Visor de obras.

Mansuetud de Jesús pels samaritans que no el reben.— 51 En complir-se els dies en què havia de ser endut d'aquest món, decidí d'encaminar-se a Jerusalem, 52 i va enviar missatgers davant seu. Ells marxaren i entraren en un poble dels samaritans per preparar-li allotjament; 53 però no el van rebre, perquè es dirigia a Jerusalem²³⁰⁶. 54 En veure-ho els deixebles Jaume i Joan, digueren: «Senyor, ¿voleu que diguem que baixi foc del cel i els consumeixi?» 55 Però ell es va girar i els va renyar. 56 I se'n van anar cap a un altre poble.

Disposicions necessàries per a seguir Jesús.— 57²³⁰⁷ Mentre feien camí, un li digué: «Us seguiré onsevulla que aneu». 58 Jesús li va respondre: «Les guineus tenen caus, i els ocells, nius; el Fill de l'home, en canvi, no té on reposar el cap».

59 I digué a un altre: «Segueix-me». Però ell li respongué: «Deixeu primer que me'n vagi fins que hagi enterrat el meu pare». 60 Jesús li contestà: «Deixa que els morts enterrin els seus morts; tu vés i anuncia el Regne de Déu». 61 Un altre li va dir: «Us seguiré, Senyor; però abans deixeu-me acomiadar dels de casa meva». 62 Però Jesús li va respondre: «Ningú que, tenint posada la mà a l'arada, miri enrera, no és bo per al Regne de Déu»²³⁰⁸.

10 Missió de setanta-dos deixebles. Recomanacions.— 1 Després d'aquests fets, el Senyor en va designar encara uns altres setanta-dos, i els envià de dos en dos davant seu a tota població i localitat on ell havia d'anar. 2²³⁰⁹ I els digué: «Hi ha molt a segar, i els segadors són pocs; pregueu, doncs, a l'amo dels   —2155→   sembrats que enviï segadors als seus sembrats. 3 Aneu; jo us envio com anyells en mig de llops. 4 No porteu bossa, ni sarró, ni calçat, i no saludeu ningú pel camí²³¹⁰. 5 A qualsevol casa que entreu, digueu primer: «Pau en aquesta casa». 6 I, si hi ha allí algú digne de pau, la vostra pau reposarà damunt seu; si no, tornarà a vosaltres. 7 Poseu en aquella casa, i mengeu i beveu del que tinguin, que l'obrer prou mereix el seu jornal. No aneu de casa en casa. 8 I a qualsevol població que entreu, i us rebin, mengeu el que us presentin, 9 curen els malalts que hi hagi i digueu-los: «El Regne de Déu ja és prop vostre». 10 Però a qualsevol població que entreu i no us rebin, sortiu a les places i digueu 11 «Fins la pols del vostre poble que se'ns ha encastat als peus, us l'espolsem; però sapigueu que el Regne de Déu ja és a prop». 12 Us asseguro que, aquell dia, serà més suportable la sort de Sodoma que no pas la d'aquella població.

Amenaces als pobles impenitents.— 13²³¹¹ Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Bet-Saida! Que, si a Tir i a Sidó s'haguessin obrat els miracles que s'han obrat entre vosaltres, ja faria temps que, asseguts amb sac i cendra, haurien fet penitència. 14 Però també serà més suportable la sort de Tir i de Sidó en el judici, que no pas la vostra. 15²³¹² I tu, Cafarnaüm, ¿et creus que t'alçaràs fins al cel? Fins a l'abisme t'enfonsaràs! 16²³¹³ Qui a vosaltres us escolta, a mi m'escolta; qui no fa cas de vosaltres, no fa cas de mi; i qui no fa cas de mi, tampoc no en fa del qui m'ha enviat».

Joia dels setanta-dos, en tornar de la missió.— 17 Van tornar els setanta-dos, plens d'alegria, dient: «Senyor, fins els dimonis se'ns sotmeten en nom vostre». 18 I els digué: «Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp²³¹⁴. 19 Mireu, us he donat la potestat de caminar per damunt de serps i d'escorpins²³¹⁵, i contra tot el poder de l'enemic, i res no us farà mal. 20 Amb tot, no us alegren perquè els esperits se us sotmeten, sinó alegreu-vos perquè els vostres noms són inscrits al cel».

Joia de Jesús per les decisions del Pare.— 21²³¹⁶ Aquella mateixa hora, s'entusiasmà en l'Esperit Sant i digué: «Us dono gràcies, Pare, Senyor del cal i de la terra, perquè heu amagat aquestes coses als savis i entesos i les heu revelades als senzills. Sí, Pare, perquè així us ha plagut a vós. 22 El meu Pare m'ho ha donat tot, i ningú no coneix qui és el Fill sinó el Pare, ni qui és el Pare sinó el Fill i aquell a qui el Fill el vol revelar». 23²³¹⁷ I, girant-se cap als deixebles, els digué a part: «Sortosos els ulls que veuen el que veieu. 24 Perquè us asseguro que molts profetes i reis van desitjar de veure el que vosaltres veieu, i no ho veieren, i sentir el que sentiu, i no ho sentiren».

Els manaments que duen a la vida eterna.— 25 Llavors es va aixecar un mestre de la Llei, i li digué per provar-lo: «Mestre, ¿què haig de fer per aconseguir la vida eterna?» 26 Ell li digué: «A la Llei, què hi ha escrit? què hi llegeixes?» 27²³¹⁸ Ell respongué: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima amb tota la força i amb tot l'esperit, i el proïsme com a tu mateix». 28²³¹⁹ Li digué: «Has contestat rectament: fes això, i viuràs.» 29 Però ell, volent justificar-se, digué a Jesús: «¿I qui és el meu proïsme?»

Qui és el proïsme. El bon samarità.— 30 Jesús va reprendre: «Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure a les mans d'uns lladres, els quals, després d'haver-lo despullat i baldat a cops, se'n van anar deixant-lo mig mort. 31 Casualment baixava un sacerdot per aquell camí, el va veure i va passar de llarg per l'altra banda del camí. 32 Semblantment, també un levita arribà en aquell indret, el va veure i va passar de llarg per l'altra banda del camí. 33 Però un samaritಳ²⁰ que anava de viatge arribà prop d'ell, el va veure i se'n va compadir; 34 s'hi acostà, li va posar oli i vi a les ferides i les hi va embenar; acabat, el muntà damunt la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l'hostal i se'n va ocupar. 35 L'endemà es va treure dos denaris i els va donar a l'hostaler tot dient-li: «Ocupa-te'n,   —2157→   i les despeses que facis de més, jo, quan torni, te les pagaré». 36 ¿Quin d'aquests tres et sembla que va ser proïsme d'aquell qui va caure a les mans dels lladres?» 37 Ell va dir: «El qui va fer amb ell obra de misericòrdia». I Jesús li respongué: «Vés, i fes tu igual».

Marta i Maria. La bona porció.— 38 Mentre feien camí, va entrar en un poblet, i una dona, que es deia Marta, el va rebre a casa seva. 39 Aquesta tenia una germana que es deia Maria, la qual, bo i asseguda als peus del Senyor, escoltava la seva paraula. 40 Marta, en canvi, estava absorbida preparant moltes coses per a obsequiar-lo i, presentant-se, digué: «Senyor, ¿no us fa res que la meva germana em deixi tota sola a servir? Digueu-li, doncs, que m'ajudi». 41 Però el Senyor li va respondre: «Marta, Marta, et preocupes i et neguiteges per preparar moltes coses, 42 i només poques són necessàries o una de sola. Maria ha escollit la bona porció, que no li serà pas presa».

11 Oració del Senyor. Una vegada que ell es trobava en un cert indret pregant, quan va acabar, un dels seus deixebles li digué: «Senyor, ensenyeu-nos a pregar, tal com Joan en va ensenyar també als seus deixebles.» 2²³²¹ I els digué: «Quan pregueu, digueu:

Qui demana, obtindrà.— 5 I els digué: «¿A qui de vosaltres que tingui un amic, i vagi a trobar-lo a mitjanit, i li digui: «Amic, deixa'm tres pans, 6 que un amic meu se m'ha presentat de viatge, i no tinc res per a oferir-li», 7 li respondrà aquell de dins estant: «No m'amoïnis; la porta ja és tancada, i els meus fills són amb mi al llit; no puc llevar-me per donar-te'ls?» 8 Us asseguro   —2158→   que, encara que no es llevi a donar-los-hi perquè és amic seu, almenys per la seva importunitat es llevarà a donar-li tot allò que necessiti. 9²³²² I jo us dic: demaneu, i us donaran; busqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran. 10 Que tot aquell que demana, rep; i qui busca, troba; i a qui truca, li obren.

