Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.

No tindran escapador.16 Vet aquí que enviaré a buscar molts pescadors, oracle de Jahvè, que els pescaran; i després, enviaré a buscar molts caçadors, que els caçaran de totes les muntanyes i de tots els puigs i de dins dels badalls de les roques. 17 Perquè tinc l'ull sobre els seus camins; no se'm poden amagar, ni la seva culpa pot ocultar-se als meus ulls. 18 Així pagaré al doble la seva culpa i el seu pecat, perquè han degradat el meu país amb la carronya dels seus Horrors i han emplenat el meu heretatge de les seves Abominacions.

La conversió dels pagans


19 Jahvè, la meva fortalesa i empara,
el meu refugi en dia de tràngol!
Cap a vós vindran els pagans
d'un extrem de la terra i diran:
«Els nostres pares no han posseït més que Mentida,
Vanitat i Inutilitat;
20 l'home, ¿ha de fer-se déus,
quan no ho són, de déus?»

21 Per això, jo els faré conèixer aquesta vegada, els faré conèixer la meva mà i el meu poder, i sabran que el meu nom és Jahvè.

El pecat de Judà


17 1 El pecat de Judà és escrit
amb una ploma de ferro,
amb una punta de diamant és gravat
sobre la taula del seu cor,
i sobre els corns dels seus altars
2 (quan els seus fills es recorden dels seus altars
i dels seus troncs sagrats),
sobre tot arbre verd
i sobre els puigs elevats,
3 les muntanyes que es troben en plena campanya.
La teva fortuna i les teves provisions,
les lliuraré al pillatge,
com a preu pels teus pecats
en tot el teu territori.
4 (T'hauràs de desprendre de
l'heretatge que t'havia donat.)
—1692→
Et faré l'esclau dels teus enemics
en una terra que no coneixes;
perquè al meu nas s'ha encès un foc
que cremarà eternament.

Sentències sapiencials


5 (Així parla Jahvè:)
Maleït és l'home que confia en el mortal,
i d'un ésser de carn, en fa el seu suport,
mentre que el seu cor s'aparta de Jahvè.
6 És com la poma de Sodoma de l'Arabà,
i no veu que vingui la pluja;
viu als indrets tòrrids del desert,
en una terra de sal i inhabitable.
7 Beneït és l'home que confia en Jahvè,
i Jahvè li serveix de puntal!
8 És com l'arbre plantat vora l'aigua
i que estén les arrels cap al corrent;
no té por de res, quan ve la calor;
les fulles li queden verdes;
no s'inquieta en un any de secada,
ni para mai de llevar fruit.

Jahvè, esperança de Jeremies


9 El cor és el més tortuós de tot,
i el seu mal, qui el pot diagnosticar?
10 —«Sóc jo, Jahvè, que escruto la ment,
que examino el cor!»
(Dono a cadascú segons la
seva conducta, segons el
fruit de les seves accions.)

La riquesa mal adquirida


11 Perdiu que cova uns ous que no ha post,
és el qui es fa ric injustament;
al mig dels seus dies ha d'abandonar-ho,
i quan els acaba fa figura d'un beneit.

La possessió gloriosa d'Israel


12 Un tron de glòria, excels des del principi,
és el lloc del nostre santuari.
—1693→
13 Jahvè és el dipòsit d'aigua d'Israel,
tants com l'abandonen han de quedar secs!
Els qui se n'aparten seran inscrits al món de sota terra,
perquè abandonen Jahvè, la font d'aigua viva.

Continuació dels v 9-10


14 Sigueu vós, Jahvè, el qui em guareix,
i jo seré guarit;
sigueu el qui em socorri,
i seré socorregut,
15 (Em diuen: «On és la paraula de Jahvè? Que vingui!»)
16 I jo no he pas donat cap pressa
per al mal darrera vostre,
ni he sentit cap deler pel Dia funest,
vós ho sabeu prou!
El que ha sortit dels meus llavis
era clar davant vostre:
17 no sigueu per a mi causa de ruïna,
refugi meu al Dia dolent!

18 Que els qui em persegueixen siguin confosos, i que no ho sigui jo; que s'ensorrin ells, i no pas jo! Feu venir sobre ells el Dia dolent, i trenqueu-los, trenqueu-los dues vegades!

