faran brillar la llum de les seves justícies.
	(21)17 L'home pecador refusa els renys,
	i per fer la pròpia voluntat troba una excusa.
	(22)18 L'home reflexiu no menysprea els avisos;
	l'impiu i l'orgullós no coneixen el temor.
	(24)19 Sense consell no facis res,
	i no et penediràs de la teva acció.
	(25)20 No vagis per un camí escabrós,
	i no ensopegaràs en el pedregar.
	21 No et fiïs d'un camí sense entrebancs,
	(26)22 i guarda't dels teus fills.
	(27)23 En tota obra creu-te a tu mateix,
	que així observaràs els manaments.
	(28)24 El qui creu la llei observa els manaments,
	i el qui obeeix el Senyor no sofrirà cap dany.
	33 1 Al qui tem el Senyor no li arribarà cap mal,
	fins i tot en la prova serà deslliurat.
	2 L'home savi no avorreix la llei,
	però l'hipòcrita envers ella és com un vaixell en la tempesta.
	3 L'home assenyat confia en la llei,
	la llei és per a ell digna de fe com un oracle.
	4 Prepara el teu discurs, i així seràs escoltat,
	coordina la teva instrucció, i parla.
	5 El cor del neci és una roda de carro;
	el seu raonament, com un eix que gira.
	6 Un amic burleta és com un cavall semental,
	renilla sota qualsevol qui el munta.

  —1495→  

Les diferències en tota cosa creada

	7 ¿Per què un dia és més llarg que un altre,
	quan tota la llum del dia tot l'any ve del sol?
	8 Han estat diferenciats en el pensament del Senyor,
	que ha distingit els temps i les festes.
	9 N'ha exaltat i santificat alguns;
	d'altres, n'ha fet dies ordinaris.
	10 Tots els homes vénen del fang,
	i de la terra fou creat Adam.
	11 Amb gran saber el Senyor els ha diferenciats,
	ha distingit els seus camins.
	12 N'ha beneït i exaltar alguns,
	n'ha santificat i posat prop d'ell;
	n'ha maleït i humiliat d'altres,
	els ha abatuts del seu lloc.
	13 Com l'argila a les mans del terrisser,
	que la modela al seu grat,
	així són els homes a les mans de qui els ha fets,
	que els donarà segons el seu judici.
	14 Enfront del mal hi ha el bé,
	enfront de la mort hi ha la vida.
	Així enfront de l'home piadós hi ha el pecador.
	15 Considera així totes les obres de l'Altíssim,
	dues a dues, l'una enfront de l'altra.

L'autor, escollit per mestre

	16 Quant a mi, m'he desvetllat el darrer,
	com un esgotimador darrera els qui veremen.
	17 Amb la benedicció del Senyor he passat al davant
	i com un veremador he omplert el cup.
	18 Reconeixeu que no he treballat per a mi sol,
	sinó per a tots aquells qui busquen la instrucció.
	19 Escolteu-me, magnats del poble,
—1496→
	presidents de l'assemblea, estigueu atents.
	20 Ni al fill, ni a la dona, ni al germà, ni a l'amic,
	no donis poder damunt teu en ta vida.
	No donis a un altre els teus béns,
	no fos cas que et repensessis
	i els haguessis de tornar a demanar.
	Mentre visquis i et quedi alè,
	no et donis a ningú.
	22 Més val que els teus fills et pidolin,
	que no pas haver de girar els ulls a les seves mans.
	23 En tot allò que facis mostra't superior,
	no facis cap taca al teu honor.
	24 Quan s'acosti el final de la teva vida,
	al moment de la mort, distribueix l'herència.

Tracte amb els criats

	25 Farratge, bastó i càrrega, per a l'ase;
	pa, correcció i treball, per al criat.
	26 Fes treballar el teu criat, i trobaràs repòs;
	deixa-li les mans lliures, i buscarà la llibertat.
	27 El jou i les brides fan doblegar el coll,
	al criat dolent, la tortura i el turment.
	28 Envia'l al treball perquè no estigui ociós,
	que l'ociositat ha ensenyat molt de mal.
	29 Posa'l a treballar, tal com li convé,
	i, si no obeeix, posa-li grillons als peus.
	30 Però no siguis excessiu amb ningú
	i no facis res injustament.
	31 Si tens un criat, que sigui com tu,
	ja que amb sang l'has adquirit.
	32 Si tens un criat, tracta'l com un germà,
	ja que el necessites com de tu mateix.
	(32)33 Si el maltractes i se t'escapa,
	(33) per quin camí l'aniràs a buscar?

  —1497→  

Sobre els somnis i les endevinacions

	34 1 Les esperances vanes i enganyoses són per a l'insensat,
	i els somnis donen ales als necis.
	2 Com el qui engrapa una ombra i persegueix el vent,
	així és el qui es refia dels somnis.
	3 Una cosa igual que una altra és la visió dels somnis:
	davant la cara, la imatge de la cara.
	4 D'una cosa impura, què en pot sortir de pur?
	De la mentida, què en pot sortir de veritat?
	5 Endevinacions, auguris, somnis són coses vanes,
	com les que imagina el cor d'una partera.
	6 Si no són enviats en una visita per l'Altíssim,
	no hi posis el cor.
	7 Els somnis han esgarriat molta gent,
	i han caigut els qui hi confiaven.
	8 La llei es compleix sense engany,
	i la saviesa en una boca sincera és la perfecció.

