Tercera part del llibre d'Isaïes (Is. 56,1 - 66,24)

56 Jahvè accepta els estrangers.— 1 Així parla Jahvè: «Observeu el dret i practiqueu la justícia, ja que la meva victòria està a punt d'arribar, i la meva deslliurança està a punt de manifestar-se.

2 Feliç l'home que ho fa així i el mortal que s'hi manté ferm, observant el dissabte sense profanar-lo i guardant-se —1636→ de tota mala acció.

3 Que l'estranger que s'ha adherit a Jahvè no digui «Certament Jahvè m'exclourà del seu poble». Que l'eunuc no digui tampoc: «Si jo no sóc més que un arbre sec!»

4 Perquè així parla Jahvè: «Als eunucs que observen els meus dissabtes, que opten per allò que té el meu favor i es mantenen ferms en la meva aliança, 5 jo els donaré en la meva casa i en els meus murs, una estela i un nom que valdrà més que no pas fills i filles: els donaré un nom etern, que no es perdrà mai.

6 Quant als estrangers que s'han adherit a Jahvè per ser els seus ministres i per estimar el nom de Jahvè i fer-se els seus servidors: a tothom qui observi el dissabte sense profanar-lo i que es mantingui ferm en la meva aliança, 7¹⁴⁹⁷ jo els conduiré a la meva muntanya santa i faré que s'alegrin a la meva casa d'oració. Els seus holocaustos i els seus sacrificis seran acceptats sobre el meu altar, ja que la meva casa es dirà casa d'oració per a tots els pobles».

8 Oracle del Senyor Jahvè, que aplega els dispersats d'Israel: «N'aplegaré encara d'altres amb aquells qui ja estan aplegats».

Indignitat dels caps del poble

	9 Totes les bèsties del camp, veniu a devorar,
	totes les bèsties del bosc!
	10 Els seus guaites són tots cecs,
	no saben comprendre res!
	Tots són uns gossos amb morrió,
	que no poden bordar.
	Vaguegen, s'estan ajaguts,
	els agrada de fer una becaina.
	11 Però els gossos són voraços i insaciables
	(aquests són els pastors, no saben comprendre res),
	tots fan el seu camí,
	cadascú darrera el seu interès:
	12 «Veniu! Vaig a cercar vi;
	ens emborratxarem amb begudes fortes,
	i demà serà com avui,
	solemne, una cosa gran».
	57 1 El just deixa d'existir, i ningú no se'n preocupa.
	Els homes piadosos són emportats,
—1637→
	sense que s'hi faci atenció.
	Ja que, davant el mal, el just és emportat,
	2 entra en la pau;
	reposen sobre el seu jaç,
	els qui seguien el camí dret.

Invectiva contra la conducta idolàtrica d'alguns

	3 Però vosaltres, feu-vos ençà,
	fills de la bruixa,
	raça adúltera i prostituïda:
	4 De qui us burleu?
	¿A qui feu ganyotes
	i traieu la llengua?
	¿No sou vosaltres uns infidels
	una raça falsa?
	5 (Els qui s'exciten prop dels terebints,
	sota tot arbre verd,
	que immolen infants en els torrents,
	entre escletxes de les roques.)

Elegia contra la idolatria

	6 En els còdols de riera tens la part,
	ells són la teva porció.
	Els vesses també libacions,
	els presentes ofrenes
	(d'això, m'en puc consolar?)
	7 Sobre una muntanya gran i alta
	has instal·lat el teu jaç;
	és allà també que has pujat
	per oferir sacrificis.
	8 Darrera la porta i els muntants
	has instal·lat el teu emblema.
	Ja que, lluny de mi, destapes el teu jaç,
	hi puges i l'eixamples.
	Te n'has comprat d'aquells
	amb qui t'agradava de jeure,
	has multiplicat les teves prostitucions amb ells
	tot mirant l'estela d'emblema fàl·lic.
	9 Has fet passos cap a Móloc amb oli,
	has prodigat els teus perfums;
	has enviat els teus missatgers ben lluny,
	els has fets baixar fans al país dels morts.
	10 De tant de caminar, t'has cansat,
	i no has pas dit: «Prou!»
	Has retrobat el vigor de les teves forces,
	per això, no has defallit.
—1638→
	11 I ¿qui t'ha fet aprensió i por
	perquè m'hagis renegat,
	perquè no t'hagis recordat de mi,
	ni te n'hagis preocupat?
	No és veritat? Jo callava i tancava els ulls,
	així, que no et feia por.
	12 Però sóc jo que denunciaré la teva justícia
	i les teves obres.
	No et valdran pas, 13 quan cridaràs,
	no et salvaran, els teus ídols.
	A tots, se'ls emportarà el vent,
	un buf se'ls endurà.
	Però el qui confia en mi, heretarà el país
	i posseirà la meva muntanya santa.