L'observança del dia de repòs.19 Així m'ha parlat Jahvè: Vés, estigues a la porta dels Fills del poble, per on entren i surten els reis de Judà, i a totes les portes de Jerusalem, 20 i digue'ls: Escolteu la paraula de Jahvè, reis de Judà, tot Judà i tots els habitants de Jerusalem que entreu per aquestes portes! 21 Així parla Jahvè: Mireu —hi va la vostra vida— de no portar cap càrrega el dia de descans i de no introduir-la per les portes de Jerusalem! 22 No tragueu de les vostres cases cap càrrega el dia de descans, ni feu cap treball; santifiqueu el dissabte, com ho vaig prescriure als vostres pares! 23 Tot i això, ells no van escoltar o decantar l'orella, sinó que, amb deliberada tossuderia, es negaren a escoltar o acceptar la correcció. 24 Si vosaltres, doncs, realment m'escolteu, oracle de Jahvè, i no introduïu cap càrrega per les portes d'aquesta ciutat el dia de descans i santifiqueu el dissabte no fent-hi cap treball, 25 aleshores, per les portes   —1694→   d'aquesta ciutat, els reis que seuen sobre el tron de David faran la seva entrada, amb equipatge de carros i de cavalls, ells i els seus oficials, els homes de Judà i els habitants de Jerusalem; i aquesta ciutat serà habitada eternament. 26 I vindrà de les ciutats de Judà i dels voltants de Jerusalem, de la terra de Benjamí, de la Terra baixa, de la Muntanya i del Nègueb, gent que portarà holocaustos, sacrificis, ofrenes i encens al temple de Jahvè. 27 Però, si no m'obeïu santificant el dissabte i no entrant carregats per les portes de Jerusalem el dia de descans, aleshores «calaré foc a les seves portes, i devorarà els castells de Jerusalem» i no s'apagarà.

18 A cal terrissaire.1 La paraula que fou adreçada a Jeremies de la part de Jahvè: 2 Aixeca't, baixa a la casa del terrissaire, i t'hi faré sentir les meves paraules. 3 Vaig baixar a la casa del terrissaire i el vaig trobar fent un treball al torn. 4 Quan el vas que estava fent no li sortia bé, tornava a fer-ne un altre, tal com li semblava que havia de ser. 5 Aleshores em fou adreçada la paraula de Jahvè, dient: 6 ¿No puc també fer amb vosaltres com el terrissaire, casa d'Israel? Mira, casa d'Israel, vosaltres, a la meva irà, sou com l'argila a la mà del terrissaire. 7 Una vegada dic d'una nació o un reialme que l'arrencaré, l'enderrocaré i el perdré; 8 però, si aquesta nació es converteix de la seva dolenteria, aleshores em desdic del mal que havia pensat de fer-li. 9 Una altra vegada dic d'una nació o un reialme que l'edificaré i el plantaré; 10 però aquesta nació fa allò que trobo mal fet, sense escoltar la meva veu; aleshores em desdic del bé que havia pensat de fer-li. 11 I ara, digues a l'home de Judà i als habitants de Jerusalem: Així parla Jahvè: Mira, jo preparo contra vosaltres un mal i he meditat un pla contra vosaltres. Esteu-vos, doncs, cadascun del seu mal comportament i reformeu tota la norma de la vostra conducta. 12 Però digueren: «Inútil! Volem seguir els nostres propis pensaments i obrar cadascun com li indiquen les pròpies inclinacions tenaçment dolentes.   —1695→   13 Per això, així parla Jahvè:

L'apostasia increïble


Pregunteu, doncs, entre les nacions:
qui ha sentit mai res així?
Ha fet una cosa esborronadora de debò,
la verge d'Israel!
14 ¿El gebre abandona el Sirion,
o la neu, el Líban?
¿S'estronca l'aigua que raja
o les fonts que corren?
15 Que el meu poble m'ha oblidat,
cremen sacrificis al No-res;
han ensopegat en els seus camins,
les vies de la ignorància, anant-se'n per unes sendes,
un camí no esplanat.
16 Sí, fan del seu país un objecte d'estupor,
de xiulades eternes;
tot el qui hi passi a prop quedarà parat,
movent el cap en senyal d'espant.
17 Com un vent de llevant els dispersaré
davant els seus enemics;
és l'esquena i no la cara que els mostraré
el dia del seu desastre.

Complot contra Jeremies


18 (Digueren:)
«Veniu, projectem un complot
contra Jeremies!
Que no quedarà el sacerdot sense una llei,
ni el savi, sense un consell
(i el profeta sense una paraula).
Veniu, ataquem-lo a denúncies,
parem-li llaços a cada paraula!»
19 —Feu atenció, Jahvè, i escolteu
què diuen els meus adversaris!
20 Cal tornar mal per bé (ja
que han cavat una trampa per
a la meva vida)?
Recordeu-vos que m'he estat dret
davant vostre per parlar a favor d'ells,
per apartar-ne la vostra còlera!

Clams de venjança.21 Per això, lliureu els seus fills a la fam i doneu-los el cop amb el tall de l'espasa;   —1696→   que les seves dones quedin sense fills i viudes; que els seus homes siguin morts per la pesta; els seus joves, travessats per l'espasa a la guerra! 22 Que se sentin xiscles a les seves cases quan, de sobre, feu venir sobre ells un escamot! Perquè han cavat una trampa per agafar-me i han parat als meus peus paranys ocults. 23 Però vós, Jahvè, ja coneixeu tot el seu designi de mort contra mi. No perdoneu la seva culpa, no esborreu el seu pecat de davant la vostra faç; que hagin d'ensopegar davant vostre, al temps de la vostra ira obreu contra ells

