Visor de obras.

19 Arribada al Sinaí.— 1 Al tercer mes d'haver sortit els israelites d'Egipte, just aquell dia arribaren al desert del Sinaí. 2 Havien sortit de Rafidim i, arribats al desert del Sinaí, acamparen en el desert. Israel acampà al davant de la muntanya.

Jahvè proposa una aliança.— 3 Moisès va pujar cap a Déu, i Jahvè el cridà des de la muntanya i li digué: «Comunica això a la casa de Jacob i anuncia-ho als israelites: 4 Ja heu vist prou el que he fet amb els egipcis i com us he portat damunt ales d'àguila i us he conduït fins a mi. 5 Ara, doncs, si escolteu la meva veu i observeu la meva aliança, sereu per a mi un tresor entre tots els pobles, ja que tota la terra és meva¹¹⁹ . 6 Sereu per a mi un reialme de sacerdots i una nació sagrada. Aquestes són les paraules que comunicaràs als israelites». 7 Moisès se n'anà a cridar els ancians del poble i els exposà tot allò que Jahvè li havia encomanat. 8 Tot el poble respongué a l'una: «Farem tot el que Jahvè ha ordenat». I Moisès va transmetre a Jahvè la resposta del poble.

Preparatius per a l'aliança.— 9 Jahvè va dir a Moisès: «Jo vindré a trobar-te dins un núvol espès, perquè el poble pugui adonar-se de quan parlo amb tu i cregui sempre més en tu». I Moisès va transmetre a Jahvè la resposta del poble.

10 Jahvè va dir a Moisès: «Vés a trobar el poble i fes que avui i demà se santifiquin i es rentin els vestits. 11 Que estiguin preparats per al tercer dia, perquè   —147→   el tercer dia Jahvè baixarà sobre la muntanya del Sinaí a la vista de tot el poble. 12¹²⁰ A més, a més, marca al poble un terme al voltant i adverteix-los: «Guardeu-vos de pujar a la muntanya i de tocar-ne el peu. Qui toqui la muntanya morirà». 13 Però cap mà no el tocarà; serà apedregat o travessat amb fletxes. Sigui bèstia o bé home, no podrà viure. Quan soni el corn llargament, que pugin a la muntanya». 14 Quan Moisès va baixar de la muntanya, féu santificar el poble, i es rentaren els vestits. 15 Digué, a més, al poble: «Estigueu preparats per al tercer dia. Absteniu-vos de la dona».

Aparició de Jahvè.— 16 El tercer dia, a la matinada, hi hagué damunt la muntanya trons i llamps i un núvol espès, acompanyats d'un fort retruny de trompeta. Al campament, tot el poble tremolava. 17 Moisès féu sortir el poble del campament a l'encontre de Déu, i es pararen al peu de la muntanya. 18 La muntanya del Sinaí fumejava tota ella, perquè Jahvè hi havia baixat amb foc al damunt. El fum anava pujant com el d'un forn i tota la muntanya tremolava. 19 El so de la trompeta anava retrunyint més fort. Moisès parlava i Déu li responia amb un tro. 20 Aleshores Jahvè va baixar sobre la muntanya del Sinaí, al cim de la muntanya; va cridar Moisès al cim de la muntanya, i Moisès hi pujà.

21 Jahvè va dir a Moisès: «Baixa, intima al poble que no traspassi els límits per venir a contemplar Jahvè, no fos cas que molts caiguessin. 22 I els sacerdots que s'acosten a Jahvè, que també se santifiquin, no fos cas que Jahvè es llancés contra ells». 23 Moisès va respondre a Jahvè: «El poble no pot pujar a la muntanya del Sinaí, ja que vós ens ho heu advertit: «Posa un terme al voltant de la muntanya i considera-la sagrada». 24 Jahvè li va dir: «Vés, baixa, i després puja amb Aharon. Però els sacerdots i el poble, que no traspassin els límits per pujar cap a Jahvè, no fos cas que es llancés contra ells». 25 Moisès baixà a trobar el poble i els digué...

20 Els deu manaments¹²¹ . 1 Aleshores Déu va   —148→   pronunciar totes aquestes paraules:

2 «Jo sóc Jahvè, el teu Déu, que t'he fet sortir del país d'Egipte, de la casa d'esclavatge.

3 No tinguis altres déus fora de mi.

4 No et facis cap escultura, ni cap imatge de res del que hi ha dalt del cel, a baix a la terra, o a les aigües de sota la terra¹²² . 5 No les adoris ni els donis culte, perquè jo, Jahvè, sóc el teu Déu, un Déu gelós, que castigo la culpa dels pares en els fills, fins a la tercera i la quarta generació dels qui no m'estimen; 6 però mantinc fidelment el meu amor fins a la mil·lèsima generació dels qui m'estimen i observen els meus manaments.

7 No juris en nom de Jahvè, el teu Déu, en fals, perquè Jahvè no deixarà sense càstig el qui jura en el seu nom en fals¹²³ .

8 Recorda't de santificar el dissabte¹²⁴ . 9 Treballa durant sis dies i ocupa't en les teves feines, 10 però el dia setè és dia de repòs, dedicat a Jahvè, el teu Déu. No t'ocupis en cap treball, ni tu, ni el teu fill, ni la teva filla, ni el teu criat, ni la teva criada, ni els teus animals, ni els forasters que viuen al teu país. 11 Perquè Jahvè va fer en sis dies el cel, la terra, el mar i tot allò que es mou en aquests llocs, però reposà el dia setè. Per això, Jahvè beneí el dissabte i el féu sagrat.

12¹²⁵ Honra pare i mare, perquè tinguis llarga vida al país que Jahvè, el teu Déu, et donarà.

13¹²⁶ No matis.

14 No cometis adulteri¹²⁷ .

15 No raptis cap home¹²⁸ .

16 No llevis fals testimoni contra el teu proïsme.

17 No desitgis la casa del teu proïsme. No desitgis la muller del teu proïsme, ni el seu criat, ni la seva criada, ni el seu bou, ni el seu ase, ni res que li pertanyi».

18 Tot el poble percebia els trons, els llamps, el retruny de la trompeta i la muntanya que fumejava; tenia por, tremolava i es mantenia lluny. 19 Per això, digueren a Moisès: «Parla'ns tu, i t'escoltarem; que Déu no ens parli, que tenim por de morir!» 20 Moisès respongué al poble: «No tingueu por, que Déu ha vingut per   —149→   provar-vos i perquè el seu temor us sigui sempre present i no pequeu». 21 El poble es mantenia lluny, mentre que Moisès s'acostà a la fosca on Déu era.

Precepte cabdal.— 22 Jahvè parlà així a Moisès «Digues als israelites: Vosaltres mateixos heu vist com us he parlat des del cel. 23 No us fareu, al meu costat, déus de plata o d'or.