Poema de consolació

	14 I dirà:
	Obriu, obriu, aplaneu el camí,
	lleveu tot obstacle del camí del meu poble!
	15 Perquè, així parla el qui és alt i elevat,
	que ocupa el tron i té un nom sant:
	Excels i sant, jo ocupo el tron,
	però estic a prop del contrit i humil,
	per revifar l'esperit dels humils,
	per revifar els cors contrits.
	16 Ja que no vull pas discutir sempre
	ni persistir a irritar-me,
	perquè davant meu sucumbirien l'esperit
	i les ànimes que jo he fet.
	17 Per la seva cupiditat culpable m'havia irritat;
	amagant-me, li pegava en la meva irritació.
	Rebel, ell seguia el seu camí propi;
	18 els seus camins, els he vistos!, diu Jahvè.
	Però el curaré, el faré descansar,
	li donaré ple consol, a ell i als seus afligits,
	19¹⁴⁹⁸ faré descloure la lloança sobre els seus llavis,
	la pau, la pau per al qui
	és lluny i el qui és a prop.
	20 Però els impius són com el mar agitat,
	que no pot estar tranquil,
	i l'aigua del qual remou fang i llot:
	21 No hi ha pau, diu el meu Déu, per als impius!

—1639→

El dejuni

	58 1 Crida ben fort, sense empatx,
	eleva la teva veu com el toc de corn.
	Denuncia al meu poble la seva infidelitat,
	i els seus pecats a la casa de Jacob.
	2 Prou em cerquen dia rera dia
	i volen conèixer els meus camins,
	com gent que practiqués la justícia
	sense negligir el dret del seu Déu.
	S'informen de mi sobre les lleis justes,
	troben gust a estar prop de Déu:
	3 «¿Per què dejunar, si no ho veieu,
	i mortificar-nos, si ho ignoreu?»
	Sí, però el dia de dejuni tracteu de negocis
	i feu treballar tots els vostres obrers.
	4 Sí, passeu el dejuni en disputes i baralles
	i clavant impiament cops de puny.
	No són pas dejunis com els d'avui
	que faran sentir a l'altura la vostra veu.
	5 ¿És això un dejuni que sigui del meu gust,
	un dia en què l'home es mortifica?
	Vinclar el cap com un jonc,
	estirar-se sobre el sac i la cendra:
	¿és d'això que tu en dius un dejuni,
	un dia agradable a Jahvè?
	6 ¿No és aquest el dejuni que jo voldria,
	oracle del Senyor Jahvè:
	Rompre les cadenes injustes,
	desfer els lligams del jou,
	deixar anar lliures els oprimits,
	trencar qualsevol jou?
	7 ¿No ho és, partir el teu pa amb el qui té fam,
	acollir els pobres que no tenen casa?
	Si veus algun nu, vesteix-lo, i no fingeixis d'ignorar la teva carn;
	8 aleshores el teu sol apuntarà com l'aurora,
	la teva ferida es cicatritzarà aviat.
	La teva justícia anirà al teu davant,
	i la glòria de Jahvè darrera teu.
	9 Aleshores, si crides, Jahvè et respondrà;
—1640→
	si demanes auxili, dirà: «Aquí em tens!»
	Si elimines d'enmig teu el jou,
	l'assenyalar amb el dit i el parlar malèfic;
	10 si dónes el teu pa al qui té fam,
	si satisfàs l'ànima afligida,
	el teu sol brillarà en les tenebres
	i el teu foscant serà com el migdia.
	11 Jahvè et guiarà constantment,
	en indrets tòrrids satisfarà la teva gana.
	Renovarà les teves forces,
	i seràs com un jardí ben regat,
	com una font d'aigua inestroncable.
	12 Edificaràs sobre ruïnes antigues,
	construiràs sobre fonaments anteriors.
	Et diran Reparador de bretxes,
	Restaurador de ruïnes, per a poder habitar.

Sobre el repòs del dissabte

	13 Si t'abstens de conculcar el dissabte
	no tractant els teus negocis el meu dia sant;
	si anomenes el dissabte: Deliciós,
	Venerable, el dia consagrar a Jahvè;
	si el respectes evitant els viatges,
	el tractar de negocis i fer el xafarder,
	l'aleshores trobaràs en Jahvè les teves delícies,
	et faré triomfar de tots els obstacles
	i et deixaré gaudir de l'heretatge del teu pare Jacob.
	Perquè la boca de Jahvè ha parlat.