L'experiència dels viatges

	9 L'home que ha viatjat ha après moltes coses,
	l'experimentat les contarà amb intel·ligència.
	10 El qui no ha fet experiència sap poques coses,
	però el qui ha rodat món ha adquirit habilitat.
	(11)12 He vist moltes coses en els meus viatges,
	i he après molt més que no sabria dir.
	(13)12 Sovint m'he vist en perill de mort
	i m'he salvat gràcies a això.

La protecció del Senyor, veritable esperança

	(14)13 L'esperit dels qui temen el Senyor viurà,
	(15) perquè la seva esperança és posada en aquell qui el salva.
	(16)14 El qui tem el Senyor no té por de res,
	i no tremolarà, perquè ell és la seva esperança.
—1498→
	(17)15 Feliç l'ànima del qui tem el Senyor:
	(18) en qui es recolza, qui és el seu sosteniment?
	(19)16 Els ulls del Senyor es fixen en els qui l'estimen,
	protecció poderosa, fort sosteniment,
	abric contra el vent xardorós, ombra contra la calor del migdia,
	(20) guarda per a no ensopegar, socors per a no caure;
	17 eleva l'ànima, il·lumina els ulls,
	dóna salut, vida i benedicció.

El culte autèntic

	(21)18 El qui sacrifica un bé mal adquirit
	fa una ofrena de burla,
	i no són acceptables els dons dels malvats.
	(23)19 L'Altíssim no es complau en les ofrenes dels impius,
	ni perdona els pecats per l'abundància de víctimes.
	(24)20 Immola un fill en presència del seu pare,
	el qui ofereix una víctima amb béns dels pobres.
	(25)21 El pa dels indigents és la vida dels pobres;
	qui els en priva és un sanguinari.
	(26)22 Mata el proïsme, aquell qui li pren la subsistència;
	(27) vessa sang, qui priva del jornal el jornaler.
	(28)23 L'un edifica, l'altre derrueix;
	què hi guanyen, sinó penes?
	(29)24 L'un beneeix, l'altre maleeix;
	de qui escoltarà la veu el seu Amo?
	(30)25 El qui es purifica d'haver tocat un mort i el torna a tocar,
	què en treu d'haver-se rentat?
	(31)26 Així l'home que dejuna pels seus pecats,
	i després torna a cometre'ls,
	qui escoltarà la seva pregària?
	de què li serveix haver-se humiliat?
	35 1 Observar la llei és multiplicar les ofrenes,
	(2-3) obeir els manaments és fer un sacrifici pacífic.
	(4)2 Ser agraït és oferir flor de farina,
	fer almoina és un sacrifici de lloança.
	—1499→   (5)3 Apartar-se del mal és cosa agradable al Senyor,
	apartar-se de la injustícia és un sacrifici expiatori.
	(6)4 No et presentis davant el Senyor amb les mans buides,
	(7) que tot això s'ha de fer perquè així és prescrit.
	(8)5 L'ofrena del just ungeix l'altar,
	el seu perfum puja vers l'Altíssim.
	(9)6 El sacrifici del just és agradable,
	el seu record no serà oblidat.
	(10)7 Glorifica el Senyor generosament,
	i no escatimis les primícies que ofereixen les teves mans.
	(11)8 En tota ofrena fes cara alegre,
	consagra el delme amb alegria.
	(12)9 Dóna a l'Altíssim tal com t'ha donat,
	generosament, segons allò que tens a mà.
	(13)10 perquè el Senyor és remunerador,
	i et tornarà set vegades més.
	(14)11 No el vulguis subornar amb presents, que no els acceptarà;
	(15) no et refiïs d'un sacrifici injust,
	12 perquè el Senyor és jutge
	i no fa accepció de persones.
	(16)13 No fa accepció de persones contra el pobre,
	i escolta el prec de l'oprimit.
	(17)14 No desdenya la súplica de l'orfe,
	ni la viuda, quan aboca el seu plany.
	(18)15 ¿No corren les llàgrimes de la viuda galtes avall,
	(19) i no s'aixeca el seu clam contra el qui les provoca?
	(20)16 El qui serveix de bon grat és ben acollit,
	i el seu prec s'eleva fins als núvols.
	(21)17 La pregària de l'humil penetra els núvols,
	i fins que no arriba a terme no reposa.
	18 No para fins que l'Altíssim el mira,
	judica la causa dels justos i fa justícia.

  —1500→  

Déu farà justícia al poble oprimit

	(22)19 I el Senyor no trigarà pas,
	ja no es contindrà més,
	20 fins que haurà desfet l'esquena dels despietats,
	(23) i haurà donat el càstig a les nacions;
	21 fins que haurà exterminat la multitud dels orgullosos,
	i haurà destrossat els ceptres dels injustos;
	(24)22 fins que haurà recompensat a cadascú segons els seus actes,
	i les obres dels homes segons les seves intencions;
	(25)23 fins que haurà judicat la causa del seu poble,
	i els haurà alegrat amb la seva misericòrdia.
	(26)24 La misericòrdia és oportuna en temps de tribulació,
	com els núvols de pluja en temps de secada.