Llei sobre l'altar.— 24 Em faràs un altar de terra, i al damunt immolaràs els teus holocaustos i els teus sacrificis de comunió, les teves ovelles i els teus bous. En tot lloc on deixi record del meu nom, vindré a tu i et beneiré. 25 En cas d'aixecar-me un altar de pedres, no les posaràs tallades, perquè, en manejar el ferro al damunt, ja les has profanades. 26 Tampoc no pujaràs amb graons al meu altar, perquè no s'hi descobreixi la teva nuesa.

21 Sobre els esclaus.— 1 Aquests són els decrets que els proposaràs: 2 Quan compraràs un esclau hebreu, et servirà sis anys, Però l'any setè podrà anar-se'n lliure, de franc. 3 Si ha entrat tot sol, tot sol sortirà; si era casat, la seva dona sortirà amb ell. 4 En cas que el seu amo li hagués donat muller, i aquesta li hagués infantat fills o filles, la muller i els fills seran del seu amo, i ell sortirà tot sol. 5 Però, si l'esclau deia: «Estimo el meu amo, la meva dona i els meus fills, no vull ser lliure», 6 aleshores el seu amo el conduirà davant Déu, el farà acostar a la porta o al seu brancal, li foradarà l'orella amb un punxó, i el servirà per sempre més.

7 Si algú ven la seva filla com a esclava, no quedarà lliure com els esclaus. 8 Si desplau al seu amo, que l'havia destinada per a ell, la deixarà lliure, però no podrà vendre-la a un poble estranger, ja que l'ha menyspreada. 9 Si la casa amb el seu fill, la tractarà segons el dret de les filles. 10 Si en pren una altra, no la privarà d'aliment, de vestit ni de cohabitació.   —150→   11 Si no li procura aquestes tres coses, podrà anar-se'n de franc, sense pagar res.

Sobre l'homicidi.— 12 Qui fereixi un home i li causi la mort serà condemnat a mort. 13 Si no ho ha fet intencionadament, i Déu l'ha deixat caure a les seves mans, ja et determinaré un lloc on pugui refugiar-se. 14 Però, si algú posa un parany al seu proïsme per matar-lo traïdorament, fins del meu altar l'arrencareu perquè mori.

15 Qui fereixi el pare o la mare serà condemnat a mort.

16 Qui rapti un home, tant si el ven com si es troba en poder seu, serà condemnat a mort.

17 Qui maleeixi el pare o la mare serà condemnat a mort.

Sobre les baralles, les ferides i altres torts.— 18 Si dos homes es barallen, si l'un fereix el seu company amb una pedra o li dóna un cop de puny, i no es mor, però ha de fer llit, 19 si aquest es lleva i pot caminar a fora amb el bastó, el qui l'ha ferit serà absolt; però l'indemnitzarà pel seu repòs forçat i es preocuparà del seu restabliment.

20 Si un fereix amb un bastó el seu esclau o la seva esclava, i es mor a les seves mans, sofrirà venjança. 21 Però, si encara sobreviu un o dos dies més, no serà venjat: és diner seu.

22 Si dos homes, barallant-se, fan mal a una dona embarassada, i aquesta té un avortament, però sense cap altre perjudici, el causant pagarà la indemnització imposada pel marit de la dona i la pagarà per mitjà de jutges. 23 Però, si en sofreix cap perjudici, pagarà vida per vida, 24 ull per ull, dent per dent, mà per mà, peu per peu, 25 cremada per cremada, ferida per ferida, macadura per macadura¹³⁰ .

26 Si algú dóna un cop a l'ull del seu esclau o de la seva esclava i l'hi fa perdre, li donarà la llibertat en compensació del seu ull. 27 Si fa caure una dent del seu esclau o de la seva esclava, li donarà la llibertat en compensació de la seva dent.

28 Si un toro envesteix un home o una dona, i es moren, serà apedregat. No menjaran   —151→   la seva carn, i l'amo del toro serà absolt. 29 Però, si el toro tenia ja el vici d'envestir, i, tot i haver-ne advertit el seu amo, aquest no l'ha tancat, en cas que el toro mati un home o una dona, serà apedregat, i també el seu amo serà condemnat a mort. 30 Si li és imposada una multa, pagarà rescat per la seva vida, d'acord amb el que li sigui imposat. 31 Tant si envesteix un noi com una noia, li serà aplicat aquest decret. 32 Si el toro envesteix un esclau o una esclava, el propietari pagarà trenta sicles de plata al seu amo, i el toro serà apedregat.

33 Si algú obre una cisterna o bé en cava una i no la tapa, i hi cau un toro o un ase, 34 el propietari de la cisterna el rescabalarà, pagarà amb diners a l'amo d'aquell, però la bèstia morta serà per a ell.

35 Si el toro d'algú envesteix el toro d'un altre, i aquest es mor, vendran el toro viu i es partiran els diners; també es partiran la bèstia morta. 36 Si ja era sabut que el toro tenia el vici d'envestir, i el seu amo no l'ha vigilat, pagarà toro per toro, però la bèstia morta serà per a ell.

Sobre el robatori de bestiar.— (221)37 Si algú que roba un toro o una ovella, els degolla o els ven, pagarà cinc vegades més pel toro i quatre vegades més per l'ovella.

22 (2)1 Si el lladre, sorprès en el delicte, és ferit i es mor, no hi haurà per a ell venjança de sang. (3)2 Però, si el sol ja ha sortit, hi haurà per a ell venjança de sang. Però haurà de restituir. Si no té res, serà venut pel seu robatori. (4)3 Si el robatori li és trobat a les mans —toro, ase o bé ovella encara vius—, restituirà el doble.

Sobre danys per circumstàncies diverses.— (5)4 Si algú fa foc en un camp, o en una vinya i deixa que cremi el camp d'un altre, ho indemnitzarà amb el millor del seu camp o amb el millor de la seva vinya. (6)5 Si es cala foc, troba espines i es propaga a una garbera, al blat no segat o al camp, l'autor de l'incendi pagarà allò que ha estat cremat.

(7)6 Si algú confia a un altre diners o objectes per a guardar,   —152→   i són robats, si el lladre és descobert, restituirà el doble. (8)7 Si el lladre no és descobert, l'amo de la casa es presentarà davant Déu per testificar que no ha posat les mans en els béns de l'altre.

(9)8 En qualsevol cas de frau, per un bou, un ase, una ovella, un vestit o tota altra cosa perduda de la qual algú digui: «És ben bé això», la qüestió d'ambdós serà portada davant Déu. El qui Déu declari culpable pagarà el doble a l'altre.

(10)9 Si algú confia a la custòdia d'un altre un ase, un toro, una ovella o un cap de bestiar qualsevol, i es mor o es mutila o és pres sense testimonis, (11)10 hi haurà un jurament per Déu a fi de decidir entre tots dos si l'un ha posat les mans en allò que pertany a l'altre. El propietari ho acceptarà, i l'altre no pagarà res. (12)11 Però, si la bèstia li ha estat robada, pagarà al seu propietari. (13)12 Si ha estat trossejada, la durà per mostra i no pagarà el perjudici.

