Visor de obras.

  —193→  

4 El sacrifici pel pecat: del gran sacerdot.— 1 Jahvè va dir a Moisès: 2 «Parla als israelites i digue'ls: Si algú peca per oblit contra cap dels manaments de Jahvè i fa alguna cosa que no s'ha de fer, 3 si és el sacerdot ungit el qui ha pecat, i fa així culpable el poble, pel pecat que ha comès oferirà un vedell jove sense tara en sacrifici pel pecat. 4 Portarà el vedell a l'entrada de la tenda de l'oracle, davant de Jahvè, li posarà la mà sobre el cap i el degollarà davant de Jahvè. 5 El sacerdot ungit prendrà sang del vedell i la durà fins a la tenda de l'oracle. 6 Mullarà el dit en la sang i n'aspergirà set vegades el vel del santuari, davant de Jahvè. 7 Després, el sacerdot posarà sang damunt els corns de l'altar del perfum aromàtic que hi ha davant de Jahvè, a la tenda de l'oracle, i abocarà tota la sang del vedell al peu de l'altar de l'holocaust que hi ha a l'entrada de la tenda de l'oracle. 8 Acabat, prendrà tot el greix del vedell del sacrifici pel pecat; el greix que cobreix les entranyes i tot el greix que hi ha al damunt; 9 els dos ronyons, amb el greix del damunt que hi ha als lloms; el lòbul del fetge, que extraurà de damunt els ronyons; 10 tot de la mateixa manera que es pren del vedell del sacrifici de comunió, i el sacerdot ho farà fumejar damunt l'altar de l'holocaust. 11 La pell del vedell, tota la carn, amb el cap i les potes, com també les entranyes i els excrements, 12 ho farà treure tot fora del campament, en un lloc pur, a l'abocador de la cendra, i ho cremarà amb foc de llenya. Serà cremat damunt l'abocador de la cendra.

De la comunitat.— 13 Si tota la comunitat d'Israel comet un error o es fa culpable d'alguna cosa prohibida pels manaments de Jahvè, i la cosa queda oculta als ulls de la comunitat, 14 quan serà conegut el pecat que haurà comès, la comunitat oferirà un vedell jove sense tara en sacrifici pel pecat i el portarà davant la tenda de l'oracle.   —194→   15 Els ancians de la comunitat posaran les mans sobre el cap del vedell, davant de Jahvè, i el degollaran a la seva presència. 16 El sacerdot ungit durà sang del vedell a la tenda de l'oracle. 17 Mullarà el dit en la sang i n'aspergirà set vegades cap al vel del santuari davant de Jahvè. 18 Després posarà sang damunt els corns de l'altar que hi ha davant de Jahvè, a la tenda de l'oracle, i abocarà tota la sang al peu de l'altar de l'holocaust que hi ha a l'entrada de la tenda de l'oracle. 19 Acabat, en prendrà tot el greix, que farà fumejar a l'altar. 20 Farà, doncs, amb el vedell, el mateix que féu amb el vedell del sacrifici pel pecat. Així ho farà, i, un cop el sacerdot hagi fet expiació per ells, el pecat els serà perdonat. 21 Farà treure el vedell fora del campament i el cremarà de la mateixa manera que crema el primer vedell; és un sacrifici pel pecat de la comunitat.

D'un notable del poble. 22 Quan un notable pequi i faci per oblit alguna cosa prohibida pels manaments de Jahvè, el seu Déu, i en sigui culpable, 23 quan se li haurà fet conèixer el pecat que ha comès, portarà com a ofrena un boc, un mascle, sense tara. 24 Posarà la mà sobre el cap del boc i el degollarà al lloc on degollen els holocaustos, davant de Jahvè; és un sacrifici pel pecat. 25 El sacerdot prendrà amb el dit sang del sacrifici pel pecat, en posarà damunt els corns de l'altar de l'holocaust i abocarà la sang al peu de l'altar de l'holocaust. 26 Farà fumejar a l'altar tot el seu greix, com el greix del sacrifici de comunió. Un cop el sacerdot hagi fet per ell expiació del seu pecat, li serà perdonat.

De qualsevol del poble. 27 Si qualsevol del poble peca per descuit, fent alguna cosa prohibida pels manaments de Jahvè, i n'és culpable, 28 quan li hauran fet conèixer el pecat que haurà comès, portarà com a ofrena una cabra sense tara pel pecat que hagi comès. 29 Posarà la mà sobre el cap de la víctima pel pecat i la degollarà al lloc de l'holocaust. 30 El sacerdot prendrà sang amb el dit, en posarà als corns de l'altar de l'holocaust i abocarà tota   —195→   l'altra sang al peu de l'altar. 31 Acabat, extraurà tot el greix de la mateixa manera que ha estat extret el greix del sacrifici de comunió, i el sacerdot ho farà fumejar a l'altar en perfum suau a Jahvè. Un cop el sacerdot hagi fet expiació per ell, li serà perdonat.

32 Si presentava un anyell com a ofrena en sacrifici pel pecat, oferirà una femella sense tara. 33 Posarà la mà sobre el cap de la víctima pel pecat i la degollarà en sacrifici pel pecat al lloc on immolen l'holocaust. 34 El sacerdot prendrà amb el dit sang del sacrifici pel pecat, en posarà damunt els corns de l'altar de l'holocaust i abocarà tota l'altra sang al peu de l'altar. 35 Acabat, extraurà tot el greix de la mateixa manera que ha estat extret el greix de l'anyell del sacrifici de comunió, i el sacerdot ho farà fumejar a l'altar, damunt les combustions en honor de Jahvè. Un cop el sacerdot hagi fet per ell expiació del pecat que hagi comès, li serà perdonat.

5 Casos particulars del sacrifici pel pecat.— 1 Si algú peca perquè després d'haver sentit un conjurament, o haver estat testimoni d'alguna cosa que ha vist o ha sabut, no ho declara i porta així el pes de la seva culpa; 2 o bé, si algú toca cap objecte impur: un cadàver d'una bèstia impura, un cadàver d'un animal impur o un cadàver d'un rèptil impur, i sense saber-ho es fa impur i culpable; 3 o bé toca una impuresa humana, sigui quina sigui, que el faci impur, i ho ignora, però després ho sap i se'n fa culpable; 4 o bé, si algú jura inconsideradament, en mal o en bé, en tot allò que sense consideració pot proferir un home amb jurament, i ho ignora, però després ho sap i se'n fa culpable, 5 si, doncs, es fa culpable d'alguna d'aquestes coses, confessarà allò en què ha pecat, 6 portarà a Jahvè, pel delicte que haurà comès, una femella del ramat, ovella o cabra, en sacrifici pel pecat, i el sacerdot farà per ell expiació del seu pecat.

Sacrifici pel pecat, dels pobres.— 7 Si no té mitjans de procurar-se un cap de bestiar menut, portarà a Jahvè, pel pecat que haurà comès,   —196→   dues tórtores o dos colomins, l'un en sacrifici pel pecat i l'altre en holocaust. 8 Els portarà al sacerdot, i aquest oferirà primer el que és en sacrifici pel pecat. Li torcerà el cap prop de la nuca, però sense separar-lo. 9 Aspergirà sang de la víctima damunt la paret de l'altar i espremerà la resta de la sang al peu de l'altar; és un sacrifici pel pecat. 10 Acabat, farà un holocaust de l'altre, segons l'estatut. Un cop el sacerdot hagi fet per ell expiació del pecat que hagi comès, li serà perdonat.

11 Si no està a la seva mà de procurar-se dues tórtores o dos colomins, portarà com a ofrena pel pecat comès una desena part d'efà de flor de farina en sacrifici pel pecat. No hi vessarà oli ni hi posarà encens al damunt, perquè és un sacrifici pel pecat. 12 La portarà al sacerdot, aquest en prendrà un grapat ple com a memorial i el farà fumejar a l'altar damunt les combustions en honor de Jahvè; és un sacrifici pel pecat. 13 Un cop el sacerdot hagi fet per ell expiació del pecat que hagi comès en alguna d'aquestes coses, li serà perdonat. El sacerdot tindrà la seva part com en una oblació».

Sacrifici pel delicte.— 14 Jahvè va dir a Moisès: 15 «Aquell qui cometi un mancament i pequi per oblit contra alguna de les coses consagrades a Jahvè, portarà en sacrifici pel seu delicte un moltó del ramat sense tara, valorat en sicles de plata, segons el sicle del santuari, en sacrifici pel delicte. 16 A més, rescabalarà el dany causat al santuari afegint-hi la seva cinquena part, i ho donarà al sacerdot. Un cop aquest hagi fet per ell expiació mitjançant el moltó del sacrifici pel delicte, li serà perdonat. 17 Si algú peca i fa alguna de les coses prohibides pels manaments de Jahvè, i sense saber-ho falta i porta el pes de la seva culpa, 18 durà al sacerdot un moltó del ramat sense tara, segons valoració, en sacrifici pel delicte. Un cop el sacerdot hagi fet per ell expiació per l'error que hagi comès sense saber-ho, li serà perdonat. 19 És un sacrifici pel delicte; ha faltat contra Jahvè».

  —197→  

(61)20 Jahvè va dir a Moisès: (2)21 «Aquell qui pequi i cometi cap mancament contra Jahvè, negant al seu proïsme un dipòsit, una fiança, una cosa robada, o reté alguna cosa al seu proïsme, (3)22 o bé troba una cosa perduda i ho nega i jura en fals; en qualsevol dels pecats que un home pot cometre, (4)23 si ha pecat i s'ha fet culpable, restituirà el que haurà robat, la cosa que haurà retingut, el dipòsit que li haurà estat confiat, la cosa perduda que haurà trobat, (5)24 o qualsevol cosa de totes les que haurà jurat en fals. Ho restituirà segons el seu valor i hi afegirà la cinquena part. Ho restituirà a qui pertany, el dia que reconegui el seu mancament. (6)25 Portarà a Jahvè pel seu delicte un moltó del ramat sense tara, segons valoració, en sacrifici pel delicte. (7)26 Un cop el sacerdot hagi fet per ell expiació davant de Jahvè, li serà perdonada qualsevol cosa en què hagi pecat».

6 L'holocaust perpetu.— (8)1 Jahvè va dir a Moisès: (9)2 «Dóna aquestes ordres a Aharon i els seus fills: Aquesta és la llei de l'holocaust: L'holocaust restarà damunt el braser, a l'altar, tota la nit fins al matí; hi cremarà el foc de l'altar. (10)3 El sacerdot, després d'haver-se posat el vestit de lli, traurà la cendra de l'holocaust consumit pel foc damunt l'altar i la posarà al costat de l'altar. (11)4 Es traurà després els vestits, es posarà els altres i durà la cendra fora el campament, en un lloc pur. (12)5 El foc de damunt l'altar continuarà cremant, no s'apagarà. Cada matí el sacerdot hi encendrà llenya al damunt, hi prepararà l'holocaust i hi farà fumejar al damunt els greixos dels sacrificis de comunió. (13)6 Un foc perpetu cremarà sobre l'altar, no s'apagarà.

L'oblació.— (14)7 Aquesta és la llei de l'oblació: Els fills d'Aharon l'oferiran a la presència de Jahvè, davant l'altar. (15)8 El sacerdot prendrà un grapat de flor de farina, amb oli i tot l'encens   —198→   de sobre l'oblació, i farà fumejar el memorial a l'altar en perfum suau a Jahvè. (16)9 Aharon i els seus fills en menjaran la resta. La menjaran sense llevat, en lloc sagrat, al pati de la tenda de l'oracle. (17)10 No serà cuita amb llevat; jo els la cedeixo com a porció de les meves combustions. És una cosa santíssima, com el sacrifici pel pecat i el sacrifici pel delicte. (18)11 Tot mascle d'entre els fills d'Aharon la menjarà; és un estatut perpetu per a les vostres generacions, pel que fa a les combustions en honor de Jahvè. Tot allò que les toqui serà consagrat».

(19)12 Jahvè va dir a Moisès: (20)13 «Aquesta és l'ofrena que Aharon i els seus fills faran a Jahvè el dia de la seva unció: una desena part d'efà de flor de farina com a oblació de cada dia, la meitat al matí i l'altra meitat al vespre. (21)14 Serà preparada a la planxa amb oli, fregida. La presentaràs en forma d'oblació a bocins, i l'oferiràs en perfum suau a Jahvè. (22)15 Farà aquesta oblació el sacerdot ungit d'entre els seus fills, el que està en lloc seu. És un estatut perpetu per a Jahvè. Serà cremada del tot. (23)16 I tota oblació feta per un sacerdot ho serà del tot; ningú no en menjarà».

El sacrifici pel pecat.— (24)17 Jahvè va dir a Moisès: (25)18 «Parla així a Aharon i als seus fills: Aquesta és la llei del sacrifici pel pecat: La víctima serà degollada davant de Jahvè, al lloc on l'holocaust és degollat. És una cosa santíssima. (26)19 El sacerdot que l'haurà ofert en sacrifici pel pecat el menjarà. El menjarà en lloc sant, al pati de la tenda de l'oracle. (27)20 Tot allò que tocarà la seva carn serà santificat; i si la seva sang esquitxa cap vestit, el que haurà estat esquitxat serà rentat en un lloc sant. (28)21 L'atuell de terrissa on haurà estat bullit serà trencat; si ha estat bullit en un atuell de bronze, serà fregat i netejat amb aigua. (29)22 Tot mascle d'entre els sacerdots en menjarà. És una cosa santíssima. (30)23 Però de la víctima del sacrifici pel pecat, la sang de la qual haurà estat introduïda a la tenda de l'oracle per fer expiació dins el santuari, ningú no en   —199→   menjarà; serà cremada al foc.

