Visor de obras.

DE HONOR.

[q] Vui de per si ne per deu virtuts vsa     Be sera foll que pena pas sens merit     Hon malfahents de llur mal fer no penen     Los ben fahent de ben fer no meriten     Ya son stats ves semblants bons per fama  5     No par en ver carperfama be feyen     E per llurs fets lo mon los meritaua     Noy restal mon qui res de be guardona     Donchs lo mal hom als homens jatescusa Cascun pot ser tal com son voler dicta  10 Cascun stat son offiçi no serua Nom sel prelat perdon mo deu com dubte Papes /e reys / fins al stat pus mjnue Fan lo quels plau mas no pas lo que volen Deu amador dintençio primera  15 Es colt y honrat dintençio segona -f. CXXIv- Dret natural es quela primera causa En nostramor les altres precehescha E quant se fa se fassa per aquella E no vullam aquella per les altres  20 Ellas la fi denos elo prinçipi En ellas mes quen nos lo nostre ser Nos jgnorants regiran aquest orde Car deu volen no per si mas per altre Deu no pregan ardent ment sinon pressa  25 E quant volem gratia dell attenyer E som tan pechs quens pensam ell nos hoia E nostres prechs ab gran dret no con dampnen Puys no hauem lintençio primera Enell y anos /e nostres coses  30 Anostres prechs ell hou dorella sorda E nons partim dauant ell menys de colpa Nom marauell sils fets de deu signoren Que los morals nos troba quils entenga Ne dich molt be mes poch ne molt nou saben  35 Homens letrats /e donchs quant mes lo poble Si atraues la fusta va la roqua Raho es gran puys nauxer no la guia Si per virtuts los homens nos adressen Grandret sera quenells no peresca  40 Si deu no fos ne lo mon donas premjs Per si matex hom deu fer bones obres -f. CXXIIr- Car en ben fer lo bon hom se delita E lome reb de sa bonobra paga Mas qui per deu ni per si be no obra  45 Mas per hauer honor gloria o/ fama Foll es penssant que fent be las atenga E si no sab que treball no merexen Doblanjmal es lom yls altres simples Per ço com son en ell dues natures  50 Si del que fa nom complau almenys vna Del tot es foll que de natura isqua Sino complau ala part rahonable O lapetit sol qualtre nou dabnegue Foll es del tot sin ben fer se turmenta  55 Per hauer ço quel mon als bons denega Tal com aquells qui per la mar neuegan Son desuiats sils fall la tremontana E uan an loch hon la venturals porta Son en lo mon los homens quenell viuen  60 Puys la virtut no tenen per ensenya Cascu va lla hon lapetit lo porta Etant enlom es lapetit nohible Com per aquell vol coses menys fartables O deu perque los qui lomon tribulen  65 Yel que volrran per null temps aconsiguen Y aconseguit lur voler mes desija Si que james fam se pert dellur ventre -f. CXXIIv- Com ne per que no demanan ab cuyta Sires pot fer de que lom se contenta  70 Sabran que poch e veuran la gran falta Que dins ell es eno pas en les coses Per acabat foll se tindral pus saui De son defalt haura mes conexença Puys a gustat lo cos /e molt mes larma  75 Seruint aquell qui mal en paga dona Son fet sta nopinio falsa Pres landescuyt no es lo quis pensaua Famayhonor cuyda que virtuts fossen E folls les an donchs per si no son bones  80 Res no es bo quel mal hom possehescha E com honos los mal homens atenguen Los homens bons ab fam noles demanan E maiorment pensant los qui las donan Foll es aquell quil do del foll molt prea  85 Car ja no ha daquell la verastima A la final diferença nosmolta Entre aquells qui vanes coses volen Labonaonor al bon hom no contenta Car lo bon hom en son actes delita  90 Non lonor del qui lis ajenolla Sonor es be en aquell qui honora Enon lonrrat mas lo seu be senyala Esinoy es honor follas aquella -f. CXXIIIr- Que lo bon hom de tot en tot menysprea  95 No pens ser bo quin tal bes glorieia Nos desonrrat per ser auar lo joue E que passas tantalus en cobea Si es dispost en ser franch essent prodich        Jali noura si tracta matrimonj  100        Vell ignocent de be mas de mals abte        Luxurjos cubert e ple de pompa        No pert honor nentre los pechs la fama        Qui son aquells sabent qujn deu lom esser        Qui pot valer quin dignitat no sia  105        Encontraquells qui en lo mon triumphen        Vehent los folls groçes eplens de viçis        E tot llur be los ve per atriuença        Nonse algu quil mon tant lo rebuie        Quel enderroch sino sent enos cansa  110        Maldit jutjat pot ser mas nol empatchen        Al atraujt lo mon camj li obra        Per mals migans lo mon sa fauor dona        Y en son despit los atrauits suançan        Son auorrits /e quasil mon los dupta  115        Lloch te cascu en lo mon on selloga        No es raho lordenador al seure        Noy seuralgu si spera bon orde -f. CXXIIIv-        No contra fa la taula de peruça        Orde noy es mas error sempiterma  120        Rey no regex nels poble obehexen        No se qui es pus culp<a>ble al altre        Degun stat al altre no jmpugne        Car nos algu que sa fi no desuje        Si algun hom es qui la regla rompa  125        Tant pocha part al tot punt no altera        Ab tot aço resta la regla ferma        Vn oronell lo stiu no denunçia        O gent del mon obriu los vlls per veure        Com no es ver lo que veritat sembla  130        E que honos la gloria o/ fama        Per les virtuts per null temps satangueren        Lo cobeios cruel fuyt ple de pompa        Astuçios jmportu sens deu tembre        Aquest aytal les gens per deu adoren  135        Crehents de cert que font de virtuts mane        Lom que virtut ab sol entendre toca        Y en algun tant pot gloria consegre        Es conexent /e la fauor menysprea        Com veu los folls /e los mals com latenyen  140        No es tan bo que silos bons lauien        No la volgues e sen faria martre        No es tan foll que aquella cobeie        Lentendre ha mas ha virtut no basta -f. CXXIIIIr-        Gran rahom par que deu nos auoreescha  145        Puys lo perdem per deu qui nos en esser        Quant los gentills los llus deus adoraren        En llur error hauien gran scusa        Vehent aquells ab vll no sols de pensa        E ver semblant quels parjen miraccles  150        Aradoran deus dopinio falsa        Qui duren tant com los trigan conexer        A la virtut cuydan fer sacrifiçi        Quant la honor hauen en reuerençia        E no sabem don fals honor pren força  155        Per jgnorar don veramor pren forma        Tota honor nos sembla ques deu colrre        Ne los sabent mes del entendre passen        Car fan honor als quj  no la merexen        Tots som eguals al que deforas mostra  160        Affecçio y enuer als bons guerreien        Enemjchs son donor efama bones        E lignorant en qui ver juys gasta        Qui seraquell qui de llus mans scape        Mes son pero los qui donor maltracten  165        Que tots aquells qui la fama varjen        Lo viçios pus tost donor salegra        Que lo dolent de fama no triumpha -f. CXXIIIIv-        No solament als pechs qui res no entenen        Mas aquants son lull nostrens anfalaga  170        Si que vahent los fauorits hom honrra        E toll recort com no son molt culpables        Qui per letxs fets son muntats adomjnj        Honrrals lestat mes quel letx fet nols leua        Donchs quis lo foll qui per honor be fassa  175        Puys la honor per be fer no satenga        Jgnorant ment almon algun be obren        Per no saber lo quils ne dona causa        Altres no tant mes pegament be vsen        Faents per tal que llur ben fer se perden  180        Los primes son tinguts molt anatura        Quils fa ben fer per mouiment quils dona        Los altres son ves deu esi culpables        Jnfern viuint e pres mort possehexen        Fastitx ha deu del quil mon no ten fastitx  185        E del quila si daquell no sa parta        No solament es luny quis enlarmjta        Mas tots aquells qui del barbull se lunyen        Ladres vist ja qui ab ladres pratica        Superbios qui per honor treballa  190        Auar aquell qui ab diner sabolca        Lo loch hon es lo mostrar ser culpable        Dines honor no ateny lo bon home        Tant son los mals qui per aquell treballen -f. CXXVr-        Qui bonament en aquest mon pratica  195        Ne pot muntar per los mals quilenpatxen        Qui regir vol de ben fer se desalta        Ho es groçer no sabent que si vsa        A mal afer lo camj pla nons porta        Per nous camins y ban y stranyes sendes  200        Si hom hagues per letx fet vituperj        Que fara quell caualler sodomjta        Hauent pres grau dexcellent viril home        Y aquell yaquex volent costum de fembra        Dalguns saben aquest pecat orrible  205        Non vetx senyal quonor los sia tolta        Quinolatol de hon tolta deu esser        Nola dara en part hon se meresca        Ya no es crim que ab honor nos mescle        E ya molt mes en homens quen les fembres  210        Ans fa senyal vn poch peccat en elles        Que lo maior ques pot fer en homens        Aços deue perquels homens son juties        Passant dolor del crim quelles me toquen        Amant assi lo mal daltrecarexen  215        E simples fan lus fets abomjnables        Reptar no cal dellus viçis les dones        Car de aquells natura pren lo carrrech -f. CXXVv-        Qui no enten e patio lo força        De son be y mal natura es maestra  220        Los tres pilas hon lo be dom sasenta        E fer no pot quenells se recolzen        Llur fonament deu esser la prudençia        E lo mon sol a elles par saluatje        Als qui poder y saber han dependre  225        E de ben fer per fauor de natura        En contra dell deu pogra fer mjraccle        Com en pecar dela natura jxen        Simplament lom contra natura peca        Entot pecat puys ala raho pugna  230        De tot en tot assa naturas contra        Com en pecar traspassa dom los termens        Si dels strems los homens nosaspaten        Viçis comuns quasin virtut senpenyen        Ya los auas passan per homens sauis  235        Los caualles per mercades sespatxen        E los coarts llur grau donor no perden        Perbe quel nom en lo pits dom romanga        Als fets honests entenjment nos troba        Siper aquells per on dines saiusten  240        O quants son pochs qui de general regla        Sapien fer als fets singulas regles -f. CXXVIr-        E aplicar aquelles ala vida        E fer juys jncerts /enecessaris        Tots los juys ques fan entre los homens  245        Afeccio la sentençia ordena        Don tinch per foll quingloriasmunta        Per lo jutie que tal jutie la dona        Causa les gents desta error comuna        Puys en lo mon tal entenjment troben  250        Ans de hauer del ver la conexensa        Han engendrats abits de mals comptes        No hamolt fet quin conexensa basta        Mas lo quila que la part bona prenga        Als homens flachs per obra impossibla  255        Percab vll flach mjren cosa dificil