Per què es fa esperar tant la salvació

	59 1 No, la mà de Jahvè
	no és massa curta per a salvar,
	ni la seva orella massa dura per a sentir-hi.
	2 Són les vostres culpes que han crear un abisme
	entre vosaltres i el vostre Déu,
	i els vostres pecats són la causa que la Faç s'amagui
	de vosaltres, per no sentir-vos.
	3 Perquè les vostres mans són brutes de sang,
—1641→
	i els vostres dits, de coses culpables.
	Els vostres llavis diuen allò que no és,
	i la vostra llengua expressa coses injustes.
	4 No hi ha ningú que acusi a bon dret,
	ningú que pledegi de bona fe.
	Confiar en coses vanes i dir allò que no és,
	concebre intrigues i engendrar desgràcies!

Dolenteria i inutilitat de les obres dels impius

	5 Coven ous de basilisc
	i teixeixen teles d'aranya.
	El qui menja dels seus ous en mor;
	esclafats, en surt un àspid.
	6 De les seves teles, un no se'n pot vestir,
	ni cobrir-se amb el que han tramat.
	Les seves obres són obres malèfiques;
	són actes de brutalitat, els que cometen.
	7¹⁴⁹⁹ Els seus peus corren al mal,
	tenen pressa a vessar sang innocent.
	Els seus pensaments són pensaments malèfics,
	sobre la seva ruta hi ha estralls i desastres.
	8 El camí de la pau els és desconegut,
	el dret és absent de les seves roderes,
	no freqüenten més que pistes tortuoses,
	tots els qui hi caminen ignoren la pau.
	9 Per això, el dret queda lluny de nosaltres,
	la justícia no ens aconsegueix.
	Esperàvem la llum, i tenim les tenebres;
	la claror, i caminem a les fosques.
	10 Anem, com cecs, palpant la paret,
	anem a les palpentes com qui no té ulls.
	Ensopeguem a ple migdia,
	vivim a les tenebres com els morts.
	11 Tots esbrameguem com óssos
	i parrupem com coloms.
	Esperem que es faci justícia, i res;
	la victòria queda lluny de nosaltres!
	12 Sí, les nostres infidelitats a vós són de pes,
	i els nostres pecats testimonien contra nosaltres,
	ja que les nostres infidelitats ens són presents
—1642→
	i reconeixem les nostres culpes:
	13 ser infidel i renegar Jahvè,
	deixar de seguir el nostre Déu;
	parlar de perfídia i de defecció,
	empescar-se coses falses!
	14 El dret, l'han deixat de banda,
	i la justícia s'està a distància.
	Ja que la bona fe ensopega a plaça
	i la rectitud no hi pot entrar.
	15 De manera que la bona fe s'ha fet fonedissa,
	i el qui evita el mal, l'espolien.
	Jahvè ho ha vist, i s'ha pres malament
	que ja no hi hagués més dret.
	16 Ha vist que no hi havia ningú,
	s'ha estranyat que ningú no intervingués.
	Aleshores l'ha socorregut el seu braç,
	i és la seva justícia que l'ha sostingut.
	17¹⁵⁰⁰ S'ha revestit de la deslliurança com d'una cuirassa
	i s'ha posat al cap l'elm de la victòria.
	Una roba de la venjança és el seu vestit,
	i s'ha embolcallat amb la gelosia com d'un mantell.
	18 Tals els mèrits, tal la paga:
	còlera per als seus adversaris,
	represàlies contra els seus enemics
	(a les illes donarà la paga).
	19 Veuran a ponent el nom de Jahvè
	i a llevant la seva glòria.
	Ja que vindrà com un torrent impetuós,
	empès per l'alè de Jahvè.

20¹⁵⁰¹ Vindrà de Sió el redemptor i farà recular la infidelitat de Jacob, oracle de Jahvè. 21 Quant a mi, això serà la meva aliança amb ells, diu Jahvè. El meu esperit que és sobre teu i les meves paraules que he posat a la teva boca no marxaran de la teva boca, ni de la boca dels teus descendents, ni de la boca dels descendents dels teus descendents, diu Jahvè, d'ara més i per sempre.

