16 Samuel ungeix David.— 1 Jahvè va dir a Samuel: «Fins quan t'estaràs planyent de Saül? Jo l'he rebutjat perquè no sigui més el rei d'Israel? Omple d'oli el teu corn i vés a Bet-Lèhem a casa de Jesè; entre els seus fills, m'he triat un rei». 2 Samuel va respondre: «¿Com puc anar-hi? Quan Saül ho sàpiga, em matarà». I Jahvè va dir: «Pren una vedella i digues «Vinc per oferir un sacrifici a Jahvè». 3 Crida Jesè al sacrifici, i jo t'indicaré el que has de fer. Ungeix-me el qui jo et diré». 4 Samuel va fer el que Jahvè li havia ordenat. En arribar a Bet-Lèhem, els ancians de la ciutat l'anaren a saludar tremolant i li preguntaren: «Profeta, ¿és de pau la teva vinguda?» 5 Ell va respondre: «És de pau. He vingut per oferir un sacrifici a Jahvè. Purifiqueu-vos i veniu amb mi al sacrifici». Després de purificar també Jesè i els seus fills, els va cridar al sacrifici. 6 Quan van arribar, es va mirar Eliab i pensà: «Segur que Jahvè té al davant el seu ungit». 7 Però Jahvè va dir a Samuel: «No et fixis en el seu aspecte ni en la seva estatura, perquè l'he descartat; Déu no té en compte el mateix que l'home. L'home mira l'exterior, i Jahvè té en compte el cor». 8 Jesè va cridar Abinadab i el va fer passar davant Samuel. Samuel va dir: «Tampoc no és aquest el que Jahvè ha escollit». 9 Després, Jesè va fer passar Sammà, però Samuel digué: «Tampoc no és aquest el qui Jahvè ha escollit». 10 Així va fer passar Jesè els seus set fills davant Samuel. I Samuel va dir a Jesè: «No és cap d'aquests el qui Jahvè ha escollit». 11 Aleshores Samuel va dir-li: «Són aquí tots els nois?» Ell li respongué: «Encara en queda un de petit, que està guardant les ovelles». Samuel li diu: «Envia a buscar-lo. No ens posarem a taula, que no sigui aquí». 12 El va fer anar a buscar. Era roig i agradable, d'ulls bonics i de bona presència. —516→ Llavors Jahvè va dir: «Ungeix-lo, que és ell». 13 Samuel va prendre el corn d'oli i el va ungir enmig dels seus germans. A partir d'aquell dia, l'esperit de Jahvè s'apoderà de David. I Samuel se'n tornà a Ramà.
David, músic de Saül.— 14 L'esperit de Jahvè es va retirar de Saül, i un mal esperit el pertorbava de part de Jahvè. 15 Els homes de Saül li van dir: «Mira, et pertorba un mal esperit de part de Déu. 16 Que el nostre senyor mani als qui et servim a la teva presència que busquin algú que sàpiga tocar la lira. Així, quan el mal esperit de Déu s'apoderi de tu, ell tocarà, i et trobaràs més bé». 17 Saül va dir als seus homes: «Sí, busqueu-me un home que toqui bé, i porteu-me'l». 18 Un d'ells li va respondre: «Per cert que he vist un fill de Jesè, de Bet-Lèhem, que, a més de saber tocar, és un home valent i bon guerrer. És intel·ligent i de bona presència. Jahvè és amb ell». 19 Saül va trametre algú que portés a Jesè aquest encàrrec: «Envia'm el teu fill David, el qui guarda el bestiar». 20 Jesè va prendre un ase, li va carregar pa, un odre de vi i un cabrit, i ho va fer portar a Saül pel seu fil David. 21 Arribat David on era Saül i havent-se-li presentat, aquell li mostrà un gran afecte, i el va prendre per escuder. 22 Saül va fer dir a Jesè: «Deixa que David es quedi al meu costat, perquè m'agrada». 23 Quan el mal esperit de Déu s'apoderava de Saül, David prenia la lira i es posava a tocar, Saül es calmava i es trobava més bé, i s'allunyava d'ell el mal esperit.
17 Guerra amb els filisteus. Provocació de Goliat.— 1 Els filisteus van reunir el seu campament per fer la guerra. Es van aplegar a Socó de Judà i van acampar entre Socó i Azecà, a Efes-Dommin. 2 També Saül i els israelites es van reunir. Tenien el campament a la vall de l'Arbre i es van atrinxerar enfront dels filisteus. 3 D'un costat hi havia els filisteus sobre la muntanya; de l'altre, els israelites sobre l'altra muntanya, i entre els dos campaments hi havia la vall, 4 Llavors, un dels campions va sortir del campament filisteu. El seu nom era Goliat. —517→ Era de Guet. Tenia d'alçada sis colzades i un pam. 5 Duia al cap un case d'aram, i vestia una cota de malla que pesava cinc mil sicles d'aram. 6 Es protegia les cames amb polaines d'aram, i a les espatlles portava un cars d'aram. 7 El pal de la seva llança era com una plegadora de teixidor, i la punta de la llança pesava sis-cents sicles de ferro. Davant seu, hi anava l'escuder. 8 Es va parar i va cridar cap a les files d'Israel: «¿Per què sortiu a combatre? ¿No sóc filisteu, jo, i vosaltres esclaus de Saül? Trieu-vos un home que baixi contra mi. 9 En cas que ell guanyi i em mati, serem vassalls vostres; però, si guanyo jo i el mato, vosaltres sereu vassalls nostres, sotmesos a nosaltres». 10 Deia també: «Desafio els rengles d'Israel. Doneu-me un home per lluitar tots dos sols». 11 Tant Saül com tot Israel, en sentir aquestes paraules del filisteu, van quedar acovardits.
David arriba al campament.— 12 David era fill d'un efratita de Bet-Lèhem de Judà, que es deia Jesè i tenia vuit fills. Aquest home, al temps de Saül, ja era vell i d'edat avançada. 13 Els tres fills més grans de Jesè havien anat a la guerra amb Saül. Aquests tres fills es deien: Eliab, el primogènit; el segon, Abinadab; i el tercer, Sammà. 14 David era el més petit. Mentre que els tres més grans havien anat amb Saül, 15 David anava i venia prop d'on era Saül per guardar el ramat del seu pare, a Bet-Lèhem.
16 El filisteu s'acostava matí i tarda, i es plantava allà quaranta dies seguits. 17 Un dia, Jesè va dir a David: «Pren aquesta mesura de blat torrat i aquests deu pans, i porta-ho de pressa al campament, als teus germans. 18 Aquests deu formatges, porta'ls al capità. Visita els teus germans per veure si estan bons, i emporta't la seva soldada. 19 Saül, amb ells i amb tots els israelites, és a la vall de l'Arbre, per combatre contra els filisteus».
20 David es va llevar de bon matí, va confiar el ramat a un guarda, va carregar-s'ho tot i se'n va anar, tal com li ho havia manat Jesè. Quan arribà al campament, l'exèrcit estava sortint al camp de batalla i feien el crit de guerra. 21 Tant Israel com els filisteus ja havien preparat —518→ l'encontre, rengle contra rengle. 22 David, havent confiat el que portava al guarda dels bagatges, va córrer al camp de batalla. Hi arribà i anà a saludar els seus germans. 23 Mentre estava conversant amb ells, pujava dels rengles dels filisteus l'anomenat Goliat, el filisteu de Guet, i començà a parlar com de costum. David el va escoltar. 24 A la vista del filisteu, tots els israelites van fugir, esporuguits. 25 Un israelita digué: «Veieu aquest home que puja? Puja a desafiar Israel. El qui el mati, el rei l'omplirà de riqueses, tant a ell com a la seva família; li concedirà la seva filla, i donarà una distinció a la seva família dintre Israel». 26 David va preguntar als qui hi havia al seu costat: «Què li faran al qui mati aquest filisteu i alliberi Israel de la vergonya que passa? Qui és aquest filisteu incircumcís que gosa desafiar els rengles del Déu vivent?» 27 La gent li van respondre com acabaven de dir: «Això faran al qui el mati».
28 Eliab, el germà gran, en sentir com David parlava amb la gent, s'enfurismà contra ell i li va dir: «Per què has baixat? A qui has encarregat de guardar aquelles quantes ovelles al desert? Ja conec les teves pretensions i la intenció dolenta que portes: has baixat per veure la batalla». 29 David va respondre: «Què he fet ara? ¿No és una cosa important això?» 30 Es va apartar d'ell, es dirigí a un altre i li va preguntar el mateix. La gent li van respondre exactament com els primers. 31 Algú que va sentir les paraules de David va fer-ho arribar fins a Saül. Aquest el va fer venir, 32 i David digué a Saül: «Que el meu senyor no es desesperi. El teu servent s'encarrega de lluitar contra aquest filisteu». 33 Saül respongué: «No podràs lluitar amb aquest filisteu. Encara ets un noi, i ell és guerrer des de la joventut». 34 David li va dir: «El teu servent és pastor del ramat del seu pare. Quan ve algun lleó i s'emporta una peça del ramat, 35 jo l'empaito, li dono un bon cop i li prenc la presa de la boca. Si s'abraona contra mi, l'agafo pel coll i el mato. 36 El teu servent ha matat lleons i óssos, i aquest filisteu incircumcís serà com un d'ells. Hi aniré, el mataré i deslliuraré Israel —519→ d'aquesta vergonya que està passant. Qui és aquest incircumcís per a insultar així els rengles del Déu vivent?» 37 David va dir també: «Jahvè, que em va salvar de les urpes dels lleons i dels óssos, em salvarà igualment de les mans d'aquest filisteu». Saül va respondre: «Vés, i que Jahvè sigui amb tu».
David mata Goliat.— 38 Saül va fer vestir David amb la seva pròpia armadura, li va posar al cap un casc de bronze, el va revestir de la cuirassa, 39 i el va cenyir amb la seva espasa sobre l'armadura. David va provar de caminar, però inútilment. No hi estava acostumat, i s'ho va treure del damunt. 40 Llavors va agafar el seu bastó, es va triar cinc palets ben llisos del torrent, se'ls va ficar al sac de pastor, al sarró, i avançà cap al filisteu amb la fona a la mà. 41 El filisteu s'anà acostant a David, precedit del seu escuder. 42 El filisteu, fixant-se en David, el va menysprear, jove com era, roig, agradable i de bona presència. 43 El filisteu digué a David: «¿Et penses que sóc un gos, jo, que véns amb un bastó?» David va respondre: «No, ets pitjor que un gos». Amb això, el filisteu es posà a maleir David pels seus déus. 44 Va dir-li encara: «Vine aquí, que donaré la teva carn als ocells i als animals ferotges». 45 David li va respondre: «Tu véns contra mi amb l'espasa, la llança i les fletxes, però jo vinc contra tu en nom de Jahvè-Sabaot, el Déu de les tropes d'Israel, que tu has insultat. 46 Avui Jahvè et farà caure a les meves mans, et mataré i et tallaré el cap. Avui donaré el teu cadàver i els cadàvers del campament dels filisteus als ocells i a les bèsties ferotges. Tot el país sabrà que Israel té un Déu. 47 Tots els qui estan aquí reunits reconeixeran que Jahvè no venç amb l'espasa ni amb la llança. La guerra és cosa de Jahvè, i ell us posarà a les nostres mans».
48 Així que el filisteu es va avançar per enfrontar-se amb David, aquest, corrent, va sortir de les files per plantar-li cara. 49 Va ficar la mà al sarró, en va treure una pedra, la va tirar contra el filisteu i el va tocar al mig del front. La pedra se li va enfonsar al front, i va caure de cap a terra. 50 David havia vençut —520→ el filisteu. L'havia matat amb una pedra i una fona. David no duia cap espasa a la mà; 51 d'una correguda es plantà sobre el filisteu i, agafant-li l'espasa, la desembeinà i el rematà, tallant-li el cap.
Quan els filisteus van veure mort el més valent dels seus guerrers, van començar a fugir. 52 Llavors els homes d'Israel i de Judà van alçar una gran cridòria i es van posar a perseguir els filisteus fins a l'entrada de Guet i a les portes d'Acaron. A tot el camí de Saaraim fins a Guet i Acaron, hi havia filisteus caiguts, traspassats. 53 Els israelites, tornant de perseguir els filisteus, van saquejar-los el campament. 54 David va prendre el cap del filisteu, el va portar a Jerusalem i va col·locar les seves armes a la tenda.
Abner presenta David a Saül.— 55 Quan Saül veié David que sortia per enfrontar-se amb el filisteu, va preguntar a Abner, comandant de l'exèrcit: «Abner, ¿de qui és fill, aquest jove?» Abner li va respondre: «Rei, ho juro per la teva vida, no ho sé pas». 56 El rei va replicar: «Informa't de qui és fill aquest noi». 57 Quan David va tornar de matar el filisteu, Abner el va presentar a Saül. David tenia el cap del filisteu a la mà. 58 Saül li va preguntar: «¿De qui ets fill, jove?» David va respondre: «Sóc fill del teu servent Jesè, de Bet-Lèhem».
