1101
97 1-12. Himne a la reialesa de Jahvè, amb reminiscències d'altres salms, que descriu l'adveniment del Jutge diví enmig d'una teofania, el qual confon els ídols i els seus adoradors i aporta la joia als seus fidels. Com al salm 96, els conceptes de Jahvè creador, rei i jutge, tot i posseir elements d'antigues tradicions cultuals, tenen una dimensió escatològica.
1102
98 1-9. Himne a la reialesa de Jahvè, de contingut i d'estructura molt semblants al Ps 96 i 97. Suposa antics elements cultuals de la celebració de la reialesa de Jahvè que, després de la visió profètica dels darrers capítols d'Isaïes adquiriren, en l'època posterior a l'exili, una significació escatològica.
1103
3. ↑Lc 1:54.
1104
9. ↑Ac 17:31.
1105
99 1-9. Himne a la reialesa de Jahvè que, a diferència dels salms anteriors, no té cap accent profètico-escatològic. Més aviat suposa una celebració cultual de la renovació de l'aliança, en la qual es proclamava de nou el dret diví, i on el poble podia retre homenatge a Jahvè rei. Predomina en el salm el pensament de l'elecció que Jahvè ha fet d'Israel. Ell ha estat sempre el Déu altíssim, el Jutge del món. Però el salmista el presenta, sobretot, com el Déu de l'aliança. La seva benignitat i la seva justícia, l'experimenta principalment el poble escollit.
1106
5. És el mont Sió o l'arca de l'aliança.
1107
100 1-5. Himne que invita a donar culte a Déu en el seu santuari. Els fidels entraven processionalment en els atris donant gràcies i aclamant Jahvè, el seu Déu i el seu pastor. Participar en el culte de la ciutat santa era un motiu d'exultació per als israelites.
1108
101 1-8. Salm d'ambient i mentalitat reial. Després d'un preludi de caràcter hímnic, un príncep exposa en to sapiencial, semblant al dels Proverbis, i com en un programa ideal de govern, les normes de conducta que vol seguir. Les característiques d'aquest govern, la bondat i la justícia, són les que Jahvè concedeix a la dinastia de David.
1109
102 1-29. Salm mixt que conté la súplica d'un malalt i perseguit, el qual, amb plors i dejunis, espera l'auxili de Jahvè. El salmista veu lligat el seu propi destí amb la força salvadora que Jahvè pot demostrar al seu poble elegit. Prega confiat que Sió sigui restaurada i esdevingui centre religiós de tot el món. No esmenta cap fet històric que li doni consol en l'adversitat present. Mira el futur amb esperança i anuncia per a ell i per al seu poble una salvació pròxima. Al costat dels elements típics d'un plany individual, s'hi troben característiques d'himne i de vaticini profètic.
1110
103 1-22. Himne d'acció de gràcies a la bondat paternal de Déu. El salmista ha experimentat el perdó de les culpes i l'auxili de Jahvè. El salm, per la seva estructura, així com per la identitat de les fórmules d'introducció i de conclusió, és molt semblant al Ps 104. Però, així com l'autor d'aquest darrer, poeta de la natura, procedeix, en la seva lloança, de l'exterior a l'interior, l'autor del present salm mostra una gran profunditat en la seva observació del món humà i moral, consola i adoctrina els seus oients. Dotat d'un afinat sentit religiós per a lloar el Senyor en tota cosa, la grandesa de Déu se li revela en la poquedat de l'home i en totes les manifestacions de la tendresa divina.