11
A part de les pàgines que li he dedicat a «Los cancioneros de autor», citat a la nota 1, estic preparant un estudi específic sobre aquest manuscrit, la seva composició i els problemes de l'autografia en col·laboració amb la Dra. Mateu i el Dr. Ll. Gimeno.
12
Vegeu la rúbrica d'aquesta composició i, en particular, la de la precedent en l'edició citada, n° 41 i 42.
13
Correspon al n° 88 de l'edició; per la datació vegeu la rúbrica al nº 86.
14
Vegeu, per aquest cicle i la seva datació, els comentaris de M. de Riquer, 1980, vol. III: 20-21, 26, 60 i 132.
15
R. W. Ramírez de Arellano y Lynch, 1976: 37-38. No s'entén, per exemple, que l'autor proposi com a data ad quem l'edició de les Coplas de Vita Christi l'any 1482, com si després de la publicació d'una obra fos ja impensable la seva còpia manuscrita. L'experiència demostra exactament el contrari.
16
En el seu índex, Massó suprimeix el nom de l'autor.
17
Riquer, Ob. cit., vol. III, pp. 111-115 dóna aquesta data, però a la seva edició (A. Chartier, 1983: XXXVIII-XXXIX, canvia aquesta proposta per la d'un cavaller hospitaler que era encara viu l'any 1463 i, considerant que 1458 és la data de l'acció de la novel·la i no la de redacció, minoritza la seva importància. Les últimes recerques sobre la Triste deleitación retarden la datació de l'obra fins després de 1461 (R. M. Gómez-Fargas, 1992) però al convertir-la en una pseudonovel·la històrica sobre la figura de Maria Enríquez, la reina d'Aragó consort de Juan II i sobre les seves relacions amb el Príncep de Viana, incrementen la possibilitat d'una aproximació entre la cronologia interna i la de composició.
18
Malgrat tot, Auferil, que avança aquesta proposta al seu treball de 1986, al publicar 1989: 59 nota 12, intenta conciliar-la amb una proposta de Pagès que relacionà J amb la família o els amics de Fogassot, i sobre la qual tornarem més endavant.
19
Aquesta és l'obra publicada per Jaume Auferil, 1986, sovint citat, on reprodueix també la taula de les obres de Vallmanya als manuscrits JKN les rúbriques i escolis. A diferència de les altres, aquesta composició va acompanyada de glosses erudites que es poden llegir al peu de l'edició.
20
J. Rubió i Balaguer, 1983: 320, després a Riquer, 1980 vol. III: 102. La notícia procedeix del Cançoner de l'Ateneu f. 21 r. En la mateixa anotació afegeix que anava «en companyia de l'honorable mossèn Thomas Pujades, consol de la mar de Barcelona»
, i efectivament, aquest consta com a present a Nàpols l'any 1453 segons J. M. Madurell Marimón, Mensajeros barceloneses en la corte de Nápoles de Alfonso V de Aragón 1435-1458, 1963: 64 i document 430.