18 Amistat entre David i Jonatàs.— 1 Així que ell va acabar d'enraonar amb Saül, l'ànima de Jonatàs es va lligar amb la de David. Jonatàs se'l va estimar com a si mateix. 2 Aquell mateix dia, Saül se'l va quedar i no el va deixar tornar a casa del seu pare. 3 Per la seva part, Jonatàs va fer amb David un pacte d'amistat, ja que l'estimava com a si mateix. 4 Es va desprendre del mantell que portava i el va donar a David. El mateix va fer amb la seva armadura, i fins amb l'espasa, l'arc i el cinturó.
Saül té gelosia de David.— 5 David reeixia en totes les empreses que Saül li encomanava. Per això, Saül el va col·locar al front dels seus guerrers. Tothom el mirava amb bons ulls, fins i tot els cortesans de Saül. 6 Un dia que tornaven amb —521→ David d'una batalla contra els filisteus, les dones de tots els poblets d'Israel van sortir per rebre el rei Saül amb cants i danses, al so dels tamborins i dels ferrets, i amb crits d'alegria. 7 Les noies ballaven, repetint aquest cant:
«Saül ha matat els seus mil | |||
i David els seus deu mil». |
8 Això va disgustar molt Saül, que va trobar la cosa de mal gust, i deia: «En donen deu mil a David, i a mi només mil. Només li falta fer-lo rei». 9 D'ençà d'aquell dia, Saül va viure recelós de David.
10 L'endemà, Saül va tenir un atac del mal esperit de Déu. Es va posar a desvariejar a casa seva mateix, mentre David estava tocant, com feia cada dia. Saül, que tenia una llança a la mà, 11 va brandar-la pensant: «Ara sí, que clavo David a la paret». Però David el va esquivar un parell de cops.
12 Saül tenia por de David, veient que Jahvè era amb David, mentre que s'havia apartat d'ell. 13 Per això, se'l va treure del davant. El va fer capità de mil, i manava les seves tropes. 14 Però David reeixia en totes les seves empreses. Jahvè era amb ell. 15 Saül, com més veia els èxits de David, més por li tenia. 16 En canvi, tot Israel, com també Judà, s'estimava David. De fet, era ell qui els conduïa a la guerra.
David, gendre de Saül. 17 Saül digué a David: «Mira, et vull donar per esposa la meva filla Merob; només cal que siguis un home valent i que lluitis en les guerres de Jahvè». Saül pensava: Jo no el vull matar; que siguin més aviat els filisteus». 18 David li va respondre: «Qui sóc jo i què és el llinatge del meu pare dintre d'Israel perquè jo sigui gendre del rei?» 19 Però, quan va arribar el moment de donar Merob, la filla de Saül, a David per esposa, ella tingué por de David i va ser donada en matrimoni a Adriel de Mehulà.
20 Aleshores Micol, també filla de Saül, s'enamorà de David. Quan ho feren saber a Saül, la cosa li va agradar. 21 Saül pensava: «La hi donaré; servirà de parany perquè caigui a les mans dels filisteus». Per segona vegada, doncs, Saül va dir a David: —522→ «Seràs el meu gendre». 22 Saül va encarregar als seus oficials: «Parleu a David en privat i digueu-li: «ja veus que el rei et té tota la consideració i que tots els seus oficials t'estimen. Accepta de ser gendre del rei». 23 Quan els oficials de Saül van referir a David aquestes paraules, ell els va respondre: «¿Trobeu que és poca cosa que sigui gendre del rei, jo, un home pobre i de baixa condició?» 24 Els oficials de Saül van reportar-li la resposta de David. 25 Saül contesta: «Digueu a David: Saül no desitja un dot, sinó cent prepucis de filisteus285; serà la venjança contra els enemics del rei». D'aquesta manera, pensava fer caure David a les mans dels filisteus.
26 Quan ells li hagueren fet arribar aquestes paraules, David va accedir a ser gendre del rei. Encara no s'havien complert els dies fixats, 27 que David va sortir amb els seus homes i matà dos-cents filisteus. David dugué al rei aquella quantitat de prepucis, per poder casar-se amb la filla del rei. Saül li va donar per esposa la seva filla Micol.
28 Una vegada més, Saül va veure i es va convèncer que Jahvè era amb David i que tot Israel l'estimava. 29 Per això, Saül tenia encara més por de David, i li va ser sempre enemic. 30 Els senyors dels filisteus sortien a combatre, i a cada sortida d'ells, David tenia més èxit que cap altre dels oficials de Saül. El seu nom s'anava fent famós.
19 Saül vol matar David. Intervenció de Jonatàs.— 1 Saül va declarar al seu fill Jonatàs i a tots els seus oficials que volia fer morir David. Però Jonatàs, fill de Saül, tenia una gran amistat amb David. 2 Per això, parlà amb ell i li dugué: «El meu pare, Saül, s'ha proposat de matar-te. Estigues a punt, doncs, per a demà al matí. Estigues en un lloc desconegut i queda-t'hi amagat. 3 Acompanyant el meu pare, jo sortiré al camp on tu siguis. Parlaré de tu al meu pare, veuré el què, i t'ho faré saber». 4 Jonatàs va parlar bé de David al seu pare, Saül, dient-li: «Per favor, que el rei no faci res contra David, el seu oficial. No t'ha ofès en res, i tot el que fa t'és molt útil. 5 Amb perill de la seva pròpia —523→ vida, ha derrotat els filisteus, i, per les seves mans, Jahvè ha donat a Israel una gran victòria. Tu mateix, en veureu-ho, te'n vas alegrar. Per què, doncs, has de pecar vessant una sang innocent, fent morir David sense motiu?» 6 Saül va fer cas de les raons de Jonatàs i jurà: «Per la vida de Jahvè, ningú no el farà morir». 7 De seguida, Jonatàs va cridar David per contar-li aquesta conversa. Després Jonatàs va conduir David a Saül, i va continuar amb ell com fins aleshores.
Nous atemptats contra David. Micol el salva.— 8 La guerra continuava, i David, que va sortir a combatre contra els filisteus, els infligí una derrota tan gran, que van fugir davant d'ell. 9 Un altre cop, el mal esperit de Déu va apoderar-se de Saül mentre s'estava a casa amb la llança a les mans. David tocava. 10 Saül va provar de clavar David a la paret amb la llança; però David es va escapolir del davant de Saül, i la llança es va clavar a la paret. David va fugir.
Aquella mateixa nit, 11 Saül va enviar uns homes a casa de David que el custodiessin, per fer-lo morir al matí. Però, Micol, la seva dona, en va informar David: «Si aquesta nit no et salves la vida, demà segur que et maten». 12 Llavors Micol va ajudar David a baixar per la finestra. Així es va escapar i va fugir.
13 Després Micol va agafar els terafim286 i els va posar sobre el llit. A la capçalera va posar-hi l'estora de pèl de cabra i va cobrir-ho amb un vestit. 14 Quan, al matí, Saül envià els seus homes per apoderar-se de David, ella els digué: «Està malalt». 15 Saül va fer tornar aquells homes a veure David, i els va dir: Porteu-me'l amb el llit i tot, i el matarem». 16 Arriben, doncs, i troben els terafim sobre el llit, amb l'estora de pèl de cabra a la capçalera. 17 Aleshores Saül va dir Micol: «Per què m'has enganyat d'aquesta manera i has deixat escapar el meu enemic?» Micol li va respondre: «És que ell m'ha dit: «Deixa'm marxar; si no, et mate».
Saül persegueix David prop de Samuel.— 18 David, fugint i escapant-se, va —524→ anar a trobar Samuel, a Ramà, i li va contar tot el que Saül li havia fet. Llavors ell i Samuel van marxar i van anar a veure a Naiot. 19 Algú va fer arribar aquesta nova a Saül: «David és a Naiot, prop de Ramà». 20 Saül envià uns homes per apoderar-se de David. Aquests van veure el grup dels profetes delirant, i Samuel, dret al mig, presidint-los. Llavors l'esperit de Déu s'apoderà dels homes que Saül havia enviat, i ells també es van posar a delirar. 21 En saber el fet, Saül va enviar altres homes, però també es van posar a delirar. 22 Aleshores ell mateix anà fins a Ramà. En arribar a la gran cisterna que hi ha a Socó, va preguntar: ¿On són Samuel i David?» Li respongueren: «Són a Naiot, prop de Ramà». 23 Quan sortia d'allà cap a Naiot, prop de Ramà, també s'apoderà d'ell l'esperit de Déu i anava caminant i delirant fins arribar a Naiot, prop de Ramà. 24 Ell també es va despullar dels seus vestits i va estar delirant a la presència de Samuel; finalment, es va deixar caure bo i nu tot aquell dia i la nit següent. És per això que diuen: «¿També Saül es troba entre els profetes?»
20 Jonatàs aconsella i ajuda David.— 1 David fa fugir de Naiot de Ramà i se'n va anar a trobar Jonatàs per dir-li: «Què he fet? Quina falta o quina ofensa he comès contra el teu pare perquè em vulgui matar?» 2 Ell li va respondre: «De cap manera! No et mataran. Mira, el meu pare no fa res, per gran o petit que sigui, sense consultar-m'ho a mi. Per què m'amagaria, doncs, el meu pare una cosa així?» 3 David li va jurar: «El teu pare sap prou bé que tens un pacte d'amistat amb mi, i deu pensar: «Que no ho sàpiga Jonatàs. Ell no ho voldria». Però et juro per la vida de Jahvè i per la teva pròpia vida que només hi ha un pas entre jo i la mort». 4 Jonatàs li va respondre: «Faré per tu tot el que vulguis».
5 Aleshores David digué a Jonatàs: «Mira, demà és la festa de lluna nova, però jo no m'asseuré a taula amb el rei. Deixa'm marxar; m'amagaré pel camp fins al vespre. 6 En cas que el teu pare demostri algun interès per mi, tu li dius: «David m'ha pregat —525→ d'arribar-se a Bet-Lèhem, el seu poble, on celebren el sacrifici anual per tota la família». 7 Si ell respon: «Està bé», el teu servent està salvat. Però, si es posa furiós, estigues cert que té ben decidit de fer-me mal. 8 Llavors sigues fidel a l'amistat que has pactat amb el teu servent; recorda que t'has compromès amb el teu servent per un pacte de Jahvè. Si sóc culpable, mata'm tu mateix. No cal que em posis a les mans del teu pare». 9 Jonatàs va respondre: «De cap manera! Si arribo a saber que el meu pare està decidit a executar les seves males intencions contra tu, segur que te n'informaré». 10 David va preguntar a Jonatàs: «Qui em farà saber si el teu pare ha respost asprament?» 11 Jonatàs li va respondre: «Sortim al camp».
Van sortir tots dos al camp. 12 Allà Jonatàs digué a David: «Jahvè, Déu d'Israel, és testimoni del que et dic: demà en aquesta hora sondejaré el meu pare. En cas que resulti favorable a David, t'enviaré un missatge i t'ho faré saber. 13 Que Jahvè faci tal cosa i tal altra a Jonatàs, si no compleixo el que et dic: si el meu pare té intenció de fer-te mal, t'ho faré saber, i podràs marxar tranquil·lament. Que Jahvè sigui amb tu com ha estat amb el meu pare. 14 I, si jo continuo en vida, sigues fidel a l'amistat que tenim en nom de Jahvè; i, si em moro, 15 no deixis mai de ser bo amb la meva família. I quan Jahvè extermini de la terra un a un els enemics de David, 16 que el nom de Jonatàs no sigui exterminat amb la casa de Saül. Jahvè en demanaria comptes a David». 17 Jonatàs va tornar a jurar a David que l'estimava, perquè se l'estimava com a si mateix.
18 Va dir-li també: «Demà, que és la festa de lluna nova, et faràs remarcar, perquè el teu seient estarà buit. 19 Demà passat ja serà molt estrany. Llavors vés-te'n al lloc on et vas amagar l'altre dia. Queda't prop d'aquella pedra. 20 El tercer dia, jo tiraré fletxes cap a aquella direcció, com si fes punteria. 21 Quan enviï el noi perquè em vagi a buscar les fletxes, si jo li dic: «Mira, les fletxes són més ençà, agafa-les», vine, perquè estàs segur i no hi ha perill; t'ho —526→ juro per la vida de Jahvè. 22 Però, si dic al noi: «Mira, les fletxes són més enllà», vés-te'n, perquè Jahvè et fa marxar. 23 Quant a la paraula que ens hem donat mútuament, Jahvè n'és testimoni entre jo i tu per sempre».
24 David es va amagar al camp. A la lluna nova, el rei va asseure's a taula per celebrar l'àpat de festa. 25 El rei es va asseure com de costum al seu lloc tocant a la paret. Jonatàs seia enfront i Abner seia al costat de Saül. El lloc de David quedava buit. 26 Però, aquell dia, Saül no va dir res, pensant: «Deu ser casual, segur que no està pur; no, no deu estar pur». 27 L'endemà, segon dia de la lluna nova, el lloc de David tornava a ser buit. Llavors Saül va preguntar al seu fill Jonatàs: «¿Com és que el fill de Jesè no ha vingut a dinar ni avui ni ahir?» 28 Jonatàs li va respondre: «Em va demanar d'arribar-se a Bet-Lèhem. 29 Em va dir: «Deixa'm marxar, perquè celebrem un sacrifici de família al poble, i el meu germà m'ha demanat. Me n'aniré, doncs, si et sembla bé, per veure els meus germans».