(14)13 Si algú manlleva una bèstia a un altre i es mutila o es mor, i el seu amo no és amb ell, haurà de pagar. (15)14 Però, si el seu amo és amb ell, no haurà de pagar. Si es tracta d'una bèstia llogada, vagi pel seu lloguer.

Sobre la violació d'una verge.— (16)15 Si algú sedueix una noia verge, encara no promesa, i jeu amb ella, pagarà el seu dot i s'hi casarà. (17)16 Si el pare de la noia refusa de donar-la-hi, pagarà tants de diners com és el dot de les noies verges.

Lleis morals i religioses. (18)17 No deixis viure la fetillera. (19)18 Qui jegui amb una bèstia serà condemnat a mort.

(20)19 Qui sacrifiqui als déus estrangers, i no a Jahvè sol, serà exterminat.

(21)20 No oprimiràs ni vexaràs el foraster, ja que també vau ser forasters al país d'Egipte. (22)21 No afligireu cap viuda ni cap orfe. (23)22 Si els afligiu, i clamen a mi, escoltaré el seu clam, (24)23 s'encendrà la meva ira i us mataré amb l'espasa, i les vostres dones es quedaran viudes i els vostres fills, orfes. (25)24 Si prestes diner a un del meu poble, al pobre que viu amb tu, no et portaràs amb ell   —153→   com un usurer, no li imposaràs cap interès. (26)25 Si prens en penyora el mantell d'algú, l'hi tornaràs en pondre's el sol, (27)26 ja que és el seu únic abric, és el vestit de la seva pell; amb què jauria? Si clama a mi, l'escoltaré, perquè jo sóc compassiu.

(28)27¹³¹ No blasfemaràs contra Déu, ni maleiràs el cap del teu poble.

Sobre les primícies i els primogènits.— (29)28 No diferiràs l'ofrena de les primícies de l'era i del cup. Em donaràs el primogènit dels teus fills. (30)29 Igualment faràs amb el teu toro i la teva ovella: set dies serà amb la seva mare, i el vuitè me'l donaràs.

(31)30 Em sereu gent santa. No menjareu carn trossejada al camp; la llençareu als gossos.

23 Deures de justícia i de caritat envers els enemics.— 1 No faràs córrer rumors falsos. No assistiràs un culpable, testimoniant a favor de la injustícia. 2 No t'uniràs a la majoria per cometre el mal, ni faràs de testimoni en un procés, decantant-te a la majoria en contra de la justícia. 3 No afavoriràs el pobre en un procés.

4 Quan trobis el bou o l'ase del teu enemic que s'hagi perdut, l'hi portaràs. 5 Quan vegis que l'ase del qui t'avorreix ha caigut sota la seva càrrega, guarda't d'abandonar-lo. Juntament amb el seu amo, ajuda'l.

6 No falsejaràs el dret del teu pobre en el seu procés. 7 Et mantindràs lluny de la mentida. No faràs morir l'innocent i el just, ni absoldràs el culpable. 8 No acceptaràs cap regal, perquè els regals enceguen els clarividents i capgiren les causes dels justos. 9 No oprimiràs el foraster, que vosaltres ja coneixeu què vol dir ser forasters, perquè ho vau ser al país d'Egipte.

Any sabàtic i repòs del dissabte.— 10 Durant sis anys sembraràs les teves terres i en colliràs els fruits. 11 Però el setè, la deixaràs erma i l'abandonaràs, a fi que se n'alimentin els pobres del teu pobre i que les bèsties mengin de les deixalles. Igualment faràs amb la teva vinya i amb el teu oliverar. 12 Durant sis dies   —154→   faràs la teva feina i el dia setè reposaràs, perquè el teu bou i el teu ase tinguin descans, i perquè el fill de la teva esclava i el foraster respirin. 13 Prestareu atenció a tot el que us he dit i no pronunciareu el nom d'altres déus; que no se senti a la teva boca.

Les tres grans festes anyals¹³² .— 14 Tres vegades l'any, em celebrareu una festa. 15 Celebraràs la festa dels Àzims. Set dies menjaràs àzims, com t'he manat, al temps establert del mes d'abib, ja que aquest mes vau sortir d'Egipte. No compareixereu davant meu amb les mans buides. 16 Celebraràs també la festa de la sega, de les primícies del teu treball, del que hauràs sembrat al camp, així com la festa de la collita a la fi de l'any, quan recullis del camp el fruit dels teus treballs. 17 Tres vegades l'any, tot mascle teu compareixerà davant el Senyor Jahvè.

18 No immolaràs amb pa fermentat la sang de la víctima del meu sacrifici, i el greix de la víctima de la meva festa no serà guardat fins l'endemà.

19 Portaràs a la casa de Jahvè, el teu Déu, allò més exquisit, les primícies de la teva terra.

No couràs el cabrit amb la llet de la seva mare.

Recomanacions abans de marxar a Canaan.— 20 Jo enviaré un àngel davant teu perquè et guardi pel camí i et dugui al lloc que he preparat. 21 Respecta'l i escolta la seva veu. No li siguis rebel, que no perdonarà les vostres transgressions, ja que el meu nom està en ell. 22 En canvi, si escoltes la seva veu i fas tot el que manaré, seré enemic dels teus enemics i adversari dels teus adversaris. 23 Sí, el meu àngel anirà davant teu i et durà als amorreus, als hitites, als ferezeus, als cananeus, als heveus i als jebuseus, i els exterminaré. 24 No adoraràs els seus déus ni els serviràs; no imitaràs les seves obres, sinó que els enderrocaràs i destrossaràs les seves esteles. 25 Donareu culte a Jahvè, el vostre Déu, i beneiré el teu pa i la teva aigua i allunyaré la malaltia d'enmig teu. 26 No hi haurà en el teu territori cap dona que   —155→   avorti o que sigui estèril. Deixaré acabar els dies de la teva vida.

27 Enviaré davant teu el meu terror, duré la confusió a tot el poble per on passaràs i faré girar l'esquena davant teu a tots els teus enemics. 28 Enviaré el pànic davant teu, que t'expulsi del davant els heveus, els cananeus i els hitites. 29 No els expulsaré del teu davant en un sol any, no fos cas que el país es tornés desert i les bèsties es multipliquessin a costa teva. 30 Els expulsaré a poc a poc del teu davant fins que hagis crescut per prendre possessió de tot el país. 31 Fixaré els teus límits des del mar Roig fins al mar dels filisteus, i des del desert fins al riu¹³³ , ja que posaré a les teves mans els habitants del país, i els expulsaràs del teu davant. 32 No fareu cap pacte amb ells ni amb els seus déus. 33 No habitaran al teu territori, no fos cas que et fessin pecar contra mi. Si servies els seus déus, això fóra un parany per a tu».

24 El poble accepta l'aliança.— 1 Després va dir a Moisès: «Puja cap a Jahvè amb Aharon, Nadab, Abiú i setanta d'entre els ancians d'Israel, per tal d'adorar des de lluny. 2 Moisès tot sol s'acostarà a Jahvè; però ells que no s'acostin, i el poble que no pugi amb ell».