7 El sacrifici pel delicte. 1 Aquesta és la llei del sacrifici pel delicte: És una cosa santíssima. 2 Al lloc on degollen la víctima de l'holocaust, degollaran la víctima del sacrifici pel delicte, i el sacerdot n'escamparà la sang sobre l'altar tot al voltant. 3 Acabat, n'oferirà tot el greix: la cua i el greix que cobreix les entranyes, 4 els dos ronyons, amb el greix que els cobreix, i el que hi ha als lloms, i també el lòbul del fetge, que extraurà de damunt dels ronyons. 5 El sacerdot ho farà fumejar a l'altar en combustió per a Jahvè. És un sacrifici pel delicte. 6 Tot mascle d'entre els sacerdots en menjarà; serà menjat en lloc sant. És una cosa santíssima. 7 Tant per al sacrifici pel pecat, com per al sacrifici pel delicte hi haurà una mateixa llei: la víctima pertanyerà al sacerdot que haurà fet l'expiació. 8 La pell de la víctima que algú hagi ofert en holocaust serà per al sacerdot que l'hagi oferta. 9 Tota oblació cuita al forn i tota oblació preparada a la planxa o a la cassola serà per al sacerdot que l'haurà oferta. 10 Però tota oblació pastada amb oli o eixuta serà per a tots els fills d'Aharon indistintament.

El sacrifici de comunió. 11 Aquesta és la llei del sacrifici de comunió que oferiran a Jahvè: 12 Si l'ofereixen en acció de gràcies, hi oferiran al damunt tortells àzims pastats amb oli, crespells àzims untats amb oli i flor de farina fregida amb oli. 13 Juntament amb tortells de pa fermentat, presentarà la seva ofrena amb el seu sacrifici de comunió d'acció de gràcies. 14 Oferirà un pastís de cada ofrena com a ofrena que es branda a Jahvè; serà per al sacerdot que haurà escampat la sang del sacrifici de comunió. 15 La carn de la víctima serà menjada el dia que sigui oferta, sense deixar-ne gens fins a l'endemà. 16 Però, si la víctima de l'ofrena és un sacrifici votiu o espontani, serà menjada el dia que sigui oferta, i les deixalles també podran ser menjades l'endemà. 17 El que quedi de la carn del sacrifici, el tercer dia, serà cremat al foc. 18 Si algú, el tercer dia, menja carn del seu sacrifici de comunió, no   —200→   serà acceptat; al qui l'haurà ofert, no li serà tingut en compte, perquè és carronya; i el qui en menjarà portarà el pes de la seva falta. 19 La carn que haurà tocat alguna impuresa, no la menjaran, serà cremada al foc. Quant a la carn incontaminada, tot home pur en podrà menjar. 20 Aquell qui, amb una impuresa al damunt, mengi carn del sacrifici de comunió ofert a Jahvè, serà extirpat del seu poble. 21 Si algú toca res impur —una impuresa humana, un animal impur o qualsevol rèptil impur— i menja carn del sacrifici de comunió ofert a Jahvè, serà extirpat del seu poble».

Prohibició de menjar greix i sang.— 22 Jahvè va dir a Moisès: 23 «Digues als israelites: No menjareu greix de toro, d'ovella o de cabra. 24 El greix d'un cadàver o d'una bèstia trossejada podrà ser destinat a qualsevol ús, però no en menjareu. 25 Aquell qui mengi greix d'un animal ofert com a combustió per a Jahvè, serà extirpat del seu poble. 26 Tampoc no menjareu allà on visqueu cap mena de sang, ni d'ocell ni de bèstia. 27 Qualsevol qui mengi cap mena de sang serà extirpat del seu poble».

Part corresponent als sacerdots.— 28 Jahvè va dir a Moisès: 29 «Digues als israelites: Qui ofereix el seu sacrifici de comunió a Jahvè, li portarà com a ofrena la part del seu sacrifici. 30 Presentarà amb les mans les combustions en honor de Jahvè, és a dir, el greix de sobre el pit, brandarà el pit com a ofrena del balanceig davant Jahvè. 31 El sacerdot farà fumejar el greix a l'altar, però el pit serà per a Aharon i els seus fills. 32 Dels vostres sacrificis de comunió, donareu també la cuixa dreta com a ofrena per al sacerdot. 33 A aquell d'entre els fills d'Aharon que haurà ofert la sang i el greix dels sacrificis de comunió, li pertocarà la cuixa dreta en porció. 34 Jo retinc als israelites, dels seus sacrificis de comunió, el pit del balanceig i la cuixa de l'ofrena, i ho dono al sacerdot Aharon i als seus fills: és un estatut perpetu per als israelites».

Recapitulació.— 35 Aquesta és la part que, per la unció, pertoca a Aharon i als seus   —201→   fills de les combustions en honor de Jahvè, des del dia que els féu acostar perquè fessin de sacerdots a Jahvè. 36 És el que Jahvè manà als israelites que els donessin el dia de la seva unció, com un estatut perpetu per als seus descendents.

37 Aquesta és la llei de l'holocaust, de l'oblació, del sacrifici pel pecat, del sacrifici pel delicte, de la investidura i del sacrifici de comunió, 38 que Jahvè va manar a Moisès a la muntanya del Sinaí, el dia que va ordenar als israelites que oferissin les seves ofrenes a Jahvè, al desert del Sinaí.

8 Ordenació d'Aharon i els seus fills.— 1 Jahvè va dir a Moisès: 2 «Pren Aharon i els seus fills amb ell, els vestits i l'oli de la unció, el vedell del sacrifici pel pecat, els dos moltons i la panera dels àzims, 3 i aplega tot a la comunitat a l'entrada de la tenda de l'oracle». 4 Moisès féu tal com Jahvè li havia manat, i la comunitat s'aplegà a l'entrada de la tenda de l'oracle. 5 Moisès digué a la comunitat: «Això és el que Jahvè ha manat de fer».

6 Moisès féu acostar aleshores Aharon i els seus fills i els rentà amb aigua. 7 Li posà la túnica, el cenyí amb el cenyidor, li revestí el mantell, li posà l'efod al damunt, el cenyí amb el llaç de l'efod i l'hi estrenyé. 8 Li posà la bossa al damunt i col·locà dins la bossa, l'urim i el tummim. 9 Li posà el turbant al cap i col·locà la placa d'or, la diadema santa, sobre el turbant, al davant, tal com Jahvè havia manat a Moisès.

10 Acabat, Moisès prengué oli de la unció i ungí el tabernacle i tot el que hi havia, i els consagrà. 11 Després aspergí amb ell set vegades sobre l'altar i ungí l'altar i tots els seus atuells, la conca i la peanya, per consagrar-los.

12 Vessà l'oli de la unció sobre el cap d'Aharon i l'ungí, per consagrar-lo.

13 Acabat, Moisès féu acostar els fills d'Aharon, els revestí la túnica, els cenyí amb el cenyidor i els posà les mitres, tal com Jahvè havia manat a Moisès.   —202→   14 Després acostà el vedell del sacrifici pel pecat, i Aharon i els seus fills li posaren les mans sobre el cap. 15 El degollà, en prengué la sang i amb el dit en posà damunt els corns de l'altar i tot al voltant, i el purificà. Abocà la sang al peu de l'altar i el consagrà per tal de fer l'expiació damunt d'ell. 16 Prengué també tot el greix de sobre les entranyes, el lòbul del fetge i els dos ronyons amb el seu greix, i ho féu fumejar a l'altar. 17 Quant al vedell, cremà al foc la pell, la carn i la femta fora del campament, tal com Jahvè havia manat a Moisès.

18 Acabat, féu acostar el moltó de l'holocaust, i Aharon i els seus fills li posaren les mans sobre el cap. 19 Moisès el degollà i n'escampà la sang damunt de l'altar i tot al voltant. 20 Va esquarterar el moltó, i féu fumejar el cap, els quarters i el greix. 21 Després d'haver rentat amb aigua les entranyes i les potes, Moisès féu fumejar a l'altar tot el moltó; era un holocaust en perfum suau, una combustió en honor de Jahvè, tal com Jahvè havia manat a Moisès.

22 Després féu acostar el segon moltó, el de la investidura, i Aharon i els seus fills li posaren les mans sobre el cap. 23 Moisès el degollà, en prengué sang i en posà al lòbul de l'orella dreta d'Aharon, al polze de la seva mà dreta i al dit gros del seu peu dret. 24 Féu acostar també els fills d'Aharon, i posà d'aquella sang al lòbul de la seva orella dreta, al dit polze de la seva mà dreta i al dit gros del seu peu dret. Moisès escampà després la sang damunt l'altar i tot al voltant. 25 Prengué el greix: la cua, tot el greix de sobre les entranyes, el lòbul del fetge, els dos ronyons amb el seu greix i la cuixa dreta. 26 De la panera dels àzims, que era davant de Jahvè, prengué un tortell àzim, un tortell de pa oliat i un crespell, i ho col·locà sobre el greix i sobre la cuixa dreta. 27 Posà tot això a les mans d'Aharon i dels seus fills, i ho brandà com a ofrena davant de Jahvè. 27 Moisès ho prengué de les seves mans i ho féu fumejar a l'altar, sobre l'holocaust. Era el moltó de la investidura en perfum suau, una combustió en   —203→   honor de Jahvè. 28 Després Moisès prengué el pit i el brandà com a ofrena davant de Jahvè. Fou una porció del moltó de la investidura per a Moisès, tal com Jahvè li havia manat.

30 Moisès prengué oli de la unció i sang de damunt l'altar, en va aspergir Aharon, amb els seus vestits, i els seus fills amb els seus vestits. Així foren consagrats Aharon amb els seus vestits i els seus fills amb els seus vestits.

31 Aleshores Moisès va dir a Aharon i als seus fills: «Bulliu la carn a l'entrada de la tenda de l'oracle i mengeu-la allí amb el pa que hi ha a la panera de la investidura, tal com em fou manat: Aharon i els seus fills el menjaran. 32 Les deixalles de carn i de pa, les cremareu al foc.

33 No sortireu durant set dies de l'entrada de la tenda de l'oracle, fins que es compleixin els dies de la vostra investidura, ja que caldran set dies per a la vostra investidura. 34 Jahvè ha manat que es faci com avui hem fet, per tal de fer expiació damunt de vosaltres. 35 Set dies, nit i dia, us quedareu a l'entrada de la tenda de l'oracle i observareu el precepte de Jahvè, a fi que no moriu. Així em fou manat». 36 Aharon i els seus fills van fer tot allò que Jahvè havia manat per mitjà de Moisès.

9 Inauguració del ministeri sacerdotal d'Aharon.— 1 El dia vuitè, Moisès convocà Aharon, els seus fills i els ancians d'Israel, 2 i va dir a Aharon: «Procura't un vedell jove per a un sacrifici pel pecat i un moltó per a un holocaust, animals sense tara, i porta'ls davant de Jahvè». 3 I ordenà als israelites: «Porteu un boc per a un sacrifici pel pecat, i un vedell i un anyell, tots dos d'un any, sense tara, per a un holocaust. 4 A més, un toro i un moltó per a un sacrifici de comunió, a fi de sacrificar-los davant de Jahvè; també una oblació pastada amb oli, ja que avui Jahvè se us manifestarà».

5 Es procuraren, doncs, tot el que Moisès havia manat, a l'entrada de la tenda de l'oracle. Tota la comunitat s'acostà i s'estava davant de Jahvè. 6 Aleshores Moisès els digué: «Això és el que Jahvè ha manat que féssiu, per tal   —204→   que la seva glòria se us manifesti». 7 Després Moisès va dir a Aharon: «Acosta't a l'altar i fes el teu sacrifici pel pecat i el teu holocaust, fes l'expiació per tu i per la teva família, l'oblació del poble, i expia per ell, tal com Jahvè ha manat».

8 Aharon s'acostà a l'altar i degollà el vedell del sacrifici pel seu pecat. 9 Els seus fills li dugueren la sang, i ell hi mullà el dit i en posà damunt els corns de l'altar; després abocà la sang al peu de l'altar. 10 Acabat, féu fumejar a l'altar el greix, els ronyons i el lòbul del fetge del sacrifici pel pecat, tal com Jahvè havia manat a Moisès. 11 La cara i la pell, les cremà al foc, fora del campament.

12 Després degollà l'holocaust i, havent-li presentat la sang els fills d'Aharon, l'escampà damunt l'altar i al voltant. 13 També li presentaren l'holocaust ja esquarterat, juntament amb el cap, i ho féu fumejar a l'altar. 14 Rentà les entranyes i les potes, i ho féu fumejar damunt l'holocaust, a l'altar.

15 Presentà després l'ofrena del poble, prengué el boc del sacrifici pel pecat del poble, el degollà i l'oferí en sacrifici pel pecat com el primer.

16 Oferí l'holocaust, i féu segons el ritu establert.

17 Oferí l'oblació, n'agafà un grapat i ho féu fumejar a l'altar, a més de l'holocaust del matí.

18 Degollà també el toro i el moltó en sacrifici de comunió per al poble. Els seus fills li presentaren la sang, i l'escampà damunt l'altar i al voltant. 19 Els greixos del toro i del moltó, la cua, el greix de sobre les entranyes, els ronyons i el lòbul del fetge, 20 els posà damunt els pits i féu fumejar els greixos a l'altar; 21 però els pits i la cuixa dreta, Aharon els brandà com a ofrena davant de Jahvè, tal com Moisès havia manat.

22 Acabat, Aharon alçà les mans vers el poble i el beneí. I va baixar, després d'oferir el sacrifici pel pecat, l'holocaust i el sacrifici de comunió.

23 Després, Moisès i Aharon entraren a la tenda de l'oracle i, en sortir, beneïren el poble. Aleshores aparegué la glòria de Jahvè a tot el poble, 24 i sortí un foc de davant de Jahvè que va devorar damunt l'altar l'holocaust   —205→   i els greixos. En veure-ho, tot el poble cridà de joia i es prosternà de cara a terra.