Oratio a deu.

[p] Vys que sens tu algu atu no basta     Donam la ma o/ pels cabells meleua     Sino stench la mja enues la tua     Quasi forçat atu matex me tira     Yo vull anar enues tu al encontre  5     No se perque no fas lo que volrrje     Enose que aquest voler manpatxa     Puys yo so cert hauer voluntat francha. -f. CXXVIv-     Leuar mi vull y prou nomi sforçe So fa lo pes de mes terribles colpes  10 Ans que la mort lo proces amj cloga Placiat deu puys teu vull ser quem vulles Fes que ta sanch mon cor dur amollesqua De semblant mal gori ella molts altres Ya lo tardar ta jram denunçia  15 Ta pietat no troben mj que obre Tan clarament en lentendre no peque Com lo voler he conegut de colpa Aiudam deu mas follament te pregue Car tu no vols sino al quis ajuda  20 E tots aquells qui atu se aplegan Nols pots fallir emostran ho tos braços Que fare yo que no merescmaiudes Car tant com pusch conech que nom sforce Perdona mj si follament te parle  25 De patio partexen mes paraules Yo sent dinfern al qual fas via Girar la vull enoy disponch mos passos Mas jom recort que meritist lo ladre Tant quant hom veu noy bastauen ses obres  30 Ton sperit lla hon li plau spira Com ne per que no sab qui en carn visca -f. CXXVIIr- Ab tot que so mal crestia per obra Yra no tinch ne de res yot encolpe Yo so tot cert que per tostemps be obres  35 E fas tant be donant la mort com la vida Tot es egual quant surt de ta potença Don tinch per foll quin ves tu vol jrexer Amor de mal y de be jgnorança Es la raho quels homens not conexen  40 A tu deman que lo cor manfortesques Si quel voler ab ta voluntat ligue E puys que se que lo mon nom profite Donan esforç que del tot labandone E lo delit quel bon hom de tu gusta  45 Fes me sentir vna pocha çentilla Per que la carn quim sta molt rebella Haia falach que del tot nom contraste Aiudam deu que sens tu nom puch moure Perquel meu cos es mes que paralitich  50 Tant son en mj enuellits los mals habits Que la virtut al gustar mes amarga O deu merçe reuoltamma natura Que mala es per la mja gran colpa E si ab mort yo pusch rembre ma falta  55 Esta sera ma dolça penjtença Yotem atu mes que not so amable -f. CXXVIIv- E dauant tu confes aquesta culpa Torbada es la mjasperança E dintre mj sent terrible batalla  60 Yo vetx atu just /e mi sericorde Vetx ton voler qui sens merits gratia Dones e tolls de grat lo do sens merits Qual es tant just quant mes yo que no tema Si job lo just por de deu lo premja  65 Que fare yo que dins les colpes nade Com pens dinfern que temps no si smenta Lla es mostrat tots quats semtiments tenen Larma qui es contemplar deu eleta Auorriment ha ves deu per sa colpa  70 No es lom de tan gran mal stima Donchs com sta quj ves tal part camjna Prech te senyor quela vida mabreuges Ans que pijos cassos aminseguesquen En dolor visch faent vida peruersa  75 E tem della la mort per tostemps longa Donchs mal daça /e dalla mal sens terme Pren me al punt que millor en mj trobes Lo detardar no se aquem seruescha No te repos lo qui te fer viatje  80 Yom dolch per que tant com vull nom puch dolrre Del jnfinit dampnatje lo qual dubte -f. CXXVIIIr- E tal dolor nola recull natura Nes pot asmar ne menys sentir pot lome E dons asso semblamj flaca scusa  85 Com de mon dan tant com es nom spante Si çel deman noli do bastastima Fretura pas de por /e desperança Per be que tu jrassible te mostres So es defalt de nostra jgnorança  90 Lo teu voler tostemps guarda clemença Ton semblant mal es be jnstimable Perdonam deu si te donada colpa Car yo confes esser aquell colpable Ab vll de carn /e fets los teus judiçis  95 Vulles dar llum ala vista delarma Lo meu voler al teu es molt contrari Em sonemjch pensant me amjch esser Aiudam deu puys me veus en tal pressa        Yom desesper si los merits meus guardes  100        Yom anutx molt lauida com mallonga        Y dubte molt que aquella fenesca        Endolor visch per la mja gran colpa        E ja enmj alterat es larbitre        Tuest la fi hon totes fins termenen  105        E no es fi si en tu no termena -f. CXXVIIIv-        Tuest lo be hon tot altres mesura        E no es bo qui atu deu no sembla        Al quit complau tu aquell deu nomenes        Per tu semblar maior grau domel mutes  110        Dones gran dret del qui plau al diable        Prenga lo nom daquell ab quis conforma        Alguna fi en aquest mon se troba        Nes veura fi pus fa lom felix        Es lo comens per hon laltra sacaba  115        Segons lo cos quentendre pot vn home        Los philosofs que aquella posaren        En si mateys son esser vnits discordes        Senyal es cert quen veritat nos funda        Per conseguent al home no contenta  120        Bona per si no fou laley judayca        En paradis per ella nosentraua        Mas tant com fon comens daquesta nostra        Deques pot dir daquestes dues vna        Axi la fi de tot entot humana  125        No da repos al apetit o/ terme        Mas tanpoch lom sens ella no ha laltre        Sant joan fon sanyalant lo meçies        No te repos quinullatra figuarda        Car en res als lo voler no reposa  130        Ço sent quascu enoy cal subtilesa        Que foratu lo voler no satura        Si com los los rius a la mar tots acorren -f. CXXVIIIIr-        Axi les fins totas en tu sen entran        Puys te conech sforçam que jot ame  135        Vença lamor ala por que jot porte        E si amor tanta com vull nom entra        Crex me la por si que tement no peque        Car no peccant yo perdre aquells abits        Que son stats perque not am la causa  140        Muyren aquells qui de tu mapartaren        Puys man mitx mort em tolen que no visca        O senyor deu fes quela vidallargue        Puys me apar quen ves tu jom acoste        Quim mostraua dauant tu fer scusa  145        Quant haure dar mon mal ordenat compte        Tu mas donat diposiçio no mala        E yo he fet del retgle fals molt corba        Dreçar la vull mes he mester taiuda        Aiudam deu carma força es facha25  150        Desitx saber que de mj predestines        Atus present yamj causa venible        Daltra part tem em plau la jgnorança        Not prech quem dons sanjtat de persona        Nebens alguns de natura y fortuna  155        Mas solament que atu deu sols ame        Car yo so cert quel major be si causa        Per consiguent delectatio alta        Yo nola sent per no dispost sentirla        Mas per saber vn home grocer jutja  160        Quel maior be sus tots es delitable