La glòria de la Jerusalem futura

	60 1¹⁵⁰² Aixeca't, estigues radiant, que ve la teva llum,
—1643→
	i la glòria de Jahvè apunta per a tu!
	2 Sí, les tenebres cobreixen la terra,
	i una fosca nuvolada, les nacions;
	però al teu damunt apunta Jahvè
	i la seva glòria apareix sobre teu!
	3¹⁵⁰³ Els pagans caminen cap a la teva llum,
	i els reis, cap a la teva claror naixent.
	4 Alça els ulls al voltant i veges:
	es reuneixen tots i vénen cap a tu!
	Duen els teus fills de lluny
	i les teves filles són portades al costat.
	5¹⁵⁰⁴ Quan ho vegis, estaràs radiant,
	el cor se t'eixamplarà d'emoció,
	ja que els tresors del mar afluiran cap a tu,
	les riqueses dels pagans aniran a parar a casa teva.
	6 Et cobrirà una onada de camells,
	dromedaris de Madian i d'Efà.
	(Vindran tots des de Sabà, portant aromàtics i encens, i cantant les lloances de Jahvè.)
	7 Tots els ramats de Quedar s'aplegaran per a tu,
	els moltons de Nabaiot estaran al teu servei¹⁵⁰⁵.
	Pujaran per ser acceptats sobre el meu altar,
	per donar esclat a la meva casa magnífica.
	8 ¿Qui són aquells qui volen com un núvol,
	com coloms cap als seus nierons?
	9 Oh, els vaixells s'apleguen per a mi
	amb les naus de Tarsís al capdavant,
	per portar de lluny els teus fills,
	amb la seva plata i el seu or,
	al nom de Jahvè, el teu Déu,
	al Sant d'Israel, que t'haurà fet magnífica.
	10 Gent de fora construiran les teves muralles,
	i els seus reis estaran al teu servei.
	Que en la meva indignació t'havia clavat cops,
	però en la meva clemència m'he apiadat de tu.
	11¹⁵⁰⁶I les teves portes seran sempre obertes,
	no les tancaran ni de dia ni de nit,
	per fer venir cap a tu les riqueses dels pagans
—1644→
	amb els seus reis per a conduir-les.
	12 (Perquè la gent i el regne que no et servirà deixarà d'existir, i els pagans seran ben arruïnats.)
	13 La glòria del Líban vindrà cap a tu
	amb el xiprer, el plàtan i l'avet;
	sí, faré magnífic el lloc del meu santuari
	i honraré el lloc ora s'assenten els meus peus.
	14¹⁵⁰⁷ Cap a tu vindran, acotats,
	els fills dels teus opressors;
	se't prostraran als peus tots els qui et menyspreaven
	i t'anomenaran la Ciutat de Jahvè,
	la Sió del Sant d'Israel.
	15 En comptes de ser abandonada,
	odiada i sense gent que hi passi,
	jo faré de tu un objecte d'orgull etern,
	un motiu de goig per als segles.
	16 Mamaràs la llet dels pagans,
	mamaràs els pits dels reis.
	I sabràs que jo, Jahvè, sóc el teu salvador,
	que el Fort de Jahvè és el teu redemptor.
	17 En lloc de bronze, faré venir or;
	en lloc de ferro, faré venir plata
	(en lloc de fusta, bronze; en lloc de pedres, ferro).
	Com a magistratura, instituiré la Pau,
	i com a govern, la Justícia.
	18 No se sentirà més parlar de violència al teu país,
	d'estralls i desastres sobre el teu territori.
	Posaràs a les teves muralles el nom de «Salvació»,
	i a les teves portes, el de «Lloança».
	19¹⁵⁰⁸ De dia, no tindràs més el sol per llum,
	la claror de la lluna ja no t'il·luminarà,
	perquè Jahvè serà la teva llum eterna
	i el teu Déu serà la teva magnificència.
	20 No es pondrà més el teu sol,
	ni la teva lluna no minvarà,
	ja que Jahvè serà la teva llum eterna
	i els teus dies de dol s'hauran complert.
	21 El teu poble no es compondrà més que de justos,
	posseirà per sempre el país,
—1645→
	ell, el rebrot de la plantació de Jahvè,
	l'obra de les seves mans per a glorificar-se.
	22 El petit es convertirà en un clan;
	el menut, en una nació poderosa.
	Jo, Jahvè, el teu Déu,
	al seu temps ho realitzaré prestament.

Missió del Profeta

	61 1¹⁵⁰⁹ L'esperit del Senyor Jahvè és sobre meu,
	perquè Jahvè m'ha ungit.
	M'ha enviat a portar la bona nova als pobres,
	a embenar els cors destrossats;
	a anunciar als captius la franquícia
	i als presos la llibertat;
	2 a proclamar un any de gràcia de la part de Jahvè,
	un dia de venjança per al nostre Déu:
	3 a donar-los una diadema en lloc de cendra,
	l'oli de goig en lloc d'un vestit de dol,
	la lloança en lloc del desesper.
	Els diran terebints de justícia,
	la plantació de Jahvè per a glorificar-se.
	4 Reconstruiran les ruïnes antigues,
	tornaran a aixecar els edificis devastats del passat.
	Renovaran les ciutats en ruïnes;
	els edificis devastats des de segles,
	5 els restauraran.
	Estrangers duran a pasturar els vostres ramats,
	uns bàrbars us serviran de llauradors i vinyaters.
	6 Però vosaltres sereu anomenats «sacerdots de Jahvè»,
	us diran «ministres del nostre Déu».
	Us menjareu els recursos de les nacions
	i us adornareu amb les seves riqueses,
	7 ja que la seva confusió havia estat redoblada,
	que la ignomínia i les escopinades havien estat la seva part,
	per això, al seu país tindran el doble de tot;
	per a ells, hi haurà una alegria eterna.
	8 Perquè jo, Jahvè, estimo el dret,
	detesto la rapinya amb injustícia.
—1646→
	Els donaré fidelment la seva recompensa,
	i pactaré amb ells una aliança eterna.
	9 La seva posteritat serà cèlebre entre les nacions,
	i la seva descendència, al mig dels pobles.
	Tots els qui els vegin reconeixeran
	que són un llinatge beneït de Jahvè.