Pregària per la salvació d'Israel

	36 1 Tingueu pietat de nosaltres, Senyor, Déu de l'univers,
	(2) i feu caure el vostre terror sobre tots els pobles.
	(3)2 Alceu la vostra mà contra les nacions estrangeres,
	i que vegin la vostra força.
	(4)3 Així com davant d'ells heu mostrat en nosaltres la vostra santedat,
	mostreu-vos gran en ells davant nostre.
	(5)4 Que reconeguin, com nosaltres ho hem reconegut,
	que no hi ha cap altre Déu fora de vós, Senyor.
	(6)5 Renoveu els prodigis i repetiu els miracles,
	(7) glorifiqueu la vostra mà i el vostre braç dret.
	(8)6 Desvetlleu la indignació i aboqueu la ira
	(9) destruïu l'adversari i extermineu l'enemic.
	(10)7 Avanceu el temps i recordeu-vos del moment convingut,
	que puguin celebrar les vostres gestes.
	(11)8 Que la fúria del foc devori els fugitius,
—1501→
	que els qui fan mal al vostre poble trobin la perdició.
	(12)9 Esclafeu el cap dels governants enemics,
	que diuen: «No hi ha ningú fora de nosaltres».
	(13)10 Aplegueu totes les tribus de Jacob,
	doneu-los l'heretatge com al principi.
	(14)11 Tingueu pietat, Senyor, del poble anomenat amb el vostre nom,
	d'Israel, que heu tractat igual que un primogènit.
	(15)12 Tingueu compassió de la vostra ciutat santa,
	de Jerusalem, el lloc del vostre repòs.
	(16)13 Ompliu Sió de la vostra lloança,
	i el vostre poble, de la vostra glòria.
	(17)14 Doneu testimoniatge a favor de les vostres primeres criatures,
	compliu les profecies fetes en nom vostre.
	(18)15 Doneu la soldada als qui esperen en vós,
	que els vostres profetes resultin verídics.
	16 Escolteu, Senyor, la pregària dels vostres servents,
	(19) segons la benedicció d'Aharon pronunciada sobre el vostre poble.
	17 I que tothom, arreu de la terra, reconegui
	que vós sou el Senyor, el Déu etern.

Altres consells. Seny en l'elecció d'una bona esposa

	(20)18 L'estómac acull tota mena d'aliment,
	però hi ha aliment millor que un altre.
	(21)19 El paladar nota el gust de la caça,
	i el cor intel·ligent, el de les paraules mentideres.
	(22)20 Un cor tortuós reparteix tristesa,
	però l'home expert la hi retorna.
	(23)21 La dona accepta qualsevol marit,
	però hi ha noies millors que d'altres.
	(24)22 La bellesa de la dona alegra la cara,
	supera tots els desigs de l'home.
	(25)23 Si a la seva llengua hi ha misericòrdia i dolcesa,
	el seu marit ja no és com els altres homes.
—1502→
	(26)24 El qui adquireix una dona té el principi de la fortuna,
	un ajut semblant a ell, una columna on recolzar-se.
	(27)25 Allà on no hi ha closa, l'heretat és devastada;
	on no hi ha dona, l'home gemega errant.
	(28)26 ¿Qui es fiarà d'un lladre ben àgil,
	que corre de ciutat en ciutat?
	27 Així tampoc d'un home que no té niu
	i que s'atura allà on se li fa de nit.

Seny en l'elecció dels amics

	37 1 Tot amic diu: «Jo també sóc amic teu»,
	però hi ha amic que només ho és de nom.
	2 ¿No és una tristesa mortal
	que un company o un amic es torni enemic?
	3 Oh intenció perversa, ¿d'on has sortit
	per cobrir la terra d'engany?
	4 El company s'aprofita de l'amic en la felicitat,
	però al moment de l'adversitat es gira contra ell.
	5 El bon amic combat contra l'enemic,
	davant dels adversaris pren l'escut.
	6 No oblidis l'amic en el combat
	ni deixis de recordar-lo enmig del botí.

I en l'elecció dels consellers

	(8)7 Tot conseller exalta el seu consell,
	però n'hi ha que aconsellen en profit propi.
	(9)8 Guarda't del conseller,
	mira primer què necessita
	—que aconsellarà en profit propi—;
	(10) no sigui que tiri les sorts per tu,
	(11)9 i et digui: «Vas per bon camí»,
	i se't quedi al davant per veure què et passarà.
	(12)10 No consultis el qui et mira amb desconfiança,
	i amaga la teva intenció als qui t'envegen.
	11 No consultis una dona sobre la seva rival,
—1503→
	ni un covard sobre la guerra,
	ni un mercader sobre el comerç,
	ni un comprador sobre la venda,
	ni un envejós sobre l'agraïment,
	(13) ni un despietat sobre la bonesa,
	ni un gandul sobre qualsevol treball,
	ni un jornaler de temporada sobre l'acabament la feina,
	de ni un criat peresós sobre un gran treball;
	no comptis amb aquests per a cap consell.
	(15)12 Més aviat tracta contínuament amb un home piadós,
	que saps que guarda els manaments,
	(16) que té l'ànima d'acord amb la teva,
	que sofrirà amb tu, si caus.
	(17)13 I fes cas del consell del teu cor,
	que no tens ningú més fidel que ell.
	(18)14 Que l'ànima de l'home sol advertir sovint
	més que set sentinelles que vigilen des d'un lloc alt.
	(19)15 I per damunt de tot això prega l'Altíssim
	perquè condueixi per la veritat el teu camí.