  -f. CXXVIIIIv-  

[a] Quell ateny quant atenyer vol     Si lo voler egualab lo poder     Nos conseguex aço per lo diner     Y el no sabent pensa que tot mal tol     Donchs per hauer hom lo maior delit  5     Nol crech ab so que lo diner ateny     Car en mes mal que abe lom enpeny     Dins hom sta lo seu be tot complit     Naturan lom hate<r>mens stablit Asos desitxs per aquells contentar  10 Ebastament per aquells sadollar Y el no sabent ho vol en jnfinjt Guardat de fam de fret /e de calor Lo cas per si res no demanara Silapetit de mes nos requeria  15 En loch de be se metra la dolor Ermjnis marts no guarden de fredor Mes quela pell dela volp o/ danyell Ne cal vestir per calor terçenell Ne sen requer lit ab molta blanor  20 Prest sent gran cost es quant mester hauem Mas lapetit nostrens ho encarex Tant que la fam com mes nauem nos crex Dalguns desitxs complits fastitxs rebem Aquell desitx que null temps fartarem  25 Que passa dom lo delit natural E sols aquest es lo mer sensual -f. CXXXr- Y aquell maior que de tendre prenem Quant aquests han lo seu propi sguart Lome pot dir ques en lo mon content  30 Ladonchs lo ver conex lentenjment Yel cos sens fam /e fastitx roman fart Aquell voler es molt menys quel bastart No resemblat als quilan engendrat Semblas mas poch de que lom es torbat  35 Vehent dels fets lancant natura part Aquest ossiu aquells donlesser trau Ells es fill cert de falsopinjo Matant lo cos destroyt la raho E quil seguex a ell y assi desplau  40 Rey es tot hom aquest lo fa sclau E menys de grat aquest se fa seruir Car per aquest lome no pot venjr Al desijat e fa lo queli plau Ell es aquell qui lom portan lo mon  45 Sercant lo fi que james trobara Car fora si james hi peruendra Los fins daquest en natura no son Per conseguent lo meu conçell jo don Que vostramich vs dels dines axi  50 Que solament ne prenga per assi Tant com mester al necessarj fon -f. CXXXv- E lo restant partescals qui non han Car non traura daquells son propi be Hoch vn be fals que tost sen va yve  55 Tal qual pus rich es lo mes pobreiant

Tornada. Auis atots los qui trobar volrran Logran delit sens mescla de dolor Fugen del tot cobeiança epor E pels demes allur hostal venrran  60

DE VERTADER DELIT.