11 ¿Quin pare d'entre vosaltres, si el fill li demana pa, li donarà potser una pedra? ¿O bé, un peix, i en cometes d'un peix, li donarà una serp? 12 O bé, si demana un ou, ¿li donarà potser un escorpí? 13 Si, doncs, vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, com més el vostre Pare del cel donarà l'Esperit Sant²³²³ als qui el preguen!»

El poder de Jesús contra els dimonis és senyal del Regne de Déu.— 14²³²⁴ Una altra vegada, expulsava un dimoni mut; i, així que hagué sortit el dimoni, el mut va parlar. I la gent se'n va meravellar; 15 però alguns d'ells digueren: «És per Beelzebul, el príncep dels dimonis, que expulsa els dimonis». 16 D'altres, temptant-lo, volien d'ell un senyal del cel. 17 Però ell, que els coneixia els pensaments, els digué: «Tot reialme dividit contra si mateix és desolat, i cau casa sobre casa. 18 Si, doncs, Satanàs està dividit contra si mateix, ¿com se sostindrà el seu reialme? Perquè dieu que és per Beelzebul que jo expulso els dimonis. 19 I, si jo expulso els dimonis per Beelzebul, ¿els vostres fills per qui els expulsen? Per això, ells mateixos seran els vostres jutges. 20 Però, si és pel dit de Déu²³²⁵ que jo expulso els dimonis, vol dir que ha arribat ja a vosaltres el Regne de Déu. 21 Quan el qui és valent, ben armat, guarda el seu pati, els seus béns es troben segurs. 22 Però, quan en sobrevé un de més valent que ell i el venç, li pren l'armament en què confiava i reparteix les seves despulles. 23 Qui no està amb mi, està contra mi, i qui amb mi no recull, escampa.

Futur de la generació dolenta.— 24 Quan l'esperit immund ha sortit de l'home, vaga pels ermots buscant repòs i, no trobant-ne, diu:

«Me'n tornaré a casa meva, d'on he sortit». 25 Hi va i la troba escombrada i en dreçada. 26 Llavors se'n va i pren amb ell set altres esperits pitjors que ell, hi entren i s'hi queden; i l'estat darrer d'aquell home esdevé pitjor que el primer».

Sortosos els qui guarden la paraula de Déu.— 27 Mentre ell deia aquestes coses, alçà la veu una dona d'entre la gent i li digué «Sortós el ventre que us va dur i els pits que vau mamar». 28 Però ell digué: «Més aviat sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden».

El senyal que donarà Jesús.— 29 S'havia reunit encara més gent, i començà a dir: «Aquesta generació és una generació dolenta; demana un senyal, i no li serà donat cap senyal sinó el de Jonàs. 30 Perquè, així com Jonàs va ser un senyal per als ninivites²³²⁶, així ho serà també el Fill de l'home per a aquesta generació. 31 La reina de Migjorn ressuscitarà en el judici amb els homes d'aquesta generació i els condemnarà; perquè va venir de l'altre cap de la terra per sentir la saviesa de Salomó; i mireu que aquí hi ha alguna cosa més que Salomó. 32 Els ninivites ressuscitaran en el judici amb aquesta generació i la condemnaran, perquè es van convertir per la predicació de Jonàs; i mireu que aquí hi ha alguna cosa més que Jonàs.

La revelació és rebuda segons la disposició de cadascú²³²⁷.— 33²³²⁸ Ningú, després d'haver encès una llàntia, no la posa al soterrani ni sota un atuell, sinó sobre el portallànties, perquè els qui entren en vegin la claror. 34²³²⁹ El llum del cos és el teu ull. Quan el teu ull es bo, també tot el cos està il·luminat; però, si és dolent, també el teu cos queda a les fosques. 35 Mira, doncs, si la llum que hi ha en tu no és foscor. 36 Si, doncs, el teu cos és tot lluminós, sense cap racó opac, estarà tot ell il·luminat, així que el llum t'il·lumini amb la seva resplendor».

Amenaces als fariseus i als escribes.— 37 Quan acabà de parlar, un fariseu el va invitar a dinar a casa seva.   —2160→   Hi va entrar i es posà a taula. 38 En veure-ho el fariseu, es va estranyar que primer no s'hagués rentat abans de dinar. 39²³³⁰ Però el Senyor li digué: «Mira, vosaltres, els fariseus, purifiqueu la tassa i el plat pel defora, però el vostre²³³¹ interior és ple de rapacitat i de dolenteria. 40 Necis! ¿El qui neteja el defora, no havia netejat també el dedins? 41 Més aviat doneu en almoina el de dins²³³², i tot us quedarà pur. 42 Però al de vosaltres, els fariseus, que pagueu el delme de la menta, de la ruda i de tots els llegums, i negligiu la justícia i l'amor de Déu! Calia fer això sense deixar de fer allò altre. 43 Ai de vosaltres, els fariseus, que us agrada el primer seient a les sinagogues i les salutacions a les places! 44 Ai de vosaltres, que sou com els sepulcres que no es veuen²³³³, sobre els quals passa la gent sense saber-ho!» 45 Un mestre de la Llei digué aleshores: «Mestre, dient això ens injurieu també a nosaltres». 46 Però ell li féu: «Ai també de vosaltres, els mestres de la Llei, que carregueu als altres càrregues difícils de portar, i vosaltres no les toqueu ni amb un sol dit! 47 Ai de vosaltres, que construïu els monuments sepulcrals dels profetes, quan són els vostres pares els qui els van matar! 48 Per tant, en sou testimonis i assentiu a les obres dels vostres pares, perquè ells els van matar, i vosaltres construïu els seus sepulcres. 49 Per això, ha dit la saviesa de Déu: «Jo els enviaré profetes i apòstols, i ells en mataran i perseguiran, 50 perquè es demani compte a aquesta generació de la sang de tots els profetes, vessada des de la creació del món, 51 des de la sang d'Abel fins a la sang de Zacaries, mort entre l'altar i el santuari». Sí, us ho asseguro, li'n serà demanat compte, a aquesta generació. 52 Ai de vosaltres, els mestres de la Llei, que us heu endut la clau de la ciència! Vosaltres no hi heu entrat, i als qui volien entrar-hi, els ho heu impedit». 53 Quan va sortir d'allà, els escribes i els fariseus començaren de tenir-li una malícia terrible i de fer-lo parlar sobre moltes qüestions, 54 insidiant-lo per sorprendre alguna paraula de la seva boca.

12 Confessar sense por la veritat.— 1²³³⁴ Amb aquestes, es va aglomerar la gent a milers i milers, fins al punt de trepitjar-se els uns als altres, i ell començà a dir als seus deixebles «Primer de tot, guardeu-vos del llevat dels fariseus, que és la hipocresia. 2²³³⁵ Perquè no hi ha res d'amagat que no s'hagi de revelar, ni res de secret que no s'hagi de saber. 3 Per això, tot el que heu dit a les fosques serà sentit a plena llum, i el que us heu parlat a cau d'orella als soterranis serà proclamat dalt dels terrats. 4 Però us dic, amics meus, que no tingueu por dels qui maten el cos, i després d'això ja no poden fer res més. 5 Us faré veure qui heu de témer: temeu aquell qui, després d'haver matat, té poder de llançar a la Gehenna; sí, us dic, aquest heu de témer. 6 ¿No es venen cinc ocells per dos asos? I ni un d'ells no és oblidat davant Déu. 7 I fins els cabells del vostre cap, tots són comptats. No temeu; valeu més que no pas molts ocells. 8 I us dic: tot aquell qui em reconegui davant dels homes, també el Fill de l'home el reconeixerà davant dels àngels de Déu. 9 Però aquell qui em negui davant dels homes serà negat davant dels àngels de Déu. 10²³³⁶ I a tot aquell qui dirà una paraula contra el Fill de l'home, li serà perdonat; però a qui haurà blasfemat contra l'Esperit Sant, no li serà perdonat.

11²³³⁷ Quan us duguin a les sinagogues, davant els magistrats i les autoritats, no us preocupen de com ni amb què us defensareu o què direu; 12 que l'Esperit Sant us ensenyarà en aquella ocasió el que heu de dir».