Quins són els veritables savis

	(20)16 El principi de tota obra és la paraula;
	abans de posar res en pràctica cal deliberar.
	(21)17 L'arrel dels pensaments és el cor,
	que dóna naixença a quatre branques:
	18 bé i mal, vida i mort.
	I qui les domina constantment és la llengua.
	(22)19 Hi ha home que és hàbil i mestre de molts,
	però que és inútil per a si mateix.
	(23)20 Hi ha qui fa el savi en les seves paraules, i és detestat;
	aquest es veurà privat de tot aliment.
	(24)21 El Senyor no li concedeix el seu favor,
	perquè està mancat de tota saviesa.
	(25)22 Hi ha qui és savi per a si mateix,
	i els fruits de la seva intel·ligència a la seva boca són dignes de fe.
	(26)23 L'home savi ensenyarà el seu poble,
—1504→
	i els fruits de la seva intel·ligència són dignes de fe.
	(27)24 L'home savi és ple de benediccions,
	tots els qui el veuen el proclamen feliç.
	(28)25 La vida de l'home consta d'un nombre de dies,
	però els dies d'Israel són incomptables.
	(29)26 El savi enmig del seu poble es guanyarà la confiança,
	i el seu nom viurà eternament.

La temprança en el menjar

	(30)27 Fill meu, durant la teva vida posa't a prova,
	mira allò que t'és dolent, i no t'ho concedeixis.
	(31)28 Perquè no tot convé a tothom,
	ni tothom es complau en qualsevol cosa.
	(32)29 No siguis insaciable de tot plaer,
	ni et tiris de cap als menjars.
	(33)30 Que del molt menjar ve la malaltia,
	i la intemperància porta fins al còlic.
	(34)31 Molts s'han mort per la intemperància,
	en canvi, el qui es vigila allargarà la vida.

Sobre els metges

	38 1 Honora el metge pels seus serveis
	que també a ell l'ha creat el Senyor.
	2 Perquè de l'Altíssim ve la guarició,
	i del rei rep honoraris.
	3 La ciència del metge li fa aixecar el cap,
	i és admirat davant els poderosos.
	4 El Senyor ha creat de la terra els remeis,
	l'home de seny no els menysprea.
	5 ¿No es tornà dolça l'aigua per una branca,
	per fer conèixer quines virtuts té?
	6 També ell ha donat la ciència als homes
	per glorificar-se en les seves meravelles.
	7 Amb els remeis cura i treu el dolor;
	amb ells l'apotecari fa diverses fórmules.
—1505→
	8 Així no s'extingeixen les obres de Déu,
	i la pau prové d'ell sobre la terra.
	9 Fill meu, en la malaltia no t'atabalis,
	sinó prega el Senyor, i et posarà bo.
	10 Allunya tota culpa i corregeix l'obra de les teves mans,
	purifica el teu cor de tot pecat.
	11 Ofereix encens i un memorial de flor de farina,
	fes ofrenes grasses segons els teus mitjans.
	12 Després deixa fer al metge, que també el Senyor l'ha creat,
	i que no s'aparti de tu, perquè el necessites.
	13 Hi ha moments en què l'èxit es trota a les mans d'ells,
	14 ja que ells també pregaran el Senyor
	perquè faci reeixir el tractament
	i la guarició que ha de preservar la vida.
	15 El qui peca davant el seu Creador,
	que caigui a les mans del metge.

Dol pels difunts

	16 Fill meu, vessa llàgrimes per un mort,
	i comença el dol, afligit profundament.
	Segons la seva condició enterra el seu cos
	i no descuris la seva sepultura.
	17 Plora amb amarguesa i fes un plany ardent,
	(18) observa el dol segons la seva dignitat
	un o dos dies, per evitar murmuracions,
	i després consola't de la teva tristesa.
	(19)18 Perquè de la tristesa prové la mort,
	i la tristesa del cor consumeix el vigor.
	(20)19 En la calamitat també es prolonga la tristesa,
	quan la vida del pobre depèn del seu cor.
	(21)20 No abandonis el teu cor a la tristesa,
	allunya-la, recorda't de la fi.
	(22)21 No ho oblidis: no hi ha retorn;
	no li seràs de cap profit, i a tu et faries mal.
	(23)22 Recorda't de la meva sentència, que serà també la teva;
	jo ahir, tu avui.
—1506→
	(24)23 Amb el repòs del mort deixa reposar el seu record;
	consola-te'n, un cop ha sortit el seu esperit.