Càntic de joia

	10 Tindré un gran goig en Jahvè,
	la meva ànima farà festa en el meu Déu.
	Perquè m'haurà posat els vestits de la victòria,
	m'haurà embolcat amb el mantell de la deslliurança,
	com un nuvi se cenyeix la diadema,
	com la núvia s'abilla amb els seus joiells.
	11 Perquè com la terra fa sortir els seus gèrmens,
	com un jardí fa germinar les seves llavors,
	així el Senyor Jahvè farà germinar la deslliurança
	i la lloança davant totes les nacions.

Intercessió incessant a favor de Jerusalem

	62 1 Per Sió, no callaré;
	per Jerusalem, no estaré quiet,
	fins que la seva deslliurança no aparegui com una claror,
	i la seva victòria, com una torxa que crema.
	2 Les nacions veuran la teva deslliurança,
	i tots els reis, la teva glòria
	(i et posaran un nom nou que la boca de Jahvè fixarà).
	3 Seràs una corona sumptuosa a la mà de Jahvè,
	una tiara reial al palmell del teu Déu.

Sió, esposa estimada de Jahvè

	4 A tu no et diran més «Abandonada»,
	ni a la teva terra, «Solitària»;
	sinó que t'anomenaran «El meu delit»,
	i a la teva terra, «Maridada»;
	ja que Jahvè es delectar! en tu
	i la teva terra tindrà un marit.
—1647→
	5 Perquè com un jove esposa una donzella,
	t'esposarà a tu el qui t'haurà reconstruït;
	i com el nuvi està content de la núvia,
	el teu Déu estarà content de tu.

Els guardes sobre les muralles

	6 «Sobre les teves muralles, Jerusalem,
	he apostat guardes;
	en tot el dia i en tota la nit,
	ni un moment no callen».
	Els qui en feu memòria a Jahvè,
	no us doneu treva!
	7 Ni li doneu tampoc treva
	fins que no restauri Jerusalem
	i que no l'erigeixi
	en glòria enmig de la terra!
	8 Jahvè ho ha jurat per la seva dreta
	i pel seu braç poderós:
	«No donaré més el teu blat
	en aliment als teus enemics,
	ni gent de fora no es beurà més el teu vi,
	que tants d'afanys t'ha costat;
	9 sinó que els qui el seguen el menjaran
	i lloaran Jahvè,
	i els qui el veremen el beuran
	als atris del meu santuari».

Vinguda pròxima de la salvació

	10 Passeu, passeu les portes!
	Traceu dret el camí del poble!
	Terrapleneu, terrapleneu la calçada!
	Netegeu-la de pedres!
	Alceu bandera per als pobles!
	11 Vet aquí que Jahvè ho ha fet sentir
	fins a l'extrem de la terra.
	Digueu a la filla de Sió:
	Vet aquí que ve el teu Salvador.
	El premi de la seva victòria l'acompanya
	i els seus trofeus el precedeixen.
	12 Els anomenaran «Poble sant»,
	«Redimits de Jahvè».
	I t'anomenaran «Recercada»,
	«Ciutat no abandonada».

—1648→

El dia de la venjança de Jahvè

	63 1¹⁵¹⁰ «Qui és aquest que arriba d'Edom,
	de Bosrà, amb la roba tacada de porpra?
	¿Aquest tan pomposament vestit
	que avança tot ple de força?
	—Sóc jo, que professo la justícia,
	jo, que tinc prou força per a salvar!
	2 —¿Per què vas vestit de vermell
	i portes la roba com un que trepitja al cup?
	3¹⁵¹¹ —Al cup, he trepitjat jo tot sol;
	dels pobles, no n'hi havia cap amb mi.
	Aleshores els he trepitjats en la meva ira,
	els he aixafats en la meva còlera.
	M'he esquitxat la roba amb el seu suc
	i me n'he tacat tots els vestits.
	4 Perquè tenia al cor un dia de venjança,
	l'any dels meus redimits havia arribat.
	5 He mirat, i no hi havia qui m'ajudés,
	m'ha estranyat que no em sostingués ningú!
	Aleshores el meu braç m'ha socorregut
	i m'ha sostingut la meva còlera.
	6 He esclafat els pobles en la meva ira,
	els he xemicats en la meva còlera.
	He fet rajar per terra el seu suc...

