Saltar al contenido principal

Quatre gats

Presentació

Quatre gats. Publicació artística-literària

Com sempre s'esdevé amb l'aparició de qualsevol nou moviment estètic, passats els anys costa de creure que el Modernisme (i tot allò que entenem com a tal) que avui dia és tan valorat, fóra en el seus inicis ―i durant les dècades posteriors a la seua fi― tan agrament combatut, tan mal vist, com ho van ser els seus confrares, el modernistes, un qualificatiu que, des de la dècada dels anys vuitanta, era ja una designació pejorativa. Tant és així que, encara molts anys després, Josep Pla, des del seu antimodernisme militant, retratava aquells artistes com a bohemis, sempre a contracorrent, «amb barret ample a la Rubens, la xalina, la roba obscura, els pantalons de zuau. Practiquen l'hirsutisme, són peluts, no s'afaiten ni es tallen mai els cabells. A penes es renten. Vesteixen amb abandó, viuen en la brutícia...».

Al marge d'aquest clixé a la contra, un dels personatges que durant molt de temps va ser erigit com a cap de la bohèmia modernista barcelonina d'entresegles fou Pere Romeu ―un tipus extravagant sempre voltat d'una llegenda o altra―, que el juny de 1897 instal·là en els baixos de la Casa Martí (obra de Josep Puig i Cadafalch dels anys 1894-95) al carrer de Montsió de Barcelona, una cerveseria i café, Els Quatre Gats. Romeu hi comptà amb la connivència dels seus amics Ramon Casas, Miquel Utrillo i Santiago Rusiñol. El nom de l'establiment ja al·ludia al caràcter minoritari i de cenacle de què s'acusava a aquells joves artistes. Aviat, però, i tal com havien estat les festes modernistes de Sitges, la cerveseria esdevingué una caixa de ressonància i un catalitzador del moviment artístic modernista, una capella pagana de peregrinació.

Any i mig després, el febrer de 1899, amb la intenció de donar més popularitat al local i a les seues activitats, Pere Romeu editava una revista que tenia per capçalera Quatre gats. Publicació artística-literària. Es tractava d'un plec de quatre pàgines, en foli, amb una portada a color, textos literaris en les pàgines restants, i publicitat en la part inferior de la darrera. Prèviament, però, Romeu, a fi d'assegurar-ne la part literària, hi havia convocat un certamen que tenia per tema els gats.

Tot i que la revista era insignificant, i molt de la broma quant als textos, a més dels signats pel mateix Pere Romeu o comentaris artístics d'Utrillo i Rusiñol, hi podem trobar col·laboracions d'Enric de Fuentes, de Guillem A. Tell, d'Apel·les Mestres, de Peius Gener, o d'altres d'escriptors tan diversos com Pons i Massaveu, Francesc P. Briz, Josep Aladern, Albert Llanas o Eugeni Ors, encara sense d. A més, Quatre gats, tot i ser un plec molt discret, era força atractiu per les portades a color, la part plàstica, obra dels amics de l'hostaler Casas i Rusiñol, però també d'altres devots de la casa com Mir, Pitxot, Nonell, Gosé, Opisso o Riquer.

Foren només 15 números estampats entre febrer i maig de 1899, i si la capçalera continua tenint interés avui dia és perquè durant uns mesos fou la veu d'aquells joves (literats, músics, pintors, escultors, dibuixants, ociosos) arrecerats en aquell local que hi reunia bona part de la modernitat del moment. I sobretot, perquè Quatre gats és l'antecedent directe de la revista artística per excel·lència del Modernisme, Pèl&Ploma, feta també per bona part dels parroquians habituals d'Els Quatre Gats.

Per tot això és d'agrair que la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives haja inclòs en el seu fons l'edició on line d'aquesta capçalera tan significativa en la història del modernisme artístic, a fi de posar-la a l'abast de la comunitat universitària i de tota la societat. Una iniciativa que, de ben segur, agrairan tots els interessats per l'estudi d'aquest moviment perquè podran consultar la publicació des dels seus Pcs domèstics. Tan de bo la iniciativa continue amb altres capçaleres de l'època.

Biel Sansano
Universitat d'Alacant