No buscar la riquesa.— 13 Aleshores un de la multitud li va dir: «Mestre, digueu al meu germà que parteixi amb mi l'herència». 14 Però ell li féu: «Home, ¿qui m'ha constituït jutge o repartidor sobre vosaltres?» 15 I els digué: «Mireu, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni enmig de l'abundància, la vida d'un no li ve pas dels seus béns». 16 I els va dir una paràbola: «A un home ric, la terra li va donar molt. 17 I pensava dintre seu: «¿Què faré, perquè no tinc on aplegar els meus fruits?» 18 I es va   —2162→   dir: «Faré això: enderrocaré els graners i en construiré de més grans; hi aplegaré tot el meu gra i els meus béns; 19 i diré a la meva ànima: "Ànima, tens molts béns emmagatzemats per a molts anys; reposa, menja, beu, diverteix-te". 20 però Déu li digué: "Neci! Aquesta mateixa nit et reclamaran l'ànima; i tot el que has acumulat, per a qui serà?" 21 Així és el qui recull tresors per a si mateix i no és ric davant de Déu».

Buscar el Regne de Déu confiant en la Providència. 22 Després digué als deixebles: «Per això, us dic: no us preocupeu per la vida pensant què menjareu, ni pel cos pensant com us vestireu. 23²³³⁸ Que la vida val més que no pas el menjar, i el cos, més que no pas el vestit. 24 Observeu els corbs, que no sembren, ni cullen, ni tenen rebost, ni graner, i Déu els alimenta. Quant més no valeu vosaltres que els ocells! 25 ¿I qui de vosaltres, per més que es preocupi pot allargar d'un sol moment el temps de la seva vida? 26 Si no podeu, doncs, ni la cosa més petita, ¿per què us preocupeu per les altres? 27 Observeu els lliris, com no filen ni teixeixen; però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva glòria, no anava pas vestit com un d'ells. 28 I, si l'herba que avui és al camp i demà la tiren al forn, Déu la vesteix així, com més a vosaltres, gent de poca fe! 29 No busqueu, doncs, què menjareu ni què beureu, ni en passeu ànsia, 30 que totes aquestes coses son les que busquen la gent del món; en canvi, el vostre Pare ja sap prou que en teniu necessitat. 31 Busqueu més aviat el seu Regne, i tot això us serà donat de més a més.

L'almoina és l'únic tresor segur.— 32 No tinguis por, petit ramat, que ha plagut al vostre Pare de donar-vos el Regne. 33²³³⁹ Veneu el que teniu i feu-ne almoina. Feu-vos bosses que no s'envelleixin, un tresor indefectible en el cel, on no s'acosta cap lladre, ni cap arna no destrueix; 34 perquè allí on és el vostre tresor hi haurà també el vostre cor.

Cal vetllar sempre.— 35 Tingueu el cos cenyit²³⁴⁰, i   —2163→   els vostres llums encesos, 36²³⁴¹ i sigueu com aquells qui esperen el seu amo que torni de les noces, perquè quan arribi i truqui puguin obrir-li de seguida. 37 Sortosos aquells servents que l'amo, quan arribi, trobi vetllant; us asseguro que se cenyirà, els farà seure a taula i anirà a servir-los. 38 I, si venia a la segona o a la tercera vetlla de la nit, i els trobava així, sortosos d'ells. 39²³⁴² Sapigueu això: que, si l'amo hagués sabut a quina hora havia de venir el lladre, hauria vetllat i no s'hauria pas deixat foradar la casa. 40 Vosaltres també estigueu a punt, perquè a l'hora menys pensada vindrà el Fill de l'home».

Recompensa dels administradors.— 41 Aleshores Pere digué: «Senyor, ¿és a nosaltres que dieu aquesta paràbola, o també a tots?» 42²³⁴³ El Senyor respongué: «¿Qui és, doncs, l'administrador fidel, prudent, que l'amo posarà al cap del seu servei per distribuir al seu temps la ració de menjar? 43 Sortós aquell servent que l'amo, quan arribi, trobi fent-ho així: 44 us asseguro que el posarà sobre tots els seus béns. 45 però, si aquell servent es deia dintre seu: «L'amo triga a venir», i començava a pegar als criats i a les criades, a menjar, i a beure, i a embriagar-se, 46 vindrà l'amo d'aquell servent el dia que menys s'ho espera i a l'hora que no sap, el castigarà i el destinarà a estar amb els qui no han estat fidels. 47 El servent que, coneixent la voluntat del seu amo, no ha preparat ni ha fet res segons la seva voluntat, rebrà molts assots; 48 en canvi, el qui, sense conèixer-la, ha fet coses que mereixen assots, en rebrà pocs. A tot aquell a qui ha estat donat molt, li demanaran molt, i a qui ha estat confiat molt, també li reclamaran més.

Jesús porta un estat de tensió i de divisió.— 49 Foc he vingut a calar a la terra²³⁴⁴, i com desitjo que ja sigui encès! 50 Haig de rebre un baptisme²³⁴⁵, i com em sento el cor oprimit fins que s'acompleixi! 51²³⁴⁶ ¿Us penseu que he vingut a donar la pau a la terra? De cap manera, us dic, sinó la divisió. Perquè des d'ara n'hi haurà   —2164→   cinc de dividits en una casa: tres contra dos i dos contra tres; 53²³⁴⁷ es dividiran pare contra fill, i fill contra pare, mare contra filla, i filla contra mare, sogra contra nora, i nora contra sogra».

És urgent de convertir-se.— 54²³⁴⁸ I deia també a les multituds: «Quan veieu pujar un núvol cap a ponent, dieu tot seguit: "Ve pluja"; i així passa. 55 I quan bufa el migjorn, dieu: "Farà calor"; i en fa. 56 Hipòcrites! Sabeu reconèixer l'aspecte de la terra i del cel, i aquests temps d'ara, doncs, ¿com és que no el reconeixeu? 57 ¿Per què no judiqueu per vosaltres mateixos allò que és just?

Convé de fer les paus abans de presentar-se al jutge.— 58²³⁴⁹ Així, quan vas amb el qui et reclama un deute a trobar un magistrat, procura desfer-te d'ell pel camí, no sigui que et faci comparèixer per força davant del jutge, i el jutge et posi a les mans de l'agutzil, i l'agutzil et fiqui a la presó. 59 T'asseguro que no en sortiràs que no hagis pagat fins a l'últim cèntim.»

13 Les desgràcies són un avís de Déu.— 1 Per aquell mateix temps, es presentaren uns que li contaren el fet d'aquells galileus, la sang dels quals Pilat havia barrejat amb la de les víctimes d'ells. 2 I els respongué: «¿Us penseu que aquells galileus havien estat més pecadors que tots els altres galileus, perquè van patir tot això? 3 De cap manera, us dic; i, si no us convertiu, tots morireu igualment. 4 O aquells divuit sobre els quals va caure la torre a Siloè i els va matar, ¿us penseu que havien estat més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? 5 No, us dic; i, si no us convertiu, tots morireu igualment».²³⁵⁰

Una figuera que no feia fruit. Paciència i amenaça. 6 I els digué aquesta paràbola: «Un home tenia una figuera²³⁵¹ plantada a la seva vinya, i va anar a buscar-hi fruit, però no n'hi va trobar. 7 Aleshores va dir al vinyater: «Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit en aquesta figuera, i no n'hi trobo; talla-la; ¿per què no ha de deixar ni treballar la   —2165→   terra?» 8 Però ell li va respondre: «Senyor, deixeu-la encara aquest any, fins que hagi cavat al voltant i l'hagi adobada amb fems, 9 a veure si dóna fruit d'ara endavant. Si no, la tallareu».

Guarició en dissabte. Discussió.— 10 Un dissabte ensenyava en una sinagoga. 11 Hi havia una dona que tenia una malaltia feia divuit anys i anava tota encorbada sense poder redreçar-se gens. 12 En veure-la Jesús, la va cridar i li digué: «Dona, quedes lliure de la teva malaltia». 13 Li va imposar les mans, i ella a l'instant es redreçà i glorificava Déu. 14 Però el cap de la sinagoga, indignat perquè Jesús havia guarit en dissabte, deia a la multitud: «Hi ha sis dies per a treballar; veniu, doncs, aquests dies a fer-vos curar, i no en dissabte». 15 El Senyor li respongué: «Hipòcrites! ¿Cadascun de vosaltres no desferma de l'estable el seu bou o el seu ase en dissabte i el duu a abeurar? 16 I aquesta, que és filla d'Abraham, que Satanàs tenia lligada, ja fa divuit anys, ¿no se l'havia de desfer d'aquest lligam en dissabte?» 17 Dient ell això, quedaven avergonyits tots els seus adversaris, i tota la gent s'alegrava de tots els prodigis que feia.