19 La gerra trencada.1 Així digué Jahvè: Vés, compra una gerreta d'argila, pren alguns dels ancians del poble i alguns sacerdots, 2 i surt cap a la vall de Ben-Hennom que hi ha a l'entrada de la porta de la terrisseria. Allà, proclama-hi aquestes paraules 3 i digues: Escolteu la paraula de Jahvè, reis de Judà i habitants de Jerusalem! Així parla Jahvè-Sabaot, el Déu d'Israel: Faré venir sobre aquest lloc un mal tan gran que, a qualsevol que ho sentí dir, li xiularan les orelles; 4 ja que m'han abandonat, han alienat aquest lloc i hi han cremat perfums a d'altres déus que no havien conegut ni ells, ni els seus pares, ni els reis de Judà. Han omplert aquest lloc de la sang d'innocents 5 i han construït el lloc sacrificial de Tófet, per cremar al foc els seus fills, cosa que no he prescrit ni ordenat, ni m'havia passat mai pel cap. 6 Per això, vet aquí que vindran dies, oracle de Jahvè, que no donaran més a aquest lloc el nom de Tófet ni de vall de Ben-Hennom, sinó el de vall de la matança. 7 Faré fracassar el designi de Judà i de Jerusalem en aquest lloc, els faré caure per l'espasa davant els seus enemics, per la mà d'aquells qui van contra la seva vida, i deixaré els seus cossos perquè se'ls mengin els ocells de carronya i les bèsties salvatges. 8 I faré d'aquesta ciutat un objecte d'estupor i de xiulada; tot el qui hi passi a prop quedarà parat i xiularà per tants de cops rebuts. 9 Els faré menjar la carn dels seus fills i de les seves filles: es devoraran entre ells en l'angoixa i el destret a què els reduiran els seus enemics   —1697→   i els qui van contra la seva vida.

10 Aleshores trencaràs la gerreta a la vista de la gent que t'haurà acompanyat 11 i els diràs: Així parla Jahvè-Sabaot: Així mateix trencaré aquest poble i aquesta ciutat! Igual com un trenca un vas de terrissaire que no es pot reparar més (però seran enterrats a Tófet sense tomba), 12 així faré amb aquest lloc, oracle de Jahvè, i amb els seus habitants (és a dir, posant aquesta ciutat com Tófet). 13 Les cases de Jerusalem i les dels reis de Judà seran com el lloc de Tófet (les impures: va per a totes les cases on es van cremar perfums a tota l'estelada i es van vessar libacions a d'altres déus, sobre els terrats).

14 Quan Jeremies tornava de Tófet on Jahvè l'havia enviat a profetitzar, s'aturà a l'atri del temple de Jahvè i digué a tot el poble: 15 Així parla Jahvè-Sabaot, el Déu d'Israel: Faré venir sobre aquesta ciutat i sobre tots els seus protectors tot el mal amb què els he amenaçats, perquè no han volgut deliberadament escoltar les meves paraules.

20 Incident amb Fashur. 1 El sacerdot Fashur, fill d'Emmer, que era superintendent (prefecte) del temple de Jahvè, sentí Jeremies que profetitzava aquestes paraules. 2 Fashur féu assotar Jeremies i el féu fermar pel coll amb l'argolla que hi havia a la porta superior de Benjamí al temple de Jahvè. 3 Però quan (l'endemà) Fashur l'alliberava de l'argolla, Jeremies li digué: «Jahvè ja no et diu Fashur, sinó «Terror-tot-al-voltant». 4 Ja que així parla Jahvè: Faré de tu un objecte de terror per a tu i per a tots els teus amics: cauran per l'espasa dels teus enemics, i tu ho veuràs amb els teus propis ulls! Lliuraré tot Judà entre les mans del rei de Babilònia, que (els hi deportarà i) els matarà amb l'espasa. 5 Lliuraré, encara, totes les provisions d'aquesta ciutat, tot el que ha guanyat (tot el que té de preciós) i tots els tresors dels reis de Judà, entre les mans dels seus enemics, que (ho pillaran, ho agafaran i) s'ho emportaran a Babilònia. 6 I tu (Fashur) i tots els membres de la teva família anireu a la captivitat; a Babilònia (aniràs, allà) moriràs i allà seràs enterrat, tu   —1698→   i tots els qui t'estimen, als quals has profetitzat falsament.

El profeta es plany de la seva vocació


7 M'heu seduït, Jahvè, i m'he deixat seduir;
m'heu dominat: heu estat el més fort;
tot el dia sóc la riota de la gent,
tothom es riu de mi!
8 Perquè, cada cop que parlo, haig de cridar,
haig d'exclamar: «Violència, devastació!»
La paraula de Jahvè no em val més que oprobis
i insults tot el dia.
9 Si em deia: «No hi vull pensar
ni vull parlar més»,
hi havia com un foc que crema,
com un incendi als meus ossos.
Però estic cansat d'aguantar-ho
i no ho puc suportar,
10 ja que he sentit el brunzit de les fletxes,
terror tot al voltant:
«Denuncieu-lo, perquè el puguem denunciar,
tots els qui teniu tractes amb ell!
Seguiu-lo bé, per si fa un pas en fals,
i serà nostre!»