30 Saül es va enrabiar contra Jonatàs i li va dir: «Fill d'una xicota descarada! ¿Que no ho sé jo que ets amic del fill de Jesè, per vergonya teva i per vergonya del ventre de la teva mare? 31 Mentre visqui el fill de Jesè aquí a la terra, no esteu segurs ni tu ni el teu tron. Fes-me'l anar a agafar; està sentenciat a mort». 32 Jonatàs va respondre: «Per què l'han de matar? Què ha fet?» 33 Saül va alçar la llança contra Jonatàs amenaçant-lo, i Jonatàs va comprendre que el seu pare estava resolt a fer morir David. 34 Jonatàs, indignat, es va aixecar de taula, i aquell segon dia de lluna nova no va tastar res. Estava disgustat per David, veient com el seu pare l'insultava.
35 L'endemà al matí, Jonatàs, acompanyat d'un noi, va sortir al camp per trobar-se amb David. 36 I digué al noi: «Corre a collir-me les fletxes que jo tiri». El noi va córrer, i Jonatàs va llançar la fletxa més enllà d'on ell era. 37 El noi va anar fins al lloc ora Jonatàs havia llançat la fletxa, i Jonatàs li vi cridar: «¿No és més enllà la fletxa? 38 Corre, de pressa, —527→ no t'entretinguis». El noi va recollir la fletxa i la va tornar al seu amo. 39 No sabia res. Només Jonatàs i David estaven al corrent.
40 Després Jonatàs va donar al noi els seus arreus, i li va dir: «Vés, porta-ho a la ciutat». 41 Quan el noi va ser fora, David va sortir de darrera la pedra i es va prosternar de cara a terra tres vegades. Es van besar l'un a l'altre; tots dos ploraven, sobretot David. 42 Jonatàs digué a David: «Véste'n en pau. De tot el que hem jurat en nom de Jahvè, Jahvè n'és testimoni entre tu i jo, i entre la meva descendència i la teva per sempre més». 21 1 David va marxar, i Jonatàs se'n tornà a la ciutat.
David al santuari de Nob. 2 David se'n va anar a Nob, a trobar el sacerdot Ahimèlec. En veure arribar David, Ahimèlec es va espantar, i li digué: «¿Com és que véns tot sol, sense ningú que t'acompanyi?» 3 David va respondre al sacerdot: «El rei m'ha fet un encàrrec i m'ha dit: «Que ningú no sàpiga per què t'envio ni què t'encarrego». Els joves, els he citats a tal lloc. 4 Dóna'm cinc pans, si els tens a mà, o el que sigui». 5 El sacerdot li va respondre: «No tinc a mà pa ordinari. No hi ha més que pa sagrat. Els teus joves s'haurien d'haver abstingut de dona». 6 David va respondre al sacerdot: «La dona ens és prohibida, com sempre que surto a la guerra. Per tant, els joves tenen els cossos sants. Es veritat que el nostre viatge és profà, però avui tenen els cossos sants». 7 Llavors el sacerdot li va donar el pa sagrat, perquè no tenia allà cap altre pa que el que es presenta davant Déu, el que es retira de la presència de Jahvè per posar-hi el pa calent, el dia que el treuen. 8 Justament aquell dia hi havia allà un dels homes de Saül, retingut davant Jahvè; es deia Doeg, edomita, que era el principal dels pastors de Saül.
9 David va demanar a Ahimèlec: «¿No tens a mà una llança o una espasa? Era tan urgent l'encàrrec del rei que no me n'he endut ni l'espasa ni cap arma». 10 El sacerdot va respondre: «Hi ha l'espasa de Goliat, el filisteu que tu vas matar a la vall de —528→ l'Arbre. Mira-la allà, coberta d'un mantell, darrera l'efod. Si la vols, te l'emportes, perquè aquí no n'hi ha d'altra». David digué: «Cap no és com aquesta; dóna-me-la».
David al servei d'Aquís, rei de Guet.— 11 Aquell dia, David va fugir lluny de Saül i es va refugiar prop d'Aquís, rei de Guet. 12 Els oficials d'Aquís li digueren: «Aquest no és David, el rei del país? No és d'ell que la gent cantava, bo i dansant:
«Saül ha matat els seus mil | |||
i David els seus deu mil». |
13 David es va fixar en això que deien, i va tenir molta por d'Aquís, rei de Guet. 14 Per això, va començar a fer el ximple davant d'ells; tocava el timbal amb els batents de la porta i es deixava escórrer la saliva per la barba.
15 Aquís va dir als seus oficials: «Ja veieu que aquest home està tocat. Per què me'l porteu? 16 Que me'n falten de boigs, perquè em porteu aquest a fer el ximple davant meu? Un home així voleu que entri a casa meva?»
22 David, capitost de bandolers.— 1 David se'n va anar i va fugir a la cova d'Odol·lam. Ho van saber els seus germans i tota la seva família, i van baixar-hi a trobar-lo. 2 Tots els qui es veien oprimits, els endeutats, els desgraciats, van reunir-se amb ell, i va ser el seu capitost. Anaven amb ell uns quatre-cents homes.
3 D'allà David se'n va anar a Masfà de Moab i va demanar al rei de Moab: «Permet que el meu pare i la meva mare es quedin amb vosaltres fins que sàpiga què farà Déu amb mi». 4 Els va deixar prop del rei de Moab, i van estar amb ell tot el temps que David va viure als refugis.
5 Llavors el profeta Gad va dir a David: «No t'estiguis al refugi. Surt i véste'n al país de Judà». David se'n va anar al bosc d'Hàret.
Saül fa matar els sacerdots de Nob.— 6 Saül va saber que David i els homes que anaven amb ell havien estat descoberts. Saül era a Gabaà, assegut sota el tamariu del turó, amb la llança a la mà, rodejat dels seus oficials, 7 i els digué: «Escolteu, fins de Benjamí: ¿És que el fill de Jesè us donarà a tots vosaltres camps i vinyes, —529→ i us farà a tots capitans de mil i de cent homes, 8 perquè us conjureu tots contra mi? No hi ha ningú que m'hagi denunciat el pacte del meu fill amb el fill de Jesè. Cap de vosaltres no ha tingut compassió de mi, ni m'ha fet saber que el meu fill ha fet d'un oficial del meu exèrcit un rebel que intrigués contra mi, com està passant avui».
9 Doeg, l'edomita, que era cap dels servidors de Saül, li va respondre: «Jo vaig veure com el fill de Jesè anava a Nob a trobar Ahimèlec, fill d'Ahitob; 10 va consultar Jahvè per ell, li va donar queviures i l'espasa de Goliat, el filisteu». 11 Llavors el rei va fer cridar Ahimèlec, fill d'Ahitob, el sacerdot, amb tota la seva família, els sacerdots de Nob. Tots van presentar-se al rei. 12 Saül va dir: «Escolta, fill d'Ahitob». Ell respongué: «Aquí em tens, senyor meu». 13 Saül li féu: «¿Per què us heu conjurat contra mi, tu i el fill de Jesè? ¿Li has donat pa i una espasa, i has consultat Déu perquè es rebel·li contra mi, com ara fa?» 14 Ahimèlec va respondre al rei: «¿Qui hi ha d'entre tots els teus oficials que sigui fidel com David, gendre del rei, cap de tot el cos de guàrdia, honorat a casa teva? 15 ¿Es el primer dia que consulto Déu per ell? Déu me'n guard! Que el rei no doni la culpa ni al seu servent ni a la seva família, perquè el teu servent no sap res de tot aquest afer, ni poc ni molt».
16 El rei va dir: «Ahimèlec, moriràs, amb tota la teva família». 17 Immediatament el rei va ordenar els de la seva guàrdia que l'assistien: «Mateu els sacerdots de Jahvè. També afavoreixen David. Tot i saber que era un fugitiu, no me l'han denunciat». Però cap dels homes del rei no va voler ni moure les mans per matar els sacerdots de Jahvè. 18 Aleshores el rei va dir a Doeg: «Fes-ho tu; mata els sacerdots». I Doeg, l'edomita, els va matar. Aquell sol dia, van morir vuitanta-cinc homes que portaven l'efod. 19 Després va fer passar a fil d'espasa tot Nob, el poble dels sacerdots. Homes, dones i criatures, amb les vaques, els ases i tots els ramats, van ser passats a fil d'espasa. 20 Només va escapar-se'n un, un fill d'Ahimèlec, fill d'Ahitob, —530→ que es deia Abiatar, i que va fugir cap a David.
21 Abiatar va portar a David la nova que Saül havia assassinat els sacerdots de Jahvè. 22 David li va dir: «Ja n'estava segur aquell dia, quan Doeg, l'edomita, era allà, que ho contaria tot a Saül. Sóc jo el responsable de les vides dels teus familiars. 23 Queda't amb mi, no tinguis por! Qui vol la meva mort, vol també la teva. Però al meu costat estaràs ben guardat».
23 David allibera Queïlà i fuig.— 1 David va rebre aquesta nova: «Els filisteus han assetjat Queïlà i estan saquejant les eres». 2 Llavors David va consultar Jahvè: «Me'n vaig a atacar aquests filisteus?» Jahvè va respondre: «Vés, ataca els filisteus i allibera Queïlà». 3 Els homes de David li van dir: «Si nosaltres aquí, a Judà, vivim amb por, quant més, si anem a Queïlà contra les tropes dels filisteus». 4 David va tornar a consultar Jahvè, i Jahvè li va respondre: «Corre, baixa a Queïlà, que jo posaré els filisteus a les teves mans».
5 David, doncs, amb els seus homes, se'n va anar a Queïlà, atacà els filisteus, i van fugir del seu davant. 6 També Abiatar, fill d'Ahimèlec, que s'havia refugiat prop de David, va baixar amb David a Queïlà, portant l'efod a la mà.
7 Quan Saül va saber que David havia entrat a Queïlà, va exclamar: «Déu l'ha posat a les meves mans. S'ha tancat ell mateix, ficant-se en una ciutat de doble porta i forrellat». 8 Saül va convocar tot el poble a la guerra per baixar a Queïlà i posar setge a David i als seus homes. 9 Quan David va saber que Saül tramava això contra ell, digué al sacerdot Abiatar: «Porta l'efod». 10 Llavors David va dir: «Jahvè, Déu d'Israel, el vostre servent ha sentit dir que Saül està a punt de venir a Queïlà amb la intenció de destruir la ciutat, per culpa meva. 11 ¿Baixarà Saül, tal com ha sentit dir el vostre servent? Jahvè, Déu d'Israel, comuniquen-ho, si us plau, al vostre servent». Jahvè va respondre: «Baixarà». 12 David va preguntar encara: «Els homes de Queïlà, ¿ens abandonaran, a mi i els meus homes, a les mans de Saül?» Jahvè va respondre: —531→ «Us hi abandonaran».
13 Aleshores David i els seus homes, que eren uns sis-cents, es van decidir a sortir de Queïlà i anar-se'n allà on fos. Saül va saber aviat que David havia fugit de Queïlà, i va suspendre la marxa.
David al desert de Zif. Entrevista amb Jonatàs.— 14 David vivia al desert, en llocs inaccessibles. Va estar també a la muntanya, al desert de Zif. Saül no parava de buscar-lo, però Jahvè no el va deixar caure en poder d'ell. 15 David tenia por, perquè Saül anava amb la intenció de matar-lo.
Mentre David era al desert de Zif, a Horesà, 16 Jonatàs, fill de Saül, es va atrevir a arribar-se a Horesà, on era David, per donar-li confiança en Déu. 17 Li digué: «No tinguis por que no cauràs a les mans del meu pare, Saül. Seràs rei d'Israel, i jo seré el segon després teu. Fins el meu pare, Saül, ho sap prou bé». 18 Van fer tots dos un pacte d'amistat davant Jahvè, i David va quedar-se a Horesà, mentre Jonatàs se'n tornava a casa seva.
La gent de Zif denuncien David.— 19 Els habitants de Zif van anar a trobar Saül, a Gabaà, per dir-li: «¿No saps que David està amagat entre nosaltres en un lloc inaccessible, a Horesà, al turó d'Haquilà, al sud de l'estepa? 20 Per tant, rei, baixa i tindràs una gran satisfacció; baixa, que és cosa nostra de fer-lo caure a les mans del rei». 21 Saül va respondre: «Beneïts de Jahvè, vosaltres que us heu compadit de mi. 22 Aneu, si us plau, a assegurar-vos-en més encara. Busqueu exactament l'indret on és i qui l'hi ha vist». —Pensava: «Qui sap si tot això és una astúcia d'ell»—. 23 «Mireu de saber tots els llocs on s'amaga i torneu a dir-m'ho, per estar-ne segur, que vindré amb vosaltres, i a qualsevol indret del país on sigui, jo el buscaré per qualsevol de les contrades de Judà».