10 Pecat dels fills d'Aharon.— 1 Nadab i Abiú, fills d'Aharon, prengueren cadascun el seu braser, hi posaren foc, tiraren encens al damunt i oferiren davant de Jahvè un foc estrany que ell no els havia manat. 2 Aleshores sortí de davant de Jahvè un foc que els devorà, i moriren davant de Jahvè. 3 Moisès digué a Aharon: «És el que Jahvè va dir:

	«Amb els qui se m'acosten em mostraré sant,
	i seré honorat davant de tot el poble».

Aharon va callar.

4 Moisès cridà després Misael i Elisafan, fills d'Oziel, oncle d'Aharon, i els ligué: «Acosteu-vos i traieu els vostres germans de davant del santuari, fora del campament». 5 S'acostaren i els tragueren amb les seves túniques fora del campament, tal com Moisès havia ordenat.

Prohibició del dol dels sacerdots.— 6 Moisès va dir a Aharon i als seus fills Eleazar i Itamar: «No us esbulleu els cabells ni us esquinceu els vestits, a fi que no moriu i que Jahvè no s'indigni contra tota la comunitat. Que plorin els vostres germans, tota la casa d'Israel, per l'abrandament de Jahvè. 7 No sortiu de l'entrada de la tenda de l'oracle, a fi que no moriu, perquè l'oli de la unció de Jahvè és damunt vostre». I van obrar segons l'ordre de Moisès.

Prohibició de begudes embriagants.— 8 Jahvè va dir a Aharon: 9 «Quan entreu a la tenda de l'oracle, no begueu ni vi ni cap beguda embriagant, ni tu ni els teus fills, perquè no moriu. És un estatut perpetu per a les vostres generacions. 10 I perquè distingiu entre sagrat i profà, entre pur i impur, 11 i ensenyeu als israelites tots els estatuts que Jahvè us ha ordenat per mitjà de Moisès».

Drets dels sacerdots sobre els sacrificis de comunió.— 12 Moisès va dir a Aharon i als seus fills supervivents, Eleazar i Itarnar: «Preneu l'oblació que   —206→   ha quedat de les combustions en honor de Jahvè i mengeu-la àzima prop de l'altar, perquè és una cosa santíssima. 13 La menjareu en lloc sant: és un dret teu i dels teus fills sobre les combustions en honor de Jahvè; així m'ha estat manat. 14 El pit del balanceig i la cuixa de l'ofrena també les menjareu en lloc sant, tu, els teus fills i les teves filles amb tu; ja que com un dret teu i dels teus fills us ha estat donat sobre els sacrificis de comunió dels israelites. 15 La cuixa del balanceig i el pit de l'ofrena, els portaran a més dels greixos de les combustions, a fi de brandar-los com a ofrena davant de Jahvè; després seran per a tu i per als teus fills amb tu, com un estatut perpetu, tal com Jahvè ha manat».

Oblit d'una institució.— 16 Moisès va buscar el boc del sacrifici pel pecat, i l'havien cremat. Aleshores s'irrità contra Eleazar i Itamar, els dos fills supervivents d'Aharon, i els digué: 17 «¿Per què no heu menjat al lloc sant la víctima del sacrifici pel pecat? És una cosa santíssima que us havien donat perquè portéssiu la falta de la comunitat, perquè expiéssiu per ells davant de Jahvè. 18 La sang no ha estat duta a l'interior del santuari, tal com havia manat». 19 Llavors Aharon va dir a Moisès «Mira, avui han ofert el seu sacrifici pel pecat i el seu holocaust davant de Jahvè, i m'ha passat això. Si avui hagués menjat del sacrifici pel pecat, ¿hauria plagut a Jahvè?» 20 Moisès ho escoltà, i li semblà bé.

11 Llei sobre els animals purs i impurs. 1 Jahvè va dir a Moisès i a Aharon: 2 «Parlen als israelites i digueu-los: Aquests són els animals que podreu menjar d'entre tots els quadrúpedes: 3 tot quadrúpede que té la peülla partida, esqueixada en dos unglots i que remuga. 4 Però, d'entre els remugants o que tenen la peülla partida, no menjareu aquests: el camell, perquè tot i que és remugant, no té la peülla partida; el tindreu per impur. 5 Tampoc l'írax, perquè, tot i que és   —207→   remugant, no té la peülla partida; el tindreu per impur. 6 Ni la llebre, perquè, tot i que és remugant, no té la peülla partida; la tindreu per impura. 7 Ni el porc, perquè, tot i que té la peülla partida, esqueixada en dos unglots, no és remugant; el tindreu per impur. 8 No menjareu la seva carn ni tocareu els seus cadàvers; els tindreu per impurs.

Animals aquàtics.— 9 D'entre tots els animals que viuen a l'aigua, podreu menjar aquests: tots els que viuen a l'aigua, mars o rius, i tenen aletes i escates. 10 Però tots els que no tinguin aletes ni escates, en els mars o en els rius, d'entre tots els que belluguen a les aigües, com d'entre tots els éssers vivents que hi ha a les aigües, els tindreu per abominables; 11 no menjareu la seva carn i avorrireu els seus cadàvers. 12 Tot allò que viu a l'aigua i no té aletes ni escates, ho tindreu per cosa abominable.

Ocells.— 13 D'entre els ocells, avorrireu tots aquests; no en menjareu, són una cosa abominable: l'àguila, l'ossífrag, l'astor, 14 el milà, el falcó i els de la seva espècie, 15 totes les espècies de corb, 16 l'estruç, el mussol, la gavina, l'esparver i els de la seva espècie, 17 el duc, el corb marí, l'ibis, 18 el cigne, el pelicà, el voltor, 19 la cigonya, la garsa i els de la seva espècie, la puput i el rat-penat.

Insectes.— 20 Totes les bestioles alades i que caminen sobre quatre potes, les tindreu per una cosa abominable. 21 D'entre totes elles, només podreu menjar les que, a més de les potes, tenen cames per a saltar-hi per terra. 22 D'entre elles, doncs, podreu menjar aquestes: les diverses espècies de llagosta i de llagosta solam, hargol i hagab. 23 Però totes les bestioletes alades que tinguin quatre potes, les tindreu per una cosa abominable.

Contacte amb el cadàver d'un animal impur.— 24 Amb aquests animals us contaminareu: qui toqui els seus cadàvers quedarà impur fins al vespre, 25 i tothom qui porti cap dels seus cadàvers es rentarà els vestits i quedarà impur fins al   —208→   vespre. 26 Tot quadrúpede que té la peülla partida, però no esqueixada, i que no és remugant, el tindreu per impur; tothom qui el toqui serà impur. 27 Entre tots els animals que caminen sobre quatre potes, tots els que caminen de grapes els tindreu per impurs; tothom qui toqui els seus cadàvers quedarà impur fins al vespre. 28 Qui porti el seu cadàver es rentarà els vestits i quedarà impur fins al vespre. Els tindreu per impurs.

29 Aquestes són, d'entre les bestioles que s'arrosseguen per terra, les que tindreu per més impures: la mostela, la rata, les diverses especies de llangardaix, 30 la musaranya, el camaleó, la salamandra, la tortuga i el talp. 31 Aquests són d'entre tots els rèptils els que tindreu per més impurs; tothom qui els toqui, un cop morts, quedarà impur fins al vespre. 32 Qualsevol objecte damunt el qual caigui cap d'ells, un cop mort, serà impur, sigui un atuell de fusta, vestit, pell, sac o qualsevol estri amb què es fa alguna cosa. Serà passat per l'aigua i quedarà impur fins al vespre; aleshores serà pur. 33 Tot atuell de terrissa dins el qual caigui cap d'ells, el trencareu; tot allò que conté és impur. 34 Tot aliment que un menja, si hi ha caigut aigua al damunt, serà impur; qualsevol líquid potable serà impur dins qualsevol atuell. 35 Qualsevol objecte damunt el qual caigui cap dels seus cadàvers serà impur; sigui forn o fogó, serà destruït. Són impurs i per tals els tindreu. 36 Només fonts, cisternes i dipòsits d'aigua quedaran purs; però el qui tocarà els seus cadàvers serà impur. 37 Si cap dels seus cadàvers cau sobre una llavor destinada a la sembra, serà pura. 38 Però, si ha caigut aigua sobre la llavor i al damunt hi cau algun dels seus cadàvers, la tindreu per impura. 39 Si es mor cap dels animals que us serveix d'aliment, el qui toqui el seu cadàver quedarà impur fins al vespre. 40 El qui mengi del seu cadàver es rentarà els vestits i quedarà impur fins al vespre; també el qui porti el seu cadàver es rentarà els vestits i quedarà impur fins al vespre.

Epíleg. Observacions finals.— 41 Tota bestiola que   —209→   s'arrossega per terra és una cosa abominable, no en menjareu. 42 Tot el que s'arrossega de ventre a terra i tot el que camina sobre quatre o més potes d'entre totes les bestioles que belluguen per terra, no en menjareu, perquè és una cosa abominable. 43 No us feu abominables amb cap bestiola que s'arrossega, no les toqueu, que quedaríeu contaminats. 44 Perquè jo, Jahvè, sóc el vostre Déu. Santifiqueu-vos, doncs, i sigueu sants, que jo sóc sant. No us contamineu, doncs, amb qualsevol bestiola que s'arrossega per terra. 45 Perquè jo, Jahvè, sóc el qui us va fer sortir d'Egipte a fi de ser el vostre Déu i a fi que fóssiu sants, perquè jo sóc sant.

Conclusió.— 46 Aquesta és la llei sobre els quadrúpedes, els ocells, tot ésser vivent que es mou dins l'aigua i tot ésser que s'arrossega per terra, 47 per tal de distingir entre el que és impur i el que és pur, entre l'animal comestible i el que no ho és».

12 Llei sobre la partera¹⁵⁹ . 1 Jahvè va dir a Moisès: 2 «Parla així als israelites: Si una dona embarassada té un fill, serà impura set dies, com és impura el temps de la regla. 3 El dia vuitè, circumcidaran el prepuci del nen. 4 I durant trenta-tres dies es quedarà encara a casa a purificar-se de la seva sang. No tocarà res de sagrat ni anirà al santuari, fins que compleixi els dies de la seva purificació. 5 Si té una filla, serà impura dues setmanes, com durant la regla, i es quedarà encara a casa seixanta-sis dies a purificar-se de la seva sang.

6 Quan compleixi els dies de la seva purificació per un fill o una filla, portarà al sacerdot, a l'entrada de la tenda de l'oracle, un anyell d'un any en holocaust i un colomí o una tórtora en sacrifici pel pecat. 7 El sacerdot l'oferirà davant de Jahvè i farà expiació per ella; així serà purificada del seu fluix de sang. Aquesta és la llei sobre la qui té un fill o una filla. 8 Si no està al seu abast d'adquirir un anyell, prendrà dues tórtores o dos colomins, l'un per a l'holocaust i l'altre per al sacrifici pel pecat, el sacerdot farà expiació per ella, i serà purificada».

  —210→  

13 Lleis sobre la lepra. 1 Jahvè va dir a Moisès i a Aharon: 2 «Si a algú li surt a la pell cap tumor, erupció o taca que tingui l'aspecte d'una nafra de lepra a la pell, serà conduït al sacerdot Aharon o a algun dels seus fills sacerdots. 3 El sacerdot examinarà la nafra de la pell; si el pèl de la nafra s'ha tornat blanc i la nafra es veu més enfonsada que la pell, es tracta d'un cas de lepra. Un cop comprovat, el sacerdot el declararà impur. 4 Però, si a la pell hi ha una taca blanca, sense que es vegi més enfonsada que la pell, i el pèl no s'ha tornat blanc, el sacerdot segrestarà el malalt durant set dies. 5 El setè dia, l'examinarà. Si la nafra ha quedat estacionària en el seu aspecte, sense estendre's per la pell, el sacerdot el tornarà a segrestar durant set dies. 6 El setè dia, el tornarà a examinar. Si la nafra s'ha marcit i no s'ha escampat per la pell, el sacerdot el declararà pur: es tracta d'una erupció. Que es renti la roba, i serà pur. 7 Però, si, després d'haver-se presentat al sacerdot per a la seva purificació, l'erupció s'estenia per la pell, es tornarà a presentar al sacerdot. 8 Aquest l'examinarà i, si l'erupció s'ha estès per la pell, el declararà impur: es tracta de lepra.

Lepra inveterada.— 9 Si a un home li surt una nafra de lepra, serà conduït al sacerdot. 10 Aquest l'examinarà i, si a la pell hi ha un tumor blanquinós que ha esblanqueït el pèl, amb nafra viva, 11 es tracta de lepra inveterada a la pell. El sacerdot el declararà impur; no el segrestarà, perquè és impur. 12 Però, si la lepra s'escampa per la pell i cobreix de cap a peus tota la pell en tot lloc visible al sacerdot, 13 aquest l'examinarà i, si la lepra li ha cobert tot el cos, declararà pur el malalt. Com que tot s'haurà tornat blanc, és pur. 14 Però, així que hi aparegui carn viva, serà impur. 15 Quan el sacerdot, vegi carn viva, el declararà impur. La carn viva és impura, és lepra. 16 Però, si la carn viva es torna blanca, anirà a trobar el sacerdot. 17 Aquest l'examinarà i, si la nafra s'ha tornat blanca, declararà pur el malalt: és pur.

Úlcera.— 18 Si un home té a la pell una úlcera que   —211→   s'ha guarit, 19 però al lloc de l'úlcera hi ha un tumor blanquinós o una taca d'un blanc vermellós, es presentarà al sacerdot. 20 Aquest l'examinarà i, si es veu més enfonsada que la pell i el seu pèl s'ha tornat blanc, el declararà impur. Es tracta d'un cas de lepra que ha germinat a l'úlcera. 21 Però, si el sacerdot l'examina, i no hi ha pèls blancs ni la nafra està més enfonsada que la pell, sinó esmorteïda, el segrestarà set dies. 22 Si s'ha estès per la pell, el sacerdot el declararà impur: és lepra. 23 Però, si la taca resta estacionària, sense estendre's, és la cicatriu de l'úlcera; el sacerdot el declararà pur.