El Regne de Déu, petit al principi, gran a la fi. El gra de mostassa i el llevat.— 18²³⁵² Deia, doncs: «¿A què s'assembla el Regne de Déu i a què el compararé? 19²³⁵³ És com una gra de mostassa, que un home va sembrar al seu hort; va créixer, es va fer arbre, i els ocells s'ajocaren a les seves branques.

20 I digué encara: «¿A què compararé el Regne de Déu? 21 És semblant al llevat que una dona va amagar dintre tres mesures de farina, fins que va fermentar tota».

Qui són els qui se salven.— 22 I anava per vilatges i pobles ensenyant, tot fent camí cap a Jerusalem.

23 Un li va dir: «Senyor, ¿són pocs els qui se salven?» Ell els digué: 24²³⁵⁴ «Esforceu-vos a entrar per la porta estreta, perquè molts, us dic, intentaran d'entrar-hi, i no podran. 25²³⁵⁵ Després que el cap de casa s'hagi llevat i hagi tancat la porta, us posareu a trucar de fora estant,   —2166→   dient: "Senyor, obriu-nos"; i us respondrà: "No sé d'on sou, vosaltres". 26²³⁵⁶ Aleshores començareu a dir: "Hem menjat i begut davant vostre, i heu ensenyat a les nostres places". 27²³⁵⁷ I dirà: «Us dic que no sé d'on sou; aparteu-vos de mi, tots els qui heu fet el mal». 28²³⁵⁸ Allà hi haurà els plors i el cruixit de dents, quan veureu Abraham, Isaac, Jacob i tots els profetes al Regne de Déu, i vosaltres, expulsats a fora. 29 I vindrà gent de llevant i de ponent, del nord i del migdia, i s'asseuran a taula al Regne de Déu. 30²³⁵⁹ Hi ha darrers que seran primers, i primers que seran darrers».

Jesús continua el seu camí sense por d'Herodes.— 31 Aquella mateixa hora, se li acostaren alguns fariseus tot dient-li: «Sortiu i aneu-vos-en d'aquí, que Herodes us vol matar». 32 I els respongué: «Aneu i digueu a aquella guineu: Expulso dimonis i faig guaricions avui i demà, i el tercer dia acabo²³⁶⁰. 33 Però avui, demà i demà passat haig de fer camí, perquè no convé que un profeta mori fora de Jerusalem.

La fi de Jerusalem.— 34²³⁶¹ Jerusalem, Jerusalem, la qui mata els profetes i apedrega els qui li han estat enviats! Quantes vegades he volgut aplegar els teus fills, talment com una lloca aplega la llocada sota les ales, i no ho heu volgut! 35²³⁶² Doncs, bé: la vostra casa us és abandonada. Us asseguro que no em veureu més fins que vingui el temps que digueu: Beneït el qui ve en nom del Senyor!»

14 Guarició en dissabte.— 1 Un dissabte que va anar a menjar a casa d'un dels principals fariseus, aquests l'estaven observant. 2 Es donava el cas que un hidròpic s'estava al seu davant. 3 Prenent Jesús la paraula, va preguntar als mestres de la Llei i als fariseus: «És lícit de curar en dissabte, o no?» 4 Però ells van callar. Aleshores el va prendre, el guarí i l'acomiadà. 5²³⁶³ I els digué: «¿Qui de vosaltres, que tingui un fill o un bou que li caigui en un pou, no l'en traurà tot seguit en dissabte?» 6 I no pogueren contestar a això.

Qui s'humilia serà exaltat.— 7 Llavors digué als   —2167→   convidats una paràbola, observant com s'escollien els millors llocs:²³⁶⁴ 8 «Quan algú et convidi a noces, no et posis al primer lloc, no fos cas que n'hagués convidat un de més honorable que tu, 9 i vingués el qui us ha invitat a tu i a ell, i et digués: "Cedeix-li el lloc", i aleshores, tot avergonyit, haguessis d'anar a ocupar el darrer lloc. 10 Al contrari: quan et convidin, vés a posar-te al darrer lloc, perquè quan vingui el qui t'ha convidat, et digui: "Amic, puja més amunt"; llavors seràs honorat davant de tots els altres comensals. 11²³⁶⁵ Perquè tot aquell qui s'exalta a si mateix serà humiliat, i el qui s'humilia a si mateix serà exaltat».

Fer bé als qui no poden recompensar.— 12 I digué també al qui l'havia convidat: «Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni veïns rics, no sigui que ells també et tornin a convidar, i en tinguis ja la recompensa. 13 Al contrari: quan facis un convit, crida-hi pobres, esguerrats, coixos, cecs; 14 i seràs sortós perquè no te'n poden recompensar, i et serà recompensat en la resurrecció dels justos».

Els convidats al Regne de Déu.— 15 En sentir això un dels comensals, li digué: «Sortós d'aquell qui menjarà al Regne de Déu». 16²³⁶⁶ Ell li contestà: «Un home feia un gran sopar, i va invitar-hi molta gent. 17 A l'hora del sopar va enviar el seu servent a dir als convidats: «Veniu, que ja tot és a punt». 18 Però tots igualment començaren d'excusar-se. El primer li digué: «He comprat un camp, i haig d'anar-lo a veure; et prego que em vulguis excusar». 19 Un altre li va dir: «He comprat cinc parelles de bous, i me'n vaig a provar-los; et prego que em vulguis excusar». 20 I un altre li digué: «M'he casat, i per això no puc venir». 21 De retorn, el servent va contar-ho al seu senyor. Llavors l'amo, indignat, va dir al seu servent: «Surt de pressa per les places i els carrers de la ciutat, i fes entrar aquí els pobres, esguerrats, cecs i coixos». 22 El servent li digué: «Senyor, s'ha fet tal   —2168→   com heu ordenat, i encara hi ha lloc». 23 Llavors l'amo va dir al servent: «Surt pels camins i per les tanques, i obliga a entrar perquè s'ompli la meva casa; 24 us asseguro que cap dels qui havien estat convidats no tastarà el meu sopar».

Per a seguir Jesús cal renunciar a tot.— 25 Anaven amb ell grans multituds, i, girant-se, els digué: 26²³⁶⁷ «Si algú ve a mi i no menysprea el seu pare, la seva mare, la seva muller, els seus fills, els seus germans, les seves germanes i, fins i tot, la pròpia vida, no pot ser deixeble meu. 27 Qui no porta la seva creu i no segueix al meu darrera, no pot ser deixeble meu.

28 ¿Qui de vosaltres, si vol construir una torre, no s'asseu primer per calcular-ne les despeses i veure si té amb què acabar-la? 29 No fos cas que, després d'haver posat els fonaments i no podent acabar-la, tots els qui ho veiessin comencessin a burlar-se d'ell 30 dient: «Aquest home va començar a construir, i no ha pogut acabar».

31 O bé, ¿quin rei que va a la guerra per lluitar amb un altre rei, no s'asseu primer a deliberar si és prou fort per a fer front amb deu mil homes al que ve contra ell amb vint mil? 32 I, si veu que no, quan aquell encara és lluny, li tramet una ambaixada per demanar-li la pau. 33 Així, doncs, qualsevol de vosaltres que no renuncia a tots els seus béns no pot ser deixeble meu.

Els deixebles són com la sal.— 34²³⁶⁸ Bona és la sal; però, si la mateixa sal es torna insípida, ¿amb què serà adobada? 35 No és útil ni per a la terra ni per al femer; la llencen fora. Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti».

15 Censures del fariseus. 1 Tots els publicans i els pecadors se li acostaven per escoltar-lo. 2 I els fariseus i els escribes murmuraven: «Aquest acull pecadors i menja amb ells».

L'ovella retrobada.— 3 Aleshores els digué aquesta paràbola: 4²³⁶⁹ «¿Qui d'entre vosaltres que té cent ovelles i en perd una, no deixa les noranta-nou al desert i se'n   —2169→   va darrera la perduda fins que la troba? 5 I quan la troba, se la posa sobre les espatlles, tot joiós, 6 i, arribant a casa, crida els amics i veïns i els diu: «Alegreu-vos amb mi, que he trobat l'ovella que havia perdut». 7 Us asseguro que així hi haurà més joia al cel per un sol pecador que es converteix, que no pas per noranta-nou justos que no tenen necessitat de conversió.

La dracma retrobada.— 8 O bé, ¿quina dona que té deu dracmes²³⁷⁰, si en perd una, no encén el llum i escombra la casa, i busca amb diligència fins que la troba? 9 I quan la troba, crida les amigues i veïnes i els diu: «Alegreu-vos amb mi, que he trobat la dracma que havia perdut». 10 Així, us dic, hi ha joia entre els àngels de Déu per un pecador que es converteix».