24 Deixant, doncs, Saül, se'n tornaren a Zif. Mentrestant, David, amb els seus homes, era al desert de Maon, a l'Arabà que hi ha al sud de l'estepa. 25 Saül, amb els seus homes, va sortir a buscar-lo. Però ho van comunicar a David, i va baixar —532→ cap a la roca que hi ha al desert de Maon. 26 Saül, amb els seus homes, caminava per un vessant de la muntanya, i David amb els seus homes per l'altre. Mentre David s'afanyava a fugir de Saül, i aquest amb els seus homes encerclava David i els seus per agafar-los, 27 va arribar un missatger amb aquesta nova per a Saül: «Vine de pressa que els filisteus han envaït el país». 28 Saül va deixar, doncs, de perseguir David per anar a enfrontar-se amb els filisteus. Per això, van donar a aquest lloc el nom de roca de les Separacions.
24 David respecta la vida de Saül.— 1 David va pujar d'allà i es va instal·lar en llocs inaccessibles d'En-Gadi. 2 Quan Saül va tornar de perseguir els filisteus, li van comunicar: «David és al desert d'En-Gadi». 3 Llavors Saül va prendre tres mil homes escollits d'entre tot Israel, i se'n va anar a buscar David i els seus homes cap als espadats dels Cabirols. 4 En passar per les pletes del Ramat, prop del camí hi havia una cova, on Saül va entrar per evacuar. David, amb els seus homes, es trobava justament al fons de la cova. 5 Llavors els homes de David van dir: «Ha arribat el dia en què es complirà allò que Jahvè t'havia promès: «Et posaré a les mans el teu enemic». Fes-ne el que et sembli bé». David s'acostà i tallà d'amagat la punta del mantell de Saül. 6 Fet això, David va sentir batre el seu cor: havia tallat la punta del mantell de Saül. 7 I va dir als seus homes: «Jahvè me'n guard de fer una cosa així al meu senyor, l'Ungit de Jahvè». 8 Amb aquestes paraules, David va persuadir els seus homes, i no els permeté de llançar-se sobre Saül.
Saül es va alçar i va seguir el seu camí. 9 Després David va sortir de la cova i va cridar darrera Saül: «Rei, senyor meu!» Saül va mirar enrera. David va prosternar-se amb la cara fins a terra. 10 Després va dir a Saül: «¿Per què escoltes les suposicions de la gent que diu: «David et vol mal?» 11 Avui has pogut veure amb els teus propis ulls com Jahvè t'havia posat a les meves mans dins la cova, però jo no he volgut matar-te; t'he perdonat la vida, pensant: «No vull que les —533→ meves mans facin res de mal al meu senyor, que és l'Ungit de Jahvè». 12 Fixa't, pare meu: tinc la punta del teu mantell a la mà. He tallat la punta del teu mantell, però no t'he matat. Ja veus que no porto de cap res de mal, que no m'he revoltat ni t'he ofès en res. Ets tu qui vas a la caça de la meva vida per matar-me. 13 Que sigui Jahvè qui decideixi entre tu i jo; que sigui Jahvè qui em faci justícia, però jo no vull fer-me justícia amb les meves mans. 14 Com diu un antic proverbi: «La dolenteria surt dels dolents». No seran les meves mans que et faran mal. 15 ¿Contra qui ha sortit el rei d'Israel? Qui persegueixes? Busques un gos mort, busques una puça. 16 Que sigui Jahvè el jutge. Que ell decideixi entre tu i jo. Que ell examini el meu plet, que ell em defensi i em faci justícia».
17 Així que David va acabar de dir aquestes paraules, Saül li va respondre: «¿Es la teva veu, fill meu, David?» I es va posar a sanglotar. 18 Després va dir a David: «Ets tu qui tens raó. Tu m'has tornat bé per mal, i jo, mal per bé. 19 Avui has demostrat l'afecte que em tens: Jahvè m'havia posat a les teves mans, i no m'has matat. 20 Quan algú troba el seu enemic, ¿ho fa mai, això de deixar-lo anar bonament? Que Jahvè et recompensi el que avui has fet per mi. 21 Mira, jo sé que tu indefectiblement regnaràs, que el regne d'Israel serà teu. 22 Jura'm, doncs, per Jahvè, que no exterminaràs la meva descendència ni esborraràs el nom de la meva família». 23 David ho va jurar a Saül. Aquest, aleshores, se'n tornà a casa seva, i David, amb els seus homes, va pujar en un lloc inaccessible.
25 Mort de Samuel.— 1 Samuel es va morir. Tot Israel es va aplegar, li van fer el dol i l'enterraren a casa seva, a Ramà.
David es casa amb Abigail.— David, entretant, va baixar al desert de Maon. 2 A Maon, hi havia un home que tenia unes propietats a Carmel. Era un personatge important: tenia tres mil ovelles i mil cabres. Aleshores es trobava a Carmel, fent esquilar les seves ovelles. 3 Es deia Nabal, i la seva muller, Abigail. La dona era assenyada —534→ i de bona presència, però ell era un home dur i mal educat. Era calebita.
4 David, al desert, va sentir dir que Nabal estava esquilant les seves ovelles, 5 i va enviar-li deu homes dient-los: «Pugeu a Carmel, aneu a trobar Nabal, i saludeu-lo de part meva. 6 Digueu això al meu germà: «Pau a tu, a la teva casa i a tot el que et pertanyi. 7 He sentit dir que esquileu les ovelles. Els teus pastors han estat al desert amb nosaltres. En tot el temps que eren a Carmel, no els hem maltractats, ni els ha desaparegut res. 8 Pregunta als teus homes, i t'informaran. Sigues, doncs, amable amb nosaltres, ja que hem vingut en bon dia, i dóna, per favor, als teus servents i al teu fill David el que bonament tinguis a mà».
9 Els homes de David van arribar-s'hi, van exposar a Nabal tot això en nom de David i esperaren. 10 Nabal els va respondre: «Qui és David? Qui és el fill de Jesè? Cada dia són més els servents que fugen del seu amo. 11 ¿Prendré el meu pa, el meu vi i els animals que he matat, i ho donaré a una gent que no sé d'on són?» 12 Els homes de David van emprendre el camí de retorn. A l'arribada, van comunicar-li aquella resposta. 13 David va dir llavors als seus homes: «Que tothom prengui l'espasa». Tothom la va prendre, i David també. Van pujar amb David uns quatre-cents homes, mentre uns dos-cents es quedaven a guardar l'equipatge. 14 Amb aquestes, un dels homes de Nabal havia avisat Abigail, la seva muller, dient-li: «Mira, David ha enviat alguns homes des del desert per saludar el nostre amo, i ell els ha maltractats, 15 tot i que aquests homes s'han portat molt bé amb nosaltres; mai no ens han maltractat, ni ens ha desaparegut res tot el temps que hem estat amb ells, mentre vivíem al ras. 16 Més aviat ens han protegit i ens feien de muralla nit i dia, tot el temps que hem estat amb ells pasturant les ovelles. 17 Sàpigues, doncs, això i mira de fer-hi alguna cosa, perquè a hores d'ara ja hauran decidit de fer-ho pagar al nostre amo i a tota la seva família, i ell és massa brètol perquè se li pugui parlar».
18 De seguida, Abigail va —535→ prendre dos-cents pans, dos odres de vi, cinc moltons a punt per a menjar, cinc mesures de gra torrat, cent raïms de panses i dos-cents pans de figues seques, i ho va carregar tot sobre els ases. 19 Acabat, va dir als mossos: «Passeu endavant; vinc darrera vostre». Al seu marit, Nabal, no li digué res.
20 Mentre ella, muntada sobre un ase, baixava per un replec de la muntanya, venia David amb els seus homes, i es va trobar amb ells. 21 David anava dient: «Es ben inútil que jo hagi guardat tot el que aquest home té al desert, i que no hagi desaparegut res del que és seu, si després em paga mal per bé. 22 Que Déu faci a David tal cosa i tal altra, si de tot el que li pertany, d'aquí a demà al matí en deixo un de sol que orini a la paret». 23 Quan Abigail va veure David, baixà de seguida de l'ase i es prosternà de cara a terra davant d'ell. 24 Després se li tirà als peus, dient: «Que recaigui sobre mi aquesta culpa, senyor meu. Permet que la teva serventa et parli, escolta les meves paraules.
25Que el meu senyor no faci cas d'aquest brètol de Nabal, perquè és ben bé com diu el seu nom: Nabal vol dir «estúpid», i realment està carregat d'estupidesa. Jo, la teva serventa, no vaig veure els homes que el meu senyor va enviar. 26 Ara, senyor meu, ho juro per la vida de Jahvè i per la teva pròpia vida, és Jahvè qui t'impedeix d'entrar aquí vessant sang per fer-te tu mateix justícia. Que siguin com Nabal els teus enemics i els qui volen mal al meu senyor. 27 Accepta aquest present que la teva serventa ha portat al meu senyor; que se'l reparteixin els homes que segueixen el meu senyor. 28 Et prego que perdonis el descuit de la teva serventa. Es cosa certa que Jahvè perpetuarà la dinastia del meu senyor. El meu senyor porta les guerres de Jahvè, i de tota la teva vida ningú no et pot retreure res de mal. 29 Hi ha qui t'està perseguint amb el propòsit de matar-te, però la vida del meu senyor està ben guardada prop de Jahvè, el teu Déu, en el tresor dels qui viuen287, mentre que la vida dels teus enemics, Jahvè la té posada a la fona, a punt de llançar-la. 30 Un cop Jahvè hagi complert amb el meu —536→ senyor tot allò que li ha promès i t'hagi fet rei d'Israel, 31 el meu senyor no haurà de sofrir aquest escrúpol ni s'haurà de penedir d'haver vessat sang inútilment i d'haver-se fet ell mateix justícia. Arribat el moment que Jahvè es digni a fer-te feliç, recorda't de la teva serventa».
32 David va dir a Abigail: «Beneït sigui Jahvè, Déu d'Israel, que t'ha enviat avui a trobar-me; 33 beneït sigui el teu seny, i beneïda tu, que m'has impedit avui d'entrar aquí vessant sang per fer-me jo mateix justícia. 34 Ho juro per la vida de Jahvè, Déu d'Israel, que m'ha impedit de fer-te mal: si tu no haguessis vingut a trobar-me de seguida, d'aquí a la matinada, no hauria quedat a Nabal qui orinés a la paret». 35 David va acceptar de mans d'ella el que li havia portat, i li va dir: «Puja en pau a casa teva. Ja veus que he fet cas del que m'has dit i t'he escoltat».
36 Quan Abigail va arribar on era Nabal, aquest estava celebrant a casa seva un festí de rei. Nabal tenia el cor alegre. Com que havia begut massa, no l'informà de res, ni poc ni molt, fins a trenc d'alba. 37 L'endemà al matí, quan Nabal ja havia dormit la borratxera, la seva muller el va informar de tot. El cor se li encongí dintre el pit, i es va quedar de pedra. 38 Deu dies després, Jahvè va enviar a Nabal un atac fulminant, i va morir.
39 Quan David va sentir que Nabal era mort, digué: «Beneït sigui Jahvè, que ha pres per compte seu l'ofensa que jo havia rebut de Nabal i no ha permès al seu servent que ell mateix es fes justícia. Jahvè ha fet recaure sobre el cap de Nabal el mal que havia fet.» Llavors va trametre algú a fer tractes amb Abigail perquè fos la seva muller. 40 Uns homes de David, doncs, anaren a trobar Abigail a Carmel amb aquest missatge: «David ens envia perquè et vol prendre per muller». 41 Ella es va alçar, es prosternà de cara a terra i digué: «Aquí tens la teva serventa, com una esclava per a rentar els peus dels servents del meu senyor». 42 Després s'alçà de pressa i va muntar en un ase, acompanyada de cinc donzelles. Va seguir els homes de David, i va ser la seva muller.
43 David ja havia pres Ahinóam, —537→ de Jezrael. Totes dues li foren mullers. 44 Saül havia donat la seva filla Micol, esposa de David, a Faltiel, fill de Lais, de Gal·lim.
26 David respecta la vida de Saül.— 1 La gent de Zif van anar a trobar Saül per dir-li: «¿No saps que David està amagat al turó d'Haquilà, al desert?» 2 Saül, amb tres mil homes, els més escollits d'Israel, va baixar al desert de Zif per agafar-hi David. 3 Saül va acampar al turó d'Haquilà, enfront de l'estepa, ran del camí. David, que llavors vivia al desert, en adonar-se que Saül venia a perseguir-lo, 4 va enviar uns quants homes a espiar per saber del cert si Saül venia. 5 Llavors David s'atreví a arribar-se al lloc mateix on Saül havia acampat, i va veure l'indret on Saül descansava junt amb Abner, fill de Ner, comandant del seu exèrcit. Saül dormia al centre, i al seu voltant acampanen les tropes. 6 David va dir a Ahimèlec, l'hitita, i a Abisai, fill de Sarvià, germà de Joab: «¿Qui baixa amb mi al campament de Saül?» Abisai va respondre: «Jo hi baixo».
