1431
9 1. ↑Mt 4:16.
1432
10 9. Calané, ciutat al nord de Síria, presa l'any 738 per Teglat-Falàsar III. Carquemís, ciutat hitita, presa per Sargon l'any 717. Hemat, ciutat de Síria, a l'Orontes, presa per Sargon l'any 720. Arpad, prop d'Alep, presa l'any 728.
1433
22. ↑Rm 9:27-28.
1434
11 1. ↑Rm 15:12. El Messies futur serà d'origen davídic.
1435
4. ↑2Te 2:8. Els pobres són aquí els indigents, víctimes de la injustícia social, denunciada contínuament pels profetes. Més tard amb aquest mot s'expressarà l'actitud espiritual d'aquests pobres i perseguits que esperen tan sols la salvació de Jahvè, a qui confien la seva causa; però és sobretot després de l'exili, per influència profètica, que els pobres de Jahvè; oprimits pels poders estrangers, representen un moviment religiós, l'espiritualitat del qual, reflectida en els salms, insisteix en les disposicions d'humilitat, de justícia, de mansuetud i del temor de Jahvè. Aquests pobres són objecte de l'amor benèvol de Déu i constitueixen la resta humil (cf 4:3*), primícia del poble messiànic (Mt 5:3s; Lc 1:46-53).
1436
9. La coneixença de Jahvè té un sentit religiós i experimental. Per part de Déu, té el sentit d'escollir el seu poble (Jr 1:5; Os 13:4). Per part de l'home, ha d'anar acompanyat de justícia i amor (Os 4:2; 6:6). Una religió exterior (29:13) denota una manca de coneixement de Jahvè (Jr 2:8). Caracteritza els temps messiànics (Jr 24:7; 31:31; Ez 36:26). Quan s'estendrà fins i tot a les nacions paganes (Ez 36:23).
1437
13 1. Els tres grans profetes tenen tots un recull d'oracles on anuncien els desastres que vindran sobre les nacions estrangeres (c 13-23; Jr 46-51; Ez 25-32). Els profetes, com a enviats de Jahvè, creador i Senyor de tots els pobles, estenen a les altres nacions la seva predicació; anuncien a tots els judicis de Déu; els amenacen, altres vegades, pel mal que han fet al poble de Jahvè, i anuncien també, alguna vegada, la seva conversió i els béns que els vindran gràcies al Déu d'Israel).
1438
2. Els medes (v 17).
1439
Al·lusió a Babilònia. Els babilonis es consideraven els aristòcrates del món.
1440
14 4. El rei de Babilònia, contra el qual va la sàtira, és Alexandre el Gran, que s'havia fet proclamar rei de Babilònia poca anys abans de morir (323 a. C.).