3611

4. Za 42-3, 11-14. A Zacaries, eren els dos ungits de Jahvè: Zorobabel, descendent del rei David, i Josuè, el gran sacerdot, símbol tots dos dels servents fidels del Senyor.

3612

7. Dn 7:3,21.

3613

8. La Jerusalem jueva que mata els profetes, símbol d'una capital perseguidora.

3614

11. Ez 37:5,10. Aquesta resurrecció i l'ascensió al cel signifiquen la vida gloriosa que Déu donarà als seus màrtirs.

3615

15. Ps 2:2; 10:16; Ex 15:18.

3616

18. Ps 2:1,5,12.

3617

19. Senyal del pacte i de la presència de Déu enmig del poble, que es realitzarà per Jesucrist.

3618

12 1-13:18. La glorificació del Messies priva Satanàs del poder que fins ara havia tingut. Ple de despit, organitza la guerra contra els fidels valent-se del poder civil i del sacerdoci pagà.

3619

1-2. Les al·lusions a Is 66:7-8 identifiquen clarament aquesta dona amb Sió, que en un moment infanta el noi Messies, amb tot el poble de Déu. L'infantament no és pas el naixement de Jesús a Bet-Lèhem, sinó la seva glorificació i la seva entronització. Els dolors de la mare són els que han de precedir l'infantament del Regne. Les dotze estrelles són les dotze tribus, i el sol i la lluna, a més de la glòria, deuen significar els patriarques. Alguns identifiquen aquesta dona amb Maria, personificació històrica de Sió.

3620

3. Dn 7:7. És Satanàs. Les deu banyes i les deu diademes són senyal del seu poder i de la seva falsa glòria.