1581
37 1. Aquesta visió descriu eloqüentment la creença en la restauració del poble després de l'exili. Jahvè tornarà la vida a Israel, si es converteix (Os 6:1s), si es desvetlla del son del pecat (Is 51:17; 60:1).
1582
10. ↑Ap 11:11.
1583
38 1. Llevat de 39:23-29, els c 38-39 descriuen la victòria final de Jahvè sobre els seus adversaris, dirigits per un personatge misteriós anomenat Gog. Són un poema difícil, en bona part apocalíptic, que presenta uns problemes considerables pel que fa al seu origen i a la seva interpretació.
1584
2. Gog és identificat per alguns amb Guigues, rei de Lídia, que regnà vers l'any 607 a. C. i esdevingué aviat un personatge llegendari. D'altres prefereixen de veure-hi un personatge fictici, en el qual són reunits diferents trets de personatges històrics, per fer-ne el tipus de l'agressor bàrbar que, en un futur llunyà i imprecís, havia de portar la darrera prova a Israel. Magog significa segurament país de Gog. Ap 20:8 esmenta Gog i Magog com dos personatges diferents.
1585
40 1. Tota la resta del llibre d'Ez (c 40-46) explica la reconstrucció del nou temple. El profeta contempla en una visió la restauració majestuosa que havia de permetre a Jahvè de tornar a fixar la seva residència al santuari. El nou Israel hi apareix organitzat com una forta teocràcia, sota la direcció de Jahvè mateix. D'aquí la importància concedida a la descripció del santuari-palau (c 40-43) i a la del nou culte sagrat (c 44-46). La descripció de les dependències és regida pel principi de la simetria perfecta, símbol de la santedat. Les modificacions introduïdes respecte al temple de Salomó subratllen el desig de segregació de tota cosa profana i són encaminades a evitar les temptacions i els abusos que han portat Israel a la ruïna.
1586
2. ↑Ap 21:10.
1587
3. ↑Ap 21:15.
1588
8. Heb. add: Amidà el vestíbul de la porta, cap a l'interior: una canya.
1589
14. Heb. add: I féu les pilastres de seixanta colzades i a la pilastra de l'atri de la porta tot al voltant.
1590
Si prescindim de 3:24-90 i dels c 13-14, fragments deuterocanònics escrits en grec, que formen apèndixs sense connexió necessària amb el llibre de Daniel, tota la resta és redactada en dues llengües: l'hebraica (c 1-2:4a i c 8-12) i l'aramaica (2:4b-7), sense que se sàpiga per què.
Per raó del contingut, el llibre es divideix en dues parts: c 1-6, narracions de caràcter episòdic i edificant, que s'emparenten amb el gènere literari dels llibrets postexílics de Tobit, Judit i Ester; c 7-17, visions. Els episodis estan generalment construïts segons l'esquema: motiu, crisi i solució; i una solució que sempre resulta favorable als jueus i, conseqüentment, al seu Déu nacional, Jahvè, el qual protegeix d'una manera tan visible aquells qui l'estimen. Les visions fan passar davant els ulls del lector, com en un film cinematogràfic i sense tenir gaire en compte l'acció de les causes segones, quatre imperis que s'han de succeir en el domini d'aquest món, abans que el regne de Déu sigui establert sobre la terra. Començant per l'imperi babilònic de Nabucodonosor, l'horitzó històric Barrer de les visions és sempre el regnat d'Antíoc Epifanés de Síria, el gran perseguidor dels jueus (llevat del bloc erràtic 12:1-4, de caràcter marcadament escatològic). Amb la particularitat significativa que mentre els primers imperis són despatxats amb poques frases més aviat generals, el tercer, fins a una part del regnat d'Antíoc, és descrit amb gran luxe de detalls, per acabar, a partir de 11:40, amb l'anunci del «Temps de la Fi», fet amb elements tradicionals fornits per la Sagrada Escriptura.
La finalitat del llibre de Daniel és d'encoratjar els jueus a suportar sense defallir les persecucions dels pagans i a mantenir-se, malgrat tot, fidels a la seva religió. L'objectiu és perseguit de dues maneres, a la primera part: amb la proposició de certs exemples de fidelitat premiada per Déu amb una salvació miraculosa, i amb la presentació de casos que demostren clarament la superioritat del Déu d'Israel en ciència i en poder, de manera que no solament sap tot el que passa en aquest món, sinó que pot intervenir-hi d'una manera eficaç i que hi intervé pràcticament quan ho creu convenient. A la segona part, l'autor sagrat tracta de sostenir els fidels en la tribulació fent-los brillar davant els ulls l'esperança de la inauguració propera del regne de Déu sobre la terra, la investidura del qual ja ha vist conferida a un ésser misteriós com un fill d'home que venia sobre els núvols del cel (7:13s). La tasca de Daniel era, per dir-ho així, preparar la resistència ideològica, l'armament moral d'Israel, sense els quals totes les altres forces materials són ineficaces. Per això, en oposició a l'activisme dels Macabeus, que qualifica de socors de poca cosa (11:34), ell predica que la salvació vindrà sense la intervenció de cap mà d'home (2:34,45; 8:25).