1141
6. Fins al v 19 el salmista refereix les paraules dels seus enemics. En lloc del defensor, els enemics del salmista desitgen que hi tingui l'acusador. Aquest terme, en hebreu satan, passà a designar l'acusador o adversari de l'home per antonomàsia, l'esperit del mal, el diable.
1142
8. ↑Ac 1:20.
1143
110 1-7. Salm reial que canta la dignitat i el poder de l'ungit de Jahvè. En forma d'oracle, és Déu mateix qui eleva a la dignitat de rei el descendent de la dinastia de David, i el qui l'asseu a la seva dreta. Se li adjudica un naixement celestial i és declarat sacerdot. Per mitjà d'ell, Jahvè, jutge del món i heroi de la guerra, destruirà tots els enemics. El salm conté elements típics de l'estil cortesà dels poemes reials i suposa el concepte del monarca com a persona sagrada. Amb tot, el contingut del salm transcendeix la situació concreta de l'entronització d'un monarca d'Israel. El salmista anuncia una plenitud de poder i de força que només pot trobar el seu acompliment en la persona del futur Messies. A més, la sublimitat dels atributs del rei i la interpretació que hi dóna el NT refermen el sentit messiànic del salm, reconegut per tota la tradició.
1144
1. ↑Mt 22:44p; 26:64p; Mc 16:19; Ac 2:34-35; 1C 15:25; Ef 1:20; He 1:13; 8:1; 10:12-13. La iconografia de l'antic Orient representa sovint el vencedor posant el peu damunt del coll dels vençuts i, més sovint encara, la imatge dels vençuts es veu gravada a l'escambell del tron dels faraons. A més, en les cartes d'El-Amarna (correspondència diplomàtica entre l'Egipte i els països veïns, als ss. XV i XIV a. C.) el vassall s'anomena a si mateix «l'escambell dels peus» del faraó.
1145
4. Rei i sacerdot a la vegada, amb un sacerdoci d'investidura divina, en contraposició al sacerdoci levític. He 5:6-10; 6:20-7:28 comenta àmpliament aquest text, tot aplicant-lo al sacerdoci del Crist.
1146
5. Aquí, a diferència del v 6, és Jahvè qui és a la dreta del seu protegit per ajudar-lo.
1147
111 1-10. Salm de lloança a Déu per les seves obres a favor del seu poble (sortida d'Egipte i possessió de la Terra Promesa) i per la fidelitat a la seva aliança. El salmista intenta d'incitar els israelites a una fidelitat i una confiança mes grans envers Jahvè. Pel seu contingut i per la disposició alfabètica de les estrofes té també un caràcter didàctic o sapiencial. Per la doctrina, l'estil i l'estructura és molt semblant al salm següent.
1148
4. Per la institució de les festes commemoratives anuals.
1149
5. Al·lusió, probablement, al miracle de les guatlles (Ex 16).
1150
9. ↑Lc 1:49.