(Així podrem prendre venjança d'ell. 11 Però Jahvè està amb mi com un valent terrible; per això, els meus perseguidors ensopegaran, vençuts; es veuran tots confosos, perquè no s'hauran sortit amb la seva, sofriran una ignomínia eterna que no serà oblidada. 12 O Jahvè-Sabaot que proveu el just, que penetreu el cor i la ment: veuré la venjança que prendreu d'ells, ja que us he revelat la meva causa. 13 Canteu Jahvè, celebreu Jahvè, perquè allibera l'ànima del pobre de la mà dels qui fan el mal.)

Maledicció del dia del seu naixement


14 Maleït sigui el dia en què vaig néixer!
El dia en què la mare m'infantà,
que no sigui mai beneït!
15 Maleït sigui l'home que anuncià
al pare aquesta bona nova:
«Un fill, un nen t'ha nascut!»,
i l'omplí d'alegria.
16 Aquell dia, que sigui com les ciutats
—1699→
que Jahvè capgirà (sense pietat),
que senti l'esvalot al matí
i el crit de guerra al migdia,
17 ja que no em féu morir dins el si:
la mare hauria estat la meva tomba,
i el seu si, eternament gràvid!
18 ¿Per què, dones, he hagut de sortir del si
per no veure sinó treballs i penes,
i que els meus dies acaben en la confusió?

21 Reis i profetes. Resposta als enviats de Sedequies.1 La paraula que fou adreçada a Jeremies de la part de Jahvè, quan el rei Sedequies li envià Fashur, fill de Melquies, i el sacerdot Sofonies, fill de Maasies, per dir-li: 2 «Consulta Jahvè per nosaltres, ja que Nabucodonosor, el rei de Babilònia, ens fa la guerra; potser Jahvè repetirà a favor nostre un dels seus fets meravellosos, i haurà de retirar-se davant nostre». 3 Jeremies els respongué: «Direu a Sedequies: 4 Així parla Jahvè, el Déu d'Israel: Giraré les armes de guerra (que teniu a la mà), amb què combateu (el rei de Babilònia i) els caldeus que us assetgen, de foca la muralla (i les acumularé) cap al mig d'aquesta ciutat, 5 i combatré, jo mateix, contra vosaltres amb mà estesa i braç potent, amb ira, còlera i indignació gran; 6 clavaré un cop als habitants d'aquesta ciutat, homes i bèsties: d'una gran pesta moriran! 7 Després, oracle de Jahvè, lliuraré Sedequies, el rei de Judà, els seus oficials i la població d'aquesta ciutat que haurà quedat de la pesta, l'espasa i la fam (a les mans de Nabucodonosor, el rei de Babilònia), a les mans dels seus enemics i a les mans dels qui van contra la seva vida; els passaran a fil d'espasa sense plànyer, ni per donar, ni tenir pietat.

8 I a aquest poble, li has de dir: Així parla Jahvè: Us deixaré triar entre, el camí de la vida i el camí de la mort. 9 Qui es quedi en aquesta ciutat morirà per l'espasa, la fam i la pesta; però qui surti i es passi als caldeus que us assetgen viurà; ell, si més no, salvarà la vida. 10 Perquè miro aquesta ciutat amb hostilitat, no amb favor, oracle de Jahvè: serà   —1700→   posada a les mans del rei de Babilònia, que la incendiarà.

La justícia preserva la dinastia.11 O casa reial de Judà, escolta la paraula de Jahvè, 12 casa de David, així parla Jahvè: Administreu de matí la justícia i allibereu l'espoliat de mans de l'opressor, perquè no surti com un foc la meva còlera i no cremi inextingible, per la dolenteria de les vostres accions.

Amenaça contra Jerusalem.13 Aquí em tens contra tu, «la qui habites a la vall, roca de la plana», oracle de Jahvè; els qui diuen: ¿Qui gosarà llançar-se'ns al damunt, qui penetrarà als nostres caus?» 14 Us castigaré, doncs, com mereixen les vostres accions, oracle de Jahvè, calaré foc a la seva selva, i devorarà tots els seus voltants.

22 Advertiment a la casa reial.1 Així parla Jahvè: Baixa al palau del rei de Judà, pronuncia allà aquesta paraula 2 i digues: Escolta la paraula de Jahvè, rei de Judà que seus sobre el tron de David, tu, els teus oficials i el teu poble que entra per aquestes portes. 3 Així parla Jahvè: Practiqueu el dret i la justícia i allibereu l'espoliat de les mans de l'opressor; (no vexeu) no useu la violència amb (l'estranger) l'orfe i la viuda; no escampeu la sang innocent en aquest lloc! 4 Perquè, si us apliqueu a observar aquesta paraula, aleshores per les portes d'aquest palau faran la seva entrada els reis que seuran sobre el tron de David, muntats sobre carros i cavalls (ell, els seus oficials i el seu poble). 5 Però, si no escolteu aquestes paraules, ho juro per mi mateix, oracle de Jahvè, aquest palau acabarà en una ruïna.