Cremada.— 24 Si algú té a la pell una cremada de foc i la vivor de la cremada li fa una taca de color blanc vermellós o blanquinosa, 25 el sacerdot l'examinarà. Si el pèl s'ha tornat blanc a la taca i aquesta apareix més enfonsada que la pell, és lepra que ha germinat a la cremada. El sacerdot el declararà impur: és un cas de lepra. 26 Però, si el sacerdot l'examina, i no hi ha pèl blanc a la taca, ni és més enfonsada que la pell, el segrestarà set dies. 27 El sacerdot l'examinarà el setè dia i, si s'ha estès per la pell, el declararà impur: és un cas de lepra. 28 Però, si la taca resta estacionària, sense estendre's per la pell i esmorteïda, és una crosta de la cremada; el sacerdot el declararà pur, perquè és una cicatriu de la cremada.

Malalties del cabell.— 29 Si un home o una dona té una nafra al cap o a la barba, 30 el sacerdot examinarà la nafra i, si apareix més enfonsada que la pell i s'hi troba pèl grogós i fi, el declararà impur; és tinya, és lepra del cap o de la barba. 31 Però, si el sacerdot examina la tinya i no apareix més enfonsada que la pell ni hi ha pèl negre, segrestarà set dies el tinyós. 32 El setè dia, el sacerdot examinarà la nafra i, si la tinya no s'ha estès, ni hi ha pèl groc, ni la tinya està més enfonsada que la pell, 33 es raparà, deixant de rapar, però, la part tinyosa, i el sacerdot el segrestarà set dies més. 34 El sacerdot l'examinarà, el setè dia i, si la tinya no s'ha estès per la pell ni està més enfonsada que la pell, el declararà pur. Que es renti la   —212→   roba, i serà pur. 35 Però, si després d'haver estat declarat pur la tinya s'estén per la pell, 36 el sacerdot l'examinarà i, si la tinya s'ha estès per la pell, no buscarà pèl groc: és impur. 37 Però, si la tinya ha quedat estacionària i ha sortit pèl negre, la tinya està guarida; és pur, i el sacerdot el declararà pur.

Exantema.— 38 Si un home o una dona té a la pell moltes taques blanques, 39 el sacerdot l'examinarà i, si les taques de la pell són d'un blanc esllanguit, es tracta d'exantema que ha sortit a la pell: és pur.

Calvície.— 40 Si un home es torna calb pel darrera, és calvície del crani, és pur. 41 Si es torna, calb pel cantó del front, és calvície de front, és pur. 42 Però, si al crani o al front té una taca blanca-vermellosa, és lepra que li surt al crani o al front. 43 El sacerdot l'examinarà, i, si té al crani o al front una crosta blanca-vermellosa, semblant a la lepra de la pell, 44 és un leprós, és impur. El sacerdot el declararà impur, té lepra al cap.

Prescripcions sobre els leprosos.— 45 El leprós que pateix aquest mal anirà amb els vestits esquinçats i escabellat, es taparà fins al bigoti i cridarà: «Impur, impur!» 46 Mentre li dure el mal, serà tingut per impur, és impur. Es quedarà tot sol i viurà fora del campament.

Lepra a la roba.— 47 Quan una roba tingui lepra, sigui roba de llana o de lli, 48 a l'ordit o a la trama del lli o de la llana, o bé en una pell o en qualsevol objecte de pell, 49 si a la roba, a la pell, a l'ordit, a la trama o a qualsevol objecte de pell hi ha una taca verdosa o vermellosa, es tracta de lepra, i ha de ser mostrada al sacerdot. 50 El sacerdot examinarà el mal i segrestarà l'objecte set dies. 51 El setè dia, examinarà el mal i, si s'ha estès per la roba, l'ordit, la trama o la pell, qualsevol que sigui l'ús per al qual ha estat feta la pell, es tracta de lepra corrosiva: és impura. 52 Cremaran la roba, l'ordit, la trama de llana o de lli, o qualsevol objecte de pell on hi hagi el mal, ja que es tracta de lepra corrosiva i ha de ser cremat al foc. 53 Si el sacerdot l'examina, i   —213→   el mal no s'ha estès per la roba, l'ordit, la trama o qualsevol objecte de pell, 54 el sacerdot manarà de rentar el lloc on hi ha el mal i tornarà a segrestar l'objecte set dies més. 55 Un cop rentat, el sacerdot examinarà el mal i, si no ha canviat d'aspecte ni tampoc s'ha estès, és impur, i el cremaràs al foc: hi ha corrosió al dret i al revers. 56 Però, si el sacerdot l'examina, i el mal s'ha marcit, després de rentat, l'esquinçarà de la roba, de la pell, de l'ordit o de la trama. 57 Però, si apareix encara a la roba, a l'ordit, a la trama o a qualsevol objecte de pell, cremaràs la part afectada. 58 En canvi, la roba, l'ordit, la trama o qualsevol objecte de pell que hauràs rentat i n'haurà desaparegut el mal, serà rentat una altra vegada i serà pur.

59 Aquesta és la llei sobre la lepra en una roba de llana o de lli, un ordit, una trama o qualsevol objecte de pell per a declarar-ho pur o impur».

14 Purificació legal dels leprosos.— 1 Jahvè va dir a Moisès: 2 «Aquesta serà la llei del leprós, el dia de la seva purificació: El duran al sacerdot, 3 i el sacerdot sortirà fora del campament i l'examinarà. Si la lepra està guarida, 4 ordenarà que prenguin per al qui s'ha de purificar dos ocells vius, purs, una branca de cedre, carmesí i hisop. 5 Després manarà que degollin un dels ocells dins un atuell de terrissa damunt d'aigua corrent. 6 Quant a l'ocell viu, el prendrà juntament amb la branca de cedre, el carmesí i l'hisop i ho mullarà tot amb l'ocell viu dins la sang de l'ocell degollat damunt l'aigua viva. 7 Aleshores aspergirà set vegades sobre el qui s'ha de purificar de la lepra i, després d'haver-lo declarat pur, deixarà anar al camp l'ocell viu. 8 Aquell qui es purifica es rentarà la roba, s'afaitarà tots els pèls, es rentarà amb aigua, i serà pur. Després entrarà al campament, però es quedarà set dies fora de la seva tenda. 9 El setè dia, es tornarà a afaitar tots els pèls: cabells, barba, celles; s'afaitarà tots els pèls. Després es rentarà la roba, es banyarà amb aigua i serà pur.

10 El vuitè dia prendrà dos anyells sense tara, una anyella   —214→   d'un any, sense tara, tres desenes parts de flor de farina pastada amb oli, com a oblació, i un log¹⁶⁰ d'oli. 11 El sacerdot que fa la purificació col·locarà l'home que es purifica i aquestes coses davant de Jahvè, a l'entrada de la tenda de l'oracle. 12 Després el sacerdot prendrà l'anyell, que ha d'oferir en sacrifici pel delicte, i el log d'oli, i farà el balanceig com a ofrena davant de Jahvè. 13 Degollaran l'anyell al lloc on degollen la víctima del sacrifici pel pecat i l'holocaust, al lloc sant; perquè de la mateixa manera que el sacrifici pel pecat, el sacrifici pel delicte pertoca al sacerdot: és una cosa santíssima. 14 Acabat, el sacerdot prendrà sang del sacrifici pel delicte i en posarà al lòbul de l'orella dreta del qui es purifica, al polze de la mà dreta i al dit gros del peu dret. 15 Prendrà després part del log d'oli i se'l vessarà sobre el palmell esquerre. 16 Mullarà el dit dret dins l'oli de sobre el palmell esquerre, i amb l'oli del dit aspergirà set vegades davant de Jahvè. 17 De la resta de l'oli de sobre el seu palmell, el sacerdot en posarà al lòbul de l'orella dreta del qui es purifica, al polze de la mà dreta i al dit gros del peu dret, damunt el lloc de la sang del sacrifici pel delicte. 18 La resta de l'oli de sobre el palmell, la vessarà sobre el cap del qui es purifica, i farà expiació per ell davant de Jahvè. 19 Acabat, el sacerdot oferirà el sacrifici pel pecat i farà expiació pel qui es purifica, per la seva impuresa, i a la fi degollarà l'holocaust. 20 Oferirà aquest holocaust i l'oblació a l'altar i farà expiació per ell; aleshores serà pur.

21 Si és pobre i no disposa de mitjans, que prengui un anyell en sacrifici pel delicte per a la presentació, a fi de fer expiació per ell; una desena part de flor de farina pastada amb oli per a l'oblació, i un log d'oli. 22 A més, dues tórtores o dos colomins, segons les seves possibilitats; l'un serà per al sacrifici pel pecat i l'altre per a l'holocaust. 23 El vuitè dia, ho durà al sacerdot per a la seva purificació a l'entrada de la tenda de l'oracle, davant de Jahvè. 24 Aleshores el sacerdot prendrà l'anyell del sacrifici pel delicte i el log d'oli i farà el balanceig com a ofrena davant de Jahvè. 25 Després degollarà l'anyell del sacrifici   —215→   pel delicte, en prendrà sang i en posarà al lòbul de l'orella dreta del qui es purifica, al polze de la mà dreta i al dit gros del peu dret. 26 Acabat, el sacerdot es vessarà oli sobre el palmell esquerre 27 i amb el dit dret aspergirà amb l'oli de sobre el palmell esquerre set vegades davant de Jahvè. 28 Després, el sacerdot posarà oli al lòbul de l'orella dreta del qui es purifica, al polze de la mà dreta i al dit gros del peu dret, damunt el lloc de la sang del sacrifici pel delicte. 29 La resta de l'oli de sobre el palmell del sacerdot, la vessarà sobre el cap del qui es purifica, a fi de fer expiació damunt d'ell davant de Jahvè. 30 De les tórtores o dels colomins que hauran estat al seu abast, n'oferirà l'un 31 en sacrifici pel pecat i l'altre en holocaust, a més de l'oblació; i el sacerdot farà expiació pel qui es purifica davant de Jahvè. 32 Aquesta és la llei sobre el qui té lepra i no disposa d'allò que cal per a la seva purificació».

Lepra de les cases.— 33 Jahvè va dir a Moisès i a Aharon: 34 «Quan entrareu al país de Canaan, que jo us donaré en possessió, si jo ataco de lepra alguna casa del país de la vostra possessió, 35 l'amo de la casa anirà a indicar-ho al sacerdot i li dirà: «He observat com lepra a casa». 36 El sacerdot manarà que buidin la casa abans que ell hi entri per examinar el mal, a fi que no es torni impur tot allò que hi ha a la casa. Després d'això, entrarà a examinar la casa. 37 Si, en examinar el mal, a les parets de la casa hi ha com uns clotets verdosos o rogencs enfonsats a la paret, 38 el sacerdot sortirà de la casa, a la porta, i la tancarà set dies. 39 El setè dia, tornarà i l'examinarà i, si el mal s'ha estès per les parets de la casa, 40 manarà que arrenquin les pedres on hi ha el mal i que les llencin fora de la població en un lloc impur. 41 Després rascaran la casa per dins tot al voltant del lloc on hi ha el mal, i el morter que hauran rascat, el llençaran fora de la població, en un lloc impur. 42 Prendran d'altres pedres per col·locar-les al lloc de les primeres, i un altre morter per arrebossar la casa. 43 Però, si el mal torna a sortir a la casa després   —216→   d'arrencar les pedres, de rascar-la i d'arrebossar-la, 44 el sacerdot vindrà a examinar-la; si el mal s'hi ha estès, és lepra corrosiva a la casa: és impura. 45 Aleshores enderrocaran la casa, les pedres, el fustam i tot el morter i ho transportaran fora de la ciutat, en un lloc impur.

46 Qualsevol qui entrarà a la casa durant els dies que ha estat tancada serà impur fins al vespre. 47 Qui dormirà a la casa es rentarà la roba. Així mateix es rentarà la roba qui menjarà a la casa. 48 Però, si el sacerdot anava a examinar-la, i després d'arrebossar la casa, el mal no s'hi ha estès, el sacerdot declararà pura la casa, ja que el mal ha desaparegut.

49 Llavors, per purificar la casa, prendran dos ocells, una branca de cedre, carmesí i hisop. 50 Degollarà un dels ocells dins un atuell de terrissa, damunt d'aigua corrent. 51 Després prendrà la branca de cedre, l'hisop, el carmesí i l'ocell viu, i ho mullarà tot dins la sang de l'ocell degollat i dins l'aigua corrent, i aspergirà la casa set vegades. 52 Un cop purificada la casa amb la sang de l'ocell, amb l'aigua corrent, amb l'ocell viu, amb la branca de cedre, amb l'hisop i amb el carmesí, 53 deixarà anar l'ocell viu fora de la població, al camp. Així farà expiació per la casa, i serà pura.

54 Aquesta és la llei sobre tot mal de lepra i de tinya, 55 la lepra de la roba i de les cases, 56 els tumors, les erupcions i les taques; a fi d'ensenyar quan una cosa és impura o és pura. Aquesta és la llei sobre la lepra».