El fill retrobat. Descontentament del germà.— 11 I digué encara: «Un home tenia dos fills. 12 El més jove d'ells va dir al pare: «Pare, doneu-me la part que em toca del patrimoni». I els va repartir els béns. 13 Al cap de pocs dies, el fill més jove, ho aplegà tot, se'n va anar en un país llunyà i hi va malversar el seu patrimoni vivint dissolutament. 14 Quan s'ho havia malgastat tot, hi hagué una gran fam en aquell país, i ell va començar a passar necessitat. 15 Es va llogar, doncs, a un dels habitants d'aquell país, que el va enviar als seus camps a pasturar porcs. 16 Tenia ganes d'omplir-se el ventre amb les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li'n donava. 17 Llavors, tornant en si mateix, digué: «Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres, i jo aquí em moro de fam! 18 M'aixecaré i aniré a trobar el meu pare i li diré «Pare: he pecat contra el cel i contra vós; 19 ja no sóc digne de ser anomenat fill vostre; tracteu-me com un dels vostres jornalers». 20 Es va aixecar, doncs, i se'n va anar a trobar el seu pare. Encara era un tros lluny, que el seu pare el va veure, se'n va compadir i, corrents, se li va tirar al coll, i el besava. 21 Llavors el seu fill li digué: «Pare, he pecat contra el cel i contra vós; ja no sóc digne de ser anomenat   —2170→   fill vostre». 22 Però el pare va dir als seus criats: «De pressa, porteu la roba millor i vestiu-lo, i poseu-li un anell a la mà i calçat als peus; 23 porteu el vedell gras i mateu-lo; mengem i celebrem-ho, 24 perquè aquest fill meu era mort, i ha tornat a la vida; s'havia perdut, i ha estat retrobat». I es posaren a celebrar-ho. 25 El fill gran era al camp; de retorn, quan s'acostava a la casa, va sentir música i cant de dansa, 26 i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. 27 Ell li digué: «El teu germà ha tornat, i el teu pare ha matat el vedell gras, perquè l'ha recobrat amb bona salut». 28 Aleshores es va omplir d'indignació, i no volia entrar. El seu pare va sortir a pregar-lo. 29 Però ell va respondre al seu pare: «Tants anys que fa que us serveixo, sense haver desobeït mai cap dels vostres manaments, i mai no m'heu donat ni un cabrit per fer festa amb els meus amics; 30 en canvi, quan ha vingut aquest fill vostre, que ha devorat els vostres béns amb dones públiques, heu matat per a ell el vedell gras». 31 Però ell li contestà: «Fill, tu sempre estàs amb mi, i tot el que és meu és teu; 32 en canvi, calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort, i ha tornat a la vida; s'havia perdut, i ha estat retrobat».

16 L'almoina, ús hàbil del diner.— 1 Deia també als deixebles: «Hi havia un home ric que tenia un administrador, i l'hi van denunciar com a malversador dels seus béns. 2 El va cridar i li digué: «¿Què és això que sento dir de tu? Dóna'm comptes de la teva administració, perquè ja no podràs administrar més els meus béns». 3 L'administrador es va dir dintre seu: «¿Què faré, ja que el meu amo em treu l'administració? Cavar, no m'hi veig amb forces; captar, me'n dono vergonya. 4 Ja sé què faré perquè, quan m'hagin tret de l'administració, em rebin a casa seva». 5 Va cridar un per un els deutors del seu amo, i digué al primer: «Quant deus al meu amo?» 6 Va respondre: «Cent barralons d'oli». Li va dir: «Pren el teu albarà i seu, de pressa: escriu cinquanta». 7 Després   —2171→   digué a un altre: «I tu, ¿quant deus?» Li contestà: «Cent cargues de blat». Li diu: «Pren el teu albarà i escriu vuitanta». 8 I el Senyor²³⁷¹ va lloar l'administrador falsari: «Ha obrat amb prudència, per què els fills d'aquest món, en les relacions amb els seus semblants, són més prudents que no els fills de la llum. 9 Ara, doncs, jo us dic: feu-vos amics amb el diner enganyós perquè, quan falti, us rebin a les estances eternes²³⁷². 10 Qui és fidel en el poc, també és fidel en el molt, i qui és infidel en el poc, també és infidel en el molt²³⁷³. 11 Si, doncs, en el diner enganyós no heu estat fidels, l'autèntic, ¿qui us el fiarà? 12 I, si no heu estat fidels en allò que és d'un altre, allò que és vostre, ¿qui us ho donarà? 13²³⁷⁴ Cap criat no pot servir dos senyors; perquè, o estimarà l'un i no l'altre, o bé farà cas de l'un i no de l'altre. No podeu servir Déu i el diner».

La justícia dels homes i la de Déu.— 14 Els fariseus, que eren amants del diner, sentien totes aquestes coses i es mofaven d'ell. 15 I els digué: «Vosaltres sou els qui us feu passar per justos davant de la gent, però Déu coneix els vostres cors; perquè allò que és excel·lent entre els homes és detestable als ulls de Déu».

16²³⁷⁵ La Llei i els Profetes arriben fins a Joan; des d'aleshores és anunciat el Regne de Déu, i cadascú s'esforça per entrar-hi.

17²³⁷⁶ És més fàcil que passi el cel i la terra, que no pas que caigui una sola titlla de la Llei.

18²³⁷⁷ Tot aquell qui repudia la seva muller i es casa amb una altra, comet adulteri, i el qui es casa amb una de repudiada pel marit, comet adulteri.

La sort final d'un ric i la del pobre Llàtzer.— 19 Hi havia un home ric que vestia de porpra i lli finíssim i banquetejava cada dia esplèndidament. 20 Un pobre, que es deia Llàtzer, jeia al seu portal, cobert de nafres, 21 desitjant de saciar-se del que queia de la taula del ric; fins els gossos venien a llepar-li les nafres. 22 El pobre, doncs, va morir, i fou portat pels àngels al si d'Abraham²³⁷⁸; va morir també el ric, i el van sepultar.   —2172→   23 A la regió dels morts²³⁷⁹, enmig dels turments, va alçar els ulls i va veure Abraham des de lluny, i Llàtzer al seu si. 24 Llavors va cridar: «Pare Abraham, tingueu compassió de mi, i envieu Llàtzer perquè mulli amb aigua la punta del dit i em refresqui la llengua, que pateixo terriblement en aquestes flames». 25 Abraham va respondre: «Fill, recorda't que ja vas rebre els teus béns durant la teva vida, i Llàtzer, en canvi, els seus mals; ara, doncs, ell troba aquí el consol, i tu, en canvi, pateixes. 26 A més, entre nosaltres i vosaltres hi ha un gran abisme, de manera que els qui volen passar d'ací a vosaltres no poden, ni d'aquí travessar cap a nosaltres». 27 Llavors digué: «Us prego, doncs, pare, que l'envieu a casa del meu pare, 28 on tinc cinc germans, perquè els adverteixi a fi que no vinguin també ells en aquest lloc de turment». 29 I Abraham li féu: «Tenen Moisès i els Profetes; que els escoltin». 30 Ell va respondre: «No, pare Abraham, que, si algú procedent d'entre els morts va a trobar-los, es convertiran». 31 Però Abraham digué: «Si no escolten Moisès i els Profetes, ni que ressusciti algú d'entre els morts no es convenceran».

17 Gravetat de l'escàndol.— 1²³⁸⁰ Després digué als seus deixebles: «Es inevitable que vinguin els escàndols; però ai d'aquell per causa del qual vénen! 2 Més li valdria que li posessin una roda de molí al coll i el tiressin al mar, abans d'escandalitzar un d'aquests petits. 3²³⁸¹ Vetlleu sobre vosaltres mateixos!

Correcció i perdó del pecador.— Si el teu germà peca, repta'l; i, si se'n penedeix, perdona'l. 4 I, si set vegades el dia peca contra tu²³⁸² i set vegades retorna a tu dient: «Me'n penedeixo», el perdonaràs».

Poder de la fe.— 5 Els apòstols digueren al Senyor: «Augmenteu-nos la fe». 6²³⁸³ El Senyor va respondre: «Si teníeu fe com una gra de mostassa, diríeu a aquesta morera: «Arrenca't de soca-rel i planta't al mar»; i us obeiria.