3 Moisès anà a contar al poble totes les paraules de Jahvè i totes les decisions. Tot el poble respongué a una sola veu: «Tot el que Jahvè ha ordenat, ho complirem». 4 Moisès escriví totes les paraules de Jahvè i, llevant-se de bon matí, erigí un altar al peu de la muntanya i dotze esteles per les dotze tribus d'Israel. 5 Després envià joves israelites perquè oferissin holocaustos i immolessin vedells a Jahvè com a sacrificis de comunió. 6 Moisès prengué la meitat de la sang i l'abocà en gibrells, i l'altra meitat, l'escampà damunt l'altar. 7 Prengué també el llibre de l'aliança, el llegí al poble, i digueren: «Tot el que Jahvè ha manat, ho farem, i obeirem». 8 Aleshores   —156→   Moisès prengué la sang, l'escampà sobre el poble i digué: «Aquesta és la sang de l'aliança que Jahvè conclou amb vosaltres, segons totes aquestes paraules».

9 Moisès va pujar amb Aharon, Nadab, Abiú i setanta dels ancians d'Israel, 10 i veieren el Déu d'Israel, i sota els seus peus com un enrajolat de safir, clar com el mateix cel. 11 Però no estengué la mà sobre els notables d'entre els israelites: van poder veure Déu. I menjaren i begueren.

Les taules de pedra.— 12 Jahvè digué a Moisès: «Puja cap a mi a la muntanya i estigue-hi, que et donaré les taules de pedra, amb la llei i els manaments que he escrit per instruir-los». 13 Moisès i el seu ministre Josuè s'aixecaren, i Moisès pujà a la muntanya de Déu. 14 Havia dit als ancians: «Espereu-nos aquí fins que tornem. Ja teniu Aharon i Hur amb vosaltres. Qui tingui alguna causa, que s'adreci a ells». 15 Moisès, doncs, pujà a la muntanya. Aleshores un núvol va cobrir la muntanya, 16 i la glòria de Jahvè s'establí damunt la muntanya del Sinaí. El núvol la va cobrir durant sis dies, i, el dia setè, Jahvè cridà Moisès d'enmig del núvol. 17 L'aspecte de la glòria de Jahvè era als ulls dels israelites com un foc abrandat al cim de la muntanya. 18 Moisès entrà enmig del núvol i puja a la muntanya, i estigué a la muntanya quaranta dies i quaranta nits.

25 Contribució per al santuari.— 1 Jahvè parlà així a Moisès: 2 «Mana als israelites que em recullin una contribució. Prendré la meva contribució de tothom que s'hi senti ben disposat. 3 Acceptareu d'ells com a contribució: or, plata i bronze; 4 blau-porpra, vermell-porpra, carmesí, lli i pèl de cabra; 5 pells vermelles de be, cuiro i fusta d'acàcia; 6 oli per a la llàntia, aromes per a l'oli de la unció i per a l'encens dels perfums;   —157→   7 pedres d'ònix, pedres d'ornament per a l'efod i per a la bossa. 8 I em faran un santuari perquè pugui habitar enmig d'ells. 9 Ho faràs exactament com el model del tabernacle i el model de tots els seus objectes que jo et mostraré.

L'arca.— 10 Faràs una arca¹³⁴ de fusta d'acàcia, de dues colzades i mitja de llargada, una colzada i mitja d'amplada i una colzada i mitja d'alçada. 11 La recobriràs d'or pur per dins i per fora, i li faràs una motllura d'or al voltant. 12 Li fondràs quatre anelles d'or, que posaràs als seus quatre peus, això és, dues anelles a un costat i dues anelles a un altre. 13 Faràs després barres de fusta d'acàcia i les recobriràs d'or. 14 Introduiràs les barres dins les anelles als costats de l'arca per transportar-la. 15 Les barres es quedaran dins les anelles de l'arca, no en seran tretes. 16 Posaràs a l'arca el testimoniatge que et donaré.

17 Faràs també un propiciatori¹³⁵ d'or pur, de dues colzades i mitja de llargada, i d'una colzada i mitja d'amplada. 18 Faràs, batuts, dos querubins d'or, als dos extrems del propiciatori. 19 Faràs un querubí a un extrem i l'altre a l'altre extrem, i fixaràs els querubins als dos extrems del propiciatori¹³⁶ . 20 Els querubins tindran les ales esteses enlaire cobrint el propiciatori, amb la cara girada vers el propiciatori. 21 Col·locaràs el propiciatori a dalt, damunt l'arca, i posaràs a l'arca el testimoniatge que et donaré. 22 Allí em reuniré amb tu, i de dalt del propiciatori, entre els dos querubins de damunt l'arca del testimoniatge, et comunicaré tot el que hauré de manar-te per als israelites.

La taula dels pans d'ofrena.— 23 Faràs també una taula de fusta d'acàcia, de dues colzades de llargada, una colzada d'amplada i una colzada i mitja d'alçada. 24 La recobriràs d'or pur i li faràs una motllura d'or al voltant. 25 Li faràs una franja d'un pam tot al voltant i una motllura d'or al voltant de la franja. 26 Li faràs quatre anelles d'or, i posaràs les anelles als quatre angles dels quatre peus. 27 Les anelles estaran tocant a la franja, com a encaixos de les barres,   —158→   a fi de transportar la taula. 28 Faràs les barres de fusta d'acàcia i les recobriràs d'or; serviran per a transportar la taula. 29 Faràs els plats, les cassoletes, les gerres i els vasos per a la libació. Els faràs d'or pur. 30 Posaràs damunt la taula, constantment a la meva presència, el pa de l'ofrena.

El lampadari.— 31 Faràs també un lampadari d'or pur. El lampadari, amb peu i fust, serà d'or batut. Els seus calzes —poms i flors— faran una sola pega amb ell. 32 Sis branques sortiran del seu costat: tres d'un costat i tres d'un altre. 33 La primera branca tindrà també tres calzes en forma de flor d'ametller, amb pom i flor. Igualment, a les sis branques que sortiran del lampadari. 34 El lampadari tindrà quatre calzes en forma de flor d'ametller, amb poms i flors: 35, un pom sota les dues branques que sortiran d'ell, un pom sota les dues altres i un pom sota les dues restants, les quals corresponen a les sis branques que sortiran del lampadari. 36 Els poms i les branques faran un sol cos amb el lampadari, tot ell d'una sola peça batuda d'or pur. 37 Li faràs set gresols i els col·locaran al damunt, de manera que il·luminin a l'altra banda, de cara. 38 Les esmocadores i els platets seran d'or pur. 39 Esmerçaràs un talent d'or pur per a ell i tots els seus accessoris. 40¹³⁷ Procura de fer-ho segons el model que t'ha estat mostrat a la muntanya.