Salm

	7 Vull celebrar les gràcies de Jahvè,
	les proeses de Jahvè,
	segons tot allà que ha fet per nosaltres
	Jahvè, gran en bondat (per a la casa d'Israel),
	que ha fet per nosaltres en la seva misericòrdia
	i en la immensitat de les seves gràcies.
	8 Havia dit: «Verament són el meu poble,
	uns fills que no falliran».
	I es va fer el seu salvador
	9 en totes les tribulacions.
	No fou ni un missatger ni un àngel,
	sinó la seva Faç que els salvà.
	En el seu amor i la seva clemència,
	ell mateix els va redimir,
—1649→
	se'ls carregà i els portà
	tots els dies del passat.
	10 Però ells es rebel·laren i contristaren
	el seu Esperit sant.
	Aleshores es tornà el seu enemic,
	ell mateix els féu la guerra.
	11 El meu cor es recorda d'antany,
	dels temps antics:
	«¿On és el qui retirà del mar
	el pastor del seu ramat?
	¿On és el qui posà enmig d'ells
	el seu Esperit sant;
	12 que féu anar a la dreta de Moisès
	el seu braç gloriós,
	que partí les aigües davant d'ells
	per fer-se un nom etern,
	13 que els féu anar per l'oceà
	com un cavall pel desert,
	sense ensopegar més 14 que un animal de càrrega
	que baixa a la plana?
	Féreu reposar sobre ell, Jahvè, el vostre esperit;
	així conduíreu el vostre poble
	per fer-vos un nom gloriós...
	15 Contempleu des del cel i vegeu,
	des de la vostra mansió santa i magnífica:
	¿On són la vostra gelosia i el vostre valor,
	el fremir de les vostres entranyes?
	Que no es continguin les vostres misericòrdies,
	16 ja que vós sou el nostre pare!
	Perquè Abraham no en sap res, de nosaltres;
	Israel ja no ens reconeix.
	Sou vós, Jahvè, que sou el nostre pare,
	el nostre redemptor des de sempre (el vostre nom).
	17 ¿Per què, Jahvè, deixeu que errem lluny dels vostres camins,
	i que el nostre cor s'endureixi contra el vostre temor?
	Torneu, per l'amor dels vostres servents,
	de les tribus del vostre heretatge!
	18 ¿Per què uns impius han envaït el vostre temple,
	i els nostres enemics han posat els peus al vostre santuari?
	19 De fa temps, som els qui vós no governeu
	i que no porten més el vostre nom.
	Ah, si esquincéssiu els cels, si baixéssiu,
	si davant vostre es fonguessin les muntanyes,
—1650→
	64 1 com el foc ablama la feixina,
	com el foc fa bullir l'aigua!
	Faríeu conèixer el vostre nom als enemics,
	davant vostre tremolarien les nacions,
	2 quan féssiu inesperadament coses terribles
	3 i que no se n'ha sentit parlar mai!
	Cap orella no ha sentit,
	cap ull no ha vist
	un Déu, fora de vós,
	que salvi el qui en ell confia.
	4 Vós aneu a l'encontre dels qui practiquen el dret
	i es recorden dels vostres camins.
	Si us havíeu irritat, és que havíem pecat,
	a vós, des de temps, érem infidels.
	5 Érem, tots nosaltres, com l'impur,
	i totes les nostres virtuts, com roba bruta.
	Tots ens hem pansit corn les fulles,
	i les nostres culpes se'ns han emportat com el vent.
	6 No hi ha ningú que invoqui el vostre nom,
	que reaccioni i es faci fort en vós.
	Ja que heu amagat la cara davant nostre
	i ens heu fet fondre per les nostres culpes.
	7 I ara, Jahvè, vós sou el nostre pare,
	nosaltres som l'argila, i vós, el nostre terrissaire;
	tots som l'obra de les vostres mans.
	8 No us irriteu massa, Jahvè,
	no penseu indefinidament en la culpa.
	Oh, vulgueu, si us plau, contemplar-ho,
	perquè tots nosaltres som el vostre poble.
	9 Les vostres ciutats santes són un desert;
	Sió és un desert;
	Jerusalem, una desolació.
	10 El nostre temple sant i magnífic,
	on us lloaven els nostres pares,
	ha estat cremat pel foc;
	tot allò que ens estimàvem està fet una ruïna.
	11 ¿Podeu ser insensible a aquestes coses, Jahvè,
	podeu callar per humiliar-nos sense mesura?