Superioritat de l'escriba sobre els artesans

	(25)24 La saviesa de l'escriba s'adquireix en temps de lleure,
	i el qui té poca activitat es fiarà savi.
	(26)25 ¿Com arribarà a ser savi el qui maneja l'arada
	i es glorieja de tenir l'agullada per llança,
	que mena bous i els estimula en el treball
	i no parla sinó amb vedells?
	(27)26 Posa l'atenció del seu cor a fer els solcs,
	i es passa les vetlles engreixant vedells.
	(28)27 Així passa a tot obrer i artesà
	que treballa nit i dia.
	Els qui graven les efígies dels segells
	i es dediquen a variar-ne el dibuix,
	posen l'atenció del cor a reproduir la imatge
	i es passen les vetlles acabant la seva obra.
	(29)28 Semblantment, el ferrer assegut vora l'enclusa
	que examina el ferro brut;
	el baf del foc li fon les carns,
	lluita contra la calor de la fornal;
	(30) el soroll del mall li ensordeix les orelles,
	els seus ulls són fets en el model de l'eina;
	(31) posa l'atenció del cor a perfeccionar la seva obra,
	i es passa les vetlles embellint-la a la perfecció.
	(32)29 Semblantment, el terrisser assegut al seu treball,
	que fa girar el torn amb els peus,
	preocupat sense parar per la seva obra,
	i ha de comptar tota la feina.
	(33)30 Amb el braç modela l'argila,
	amb els peus l'ha d'ablanir;
	(34) posa l'atenció del cor a estendre bé el vernís,
	i es passa les vetlles netejant la fornal.
	(35)31 Tots aquests es refien de les seves mans,
	i cadascun és hàbil en el seu ofici.
—1507→
	(36)32 Sense ells no es construiria cap ciutat,
	(37) no s'hi podria habitar ni passejar-hi.
	33 Però no se'ls va a buscar per al consell del poble,
	ni en l'assemblea sobresurten més que els altres.
	(38) No s'asseuen a la cadira del jutge
	ni comprenen les disposicions per dictar la sentència.
	34 No són capaços d'instruir i de jutjar una causa,
	ni se'ls troba entre els creadors de màximes.
	(39) Però mantenen la creació del mon,
	i la seva pregària té per objecte el treball del seu ofici.

La professió d'escriba

	39 1 Una altra cosa és el qui s'aplica amb tota l'ànima
	a comprendre la llei de l'Altíssim.
	(1) Escruta la saviesa de tots els antics,
	consagra els seus lleures a les profecies.
	2 Conserva les narracions dels homes famosos,
	penetra en les subtilitats dels proverbis.
	3 Recerca els secrets de les paràboles,
	s'interessa pels enigmes dels proverbis.
	4 Enmig dels magnats presta servei,
	es presenta davant dels governants.
	(5) Viatja per països estrangers,
	perquè té experiència del bé i del mal entre els homes.
	(3)6 Aplica el cor a buscar el Senyor, el seu creador,
	fa oració davant l'Altíssim;
	(7) obre la boca per pregar,
	suplica pels seus pecats.
	(8)6 Si el Senyor, el Gran, ho vol,
	serà omplert de l'esperit d'intel·ligència.
	(9) Abocarà com una pluja les seves paraules de saviesa,
	i en la pregària donarà gràcies al Senyor.
	(10)7 Adquirirà l'encert en els consells de la voluntat i del coneixement,
	i comprendrà els seus secrets.
	(11)8 Exposarà la instrucció de la seva doctrina,
	i es gloriarà en la llei de l'aliança del Senyor.
—1508→
	(12)9 Molts lloaran la seva intel·ligència,
	i no serà mai oblidada.
	(13) El seu record no desapareixerà,
	el seu nom viurà al llarg de les generacions.
	(14)10 Les nacions proclamaran la seva saviesa,
	i l'assemblea publicarà la seva lloança.
	(15)11 Mentre duri, el seu nom en valdrà més que mil,
	i, quan plegui, li bastarà.

Himne de lloança a Déu creador

	(16)12 Després d'haver reflexionat, parlaré encara,
	perquè estic curull com la lluna quan fa el ple.
	(17)13 Escolteu-me, fills piadosos, i broteu amb ufana
	com la rosa que creix vota un corrent d'aigua.
	(18)14 Com l'encens exhaleu un bon perfum,
	(19) feu esclatar flors com el lliri,
	escampeu l'aroma, canteu un càntic,
	beneïu el Senyor per totes les seves obres.
	(20)15 Magnifiqueu el seu nom,
	proclameu la seva lloança
	amb els cants dels vostres llavis i amb les cítares,
	i digueu així en la lloança:
	(21)16 Les obres del Senyor són totes molt bones,
	totes les seves ordres són complertes al seu temps.
	No cal pas dir: «Què és això? Per què és, això?»
	Perquè tot és investigat al seu temps.
	(22)17 Quan ell ho diu, l'aigua s'atura com una pila;
	per una paraula de la seva boca, es fan els dipòsits d'aigua.
	(23)18 A una ordre seva es compleix tot allò que ell vol,
	no hi ha ningú que pugui impedir la seva salvació,
	(24)19 Les obres de tothom són davant d'ell,
	no és possible d'amagar-se als seus ulls.
	(25)20 La seva mirada abasta d'un extrem a l'altre de l'eternitat,
	res no és sorprenent davant d'ell.
	(26)21 No cal pas dir: «Què és això? Per què és, això?»
—1509→
	Perquè tot ha estat creat per a l'ús que calgui.
	(27)22 La seva benedicció s'ha desbordat com un riu
	(28) i com un diluvi ha inundat la terra.
	23 Així les nacions heretaran la seva ira,
	(29) com quan va canviar els regadius en salines.
	24 Els seus camins són planers per als piadosos,
	així com són plens d'ensopecs per als injustos.
	(30)25 Els béns foren creats per als bous des del principi,
	així com els mals per als dolents.
	(31)26 El que és abans de tota necessitat per a la vida de l'home
	és l'aigua, el foc, el ferro i la sal,
	la flor de farina de blat, la llet i la mel,
	el suc de raïm, l'oli i el vestit.
	(32)27 Tot això és un bé per als bons,
	però per als pecadors es converteix en un mal.
	(33)28 Hi ha vents creats per castigar,
	i amb la seva fúria arrenquen d'arrel les muntanyes.
	(34) A l'hora de liquidar aboquen la violència
	i aplaquen el furor de qui els ha fets.
	(35)29 Foc, pedregada, fam i mort,
	tot això ha estat creat per castigar.
	(36)30 Les dents de les feres, els escorpins i els escurçons,
	l'espasa venjadora per perdre l'impiu.
	(37)31 Quan ell els mana, s'alegren,
	estan a punt a la terra per a quan calgui,
	i mal no deixen de complir les ordres.