26 El tabernacle.— 1 Al tabernacle, hi faràs deu tapissos de lli retort, de blau porpra, vermell-porpra i carmesí. Hi faràs querubins, brodats artísticament. 2 La llargada de cada tapís serà de vint-i-vuit colzades, i l'amplada, de quatre colzades; una mateixa mida per a tots els tapissos. 3 Cinc dels tapissos seran ajuntats, l'un a l'altre, i igualment els cinc altres tapissos. 4 Faràs bagues de blau porpra a la vora d'un dels tapissos, a l'extrem, a la juntura. Ho faràs igual a la vora extrema del tapís, a la segona juntura. 5 Faràs cinquanta bagues a l'un dels tapissos i unes altres cinquanta bagues a l'extrem del tapís que hi ha a la segona juntura. Les bagues   —159→   s'han de correspondre l'una a l'altra. 6 Faràs després cinquanta gafets d'or i ajuntaràs els tapissos l'un amb l'altre mitjançant els gafets, de manera que el tabernacle tingui un sol caient.

7 Faràs també tapissos de pèl de cabra per a una tenda damunt el tabernacle. En faràs onze. 8 Cada tapís tindrà trenta colzades de llargada i quatre colzades d'amplada. Una mateixa mida per a tots onze tapissos. 9 Ajuntaràs cinc tapissos d'una part i sis d'una altra, i doblaràs el sisè tapís per sobre el davant de la tenda. 10 Faràs cinquanta bagues a la vora d'un dels tapissos, a l'extrem, a la juntura, i cinquanta bagues a la vora del tapís, a la segona juntura. 11 Faràs després cinquanta gafets de bronze i els faràs entrar dins les bagues. Ajuntaràs així la tenda, de manera que tingui un sol caient. 12 Quant a la part sobrant de l'excedent dels tapissos de la tenda, que la meitat del tapís sobrant pengi pel darrera del tabernacle. 13 Quant a la colzada de sobres de l'una i de l'altra banda en la llargada del tapís de la tenda, que pengi ça i lla als dos costats del tabernacle per recobrir-lo. 14 A més, faràs a la tenda una coberta de pells de be, vermelles, i una coberta de cuiro al damunt.

La carcassa del tabernacle.— 15 Faràs les posts del tabernacle de fusta d'acàcia, que es mantinguin dretes. 16 Cada post tindrà deu colzades de llargada i una colzada i mitja d'amplada. 17 Cada post tindrà dos espigons que es corresponguin l'un amb l'altre. Igual ho faràs per a totes les posts del tabernacle. 18 Així, doncs, faràs les posts del tabernacle: vint posts pel costat cap al Nègueb, al migdia. 19 Sota les vint posts faràs quaranta petges de plata, dos petges sota cada post pels dos espigons, i així per a la resta de les posts. 20 Igualment per a l'altre flanc del tabernacle, pel costat nord, vint posts, 21 i quaranta petges de plata: dos petges sota cada post. 22 Per al fons del tabernacle vers l'occident, faràs sis posts. 23 I per als angles del fons del tabernacle faràs dues posts. 24 Seran doblades per baix i ho   —160→   seran també a l'extrem superior a l'altura de la primera anella. Així serà per a les dues posts destinades als dos angles. 25 Seran, doncs, vuit posts amb els seus petges de plata, això és, setze petges: dos petges sota una post i dos sota una altra. 26 Faràs també travessers de fusta d'acàcia: cinc per a les posts d'un dels flancs del tabernacle, 27 cinc per a les posts del fons del tabernacle, vers l'occident. 28 El travesser mitger estarà al mig de les posts, i farà de lligam d'un extrem a l'altre. 29 Recobriràs d'or les posts. Igualment faràs d'or les seves anelles, on s'encaixaran els travessers, que recobriràs també d'or. 30 Erigiràs el tabernacle segons el decret que t'ha estat mostrat a la muntanya.

El vel de separació i la cortina de l'entrada.— 31 Faràs, a més, un vel de blau-porpra i vermell-porpra, de carmesí i lli retort. Hi faràs querubins, brodats artísticament. 32 El penjaràs amb ganxos d'or, damunt quatre columnes d'acàcia recobertes d'or, i damunt quatre petges de plata. 33 Posaràs el vel sota els gafets, i allí, dins el vel, duràs l'arca del testimoniatge. Així, el vel us marcarà la separació entre el Sant i el Sant dels Sants¹³⁸ . 34 Posaràs el propiciatori damunt l'arca del testimoniatge, al Sant dels Sants. 35 Posaràs la taula fora el vel, i el canelobre al davant de la taula, al costat del tabernacle, a migdia; però posaràs la taula al costat nord. 36 Per a l'entrada de la tenda, faràs una cortina de blau-porpra i vermell-porpra, de carmesí i lli retort, brodats artísticament. 37 Per a la cortina, faràs cinc columnes d'acàcia, que recobriràs d'or, amb els seus ganxos d'or. I fondràs per a elles cinc petges de bronze.

27 L'altar.— 1 Faràs l'altar de fusta d'acàcia, de cinc colzades de llargada, cinc colzades d'amplada —és a dir, quadrat— i tres colzades d'alçada. 2 Hi faràs corns¹³⁹ als quatre cantons, que faran una sola peça amb ell, i el recobriràs de bronze. 3 Faràs després per a l'altar gibrells per a recollir la cendra, pales, vasos, forquetes i brasers; tots els atuells, els faràs de bronze. 4 Li faràs   —161→   un enreixat de bronze en forma de xarxa i fixaràs als quatre caps de la xarxa quatre anelles de bronze. 5 La posaràs a baix, sota la cornisa de l'altar, de manera que la xarxa arribi fins a la meitat de l'altar. 6 Faràs per a l'altar unes barres de fusta d'acàcia i les recobriràs de bronze. 7 Ficaran les barres dins les anelles, de manera que estiguin als dos costats de l'altar en transportar-lo. 8 El faràs buit, de posts. I el faràs tal com t'ha estat mostrat a la muntanya.

El pati.— 9 Faràs també el pati del tabernacle. Al costat del Nègueb, a migdia, el pati tindrà cortines de lli retort, d'una llargada de cent colzades per un dels costats. 10 Seran vint les seves columnes amb els seus vint petges de bronze. Els ganxos de les columnes i les seves anelles seran de plata. 11 Així, també al llarg del costat nord faràs cortines d'una llargada de cent colzades, i seran vint les seves columnes, amb els seus vint petges de bronze. Els ganxos de les columnes i les seves anelles seran de plata. 12 A l'amplada del pati, al costat d'occident, faràs cortines de cinquanta colzades, i seran deu les seves columnes i deu els seus petges. 13 A l'amplada del pati, al costat de llevant, a l'orient, hi haurà cinquanta colzades. 14 Hi haurà quinze colzades de cortines per un costat; les seves columnes seran tres, i tres els seus petges. 15 Per l'altre costat, hi haurà quinze colzades de cortines; les columnes seran tres, amb els seus tres petges. 16 La porta del pati tindrà una cortina de vint colzades, de blau-porpra i vermell-porpra, de carmesí i lli retort, brodada artísticament. Les seves columnes seran quatre, i quatre els seus petges. 17 Totes les columnes del pati, tot al voltant, tindran anelles de plata, amb els seus ganxos de plata i els seus petges de bronze. 18 La llargada del pati serà de cent per cent; l'amplada, cinquanta per cinquanta, i l'alçada, cinc colzades, de lli retort, i els seus petges de bronze. 19 Tots els utensilis del tabernacle per a tot el seu servei, totes les seves estaques i totes les estaques del pati seran de bronze.

