1111
5. L'àguila, símbol de longevitat.
1112
8. ↑Jm 5:11.
1113
17. ↑Lc 1:50.
1114
104 1-35. Salm de lloança al Creador. Sembla inspirat en el gran himne egipci al déu Aton, el sol, d'Amenofis IV (segle XIV a. C.). Malgrat, però, el model egipci, l'autor bíblic es relaciona amb Gn 1, tant en l'ordre de la creació, com en la reproducció de moltes expressions. Tot apropiant-se la magnificència del poema rival, l'autor del salm oposa l'afirmació del veritable monoteisme a l'aspecte monoteista de la peça egípcia. El poeta, dotat d'un pintoresc sentit d'observació, es revela un optimista religiós. Comprèn i estima la natura, àdhuc les bèsties ferotges i els cataclismes còsmics: tot li és un mitjà d'elevar-se a Déu creador i mantenidor de totes les coses en una poesia que és un model típic de lírica religiosa.
1115
3. Les aigües superiors, sostingudes pel firmament, segons la cosmologia antiga.
1116
4. ↑He 1:7.
1117
18. Un petit mamífer, Hyrax syriacus, de la regió de Palestina.
1118
26. El Leviatan sembla un monstre grotesc, sense força, que com un animal casolà diverteix Jahvè.
1119
30. L'alè o esperit de Déu és principi de vida.
1120
105 1-45. Himne didàctic sobre la història d'Israel, que conta a grans trets alguns dels seus episodis, des d'Abraham fins a l'entrada a Canaan, la Terra Promesa. L'autor remarca la fidelitat de Jahvè a les seves promeses i la seva constant sol·licitud envers el seu poble, per tal d'estimular la fidelitat a l'aliança amb Jahvè. Els v 1-15 es troben a 1P 16:8-22, dintre un context cultual. Aquest fet suggereix la possibilitat que el present salm provingui de les tradicions de la història del poble, que era contada en els actes del culte.