3071
30. Gn 21:10.
3072
5 9. Els qui han propalat doctrines falses poden ser pocs, però suficients per a desorientar tots els fidels; el mal es propaga fàcilment.
3073
12. Dit despectivament de la circumcisió; o irònicament: que no sols es circumcidin, sinó que es castrin completament.
3074
14. Lv 19:18.
3075
6 14. Gloriar-se en la carn és cosa del món. La unió amb Jesucrist exigeix als fidels de compartir amb ell la mort del món.
3076
16. És el poble cristià, l'Església santa del Crist, formada per jueus i pagans.
3077
17. Les cicatrius de flagel·lacions i de cops soferts pel nom del Crist.
3078
Pel fet d'haver estat escrites des del mateix lloc i en un mateix període, les Epístoles als Efesis, als Colossencs i a Filemó han estat reunides i són conegudes amb el nom d'una circumstància històrica de la vida de sant Pau. La captivitat a què fan referència és la de Roma, que començà amb l'arrest a Jerusalem, continuà amb la presó de Cesarea i acabà amb l'estada a Roma. Però, a part el lligam històric, trobem en aquestes epístoles semblances d'estil i de doctrina. Si la polèmica judaïtzant motivà les dues grans cartes als Gàlates i als Romans, ara una de més important, la de la posició del Crist en el pla de Déu, serà el motiu de les adreçades als Colossencs i als Efesis. Amb les epístoles de la captivitat passem a unes grans perspectives còsmiques sobre l'obra del Crist i les seves conseqüències. Hi és exposada més àmpliament la naturalesa i la constitució de l'Església com a Cos del Crist, animat per l'Esperit, sota la dependència i l'influx del qui n'és el Cap, el Crist Senyor.
L'Epístola als Efesis és presentada com la primera de la sèrie d'epístoles de la captivitat, sens dubte per la seva importància, per bé que en l'ordre de redacció tot indueix a fer-la considerar com la darrera després de les Epístoles a Filemó i als Colossencs. La seva presentació, sense notes personals, ens fa creure que originàriament anava destinada a un ampli cercle de lectors. Les Epístoles als Colossencs i als Efesis es complementen. Aquesta reprodueix gairebé la meitat de la primera. Llegides en aquest ordre, resulta més fàcil de comprendre-les. Els seus lectors, cristians ja formats, vinguts del paganisme, devien trobar-hi un petit tractat, una exposició teològica de l'Església, Cos místic del Crist, i una memòria dels deures dels cristians, membres del Crist.
3079
1 7. Col 1:14,20.
3080
14. L'Esperit Sant ens és donat com a penyora de la glòria.