7 David i Abisai, de nit, van anar fins on eren les tropes. Saül dormia al campament. Tenia la llança clavada en terra al seu capçal. Al seu voltant, jeien Abner i els altres homes. 8 Abisai digué a David: «Avui Jahvè t'ha posat l'enemic a les mans. Vaig a clavar-lo a terra amb la llança, d'un sol cop. No caldrà que li'n doni cap més». 9 David li va respondre: «No el matis pas. ¿Qui quedaria net de culpa, si matés l'Ungit de Jahvè?» 10 I va afegir: «Ho juro per la vida de Jahvè: o Jahvè mateix el farà morir, o arribarà naturalment el dia de la seva mort, o bé el mataran amb ocasió d'una guerra. 11 Jahvè me'n guard, de fer res de mal a l'Ungit de Jahvè amb les meves mans. Pren la llança que té al capçal i el càntir d'aigua, i anem-nos-en». 12 David mateix va agafar la llança del seu capçal i el càntir d'aigua, i se'n va anar. Ningú no ho va veure ni se'n va adonar. No es va despertar ningú, tots dormien. Jahvè havia fet que un son profund els caigués al damunt. 13 David va passar a l'altra banda i s'aturà lluny, dalt del turó. Els separava —538→ un bon tros. 14 Aleshores va escridassar les tropes i Abner: «Abner, no contestes?» Abner va respondre: «Qui ets tu, que crides el rei?» 15 David li va respondre: «Que no ets ningú, tu? Qui hi ha com tu a Israel? perquè, doncs, no vetlles pel rei, el teu senyor? Ha vingut algú per matar al rei, el teu senyor. 16 No està bé, això que has fet. Ho juro per la vida de Jahvè: mereixeríeu tots la mort, perquè no heu guardat el vostre rei, l'Ungit de Jahvè. Mira on és la llança del rei i el càntir d'aigua que tenia al capçal». 17 Llavors Saül, reconeixent la veu de David, va dir: «¿És la teva veu, fill meu?» David li va respondre: «És la meva veu, rei, senyor meu». 18 I va afegir: «Per què el meu senyor persegueix el seu servent? Què he fet? Què han fet de mal les meves mans? 19 Que el rei, el meu senyor, vulgui escoltar les paraules del seu servent: si és Jahvè que t'instiga contra mi, que la flaire d'una ofrena l'assereni; però, si són els homes, seran maleïts de part de Jahvè, perquè avui m'obliguen a allunyar-me i a no compartir l'heretat de Jahvè. És com si em diguessin: «Vés-te'n, adora déus estrangers», 20 Que la meva sang, doncs, no caigui a terra, lluny de la presència de Jahvè. El rei d'Israel ha sortit a perseguir la meva vida com qui persegueix una perdiu per les muntanyes».
21 Saül digué: «He pecat. Torna, fill meu, David; no et faré més mal, després que has tingut tanta consideració a la meva vida. Veig que no sabia què em feia; ha estat gravíssim el meu error». 22 David respongué: «Aquí tens la llança, rei. Que vingui algun dels teus homes a prendre-la. 23 Que Jahvè recompensa a cadascú la seva honradesa i la seva fidelitat: Jahvè t'havia posat a les meves mans, i no he volgut fer res de mal a l'Ungit de Jahvè. 24 I ja que avui he tingut tanta consideració per la teva vida, que Jahvè tingui la mateixa consideració per la meva i m'alliberi de tots els perills», 25 Saül va dir encara a David: «Beneït siguis, fill meu, David. Cada empresa teva serà un nou èxit». Acabat, David se n'anà pel seu camí, i Saül se'n tornà a casa seva.
—539→27 David al país dels filisteus.— 1 David va pensar: «Qualsevol dia cauré a les mans de Saül. No em queda més remei que refugiar-me al país dels filisteus. Així Saül perdrà l'esperança d'agafar-me dins el territori d'Israel, i estaré fora del seu abast». 2 Llavors se'n va anar i va passar-se, amb els sis-cents homes que l'acompanyaven, a Aquís, fill de Maoc, rei de Guet. 3 David, amb els seus homes, cadascun amb la seva família, va viure amb Aquís a Guet. David vivia amb les seves dues dones, Ahinóam, de Jezrael, i Abigail, la muller de Nabal, de Carmel.
4 Informat Saül que David s'havia refugiat a Guet, ja no va tornar més a perseguir-lo. 5 David va dir a Aquís: «Si he trobat gràcia als teus ulls, doneu-me estatge en una de les ciutats dels afores. Per què ha de viure amb tu el teu servent a la ciutat reial?» 6 Aquell mateix dia, Aquís li va donar Siqueleg. Per això, Siqueleg ha estat dels reis de Judà fins al dia d'avui. 7 La temporada que David va viure al país dels filisteus va ser d'un any i quatre mesos.
8 David, amb els seus homes, s'atrevia a infiltrar-se pel país dels guesurites, dels gazerites i dels amalequites. Aquestes són, en efecte, les tribus que habiten la regió de Tèlem, que es troba anant cap a Sur, fins a la terra d'Egipte. 9 Quan David atacava una contrada, no deixava en vida homes ni dones. Prenia les ovelles i les vaques, els ases i els camells, i també els vestits. Fet això, se'n tornava i anava a trobar Aquís. 10 Aquís li preguntava: «On heu fet la ràtzia, avui?» David responia: «Al Nègueb de Judà, al Nègueb de Jerahmeel, al Nègueb dels caïnites.» 11 Ni homes, ni dones no deixava en vida David ni els portava a Guet, pensant: «No fos cas que ens denunciessin». Aquesta manera de fer i de viure va ser la de David tot el temps de la seva estada en terra dels filisteus. 12 Aquís tenia plena confiança en David, pensant: «S'ha fet odiós al seu poble, a Israel, i estarà al meu servei per sempre».
28 Els filisteus es disposen a combatre Israel.— 1 Per aquell temps, els filisteus van reunir els —540→ seus exèrcits per sortir a fer la guerra a Israel. Aquís va dir a David: «Sàpigues que vindràs amb els teus homes a la guerra». 2 David li va respondre: «Ara veuràs el que farà el teu servent». Aquís li va dir: «Seràs el meu guarda personal per tot aquest temps».
Saül consulta una nigromant.— 3 Samuel ja era mort. Tot Israel li havia fet el dol, i l'havien enterrat a Ramà, a la seva ciutat. Saül havia tret del país els nigromants i els endevinaires.
4 Els filisteus, un cop reunits, van anar a acampar a Sunam. Saül, per la seva banda, després d'aplegar tot Israel, va acampar a Gelboè. 5 Quan Saül va veure el campament dels filisteus, es va esglaiar. 6 Va consultar Jahvè, però Jahvè no va respondre, ni per somnis, ni per l'urim, ni pels profetes. 7 Llavors digué als seus oficials: «Busqueu-me una nigromant, que l'aniré a trobar per consultar-la». Els seus oficials li van dir: «N'hi ha una a En-Dor».
8 Saül es va disfressar, posant-se uns altres vestits, i se n'anà amb dos homes més. Arribats de nit on era la dona, Saül li digué: «Per favor, fes-me saber el futur amb el teu art; evoca el mort que et diré». 9 La dona li va respondre: «Mira, ja saps el que ha fet Saül: ha exterminat del país els nigromants i els endevinaires. Per què pares una trampa a la meva vida per fer-me morir?»
10 Saül li va fer aquest jurament per Jahvè: «Et juro, per la vida de Jahvè, que no et passarà res». 11 La dona li va preguntar: «Qui t'haig d'evocar?» Ell li diu: «Evoca'm Samuel». 12 Així que ella va veure Samuel, va llançar un gran crit. Després la dona, dirigint-se a Saül, li digué: «Per què m'has enganyat? Tu ets Saül». 13 Però el rei li va dir: «No tinguis por. Digues què has vist». La dona va respondre: «Veig algú del món diví que puja de la terra». 14 Ell li pregunta: «Quin aspecte té?» Ella contesta: «Puja un ancià, embolcallat amb un mantell». Saül, reconeixent que era Samuel, es va prosternar de cara a terra. 15 Samuel digué a Saül: «Per què has vingut a destorbar-me, evocant-me a mi?» Saül va respondre: «Em —541→ trobo en una situació desesperada: els filisteus em fan la guerra i Jahvè s'ha allunyat de mi; no m'ha respost ni per profetes ni per somnis. Per això, t'he cridat, perquè em comuniquis què haig de fer». 16 Samuel li va dir: «Per què em consultes si Jahvè s'ha apartat de tu, a favor d'un dels teus companys? 17 Jahvè està complint amb tu el que havia anunciat per mi; et pren de les mans el regne per donar-lo a David, el teu company, 18 perquè vas desobeir l'ordre de Jahvè, no executant allò que la seva severitat decretava contra Amalec; per això, avui Jahvè es porta amb tu d'aquesta manera. 19 Junt amb tu, Jahvè deixarà caure també Israel a les mans dels filisteus: demà, tu i el teu fill estareu amb mi, mentre Jahvè posarà a les mans dels filisteus l'exèrcit d'Israel».
20 Immediatament, Saül va caure a terra tan llarg com era, esfereït per les paraules de Samuel. A més, li mancaven les forces, perquè no havia menjat res en tot el dia i en tota la nit. 21 La dona se li va acostar i, veient-lo tan esglaiat, li va dir: «Mira, la teva serventa t'ha escoltat; m'he jugat la vida per fer el que m'havies dit. 22 Escolta, doncs, ara la teva serventa: deixa que et presenti un tros de pa, menja per agafar forces i poder seguir el teu camí». 23 Ell va refusar: «No menjaré res». Tant insistiren els seus oficials junt amb la dona, que va acabar per escoltar-los i s'assegué sobre l'estora. 24 La dona, que tenia a casa un vedell d'establia, el va matar de pressa, va agafar farina, la va pastar i en va coure pans sense llevat. 25 Va presentar-ho a Saül i als seus oficials, i menjaren. Acabat, es van alçar i van marxar aquella mateixa nit.
29 Els filisteus allunyen David— 1 Els filisteus van aplegar totes les seves tropes a Afec. Israel estava acampat a la font de Jezrael. 2 Els senyors dels filisteus avançaven amb les seves tropes, agrupades per centenars i per milers. David, amb els seus homes, avançava a la reraguarda amb Aquís. 3 Els senyors dels filisteus van dir a Aquís: «Què són aquests hebreus?» Aquís els respongué: «¿No —542→ sabeu que és David, un oficial de Saül, rei d'Israel? Ha estat amb mi durant un any o més, i d'ençà del dia que va desertar a favor meu fins avui no li he hagut de tirar res en cara». 4 Els senyors dels filisteus es van irritar contra ell i li van dir «Fora aquest home; que se'n torni al lloc que li has designat. No pot venir amb nosaltres a la guerra; es podria convertir en un traïdor durant la batalla. Què millor per a guanyar-se el favor del seu senyor que oferir-li els caps d'aquests homes? 5 ¿No és David, del qual la gent cantava a les danses:
«Saül ha matat els seus mil | |||
i David els seus deu mil?». |
6 Llavors Aquís va cridar David per dir-li: «T'ho juro per la vida de Jahvè: ets un home honrat i estic content del teu comportament dins les meves tropes. No tinc res a dir contra tu d'ençà del dia que vas venir amb mi fins avui. Però als senyors dels filisteus, no els has caigut en gràcia. 7 Torna-te'n en pau; així no faràs res que desagradi als filisteus». 8 David va preguntar: «Doncs, què he fet? ¿Quina queixa tens del teu servent, des del dia que vaig entrar al teu servei fins avui, perquè no pugui venir a combatre contra els enemics del rei, el meu senyor?» 9 Aquís va respondre: «Tu saps prou que et considero bo com un àngel de Déu. Però els capitostos dels filisteus han ordenat que no pugis amb nosaltres al combat. 10 Demà al matí, doncs, quan et llevis amb els servents del teu senyor que han vingut amb tu, aneu-vos-en al lloc que us he designat. I no em guardis ressentiment, perquè jo tinc bona opinió de tu. Us lleveu, doncs, de bon matí i, així que es faci clar, us en aneu».
11 David i els homes es van llevar de bona hora per marxar a la vetlla del matí i tornar-se'n al país dels filisteus. Els filisteus, per la seva banda, van pujar a Jezrael.
30 Els amalequites saquegen Siqueleg.— 1 Quan, al cap de dos dies, David i els seus homes van arribar a Siqueleg, es van trobar que els amalequites havien fet una incursió al Nègueb i a Siqueleg. Havien atacat Siqueleg i l'havien —543→ incendiada. 2 S'havien endut captives les dones i tots els qui s'hi trobaven, des dels més petits fins als més grans. No van matar homes ni dones, però se'ls van endur i van seguir el seu camí. 3 David arribà amb els seus homes a la ciutat, i la va trobar incendiada. Les seves dones, els seus fills i les seves filles, havien estat enduts captius. 4 Tant David com els homes que anaven amb ell es van posar a plorar amb grans lamentacions, fins que no van tenir més força per a plorar. 5 També les dues dones de David, Ahinóam, de Jezrael, i Abigail, la muller de Nabal, de Carmel, havien estat fetes captives. 6 La situació de David era molt perillosa, perquè la gent ja parlava d'apedregar-lo, de tan exasperats com estaven, pensant cadascú en els seus fills i en les seves filles. Però David es va omplir de confiança en Jahvè, el seu Déu.
