3041

19. És el primer bisbe de Jerusalem, l'autor d'una epístola catòlica.

3042

2 2. D'una manifestació de la voluntat divina i de la decisió de l'església d'Antioquia (Ac 15:2). Ambdós motius no s'oposen: el primer és d'origen carismàtic; l'altre, jeràrquic.

3043

5. Acceptant la subjecció a la Llei. Altres tradueixen per deferència.

3044

6. Els judaïtzants devien retreure que els apòstols no eren entesos en qüestions sobre la Llei.

3045

14. El comportament de sant Pere fou una posició que adoptava en aquell cas en bé de la pau i per no produir escàndol. Aleshores, però, es tractava d'afirmar un principi sense dissimulacions, i de no dividir els fidels en dues esglésies separades.

3046

16. Ps 143:2.

3047

17. En el cas de tornar a observar la Llei, ens mostraríem transgressors, pel fet de reconèixer que ens havíem equivocat en abandonar-la, i hauria estat la fe en el Crist que ens hauria induït a cometre aquest pecat.

3048

19. Argument diversament interpretat: el cristià, crucificat amb el Crist per la llei de la fe, és mort ja a la Llei de Moisès, o bé és la Llei mateixa que, conduint al Crist ensenya el cristià de morir a la Llei.

3049

21. Tornat a la Llei per trobar-hi la justícia equival a suposar que no necessitem la redempció del Crist.

3050

3 3. La circumcisió era presentada pels judaïtzants com la perfecció del cristianisme per als fidels que venien del paganisme, com era el cas de la majoria dels gàlates.