15 Impureses sexuals de l'home.¹⁶¹ — l Jahvè va dir a Moisès i a Aharon: 2 «Parleu als israelites i digueu-los: Si un home té un escolament del seu cos, aquest escolament és impur. 3 En això consisteix la seua impuresa per raó de l'escolament: que el seu cos deixi escapar l'escolament o que el retingui, és impur; tot el temps del seu escolament o tot el temps que el retingui, perdura la seva impuresa. 4 Tot llit on jaurà el qui té escolament serà impur. 5 Qui tocarà el seu llit es rentarà la roba, es banyarà amb aigua i quedarà impur fins al vespre. 6 Qui s'asseurà sobre el moble on s'haurà assegut el qui té escolament, es rentarà la roba,   —217→   es banyarà amb aigua i quedarà impur fins al vespre. 7 Qui tocarà el cos del qui té escolament es rentarà la roba, es banyarà amb aigua i quedarà impur fins al vespre. 8 Si aquell qui té escolament escup a un home pur, aquest es rentarà la roba, es banyarà amb aigua i quedarà impur fins al vespre. 9 Tota sella sobre la qual cavalqui el qui té escolament serà impura. 10 Qui tocarà qualsevol cosa que estigui sota d'ell quedarà impur fins al vespre, i qui la portarà es rentarà la roba, es banyarà amb aigua i quedarà impur fins al vespre. 11 Aquell qui serà tocat pel qui té escolament sense haver-se rentat amb aigua les mans, es rentarà la roba, es banyarà amb aigua i quedarà impur fins al vespre. 12 L'atuell de terrissa que toqui el qui té escolament serà trencat, i tot aquell de fusta serà rentat amb aigua. 13 Si el qui té escolament se'n purifica, comptarà set dies per a la seva purificació; després es rentarà la roba, es banyarà el cos amb aigua corrent, i serà pur. 14 El vuitè dia, es procurarà dues tórtores o dos colomins, anirà davant de Jahvè, a l'entrada de la tenda de l'oracle, i els donarà al sacerdot. 15 Aquest els prepararà, l'un en sacrifici pel pecat i l'altre en holocaust. Acabat, el sacerdot farà expiació per ell del seu escolament, davant de Jahvè.

16 Si un home té una pèrdua seminal, es banyarà amb aigua tot el cos, i quedarà impur fins al vespre. 17 Tota roba i tota pell damunt la qual hi hagi hagut cap vessament seminal seran rentats amb aigua i quedaran impurs fins al vespre.

Impureses sexuals de la dona.— 18 Si una dona jeu amb un home, amb vessament seminal, es banyaran tots dos amb aigua i quedaran impurs fins al vespre.

19 Quan una dona tingui la menstruació, escolament de sang del seu cos, es quedarà tota sola durant set dies, i tothom qui la tocarà quedarà impur fins al vespre. 20 Tot llit on jaurà durant la menstruació serà impur, i tot moble on seurà quedarà impur. 21 Tothom qui tocarà el seu llit es rentarà la roba, es banyarà amb aigua i quedarà impur fins al vespre. 22 Tothom qui tocarà qualsevol moble on ella s'assegui es rentarà   —218→   la roba, es banyarà amb aigua i quedarà impur fins al vespre. 23 Si hi ha cap objecte sobre el llit o sobre el moble on ella s'asseu, qui el tocarà quedarà impur fins al vespre. 24 Si un home jeu amb ella, la seva menstruació el contaminarà, i quedarà impur durant set dies, i qualsevol llit on jegui serà impur.

25 Quan una dona tingui pèrdues de sang molts dies fora del temps de la menstruació, o passat el seu període, quedarà impura tot aquest temps, com els dies de la menstruació: és impura. 26 Tot llit on jegui durant tot el temps de les seves pèrdues serà per a ella com el llit on ha tingut la menstruació. I tot moble on s'assegui serà impur, com la impuresa de la seva menstruació. 27 Tothom qui els tocarà serà impur, es rentarà la roba, es banyarà amb aigua i quedarà impur fins al vespre.

28 Quan es purifiqui de les seves pèrdues, comptarà set dies i després serà pura. 29 El vuitè dia, es procurarà dues tórtores o dos colomins i els durà al sacerdot, a l'entrada de la tenda de l'oracle. 30 De l'un, el sacerdot en farà un sacrifici pel pecat, i de l'altre, un holocaust. El sacerdot farà expiació per ella de la impuresa de les seves pèrdues davant de Jahvè.

31 Així allunyareu els israelites de la seva impuresa, per tal que no morin a causa d'ella, maculant el meu tabernacle que es enmig d'ells. 32 Aquesta és la llei del qui té escolament, d'aquell qui té pèrdues seminals amb les quals es fa impur, 33 de la qui té la menstruació, del qui té cap escolament, sigui home o dona, i de l'home que jeu amb una dona impura».

16 Llei sobre el gran dia de l'expiació.— 1 Jahvè parlà a Moisès després de la mort dels dos fills d'Aharon, que van morir en acostar-se davant de Jahvè. 2 Jahvè, doncs, va dir a Moisès: «Digues al teu germà Aharon que no entri mai al santuari darrera el vel, davant el propiciatori de damunt l'arca, a fi que no mori, perquè jo sóc present dins un núvol, damunt el propiciatori.

3 Aharon entrarà així al santuari: amb un vedell per al sacrifici pel pecat i un moltó per a l'holocaust. 4 Es   —219→   revestirà una túnica sagrada de lli, es posarà femorals de lli, se cenyirà amb un cenyidor de lli i s'enrotllarà al cap un turbant de lli. Són vestits sagrats; es banyarà amb aigua i se'ls posarà.

5 Prendrà dos bocs de la comunitat dels israelites per al sacrifici pel pecat, i un moltó per a l'holocaust. 6 Aharon oferirà el seu vedell en sacrifici pel pecat, per tal de fer expiació per ells i per la seva casa. 7 Després prendrà els dos bocs i els farà estar davant de Jahvè, a l'entrada de la tenda de l'oracle. 8 Sortejarà els dos bocs: una sort per a Jahvè i l'altra per a Azazel¹⁶² . 9 Acabat, Aharon oferirà el boc al qual haurà tocat la sort per a Jahvè i en farà un sacrifici pel pecat. 10 El boc al qual haurà tocat la sort per a Azazel serà posat viu davant de Jahvè, per tal de fer expiació damunt d'ell i aviar-lo a Azazel, al desert.

11 Aharon, doncs, oferirà el seu vedell en sacrifici pel pecat, per tal de fer expiació per ell i per casa seva, i el degollarà. 12 Prendrà després el braser ple de brases de foc de damunt l'altar de davant de Jahvè, amb dos grapats plens de perfums aromàtics en pols, i ho portarà darrera el vel. 13 Tirarà el perfum damunt el foc, davant de Jahvè, a fi que el núvol d'encens cobreixi el propiciatori de damunt el testimoniatge, i no morí. 14 Prendrà sang del vedell i amb el dit aspergirà damunt el propiciatori, pel davant, i amb el dit aspergirà set vegades amb la sang davant el propiciatori. 15 Acabat, degollarà el boc del sacrifici pel pecat per al poble i durà la seva sang darrera el vel, i farà amb la sang com ha fet amb la sang del vedell: l'aspergirà damunt i davant el propiciatori, 16 i farà expiació, damunt el santuari, de les impureses dels israelites, dels seus mancaments i de tots els seus pecats. Igual farà a la tenda de l'oracle, que és amb ells enmig de les seves impureses. 17 No hi haurà ningú a la tenda de l'oracle, quan ell entri a fer expiació per ell, per casa seva i per tota la comunitat d'Israel. 18 Després anirà cap a l'altar que hi ha davant de Jahvè i farà expiació damunt d'ell. Prendrà sang del vedell i sang del boc i en posarà sobre els   —220→   corns de l'altar, al voltant. 19 Amb el dit, aspergirà sang set vegades damunt d'ell; així el purificarà i el santificarà de les impureses dels israelites.

20 Un cop acabada l'expiació del santuari, de la tenda de l'oracle i de l'altar, farà acostar el boc viu. 21 Aharon li posarà les mans sobre el cap, confessarà damunt d'ell totes les faltes dels israelites, tots els seus mancaments i tots els seus pecats, i els farà passar damunt el cap del boc, que aviarà al desert per mitjà d'un home destinat a això. 22 Així el boc portarà damunt seu totes les seves faltes cap a una regió desolada, i el deixaran anar lliure al desert.

23 Després Aharon anirà a la tenda de l'oracle, es traurà els vestits de lli que s'havia posat en entrar al santuari i els hi deixarà. 24 Es banyarà amb aigua en un lloc sagrat, es posarà els seus vestits, sortirà i farà el seu holocaust i l'holocaust del poble, i farà expiació per ell i pel poble. 25 Farà fumejar també a l'altar el greix del sacrifici pel pecat. 26 El qui haurà aviat el boc a Azazel es rentarà la roba, es banyarà amb aigua i després podrà entrar al campament. 27 El vedell i el boc del sacrifici pel pecat, la sang dels quals haurà estat duta dins el santuari per fer expiació, els faran sortir fora del campament i cremaran al foc la pell, la carn i la femta. 28 El qui els haurà cremats es rentarà la roba, es banyarà amb aigua i després podrà entrar al campament.

29 Això serà per a vosaltres un estatut perpetu. El mes setè, el deu del mes, dejunareu i no fareu cap treball, tant el nadiu com el foraster que resideix enmig vostre. 30 Ja que aquest dia faran expiació per vosaltres a fi de purificar-vos; sereu purificats de tots els vostres pecats davant de Jahvè. 31 És un repòs absolut per a vosaltres, i heu de dejunar. És un estatut perpetu. 32 El sacerdot que hauran ungit i que haurà rebut la investidura per tal de fer de sacerdot en lloc del seu pare, farà expiació i es revestirà els vestits de lli, els vestits sagrats. 33 Purificarà el santuari sant, la tenda de l'oracle i l'altar. Farà expiació pels sacerdots i per tot el poble de la comunitat.

34 Això serà per a vosaltres un estatut perpetu, per tal de fer expiació pels israelites   —221→   de tots els seus pecats, una vegada l'any». I Aharon va fer tal com Jahvè havia manat a Moisès.

17 Santedat en la vida social.— 1 Jahvè va dar a Moisès: 2 «Parla a Aharon, als seus fills i a tots els israelites i digue'ls: Això és el que Jahvè ha manat: 3 Qualsevol home de la casa d'Israel que degollarà un toro, una ovella o una cabra dins o fora del campament, 4 sense dur-lo a l'entrada de la tenda de l'oracle per fer-ne ofrena a Jahvè davant el seu tabernacle, a aquest home li serà imputada la sang: ha vessat sang. Per això, aquest home serà extirpat d'enmig del seu poble, 5 per tal que els israelites portin a Jahvè, a l'entrada de la tenda de l'oracle, al sacerdot, les víctimes que degollen al camp, i les degollin com a sacrificis de comunió per a Jahvè. 6 El sacerdot escamparà la sang damunt l'altar de Jahvè, a l'entrada de la tenda de l'oracle, i n'oferirà el greix en perfum suau a Jahvè. 7 I ja no oferiran més els seus sacrificis als sàtirs¹⁶⁴ darrera els quals es prostitueixen. Això serà per a ells un estatut perpetu en les seves generacions.

8 També els diràs: Qualsevol home de la casa d'Israel o dels forasters que resideixen enmig vostre, si ofereix un holocaust o un altre sacrifici, 9 sense dur-lo a l'entrada de la tenda de l'oracle per oferir-lo a Jahvè, aquest home serà extirpat d'enmig del seu poble.

10 Qualsevol home de la casa d'Israel o dels forasters que resideixen enmig vostre que menjarà sang, jo em giraré contra aquell qui menja sang i l'extirparé d'enmig del seu poble. 11 Perquè la vida de la carn és en la sang, i jo us l'he donada damunt l'altar, per tal de fer expiació per les vostres vides; ja que la sang fa expiació per mitjà de la vida. 12 Per això, he dit als israelites: Ningú de vosaltres no menjarà sang, i el foraster que resideix entre vosaltres tampoc no menjarà sang. 13 Qualsevol home d'entre els israelites, o d'entre els forasters que resideixen enmig vostre, que trobarà   —222→   caça de pèl o de ploma que es pugui menjar, vessarà la seva sang i la colgarà amb terra. 14 Perquè la vida de tot animal és la seva sang, i per això he dit als israelites: No menjareu la sang de cap animal, perquè la vida de tot animal és la seva sang. Qui en menjarà serà extirpat.

15 I tothom, nadiu o foraster, que menjarà cap bèstia morta o trossejada, es rentarà la roba, es banyarà amb aigua i serà impur fins al vespre. Llavors serà pur. 16 Si no es renta la roba i no es banya, portarà la seva falta».

18 Lleis sobre abusos sexuals¹⁶⁵ .— 1 Jahvè va dir a Moisès: 2 «Parla als israelites i digue'ls: Jo sóc Jahvè, el vostre Déu. 3 No fareu com fan al país de Canaan, on jo us condueixo; no us comportareu segons les seves lleis. 4 Complireu els meus decrets, observareu els meus estatuts i us comportareu segons ells. Jo sóc Jahvè, el vostre Déu. 5 Observareu, doncs, els meus estatuts i els meus decrets; si l'home els practica, hi trobarà la vida. Jo sóc Jahvè.

6 Ningú de vosaltres no s'acostarà a la seva pròxima parenta per descobrir-ne la nuesa¹⁶⁶ . Jo sóc Jahvè.

7 No descobriràs la nuesa del teu pare ni de la teva mare; és la teva mare, no descobriràs la seva nuesa.

8 No descobriràs la nuesa de la dona del teu pare; és la nuesa del teu pare.

9 No descobriràs la nuesa de la teva germana, tant si és filla del teu pare com si és filla de la teva mare, nascuda a casa o a fora; no descobriràs la seva nuesa.

10 No descobriràs la nuesa de la filla del teu fill o de la filla de la teva filla; no descobriràs la seva nuesa, perquè són la teva nuesa.

11 No descobriràs la nuesa de la filla de la dona del teu pare, nascuda del teu pare; és la teva germana, no descobriràs la seva nuesa.