David salva els captius.— 7 David va dir al sacerdot Abiatar, fill d'Ahimèlec: «Porta l'efod». Abiatar va portar l'efod a David, 8 i David va consultar Jahvè: «¿Haig de perseguir aquesta càfila? L'atraparé?» Li va respondre: «Persegueix-la; l'atraparàs i donaràs la llibertat als captius».
9 De seguida, David, amb els sis-cents homes que l'acompanyaven, va emprendre la marxa fins arribar al torrent de Besor. 10 D'allà, David, amb quatre-cents homes, es va llançar a l'encalç, mentre dos-cents, que se sentien massa cansats per a passar el torrent, es van quedar. 11 Més enllà, van trobar un home egipci abandonat a ple camp, que van presentar a David. Li van oferir pa, i va menjar, i li donaren aigua per a beure. 12 També li donaren un tros de pa de figues seques i dos raïms de panses. Havent menjat, es va reanimar. Feia tres dies i tres nits que no tastava pa ni bevia aigua. 13 David va preguntar-li: «¿De qui ets i d'on ets, tu?» Respongué: «Sóc un jove egipci, esclau d'un amalequita. El meu amo em va abandonar fa tres dies, perquè em vaig posar malalt. 14 Hem fet una incursió al Nègueb dels quereteus, i al de Judà, i també al Nègueb de Caleb, i hem incendiat Siqueleg». —544→ 15 David li digué: «¿Ens conduiràs vers aquesta càfila?» Ell respongué: «Jura per Déu que no em mataràs ni em posaràs a les mans del meu amo, i jo et conduiré vers aquesta càfila». David li ho va jurar.
16 Ell l'hi va conduir, i els van trobar escampats per tota la plana, menjant, bevent i ballant per celebrar el gran botí que havien pres del país dels filisteus i del país de Judà. 17 L'atac de David va durar des del crepuscle fins al vespre de l'endemà. No se'n va escapar ni un, llevat de quatre-cents joves que van fugir muntats en camells. 18 David va rescatar tot el que Amalec havia pres, i també les seves dues mullers. 19 No es va trobar a faltar res, ni coses petites ni grans, ni cap dels fills ni de les filles, res del botí ni de tot allò que els havien pres; David ho recuperà tot. 20 Llavors van agafar tots els ramats, bens i vaques, ho van presentar tot al seu davant i deien: «És el botí de David».
21 Després David se'n va anar a trobar els dos-cents homes que s'havien sentit massa cansats per continuar amb David, i que ell havia fet quedar al torrent de Besor. Ells sortiren a rebre David i la seva gent. David se'ls apropà i els saludà amablement. 22 Llavors tots els homes de mala mena i els brètols que anaven amb David van començar a dir: «Com que no han vingut amb nosaltres, no els donarem res del botí que hem pres. Només, a cadascú, la dona i els fills. Que els prenguin i que se'n vagin». 23 Però David digué: «No feu això, després que Jahvè ens ho ha donat i ens ho ha guardat, i després que ha posat a les nostres mans aquella càfila que havia vingut contra nosaltres. 24 ¿Qui pot escoltar això que dieu? No tindran pas menys que nosaltres. Tanta part hi ha de tenir el qui mena el combat com el qui guarda l'equipatge. Ho compartiran junts». 25 D'aquell dia endavant, va quedar establert això com un estatut permanent d'Israel, que encara avui és observat.
26 David, un cop arribat a Siqueleg, va enviar una part del botí als ancians de Judà i als seus parents, amb aquestes paraules: «Aquí teniu un present per a vosaltres, del botí que hem pres als enemics —545→ de Jahvè». 27 Va enviar-ne als de Betul, als de Ramat-Nègueb, de Jeter, 28 d'Aroer, de Sefamot, d'Estemó, 29 als de Carmel, als dels pobles de Jerahmeel, i dels pobles dels cainites, 30 als d'Hormà, de Bor-Asan, d'Atac 31 i d'Hebron, i a tots els altres llocs que David havia freqüentat amb els seus homes.
31 Saül i els seus fills moren a la batalla de Gelboè.— 1288Així que els filisteus començaren la batalla contra Israel, els israelites fugiren davant dels filisteus i queien ferits o morts per la muntanya de Gelboè. 2 Els filisteus van perseguir Saül i els seus fills, i van matar Jonatàs, Abinadab i Melquisuè, fills de Saül. 3 Després van dirigir el pes de la batalla contra Saül. Descobert pels arquers, es va desmoralitzar a la vista d'ells 4 i va demanar al seu escuder: «Desembeina l'espasa i clava-me-la, no sigui que vinguin aquests incircumcisos i em matin ells; fóra una vergonya per a mi». L'escuder no va voler-ho fer, de tanta por que tenia. Aleshores Saül va agafar l'espasa i s'hi va deixar caure a sobre. 5 Quan l'escuder va veure que Saül era mort, es deixà caure també sobre la seva espasa i va morir amb ell. 6 Així, Saül, els seus fills, el seu escuder i tots els seus homes, van morir plegats aquell dia. 7 Els israelites que vivien a l'altra banda de la vall i a l'altra banda del Jordà, en veure que Israel havia fugit i que Saül i els seus fills eren morts, van abandonar els pobles i les ciutats i es van escapar. Els filisteus s'hi establiren.
8 L'endemà, quan els filisteus anaren a prendre les despulles dels caiguts, van trobar Saül i els seus tres fills morts a la muntanya de Gelboè. 9 Li van tallar el cap i el despullaren de les seves armes, i ho van enviar a fer la ronda per tot el país dels filisteus, con anunci de la bona nova als seus ídols i al seu poble. 10 Les armes de Saül van quedar dipositades al temple d'Astarté, i el cadàver, penjat a les muralles de Bet-San.
11 Quan els habitants de Jabés de Galaad van sentir dir el que els filisteus havien fet amb Saül, 12 van sortir tots els valents i, després de caminar tota la nit, van prendre el cadàver de Saül i els —546→ cadàvers dels seus fills de les muralles de Bet-San. Arribats a Jabés de Galaad, els van cremar. 13 Agafaren els ossos i els van enterrar a Jabés, sota el tamariu. Després feren un dejuni de set dies.
1 David és informat de la mort de Saül i de Jonatàs.— 1 Després de la mort de Saül, David, tornant de derrotar els amalequites, va quedar-se dos dies a Siqueleg. 2 El tercer dia arribà un home del campament de Saül. Duia els vestits esquinçats i el cap ple de terra. En arribar davant David, es va prosternar de cara a terra. 3 David li digué: «¿D'on véns?» Ell li respon: «He fugit del campament d'Israel». 4 David li diu: «Com ha anat això? Conta-m'ho». Ell li respon: «Tothom ha fugit del combat. Però n'han caigut i n'han mort molts. Saül i el seu fill Jonatàs també són morts». 5 David va preguntar al jove que li portava la nova: «¿Com ho saps que Saül i el seu fill Jonatàs són morts?» 6 El jove li contestà: «Em trobava casualment a la muntanya de Gelboè, i m'adono que Saül era allà, repenjat a la seva llança. Els soldats l'encalçaven amb els carros. 7 Es va girar i, en veure'm, va cridar-me. Jo li vaig respondre: «Aquí em tens», Em preguntà: «Qui ets tu?» Li responc: «Sóc un amalequita». 9 Ell em diu: «Vine, mata'm; ja no em puc valer i encara tinc en mi tota la vida». 10 Jo que m'acosto i el mato, sabent que ja no viuria després de la caiguda289. Llavors vaig agafar la diadema del seu front i el braçalet que duia al braç, i els he portats aquí, al meu senyor». 11 David es va esquinçar els vestits. Tots els homes que eren amb ell feren igual. 12 Entre planys i plors, van dejunar fins al vespre, fent dol per Saül i pel seu fill Jonatàs, pel poble de Jahvè i per la casa d'Israel, que havien caigut morts a la guerra.
13 Després David va dir al jove que li havia comunicat la nova: «D'on ets, tu?» Va respondre: «Sóc fill d'un foraster amalequita». 14 David —547→ li diu: «¿Com t'has atrevit a matar l'Ungit de Jahvè?» 15 Llavors David va cridar un dels joves, i li digué: «Tira't sobre ell i mata'l». I el va matar d'un sol cop. 16 David va dir: «Tu mateix ets responsable de la teva sang. Ets tu qui has declarat contra teu dient: «Sóc jo qui he matat l'Ungit de Jahvè».
Complanta de David.— 17 Elegia amb què David va plànyer Saül i el seu fill Jonatàs. 18 Per tal d'ensenyar-la als fills de Judà —l'anomenen l'Arc—, es troba al llibre del Just. Digué:
19 «L'esplendor d'Israel | |||
ha mort sobre la teva serralada. | |||
Ah, com han caigut els herois! | |||
20 No ho comuniqueu a Guet, | |||
no en publiqueu la nova | |||
pels carrers d'Ascalon, | |||
que no se n'alegrin les filles dels filisteus, | |||
que no ho celebrin les filles d'incircumcisos. | |||
21 Muntanyes de Gelboè, | |||
que no caiguin damunt vostre, | |||
ni pluja ni rosada, | |||
camps coberts de foscor, | |||
on ha estat deshonrat | |||
l'escut dels valents! | |||
L'escut de Saül no era untat amb oli, | |||
22 sinó amb la sang de les víctimes, | |||
amb el greix dels valents. | |||
L'arc de Jonatàs no es feia mai enrera, | |||
l'espasa de Saül mai no tornava sense res. | |||
23 Saül i Jonatàs, amables, encisadors! | |||
Ni en la vida ni en la mort no s'han separat, | |||
més lleugers que les àguiles, | |||
més forts que els lleons! | |||
24 Filles d'Israel, ploreu per Saül, | |||
ell que us vestia de carmí i de teles fines; | |||
ell que guarnia d'or | |||
els vostres vestits. | |||
25 Ah, com han caigut els valents! | |||
Enmig del combat, ha mort Jonatàs | |||
sobre la teva serralada. | |||
26 Quina pena tinc per tu, | |||
germà meu, Jonatàs, | |||
que tant m'encisaves! | |||
L'amor que em tenies era més admirable | |||
que l'amor de les dones. | |||
27 Ah, com han caigut els valents, | |||
com s'han perdut els grans guerrers!» |
—548→
2 David és ungit rei de Judà.— 1 Després d'això, David va fer aquesta consulta a Jahvè: «¿Pujo en una de les ciutats de Judà?» Jahvè va contestar-li: «Puja-hi». David preguntà: «On pujo?» Respongué: «A Hebron». 2 David va pujar-hi amb les seves dues dones, Ahinóam, de Jezrael, i Abigail, la muller de Nabal, de Carmel. 3 Pel que fa als homes que eren amb ell, David també va fer-los pujar cadascun amb la seva família, i es van instal·lar als voltants d'Hebron. 4 Llavors van anar-hi els homes de Judà i van ungir David com a rei sobre la casa de Judà. Quan va arribar a David la nova que la gent de Jabés de Galaad havien enterrat Saül, 5 va enviar-los uns missatgers per dir-los: «Beneïts de Jahvè, vosaltres que heu fet amb Saül, el vostre senyor, aquesta bona obra d'enterrar-lo! 6 Que Jahvè us ompli sempre dels seus favors. Per la meva part, jo us faré també tant de bé com sàpiga, perquè heu fet aquesta acció. 7 Animeu-vos, sigueu valents: Saül, el vostre senyor, és mort, però la casa de Judà m'ha ungit com a rei seu».
Abner fa rei d'Israel Isbaal.— 8 Abner, fill de Ner, cap de l'exèrcit de Saül, va prendre Isbaal, fill de Saül, el va portar a Mahanaim 9 i el va fer rei de Galaad, d'Aser, de Jezrael, d'Efraïm, de Benjamí i de tot Israel. 10 Isbaal, fill de Saül, tenia quaranta anys quan va ser fet rei d'Israel. Va regnar dos anys. Només la casa de Judà s'havia sotmès a David. 11 El temps que David fou rei a Hebron, sobre la casa de Judà, va ser de set anys i sis mesos.
S'allarga la guerra entre Israel i Judà.— 12 Abner, fill de Ner, amb els homes d'Isbaal, fill de Saül, va sortir de Mahanaim cap a Gabaon. 13 També Joab, fill de Sarvià, va sortir d'Hebron amb els homes de David, i es van trobar a la piscina de Gabaon. Els uns s'assegueren en un costat de la piscina i els altres a l'altre. 14 Abner va dir a Joab: «Els joves —549→ podrien jugar davant nostre». Joab digué: «Que juguin». 15 En van sortir dotze de Benjamí, de la part d'Isbaal, fill de Saül, i dotze d'entre els homes de David. 16 Però cadascun va agafar pel cap el seu competidor, mentre li clavava l'espasa al costat, i van caure plegats. Per això, van donar a aquell lloc el nom d'Helcat-ha-Sadim, que es troba a Gabaon.