Epíleg

	(38)32 Per això, des del principi me'n vaig convèncer
	ho vaig pensar i ho he deixat escrit.
	(39)33 Les obres del Senyor són totes bones,
	proveirà a tot el que calgui a la seva hora.
	(40)34 No cal pas dir: «Això és pitjor que allò»,
	perquè tot serà reconegut bo al seu temps.
	(41)35 I ara de tot cor i a plena boca canteu
	i beneïu el nom del Senyor.

  —1510→  

Les misèries humanes

	40 1 Una gran ocupació ha estat creada per a l'home,
	i un jou feixuc hi ha sobre els fills d'Adam,
	des del dia que surten del ventre de la mare
	fins al dia del retorn a la mare de tots.
	2 Les seves reflexions, el temor del seu cor,
	són la perspectiva del futur, el dia de la mort.
	3 Des del qui seu en un tron gloriós,
	fins al qui jeu humiliat a la terra i la cendra,
	4 des del qui duu porpra i corona
	fins al qui es vesteix de borràs,
	ira, enveja, torbació, agitació,
	temor de la mort, rancúnia i discòrdia!
	5 I a l'hora del descans al llit,
	el son de la nit transtorna el seu coneixement.
	6 Reposa una estona, quasi res,
	i ja es troba en somnis com en dia de guàrdia,
	pertorbat per la visió del seu cor,
	com un fugitiu del front de combat.
	7 Al moment de més necessitat es desvetlla,
	tot admirat d'haver temut per no res.
	8 Per a tota criatura, de l'home a la bèstia,
	i per als pecadors set vegades més encara:
	9 mort, sang, discòrdia i espasa,
	desgràcies, fam, destrucció i flagell!
	10 Tot això ha estat creat per als injustos,
	i per culpa d'ells vingué el diluvi.
	11 Tot allò que ve de la terra, a la terra torna,
	i el que ve de les aigües, al mar fa cap.
	12 Tot suborn i tota injustícia seran esborrats,
	però la fidelitat subsistirà per sempre.
	13 Les riqueses dels injustos s'eixugaran com un torrent,
	alimentat per la pluja d'una forta tronada.
	14 Quan obri les mans, ho celebrarà;
	així els pecadors aniran a la ruïna.
—1511→
	15 Els plançons dels impius no multipliquen les branques;
	les soques impures, és com si fossin sobre pedra cantelluda.
	16 La canya que creix vora tota aigua o ribera de riu
	serà arrencada abans de qualsevol altra herba.
	17 La generositat és com un paradís de benediccions,
	i l'almoina resta per sempre.

En tot hi ha un millor

	18 La vida de l'home independent i del treballador és dolça,
	però més que tots dos, la d'aquell qui troba un tresor.
	19 Els fills i la construcció d'una ciutat perpetuen un nom,
	però més que totes dues coses és apreciada la dona irreprotxable.
	20 El vi i la música alegren el cor,
	però més que tots dos, l'amor de la saviesa.
	21 La flauta i l'arpa fan agradable el cant,
	però més que totes dues, una llengua dolça.
	22 Gràcia i bellesa desitja l'ull,
	però més que totes dues, la verdor dels sembrats.
	23 Amic i company es troben en un moment donat,
	però més que tots dos, la muller i el marit.
	24 Germans i protectors vénen en temps d'adversitat,
	però més que tots dos salva l'almoina.
	25 Or i plata afermen els peus,
	però més que tots dos és apreciat el consell.
	26 Riqueses i forra aixequen el cor,
	però més que totes dues, el temor del Senyor.
	(27) Amb el temor del Senyor no manca res;
	tenint-lo, no cal buscar ajut.
	(28)27 El temor del Senyor és com un paradís de benedicció,
	protegeix més que tota glòria.

  —1512→  

La mendicitat voluntària

	(29)28 Fill, no visquis una vida de captaire:
	val més morir que captar.
	(30)29 L'home que posa la mirada en la taula d'un altre,
	el seu viure no pot ser tingut per vida.
	S'embruta a si mateix amb menjars d'altri,
	(31) mentre que l'home instruït i ben educat se'n guardarà.
	(32)30 A la boca d'un desvergonyit la mendicitat és dolça,
	però a les seves entranyes crema un foc.