Amenaça de destrucció. 6 Ja que així parla Jahvè sobre el palau del rei de Judà:


Un Galaad ets per a mi... el cim del Líban.
Et reduiré, ho juro, a un desert,
a ciutats inhabitades!
7 Faré venir contra tu uns destructors,
cadascun portarà la seva eina;
tallaran els teus millors cedres
i els faran caure al foc.

  —1701→  

Explicació del desastre. 8 I passaran molts pagans prop d'aquesta ciutat i es diran l'un a l'altre: «¿Per què Jahvè ha tractat d'aquesta manera una ciutat tan gran?» 9 I la resposta serà: «Perquè havien abandonat l'aliança de Jahvè, el seu Déu, i s'havien prosternat davant d'altres déus i els havien servits».

Sobre Joacaz


10 No ploreu el qui ja és mort,
i no us afligiu per ell;
ploreu, ploreu el qui se'n va,
que no tornarà mai més,
que no veurà més el país natal.

11 Perquè així ha parlat Jahvè sobre Sel·lum, fill de Josies, rei de Judà, que havia succeït al seu pare Josies: El qui ha sortit d'aquest lloc ja no hi tornarà més; 12 sinó que al lloc on l'han emmenat presoner, hi morirà; però aquest país, no el veurà pas més.

Contra Joaquim


13 Ai del qui s'edifica la casa amb injustícies,
i la seva part alta, amb el que no s'hi val;
que fa treballar per no res el seu proïsme,
sense donar-li salari!
14 El qui diu: «Em vull fer una casa espaiosa
amb les cambres ben airejades,
amb unes finestres amples,
enteixinada de cedre
i pintada de vermelló!»
15 ¿Que et fa la impressió de ser rei,
si pots rumbejar de cedre?
El teu pare, ¿que no ha menjat i ha begut
i ha estat prou feliç?
Practicava el dret i la justícia,
16 emparava el míser i el pobre.
No és això conèixer-me?,
oracle de Jahvè.
17 Però tu no tens ulls ni cor per a res,
sinó per al teu interès propi,
per a escampar la sang de l'innocent
i perpetrar l'exacció!

18 Per això, així ha parlat Jahvè sobre Joaquim, fill de Josies, rei de Judà: Desgraciat d'aquest home! Per ell, no faran les lamentacions «ai germà» i «ai germana», ni el ploraran «ai senyor» i «ai   —1702→   majestat». 19 Tindrà l'enterrament d'un ase: l'arrossegaran per llençar-lo enllà de les portes de Jerusalem!

La sort dels reis de Judà


20 Puja sobre el Líban i crida,
vocifera a Basan,
crida de dalt dels Abarim,
perquè esclafen tots els teus amants!
21 Vaig parlar-te en els teus bons temps;
digueres: «No vull escoltar!»
És la teva habitud des de jove,
mai no escoltes la meva veu!
22 A tots els teus pastors,
el vent els farà de pastor,
i els teus amants aniran a l'exili;
ah, però aleshores et sentiràs humiliada
i t'avergonyiràs de tanta dolenteria.
23 Tu que tens l'habitació al Líban,
que has fet el niu entre els cedres,
com gemegaràs quan et vinguin els dolors,
un cargolar-te com la qui va de part!

Contra Jeconies

24 Per ma vida, oracle de Jahvè, ni que Jeconies, fill de Joaquim, rei de Judà, fos un anell a la meva mà dreta, d'allà l'arrencaria! 25 Et lliuraré a les mans dels qui van contra la teva vida, a les mans d'aquells qui et fan tremolar (a les mans de Nabucodonosor, el rei de Babilònia, i) a les mans dels caldeus. 26 I et llençaré, a tu i la mare que et va infantar, sobre un altre país on no vau néixer, i hi morireu. (27 Però al país on tant es deliran per tornar, no hi tornaran pas!)


28 ¿És un trasto vell Jeconies,
o un objecte que ningú no vol?
¿Per què l'han llençat
i tirat contra terra?

29 Terra, terra, terra, escolta la paraula de Jahvè! 30 Així parla Jahvè: Inscriviu aquest home «sense fills, un que no reïx en la seva vida», perquè cap dels seus descendents no tindrà la sort de seure sobre el tron de David i de tornar a governar Judà.

23 Pastors i ramat.1 Ai dels pastors que deixen que s'esgarriïn i es   —1703→   dispersin les ovelles de la meva pastura, oracle de Jahvè! 2 Per això, així parla Jahvè, el Déu d'Israel, sobre els pastors que han de pasturar el meu poble: Vosaltres heu deixat dispersar i esgarriar-se les meves ovelles i no us n'heu ocupat. Vet aquí que jo m'ocuparé de vosaltres, per la dolenteria de les vostres accions (oracle de Jahvè). 3 Però aplegaré, jo mateix, de tots els països on les hauré escampades, les meves ovelles que hi quedin, i les tornaré als seus prats; seran fecundes i es multiplicaran. 4 Jo suscitaré per a elles uns pastors que les pasturin, de manera que no hagin de tenir més por ni terror, oracle de Jahvè.