17 Aquell dia, la lluita va ser més aspra que mai, i Abner i els homes d'Israel van ser vençuts pels homes de David. 18 Els tres fills de Sarvià, Joab, Abisai i Asael, eren allà tots tres. Asael era lleuger com una daina. 19 Asael perseguia Abner, i no es decantava a dreta ni a esquerra. 20 Abner va girar-se endarrera i li va dir: «Ets Asael, tu?» Li respongué: «Sóc jo». 21 Abner li diu: «Aparta't a dreta o a esquerra, emprèn-te-les amb algun dels joves i emporta-te'n les despulles». Però Asael no volgué apartar-se del seu darrera. 22 Abner va tornar a dir a Asael: «Surt del meu darrera. ¿Per què t'he d'estenallar a terra? ¿Com podré aixecar la cara davant el teu germà Joab?» 23 Com que ell no volia retirar-se, Abner li clavà al ventre la culata de la llança, de manera que li va sortir la llança pel darrera. Allà va caure, i allà mateix va morir. Tothom qui passava per l'indret on havia caigut mort s'aturava.
24 Quan el sol es ponia, Joab i Abisai, que corrien a l'encalç d'Abner, van arribar al turó d'Ammà, enfront de Guié, camí del desert de Gabaon. 25 D'altra banda, els benjaminites, que s'havien aplegat formant grup darrera Abner, es van aturar dalt d'un turó. 26 Abner va cridar a Joab: «¿No pararà mai l'espasa d'anar devorant? ¿No saps que al final té un gust amarg? ¿Què esperes a dir a la gent que pari de perseguir els seus germans?» 27 Joab va respondre: «Ho juro per la vida de Jahvè: si no arribes a parlar, segur que la gent no haurien parat fins a la matinada de perseguir-se els uns als altres». 28 Llavors, a un toc de trompeta de Joab, tothom es va aturar, i no van perseguir més Israel ni van tornar a combatre.
29 Tota aquella nit, Abner i els seus homes van estar caminant per l'Arabà, van travessar —550→ el Jordà i, passant per tot el Betron, arribaren a Mahanaim, 30 Joab no va perseguir més Abner, i va aplegar tota la gent. Mancaven dinou homes, d'entre la gent de David, a més d'Asael. 31 Però els de David havien mort tres-cents seixanta homes de Benjamí, d'entre les tropes d'Abner. 32 S'endugueren Asael i el van enterrar al sepulcre del seu pare, que es trobava a Bet-Lèhem. A Joab i als seus homes, després de caminar tota la nit, se'ls va fer de dia a Hebron.
3 1 La guerra entre la casa de Saül i la casa de David s'allargava. Però David s'anava enfortint, mentre s'afeblia la casa de Saül.
Els primers fills de David.— 2 Mentre s'estava a Hebron, David va tenir fills: el seu primogènit fou Ammon, fill d'Ahinóam, de Jezrael; 3 el segon, Queleab, fill d'Abigail, la dona de Nabal, de Carmel; el tercer, Absalom, fill de Maacà, filla de Tolmai, rei de Guesur; 4 el quart, Adonies, fill d'Haguit; el cinquè, Safaties, fill d'Abital, 5 i el sisè, Jetraam, fill d'Eglà, muller de David. Tots aquests li van néixer a Hebron.
Abner trenca amb Isbaal i ajuda David.— 6 Mentre durava la guerra entre la casa de Saül i la casa de David, Abner era l'home més poderós de la casa de Saül. 7 Saül havia tingut una concubina anomenada Resfà, filla d'Aià, Un dia Isbaal va dir a Abner; «¿Per què tens tractes amb la concubina del meu pare?» 8 Abner s'enfurismà en sentir aquestes paraules d'Isbaal i li digué: «¿Que potser sóc un cap de gos, jo? Per pura misericòrdia amb la casa de Saül, el teu pare, i amb els seus germans i amics, t'he posat fora de l'abast de David, ¿i ara em retreus qüestions de dones? 9 Que Déu faci a Abner tal cosa i tal altra, si no executo a favor de David el que Jahvè li ha jurat: 10 prendre el reialme de la casa de Saül i establir el tron de David tant sobre Israel com sobre Judà, des de Dan fins a Beer-Sabé».
11 Isbaal no li pogué respondre res, de por que li tenia, 12 i Abner va enviar missatgers a David amb aquesta proposta: «Fes un pacte amb mi i t'ajudaré a —551→ fer que tot Israel es posi a favor teu». 13 Ell va dir: «Bé, faré un pacte amb tu, però t'exigeixo una sola cosa: no em veuràs la cara, si no em portes Micol, la filla de Saül, quan vinguis a veure'm». 14 David envià missatgers a Isbaal, fill de Saül, per dir-li: «Dona'm la meva muller Micol, que vaig guanyar-me amb cent prepucis dels filisteus». 15 Isbaal va enviar Abner a prendre-la al seu marit Faltiel, fill de Lais. 16 El seu marit la va acompanyar, caminant i plorant al seu darrera fins a Bahurim, on Abner li digué: «Vés, torna-te'n». Ell se'n tornà.
17 Abner va parlamentar amb els ancians d'Israel i els digué: «Ja fa temps que esteu desitjant tenir David per rei. 18 Feu-ho d'una vegada. Jahvè va pronunciar a favor de David aquest oracle: Per les mans de David, el meu servent, deslliuraré el meu poble d'Israel del poder dels filisteus i de tots els seus enemics». 19 Abner va parlar també amb la gent de Benjamí, i després va anar a trobar David a Hebron per comunicar-li en detall quins eren els desigs d'Israel i de tota la casa de Benjamí.
20 Abner, doncs, anà a trobar David a Hebron, amb vint homes, i David va convidar a taula Abner i els seus vint acompanyants. 21 Abner va declarar a David «Faré els passos necessaris per aplegar tot Israel entorn del rei, el meu senyor, perquè pactin amb tu, i puguis ser el rei de tots, tal com desitges». David s'acomiadà d'Abner, i Abner se'n va anar en pau.
Joab mata Abner.— 22 Però els homes de David i de Joab tornaven d'una ràtzia, portant un gran botí. Abner ja no era amb David a Hebron; després d'acomiadar-lo, se n'havia anat en pau. 23 Arribat, doncs, Joab amb tot l'exèrcit que anava amb ell, li van donar aquesta notícia: «Abner, fill de Ner, ha vingut a veure el rei, i el rei l'ha acomiadat, i se n'ha anat en pau». 24 Joab va anar a trobar el rei per dir-li: «Què has fet? Ha vingut Abner. ¿Per què l'has deixar marxar, i se n'ha anat en pau? 25 ¿No saps com és de pervers Abner, fill de Ner? Segur que ha vingut amb la intenció d'enganyar-te, de conèixer la teva situació i de —552→ saber tot el que fas». 26 Sortint de parlar amb David, Joab va enviar missatgers a Abner, els quals el feren tornar des del pou de Sirà sense que David ho sabés.
27 Tornat Abner a Hebron, Joab va fer-lo retirar cap al costat de la porta com per parlar-li en secret. Allí li va donar el cop mortal al ventre, com a venjança per la sang del seu germà Asael.
Dol de David.— 28 Quan David ho va saber va dir: Jo i el meu tron som eternament innocents davant Jahvè de la sang d'Abner, fill de Ner. 29 Que recaigui sobre el cap de Joab i sobre tota la casa del seu pare. Que mai no faltin a la família de Joab els qui pateixin d'escolament, ni els leprosos, ni els qui vagin amb crosses, ni els qui caiguin morts amb l'espasa, ni els qui passin fam». 30 Joab i el seu germà Abisai van matar Abner perquè ell havia matat Asael, germà d'ells, a Gabaon, en el combat. 31 David va manar a Joab i a tots els qui eren amb ell: «Esquinceu-vos els vestits, i vestiu-vos de sac negre, en senyal de dol per Abner». El rei David anava ell mateix darrera el fèretre. 32 Enterraren Abner a Hebron. El rei, vora el sepulcre d'Abner, va plorar amargament, i tot el poble plorà. 33 Llavors el rei va cantar aquesta complanta sobre Abner:
«¿Havia de morir Abner com mor un estúpid? | |||
Mai ningú no t'havia lligat les mans, | |||
ni t'havia encadenat els peus. | |||
Has caigut com els qui cauen | |||
davant d'un criminal». |
I tot el poble continuava plorant per ell.
35 Acabat, volien que David prengués aliment mentre era de dia. Però David féu aquest jurament: «Que Déu em faci tal cosa i tal altra, si tasto pa o cap altra cosa abans de la posta del sol». 36 Tothom ho va notar i els va semblar bé, com els semblava bé tot allò que feia el rei. 37 Aquell dia, tota la gent i tot Israel van veure que no havia estat per ordre del rei que havien donat mort a Abner, fill de Ner. 38 El rei va dir als seus oficials: «¿No sabeu que avui ha caigut un dels grans homes d'Israel? 39 Pel que fa a mi, no sóc dur, tot i tenir —553→ l'unció reial; aquests homes, fills de Sarvià, són més durs que no pas jo. Que Jahvè doni als qui han fet aquest mal la paga merescuda».
4 Mort d'Isbaal. David castiga el crim.— 1 Quan Isbaal, fill de Saül, va saber que Abner havia mort a Hebron, perdé el control dels seus poders, i tot Israel es va consternar. 2 El fill de Saül tenia dos capitans de banda: Baanà i Recab, fills de Remmon de Beerot, dels fills de Benjamí. Beerot, en efecte, era atribuïda a Benjamí. 3 Els beerotites havien fugit a Guetaim, on han residit com a forasters fins avui.
4 Jonatàs, fill de Saül, havia tingut un fill que era esguerrat dels peus. Tenia cinc anys quan va arribar de Jezrael la nova de Saül i Jonatàs. La seva dida se'l carregà i va fugir, però en la seva precipitació per fugir, l'infant va caure i va quedar coix. Es deia Meribaal.
5 Un dia, al moment de més calor, els fills de Remmon de Beerot, Recab i Baanà, van atrevir-se a entrar a casa d'Isbaal mentre ell estava jaient, fent la migdiada. 6 La portera de la casa, que netejava el blat, s'havia ensopit i dormia. Recab i el seu germà Baanà van passar d'amagat. 7 Entraren a la casa mentre ell estava ajagut al llit, dins la seva alcova, i el van matar d'un sol cop, tallant-li el cap. S'endugueren el cap i se'n van anar pel camí de l'Arabà caminant tota la nit. 8 Van portar el cap d'Isbaal a David, a Hebron, i li digueren: «Aquí tens el cap d'Isbaal, fill de Saül, fill del teu enemic que et volia matar. Avui Jahvè ha fet justícia a favor del meu senyor, el rei, contra Saül i els seus successors». 9 David va respondre a Recab i al seu germà Baanà, fills de Remmon de Beerot: «Ho juro per la vida de Jahvè, que m'ha salvat la vida de tots els perills: 10 el qui em va anunciar que Saül era mort, es creia que venia a portar-me bones noves, però jo el vaig agafar i el vaig matar a Siqueleg, com a recompensa pel que ell considerava una bona nova. 11 Amb més raó, quan uns culpables han matat un home innocent a casa seva, al seu llit, ¿creieu, doncs, que no us demanaré compte de la sang que han vessat les —554→ vostres mans, i no us faré desaparèixer de la terra?» 12 David va donar una ordre als seus homes, i els van matar. Després van tallar-los les mans i els peus, i els van penjar prop de la piscina d'Hebron. El cap d'Isbaal, l'enterraren a la tomba d'Abner, a Hebron.
5 David, rei d'Israel, conquista Jerusalem.— 1290 Llavors, totes les tribus d'Israel es van presentar a David, a Hebron, i li van parlar així: «Nosaltres som os dels teus ossos i carn de la teva carn. 2 En altre temps, quan Saül era el nostre rei, eres tu qui dirigies les campanyes d'Israel, i Jahvè va dir-te: «Tu pasturaràs el meu poble i seràs el príncep d'Israel». 3 Havent-se presentat al rei tots els ancians d'Israel, a Hebron, el rei David va fer un pacte amb ells davant Jahvè, a Hebron, i van ungir David com a rei d'Israel. 4 David tenia trenta anys quan fou rei, i va regnar quaranta anys. 5 A Hebron; fou rei de Judà set anys i sis mesos, i durant trenta-tres anys fou rei d'Israel i de Judà a Jerusalem.
6291 El rei amb els seus homes va emprendre la marxa sobre Jerusalem, contra els jebuseus que habitaven dins el país. Havien dit a David: «Aquí, no hi entraràs. Els cecs i els coixos et faran fora». Volent dir: «Aquí, David no hi entrarà». 7 Però David s'apoderà de la fortalesa de Sió, que és la ciutat de David292.
8 Aquell dia, David havia declarat: «El qui ataqui els jebuseus i pugi pel canal...» Pel que fa als coixos i als cecs, David els odia de cor. Per això, diuen: «Ni cecs ni coixos no entraran al temple». 9 David va instal·lar-se a la fortalesa, que van anomenar Ciutat de David, i va aixecar una muralla a tot el voltant, des de Mel·ló cap a l'interior. 10 La grandesa de David creixia més i més: Jahvè, Déu dels exèrcits, l'afavoria.
11293 El rei de Tir, Hiram, va enviar missatgers a David, amb fusta de cedre, fusters i picapedrers, per construir-li un palau. 12 David va saber que Jahvè l'havia fet definitivament —555→ rei d'Israel i que enaltia el seu reialme per amor del seu poble d'Israel.
