Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.
Indice


 

151

Per al text original vegeu The romance and prophecies of Thomas of Erceldoune, ed. by A. H. MURRAY (Early English Text Society Original Series, núm. 61, London, 1875), traduït a l’anglès modern per Frank SIDGWICK, The Sources of “A Midsummer Night’s Dream” (London, 1957), 122-132. La balada és la núm. 37 de la col·lecció de Francis CHILD, English and Scottish Popular Ballads (Boston and New York, 1904), 64-66. (Hauf, n. 18, p. 87.)

 

152

Vegeu ara Les Lais de Marie de France, ed. de Jean RYCHNER (París, 1966), 92:


En un isle ki mut est beaus.
La fu raviz li dameiseaus!
Nuls hum n’en oi plus parler
Ne jeo n’en sai avant cunter.



(Hauf, n. 19, p. 87.)

 

153

Ed. de Montague Summers (John Rodker, 1930), book I, c. 4, 5-6. La citació sobre les fades apareix en el Discourse of the Nature and Substance of Devils and Spirits, afegit a la tercera edició (London, 1665), book II, c. 4, 51; l’agafe de K. M. BRIGGS, The Anatomy of Puck (London, 1959), 26. Per al Malleus em servesc de la traducció anglesa de Montague Summers (London, 1951). (Hauf, n. 20, p. 87.)

 

154

Àmpliament documentat en Stith THOMPSON, Motif-Index of Folk-Literature III (Copenhague, 1956), 56: F. 302. Fairy mistress. Mortal man marries or lives with fairy woman; F. 302.1, Man goes to fairyland and marries fairy; F. 302.2, Man marries fairy and takes her to his home; F. 320, Fairies carry people away to fairyland, 61; F. 375, Mortals as captives in fairyland; F. 379.3, Man lives with fairies seven years, 77.” (Hauf, n. 21, p. 88.)

 

155

Antoni M.ª ALCOVER i F. de Borja MOLL. V (Palma de Mallorca, 1953), 692. (Hauf, n. 22, p. 89.)

 

156

Part I, q. 6 i 7, pp. 47-48; ibid., q. 15, 79. (Hauf, n. 23, p. 89.)

 

157

O. c., II, q. 1. c. 7, 122-128; II, q. 2, c. 4, 173-4; II, q. 1. c. 8. 122-24. Llegim en Gervasius (Prima Decisio, XV, 4): Creberrimum quoque apud mulieres Graecas et Hierosolimitanas extitit ut ajunt, quod contemtores suae libidinis in asinos transformant miro incantationis genere, ita quod faciem asini, laborem et onus sustinet, quousque ipsarum autricum miseratio poenarum relevet: quod tamen nescio an delusioni oculorum spectantium assignem...” (Hauf, n. 24, p. 89.)

 

158

Així, p. e., en el Lancelot du Lac, 130: Ia demoiselle qui l’avait emporté était fée. En ce temps là on appelait fées toutes les femmes qui s’entendaient aux enchantements...”(Hauf, n. 25, p. 89.)

 

159

RYCHNER, 105. P. TOLDO, Yonec, “Romanische Forschungen”, XVI (1904), 609-629, relaciona el motiu amb la llegenda russa de “Le faucon resplendissant”; Oliver M. JOHNSTON, Sources of the lay of Yonec, “Publications of the Modern Language Association of America” XX (1905), 322-338, amb la llegenda irlandesa “Togail Bruidne Daderga” (329). Cf. també R. N. ILLINGWORTH, Celtic tradition and the lai of Yonec, “Études celtiques”, IX (1961), 501-520. (Hauf, n. 26, p. 90.)

 

160

Simbolismo, 96. La noche de San Juan es la noche de las brujerías y los milagros”, Carmen LAFORET, Nada (Barcelona, 1969), 202; La mañana de San Juan aún es la predilecta de las hadas”, Constantino CABAL, Mitología Ibérica, en “Folklore y costumbres de España”, I (Barcelona, 1943), 212; Era la noche de libertad general, en que todo estaba permitido; noche de alegría, de amor y de aventura por la cual suspiraba la juventud desde muchos meses antes...”, DELEITO Y PIÑUELA, Y también se divierte el pueblo, citat per José M.ª ALÍN, El cancionero español de tipo tradicional (Madrid, 1968), 174. (Hauf, n. 27, p. 90.)

Indice