No gloriar-se d'haver complert els deures²³⁸⁴.—   —2173→   7 ¿Qui de vosaltres que tingui un criat a llaurar o pasturar, li dirà, quan torni del camp: «Passa de seguida i seu a taula», 8 i no li dirà més aviat: «Prepara'm el sopar, cenyeix-te per servir-me fins que hagi menjat i begut, i després menjaràs i beuràs tu?» 9 ¿Ha de tenir potser agraïment al criat perquè ha fet allò que li ha manat? 10 Així també vosaltres, quan haureu fet tot allò que us ha estat manat, digueu: «Som uns criats inútils; hem fet tan sols el que havíem de fer».

De deu guarits, un de sol dóna gràcies a Déu. 11 Tot anant a Jerusalem, passava per entre la Samaria i la Galilea. 12 En entrar en un poble, li anaven a l'encontre deu leprosos, que es pararen un tros lluny²³⁸⁵ 13 i digueren cridant: «Jesús, Mestre, tingueu compassió de nosaltres!» 14 En veure'ls, els digué: «Aneu a presentar-vos als sacerdots». Mentre hi anaven, van quedar purificats. 15 Un d'ells, veient que havia estat guarit, tornà enrera glorificant Déu amb grans crits, 16 i es prosternà de cara a terra als seus peus donant-li gràcies; i aquest era un samarità. 17 Jesús digué: «¿No han estat purificats tots deu? I els altres nou, on són? 18 ¿No se n'ha trobat cap que tornés per donar glòria a Déu sinó aquest estranger?» 19 I li va dir: «Aixeca't, vés; la teva fe t'ha salvat».

El moment del Regne de Déu no es pot determinar per endavant.— 20 Interrogat pels fariseus sobre quan vindria el Regne de Déu, els va respondre «El Regne de Déu no ve pas en un moment previsible, 21 ni diran: «Mireu-lo aquí», o «allà», perquè el Regne de Déu és enmig de vosaltres»²³⁸⁶.

El Fill de l'home, en el seu dia, serà vist de tot arreu.— 22²³⁸⁷ I digué als deixebles: «Vindrà temps que desitjareu veure un sol dia del Fill de l'home, i no el veureu, 23 i us diran: «Mireu-lo allà», o «mireu-lo aquí». No hi aneu, no el seguiu. 24 perquè com el llampec, quan esclata, resplendeix d'un cap a l'altre del cel, així serà el Fill de l'home en el seu dia. 25 Però primer ha de patir molt i ha de ser   —2174→   rebutjat d'aquesta generació.

Molts seran sorpresos.— 26²³⁸⁸ Com va passar en temps de Noè, així serà també els dies del Fill de l'home. 27 Menjaven, bevien, prenien muller, prenien marit, fins al dia que Noè va entrar a l'arca; i vingué el diluvi i els exterminà tots. 28 Igualment com va passar en temps de Lot: menjaven, bevien, compraven, venien, plantaven, construïen; 29 però el dia que Lot va sortir de Sodoma va ploure foc i sofre del cel i els va exterminar tots. 30 De la mateixa manera serà el dia que el Fill de l'home es reveli.

Caldrà abandonar-ho tot. 31²³⁸⁹ Aquell dia, qui sigui al terrat i tingui els seus estris dintre casa, que no baixi pas a agafar-los; i el qui sigui al camp, igualment que no es giri pas enrera. 32 Recordeu-vos de la dona de Lot. 33²³⁹⁰ El qui busqui de salvar la vida, la perdrà; i el qui la perdí, la conservarà.

Els escollits es reuniran al voltant d'ell.— 34²³⁹¹ Us asseguro que aquella nit n'hi haurà dos en un mateix llit: l'un serà pres i l'altre, deixat; 35 n'hi haurà dues molent juntes: l'una serà presa i l'altra, deixada». 37²³⁹² Li digueren: «¿On, Senyor?» Ell els respongué: «Onsevulla que hi hagi el cos, allí s'apleguen els voltors».

18 Déu escolta els qui clamen a ell²³⁹³.— 1 Després els va contar una paràbola de com els calia pregar sempre sense defallir: 2 «Hi havia un jutge en una ciutat, que no temia Déu ni respectava els homes. 3 Hi havia també en aquella ciutat una viuda que l'anava a trobar i li deia: «Feu-me justícia contra el meu adversari». 4 Durant un quant temps no ho volia; però després es va dir dintre seu: «Encara que no temo Déu ni respecto els homes, 5 amb tot, per la molèstia que cm dóna aquesta viuda, li faré justícia; si no, no pararà de venir a amoïnar-me». 6 I el Senyor afegí: «Fixeu-vos què diu el jutge injust. 7 ¿I Déu no farà justícia als seus elegits, que clamen a ell nit i dia mentre es fa esperar pacientment? 8 Us dic que els farà justícia ben de pressa. Però, quan vingui el Fill   —2175→   de l'home, trobarà fe a la terra?²³⁹⁴»

Un publicà humil, més just que un fariseu.— 9 També va explicar aquesta paràbola a uns que es refiaven d'ells mateixos, creient que eren justos, i menyspreaven els altres: 10 «Dos homes van pujar al temple a pregar, l'un fariseu, i l'altre, publicà. 11 El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: «O Déu, us dono gràcies perquè no sóc com els altres homes, rapaços, injustos, adúlters, ni tampoc com aquest publicà; 12 dejuno dues vegades la setmana, pago el delme de tot allò que posseeixo». 13 El publicà, en canvi, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit tot dient: 14²³⁹⁵ «O Déu, tingueu pietat de mi, pecador!» Us asseguro que aquest va baixar justificat a casa seva, i no l'altre; perquè tot aquell qui s'exalta, serà humiliat, i el qui s'humilia, serà exaltat».

Només entrarà al Regne de Déu el qui el rebi com un infant.— 15²³⁹⁶ Li presentaven també els infantons perquè els toqués. En veure-ho els deixebles, els reptaven. 16 Però Jesús els va cridar dient: «Deixeu que els infants vinguin a mi i no els ho prohibiu, que el Regne de Déu és dels qui són com ells. 17 Us ho asseguro: qui no rebi el Regne de Déu com un infant, no hi entrarà pas».

Els rics difícilment entraran al Regne de Déu. 18 Un cert personatge li va preguntar: «Mestre bo, ¿què haig de fer por posseir la vida eterna?» 19 Jesús li contestà: «¿Per què em dius bo? Ningú no es bo sinó únicament Déu. 20 Ja saps els manaments: No cometis adulteri, no matis, no robis, no llevis fals testimoni, honra el pare i la mare». 21 Ell li respongué: «Tot això, ho he guardat des de la joventut». 22 En sentir això, Jesús li digué: «Encara et falta una cosa: ven tot allò que tens, i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel; després vine, segueix me». 23 Però ell, en sentir això, es posà tot trist, perquè era molt ric. 24 En veure'l Jesús, digué: «Que n'és, de difícil, que entrin al Regne   —2176→   de Déu els qui tenen riqueses! 25 És més fàcil que passi un camell pel forat d'una agulla, que no pas que un ric entri al Regne de Déu». 26 Els qui ho sentien li digueren: «Doncs, aleshores, qui pot salvar-se?» 27 Ell respongué: «allò que és impossible als homes és possible a Déu».

Recompensa dels qui ho deixen tot per seguir Jesús. 28 Llavors Pere digué: «Mireu, nosaltres hem deixat les nostres coses i us hem seguit». 29 Ell els va dir: «Us asseguro que no hi ha ningú que hagi deixat casa, o muller, o germans, o pares, o fills, a causa del Regne de Déu, 30 que no rebi molt més en el temps present, i la vida eterna en el temps futur».

Jesús puja a Jerusalem per morir i ressuscitar.— 31²³⁹⁷ Després va prendre amb ell els dotze i els digué «Mireu, ara pugem a Jerusalem, i es complirà tot allò que han escrit els profetes sobre el Fill de l'home: 32 serà posat a les mans dels estrangers, i serà escarnit, injuriat i escopit, 33 i, després d'haver-lo assotat, el mataran, i el tercer dia ressuscitarà». 34 Però ells no comprengueren res d'aquestes coses; el sentit d'aquesta predicció els era amagat, i no entenien allò que els deia.

Guarició d'un cec.— 35²³⁹⁸ Quan s'apropava a Jericó, un cec seia vora el camí demanant almoina. 36 En sentir passar la gent, preguntava què era allò. 37 Li van dir: «Es Jesús de Natzaret que passa». 38 Aleshores va cridar: «Jesús, Fill de David, tingueu compassió de mi!» 39 Els qui anaven davant el reptaven perquè callés; però ell cridava molt més encara: «Fill de David, tingueu compassió de mi!» 40 Jesús es va aturar i manà que l'hi duguessin. Quan fou a prop, li preguntà: 41 ¿què vols que et faci?» Ell li va respondre: «Senyor, que hi vegi!» 42 Jesús li digué: «Recobra la vista; la teva fe t'ha salvat». 43 A l'instant hi veié, i el seguia glorificant Déu. I tot el poble, en veure-ho, donà lloança a Déu.