[l] O tot es poch ço per que treballam     Puys conseguim y el voler fart no es     En lo volgut lo defalt no es pres     Mas lapetit com en tal part gitam     Alguns desitxs acorren /a delits  5     Quel mouiment no pot hom scusar     Ealtres molts que sen pot be luyar     E contra nos son per nos elegits     Per poch loguer treballam jorns enjts No se que fa perdre hom sia deu  10 Molt per poch preu se dona so del seu Perdent delits ab delits sens despits Contra lo cos es enemjch lomon -f. CXXXIr- Delarma es enemich prinçipal Entre aquests es nostre be ho mal  15 Donchs don los ve amar qui ells confon Diuersitats de delits en lo mon Aviurlguns neçessariament Naturals son laspeçia sustinent Altres quem pens pens que natura nols don  20 Mas son per hom dopiniostimats Los quals per si no han vlla valor Car en senyal de virtut es honor Y els dines son per stima trobats Los homens son axi forauiats  25 Quonor dines creyen serbe del hom Ço es pque lull nostre no veu com Ala virtut sien premjs donats E veu aquells honrrats hauent dines Lo loch noy es /e lo senyal roman  30 E tant al mon ha durat est engan Que no sab hom altres deus vertades Vns delits son dels altres homeyes La carn no vol treball fam ne coltell E pels dines axi joue com vell  35 Se dona mort epert tots sos plaes E la honor ab lo diner debat No pas tostemps ans al diner seguex -f. CXXXIv- En camp sembrat de diners honor crex Tals son los deus quel mon ha celebrat  40 Si be han lom per lomon la trobat Dich ho daquell qui no sab altre be E si te mal axi pel mon y ve No en tot mal mes en gran quantitat Lo mon famaldan entendre ben fer  45 E quant fa be no es be verament Aço non ten lo qui viu groçament E lo sabent qui patio soffer Ardit e franch prudent justiçier Es lom pel mon sens habit de virtut  50 Aquest mon ha per lo mon merescut Perque nos veu ço que virtut requer Bon fet requer de be fer gran amor Si açoyes delit noy fallira Lantençio dinteres noy sera  55 Y el mon vol als ço es bens /e honor Jnfinjts son que obran ab dolor Y ab jnteres algun acte honest Ells jgnorants cuydan hauer conquest Y a la virtut ab gran dolor epor  60 Altres epochs entenen lo que fan E faran be ab malantençio Dant entenent que llur voler es bo Tots dauant gents virtuosos seran -f. CXXXIIr- Sens nombre son los qui tant no faran  65 Volents portar si molt ben arreats No pensant als sino com son mjrats Y en lo publich ab dolor despendran De la virtut quen conseruar seruex Tanta nauran com solament los plau  70 Res no metent en obra sils desplau Sepulcre son hon res letx no parex Lo be del mon no es be quil conex Lo sauil sab /e creu aquell lo foll Saui no es quil sab eno sen toll  75 Sens artonest prudença nos nodrex De sauis folls yo fare mençio E de aquells qui sauis hon pot dir Dels folls cuberts /e dels menys de cobrir Dels perdonats /e dels menys de perdo  80 Segons de molts fon llur jntençio Quel be del hom fos entres parts partit Mas en apres daço deu esser dit Que es lo be per veraupinjo Tant quant hom sent ab anima y cos  85 E tant quant sent ab lo cos solament E tant quant sent ab mer entenjment Del be celest daquell jo no pos -f. CXXXIIv- Molt philosops en llus scrits an clos Ser profitos delitable y honest  90 E tot quant es que sia desonest No esser be fora de tot repos Lo be honest sen portals dos ab si Car per aquest delit perfet sateny Axi matex atot profit senpeny  95 No desuiant de raho lo camj Lo profitos perque sesguarda fi Lo delitos dins si matex enclou Tot acten lom de elecçio mou        Porta delit enou cal dir amj  100        Mas tot delit profit assi no trau        E pus comu es delit que profit        Tot animal paticipa de delit        Y en lo profit hom per raho cau        Donse pot dir quel be del home jau  105        Enaquests bens cloent los tot lonest        Mas es a dir que es lo be aquest        E sil ateny lo rey /e lo sclau        E hon esta en lome assegut        E que deu fer per conseguir tal do  110        E quen ateny per sa possessio        E com per poch lo vol hauer perdut        Segons per molts e per mj es sabut        Tot quant que es en va no es fet res        Los elaments /e tot quant que dells es  115 -f. CXXXIIIr-        A certa fi per sos mitxs an vengut        Repos ateny segons qui es quascu        No pus ne menys que naturals promet        En conseruar si cascu es discret        E fet aço no roman trist algu  120        Lanimal hom es anjmal comu        Tocant de brut /e de celestial        Brut per la carn per larma diuinal        E daquest be molt menys sera deiu        E sera quant la rahonabla part  125        Ates haura sa fi per son obrar        Est es lo be final hon vol bastar        Ab quel fals be romanga vn depart        Deaquests bens veritat no sanbarch        Desser en hom forans /e jnterios  130        Famay dines son forans /e honos        Fills e muller /e no se sim allarch        Los apart dins bellea y sanitat        E tots aquells que natura dar pot        Tots son no res amon parrer /e vot  135        Per ser comuns efora potestat        O aquest be no es en hom trobat        E si trobat sateny sens los stranys        Qui perdre pot no ten segur sos guanys        Y en perfet be senten seguretat  140 -f. CXXXIIIv-        Qui jutiara si aquest be pt ser        Sino aquell qui es tot virtuos        Car lome flach vn pes molt poderos        Per tant alçar no creu del fort poder        Menys de delit tal be nos pot hauer  145        E lo maior ques pot aconseguir        Eres nol pot per natura venjr        Tant acordant aquest lo fa saber        Picurus dix ell esser lo delit        Aço es fal mes es per consiguent  150        Sens lo maior delit nos hom content        Son senyal cert es fer lom abnjt        Saber nos pot tal be sinos sentit        E nol sent hom si donchs sabut no es        Lentenjment sab lo be hon es mes  155        Mas pel voler deu esser elegit        Lom es mester que faça vnio        De