1081
3. El salmista evoca un oracle profètic sobre la casa de David.
1082
11. ↑Lc 1:51. Monstre mitològic, que representa el caos primitiu vençut per Déu en la seva obra d'organització del món. En altres llocs simbolitza també l'Egipte.
1083
13. El Tabor és una muntanya isolada de la Galilea, que domina tota la plana d'Esdreló a l'O. i del Jordà a l'E. L'Hermon s'aixeca al N. de Palestina, al SE. de l'Antilíban. Les dues muntanyes són les més remarcables de tota la Palestina.
1084
20. Els profetes Samuel i Natan.
1085
27-28. L'apel·latiu altíssim, propi de Déu, corrent en els salms, és aplicat aquí al rei Messies, que pot anomenar pare a Déu, segons la promesa de 2S 7:14, amb les prerrogatives de primogènit (cf Col 1:18; Ap 1:5).
1086
53. Doxologia final del tercer llibre del Salteri.
1087
90 1-17. El salm deixa entreveure que Israel es troba en moltes dificultats, que suporta des de molt temps, i que tot l'esforç i el treball dels homes no pot superar, si Déu no els protegeix. Aquesta pesada càrrega troba una expressió en la caducitat i en la vanitat de la vida humana, que contrasta amb la grandesa de Déu. La doctrina sapiencial ha penetrat en els planys del poble sobre la seva situació, i reflexiona sobre les inacabables fatigues de la vida. Considera el pecat com a causa dels mals. Però aquestes consideracions de la saviesa no satisfan l'esperança del poble, i per això espera, sobretot, l'amor i l'ajut de Jahvè i la renovació d'una vida signada per la mort. L'atribució del salm a Moisès fou deguda a les semblances del seu contingut amb el Pentateuc, sobretot Dt 32.
1088
91 1-16. Salm didàctic —cantat possiblement durant les peregrinacions al temple— sobre la protecció que el fidel troba en Déu. Després d'enunciar el tema, el salmista, un mestre de saviesa, enumera els avantatges d'aquesta protecció, confirmats per un oracle de Jahvè, que, sense excloure la possibilitat de la tribulació per al seu fidel, li assegura la seva assistència constant.
1089
5-6. La basarda de la nit pot referir-se als perills d'atacs nocturns imprevistos o als mals somnis; la fletxa que vola de dia indica el perill d'insolació o una malaltia o un altre càstig enviat per Déu; la pesta, l'epidèmia que fa estralls a migdia significa les epidèmies causades per les fortes calors.
1090
11-12. ↑Mt 4:6p.