19 Conversió de Zaqueu.— 1 Entrà a Jericó, de pas. 2 Vet aquí, però,   —2177→   que hi havia un home, que es deia Zaqueu, cap de publicans i ric. 3 Intentava de veure qui era Jesús, però no podia a causa de la multitud, perquè era baix d'estatura. 4 Corrent endavant, s'enfilà en un sicòmor²³⁹⁹ per veure'l, perquè havia de passar per allí. 5 Quan va arribar en aquell indret, Jesús alçà la vista i li digué: «Zaqueu, baixa de pressa, que avui haig de posar a casa teva». 6 Baixà de pressa i el va rebre tot content. 7 En veure-ho, tots murmuraven dient: «Ha anat a allotjar-se a casa d'un pecador!» 8 Però Zaqueu es posà al mig i digué al Senyor: «Mireu, Senyor: la meitat dels meus béns, la dono als pobres, i a tots aquells a qui he defraudat res, els ho restitueixo quatre vegades més». 9 Jesús li digué: «Avui ha entrat la salvació en aquesta casa, perquè també aquest és fill d'Abraham; 10 que el Fill de l'home ha vingut a buscar i salvar allà que s'havia perdut».

Tornant com a Rei, el Senyor demana comptes als seus funcionaris i condemna els rebels²⁴⁰⁰.— 11 Encara ells escoltaven tot això, que hi afegí una paràbola, ja que era prop de Jerusalem, i ells es pensaven que de seguida s'havia de manifestar el Regne de Déu. 12²⁴⁰¹ Digué, doncs: «Un noble va partir cap a una terra llunyana per rebre la investidura reial i tornar²⁴⁰². 13²⁴⁰³ Va cridar deu funcionaris seus, els donà deu mines i els digué: «Negocieu-hi fins que torni». 14 Però els seus ciutadans²⁴⁰⁴ l'odiaven, i van enviar una ambaixada darrera seu dient: «No volem que aquest regni damunt nostre». 15 Quan va tornar, investit ja de la dignitat reial, féu cridar aquells funcionaris als quals havia donat els diners, per saber com hi havien negociat. 16 Es presentà el primer i va dir: «Senyor, la vostra mina n'ha produïdes deu». 17 Li digué: «Bé, bon servent; ja que has estat fidel en molt poca cosa, tingues potestat sobre deu ciutats». 18 Va venir el segon i digué «La vostra mina, Senyor, n'ha produïdes cinc». 19 Va dir també a aquest: «Tu també governa cinc ciutats». 20 I l'altre va venir i digué: «Senyor, teniu la vostra mina, que he conservat guardada   —2178→   en un mocador; 21 perquè tenia por de vós, que sou un home sever: preneu allò que no heu posat, i colliu allò que no heu sembrat». 22 Li diu: «Per la teva boca et judico, mal servent. ¿Sabies que sóc un home sever, que prenc allò que no he posat i cullo allò que no he sembrat? 23 Doncs, ¿per què no has posat els meus diners al banc? A la tornada jo els hauria cobrats amb l'interès». 24 I digué als presents: «Preneu-li la mina, i doneu-la al qui en té deu». 25 Li van respondre: «Senyor, ja té deu mines». 26²⁴⁰⁵ «Us dic que a tot aquell qui té, li serà donat; en canvi, a aquell qui no té, fins allò que té li serà pres. 27 Quant a aquests meus enemics que no van voler que regnés damunt, d'ells, porteu-los aquí, i degolleu-los davant meu».

Entrada de Jesús com a Rei.— 28 I, dit això, anava al davant pujant cap a Jerusalem.

29²⁴⁰⁶ Quan fou a la vora de Bet-Fagué i Betània, prop de la muntanya anomenada de les Oliveres, va enviar dos dels seus deixebles 30 dient-los: «Aneu al poble d'enfront vostre i, entrant, hi trobareu un pollí fermat, que ningú no ha muntat mai; desfermeu-lo i porteu-me'l». 31 I, si algú us pregunta: «Per què el desfermeu?», digueu que el Senyor el necessita». 32 Van marxar, doncs, els enviats, i ho trobaren tal com els havia dit. 33 Mentre desfermaven el pollí, els seus amos els digueren: «¿Per què desfermeu el pollí?» 34 Ells contestaren: «El Senyor el necessita». 35 El van dur a Jesús, tiraren damunt del pollí els mantells i van fer-hi muntar Jesús; 36 i, mentre avançava, estenien els propis vestits pel camí. 37 Quan ja s'acostava a la baixada de la muntanya de les Oliveres, tota la multitud dels deixebles començaren alegres a lloar Déu amb gran clamoreig per tots els prodigis que havien vist, 38²⁴⁰⁷ dient: «Beneït el qui ve, el Rei, en nom del Senyor! Pau al cel i glòria a les altures!» 39 Alguns dels fariseus d'entre la multitud li digueren: «Mestre,   —2179→   renyeu els vostres deixebles». 10 I va respondre: «Us asseguro que, si aquests callen, cridaran les pedres».

Plany sobre Jerusalem. 41 Quan fou a prop i veié la ciutat, va plorar per ella 42 i deia: «Si haguessis conegut en aquest dia, tu també, allò que duu a la pau! En canvi, ha estat amagat als teus ulls. 43²⁴⁰⁸ Perquè vindran dies damunt teu, i els teus enemics faran al teu voltant un mur de tanca, i t'encerclaran i t'estrenyeran per tots costats, 44²⁴⁰⁹ i et rebatran a terra a tu i els teus fills que hi ha dintre teu, i no deixaran en tu pedra sobre pedra, perquè no has reconegut el temps en què eres visitada».

Jesús treu del temple els negociants.— 45²⁴¹⁰ Llavors va entrar al temple i es posà a expulsar els qui venien tot dient-los: 46 «Està escrit: La meva casa serà casa d'oració; vosaltres, en canvi, n'heu fet una cova de lladres».

Jesús ensenya.— 47 Ensenyava cada dia al temple; però els grans sacerdots i els escribes, amb els principals del poble, buscaven de perdre'l, 48 i no sabien com fer-s'ho, perquè tot el poble estava pendent d'ell escoltant-lo.

20 L'autoritat de Jesús. 1²⁴¹¹ Un d'aquells dies, mentre ell ensenyava el poble al temple i anunciava el missatge joiós, es presentaren els grans sacerdots i els escribes amb els ancians 2 i li demanaren: «Digue'ns amb quina autoritat fas aquestes coses, i qui és el qui t'ha donat aquesta autoritat». 3 Els va respondre: «Jo, també us preguntaré una cosa; contesteu-me: 4 el baptisme de Joan, era del cel o dels homes?» 5 Ells cavil·laven dintre seu i es deien: «Si diem: «Del cel», dirà: «¿Per què no el vau creure?» 6 I si diem: «Dels homes», tot el poble ens apedregarà, perquè estan convençuts que Joan era un profeta». 7 I respongueren que no sabien d'on era. 8 Llavors Jesús els digué: «Doncs, jo tampoc no us dic amb quina autoritat faig aquestes coses».

Els vinyaters rebels.— 9²⁴¹² Aleshores es posà a explicar al poble aquesta paràbola:   —2180→   «Un home va plantar una vinya, la va arrendar a uns vinyaters i se'n va anar del país per una llarga temporada. 10 Al seu temps, va enviar als vinyaters un dels seus homes perquè li donessin la part corresponent dels fruits de la vinya; però els vinyaters el van apallissar i el van despatxar amb les mans buides. 11 Va tornar a enviar-los un altre dels seus homes; i aquest també, després d'apallissar-lo i d'ultratjar-lo, el van despatxar amb les mans buides. 12 Encara va tornar a enviar-los en un tercer, i també aquest, el van ferir i el van treure fora. 13 Aleshores digué l'amo de la vinya: «Què faré? Els enviaré el meu fill estimat; potser a ell, el respectaran». 14 En veure'l els vinyaters, es digueren entre ells «Aquest és l'hereu; matem-lo per poder-nos quedar l'heretat». 15 I el tragueren fora de la vinya i el van matar. ¿Què els farà, doncs, l'amo de la vinya? 16 Vindrà, farà morir aquests vinyaters i donarà la vinya a uns altres». En sentir-ho, digueren: «Déu no ho vulgui». 17²⁴¹³ Però ell, mirant-se'ls, els digué: «¿Què vol dir, doncs, allò que està escrit: La pedra que els constructors havien rebutjat ha acabat al cim de l'edifici? 18 Tothom qui caigui sobre aquesta pedra s'hi estavellarà; i aquell sobre qui caigui, el farà pols».

