3471
19. Rebutjant el Crist, la humanitat pecadora es posa sota l'imperi de Satanàs, el príncep d'aquest món.
3472
L'apòstol sant Joan es designa en aquests dos escrits amb l'apel·latiu d'ancià, que devia ser conegut a tots els cercles de cristians de les esglésies de l'Àsia que ell regia. Unes semblances inconfusibles lliguen les tres epístoles de sant Joan; podem dir amb molta versemblança que foren redactades al final del s. I. La Segona Epístola va destinada a una església que ens és desconeguda. Els fidels són objecte de la seva sol·licitud i del seu amor. Els recomana el precepte de la caritat i els prevé contra el perill de perdre la fe rebuda enfront de mals cristians, propagadors d'una falsa doctrina. La Tercera Epístola va adreçada a un tal Caius, fidel d'una comunitat també desconeguda, excel·lent cooperador de l'obra evangèlica, com ho mostra amb la seva caritat, al revés de Diotrefes, la conducta del qual és reprovada.
3473
1. No és un nom propi, sinó l'apel·latiu donat a una església, personificada com una senyora, mare dels fidels.
3474
2. Significa tant la doctrina de Jesús, com Jesús mateix, i l'Esperit de veritat, que està en l'ànima dels justos.
3475
4. Viure en veritat és observar el manament de l'amor, proposat per Jesucrist com a fonamental des del començament.
3476
7. El pas del plural al singular —seductors, Anticrist— significa o que aquells són col·lectivament l'Anticrist, o que en la seva manera de fer apareix ja l'esperit de seducció del futur Anticrist.
3477
1. Cristià desconegut. Segurament no és cap dels relacionats amb sant Pau.
3478
L'adreça diu que Judes, germà de Jaume, n'és l'autor. Tenint en compte el que hem dit d'aquell primer bisbe de Jerusalem, no dubtem d'encloure també Judes en aquell cercle que constituïen els germans del Senyor, la família de Jesús, grup distint del col·legi apostòlic. Com el seu germà Jaume, per raó del parentiu amb el Mestre, fruí d'un prestigi dins l'Església i va exercir un ministeri. De la seva actuació, no en sabem res. La redacció d'aquest escrit seu s'ha de situar després de la mort de Jaume, més enllà de l'any 62.
Probablement va adreçat als mateixos a qui escriví Jaume: un cercle o uns cercles de jueus convertits, potser unes comunitats de la Síria. Zelós de la guarda de la fe, l'autor prevé els fidels contra el perill d'uns que s'han introduït entre ells per sembrar-hi doctrines falses. La insistència amb què els denuncia fa veure la gravetat dels errors que combat, els quals es devien concretar en una vida llicenciosa.
A més de la literatura bíblica antiga, i fins d'algun escrit de sant Pau, l'autor es val d'algunes obres apòcrifes; l'autor podia citar els apòcrifs, com qui cita altres autors; però això sol no demostra pas que tingués aquells per inspirats.
3479
2. 2Pe 1:2.
3480
4. 2Pe 2:1.