3131
21-22. Col 4:7-8.
3132
Sant Pau predicà l'evangeli a Filips durant el seu segon viatge, quan per primera vegada petjà terra d'Europa, l'any 50. Visità aquella ciutat dues altres vegades en el tercer viatge, a la tardor del 57 i a la primavera del 58. Aviat hi deixà fundada una església que ocupà un lloc especial dintre els seus treballs apostòlics, i li fou una font de consols. Amb motiu d'un empresonament de l'Apòstol, la comunitat de Filips li envià la seva ofrena generosa per mitjà d'Epafrodit. Aquest es quedà a fer companyia al mestre; després caigué malalt i, ja restablert, volgué tornar a casa. Sant Pau no tingué inconvenient de desprendre-se'n i, en acomiadar-lo, li donà la present carta.
¿On era sant Pau en aquesta ocasió, i de quin empresonament es tracta? Fins ara s'havia cregut que la carta havia estat dictada a Roma durant el primer empresonament. Tot s'explica millor, si la suposem escrita des de Cesarea, o des d'Efès, pels anys 56-57. Manté un to senzill i familiar; és una exhortació als seus caríssims filipencs, plena de la confiança que té en la sinceritat del seu amor. L'escrit no és doctrinal, si exceptuem 2:5-11, d'una importància cristològica cabdal. Més que prevenir contra greus perills de fora, avisa sobre les dissensions en el mateix si de la comunitat.
3133
1 1. El deixeble que es trobava amb sant Pau, conegut de les esglésies de la Macedònia, que havia tingut part en la fundació de la de Filips, i que aviat els visitaria.
3134
Els primers són els qui tenen la direcció i el govern de l'església; els altres són ministres sagrats, ajudants dels preveres-bisbes (cf Ac 14:23; Tt 1:5).
3135
13. La guàrdia pretoriana tenia el campament de deu mil homes als afores de Roma. Les guàrdies que hi havia a les residències del governador a les viles de l'Imperi (Cesarea, Efès) tenien el mateix nom.
3136
19. Jb 13:16 grec.
3137
2 5-11. Jesucrist és proposat aquí com a model perfecte d'amor humil, obedient i desinteressat. Jesucrist és considerat: preexistent en la naturalesa divina; encarnat en la història, quan fa l'obra de la redempció; glorificat, com a recompensa a la seva obediència i a la seva humiliació.
3138
6. Literalment: en la forma de Déu, que és igual a ser Déu; així es troba precisat al v 7, en parlar de la condició assumida. Subsistint, doncs, en la forma de Déu i tenint dret als honors divins, no s'hi aferrà com un bé preciós, sinó que hi renuncià amb una abnegació que no té parió.
3139
7. En fer-se home com un de nosaltres, s'anorreà, desposseint-se de la glòria que li corresponia com a Déu; no es desposseí, però, de la forma o naturalesa divina, que mai no deixà.
3140
9. És el nom de Senyor, en el sentit que té com a nom propi de Déu, venerat per totes les criatures de l'univers.