3441

20. Aquesta conclusió és d'origen evangèlic (cf Mt 12:45; Lc 11:16).

3442

22. Pr 26:11. Refrany pres del llibre de la Saviesa d'Ahicar 8:18.

3443

3 1. Es refereix a la Primera Epístola, per bé que allà la vinguda del Senyor fos presentada diferentment.

3444

2. Jud 17.

3445

3. Jud 18.

3446

5. En la creació, de fet, hi ha hagut canvis notables, per exemple: el diluvi que inundà un món que ja no existeix.

3447

8. Ps 90:4.

3448

13. El dia del Senyor és presentat com l'acabament del món i la naixença d'un de millor.

3449

A més del quart Evangeli i de l'Apocalipsi, conservem com a canòniques tres epístoles considerades escrites per l'apòstol sant Joan. Els destinataris, els podem saber tan sols per la tradició que tenim de l'actuació de Joan a l'Àsia. L'autor els escriu davant el perill d'una falsa doctrina. Els errors assenyalats no podien ser més greus, negaven la vinguda real del Crist com a home, afirmaven que Jesús no era Déu i que la nova redempció no tenia cap eficàcia. Per això, l'autor es proposa d'afermar la fe i d'anunciar la vida eterna que el cristià posseeix per la comunió amb Déu.

3450

1 3. L'Apòstol se'ns presenta com a testimoni del Crist. El mot comunió, com les expressions Déu està en nosaltres i nosaltres en ell, haver nascut de Déu, serveixen en sant Joan per a designar la nostra participació en la vida divina. La comunió de l'home amb el seu Déu és alhora comunió entre els fidels.