2471
24 1-9. Mt 28:1-8p.
2472
11. Mc 16:11.
2473
12. Jo 20:3-10.
2474
13-35. Mc 16:12-13.
2475
30. Lc segurament parla de l'eucaristia (cf v 35; Ac 2:42).
2476
36-49. Mc 16:14p.
2477
41. Jesús menja per fer veure la realitat de la seva resurrecció.
2478
50-51. Mc 16:19p.
2479
51. No es veu bé si Lc situa l'ascensió al mateix dia de Pasqua o la conta sense determinar-ne el temps. Els evangelistes expliquen com la vida de Jesús s'acaba amb la seva glorificació i la missió dels apòstols, sense interessar-se gaire per les circumstàncies concretes d'aquests darrers fets.
2480
L'autor d'aquest evangeli es presenta com el deixeble que Jesús estimava, testimoni verídic, que conta el que ell mateix va veure, i ho conta perquè nosaltres creguem. El coneixement precís que té dels llocs, dels costums i de la manera de pensar dels jueus, indica clarament que l'autor va conviure amb Jesús, i que parla d'allò que ell mateix ha viscut. Per l'antiga tradició, sabem que el deixeble estimat, autor de l'Evangeli, és l'apòstol Joan.
L'ensenyament que dóna sobre la persona i l'obra de Jesús, en el fons, és el mateix dels altres Evangelis; però, deixant de banda moltes coses que suposa ja conegudes, s'entreté sobretot en l'ensenyament que Jesús donava sobre si mateix, i escull només alguns fets més significatius, relacionats amb aquest ensenyament. La introducció i les explicacions que l'evangelista va donant en el curs de la narració o entremig de les paraules de Jesús ajuden a comprendre'n el sentit.
La paraula de Déu, que era Déu i existia eternament en Déu, ha vingut al món, enviada pel Pare, i s'ha revelat com a Llum i Vida del món. Però només alguns han rebut el testimoniatge de les seves paraules i de les seves obres.
Les autoritats religioses del poble jueu el van perseguir cada vegada amb més decisió, fins que el van lliurar a la mort. Però precisament per la seva mort va arribar a la seva glorificació, i donarà vida a tots els qui creuen en ell i guarden els seus manaments.