19 Els escribes i els fariseus volien agafar-lo en aquell moment, però temeren el poble; havien comprès que havia dit per a ells la paràbola.

Els drets del Cèsar i els de Déu.— 20 Es quedaren, doncs, a l'aguait i li enviaren uns emissaris que, fingint-se homes de bé, poguessin atrapar-lo en alguna paraula i lliurar-lo a l'autoritat i al poder del governador. 21 Aleshores li van preguntar: «Mestre, sabem que parleu i ensenyeu rectament, i no feu accepció de persones, sinó que ensenyeu en veritat el camí de Déu: 22 ¿Ens és lícit de pagar tribut al Cèsar, o no?» 23 Ell, però, que s'havia adonat de la seva intriga, els digué: 24 «Ensenyeu-me un denari. ¿De qui és la imatge i la inscripció que té?» Li respongueren: «Del Cèsar». 25 Llavors els replicà: «Doncs, doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu».   —2181→   26 Així no pogueren agafar-se en cap paraula davant del poble i, admirats de la seva resposta, van callar.

La resurrecció dels morts.— 27 Es presentaren aleshores alguns saduceus, els quals neguen l'existència de la resurrecció, i li preguntaren: 28²⁴¹⁴ «Mestre, Moisès ens va prescriure que, si el germà d'un moria tenint muller i sense fills, el seu germà prengués la muller per donar descendència al seu germà. 29 Hi havia, doncs, set germans; el primer va prendre muller, i va morir sense fills. 30 El segon 31 i el tercer la van prendre; i semblantment també tots set no van deixar fills, i van morir; 32 finalment va morir també la dona. 33 Ara bé: la dona, en la resurrecció, ¿de quins d'ells serà muller? Perquè tots set la van tenir per muller». 34 Jesús els contestà: «La gent d'aquest món prenen muller o marit, 35 però els qui són considerats dignes d'assolir l'altre món i la resurrecció dels morts no prenen muller o marit; 36 perquè no poden morir, ja que són com àngels, i són fills de Déu, com a fills de la resurrecció²⁴¹⁵. 37²⁴¹⁶ I que els morts ressusciten, també Moisès ho deixa entendre en el passatge de la bardissa, quan diu que el Senyor es el Déu d'Abraham, Déu d'Isaac i Déu de Jacob, 38 perquè no és pas un Déu de morts, sinó de vius, ja que tots per a ell viuen». 39 Alguns escribes llavors li contestaren: «Mestre, heu parlat bé». 40 Perquè ja no gosaven preguntar-li res més.

El Messies, Senyor de David.— 41²⁴¹⁷ Aleshores els digué: «¿Com és que diuen que el Messies és fill de David? 42²⁴¹⁸ Perquè David mateix diu en el llibre dels Salms: El Senyor va dir al meu Senyor: Seu a la meva dreta 43 mentre poso els teus enemics per escambell dels teus peus. 44 Si David, doncs, l'anomena Senyor, ¿com pot ser fill seu?»

Vanitat i falsedat dels escribes.— 45²⁴¹⁹ I, sentint-ho tot el poble, digué als seus deixebles: 46 «Guardeu-vos dels escribes, que es complauen a passejar-se amb llargues vestidures, i s'agraden de les salutacions a les places, dels primers seients   —2182→   a les sinagogues i dels primers llocs als convits; 47 que devoren les cases de les viudes i amb intenció fingida fan llargues oracions; aquests sofriran una condemna més severa».

21 Ofrena d'una viuda pobra.— 1²⁴²⁰ Després, alçant la vista, veié com els rics tiraven les seves ofrenes al tresor; 2 va veure també una viuda pobra que hi tirava dues peces menudes, 3 i digué: «Us asseguro que aquesta viuda pobra hi ha tirat més que tothom; 4 perquè tots aquests han tirat a les ofrenes d'allò que els sobra; en canvi, ella, de la seva indigència hi ha tirat tot el que tenia per a viure».

Jesús profetitza la destrucció del temple.— 5²⁴²¹ Parlant alguns sobre el temple, de com era construït amb pedres magnífiques i decorat amb ofrenes votives, digué: 6 «Tot això que veieu, vindran dies que no en quedarà pedra sobre pedra que no sigui destruïda». 7 Llavors li van preguntar: «Mestre, ¿quan passarà, doncs, això, i quin serà el senyal, que això estarà a punt d'acomplir-se?»

Senyals que no són encara la fi.— 8²⁴²² Ell els digué: «Mireu de no deixar-vos enganyar; que molts vindran valent-se del meu nom i diran: «Sóc jo», i «El temps ha arribat». No aneu darrera d'ells. 9²⁴²³ Quan sentireu guerres i revoltes, no us esglaieu; això ha de passar primer, però la fi no vindrà de seguida». 10²⁴²⁴ Aleshores els deia: «Un poble s'alçarà contra un altre, i un regne, contra un altre regne; 11 hi haurà grans terratrèmols, i a diversos llocs, fams i pestes, fets espantosos i grans senyals del cel.

Anunci de les persecucions.— 12 Però abans de tot això us agafaran i us perseguiran, us portaran a les sinagogues i a les presons, us duran davant dels reis i governadors per causa del meu nom, 13 i us serà ocasió de donar testimoniatge. 14 Feu-vos, doncs, el propòsit de no preocupar-vos de la vostra defensa, 15 que jo us donaré una eloqüència i una saviesa que cap dels vostres adversaris no podrà resistir ni contradir. 16 Sereu lliurats   —2183→   fins pels pares i germans, parents i amics, i fins en mataran alguns de vosaltres, 17 i tothom us avorrirà per causa del meu nom. 18 Però ni un cabell del vostre cap no es perdrà. 19 Amb la vostra paciència constant, conservareu les vostres vides.

La gran desgràcia de Jerusalem. 20 Però quan veureu Jerusalem encerclada per les legions, aleshores sapigueu que s'acosta la seva desolació. 21 Llavors, els qui es trobin a la Judea, que fugin a les muntanyes; els qui es trobin dintre la ciutat, que en surtin, i els qui en siguin fora, que no hi entrin; 22 perquè aquells dies seran dies de càstig, en compliment de tot allò que està escrit. 23 Ai de les qui estiguin embarassades i de les qui criïn aquells dies! Perquè hi haurà una gran calamitat sobre la terra i indignació contra aquest poble; 24 cauran a fil d'espasa, seran enduts captius per totes les nacions, i Jerusalem serà trepitjada pels estrangers, fins que acabin els temps dels estrangers²⁴²⁵.

Adveniment gloriós del Fill de l'home.— 25²⁴²⁶ Després hi haurà senyals al sol, a la lluna i a les estrelles, i a la terra, angoixa dels pobles, esmaperduts pels bramuls del mar i de les onades, 26²⁴²⁷ i la gent es morirà de terror i d'ansietat per les coses que sobrevindran al món, ja que els exèrcits del cel seran sacsejats i abatuts. 27²⁴²⁸ Aleshores veuran el Fill de l'home venint en un núvol amb gran poder i majestat. 28 Quan aquestes coses comencin a passar, redreceu-vos i alceu el cap, que s'acosta la vostra redempció».

29 I els digué una paràbola «Mireu la figuera i tots els arbres: 30 així que broten, us adoneu, en veure'ls, que l'estiu ja és a prop; 31 així també vosaltres, quan veureu que passen aquestes coses, sapigueu que és a prop el Regne de Déu. 32 Us asseguro que no passarà aquesta generació que tot no s'hagi esdevingut. 33 El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.

Cal estar sempre a punt. 34²⁴²⁹ Vetlleu per vosaltres mateixos, no sigui que els vostres cors s'afeixuguin amb la cràpula, l'embriaguesa i les preocupacions de la vida,   —2184→   i sobtadament us trobeu a sobre aquell dia 35²⁴³⁰ com un llaç, perquè es llançarà damunt de tots els qui habiten la superfície de tota la terra. 36 Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment per poder defugir totes aquestes coses que han de venir, i mantenir-vos ferms a la presència del Fill de l'home».

Darrers dies de Jesús.— 37 De dia ensenyava al temple, però després sortia per passar les nits a la muntanya anomenada de les Oliveres; 38 i tot el poble, de bon matí, anava al temple per escoltar-lo.