David augmenta el seu harem.— 13 Un cop a Jerusalem, vingut d'Hebron, David va prendre encara més concubines i mullers. Fills i filles augmentaren la família de David. 14 Aquests són els noms dels que li van néixer a Jerusalem: Sammué, Sobab, Natan, Salomó, 15 Jebahar, Elisué, Néfeg, Jafié, 16 Elisamà, Eljadà i Elifàlet.
Derrotes dels filisteus. 17294 Els filisteus, en saber que havien ungit David com a rei de tot Israel, van pujar tots a perseguir-lo. David ho va saber i va baixar a la fortalesa. 18 Arribaren els filisteus i es van escampar per la vall de Rafaïm. 19 Llavors David va consultar Jahvè: ¿Pujo contra els filisteus?» Jahvè li va respondre: «Puja-hi, que els posaré a les teves mans». 20 David va arribar-se a Baal-Farasim i allà els va derrotar. Després va dir: «Davant meu, Jahvè ha partit els rengles dels meus enemics com qui parteix l'aigua». Per això, anomenaren aquell lloc Baal-Farasim. 21 Els filisteus van abandonar allà els seus ídols, i David amb els seus homes se'ls emportà.
22 Els filisteus van pujar encara una altra vegada i s'escamparen per la vall de Rafaïm. 23 Quan David va consultar Jahvè, li va respondre: «No pugis a atacar-los de cara; fes la volta i ataca'ls per davant de Bacaïm. 24 Quan sentis un trepig sobre els cims de Bacaïm, dóna't ànsia, perquè serà quan Jahvè haurà sortit davant teu per vèncer els filisteus». 25 David va fer exactament com Jahvè li havia manat, i va derrotar els filisteus des de Gabaon a l'entrada de Gàzer.
6 Trasllat de l'arca de l'aliança a Jerusalem.— 1295 David va reunir encara tots els millors d'Israel: trenta mil homes. 2 Posant-se en camí amb tot el poble que l'acompanyava, va dirigir-se a Baalà de Judà per transportar d'allà l'arca de Déu, designada pel nom de Jahvè-Sabaot que seu sobre els querubins. 3 Van carregar l'arca de Déu en un carro nou, i la portaren de la casa d'Abinadab, que es troba dalt del —556→ turó. Ozà i Ahió, fills d'Abinadab, conduïren el carro 4 amb l'arca de Déu; Ahió anava davant de l'arca. 5 David i tota la casa d'Israel dansaven davant Jahvè amb totes les seves forces, cantant al so de cítares, arpes, timbals, sistres i platerets. 6 Arribats a l'era de Nacon, Ozà va acostar la mà per aguantar l'arca de Déu, veient que els bous la feien decantar, 7 però Jahvè es va enutjar contra Ozà: Déu el va castigar allà mateix pel seu atreviment, i allà va morir, vora l'arca de Déu. 8 A David, li va saber greu que Jahvè hagués infligit a Ozà un càstig així, i aquell lloc ha estat anomenat Fares-Ozà fins al dia d'avui.
9 Aquell dia, David va tenir por de Jahvè, i pensava «¿Com pot entrar a casa meva l'arca de Jahvè?» 10 No volgué dur, doncs, l'arca de Jahvè a casa seva, a la ciutat de David, sinó que la va fer portar a casa d'Obed-Edom, que era de Guet. 11 Feia tres mesos que l'arca de Jahvè era a casa d'Obed-Edom, de Guet, quan Jahvè va beneir Obed-Edom i tota la seva casa. 12 Va arribar al rei David aquesta nova: «Jahvè ha beneït la casa d'Obed-Edom i tot el que li pertany, gràcies a l'arca de Déu». Llavors David va disposar el trasllat de l'arca de Déu, en to de festa, de la casa d'Obed-Edom a la ciutat de David. 13 Quan els qui portaven l'arca havien fet sis passes, sacrificava ell un vedell i un moltó gras. 14 David saltava amb tota la seva força davant Jahvè, cenyit simplement amb un efod de lli. 15 Tant David com tota la casa d'Israel transportaven l'arca de Jahvè entre aclamacions i al so dels corns. 16 Quan l'arca de Jahvè arribava a la ciutat de David, Micol, la filla de Saül, estava mirant per la finestra i, en veure el rei David saltant davant Jahvè, el va menysprear interiorment. 17296 Portaren, doncs, l'arca, i la van col·locar al seu lloc dintre el tabernacle que David li havia preparat. David va oferir holocaustos i víctimes de comunió, davant Jahvè. 18 En acabar d'oferir els holocaustos i les víctimes de comunió, David va beneir el poble en nom de Jahvè-Sabaot. 19 Llavors va distribuir a tot el poble, a tota la multitud d'Israel, tant als homes com —557→ a les dones, una coca a cadascú, un tall de rostit i un panet de panses. Després tota la gent se'n va anar, cadascú a casa seva.
Saül no tindrà descendents.— 20 Quan David se'n tornà per beneir la seva família, Micol, la filla de Saül, va sortir a rebre'l dient-li: «Quina manera de fer-se respectar el rei d'Israel, descobrint-se avui a la vista de les seves criades i dels seus súbdits, igual com es descobreix un qualsevol de no res». 21 David li va contestar: «Ho juro per la vida de Jahvè: estic encara disposat a dansar a la presència de Jahvè, que m'ha elegit amb preferència al teu pare i a tota la seva família i m'ha fet príncep d'Israel, el poble de Jahvè. Estic disposat a dansar a la presència de Jahvè sa i a mostrar-me encara més senzill. Seré menyspreable als teus ulls, però pel que fa a les criades de qui parles, no em perdran el respecte». 22 Micol, la filla de Saül, va morir sense haver tingut cap fill.
7 Promesa de Jahvè a David. Profecia de Natan297.— 1 El rei vivia ja a casa seva. Jahvè finalment li havia concedit el repòs, lliure de tots els enemics que l'envoltaven. 2 Llavors el rei va dir al profeta Natan: «Ja ho veus, jo visc en una casa de cedre, mentre que l'arca de Déu habita sota una lona». 3 Natan va respondre al rei: «Fes tot el que desitgis; Jahvè t'ajudarà». 4 Aquella mateixa nit, Natan va rebre aquesta paraula de Jahvè: 5 «Vés a dir al meu servent David: això diu Jahvè: ¿Ets tu qui m'has de construir un a casa perquè jo hi habiti? 6 Des del dia que vaig fer pujar els israelites d'Egipte fins avui, mai no he habitat en cases; anava d'un lloc a l'altre en una tenda, en un envelat. 7 A tot arreu on he anat amb els israelites, ¿he fet mai retret a cap dels jutges d'Israel, a qui vaig encomanar de conduir el meu poble d'Israel, dient que no m'hagin construït una casa de cedre? 8 Digues, doncs, al meu servent David: això diu Jahvè-Sabaot: Jo t'he tret de la vida de pastor, d'anar darrera els ramats, per fer-te príncep d'Israel, el meu poble; 9 t'he guardat en totes les teves empreses i he exterminat tots els teus enemics; —558→ t'he donat una celebritat comparable a la dels més famosos de la terra; 10 he destinat un lloc per al meu poble d'Israel; l'hi he implantat, hi habita, i ningú no l'inquietarà, els malvats ja no el molestaran com abans, 11 com als dies que vaig instituir jutges per governar el meu poble d'Israel. Li concediré el repòs, lliure de tots els enemics. Jahvè t'engrandirà, Jahvè et farà un casal. 12 I quan arribi la teva hora, quan reposis ja vora els teus pares, et donaré per successor el teu descendent298, sortit de les teves entranyes, i refermaré el seu reialme. 13 Ell dedicarà al meu nom una casa, i jo refermaré per sempre més el tron del seu reialme299. 14300 Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill. Si es porta malament, el castigaré amb bastonades d'homes, amb cops de fills d'home, 15 però no em desdiré del meu amor, com me n'he desdit amb Saül, el teu predecessor. 16 El teu casal i el teu reialme duraran per sempre davant meu; el teu tron es mantindrà per sempre».
17 Així ho digué Natan a David; li va comunicar totes les paraules d'aquesta visió.
Acció de gràcies de David.— 18 301Aleshores el rei David va entrar a asseure's, a la presència de Jahvè i va dir: «¿Qui sóc jo, Senyor Jahvè, i què és la meva casa perquè m'hàgiu fet arribar fins aquí? 19 Però encara us sembla poca cosa, Senyor Déu, i parleu també de la casa del vostre servent per als temps llunyans, com quil respon a un home, Senyor Déu. 20 ¿Què més podria dir-vos encara David? Vós coneixeu el vostre servent, Senyor Déu. 21 Per amor del vostre servent, seguint el vostre cor, heu tingut l'esplendidesa de fer-ho saber al vostre servent. 22 Sou gran, Senyor Déu; no hi ha ningú com vós; fora de vós no hi ha déu capaç de fer el que nosaltres hem sentit contar. 23 I quina altra nació hi ha a la terra com el vostre poble, com Israel! Déu ha anat a redimir-lo per fer-ne el seu poble, per donar-li el seu nom, per fer amb ells coses grans i prodigioses, per expulsar del seu davant pobles i divinitats. 24 Vós us heu fet vostre el poble d'Israel perquè sigui per sempre el vostre poble; vós, Jahvè, us heu fet el seu Déu. 25 Ara, —559→ doncs, Jahvè Déu, manteniu per sempre més la paraula que heu pronunciat sobre el vostre servent i la seva dinastia, i compliu el que heu promès. 26 El vostre nom serà gran per sempre més, quan diguin: «Jahvè-Sabaot és Déu d'Israel» I la dinastia del vostre servent David es mantindrà davant vostre, 27 perquè vós, Jahvè-Sabaot, Déu d'Israel, heu fet al vostre servent aquesta revelació: «Jo t'edificaré un casal». És per això que el vostre servent s'ha atrevit a adreçar-vos aquesta pregària. 28 Cert, Senyor Déu, que vós sou Déu, i que les vostres paraules són veritat. Ja que heu comunicat, doncs, al vostre servent aquesta bona paraula, 29 digneu-vos ara a beneir la dinastia del vostre servent, perquè perduri sempre davant vostre. Sou vós, Senyor Déu, qui heu parlat, i per la vostra benedicció la dinastia del vostre servent serà per sempre beneïda».
8 Expansió del reialme de David. Els filisteus.— 1302 Després d'això, David va atacar els filisteus i els va sotmetre. Així va prendre el domini de la costa de les mans dels filisteus.
Els moabites.— 2 Després va vèncer els moabites i, ajaguts a terra, els va mesurar al cordill: va destinar a la mort la mida de dos cordills i en va deixar viure la mida d'un. Els moabites van ser vassalls tributaris de David.
Els arameus.— 3 David va vèncer també Hadadèzer, fill de Rohob, rei de Sobà, quan anava a establir el seu poder sobre el riu. 4 David li va prendre mil set-cents combatents dels carros de guerra i vint mil d'infanteria. Va inutilitzar el garró de tots els cavalls de tir, i no en reservà sinó cent. 5 Quan els arameus de Damasc van arribar per auxiliar Hadadèzer, rei de Sobà, David en va abatre vint-i-dos mil. 6 David, aleshores, va posar guarnicions a Damasc, i els arameus van ser vassalls tributaris de David. En tot el que emprenia, Jahvè el feia sortir victoriós. 7 David va prendre els escuts d'or que portaven els homes d'Hadadèzer i se'ls endugué a Jerusalem. 8 De Tabé i de Berotai, ciutats —560→ d'Hadadèzer, va recollir molt d'aram.
9 Tou, rei d'Hemat, quan va saber que David havia derrotat tot l'exèrcit d'Hadadèzer, 10 va enviar el seu fill Hadoram al rei David per saludar-lo i felicitar-lo perquè havia fet la guerra contra Hadadèzer i l'havia vençut. Tou, que estava en guerra contra Hadadèzer, oferí a David presents de plata, d'or i d'aram. 11 El rei David els va consagrar també a Jahvè, junt amb la plata i l'or que havia consagrat de totes les nacions subjugades per ell, és a dir, 12 d'Edom, de Moab, dels ammonites, dels filisteus, d'Amalec, i del botí d'Hadadèzer, fill de Rohob, rei de Sobà.
Els edomites.— 13 La fama de David va ser encara més gran quan, tornant de derrotar els arameus, va vèncer els edomites, en nombre de divuit mil, a la vall de la Sal. 14 Va establir guarnicions per tot el país d'Edom, i tots els edomites van ser vassalls de David. Jahvè li donava la victòria arreu on anava.
Els oficials de David.— 15 David regnava, doncs, sobre tot Israel, i tractava el seu poble amb bondat i justícia. 16303 Joab, fill de Sarvià, era cap de l'exèrcit; Josafat, fill d'Ahilud, era cronista; 17 Sedoc i Abiatar, fill d'Ahimèlec, fill d'Ahitob, eren sacerdots; Susà era canceller; 18 Banaïes, fill de Jojadà, era cap de la guàrdia dels quereteus i feleteus; els fills de David eren sacerdots.