El pensament de la mort

	41 1 O mort, que n'és, d'amarg, el teu record
	per a l'home que viu en pau enmig dels seus béns,
	(2) per a l'home despreocupat i que en tot s'obre camí,
	capaç encara de rebre aliment!
	(3)2 O mort, la teva sentència és bona
	per a l'home necessitat i mancat de forces,
	(4) per al vell xaruc i anguniós per tota mena de coses,
	que es revolta i ha perdut la paciència!
	(5)3 No temis la sentència de la mort,
	recorda't dels qui t'han precedit i dels qui et seguiran.
	4 Aquesta sentència ve del Senyor sobre tothom;
	(6) per què negar-se a la voluntat de l'Altíssim?
	Tant si són deu, com cent, com mil anys,
	(7) al país dels morts no et reprotxaran d'haver viscut.

La supervivència de l'impiu i del just

	5 Fills abominables són els fills dels pecadors;
	els qui habiten les cases dels impius.
	(9)6 L'heretatge dels fills dels pecadors serà arruïnat
—1513→
	i amb la seva descendència es perpetuarà.
	(10)7 Els fills blasmen un pare impiu,
	perquè per culpa seva es veuran afrontats.
	(11)8 Ai de vosaltres, impius,
	que heu abandonat la llei de l'Altíssim!
	(12)9 Si naixeu, naixeu per a maledicció;
	si moriu, tindreu part en la maledicció.
	(13)10 Tot allò que ve de la terra, a la terra torna;
	així els impius aniran de la maledicció a la ruïna.
	(14)11 L'aflicció dels homes es troba en el seu cos,
	però el nom dolent dels pecadors serà esborrat.
	(15)12 Vetlla pel teu nom, que és allò que et quedarà,
	més envejable que mil tresors d'or.
	(16)13 Una bona vida dura un cert nombre de dies,
	però el bon nom resta per sempre.
	(17)14 Fills meus, guardeu en pau la instrucció.
	Saviesa amagada i tresor invisible,
	de què serveixen tots dos?
	(18)15 Val més l'home que amaga la seva estupidesa
	que l'home que amaga la seva saviesa.

Instrucció sobre la vergonya

	(19)16 Així, doncs, avergonyiu-vos segons el meu parer,
	(20) que no és bo de guardar tota mena de vergonya,
	i no tot és apreciat exactament per tothom.
	(21)17 Avergonyiu-vos de la fornicació davant el pare i la mare,
	i de la mentida davant un governant i un poderós;
	(22)18 del delicte davant el jutge i el magistrat,
	de la revolta davant l'assemblea i el poble;
	(23)19 de la injustícia davant el company i l'amic,
	(24) del robatori davant del poble foraster on vius;
	20 davant la veritat de Déu i l'aliança,
	de posar el colze sobre el pa,
	21 de refusar de rebre i de donar,
	(25) de callar davant els qui et saluden,
—1514→
	22 de mirar una cortesana,
	(26) de girar la cara a un parent,
	23 d'apropiar-te de la porció i del do,
	(27) de contemplar una dona casada,
	24 de familiaritats amb la seva minyona
	—i no t'acostis al seu llit—,
	(28)25 de paraules injurioses als amics
	—després d'haver donat no facis retrets—,
	(421)26 de repetir allò que has sentit dir
	i de revelar secrets.
	27 Aleshores seràs pudorós de veritat
	42 i trobaràs gràcia davant de tothom.
	1 No t'avergonyeixis d'aquestes coses
	—ni tinguis respectes humans que et facin pecar—:
	2 de la llei de l'Altíssim ni de l'aliança,
	de la sentència que fa justícia al reu,
	3 de passar comptes amb el company i el viatger,
	de donar l'herència als companys,
	4 de la justesa de la balança i dels pesos,
	de l'adquisició de molt o poc,
	5 del benefici en la venda als mercaders,
	de corregir molt els fills,
	de fer sagnar l'esquena del criat dolent.
	6 On hi ha una dona dolenta, és bo de guardar les coses sota segell,
	i on hi ha moltes mans, tanca amb clau.
	7 Allò que dónes en dipòsit, que sigui comptat i pesat,
	i allò que dónes i allò que reps, tot per escrit.
	8 No t'avergonyeixis de corregir l'insensat i l'estúpid,
	i el vell que discuteix amb els joves.
	Així seràs instruït de veritat
	i seràs apreciat de tothom.

Tracte que cal donar a les filles

	9 Una filla és un neguit secret per al pare,
	la inquietud que li dóna li tren el son.
	De jove, perquè no li passi l'edat,
—1515→
	un cop casada, perquè no la repudiïn.
	10 Mentre és verge, perquè no sigui violada
	i es quedi embarassada a casa del seu pare.
	Quan està amb el marit, perquè no sigui infidel;
	ja casada, perquè no sigui estèril.
	11 Sobre una filla descarada reforça la vigilància,
	que no et faci la riota dels teus enemics,
	l'objecte de les enraonies de la ciutat i de les xafarderies del poble,
	i t'avergonyeixi enmig de la multitud.
	12 No miris cap home per la seva bellesa,
	ni t'asseguis enmig de dones.
	13 Que dels vestits surt l'arna,
	i de la dona, la malícia femenina.
	14 Quan un home és ple de malícia, resulta bona una dona,
	i una filla que deshonra causa l'oprobi.

