Aquesta recerca s'integra en el projecte PB93-758, finançat pel Programa Sectorial de Promoción General del Conocimiento de la Dirección General de Enseñanza Superior, l'objecte del qual és l'estudi de les tècniques de composició dels cançoners medievals. El primer treball d'aquesta sèrie, «El caso de Jorge Manrique», fou publicat a Historias y ficciones. Coloquio sobre la literatura del siglo XV, ed. R. Beltrán, J. L. Canet i J. L. Sirera, Valencia, Universidad-Departamento de Literatura Española, 1992, pp. 167-188, el segon, «La organización de los materiales» fou llegit amb ocasió del col·loqui Poetry at Court in Trastámaran Spain, organitzat pels professors M. Gerli i J. Weiss a la Georgetown University, 12-13 de febrer de 1993, i serà publicat a les seves actes. El tercer, «Dos Liederblätter probablemente autógrafos de Juan del Encina y una posible atribución», sortí a la Revista de Literatura Medieval, 7, (1995), pp. 41-71, el quart, «Las grandes compilaciones y los sistemas de clasificación», a Cultura Neolatina, 55, (1995), 233-265, el cinquè, «Juan Fernández de Híjar y los cancioneros por adición» a Romance Philology, 50, (1996), pp. 1-19 i el sisè és «El cancionero de Charles d'Orléans y Drez de natura de M. Ermengaut», a Romania, 115, (1997), pp. 193-206. Del cançoner de Juan del Encina, me n'he ocupat també en un treball d'aquest títol, llegit al Congreso Internacional «Humanismo y Literatura en tiempos de Juan del Encina», i un estudi de conjunt sobre «Los cancioneros de autor» sortí a la Revista de Filología Española, 78 (1988) pp. 49-101. Està en procés d'edició «La reordenació de J i K» a la revista Llengua i Literatura.

Publicat per A. Jeanroy, 1914. Allí sovintegen rúbriques del tipus «Sirventes a honor del Rey, nostre senhor, baillat l'an M.CCC.L., per loqual gazanhec la'nglentina Johan del Pegh, estudiant» (nº XXXII, p. 145).

Per aquest tema vegeu l'edició d'Auferil (1986) tot i que la rúbrica i l'anotació marginal es poden llegir també a l'índex del cançoner publicat per Massó Torrents (1912-1914).

Per la cronologia d'aquests autors, el recurs fonamental segueixen essent J. Rubió i Balaguer (1984) i de M. de Riquer (1980) i, en alguns casos, les edicions particulars de cada autor. Per a l'aspecte que ací ens interessa, les seves conclusions no han estat modificades substancialment per noves aportacions, força interessants malgrat tot, com els treballs de J. Hernando Delgado (1993), R. i J. Baldaquí Escandell (1993), J. Villalmanzo (1993) i altres que no han alterat l'estat de la qüestió que en dóna M. de Riquer. S'ha d'afegir en tot cas que, com informa Chiner en comunicació llegida en aquest congrés, Jordi de sant Jordi morí el 18 de juny de 1424.

J. Rubió, 1984: 317, l'identifica amb un uixer d'armes d'Alfons el Magnànim, datat entre 1448 i 1458; Auferil, 1989:45, aporta l'existència d'un ciutadà honrat de Barcelona que documenta el 1447 i el 1451. Per altra banda, Riquer, 1980: 26-27, situa la seva producció original i les seves relacions amb altres escriptors entre el 1448 i el 1458.

A part del treball de R. Conde Delgado de Molina (1983) tenim l'edició de la seva poesia per R. Archer (1994).

Vegeu J. Rubió, 1943: 182-183 i P. Negre Pastell, 1955, tots dos aprofitats a Riquer, 1980: 54.

Crec que és la interpretació més ajustada al cicle poètic desenvolupat al voltant d'aquesta dama, en el qual intervingueren Lleonard de Sors i Joan Berenguer de Masdovelles (Riquer, 1980 vol. III: 60). En aquest sentit, el poema de Joan Berenguer de Masdovelles, on parla del seu embarcament, no permet cap dubte.

M. de Riquer, 1980 vol. III: 67-68. Dóna també referències d'aquest personatge com a protometge de Pere de Portugal l'any 1464.

Nombrosos poemes del seu manuscrit estan datats entre els anys 1438 i 1467; entre 1451 i 1467 van datats pels estudiosos uns pocs poemes més (vegeu J. Rubió i Balaguer, 1984: 429-432 i M. de Riquer, 1980: 133-144. Pel que fa a la seva biografia, és força interessant el treball de Conde Delgado de Molina (1983), menys el de Carbonell i Virella (1978); l'edició del seu cançoner fou publicada per Aramon i Serra (1938).