1231
4. Expressió superlativa per a significar la part més elevada del cel, on, segons es creia, Déu habita.
1232
149 1-9. Salm de lloança. El salmista invita el poble a lloar Jahvè per les victòries obtingudes, i l'encoratja a prosseguir la lluita fins a la submissió de tots els pobles al judici de Déu. El salm presenta un caràcter escatològic. Junt amb els cants de victòria, Israel ha de tenir l'espasa a la mà, a punt per a la lluita. El contingut del salm suposa els fets guerrers d'Israel conservats per la tradició cultual de Jerusalem. Els pobles i els reis s'aixequen contra Israel. La nació escollida, però, ha estat protegida per Jahvè i sent la joia i la seguretat d'una victòria definitiva.
1233
9. Al·lusió a les prediccions dels profetes contra les nacions.
1234
150 1-6. Salm de lloança, doxologia solemne de tot el Salteri, que invita tot ésser vivent a glorificar Déu per la seva infinita grandesa. El poble d'Israel, reunit al temple, lloa Jahvè al so dels instruments, amb cants i dansa, per intensificar més l'admiració per la seva majestat i per les seves obres.
1235
El nom de «Proverbis» és la traducció d'un mot hebreu (maixal), d'etimologia controvertida, amb què es designa en part una manera de parlar proverbial i en part una sentència artística, estudiada. Resulta, però, curiós que, dins el llibre present, es trobin l'un al costat de l'altre proverbis, amonestacions i sentències, i que tots aquests gèneres literaris (i, probablement, també l'enigma o endevinalla) siguin resumits en la sola paraula maixal.
De caràcter antològic, el llibre dels Proverbis és, de fet, un recull de reculls sobre el tema general de la Saviesa, la qual saviesa en sentit ampli és tot allò que capacita l'home per a reeixir en la vida. El llibre s'ha format al voltant de dos reculls principals: c 10-22:16, titulats Proverbis de Salomó, i c 25-29, introduïts per la frase: També aquests són Proverbis de Salomó, que van transcriure els homes d'Ezequies, rei de Judà. A aquestes dues grans col·leccions s'han afegit alguns apèndixs: a la primera, les Paraules dels Savis (c 22:17-24:22) i També aquestes són paraules dels Savis (24:23-34); a la segona, les Paraules d'Agur (30:1-14), seguides de proverbis numèrics (30:1538), i les Paraules de Lemuel (31:1-9). El conjunt va precedit d'una llarga introducció-apologia, on l'autor sagrat recomana instantment la Saviesa i fa veure el seu gran valor, i acaba amb un poema alfabètic en lloança de la perfecta mestressa de casa segons la mentalitat jueva d'aquell temps (31:10-31).
Els dos grans reculls representen el maixal en la seva forma primitiva, i no tenen més que sentències breus, generalment d'un sol dístic. La fórmula ja es torna més àmplia en els diversos apèndixs. El pròleg (c 1-9) reuneix una sèrie coherent d'exhortacions, algunes en boca de la Saviesa personificada, que recorden la predicació profètica; l'epíleg (31:10-31) és una composició sàvia.
El to de saviesa humana i profana que domina en la major part del llibre és el que correspon a la finalitat perseguida: ensenyar al deixeble allò que és just i recte, per mostrar-li el camí de la vida, és a dir, el camí de l'èxit i la felicitat en aquest món. El pròleg (c 1-9), en canvi, es distingeix obertament pel seu caràcter religiós, d'acord també ara amb la finalitat perseguida en aquesta secció: persuadir els jueus que es mantinguin fidels a la seva religió i manera de ser nacionals, donats els perills de mort que comportava el fet de seguir el camí dels dolents-necis i els avantatges de vida que oferia el camí dels bons-savis.
El llibre com un tot és atribuït a Salomó pel títol hebreu que l'encapçala (1:1). Però ja els subtítols dels apèndixs indiquen prou que aquest títol general no s'ha de prendre al peu de la lletra. A més, les peces que enclou el llibre són tan diverses, i el seu contingut es presenta, a vegades, com d'una època tant més tardana, que aviat resulta clar que el rei Salomó no podia pas haver estat el compositor o compilador del llibre com a tal.
El més probable és que el centre del llibre, en especial els dos reculls salomònics, s'hagin de datar a la darreria del s. IV o a començament del s. III a. C. Sense, però, que això prejutgi la qüestió de si les tals parts contenen, o no, algunes màximes d'origen o època salomònics. Sobre el particular, l'únic que es pot afirmar és que mai la critica interna no forneix un argument decisiu a favor de tal origen o època respecte a cap dels proverbis del llibre. La data dels c 30-31 és incerta. Segurament tardà és el pròleg (c 1-9), que s'hauria de situar després de la persecució religiosa d'Antíoc Epifanés (160 a. C.). El llibre com a tal no degué veure la llum pública fins als volts del s. I a. C.
1236
1 5. Probable interpolació posterior. Interromp el pensament i es distingeix rítmicament del seu context. El fonament de la saviesa, en els escrits sapiencials més recents, és la Llei i el temor de Jahvè. Això no priva, però, que els savis hi integrin tot allò que la reflexió humana pot oferir-los de bo. Així, el savi admira la naturalesa com a obra de Déu. Des dels primers escrits sapiencials, el savi és l'expert en l'art de viure bé. Bon coneixedor del cor humà i de les febleses de l'home, és l'educador per excelència.
1237
10. Els llibres sapiencials ens presenten els homes dividits en dos grups: els justos, piadosos o savis (cf v 5*) i els pecadors, impius o necis.
1238
16. Add: perquè els seus peus corren al mal i cuiten a escampar sang.
1239
3 13-18. La història de la idea de retribució a Israel parteix de la concepció de la saviesa adquirida com a font de tots els béns, començant pels materials: vida i felicitat, seguretat, gràcia i glòria, riquesa i justícia. Hauran de sorgir crítics més realistes, com Jb, Ps i Ecle per dir-nos que en la pràctica no sempre s'acompleixen aquests desigs de l'instint humà de justícia. Més tard, Ecli reprendrà el tema, i, finalment, la Sa i sobretot el NT declararan que la saviesa o el bon comportament de l'home a la terra tindrà la seva retribució en un món d'un ordre divers que l'actual.
1240
4 7. Add: Principi de la saviesa: Adquireix la saviesa, i amb tot el que posseeixes adquireix la intel·ligència.