ses dos part laprinçipal seguint        Fahent tal fets que sia obeynt        Son apetit sensual araho  160        En est obrar cau delectatio        Donant senyal desser lacte perfet        Sens lo delit labit nos nos mostra fet        Car mostral cos sens rebellio        Clarament es desobedient fill  165        Qui murmurant per lo pare treball        Silapetit lobediençal fall        A la raho la pau es en perill -f. CXXXIIIIr-        Damunt es dit que virtut pren exil        Si lom obrant obra per jnteres  170        E per delit que labit complit es        E sens aquest no val vn gra de mjll        Mas si delit es sols causal fet        Per jnteres nomenar se fara        Nol cal penssar al qui be obrara  175        Be va delit e tristor amal fet        Al be obrant virtut delit promet        Yl mal fahent salgun delit ateny        No passa molt que tristor lo constreny        E nol defen loch publich ne secret  180        Ab ell se va conexença del mal        Qui per tostemps la consenssal rou        Si es maluat tant quen mal sa fi clou        Lo seu delit adolorit li val        Plato volch dir que bo ni comjnal  185        No es delit mas hach molts enemjchs        Picurians posauen com jnichs        Quel be del hom eran delit carnal        Mas darrerench vench son dexeble matex        Qui anulla vanes opinjons  190        E del que dix dona vidents rahons        Yl bon delit del auol diuidex        Delit y be sol ordels departex -f. CXXXIIIIv-        Delit es bo en tots fets naturals        Sino en lom quant passan los brutals  195        Car ental cas natura desseguex        Quant ha deu fet seguex natural cos        Lo cel el mon los vegetals ebruts        Axi raho met al hom jnstituts        Si les romp es animal oçios  200        De quant fa lom delit es ocasios        Car tot agent enten semblar assi        Per conuenient dela cosa per qui        Fa lo que fa essent ne cobeios        Si be es ver que molts actes lom fa  205        Quentre voler eno voler se fan        Dequels volents porten voler penian        Mas elegint a voler  se refa        Si com dolor contra delit sta        Axi fan lom contrariacçio  210        De tot quant futx dolor es la raho        Tals pations nostra naturans da        Amor /e oy primeres pations        Son termenats en delit o/dolor        Sguart de be lo camj es amor  215        E per fugir dolor ne da rahons        Sauis no son tots qui les questions        Determenar saben /e dar conçells -f. CXXXVr-        Si contra por son simples com anyels        E ves delits ardits com a leons  220        Sauis aquell qui sab si concellar        Enues lo be qui propi es eseu        Prenjnt aquell e jaquint lals en relleu        Mirant los folls en lo mon tribular        Sauis son dits las qui poden justar  225        Honor dines /e fauor de grans gens        E son vilans de cor emals sabents        Querres del ver no sabrien pensar        Cuydant esser sauis ells son stuts        Poder hauent desser bons son maluats  230        Aquests aytals no seran perdonats        Pel saui hom quen sa fi es venguts        Molts son errants dignorança vençuts        Altres qui son errants jgnorant ment        Gran causauents de llur defalliment  235        Penedint se del cas hon son cayguts        Tots aquests son sens colpa llur peccants        No lignorant que per colpa no sab        Rao sera que perdo no acap        Esi aquells sens lur colpa errants  240        Aquells son folls qui son llurs bens gastans        Menys de seruar maneran res del llur        Parlar de tal largament yo nocur        Mas daltres folls sauiesa mostrans -f. CXXXVv-        Comprant molt car treball dolor /e mort  245        per gonyar poch<*>ço no cert        Plegats al loch <*>molt desert        Clamants del <*> tort        Axi com lorp no trobab lull deport        Perque noy veu per falta dun gros tel  250        E tolt aquell pot veure terra y cel        Ne pren aquell qui detendra confort        En veurel ver /e per mal apetit        Es ignorant que lo mal jutie be        Lincontinent per pation tal ve  255        Lintemperat en fer mal pren delit        De semblants gents sta lo mon fornjt        En tals recau la maior part del mon        Quals son aquells qui de aquest no son        Lo dat a deu y el de naturaxit  260        Engeneral lincontinent enten        Mas ya no sab com patio lo prem        Ell sab lo be /e va per lo strem        Lintemperat nol sab /e donchs nol pren        Encadenat deu ser qui no compren  265        Que tota res deu ser jaquit per deu        Mas scapant dassi tot home creu        Que altre be lo cor del hom encen -f. CXXXVIr-        Del be aquest es de marauellar        Com se pot fer quel cerch fals lentenjment  270        En part hon fi /e lo començament        Abla raho pot be si lunyar        La maior part del mon no pot amar        Lo be honest per be nol percep        Qui es aquell quen parença reb  275        Que tot son be dins si pusca star        E per virtut tal be sen aconcech        E que la mort no deu hom auorrjr        E quehonor /e bens san de jaquir        E de aquells quils amen que renech  280        Saui /e foll sçient /e home lech        Enalgun be sasperança met        E silonest lançat apart tramet        De falços bens les forçat fer aplech        Segons qui es tal fi li aparra  285        Lo temps el loch la disposiçio        Limudaran samalaupinio        James en ferm sa voluntat haura        Lome hauar son ben dines sta        Y enlo delit del coyt lo fembrer  290        Lom argullos desija honrrat ser        Mas entre si diuers aço sera -f. CXXXVIv-        Car molt auar lo logre te per mal        E vol robar en places /e camjns        Si bels auas volen guanys apart dins  295        E lo guayar hu daltre es desigual        Lom argullos vol ser en general        Honrrat loat mas en diuerç cascu        Hu vol ser dit franch ardit pel comu        Altren saber  creu