1591

2 28. ↑Ap 1:1,19; 4:1. Cap a la fi de l'ordre de coses existent. Són els dies que han de precedir immediatament l'establiment del regne messiànic.

1592

36. Les al·legories de Daniel descriuen la successió de quatre grans imperis històrics (el neobabilònic, el medopersa, el d'Alexandre el Gran i els dels Diàdocs o successors del gran Macedoni), figurats ara per metalls de valor decreixent. Després d'ells vindrà un imperi nou que no tindrà fi.

1593

3 32. Els jueus renegats, que tanta repugnància causaven als fidels.

1594

Deuria ser Antíoc Epifanés, el terrible perseguidor dels jueus.

1595

4 5. El déu Bel (cf 14:3; Is 46:1).

1596

9. ↑Mt 13:31-32.

1597

5 1. En babilònic Belxar-usur, «Bel, protegeix el rei». No hi ha hagut mai cap Baltasar rei de Babilònia, en el sentit estricte de la paraula. Sens dubte, es tracta de Baltasar, fill de Nabonid, el qual regnà en nom del seu pare durant un temps.

1598

4. ↑Ap 9:20.

1599

25. Mene, Tequel i Parsin signifiquen, segons la interpretació dels v 26-28, comptat, perat i dividit. El seu sentit literal és, segons sembla, mina, sicle, mitja mina (monedes de l'època). Parsin a mes, juga amb el nom dels perses.

1600

6 1. Els historiadors no coneixen cap Darius el Mede.