31
Llegim provisionalment l'obra en la versió castellana del propi autor editada per Margarita Morreale a Los doce trabajos de Hèrcules (Madrid: Real Academia Española, 1958).
32
Vegeu Don Cameron Alien, Mysteriously Meant (Baltimore-Londres: John's Hopkins, 1970), pp. 163-99 passim, i novament «Exégesis», capítol III de la introducció.
33
Coluccio Salutati, De laboribus Herculis, edició de B. L. Ullman, 2 vols. (Zurich: Artemis Verlag, 1951); vegeu vol. I, llibre I. El text de Coluccio és escrit entre el 1378 i 1406. Per a la identificació de la poesia (i, més àmpliament, de la literatura) amb la moral a la tardor medieval, vegeu J. B. Allen, The Ethical Poetic of the Middle Ages, esmentat a la nota 7, especialment el capítol I: «Ethical poetry, poetic ethics, and the sentence of poetry».
34
Riquer ho posa en dubte, com si tot fos una nova «ficció» de Corella (HLC, vol. III, p. 313).
35
Vegeu La Vesió de Bernat de So, que pertany al món de les noves rimades al·legòriques; també és una «visió» Lo somni de Bernat Metge, segons que expressa Ferran Valentí al pròleg a la Traducció de les Paradoxa de Ciceró (edició J. M. Morató, Barcelona: Biblioteca Catalana d'Obres Antigues, 1959, p. 41).
36
Vegeu el segon dels meus treballs sobre el Curial esmentats a la nota 11.
37
Vegeu Beryl Smalley, Lo studio della Bibbia nel medioevo (Bolonya: Edizioni Dehoniane 1972), p. 416, i també «Exégesis», pp. 33 ss.
38
J. Seznec, La survivance des dieux antigues (París: Flammarion, 1980).
39
Patrologia Latina, 76, 1153 ss. En realitat la cosa és més complicada, perquè la interpretació de les Homiliae in Evangelia gregorianes no és naturalment l'única possible. Sant Jeroni, per exemple, als seus Commentaria in Matheum (Corpus Christianorum, s. l., 77, p. 175) troba que més aviat li sembla («Mihi videtur...») que les diverses lleves d'obrers contractats fan referència a les edats de la vida en què els homes emprenen el servei de Déu, malgrat que després també reprodueix la interpretació que abona Corella. El mateix Sant Gregori és capaç de llegir sabers bastant més poc evidents a Mateu, 20 (10-11) al c. 42 del llibre 35 dels seus Moralia in Job (P. L. 76, 775). En realitat, la tropologia que ens indica Corella és una lectura «històrica» (la que proposa Sant Jeroni és més «moral»), bastant aferrada al sentit de la lletra. ¿Té alguna cosa a veure amb la identificació entre tropologia i littera de què es parla a «Exégesis», p. 36, nota 64?
40
Scriptores rerum mythicarum latini tres Romae nuper reperti, edició G. H. Bode (Celle: 1834; reprint a Hildesheim: Olms, 1968), vol. I, p. 241. En canvi no té res a veure amb l'horitzó de Corella la lectura dumeziliana del mite de Paris sobre l'esquema antropològic trifuncional, recentment evocada per Jaume Pòrtulas a «Tombeau de Dumézil», Els Marges, 38 (1987), 5.