1151

112 1-10. Salm didàctic i alfabètic, que forma com un díptic amb l'anterior. Aquell canta les obres de Déu; aquest, les obres de l'home just. Ve a ser com el desplegament del tema del darrer v del salm precedent. Es mou dintre d'un ambient sapiencial i anuncia la recompensa dels justos fidels a la Llei.

1152

9. ↑2C 9:9.

1153

113 1-9. Salm de lloança al Déu de glòria i de bondat. El salmista sembla que vulgui posar en relleu com el Déu transcendent manifesta al màxim la seva grandesa precisament compadint-se del pobre i desvalgut. Aquest salm és el primer de la serie 113-118, els quals constituïen tots plegats l'himne conegut amb el nom de Hal·lel, que els israelites havien de recitar o cantar en les grans festes commemoratives, particularment al sopar pasqual.

1154

1. ↑Ap 19:5. Els servents de Jahvè són, probablement, els ministres del temple, sacerdots i levites.

1155

114 1-8. Salm de lloança, que té per objecte les meravelles de l'èxode, sobretot el pas del mar Roig i del Jordà, com a manifestacions de la presència de Jahvè. Les versions uneixen impròpiament aquest salm amb el següent.

1156

115 1-18. Salm de lloança a l'únic Déu veritable i poderós, que protegeix el seu poble. Es tracta d'un himne de provinença i d'ús litúrgic. Els v 2-8 semblen indicar l'època postexílica com a data de composició del salm, quan el poble d'Israel, vençut i oprimit, havia de suportar el menyspreu dels pagans envers el seu Déu, considerat per ells com impotent. Les versions ajunten aquest salm amb l'anterior.

1157

13. ↑Ap 19:5.

1158

116 1-19. Salm d'acció de gràcies, que se suposa cantat al temple davant dels fills d'Israel. El salmista, després de descriure els perills de què ha estat deslliurat, promet d'oferir a Jahvè les seves accions de gràcies. Les versions divideixen impròpiament el salm en dos.

1159

10. ↑2C 4:13.

1160

11. ↑Rm 3:4.