65 Amenaces i promeses.— 1¹⁵¹² Era accessible als qui no em consultaven, m'he deixat trobar pels —1651→ qui no em cercaven. He dit: «Aquí em teniu, aquí em teniu», a una gent que no invoca el meu nom. 2 He desplegat les mans tot el dia cap a un poble rebel i inobedient, que va per un camí que no és bo, darrera les seves fantasies, 3 un poble que em provoca contínuament a la cara, sacrificant en els jardins, cremant encens sobre maons¹⁵¹³, 4 seient als sepulcres, passant la nit en cofurnes¹⁵¹⁴, menjant carn de porc i posant als seus plats un brou abominable. 5 Els qui diuen: «Fuig, no em toques, que et santificaria!» Aquestes coses em fan pujar el fum al nas, un foc que crema tot el dia. 6 Mira, està escrit davant meu, no callaré abans d'haver passat comptes 7 per les seves culpes i per les culpes dels seus pares, diu Jahvè, d'aquells qui cremaven perfums sobre les muntanyes i m'ultratjaven sobre els puigs. Els mesuraré allò que mereixen i els donaré la paga al seu propi si.

Els bons seran salvats. 8 Així parla Jahvè: Quan es troba suc en un raïm, un diu: «No el faces malbé, perquè és una benedicció». Així ho faré jo en consideració als meus servents. No ho destruiré tot. 9 I faré sortir de Jacob una descendència, i de Judà, un hereu de les meves muntanyes. Els meus elegits en prendran possessió, i els meus servents hi habitaran. 10 El Saron servirà de pasturatge d'ovelles, i la vall d'Acor, de devesa dels bous per al meu poble que m'haurà cercat. 11 Però a vosaltres que heu abandonat Jahvè, que heu oblidat la meva muntanya santa, que pareu una taula per a Gad i ompliu una copa per a Mení¹⁵¹⁵, 12 jo us meno a l'espasa: caureu tots a l'escorxador! Ja que he cridat, i no heu respost, he parlat, i no m'heu escoltat. Heu fet el que jo trobo mal fet, heu escollit allò que no té el meu favor.

Contrast entre bons i dolents.— 13 Per això, així parla el Senyor Jahvè: Els meus servents menjaran, i vosaltres patireu set. Els meus servents estaran alegres, i vosaltres estareu moixos. 14 Els meus servents cantaran amb el cor feliç, i vosaltres clamareu amb el cor adolorit i us lamentareu —1652→ de desesperació. 15 Deixareu el vostre nom als meus elegits, perquè el pronunciïn en maledicció: «Que el Senyor Jahvè et faça morir!» Però als meus servents, els serà donat un altre nom. 16 El qui es beneirà en el país, es beneirà en el Déu de la fidelitat; i el qui jurarà en el país, jurarà pel Déu de la fidelitat, ja que les angoixes passades seran oblidades i s'hauran amagat als meus ulls. 17¹⁵¹⁶ Perquè, vet aquí que jo crearé un cel nou i una terra nova, i un no es recordarà més del passat, que ni es presentarà més a la memòria. 18 Sinó que estaran contents i faran festa sempre més d'allò que estic a punt de crear. Perquè vet aquí que jo crearé Jerusalem «Festa» i el seu poble «Goig». 19 Faré festa per Jerusalem i estaré content del meu poble. No s'hi sentiran més ni sanglots ni crits. 20 Allà, ni hi haurà cap infant que no visqui més d'una estació, ni vell que no compleixi els seus dies. Ja que el més jove morirà als cent anys, i el qui pequi serà maleït. 21 Edificaran cases i les habitaran, plantaran vinyes i en menjaran el fruit. 22 No edificaran perquè un altre hi habiti; no plantaran perquè un altre s'ho mengi. Ja que la durada del meu poble serà la durada dels arbres; i els meus elegits gastaran el que les seves mans hauran fabricat. 23 No s'hauran d'afanyar en va, no tindran fills destinats a perdre'ls, perquè ells seran un llinatge beneït de Jahvè, així com també la seva descendència. 24 I abans mateix que cridin, jo ja els respondré; encara estaran parlant, que jo ja els hauré escoltats. 25 El llop i l'anyell pasturaran en bona harmonia, i el lleó menjarà palla com un bou; però la serp s'alimentarà de pols. La gent no seran dolents ni faran mal sobre tota la meva muntanya santa, ha dit Jahvè.

66 El culte espiritual.— 1¹⁵¹⁷ Així ha dit Jahvè: El cel és el meu tron, i la terra, l'escambell dels meus peus! Quina casa podríeu edificar-me? I quin indret pot ser el lloc del meu repòs? 2 Tot això, és la meva mà que ho ha fet, i tot això és meu, oracle de Jahvè. Sobre aquest tinc els ulls posats: sobre el desvalgut i d'esperit abatut, —1653→ que tremola a la meva paraula!