esser son cabal  300        Altren virtut del cos o/del cantar        Tot aço fa qualitat dissemblant        Ho per saber del hom qui es triant        Entraquests bens qual per millor li par        Neçessitat fa la fi cambiar  305        Car lo malalt en sanitat la met        Lo sedeiant diu quen fartar la set        Lo pobre hom en hauer creu star        Lo falch /e letx fort vol esser /e bell        Tots aquest bens ans dauer han gran preu  310        Lo be honest nos pot fer algun preu        Sinol pendent qui possehex aquell        Del hom sabent es dret quem marauell        Que es aço que de tot seny lo trau        Com no conex que foll es mes que sclau  315        Volent delit lo pert per mal conçell        Car natural patio ell nol mou -f. CXXXVIIr-       Tals delits son trobats dopinio        Per no vsar lo delit de raho        La voluntat sercant son bels anclou  320        Nostra raho aquests delits enclou        Nols vol la carn ans aquells avorrex        Qui mes de preu ha com volerli crex        A desijar ço que la vida nou        Quant lom de poch en pau munta senyor  325        Que li plau mes per tostemps treballant        Obrant mals fets nulla virtut vsannt        No sperant sino falça honor        Delits del cos no son de tanta error        Car nos algu ques lunye lo començ  330        Restant en carn llur delit res no venç        La speçia dom aquells trau sa valor        Sobres volguts nostrarma nabit ve        E vol nacçes per san finida part        Enterme son /e de llur termels part  335        Fer los vol grans natura nou soste        Doncs al sabent quinsaperançal te        En los dines /e honor de mal loch        No dich sils ha que com a çerp lostoch        Nos don aells sabents com no han be  340        Tant com dines lo cor dom no streny        En cor auar ningun be no sassiu -f. CXXXVIIv-        No pot hauer amic home altiu        Qui peccan <*> be ateny        Donchs qui dira daquell hom hauer seny  345        Quel propi be pert per mal accident        Car per hauer fauor de folla gent        Agrans despits e vergonya sempeny        No venç primer de trobarse vençut        E seruex ans que no sia serujt  350        E pert plaer ans dauerlo sentit        E sil ateny ab dol es retengut        Cell qui no sab que nobra de virtut        Es vn tal be donant delit perfet        E quel desitx per als nos satisfet  355        Nom marauell quen deu sia  rascut        Com veu que res nol basta contentar        E nos pot fer que son desitx castich        E de tal be veus tot animal rjch        Y el ques senyor quen aie pobreiant  360        Entre los bens forans los vol trobar        Y els naturals y nols pot conseguir        Enestarror aço ley fa venjr        Com quantitat pensa quel deu fartar        E james fon vn tan bell e tan fort  365        Rich ne honrrat que pel ço fos content        Segons que vol ha lom contentament        No segons quant si beyalgun deport -f. CXXXVIIIr-        En la honor ha be com fa recort        Dela virtut mas be no ha persi  370        Son be sta an quila fa jaqui        Es dat siu mer sino tot reben tort        Lonrrant ha be com al bo fa honor        Lonrrat ha mes com la honor merex        Elahonor algun tant voler crex  375        E siles tol per ço nom sent dolor        Honor es bo quant nol seguex amor        Mas plau al bo per mouiment primer        No sesten pus car virtut no sofer        Ques delit homen stranya valor  380        Mas ques dira daquell entes maluat        Mes si es vell sercant fauos /ebens        En tot barat sperons ha sens frens        No conexent tenjr camj errat        Del home pech no so marauellat  385        Puys no sent res defora de sa carn        Del hom sabent se coue traure scarn        Quen son saber siatant enganat        Perdent assi y deu y al mon no guany        Qui conexen tan sauj y tan bo  390        Que mal /e be no sendigab gran so        E donchs al bo de fama poch lin tany        Foll es aquell qui lo bon home plany -f. CXXXVIIIv-       26Com nes preat del poble malastruch        Ja no es <*>  395        Quen tal <*>bany        Planyer <*>        Dexercitar sa <*>        E quel poblas <*>        Anant badant algun bestial joch  400        Poble yo dich arey peons /eroch        Duch caualler juriste manastral        Hauents per be lopinjo general        Quen la honor /e dines tot be toch        E sobraquests son unas pochas gents  405        Dients quels bens es en vergonyauer        Altres tan pochs dients questan plaer        Menysde hauer daltre be sentiments        Per donar fi amos breus parlaments        Pens lo bon hom quil loa ne de que  410        E si bon hom lo loa /e de be        Haian delit e restrenyent bombaments        Gloriasta en conexer assi        Ple de virtuts /e no loats dels folls        Daquells nou dich qui stan  cadena colls  415        Mas dels sabent quejgnoran sa fi        Vaia sercant lo foll grocer mesqui        Lo seu delit entre los populas        Cartot semblant se delita ab sos pas        E no deman adegu lo camj  420 -f. CXXXVIIIIr-        Siles mostrat camj no girara        Mas no ira ab tant acuytat pas        Si donchs nos foll quen saber no bastas        Quin es lo jorn que menie lagre pa        Per quel valent home fastitx no ha  425        Com veu lo mon pels dolents posseynt        E per que vol daquells ser fauorit        No es dalt cor qui tras tal fauor va        Magananjm es qui lo mon ten menys preu        E molt mesqui lo quil pensa seruir  430        E com aquest los veu contrauenjr        Que fa lo llas sospirant loa deu        Hon virtut es la veritat sa seu        E la raho ab aquestes se juny        Hon vna es les altres no son luny  435        Dellas no sab qui nols donagual preu        La vera onor es dat als lochs don son        E lo reues al qui sen troba buyt        Lom qui nes menys es arbre menys de fruyt        Olms en bell ort son los homens del mon  440

