3531

7. Is 22:22. Jesucrist disposa qui ha d'entrar al Regne de Déu, i dóna eficàcia a l'apostolat.

3532

9. Is 43:4; 49:23; 60:14.

3533

10. Les persecucions descrites al c 13.

3534

12. Ez 48:35. Símbol de fermesa i de permanència eterna a la casa de Déu i a la ciutat celestial.

3535

14. Ps 89:38; Pr 8:22. Vol dir afirmació decidida que contrasta amb la manera de comportar-se de l'àngel, que no és fred ni calent.

3536

17. Laodicea era coneguda per la riquesa dels seus ciutadans, pels teixits de llana negra i pels medicaments per als ulls que es preparaven en aquella regió. Però la veritable riquesa, només pot donar-la Jesucrist.

3537

18. Comprimit en forma de pinyó o de gla.

3538

19. Pr 3:12.

3539

20. Símbol de la intimitat que Jesús té amb els seus per la gràcia.

3540

4 1-22:21. Per confortar els fidels en la persecució que l'Imperi romà està a punt de començar contra els cristians, l'Apocalipsi revela que aquesta persecució ve del despit de Satanàs, que veu com es va realitzant el Regne de Déu. El vident es transporta a la cort celestial, on el Creador de l'univers dóna a l'Anyell el testament del seu Regne. Després d'obrir els segells que clouen el testament i d'anunciar-ne la realització amb set tocs de trompetes, s'estableix el Regne de Déu. Llavors Satanàs organitza la persecució, que triomfa durant tres anys i mig. Després els perseguidors són judicats, i Jesucrist regna durant mil anys. A la fi dels mil anys, Satanàs torna a fer la guerra, però és vençut. Segueixen el judici final i les noces de l'Anyell amb la seva esposa, la nova Jerusalem. És el triomf final del Regne de Déu.