12 No descobriràs la nuesa de la germana del teu pare; és carn del teu pare.

13 No descobriràs la nuesa de la germana de la teva mare; és carn de la teva mare.

14 No descobriràs la nuesa del germà del teu pare; no t'acostaràs a la seva dona, és tia teva.

15 No descobriràs la nuesa de la teva nora; és la dona   —223→   del teu fill, no descobriràs la seva nuesa.

16 No descobriràs la nuesa de la teva cunyada; és la nuesa del teu germà.

17 No descobriràs la nuesa d'una dona i la de la seva filla. Tampoc no prendràs la filla del seu fill ni la filla de la seva filla per descobrir-ne la nuesa; són carn teva, és una impuresa.

18 No prendràs una dona juntament amb la seva germana, per fer-ne una segona dona i descobrir-ne la nuesa, mentre aquella encara viu.

19 No t'acostaràs a una dona per descobrir-ne la nuesa, mentre sigui impura.

20 No dormiràs amb la dona del teu proïsme, que et contaminaries amb ella.

21 No donaràs els teus fills per fer-los passar a Móloc¹⁶⁷ , per tal de no profanar el nom del teu Déu. Jo sóc Jahvè.

22 No jauràs amb cap home com es jeu amb una dona; és una abominació.

23 No jauràs tampoc amb cap bèstia, perquè amb ella et contaminaries. Ni cap dona no s'oferirà a una bèstia per aparellar-se amb ella; és una immundícia.

24 No us contaminareu amb cap d'aquestes pràctiques; amb totes elles s'han contaminat els pobles que vaig expulsar de davant vostre. 25 El país s'ha contaminat, i jo he castigat la seva falta; per això, el país ha vomitat els seus habitants. 26 Vosaltres, doncs, observareu els meus estatuts i els meus decrets, i no fareu cap de totes aquestes abominacions, ni el nadiu, ni el foraster que resideix enmig vostre. 27 Perquè totes aquestes coses, la gent que habitava el país abans que vosaltres les ha comeses, i el país s'ha fet impur. 28 Que el país no us vomiti, si vosaltres el contamineu, de la mateixa manera que ha vomitat el poble que hi havia abans que vosaltres. 29 Qualsevol, doncs, que cometrà cap d'aquestes abominacions serà extirpat d'enmig del seu poble. 30 Observeu els meus preceptes i no poseu en pràctica cap dels estatuts abominables practicats abans de vosaltres, per tal que no us contamineu amb ells. Jo sóc Jahvè, el vostre Déu».

19 Diverses lleis morals i culturals.— 1 Jahvè va dir a Moisès: 2¹⁶⁸ «Parla a tota la comunitat dels israelites i digue'ls: Sigueu sants,   —224→   perquè jo, Jahvè, el vostre Déu, sóc sant.

3 Tothom respectarà la mare i el pare, i observareu els meus dissabtes. Jo sóc Jahvè, el vostre Déu.

4 No us decantareu cap als ídols ni us fareu déus de fosa. Jo sóc Jahvè, el vostre Déu.

5 Quan immolareu un sacrifici de comunió a Jahvè, immoleu-lo de manera que sigui acceptat. 6 El dia que l'immoleu o l'endemà, us el menjareu; el que en restarà el tercer dia, ho cremareu al foc. 7 Si en menjàveu el tercer dia, fóra carronya, no seria acceptat. 8 El qui en menjarà portarà la seva falta, perquè haurà profanat una cosa santa de Jahvè; per això, serà extirpat d'enmig del seu poble.

9 Quan segueu la vostra terra, no arribaràs a segar fins a la partió del teu camp ni aplegaràs les espigolalles. 10 Tampoc no esgotimaràs la teva vinya ni aplegaràs els grans que n'hagin caigut. Els deixaràs al pobre i al foraster. Jo sóc Jahvè, el vostre Déu.

11 No robareu, ni mentireu, ni us enganyareu l'un a l'altre.

12 No jurareu en fals en nom meu, perquè profanaríeu el nom del vostre Déu. Jo sóc Jahvè.

13 No explotaràs el teu proïsme ni l'espoliaràs. No retindràs el jornal del treballador, de la nit fins l'endemà.

14 No insultaràs un sord ni faràs la traveta a un cec; temeràs el teu Déu. Jo sóc Jahvè.

15 No cometreu cap tort en un judici. Faràs cas del pobre i no afavoriràs el poderós. Judicaràs amb justícia el teu proïsme.

16 No aniràs murmurant entre els del teu poble ni et posaràs contra la sang del teu proïsme. Jo sóc Jahvè.

17 No tindràs odi al teu germà en el teu cor. Repta el teu proïsme perquè no t'hagis de carregar un pecat per causa d'ell. 18 No et venjaràs ni guardaràs rancúnia contra els fills del teu poble. Estimaràs el teu company com a tu mateix¹⁶⁹ . Jo sóc Jahvè.

19 Observareu els meus estatuts. No aparellaràs dues bèsties d'espècie diferent, no sembraràs el teu camp amb dues espècies diferents ni et posaràs un vestit de dues menes de teixit.

  —225→  

20 Si un home jeu amb una dona, i aquella és una esclava concubina d'un altre home, la qual no ha rescatat ni li ha donat llibertat, serà castigat; però no amb la mort, ja que ella no era lliure. 21 Pel seu pecat, oferirà a Jahvè, a l'entrada de la tenda de l'oracle, un moltó en sacrifici pel delicte. 22 El sacerdot, mitjançant el moltó del sacrifici pel delicte, farà expiació per ell davant de Jahvè pel pecat que ha comès; així, el pecat comès li serà perdonat.

23 Quan haureu entrat a la terra promesa i haureu plantat arbres fruiters, considerareu el seu fruit com si fos el seu prepuci. Durant tres anys seran per a vosaltres com incircumcisos: no en menjareu. 24 El quart any, tot el seu fruit serà consagrat amb lloances a Jahvè. 25 L'any cinquè, en menjareu tot el fruit, quan en feu tota la collita. Jo sóc Jahvè, el vostre Déu.

26 No menjareu res amb sang. No sereu endevinaires ni fetillers.

27 No us rapareu en cercle el costat del cap, ni t'afaitaràs el costat de la barba.

28 No us fareu incisions al cos per un mort, ni cap tatuatge¹⁷⁰ . Jo sóc Jahvè.

29 No profanaràs la teva filla prostituint-la, a fi que el país no es prostitueixi i s'ompli d'impuresa.

30 Observareu els meus dissabtes i venerareu el meu santuari. Jo sóc Jahvè.

31 No us decantareu als bruixots ni consultareu els endevins, que us contaminaríeu. Jo sóc Jahvè.

32 Davant d'uns cabells blancs t'alçaràs, faràs honor a l'ancià i temeràs el teu Déu. Jo sóc Jahvè.

33 Quan un foraster residirà amb tu al vostre país, no l'explotareu. 34 El foraster que resideix entre vosaltres us serà com un dels vostres nadius, i l'estimaràs com a tu mateix, ja que també vau ser forasters al país d'Egipte. Jo sóc Jahvè, el vostre Déu.

35 No fareu cap injustícia en un judici, ni en mida, ni en mesura. 36 Tindreu balances justes, pesos exactes, efà exacte i hin exacte. Jo sóc Jahvè, el vostre Déu, que us vaig fer sortir del país d'Egipte.

37 Observareu, doncs, tots els meus estatuts i decrets i els posareu en pràctica. Jo sóc Jahvè».

  —226→  

20 Disposicions penals. 1 Jahvè va dir a Moisès: 2 «Diràs als israelites: Qualsevol home d'entre els israelites o els forasters que resideixen a Israel que donarà fills seus a Móloc, serà castigat de mort. La gent del país l'apedregarà. 3 Em giraré contra aquell home i l'extirparé d'enmig del seu poble, perquè, donant fills seus a Móloc, haurà contaminat el meu santuari i profanat el meu sant nom. 4 Si la gent del país fa els ulls grossos sobre la conducta d'aquell home, havent donat els fills seus a Móloc i no havent-lo fet morir, 5 em giraré contra aquell home i contra la seva família, i extirparé d'enmig del seu poble, a ell i a tots els qui el segueixen per prostituir-se darrera Móloc¹⁷¹ .

6 Em giraré contra aquell qui s'adreçarà als bruixots i als endevinaires per prostituir-se darrera d'ells, i l'extirparé d'enmig del seu poble. 7 Us santificareu, doncs, i sereu sants, perquè jo sóc Jahvè el vostre Déu. 8 Observareu els meus preceptes i els posareu en pràctica. Jo, Jahvè, sóc qui us santifico.

9 Qualsevol qui maleirà el pare o la mare serà castigat de mort. Ha maleït el pare o la mare; que la seva sang recaigui damunt d'ell.

10 L'home que cometrà adulteri amb la dona del seu proïsme serà castigat de mort, l'adúlter i l'adúltera.

11 L'home que jaurà amb la dona del seu pare ha descobert la nuesa del seu pare. Tots dos seran castigats de mort; que la seva sang recaigui damunt d'ells.

12 L'home que jaurà amb la seva nora, tots dos seran castigats de mort. Han comès una immundícia; que la seva sang recaigui damunt d'ells.

13 L'home que jaurà amb un altre home com es jeu amb una dona, tots dos han comès una abominació. Seran castigats de mort; que la seva sang recaigui damunt d'ells.

14 L'home que prendrà una dona i la mare d'ella, és una immundícia. Seran cremats, ell i elles, a fi que no hi hagi cap immundícia enmig vostre.

15 L'home que jaurà amb una bèstia serà castigat de mort, i matareu la bèstia. 16 La dona que s'acostarà a una bèstia qualsevol per aparellar-se amb ella, matareu   —227→   la dona i la bèstia. Seran castigats de mort; que la seva sang recaigui damunt d'ells.

17 L'home que prendrà la seva germana, filla del seu pare o de la seva mare, i veurà la nuesa d'ella, i ella veurà la nuesa d'ell, és una vergonya; seran extirpats a la presència del seu poble. Ha descobert la nuesa de la seva germana; portarà el pes de la seva falta.

18 L'home que jaurà amb una dona durant la seva menstruació i descobrirà la seva nuesa, ha descobert la nuesa del seu fluix; per això, tots dos seran extirpats d'enmig del seu poble.

19 No descobriràs la nuesa de la germana de la teva mare ni de la germana del teu pare; seria descobrir la nuesa del seu cos. Portaran el pes de la seva falta.

20 L'home que jaurà amb la seva tia ha descobert la nuesa del seu oncle. Portaran el pes de la seva falta, moriran sense fills.

21 L'home que prendrà la dona del seu germà, és una indecència. Ha descobert la nuesa del seu germà; no tindran fills.

22 Observareu, doncs, tots els meus estatuts i tots els meus decrets i els posareu en pràctica, per tal que no us vomiti el país on jo us duc perquè l'habiteu. 23 No us comportareu segons els estatuts de la nació que jo expulsaré davant vostre, ja que han practicat totes aquestes coses i em fan fàstic. 24 Per això, us he dit: Posseireu la seva terra, jo us la donaré perquè la posseïu, una terra que regalima llet i mel. Jo sóc Jahvè, el vostre Déu, que us he destriat dels altres pobles. 25 Destrieu, doncs, l'animal pur de l'impur, l'ocell impur del pur, i no us contamineu amb cap bèstia, ni amb cap ocell, ni amb res que es belluga a la terra, que jo us ho he fet destriar com a impur. 26 Sigueu-me sants, que jo, Jahvè, sóc sant, i us he destriat dels altres pobles perquè fóssiu meus.

27 L'home o la dona que siguin bruixots o endevinaires, seran castigats de mort, els apedregaran; que la seva sang recaigui damunt d'ells.»

21 Santedat dels sacerdots.— 1 Jahvè va dir a Moisès: «Parla als sacerdots, els fills d'Aharon, i digue'ls: Ningú no es contaminarà per un mort dels   —228→   del seu poble, 2 llevat per un parent més pròxim: mare, pare, fill, filla, germà; 3 també per la seva germana verge, pròxima parenta seva, que no hagi pres marit, podrà contaminar-se. 4 Com a marit, no es contaminarà entre els del seu poble; es profanaria.

5 No es raparan el cap, ni s'afaitaran la vora de la barba, ni es faran cap incisió al cos. 6 Restaran consagrats al seu Déu i no profanaran el nom del seu Déu, ja que ofereixen les combustions de Jahvè, el pa del seu Déu¹⁷² ; per això, seran sants.

7 No prendran per muller cap prostituta ni cap desflorada, ni cap repudiada pel seu marit, perquè el sacerdot és consagrat al seu Déu. 8 El consideraràs com a sant, ja que ofereix el pa del teu Déu. Serà sant per a tu, ja que jo, Jahvè, sóc sant, jo que els santifico. 9 La filla d'un sacerdot que es profana prostituint-se, profana el seu pare; serà cremada.

10 El pontífex, més gran que els seus germans, sobre el cap del qual ha estat vessat l'oli de la unció, i que ha rebut la investidura en revestir-se els ornamenta sagrats, no s'escabellarà ni s'esquinçarà els vestits. 11 Tampoc no s'acostarà a cap mort ni es contaminarà pel seu pare ni per la seva mare. 12 No sortirà del santuari ni profanarà el santuari del seu Déu, ja que té damunt d'ell la consagració de l'oli de la unció del seu Déu. Jo sóc Jahvè. 13 Prendrà per muller una dona encara verge. 14 No prendrà per muller cap viuda, repudiada, desflorada o prostituta, sinó una verge d'entre les del seu poble, 15 a fi de no profanar la seva posteritat enmig dels del seu poble; ja que sóc jo, Jahvè, que el santifico».