  -f. CXXXVIIIIv-  

[o] Quant es foll qui tem lo forçat cas     E <*>     E qui poder se troba molt bastant     E nol conex penssant lauer scas     Vos sou aquell amprant contralamort  5     Puys es forçat quen molt breu temps morreu     Hoch menysprear son poder be podeu     E no tement morint sou della stort     En vos sta fer son cas flach o/fort Car lo seu mal per dues coses naix  10 Per tembrel dan del loch eternal bax E per hauer perdut al mon deport Ja de aquest alçar podeu la ma Puys vostres senys los quatre haueu perduts Dons contral dan armau vos de virtuts  15 E nous dolrreu ne tembreu ça ne lla Al home bo lamort njngun mal fa Ans es mija peron trespassa deu E sil mal hom morint en mal se veu Nou fa la mort mas ha mal com pecca  20 Lamort tem molt qui viu mal delit Car pert dos mons jusa ysuperior -f. CXXXXr- Sil bo perdent lo cos passa dolor No es molt gran penssant del sperit Al home deu ha dos mons stablit  25 Axi com son dos natures en ell Cascuna part spera en aquell Don lesser trau finjt o jnfinjt Al vostre cos la mort del tot confon Perdent son be lo qual es tot present  30 Elesperit no tem anullament Per mort reuiu mas va no sabent hon Los sentiments daquests diuersos son Per be quatots aquesta morts desplau Hu tem /e dol /e laltren dolor jau  35 Loch vol cascu en lo seu propi nom Aquest compost en molts vetx discordar En altres molts quen acort par stan Mas no es ver puys males obres fan Lo bon hom sol pot ab si acordar  40 Ab vera pau lo bon hom pot obrar Nol mal faent car mal fi no promet Per esta fi lo be y lo mal es fet Pel be sateny pel mal nos pot gonyar En general hom vol y enten est be  45 En particular quant ha dreta raho -f. CXXXXv- Enten nol sent <*> per <*> E lo maluat nel <*> per se Cascuna part <*> Lo cos terreny <*>  50 Larma daquell nos volrria partir E lo seu be per la mort li perue Mas tant ab dos an stretamjstat Quel hu dolor <*> companyo sofer Hoch fins entant quel mal tornan plaer  55 Yl mal aquest ha per gran bastiment Tant com mes lom tem linmortalitat Daquesta mort sofir major turment E si per mort creu son anullament En maior mal es per la nullitat  60 E que lo mon superior no fos Al hom es obs queu pens esser axi Car lo present nol trau desser mesqui Nostrasperit no futx afreturos Per esser lom contra mort anjmos  65 Les obs virtut teulogal e moral Sique lo cos sie rational Perlapetit portat avirtuos Ladonchs tot lom bons delits vsara Passats pel cos mas alarma semblants  70 -f. CXXXXIr- Mes dimmortal que de mortal tocants Si que en est mon del altre ya sentra Qui entant be la mort no dubtara Car lo seu cos en armaura conduyt Si com lo mal hom danjma es buyt  75 Axi del bo lo cos no sa nol fa Puys ab raho jaquit ha tot strem E temprats ha tots los mals moujments Separan deu edonals nons hauents E viu en fe don tots nos saluarem  80

Endressa Mare de deu atots los qui crehem Quen tu portist aquell trist fill de deu Per consiguent per nos morj en creu Fes nos hauer tanta fe com volem

Tornada Toni amich vostra carn es ja fem  85 E sens lagot haueu bon sperit Si noy penssu restareu scarnjt Que per ser fre<s>ch lo cos lesperitcrem

Fon acabada de scriure la present ob<r>a
per mj pere Vilasalo preuere per mana
ment del illustre Senyor /almjrant de napols
/a xxiiij. del mes de abril any 1542.

