Saltar al contenido principal

Enric Sòria

Per a l'autor, la poesia és, alhora, un acte de fe en el món i una investigació sobre aquest món i aquesta fe. També és una crònica i una crítica de la vida, des del punt de vista concret de qui l'escriu.

«Com no recordar-me de vosaltres,
vesprades sense nom, quan l'amor
inventava paraules que li esqueien,
paraules que entre els homes mai no podran ser dites,
de ningú predicades.
Com és inútil de buscar la fermesa en els núvols,
la tendresa en les pedres».

Enric Sòria