El Messies.5 Vénen dies, oracle de Jahvè, en què suscitaré un Germen legítim d'estirp davídica, que farà de rei, i ben hàbilment, i exercirà, en el país, dret i justícia. 6 Als seus dies, Judà triomfarà i Israel viurà segur, i aquest és el nom que li donaran: «Jahvè-és-la-nostra-legitimitat».

El repatriament gloriós. 7 Per això, vénen dies, oracle de Jahvè, en què ja no diran més: «Per la vida de Jahvè, que féu pujar els israelites del país d'Egipte», 8 sinó: «Per la vida de Jahvè, que féu pujar i que portà els descendents de la casa d'Israel del país del nord i de tots els països on els havia escampats, perquè poguessin habitar sobre la seva pròpia terra».

Contra els falsos profetes


9 Als profetes.
Se'm trenca el cor dintre meu,
sento tot de tremolins als ossos,
sóc igual que l'home begut,
com el qui no sap on toca pel vi (a causa de Jahvè
i de les seves paraules santes).

10 Perquè el país és ple d'adúlters (perquè, a causa de la maledicció, la terra està de dol, els pastius del desert s'han assecat)


i tots són uns traïdors;
la seva carrera té el mal com a meta,
i la seva valentia, allò que no és recte.
11 Ja que tant el profeta com el sacerdot
—1704→
es porten com uns pagans.
fins a casa meva he trobat la seva dolenteria,
oracle de Jahvè!
12 Per això, el seu camí serà per a ells
com uns relliscalls;
que els tirin a l'obscuritat,
i que hi caiguin dintre
(perquè faré venir sobre ells un mal,
l'any del seu càstig, oracle de Jahvè).

Contra els profetes de Jerusalem


13 Prou en els profetes de Samaria
he vist inconveniències:
han profetitzat en nom de Baal,
m'han esgarriat el poble (Israel).
14 Però en els profetes de Jerusalem
he vist coses que esborronen:
adulteren, viuen amb hipocresia,
inciten els qui fan el mal
(perquè ningú no es converteixi de la seva dolenteria).
Tots són per a mi com Sodoma
i com els habitants de Gomorra.
15 (Per això, així parla Jahvè-Sabaot sobre els profetes:
Els faré menjar herba amarga i els faré beure aigua emmetzinada.)
Sí, dels profetes ha sortit un país paganitzat.

Contra els profetes de pau.16 Així parla Jahvè-Sabaot: No escolteu les paraules dels profetes que us profetitzen; us estan entabanant, parlen de visions del seu cor, no res que vingui de la boca de Jahvè, 17 quan diuen als qui menyspreen la paraula de Jahvè: «Tot us anirà bé!», i ni que tothom segueix les pròpies inclinacions tenaces, ells diuen: «Cap mal no vindrà sobre vosaltres!» 18 Perquè, ¿qui ha assistit al consell de Jahvè i ha vist la seva paraula? ¿Qui ha escoltat amb atenció i l'ha sentida?

Interpolació desplaçada. (=30:23-24)19 Vet aquí una tempesta de Jahvè: surt la còlera, i una tempestat terbolinant s'arremolina sobre el cap dels impius; 20 la ira de Jahvè no recularà que ell no hagi acomplert i realitzat els seus designis recòndits. A la fi dels dies ho comprendreu clarament.

  —1705→  

Continua contra els profetes de pau.21 No he enviat els profetes, i ells corren; no els he dit res, i ells profetitzen. 22 I, si han assistit al meu consell, que facin sentir les meves paraules al meu poble i que el converteixin del seu mal camí i de la dolenteria de les seves accions! 23 ¿Que sóc jo un Déu de prop, oracle de Jahvè, i no un Déu de lluny? 24 ¿O és que un home pot amagar-se en algun amagatall sense que jo el vegi, oracle de Jahvè? El cel i la terra, no sóc jo que els empleno?, oracle de Jahvè. 25 He sentit el que deien els profetes que falsament profetitzen en nom meu, dient: «He tingut un somni, he tingut un somni, 26 he tingut un somni!» ¿No es convertirà mai el cor dels profetes, dels profetes de la falsedat i dels profetes de la impostura del seu cor? 27 ¿Els qui es pensen de fer oblidar el meu nom al meu poble amb els somnis que es conten l'un a l'altre, igual que els seus pares oblidaren el meu nom en bé de Baal? 28 El profeta que té un somni, que conti un somni; però el qui té la meva paraula, ha de dir francament la meva paraula. ¿Què tenen de comú la palla i el gra?, oracle de Jahvè. 29 ¿No és així la meva paraula: «com foc», oracle de Jahvè, i «com un martell que pica rocs»? 30 Per això, aquí em teniu contra els profetes, oracle de Jahvè, que es roben mútuament les meves paraules! 31 Aquí em teniu contra els profetes, oracle de Jahvè, que s'agafen la llengua, i cop de pronunciar oracles! 32 Aquí em teniu contra els profetes que profetitzen somnis falsos, oracle de Jahvè, que els conten i m'esgarrien el poble amb les seves mentides i les seves extravagàncies, quan jo no els he enviats, ni els he donat cap ordre, i no són absolutament de cap utilitat a aquest poble, oracle de Jahvè.