~:deo gratias~:

  -f. CXXXXIv-  

[En blanc]

  -[f. CXXXXIIr]-  

·A·	Cartes
Axi com çell quin lo sompnis delita.	j
Axi com çell qui desija vianda.	iij.
Amor se dol com breument yo no muyr.	x.
Alguns passats donaren si amort.	xxj.
Amolts homens hotx clamarse de fortua.	xxx
Ab vos me pot amor bensmenar.	xxxxvij.
Amal strany es la pena stranya.	xxxxviij.
Ab tal dolor com lesperit sarrancha.	lj.
Algu no pot hauer en ell poder.	lxiiij.
Als fats coman tot quant sera de mj	lxxiij.
Axi com çell quis veu prop dela mort.	lxxx.
Aquelles mans que ya mes perdonaren.	lxxxxv.
Al gran dolor que tenga no pot dir.	c vij.
Aquesta es perdurable dolor.	c xviiijº.
Aquell ateny tot quant atenyer vol.	c xx viiijº
·B·
Bem marauell com layre no saltera	xxxxvj.
·C·
Colguen les gent ab alegria festes	xiij.
Callen aquells qui damor han parlat	xxiij.
Cell quui dalrull reb anutx /e plaer	xxxviiijº.
Coratie meu apendresforç molt tart	xxxxj.
Clamar nos deu qui mal cerchay troba	L
-[f. CXXXXIIv]-   Clar es molt a tots los amados.	lxvj
Ceruo ferit no desija la font.	lxxxxj
·E·
En aquell temps cerquj damor delit	lxxxxiiij.
Entre amor som portat efortuna	cviij.
·F·
Fantasiant amor ami descobra	xviiijº.
Foll es aquell qui fa juy en los homens	Lxxj.
·J·
Ja tots mos cants me plau metranoblit	viiijº
Ja no sper que sia amat.	xij.
Junt es lo temps que mon gotx es complit	xvj
Ja de amor tebeu ya mes yo sia	Lxv
·L·
Lexant apart lestil dels trobados	xxiiij.
Lo jorn ha por de perdre sa claror	xxviiijº.
Lome pel mon nomuntan gran valer	xxxj
Lamja por dalguna causa mau	xxxvj
Los jgnorant amor essos exemples	xxxxiij.
Lotemps es tal que tot anjmal brut	Lxxij
Lexe la sort lo seu variat torn	Lxxxij
Lotot es poch ço perque treballan	cxxx.
·M·
Molt he tardat en descobrir ma falta	vj
Mal venturos no deu cercar ventura	xiiij.
-[f. CXXXXIIIr]-   Ma voluntat amant vos se contenta	Liiij
Mes voluntats en gran part discordans	Lviij.
·N·
Nosech lo temps mon pensament inmoble	xxv.
Nom fall recort del temps tan delitos	xxvj.
No so gosat en demanar merce	Lxiij.
Nom pren axi com al petit vaylant27	Lxvj.
No pot mostrar lo mon menys pietat	Lxxvij
Nos marauell algu per quem anyor	lxxxxij.
No guart auant ne remembrel passat	Lxxvij.
·O·
Oyu oyu tots los que b amats	xx.
Omort qui est de molts mals medeçina	xxxv.
O fort dolor yot prech que mj perdones	lviiij.
On es lo loch on ma pensa reposa	lxxvj.
O vos mesquins qui sots terra iaheu	lxxviiijº.
O quant es foll qui tem lo forçat cas	cxxxviiij.
·P·
Pren men axi com al patio quin plaia	ij.
Per moltamor don gran fastitx senienrra28	iij.
Per molt amar ma vida es en dupte	Liij.
Por de pijor amolts fa prendre mort	Lv.
Per que mes tolt poder delliberar	Lxvij.
Paor no sent que sobres laus me vença	Lxxj
-[f. CXXXXIIIv]-   Puys me trop msol en amos amj sembla	cij.
Per lo camj de mort /e sercat vida	cxvij.
Puys que sens tu algu atu no basta	cxxvj.
·Q·
Quins tan segus concells vatx encerant	xj.
Qui no es trist de mos dictats no cur	xxxviij.
Qui sino foll demana sim anyor	lij.
Quim mostrara la fortuna loar	lviiijº
Quim tornara lo temps de ma dolor	lxj.
Quema qualgut contemplar en amor	lxviiijº
Qual seraquell que en amor contemple	lxxiiij.
Qui seraquell del mon superior	c.
Que val delit puys no es conegut	cv.
Qual seraquell qui fora si matex	cxiij
Qui de per si nj per deu virtuts vsa	cxxj
S
Si com riquesa no porta bens ab si	vij
Si com vn rey senyor de tres ciutats	x
Si pres grans mals vn bem seragordat//	xv.
Si deu del cos lamjarma sostrau	xvij.
Sobres dolor ma tolt limaginar	xxviij
Sens lo desitx de cosa desonesta	xxxij29
Sia cascu per ben hoir atent	xxxiiij
-[f. CXXXXIIIIr]-   Si be mostrau que mj no auorriu	xxxvij
Si com aquell qui per sa infinjtat	xxxxviiijº.
Si com lom rich qui per son fill treballa	lvj
Si col malalt qui metie lo fa cert30	lvij
Si col malalt qui lonch temps ha que jau	lxxx
Si per null temps cregui ser amador	cvj.
·T·
Tant e amat que mon grocer enginy	v
Tant en amor ma pensa consentit	xxij
Tots los desitxs scampats en lo mon	xxxiij
Tot metie pren carrech de coçença	xxxxij
Tal so com çell qui penssa que morra	l
Tot laurador es pagat del jornal	lxxx
Tot entenent amador amj entenga	lxxxiij
·U·
Uolgra ser nat cent anys opus atras	xxxix
Vos qui sabeu dela tortral costum	xxxx
Ueles e vents han mos desitxs complits	xxxxv.
·Y·
Yo crit lo be si en ningun loch lo sent	xxvj.

  -[f. CXXXXIIIIv]-  

Sparça de mossen ausias march
	Sim demanau lo greu turment que pas
	es pas tant fort quem lleual dir que passe
	yes dadmirar passant com nom traspasse
	jngratitut portant mel contrapas
	may retraure de vostramor vn pas	5
	pus en seguir a vos honesta medre
	y si rao me fa constrast desmedre
	y es me lo mon sens vos escas
	passe penant vn riu de mort lo dia
	yen ser per vos me dol fer curtavia	10

  -[Guarda]-     -[Guarda]-     -[Coberta]-     -[Coberta]-