16 Jahvè va dir a Moisès: «Parla a Aharon i digue-li: 17 Cap dels teus descendents, de qualsevol generació, que tingui un defecte, no s'acostarà a oferir el pa del seu Déu. 18 No s'acostarà a cap home que tingui un defecte: cec, coix, mutilat, esguerrat, 19 amb el peu o la mà fracturats, 20 geperut, raquític, guenyo, sarnós, herpètic o castrat. 21 Cap descendent del sacerdot Aharon que tingui un defecte no s'acostarà a oferir les combustions de Jahvè. Té un defecte, no s'acostarà a oferir el pa del seu Déu. 22 Podrà menjar del pa   —229→   del seu Déu, de les coses santíssimes i de les coses santes¹⁷³ , però no arribarà fins al vel ni s'acostarà a l'altar; té un defecte, i no profanarà el meu santuari, ja que sóc jo, Jahvè, que els santifico». 24 Moisès ho va dir a Aharon, als seus fills i a tots els israelites.

22 Santedat en els menjars sagrats.— 1 Jahvè va dir a Moisès: 2 «Digues a Aharon i als seus fills que s'allunyin de les coses santes que els israelites em consagren i no profanin el meu sant nom. Jo sóc Jahvè. 3 Qualsevol descendent vostre, de qualsevol generació, que s'acostarà en estat d'impuresa a les coses santes que els israelites consagren a Jahvè, serà extirpat de la meva presència. Jo sóc Jahvè. 4 Qualsevol descendent d'Aharon que tingui lepra o escolament no menjarà coses santes fins que es purifiqui. Qui tocarà qualsevol impuresa de cadàver, o un home que hagi tingut pèrdues seminals, 5 o que hagi tocat qualsevol rèptil que el contamini, o un altre home que hagi contaminat per qualsevol impuresa seva, 6 quedarà contaminat fins al vespre, i no menjarà de les coses santes fins després d'haver-se banyat amb aigua. 7 Un cop post el sol, serà pur, i després menjarà de les coses santes, ja que és el seu pa. 8 No menjarà cap bèstia morta o trossejada, perquè es contaminaria. Jo sóc Jahvè. 9 Observaran el meu manament, perquè no es carreguin un pecat a causa d'això i morin, si profanen les coses santes. Jo sóc Jahvè, que els santifico.

10 Cap estrany no menjarà una cosa santa. Ni l'hoste d'un sacerdot ni el jornaler no menjaran una cosa santa. 11 Si el sacerdot adquireix un esclau amb diners, aquest en podrà menjar, com també els nascuts a casa seva menjaran del seu pa. 12 La filla del sacerdot, si és casada amb un estrany, no podrà menjar de les ofrenes de les coses santes. 13 La filla del sacerdot, si és viuda o repudiada, o no té descendència i ha tornat a casa del seu pare com a la seva joventut, menjarà del pa del seu pare; però cap estrany no en menjarà. 14 Si algú per inadvertència menja una cosa santa, hi afegirà una cinquena part i tornarà la cosa santa al sacerdot. 15 No   —230→   profanaran les coses santes dels israelites que han ofert com a contribució a Jahvè; 16 no els carregaran amb una falta culpable, menjant les coses santes, ja que jo sóc Jahvè, que els santifico».

17 Jahvè va dir a Moisès: 18 «Parla a Aharon, als seus fills i a tots els israelites, i digue'ls: Qualsevol home de la casa d'Israel o d'entre els forasters d'Israel que, en virtut d'un vot o d'un do voluntari, vulgui fer una ofrena a Jahvè en holocaust, 19 perquè sigui acceptada, l'oferireu sense tara, mascle, toro, moltó o cabrit. 20 Tot el que tingui una tara, no l'oferireu, perquè no us seria acceptat. 21 Si algú, en compliment d'un vot o com un do voluntari, ofereix a Jahvè un sacrifici de comunió d'entre el bestiar gros o menut, perquè sigui acceptat, haurà de ser perfecte, sense cap tara. 22 No oferireu a Jahvè cap bèstia cega, esguerrada, mutilada, nafrada, sarnosa o herpètica, ni en fareu combustions per a Jahvè damunt l'altar. 23 Podràs fer un do voluntari d'un cap del bestiar gros o menut, de membres massa llargs o massa curts, però no serà acceptat com a vot. 24 No oferireu a Jahvè cap animal amb els testicles masegats, aixafats, trencats o tallats; no ho féssiu pas al vostre país. 25 Ni de mans d'un estranger no n'oferireu cap d'aquests com a pa del vostre Déu, perquè estan mutilats, tenen una tara; no us serien acceptats».

26 Jahvè va dir a Moisès 27 «Quan neixi un vedell, un anyell o un cabrit, es quedarà set dies amb la seva mare, i a partir del dia vuitè serà acceptat com a ofrena per a les combustions en honor de Jahvè. 28 Sigui un vedell o un anyell, no degollareu el mateix dia un animal i el seu menut. 29 Quan oferireu un sacrifici d'acció de gràcies a Jahvè, mireu que us sigui acceptat. 30 El menjareu el mateix dia, no en deixareu gens per a l'endemà. Jo sóc Jahvè.

31 Observareu, doncs, els meus manaments i els posareu en pràctica. Jo sóc Jahvè. 32 No profanareu el meu sant nom, per tal que jo sigui santificat enmig dels israelites. Jo sóc Jahvè, que us santifico, 33 que us vaig fer sortir del país d'Egipte, a fi de ser el vostre Déu. Jo sóc Jahvè.

  —231→  

23 Les festes de Jahvè.— 1 Jahvè va dir a Moisès: 2 «Parla als israelites i digue'ls: Les festes de Jahvè en les quals convocareu al santuari són aquestes:

El dissabte.— 3 Treballaràs durant sis dies, però el setè dia és dissabte, dia de repòs amb convocació al santuari. No hi faràs cap treball; és un dissabte per a Jahvè a tot arreu on habitareu.

4 Aquestes són les festes de Jahvè, les convocacions al santuari, que heu de celebrar al seu temps.

La Pasqua i els Àzims. 5 El primer mes, el dia catorze, al vespre, és la Pasqua de Jahvè, 6 i el dia quinze del mateix mes és la festa dels Àzims per a Jahvè. Durant set dies menjareu pa àzim. 7 El dia primer tindreu convocació al santuari; no fareu cap treball servil. 8 Durant set dies oferireu combustions a Jahvè. El dia setè hi haurà convocació al santuari; no fareu cap treball servil».

Les primícies del gra. 9 Jahvè va dir a Moisès: 10 «Parla als israelites i digue'ls: Quan haureu entrat al país que jo us dono i haureu fet la sega, dureu una garba, les primícies de la vostra sega, al sacerdot. 11 Aquest farà el balanceig de la garba davant de Jahvè perquè us sigui acceptada. La brandarà l'endemà del dissabte. 12 El dia de la presentació de la garba, preparareu un anyell d'un any en holocaust per a Jahvè, 13 juntament amb la seva oblació, això és, dues desenes parts de flor de farina pastada amb oli, combustions en honor de Jahvè en perfum suau i la seva libació, això és, un quart d'hin de vi. 14 No menjareu pa, espigues torrades o gra tendre fins aquest dia, fins que hàgiu dut l'ofrena del vostre Déu. És un estatut perpetu per a les vostres generacions, a tot arreu on habitareu.

Festa de la sega o de la Pentecosta.— 15 A partir de l'endemà del dissabte, del dia en què haureu dut la garba del balanceig, comptareu set setmanes completes. 16 Comptareu cinquanta dies fins l'endemà del setè dissabte i oferireu a Jahvè una nova oblació. 17 Portareu de   —232→   les vostres cases dos pans per al balanceig; seran de dues desenes parts de flor de farina, cuits amb llevat, com a primícies per a Jahvè. 18 A més del pa, oferireu set anyells sense tara, d'un any, un vedell i dos moltons. Seran en holocaust per a Jahvè amb la seva oblació i libació, combustió de perfum suau en honor de Jahvè. 19 Preparareu també un boc en sacrifici pel pecat i dos anyells d'un any en sacrifici de comunió. 20 El sacerdot farà amb ells el balanceig, justament amb el pa de les primícies, davant de Jahvè, a més dels dos anyells. Són cosa santa de Jahvè per al sacerdot. 21 Aquest mateix dia convocareu una assemblea al santuari i no fareu cap treball servil. Es un estatut perpetu per a les vostres generacions, a tot arreu on habitareu. 22 Quan segareu el vostre país, no arribaràs a segar fins a la partió del teu camp, ni aplegaràs les espigolalles de la teva sega. Ho deixaràs per al pobre i el foraster. Jo sóc Jahvè, el vostre Déu».

Festa del setè mes i de l'expiació.— 23 Jahvè va dir a Moisès: 24 «Parla als israelites i digue'ls: El mes setè, el dia primer del mes, tindreu repòs, memorial a toc de corn, assemblea al santuari. 25 No fareu cap treball servil i oferireu una combustió a Jahvè».

26 Jahvè va dir a Moisès: 27 «Però el deu d'aquest mes setè és el dia de l'expiació. Tindreu convocació al santuari, dejunareu i oferireu una combustió a Jahvè. 28 Aquest dia, no fareu cap treball, ja que és el dia de l'expiació, per tal d'expiar per vosaltres davant de Jahvè, el vostre Déu. 29 Tothom qui no dejunarà aquest dia serà extirpat d'enmig del seu poble. 30 I tothom qui farà qualsevol treball aquest dia, l'exterminaré del seu poble. 31 No fareu cap treball; és un estatut perpetu per a les vostres generacions, a tot arreu on habitareu. 32 El vespre del dia nou del mes, de vespre a vespre, reposareu».

Festa dels Tabernacles. 33 Jahvè va dir a Moisès 34 «Parla als israelites i digue'ls: El dia quinze d'aquest mes setè començarà la festa de les tendes, durant set dies en honor de Jahvè. 35 El primer dia convocareu una assemblea   —233→   al santuari; no fareu cap treball servil. 36 Durant set dies, oferireu una combustió a Jahvè. És un dia de reunió, no fareu cap treball servil.

Conclusió.— 37 Aquestes són les festes de Jahvè, en les quals convocareu una assemblea al santuari per tal d'oferir una combustió a Jahvè, holocaustos i oblacions, sacrificis i libacions, cada cosa al seu dia, 38 a més dels dissabtes de Jahvè, les donacions, els vots i tots els dons voluntaris que fareu a Jahvè.

Suplement a la festa dels Tabernacles.— 39 Però el dia quinze del mes setè, quan hàgiu recollit els productes de la terra, celebrareu set dies la festa de Jahvè. El dia primer i el vuitè hi haurà repòs. 40 El dia primer us procurareu fruita ufanosa, fulles de palmera, branques d'arbres frondosos i de salzes de torrent, i fareu festa durant set dies davant de Jahvè, el vostre Déu. 41 Set dies l'any celebrareu una festa de Jahvè. És un estatut perpetu per a les vostres generacions. La celebrareu el mes setè. 42 Durant set dies, viureu en tendes. Tot nadiu d'Israel viurà en tendes, 43 per tal que els vostres descendents sàpiguen que jo vaig fer habitar en tendes els israelites, quan els vaig fer sortir del país d'Egipte. Jo sóc Jahvè, el vostre Déu».

44 I Moisès va promulgar les festes de Jahvè als israelites.

24 El lampadari del santuari.— 1 Jahvè va dir a Moisès: 2 «Mana als israelites que et procurin oli pur d'oliva, verge, per al lampadari, a fi de fer cremar contínuament els gresols. 3 A la tenda de l'oracle, fora el vel del testimoniatge, Aharon el dreçarà del vespre al matí, constantment, davant de Jahvè. És un estatut perpetu per a les vostres generacions. 4 Disposarà els gresols damunt el lampadari d'or pur, davant de Jahvè, permanentment.

Els pans d'ofrena.— 5 Prendràs flor de farina i la couràs al forn en dotze tortells; cada un serà de dues desenes parts d'efà. 6 Els col·locaràs en dos rengles, sis per rengle, damunt la taula pura, davant de Jahvè. 7 Posaràs encens pur damunt de   —234→   cada rengle, i servirà de memorial del pa, una combustió en honor de Jahvè. 8 Cada dissabte ho disposaràs sempre així davant de Jahvè, de part dels israelites. És una aliança per sempre. 9 El pa serà per a Aharon i els seus fills, els quals el menjaran al lloc sant, ja que és una cosa santíssima per a ell de la porció de les combustions en honor de Jahvè. És un estatut perpetu.

Càstig d'un blasfem i llei del talió.— 10 El fill d'una israelita —però de pare egipci— sortí d'enmig dels israelites i es va barallar amb un altre israelita. 11 El fill de la israelita va proferir el nom de Jahvè i va blasfemar. El dugueren a Moisès (el nom de la seva mare era Salumit, filla de Dabrí, de la tribu de Dan), 12 i el van tenir detingut fins a decidir sobre ell segons ordre de Jahvè. 13 Aleshores Jahvè va dir a Moisès: 14 «Fes sortir el blasfem fora el campament, i tots els qui l'han sentit que li posin les mans sobre el cap, i que tota la comunitat l'apedregui. 15 Després digues als israelites:

Tothom qui blasfemarà contra el seu Déu, portarà el pes del seu pecat. 16 Qui blasfemarà contra el nom de Jahvè serà castigat de mort; tota la comunitat l'apedregarà, tant el foraster com el nadiu; si blasfema contra el nom de Jahvè, serà castigat de mort.

17 Si algú fereix mortalment qualsevol home, serà condemnat a mort. 18 Qui ferirà una bèstia, la restituirà: vida per vida. 19 Si un home causa una lesió al seu proïsme, tal com ha fet, així li faran: fractura per fractura, ull per ull, dent per dent. Segons la lesió que haurà causat a un altre, així li faran. 21 Qui ferirà una bèstia, la pagarà; però qui ferirà un home, serà condemnat a mort. 22 Tindreu una sola llei, tant per al foraster com per al nadiu, perquè jo sóc Jahvè, el vostre Déu».

23 Moisès va parlar als israelites, van fer sortir el blasfem fora del campament i el van apedregar. Els israelites van fer tal com Jahvè havia manat a Moisès.