La llum nocturna del tabernacle.— 20 Manaràs als israelites que et procurin oli d'oliva pur, verge, per al lampadari, per fer pujar contínuament els gresols. 21 Aharon i els seus fills l'endreçaran a la tenda de l'oracle, fora del vel que taparà el testimoniatge, del vespre al matí, davant Jahvè. Serà un estatut perpetu per a totes les generacions dels israelites.

28 Ornaments sacerdotals.— 1 Fes-te acostar d'enmig dels israelites el teu germà Aharon amb els seus fills, perquè em faci de sacerdot: Aharon, Nadab, Abiú, Eleazar i Itamar, fills d'Aharon.

2 Faràs vestits sagrats al teu germà Aharon per a honor i ornament. 3 Parlaràs a tots els artistes hàbils que he dotat de gran intel·ligència, perquè facin els vestits d'Aharon, a fi que sigui consagrat i em faci de sacerdot. 4 Aquests són els vestits que faran: una bossa, un efod, un mantell, una túnica virolada, un turbant i un cenyidor. Faran, doncs, vestits sagrats per al teu germà Aharon i per als seus fills perquè em faci de sacerdot. 5 Hi esmerçaran or, blau-porpra, vermell-porpra, carmesí i lli.

L'efod¹⁴⁰ .— 6 Faran l'efod d'or, blau-porpra, vermell-porpra, carmesí i lli retort, teixit artísticament. 7 Tindrà ajuntades dues muscleres, fixat pels seus dos extrems. 8 El llaç que tindrà al damunt per a lligar-lo farà una mateixa pega amb ell i serà del mateix treball: d'or, blau-porpra, vermell-porpra, carmesí i lli retort. 9 Prendràs dues pedres d'ònix i hi gravaràs al damunt els noms dels fills d'Israel. 10 Sis dels noms damunt una pedra i els altres sis damunt l'altra pedra, per ordre de naixement. 11 Segons l'estil del cisellador de pedra, com entalls de segells, entallaràs les dues pedres segons els noms dels fills d'Israel. Les faràs encastades, filigranades d'or. 12 Posaràs després les dues pedres damunt les muscleres de l'efod com a record per als israelites. Així, Aharon portarà els seus noms damunt les dues muscleres a la presència de Jahvè en recordança. 13 Faràs, encara, filigranes d'or 14 i dues cadenes d'or pur. Les faràs   —163→   trenades, en forma de corda, i posaràs les cadenes trenades a les filigranes.

La bossa.— 15 Faràs també artísticament la bossa del judici, igual que l'efod: d'or, blau-porpra, vermell-porpra, carmesí i lli retort. 16 Serà quadrada, doblada, d'un pam de llargada i d'un pam d'amplada. 17 La guarniràs de pedres, en quatre rengles. Al primer rengle: una sarda, un topazi i una maragda; 18 al segon rengle: un robí, un safir i un jaspi; 19 al tercer rengle: un jacint, una àgata i una ametista; 20 al quart rengle: un crisòlid, un ònix i un beril·le. Les col·locaran filigranades d'or. 21 Les pedres seran segons els noms dels fills d'Israel, dotze, d'acord amb els seus noms. Seran com entalls de segell, cada una amb el seu nom per les dotze tribus. 22 A la bossa, hi faràs cadenes trenades, en forma de corda, d'or pur. 23 Faràs també a la bossa dues anelles d'or, i les hi posaràs als dos extrems. 24 Posaràs les dues cordes d'or a les dues anelles, als extrems de la bossa. 25 Els dos extrems de les dues cordes, els posaràs als dos filigranats i aplicaràs aquests a les muscleres de l'efod, pel davant. 26 Faràs després dues anelles d'or, que col·locaràs als dos extrems de la bossa, a la seva vora, que està al revers de l'efod, per dins. 27 Faràs també dues anelles d'or i les posaràs a les dues muscleres de l'efod, a baix, al davant, tocant a la seva juntura per damunt el llaç de l'efod. 28 Lligaran la bossa per les seves anelles a les de l'efod mitjançant un cordó de blau-porpra, perquè estigui damunt el llaç de l'efod, i la bossa no se'n separi. 29 Així Aharon, quan entri al santuari, portarà els noms dels fills d'Israel a la bossa del judici, damunt del pit, en recordança continua a la presència de Jahvè. 30 Ficaràs a la bossa del judici l'urim i el tummim¹⁴¹ , perquè Aharon els dugui al pit quan entri a la presència de Jahvè. Així, Aharon portarà contínuament damunt del pit el judici dels fills d'Israel a la presència de Jahvè.

El mantell.— 31 Faràs el mantell de l'efod, tot de blau-porpra. 32 Al mig hi haurà l'obertura per a passar el cap, que tindrà una vora   —164→   tot al voltant, teixida com una cuirassa, perquè no s'esquinci. 33 A la vora inferior, hi posaràs magranes de blau-porpra, vermell-porpra i carmesí, i entremig d'elles, campanetes d'or tot al voltant: 34 una campaneta d'or i una magrana, una campaneta d'or i una magrana, tot al voltant de la vora inferior del mantell. 35 Aharon el durà per oficiar, perquè sentiu la seva remor, quan entri al santuari a la presència de Jahvè i quan en surti; així no morirà.

La diadema.— 36 A més, faràs una placa d'or pur i gravaràs com en entalls de segell: «Consagrat a Jahvè». 37 La subjectaràs a un cordó de blau-porpra, perquè estigui damunt el turbant. Estarà davant el turbant. 38 Aharon la portarà al front perquè així es carregui els mancaments sobre les coses santes, quan els israelites hauran consagrat les seves ofrenes santes. Estarà, doncs, contínuament sobre el seu front per atreure'ls la benvolença de Jahvè. 39 Teixiràs, encara, en forma d'entrellaçats la túnica de lli i faràs un turbant de lli, així com també un cenyidor, brodat amb art.

Vestits dels sacerdots.— 40 Per als fills d'Aharon, faràs túniques, cenyidors i casquets per a honor i ornament. 41 Els faràs revestir al teu germà Aharon i als seus fills. Després els ungiràs, els ompliràs les mans i els santificaràs, perquè em facin de sacerdots. 42 Fes-los també calces de lli per a cobrir la seva nuesa, que vagin de les cuixes als lloms. 43 Aharon i els seus fills se les posaran quan entrin a la tenda de l'oracle o s'acostin a l'altar per oficiar al santuari, a fi que no es carreguin cap culpa i morin. Aquest és un estatut per a ell i per a la seva descendència.