	15 Vull recordar les obres del Senyor,
	i contaré tot allò que he vist.
	Per les paraules del Senyor han estat fetes les seves obres1390.
	16 El sol que brilla mira totes les coses,
	i l'obra del Senyor és plena de la seva glòria.
	17 El Senyor no ha donat als seus sants
	de contar totes les seves meravelles,
	que el Senyor totpoderós assegura fermament
	perquè l'univers subsisteixi en la seva glòria.
	18 Ha explorat els oceans i el cor
	i ha penetrat les seves astúcies.
	Perquè l'Altíssim coneix tota ciència,
	i ha mirat els signes del temps.
	19 Ell anuncia el passat i el futur
	i revela les traces de les coses ocultes.
	20 No li passa per alt cap pensament,
	ni se li amaga una sola paraula.
	21 Ha ordenat les grandeses de la seva saviesa,
—1516→
	perquè és abans dels segles i pels segles;
	res no hi ha estat afegit, res no n'ha estat tret,
	no necessita cap conseller.
	22 Que en són, de desitjables, les seves obres;
	com una espurna s'han de contemplar.
	23 Tot això viu i resta per sempre,
	per a tot el que calgui tot obeeix.
	24 Totes les coses són diferents, l'una de l'altra;
	no ha fet res que li falli.
	25 Cada cosa consolida el bé de l'altra,
	qui es cansarà de contemplar la seva glòria?

Bellesa del món sideral. El sol, les estrelles i altres fenòmens

	13 1 Orgull de les altures és el firmament brillant,
	la bellesa del cel en una visió de glòria.
	2 El sol, quan apareix, instrument admirable,
	anuncia a la sortida l'obra de l'Altíssim.
	3 Al seu migdia asseca la terra,
	qui pot resistir a la seva cremor?
	4 Atien la fornal per als treballs de forja,
	tres vegades més ho fa el sol quan crema les muntanyes;
	exhala bufades de foc
	i, fent brillar els seus raigs, encega els ulls.
	5 Gran és el Senyor que l'ha fet,
	que apressa la seva cursa per les seves paraules.
	6 La lluna també, sempre al seu moment,
	és signe dels temps i senyal etern.
	7 De la lluna prové el senyal de les festes,
	astre que minva després de fer el ple.
	8 El mes pren d'ella el seu nom;
	creix meravellosament en el seu canvi,
	(9) llumener dels campaments en l'altura,
	brilla en el firmament del cel.
	(10)9 La glòria dels astres fa la bellesa del cel,
	ornament resplendent en les altures del Senyor.
—1517→
	(11)10 Per les paraules del Sant es mantenen segons el seu decret
	i no es cansen en les seves vetlles.
	(12)11 Mira l'arc iris i beneeix el qui l'ha fet,
	és magnífic en la seva esplendor.
	(13)12 Envolta el cel amb un cercle de glòria,
	les mans de l'Altíssim l'han estès.
	(14)13 Amb una ordre sens fa caure la neu,
	envia els llamps del seu judici.
	(15)14 Per això, obre els seus dipòsits,
	i els núvols volen com ocells.
	(16)15 En la seva grandesa espesseix els núvols,
	i s'esmicolen les pedres de la calamarsa.
	(17a)16a En veure'l, trontollen les muntanyes,
	(18a)17a la veu del seu tro fa tremolar la terra.
	(17b)16b A la seva voluntat bufa el vent del sud,
	(18b)17b amb l'huracà del nord i el terbolí del vent.
	(19)18 Com ocells que baixen escampa la neu,
	s'abat com llagosta que es posa.
	(20) L'ull admira la bellesa de la seva blancor,
	i el cor s'extasia en veure-la caure.
	(21)19 Vessa damunt la terra el gebre com sal,
	i, gelat, es torna punxes d'espines.
	(22)20 Bufa el vent fred del nord,
	i es forma un cristall de glaç sobre l'aigua;
	s'atura sobre tot estany d'aigua,
	i l'aigua es revesteix com d'una cuirassa.
	(23)21 Devora les muntanyes i crema el desert,
	consumeix la verdor com el foc.
	(24)22 El remei de tot és el núvol que s'afanya;
	la rosada, després de la calor, retorna la joia.
	(25)23 Segons el seu designi ha domat els oceans
	i ha plantat les illes.
	(26)24 Els qui naveguen pel mar en conten els perills,
	i ens n'admirem quan ho senten les nostres orelles.
	(27)25 Allà hi ha obres extraordinàries i meravelloses,
	tota mena d'animals i monstres marins.
	(28)26 Gràcies a ell el seu missatger camina feliçment,
	i per la seva paraula tot és ben ordenat.

  —1518→  

L'obra divina supera tota lloança

	(29)27 Podríem dir moltes més coses encara, però no acabaríem;
	en una paraula: ell és el tot.
	(30)28 Om trobaríem la força per a glorificar-lo?
	Perquè ell és el Gran, superior a totes les seves obres.
	(31)29 El Senyor és terrible, immensament gran,
	el seu poder és admirable.
	(32)30 Glorifiqueu el Senyor, exalteu-lo,
	(33) tant com pugueu, que encara està pel damunt.
	(34) Exaltant-lo, repreneu noves forces,
	no us en canseu, que no acabareu pas.
	(35)31 Qui l'ha vist per poder-lo descriure?
	Qui el pot glorificar com mereix?
	(36)32 Moltes coses amagades hi ha, més grans que aquestes;
	ben poques n'hem vistes, de les seves obres.
	(37)33 Perquè el Senyor ha fet totes les coses,
	i ha donat saviesa als piadosos.