1621
27. ↑Mt 24:15. Durant els set anys de la darrera setmana, la pràctica de la seva religió resultarà difícil i perillosa per a la majoria dels jueus.
1622
Es refereix a la vora sortint de l'altar grec (8:12). L'abominació de la desolació que s'hi exhibirà sembla referir-se a una inscripció bilingüe, de dedicació de l'altar a Zeus Olímpic, traduït en hebreu per Baal Xamaim o Xamen = el Senyor del cel, nom amb què faria joc de paraules el xomem = desolador, del text hebreu (cf Mt 24:15).
1623
El mal persistirà fins que el càstig definitiu caigui sobre el desolador, sobre l'abominació abans dita, però assimilada en certa manera amb aquell qui l'havia feta instal·lar, Antíoc, el rei perseguidor.
1624
10 5. ↑Ap 1:13-15. Un esser superior, que al mateix temps era home. En el cas de Daniel, és el cap del futur reialme de Déu (2:44), o reialme dels sants, del c 7.
1625
13. El príncep del regne de Pèrsia és l'àngel protector d'aquest país. És la primera vegada a l'AT que la doctrina d'un àngel custodi per a cada poble és suposada d'una manera clara (cf v 20). Miquel és l'àngel protector dels jueus (cf v 21; 12:1; Jud 9; Ap 12:7).
1626
11 2. L'autor sembla no conèixer més que quatre reis de Pèrsia. En aquestes condicions, és difícil de dir quins són aquests tres reis que sorgiran encara per a Pèrsia.
1627
El qui feia quatre, encloent-hi Cir que estava regnant (10:1), era Xerxes el Gran, que va emprendre l'expedició de Grècia l'any 480.
1628
4. Els dos fills d'Alexandre el Gran foren assassinats uns tretze anys després de la mort del seu pare. La dinastia del Macedoni s'extingí per falta d'hereus i els seus regnes van passar als generals, els Diàdocs, els quals se'ls repartiren (cf 2:40s; 7:7; 8:8).
1629
5. Ptolemeu I Soter (306-285), el primer sobirà de la dinastia hel·lenística d'Egipte.
1630
Seleuc I Nicàtor (301-281), que, víctima d'Antígon, s'havia hagut de refugiar a l'Egipte, prop de Ptolomeu, que el nomenà general seu.