29 Cerimonial de la consagració sacerdotal. Preparatius.— 1 Això és el que faràs per consagrar-los perquè em siguin sacerdots. Pren un vedell jove i dos moltons sense tara, 2 pa àzim i tortells àzims, pastats amb oli, i crespells àzims, untats amb oli, fets amb flor de farina de blat. 3 Els posaràs en una panera i els presentaràs en la panera, juntament amb el vedell i els dos moltons.

Purificació, vestició i unció.— 4 Faràs acostar Aharon i els seus fills a l'entrada de la tenda de l'oracle i els rentaràs amb aigua. 5 Prendràs després els vestits, revestiràs a Aharon la túnica, el mantell de l'efod i la bossa, i el cenyiràs amb el llaç de l'efod. 6 Li posaràs el turbant al cap i col·locaràs la diadema santa damunt el turbant. 7 Prendràs l'oli de la unció, l'hi vessaràs damunt el cap i l'ungiràs¹⁴² . 8 Després faràs acostar els seus fills, els revestiràs la túnica, 9 els cenyiràs el cenyidor, a Aharon i als seus fills, i els faixaràs els casquets. El sacerdoci els serà com un estatut perpetu. Després ompliràs la mà d'Aharon i dels seus fills.

Dos sacrificis i un holocaust.— 10 Faràs acostar el vedell davant la tenda de l'oracle, i Aharon i els seus fills li posaran les mans sobre el cap. 11 Degollaràs el vedell a la presència de Jahvè, a l'entrada de la tenda de l'oracle. 12 Prendràs després sang del vedell i amb el dit en posaràs als corns de l'altar. Tota la sang sobrera, l'escamparàs al peu de l'altar. 13 Prendràs també tot el greix que cobreix les entranyes, el lòbul del fetge i els dos ronyons amb el greix de damunt d'ells, i ho faràs fumejar a l'altar. 14 Però la carn del vedell, amb la pell i la femta, les cremaràs al foc, fora del campament. És un sacrifici pel pecat.

15 Prendràs després un moltó, i Aharon i els seus fills li posaran les mans sobre el cap. 16 Degollaràs el moltó, prendràs la seva sang i l'escamparàs damunt l'altar, tot al voltant. 17 Esquarteraràs el moltó, rentaràs les entranyes i les potes i ho col·locaràs damunt els quarters i el cap. 18 Acabat, faràs fumejar el moltó sencer a l'altar. És un holocaust per a Jahvè, un perfum suau, una combustió per a Jahvè.

19 Després prendràs l'altre moltó, i Aharon i els seus fills li posaran les mans sobre el cap. 20 Degollaràs el moltó, prendràs sang i en posaràs al lòbul de l'orella dreta d'Aharon, al lòbul de l'orella dreta dels seus fills, al polze de la mà dreta i al dit gros del peu dret. I escamparàs la sang damunt l'altar, tot al voltant. 21 Acabat, prendràs sang de damunt   —166→   l'altar i oli de la unció i n'aspergiràs Aharon, els seus vestits, els seus fills i els vestits dels seus fills. Així, serà consagrat ell amb els seus vestits, i els seus fills amb els seus vestits.

Investidura dels sacerdots.— 22 Prendràs el greix del moltó, la cua, el greix que cobreix les entranyes, el lòbul del fetge, els dos ronyons amb el greix del damunt i la cuixa dreta, ja que es tracta d'un moltó d'investidura. 23 Prendràs una coca de pa, un tortell de pa oliat i un crespell de la panera d'àzims que hi ha a la presència de Jahvè. 24 Posaràs tot això als palmells d'Aharon i dels seus fills i faràs la cerimònia del balanceig davant Jahvè¹⁴³ . 25 Els ho retiraràs després de les mans i ho faràs fumejar a l'altar damunt l'holocaust, en perfum suau a la presència de Jahvè. És una combustió per a Jahvè.

26 Després, prendràs el pit del moltó de la investidura d'Aharon i faràs la cerimònia del balanceig davant Jahvè; serà la teva porció. 27 Així, consagraràs el pit de la presentació que haurà estat brandada i la cuixa de l'elevació que haurà estat aixecada, del moltó de la investidura d'Aharon i dels seus fills. 28 Això serà per a Aharon i per als seus fills un estatut perpetu de part dels israelites, ja que és una contribució. Dels sacrificis de comunió, hi haurà contribució de part dels israelites, la seva contribució per a Jahvè.

29 Els vestits sagrats d'Aharon passaran als seus fills després d'ell, per a rebre la unció i la investidura. 30 El fill que li succeirà en el sacerdoci se'ls posarà set dies, quan entrarà a la tenda de l'oracle per oficiar al santuari.

L'àpat sacrificial.— 31 Prendràs el moltó de la investidura i en bulliràs la carn en un lloc sant. 32 Aharon i els seus fills menjaran la carn del moltó i el pa de la panera a l'entrada de la tenda de l'oracle. 33 Així menjaran el que haurà servit per a l'expiació al moment de la seva investidura, de la seva consagració. Cap estrany no en menjarà, perquè és cosa santa. 34 Si sobra carn del sacrifici d'investidura i pa fins l'endemà, ho   —167→   cremaràs tot al foc. No ho menjaran, perquè és cosa santa. 35 Això mateix faràs amb Aharon i els seus fills, segons tot el que t'he manat: faràs durar set dies la seva investidura.

Consagració de l'altar dels holocaustos.— 36 Cada dia oferiràs en expiació un vedell com a sacrifici pel pecat, i purificaràs l'altar quan facis l'expiació per ell, i després l'ungiràs per consagrar-lo. 37 Set dies faràs l'expiació de l'altar i el consagraràs. L'altar esdevindrà així cosa santa. Tot el que toqui l'altar serà santificat.

L'holocaust doble de cada dia.— 38 Això és el que oferiràs damunt l'altar: dos anyells d'un any, cada dia, per sempre. 39 Oferiràs un anyell al matí i un altre cap al vespre. 40 Amb el primer anyell, oferiràs una desena part de flor de farina pastada amb un quart d'hin d'oli verge, i una libació d'un quart d'hin de vi. 41 Cap al vespre, oferiràs el segon anyell. L'oferiràs amb la mateixa oblació i libació del matí; és una combustió per a Jahvè en perfum suau. 42 És un holocaust perpetu per a les vostres generacions a l'entrada de la tenda de l'oracle, a la presència de Jahvè, on em reuniré amb tu per parlar-te. 43 En aquell lloc, donaré també cita als israelites i serà santificat per la meva glòria. 44 Consagraré la tenda de l'oracle i l'altar. Consagraré també Aharon i els seus fills perquè em facin de sacerdots. 45 Habitaré enmig dels israelites i seré el seu Déu. 46 Aleshores sabran que jo sóc Jahvè, el seu Déu, que els féu sortir del país d'Egipte, per tal d'habitar enmig d'ells, jo, el seu Déu.