Contra el sincretisme en el culte.— 3 Qui immola un bou, mata un home; qui sacrifica una ovella, trenca el coll a un gos; qui presenta una ofrena, presenta sang de porc; qui fa un memorial d'encens, beneeix maleficis. Igual com ells tenen gust a seguir els seus camins, i es complauen tant en els seus Horrors, 4 jo també tindré gust a maltractar-los, faré venir sobre ells el que els fa basarda. Ja que he cridat, i no han escoltat. Han fet el que jo trobo mal fet, han escollit allò que no té el meu favor.

El compliment de les promeses de glòria.— 5 Escolteu la paraula de Jahvè els qui tremolen a la seva paraula! Els vostres germans, que us odien, que no us poden veure a causa del meu nom, diuen: «Que Jahvè es glorifiqui, perquè puguem rabejar-nos en la vostra alegria!» Però són ells que quedaran confosos!

6 Escolta, ve un tumult de la ciutat; escolta, cap a l'indret del temple; escolta, és Jahvè que dóna als enemics allò que mereixen! 7 Abans d'anar de part, ha donat a llum. Abans de venir-li els dolors, ha deslliurat un nen. 8 ¿Qui ha sentit mai res de semblant, qui ha vist res d'igual? ¿Un país és posat al món en un sol dia? ¿O ha estat una nació infantada d'un sol cop? Perquè, a penes ha sentit els dolors, Sió ha infantat els seus fills! 9 Obriria jo el si per no fer néixer?, diu Jahvè. O bé, jo que faig néixer, el tancaria?, diu el teu Déu. 10 Alegreu-vos amb Jerusalem, feu festa per ella, tots els qui l'estimeu! Estigueu ben contents amb ella, tots els qui porteu el seu dol! 11 Per tal que sigueu alletats i sadollats per la mamella dels seus consols, per tal que xucleu amb delícies els seus pits opulents.

Prosperitat dels bons i càstig dels dolents.— 12 Perquè així parla Jahvè: Jo decantaré cap a ella el benestar, com un riu, i, com un torrent desbordant, la glòria de les nacions. Els teus nodrissons seran portats al costat i amanyagats sobre els genolls. 13 Com un fill que la seva mare consola, jo també —1654→ us consolaré així: a Jerusalem sereu consolats. 14 Quan ho veureu, el vostre cor bategarà de goig i els vostres ossos renaixeran com l'herba. La mà de Jahvè es farà conèixer als seus servents, i la seva còlera, als seus enemics. 15 Perquè, vet aquí que Jahvè vindrà en el foc, i els seus carros seran com el terbolí, per saldar amb l'incendi la seva ira, i les seves amenaces, amb flames de foc. 16 Ja que Jahvè farà justícia de tota la terra amb el foc, i de tot ésser de carn amb la seva espasa. Seran qui-sap-les les víctimes de Jahvè!

Fragment contra els misteris pagans.— 17 Els qui se santifiquen i es purifiquen per als misteris en els jardins, darrera d'un que és al mig del grup; que mengen carn de porc, rèptils i rates; les seves accions i els seus pensaments acabaran simultàniament, oracle de Jahvè.

Discurs escatològic.— 18 Quant a mi, jo vindré a reunir totes les nacions i llengües. I vindran a veure la meva glòria. 19 Faré entre elles un prodigi, i enviaré alguns dels seus supervivents cap a les nacions de Tarsís, Fut, Lud, Mósoc, Ros, Túbal, Javan, les illes llunyanes que no han sentit parlar de mi i no han vist la meva glòria. I anunciaran la meva glòria entre els pagans. 20 I de totes les nacions, en ofrena a Jahvè, portaran tots els vostres germans a cavall, en carros, en lliteres, en mules i en dromedaris, sobre la meva muntanya santa, a Jerusalem, diu Jahvè, com els fills d'Israel porten l'ofrena en vasos purs al temple de Jahvè. 21 Fins d'alguns d'ells me'n faré sacerdots i levites, diu Jahvè. 22 Ja que, així com el cel nou i la terra nova que faré subsistiran davant meu, oracle de Jahvè, així subsistirà el vostre llinatge i el vostre nom.

23 De lluna nova a lluna nova i de dissabte a dissabte, tot ésser de carn vindrà a prosternar-se davant la meva faç, diu Jahvè. 24¹⁵¹⁸ I quan sortiran, veuran els cadàvers dels homes que em foren infidels. El seu cuc no morirà i el seu foc no s'apagarà; seran l'horror de tot ésser de carn.