Prohibició del mot «càrrega».33 Quan et preguntarà aquest poble o un profeta o un sacerdot: «Quina és la càrrega de Jahvè», els has de dir: Sou vosaltres la càrrega per a llençar-vos!, oracle de Jahvè. 34 I quan el profeta, el sacerdot o el poble digui càrrega de Jahvè, castigaré el qui ho hagi dit   —1706→   i la seva casa. 35 Així heu de dir entre vosaltres, l'un a l'altre: «Què ha respost Jahvè?», o bé: «Què ha parlat Jahvè?» 36 Però l'expressió càrrega de Jahvè, no l'heu d'usar més. (Perquè càrrega ho serà per a cadascú la seva paraula. Però heu desnaturalitzat les paraules del Déu vivent, Jahvè-Sabaot, el nostre Déu. 37 Així has de dir al profeta: «què ha respost Jahvè?», o bé: «què ha parlat Jahvè?» 38 Però, si dieu càrrega de Jahvè...)

Per això, així parla Jahvè: Ja que dieu aquesta paraula càrrega de Jahvè, quan us havia advertit que no havíeu de dir més càrrega de Jahvè, 39 per això, aquí em teniu per a carregar-vos i llençar-vos, a vosaltres i la ciutat que havia donat a vosaltres i als vostres pares (fora de la meva presència), 40 i per a posar-vos a sobre un oprobi etern, una ignomínia eterna que no serà oblidada.

24 Les dues cofes de figues.1 Jahvè em féu veure, i vet aquí dues cofes de figues disposades davant el temple de Jahvè (després que Nabucodonosor, el rei de Babilònia, va deportar lluny de Jerusalem Jeconies, fill de Joaquim, rei de Judà, amb la gent principal i els artesans i els serrallers que va dur a Babilònia); 2 una cofa era de figues molt bones, com són les figues-flor; l'altra, de figues molt dolentes, que no es podien menjar de dolentes. 3 I Jahvè em digué: ¿Què veus, Jeremies? I vaig respondre: Figues; les bones són molt bones i les dolentes són molt dolentes, que no es poden menjar de dolentes. 4 Aleshores la paraula de Jahvè em fou adreçada, dient: 5 Així parla Jahvè, el Déu d'Israel: Com aquestes figues bones, així aprecio favorablement els exiliats de Judà que, d'aquest lloc, he enviat al país dels caldeus. 6 Vetllaré benvolent per ells, els faré tornar en aquesta terra i els edificaré en cometes de demolir-los, els plantaré en cometes d'arrencar-los; 7 els donaré la voluntat de conèixer-me que jo sóc Jahvè, i seran el meu poble, i jo seré el seu Déu, perquè tornaran a mi de tot cor. 8 Però com les figues dolentes que no es poden menjar de dolentes,   —1707→   així aprecio desfavorablement Sedequies, rei de Judà, els seus oficials i la resta de Jerusalem: els qui s'han quedat en aquest país, i els qui s'han establert a l'Egipte. 9 En faré un objecte de horror per a tots els reial mes de la terra, un oprobi i un proverbi, un escarni i una maledicció en tots els llocs cap on els escamparé. 10 I enviaré contra ells l'espasa, la fam i la pesta, fins que hagin desaparegut de la terra que els havia donat, a ells i als seus pares.