25 L'any sabàtic.— 1 Jahvè va dir a Moisès a la muntanya del Sinaí: 2 «Parla als israelites i diguel's: Quan haureu entrat al país   —235→   que us donaré, la terra reposarà el seu dissabte per a Jahvè. 3 Durant sis anys sembraràs el teu camp i durant sis anys podaràs la teva vinya i en colliràs els fruits. 4 Però l'any setè serà de repòs absolut per a la terra, un dissabte per a Jahvè; ni sembraràs el teu camp, ni podaràs la teva vinya. 5 No segaràs els rebrots de la sega, ni veremaràs els raïms de la vinya no podada. Serà un any de repòs per a la terra. 6 El dissabte de la terra us alimentarà a tu, el teu esclau, la teva esclava, el teu jornaler i el foraster que viu amb tu. 7 Els seus fruits serviran també d'aliment al teu bestiar i a les bèsties del teu país.

L'any jubilar.— 8 Comptaràs set setmanes d'anys, és a dir, set vegades set anys, i el temps de set setmanes d'anys et resultarà quaranta-nou anys. 9 El mes setè, el deu del mes faràs ressonar el corn. El dia de l'expiació fareu ressonar el corn per tot el país. 10 Decalamareu sant l'any que fa cinquanta i proclamareu la llibertat de tots els habitants del país. Serà un jubileu per a vosaltres; cada un de vosaltres tornareu a la vostra possessió, i cada un tornarà a la seva família. 11 Aquest any cinquantè serà un junileu per a vosaltres. No sembrareu ni segareu els rebrots, ni veremareu la vinya no podada; 12 és un jubileu, serà una cosa santa per a vosaltres. Menjareu els fruits del camp. 13 Aquest any jubilar, tornareu cada un a la vostra possessió.

14 Quan vendràs o compraràs al teu proïsme, no us oprimireu l'un a l'altre. 15 Segons el nombre d'anys després del jubileu compraràs al teu proïsme, i li vendràs segons el nombre d'anys de collita. 16 Com més anys, més n'augmentaràs el preu, i com menys anys, més en disminuiràs el preu, ja que és un cert nombre de collites el que et compra. 17 No us oprimireu, doncs, l'un a l'altre, sinó que temeràs el teu Déu, ja que jo sóc Jahvè, el vostre Déu.

18 Complireu els meus estatuts, observareu els meus decrets i els complireu, i viureu al país amb seguretat. 19 La terra donarà el seu fruit, menjareu fins a saciar-vos i viureu amb seguretat.   —236→   20 I, si dieu: «¿Què menjarem l'any setè, si no sembrem ni fem collita?», 21 l'any sisè, us enviaré la meva benedicció, i la terra donarà collita per a tres anys. 22 Quan l'any vuitè sembrareu, menjareu encara de la vella collita; fins l'any novè, fins que arribi la seva collita, menjareu de la vella.

Rescat de les propietats i dels esclaus.— 23 La terra no serà venuda per sempre, perquè la terra és meva, i vosaltres no sou sinó forasters i estadants a casa meva. 24 En tot el país que posseireu, donareu el dret de rescat a la terra. 25 Si el teu germà es torna pobre i ven alguna propietat, si es presenta el seu parent més pròxim, podrà rescatar allò que ha venut el seu germà. 26 Aquell qui no tingui un parent pròxim, si té o troba allò que cal per al seu rescat, 27 comptarà els anys de la seva venda, pagarà l'excedent al comprador, i tornarà a ser propietat seva. 28 Si no troba allò que cal per a recuperar-la, la seva venda quedarà en poder del comprador fins a l'any jubilar. Però al jubileu quedarà lliure i tornarà a ser propietat seva.

29 Si algú ven una casa habitable situada en una població emmurallada, tindrà el dret de rescat fins a complir un any de la venda. El dret de rescat durarà un any. 30 Si no ha estat rescatada en complir-se l'any sencer, la casa de la població emmurallada quedarà per sempre en poder del comprador i dels seus descendents. Al jubileu, no quedarà lliure. 31 Però les cases de poblets que no tenen muralla al voltant seran considerades com els camps del país: hi haurà dret de rescat i al jubileu quedaran lliures.

32 Quant a les poblacions dels levites, a les cases de les poblacions de la seva possessió, els levites tindran dret perpetu de rescat. 33 Si algun dels levites no ha pogut rescatar, al jubileu quedarà lliure la venda de les cases que posseeix a la població, ja que les cases de les poblacions dels levites són possessió d'ells enmig dels israelites. 34 Els camps del voltant de les seves poblacions no podran ser venuts, perquè són una possessió seva per sempre.

35 Si el teu germà es torna pobre i veus que la seva fortuna minva, empara'l com a foraster o immigrant, i que   —237→   visqui amb tu. 36 No prendràs d'ell interès ni te n'aprofitaràs, sinó tem el teu Déu, i que el teu germà visqui amb tu. 37 No li prestaràs el teu diner a interès ni li donaràs el teu menjar per aprofitar-te'n. 38 Jo sóc Jahvè, el vostre Déu, que us vaig fer sortir del país d'Egipte, per tal de donar-vos el país de Canaan i ser el vostre Déu.

39 Si un teu germà es torna pobre prop teu i se't ven, no el subjectaràs a un treball d'esclau. 40 Et serà com un jornaler o com un foraster i et servirà fins a l'any jubilar. 41 Aleshores et deixarà, ell i els seus fills amb ell, i tornarà a la seva família i a la propietat dels seus pares. 42 Són els meus esclaus, que vaig fer sortir del país d'Egipte, i no poden ser venuts com esclaus. 43 No el dominaràs amb duresa, sinó que temeràs el teu Déu.

44 Pel que fa als esclaus i a les esclaves que tindràs, els comprareu de les nacions del vostre voltant. 45 També en podreu comprar d'entre els fills dels forasters que resideixin amb vosaltres i d'entre les seves famílies que viuen amb vosaltres i que han tingut fills a la vostra terra; podreu tenir-los en propietat 46 Podreu també donar-los als vostres fills en propietat després de vosaltres, per fer-vos servir per ells perpètuament. Però els vostres germans, els israelites, no us dominareu, l'un a l'altre, amb duresa.

47 Si un foraster o un immigrant que viu amb tu es fa ric, i un germà teu que viu amb ell es torna pobre i es ven al foraster o al teu immigrant o al descendent de la família d'un foraster, 48 després que s'hagi venut, tindrà dret de rescat. Un dels seus germans podrà rescatar-lo. 49 Podran rescatar-lo el seu oncle, el seu cosí o un dels membres de la seva família; o bé, si es fa ric, ell mateix es podrà rescatar. 50 Comptarà amb qui l'ha comprat des de l'any en què es vengué a ell fins a l'any jubilar, i el preu de la venda serà segons el nombre d'anys, com els anys d'un jornaler que hagués estat amb ell. 51 Si encara resten molts anys, pagarà segons aquests el seu rescat, a més del preu de la seva adquisició. 52 Si resten pocs anys fins a l'any jubilar, s'ho comptarà i segons aquests anys pagarà el seu rescat.   —238→   53 Estarà amb ell com el jornaler llogat any per any; no el dominaràs amb duresa davant teu. 54 Si no s'ha rescatat per cap d'aquestes maneres, sortirà l'any jubilar, ell i els seus fills amb ell. 55 Ja que els israelites em són esclaus, són els meus esclaus, que vaig fer sortir del país d'Egipte. Jo sóc Jahvè, el vostre Déu.

26 Conclusió exhortatòria.— 1 No us fareu ídols, ni us erigireu cap estàtua o estela. Tampoc no col·locareu cap pedra gravada al vostre país per prosternar-vos-hi al davant, ja que jo sóc Jahvè, el vostre Déu. 2 Observareu els meus dissabtes i venerareu el meu santuari. Jo sóc Jahvè.

3 Si seguiu els meus estatuts, si observeu els meus manaments i els poseu en pràctica, 4 us enviaré les pluges al seu temps, i la terra donarà els seus productes i els arbres produiran el seu fruit. 5 La batuda se us allargarà fins a la verema, i la verema durarà fins a la sembra. Menjareu el vostre pa fins a saciar-vos i viureu amb seguretat al vostre país. 6 Posaré la pau al país, i dormireu sense que ningú us espanti. Exterminaré les males bèsties del país, i l'espasa no hi passarà. 7 Expulsareu els vostres enemics, que cauran per l'espasa davant vostre. 8 Cinc de vosaltres n'expulsaran cent, i cent de vosaltres n'expulsaran deu mil; i els vostres enemics cauran per l'espasa davant vostre. 9 Em giraré a vosaltres i us faré créixer i multiplicar, i establiré el meu pacte amb vosaltres. 10 De la collita vella, de la molt vella, us mantindreu, i davant la nova retirareu la vella. 11 Posaré el meu estatge enmig vostre, i no us avorriré. 12¹⁷⁴ Em passejaré enmig vostre, seré el vostre Déu, i vosaltres sereu el meu poble. 13 Jo sóc Jahvè, el vostre Déu, que us vaig fer sortir del país d'Egipte perquè no en fóssiu esclaus; vaig esbocinar les barres del seu jou i us he fet caminar amb el cap alt.

14 Però, si no m'escolteu i no poseu en pràctica tots aquests manaments, 15 si menyspreeu els meus estatuts, si avorriu els meus decrets, i no poseu en pràctica tots els meus manaments i trenqueu el meu pacte, 16 jo faré també el mateix amb vosaltres   —239→   i us enviaré en càstig l'extenuació i la febre, que fan esllanguir els ulls i defallir l'esperit. En va fareu la vostra sembra, ja que els vostres enemics se la menjaran. 17 Em giraré contra vosaltres, i sereu abatuts davant dels vostres enemics. Els qui us odien us dominaran, i fugireu sense que ningú us empaiti.

18 Si, malgrat això, no m'escolteu, continuaré castigant-vos set vegades més pels vostres pecats. 19 Faré bocins l'orgull de la vostra tossuderia, us faré un cel com de ferro, i una terra com de bronze. 20 En va consumireu els vostres esforços, la vostra terra no donarà els seus productes, ni els arbres produiran el seu fruit.

21 Si us oposeu a mi i no voleu escoltar-me, augmentaré els cops contra vosaltres, set vegades segons els vostres pecats. 22 Aviaré contra vosaltres les bèsties salvatges, que us arrabassaran els fills, us devoraran el bestiar i us delmaran, i els vostres camins es tornaran deserts.

23 Si, malgrat això, refuseu que us corregeixi i us oposeu a mi, 24 també jo us seré hostil i us castigaré set vegades pels vostres pecats. 25 Atiaré l'espasa contra vosaltres, que venjarà l'aliança. Vosaltres us aplegareu a les vostres poblacions, però jo us enviaré pesta enmig vostre, i sereu posats a les mans de l'enemic. 25 Quan jo us tregui el sosteniment del pa, deu dones us el couran en un sol forn i a pes us el serviran; menjareu, i no us atipareu.

27 Si, malgrat això, no m'escolteu i us oposeu a mi, 28 també jo us seré fortament hostil i us castigaré set vegades més pels vostres pecats. 29 Menjareu la carn dels vostres fills i devorareu la carn de les vostres filles. 30 Destruiré els vostres llocs alts i enderrocaré les vostres esteles; llençaré els vostres cadàvers damunt els cadàvers dels vostres ídols i us avorriré. 31 Convertiré en ruïnes les vostres poblacions, devastaré els vostres santuaris i no aspiraré més el vostre perfum suau. 32 Devastaré el país, i els vostres enemics que hi habitaran en quedaran esglaiats. 33 Us dispersaré per les nacions; darrera vostre desembeinaré l'espasa, el vostre país serà desolat i les vostres poblacions seran una ruïna.

  —240→  

34 Aleshores el país gaudirà dels seus dissabtes durant tots els dies de la desolació, mentre vosaltres us quedareu al país dels vostres enemics. Llavors el país reposarà, i el faré gaudir dels seus dissabtes. 35 Tots els dies de la desolació, reposarà pel que no haurà reposat en els vostres dissabtes, quan vosaltres hi habitàveu.

36 Infondré por en el cor dels vostres supervivents al país dels vostres enemics; la fressa de la fulla voleiadissa els empaitarà, fugiran com es fuig de l'espasa i cauran sense que ningú els empaiti. 37 Ensopegaran l'un amb l'altre com davant l'espasa, sense que ningú els empaiti, i no podreu resistir davant els vostres enemics. 38 Desapareixereu entre les nacions, i el país dels vostres enemics us devorarà. 39 Els vostres supervivents es corsecaran per les seves faltes als països dels vostres enemics, i també per les faltes dels seus pares, amb les seves, es corsecaran.

40 Aleshores reconeixeran les seves faltes i les faltes dels seus pares, per les infidelitats que han comès contra mi; i perquè se m'han oposat, 41 també jo els seré hostil i els duré al país dels seus enemics. Llavors el seu cor incircumcís es doblegarà, i expiaran les seves faltes. 42 Em recordaré de la meva aliança amb Jacob, de la meva aliança amb Isaac i de la meva aliança amb Abraham. També em recordaré del país, 43 però, un cop l'hauran abandonat, gaudirà dels seus dissabtes, desolat per la seva absència, i ells expiaran les seves faltes, ja que han menyspreat els meus decrets i han avorrit els meus estatuts. 44 Malgrat això, també aleshores, quan siguin al país dels seus enemics, no els menysprearé ni els avorriré fins a destruir-los, fins a trencar la meva aliança amb ells, perquè jo sóc Jahvè, el seu Déu. 45 Al contrari, em recordaré a favor seu de l'aliança amb els avantpassats, els quals vaig fer sortir del país d'Egipte a la vista de les nacions, a fi de ser el seu Déu, jo, Jahvè».

46 Aquests són els estatuts, els decrets i les lleis que Jahvè va establir entre ell i els israelites a la muntanya del Sinaí, per mitjà de Moisès.