30 Construcció de l'altar dels perfums.— 1 Faràs un altar on fumegi encens; el faràs de fusta d'acàcia. 2 D'una colzada de llargada, una colzada d'amplada —és a dir, quadrat— i dues colzades d'alçada. Els seus corns faran una sola peça amb ell. 3 Recobriràs d'or pur la seva ara, les parets tot al voltant i els corns. Entorn li faràs una motllura d'or. 4 Li adaptaràs dues anelles d'or sota la motllura, als dos costats. Les adaptaràs als dos costats perquè   —168→   serveixin d'encaixos a les barres, per a transportar-lo amb elles. 5 Faràs les barres de fusta d'acàcia i les recobriràs d'or. 6 El col·locaràs davant el vel que cobreix l'arca del testimoniatge, enfront del propiciatori que hi ha damunt el testimoniatge, allí on em trobaré amb tu. 7 Aharon hi farà fumejar perfum aromàtic cada matí, quan endreci els gresols. 8 Quan Aharon torni a col·locar els gresols cap al vespre, també en farà fumejar. Serà un perfum constant a la presència de Jahvè, en les vostres generacions. 9 No hi oferireu al damunt cap perfum estrany, ni holocaust, ni oblació, ni hi vessareu cap libació. 10 Aharon farà l'expiació sobre els seus corns una vegada l'any; amb la sang del sacrifici pel pecat, una vegada l'any farà l'expiació damunt d'ell en les vostres generacions. És una cosa consagrada a Jahvè».

Impost per al santuari.— 11 Jahvè parlà així a Moisès: 12 «Quan enumeris els israelites per al cens, cada un pagarà rescat per ell a Jahvè, a fi que no els caigui cap flagell en ocasió del cens. 13 Tothom qui passi al cens pagarà mig sicle, segons el sicle del santuari, que són vint gueres. Mig sicle serà l'impost de Jahvè. 14 Tothom, de vint anys en amunt, que passi al cens pagarà l'impost de Jahvè. 15 Ni el ric pagarà més, ni el pobre pagarà menys de mig sicle, en donar l'impost com a rescat de les seves persones. 16 Prendràs dels israelites el diner del rescat i el destinaràs al servei de la tenda de l'oracle. Serà per als israelites com un record a la presència de Jahvè, en rescat vostre».

La conca de bronze.— 17 Jahvè parla així a Moisès: 18 «Faràs una conca de bronze amb peanya de bronze per a rentar-se. La col·locaràs entre la tenda de l'oracle i l'altar, i hi posaràs aigua. 19 Aharon i els seus fills s'hi rentaran les mans i els peus. 20 Quan entrin a la tenda de l'oracle o s'acostin a l'altar per oficiar o per fer fumejar una combustió a Jahvè, es rentaran amb aigua, perquè no morin. 21 Es rentaran, doncs, les mans i els peus, i no moriran. Això serà un estatut perpetu per a ell i per a la seva descendència,   —169→   en les seves generacions».

L'oli per a la unció.— 22 Jahvè parlà així a Moisès: 23 «Proveeix-te de les millors aromes: cinc-cents sicles de mirra fluent; la meitat, o sia, dos-cents cinquanta sicles de canya aromàtica; 24 cinc-cents sicles de càssia, segons el sicle del santuari, i un hin d'oli d'oliva. 25 En faràs oli per a la unció santa, un ungüent de perfumeria, com de perfumista. Serà un oli per a la unció santa¹⁴⁴ . 26 N'ungiràs la tenda de l'oracle i l'arca del testimoniatge, 27 la taula amb tots els seus utensilis, el lampadari amb tots els seus utensilis, l'altar dels perfums, 28 l'altar de l'holocaust amb tots els seus utensilis, la conca amb la seva peanya. 29 Els consagraràs, i seran cosa molt santa; tot allò que els toqui quedarà santificat. 30 Ungiràs també Aharon i els seus fills, i els consagraràs perquè em facin de sacerdots. 31 I parlaràs així als israelites: «Aixó serà un oli d'unció santa per a vosaltres en les vostres generacions. 32 No serà vessat damunt de cap home, ni en fareu cap més de semblant per la seva composició. És sant, i per sant l'heu de tenir. 33 Qui en compongui de semblant o en posi damunt d'un estrany, serà extirpat del seu poble».

El perfum.— 34 Jahvè va dir a Moisès: «Procura't aquestes aromes; reïna, ungla i gàlban, aromes i encens pur, en parts iguals. 35 En faràs un perfum, una aroma, com de perfumista, barrejat amb sal, pura, santa. 36 En reduiràs a pols i en posaràs davant el testimoniatge, a la tenda de l'oracle, on jo et donaré cita. Ho tindreu per una cosa molt santa. 37 Per a vosaltres no fareu cap més perfum de la mateixa composició. El tindreu per una cosa consagrada a Jahvè. 38 Qui en faci de semblant per sentir-ne l'olor serà extirpat del seu poble».

31 Els artesans del santuari.— 1 Jahvè parlà així a Moisès: 2 «He escollit Beseleel, fill d'Urí, fill d'Hur, de la tribu de Judà, 3 i l'he omplert de l'esperit de Déu, en saviesa, en intel·ligència i en saber per a tot treball; 4 per a idear obres d'art, per   —170→   a treballar l'or, la plata i el bronze; 5 per a cisellar pedres d'encast, per a cisellar la fusta i per a fer tota mena de treballs. 6 Li he ajuntat Oholiab, fill d'Aquisamec, de la tribu de Dan, i he infós destresa en tots els artesans perquè executin tot allò que t'he manat: 7 la tenda de l'oracle, l'arca del testimoniatge amb el propiciatori del damunt i tots els utensilis de la tenda, 8 la taula amb els seus utensilis, el lampadari pur amb tots els seus accessoris, l'altar del perfum, 9 l'altar de l'holocaust amb els seus utensilis, la conca amb la seva peanya, 10 les draperies rituals, els vestits sagrats del sacerdot Aharon i els vestits dels seus fills per al ministeri sacerdotal, 11 l'oli de la unció i l'encens perfumat per al santuari. Ho faran segons tot el que t'he manat».

Santificació del dissabte.— 12 Jahvè va dir a Moisès: 13 «Mana als israelites: Alerta, observeu els meus dissabtes, que és un senyal entre jo i vosaltres, sóc jo el qui us santifica. 14 Observareu, doncs, el dissabte, perquè és sant per a vosaltres. Qui el profani serà castigat de mort. Qui faci cap treball aquest dia serà extirpat del seu poble. 15 Sis dies hi haurà treball, però el setè dia és un dissabte, un repòs absolut consagrat a Jahvè. Qui faci cap treball en dissabte serà castigat de mort. 16 Els israelites, doncs, observaran el dissabte i el celebraran en les seves generacions, com una aliança per sempre. 17 És un senyal perpetu entre jo i els israelites, ja que Jahvè féu el cel i la terra en sis dies, i el setè dia reposà i prengué alè».

Les taules de pedra.— 18 Quan hagué acabat de parlar amb Moisès a la muntanya del Sinaí, li donà les taules del testimoniatge, les taules de pedra escrites amb el dit de Déu.