25 El càstig de Judà per obra dels caldeus.1 La paraula que fou adreçada a Jeremies sobre tot el poble de Judà, l'any quatre de Joaquim, fill de Josies, rei de Judà (és l'any primer de Nabucodonosor, rei de Babilònia), 2 que (el profeta Jeremies) pronuncià davant tot el poble de Judà i tots els habitants de Jerusalem, dient: 3 De l'any tretze de Josies, fill d'Amon, rei de Judà, fins avui, ja fa vint-i-tres anys (que em fou adreçada la paraula de Jahvè i) que, sense cansar-me, us he parlat (però no heu escoltat, 4 i Jahvè, sense cansar-se, us ha enviat tots els seus servents, els profetes, però no heu escoltat ni els heu prestat cap atenció), 5 dient: Convertiu-vos cadascun de la seva mala conducta i de les seves males obres, i podreu habitar sobre la terra que Jahvè us ha donat, a vosaltres i als vostres pares, temps ha i per sempre. 6 I no seguiu d'altres déus per servir-los i prosternar-vos davant d'ells; així no m'ofengueu amb l'obra de les vostres mans i jo no us faré mal. 7 Però no m'heu escoltat (oracle de Jahvè, i m'heu ofès amb l'obra de les vostres mans, en perjudici vostre). 8 Per això, així parla Jahvè-Sabaot: Com sigui que no heu escoltat les meves paraules, 9 jo enviaré a cercar totes les famílies del nord (oracle de Jahvè, i enviaré cap a Nabucodonosor, rei de Babilònia, el meu servent), i les faré venir contra aquest país i els seus habitants (i contra totes les nacions dels voltants): els exterminaré i en faré un objecte d'estupor i de xiulada, un oprobi etern. 101532 Faré plegar d'entre ells la veu de goig i la veu d'alegria, la veu d'espòs i la   —1708→   veu d'esposa, el soroll de la mola i la llum de gresol. 11 Tot aquest país serà (una ruïna) una desolació (i aquestes nacions serviran el rei de Babilònia setanta anys). 12 Però, quan s'hauran complert setanta anys, castigaré (el rei de Babilònia i) aquella gent (oracle de Jahvè, per la seva culpa, i el país dels caldeus) i en faré una solitud eterna 13 (i faré venir sobre aquell país totes les paraules amb què l'he amenaçat, tot allò que hi ha escrit en aquest llibre, que Jeremies ha profetitzat contra totes les nacions); 14 ja que moltes nacions i grans reis els posaran, també a ells, en estat de servitud, i així els retribuiré el mateix que ells han fet, el mateix que han obrat les seves mans.

La copa de la còlera divina.15 Perquè, així em parlà Jahvè, el Déu d'Israel: Pren-me de la mà aquesta copa de vi escumós i fes-ne beure a totes les nacions a les quals t'enviaré, 16 i han de beure, fer tentines i desvariejar (davant l'espasa que enviaré entre elles). 17 Vaig prendre de la mà de Jahvè la copa i en vaig fer beure a totes les nacions a les quals Jahvè m'havia enviat: 18 (Jerusalem i les ciutats de Judà, els seus reis, els seus magnats, per fer-ne una ruïna, un objecte d'estupor, de xiulada i una maledicció, com és el cas avui) 19 Faraó, rei d'Egipte, amb els seus servidors i els seus magnats i tot el seu poble 20 i tots els forasters; (tots els reis del país d'Us), tots els reis del país dels filisteus: Ascalon, Gaza, Ecron i el que encara queda d'Asdod; 21 Edom, Moab i els ammonites; 22 (tots) els reis de Tir, (tots) els reis de Sidó i els reis de les illes dellà el mar; 23 Dedan, Temà, Buz i tots els temples-rapades1533, 24 tots els reis d'Aràbia que viuen al desert 25 (tots els reis de Zimrí1534); tots els reis d'Elam i tots els reis de Mèdia; 26 tots els reis del nord, de prop o de lluny, els qui es toquen, o que són lluny els uns dels altres; en un mot: tots els reialmes que hi ha a la superfície de la terra. (El rei de Sesac1535 beurà després d'ells.)

27 Els has de dir: Així parla Jahvè-Sabaot, el Déu d'Israel: Beveu! Embriagueu-vos! Perboqueu! Caieu   —1709→   sense poder-vos aixecar, davant l'espasa que enviaré entre vosaltres! 28 I, si de cas no volen acceptar de la teva mà la copa de beure, els has de dir: Així parla Jahvè-Sabaot: Heu de beure! 29 Perquè és amb la ciutat que porta el meu nom que començo a fer mal, ¿i vosaltres voldríeu quedar indemnes? No quedareu pas indemnes, perquè jo cridaré l'espasa contra tots els habitants de la terra, oracle de Jahvè-Sabaot.

El judici de Jahvè


30 I tu, profetitza'ls totes aquestes paraules i digue'ls:
Jahvè rugeix des de l'altura;
de la seva mansió santa trona sorollós,
rugeix amb vigor sobre el seu prat,
llança un oidà com els qui trepitgen raïm
(contra tots els habitants de la terra).
31 L'enrenou arriba al cap de la terra,
ja que Jahvè encausa les nacions,
institueix el judici de tot ésser de carn,
lliura els impius a l'espasa (oracle de Jahvè).
32 Així parla Jahvè-Sabaot:
Vet aquí un mal que surt
de nació a nació,
una gran tempesta s'aixeca
d'un extrem de la terra.

33 Aquell dia, hi haurà víctimes de Jahvè d'un cap a l'altre de la terra; no els ploraran, no els recolliran, no els enterraran; es tornaran fems al damunt de la terra.


34 Lamenteu-vos, pastors, exclameu-vos,
rebolqueu-vos, majorals del ramat,
que s'han complert els dies per a immolar-vos,
caureu com bens destinats a matar.
35 Els pastors es quedaran sense poder fugir,
i els majorals del ramat, sense poder-se escapar.
36 Escolta: clamor dels pastors,
laments dels majorals del ramat,
perquè Jahvè els devasta els pastius,
37 els prats pacífics són arranats.
38 Els lleons abandonen la seva brossa,
perquè el seu país queda desert
—1710→
davant l'espasa del qui aclapara,
davant la ira ardent de Jahvè.