Visor de obras.

7 Jesús va secretament a la festa dels Tabernacles.— 1 Després d'això, Jesús anava per la Galilea; no podia circular per la Judea, perquè els jueus intentaven de matar-lo. 2 Era a prop la festa jueva dels Tabernacles²⁵⁴⁸. 3 Els seus parents li van dir: «Muda de lloc i vés-te'n a la Judea perquè també allà els teus seguidors vegin les obres que fas; 4 que ningú no fa res d'amagat, sinó que busca de ser conegut; ja que fas aquestes coses, manifesta't tu mateix al món». 5 Ni els seus parents no creien en ell. 6 Jesús els diu: «El meu temps no ha arribat encara, mentre que el vostre sempre és a punt. 7 A vosaltres no pot odiar-vos el món, però a mi m'odia, perquè testifico que les seves obres són dolentes. 8 Pugeu, vosaltres, a la festa; jo no hi pujo, perquè el meu temps encara no s'ha complert». 9 Dit això, es va quedar a la Galilea. 10 Però, quan els seus parents van haver pujat a la festa, llavors ell també hi pujà, no pas obertament, sinó mig d'incògnit. 11 Els jueus el buscaven en els actes de la festa, i deien: «On és, aquell?» 12 I entre la gent es feien enraonies sobre ell. Els uns deien: «És un home de bé». D'altres, en canvi: «No, que enganya la gent». 13 Però ningú no parlava d'ell amb llibertat per por dels jueus. 14 Ja a mitja setmana de la festa, Jesús pujà al temple, i ensenyava. 15 Els jueus estaven estranyats i deien: «¿Com sap lletres, aquest,   —2210→   sense haver-ne apreses?»

Diàlegs durant la festa. Jesús ensenya de part de Déu.— 16 Jesús els respongué: «La meva doctrina no és pas meva, sinó del qui m'ha enviat; 17 si algú vol fer la voluntat d'ell, veurà si la meva doctrina és de Déu o si jo parlo pel meu compte. 18 Qui parla pel seu compte busca la pròpia glòria; però qui busca la glòria del qui l'ha enviat diu la veritat, i no hi ha en ell gens de mal.

Els jueus no tenen raó de voler matar Jesús.— 19 ¿No us va donar Moisès la Llei? Però cap de vosaltres no compleix la Llei. Per què voleu matar-me?» 20 La gent respongué: «Tu tens el dimoni!²⁵⁴⁹ ¿Qui és el qui vol matar-te?» 21 Jesús replicà: «Per una obra que he fet esteu tots estranyats. 22 Moisès us va donar la circumcisió —no pas que vingui de Moisès, sinó dels pares—, i vosaltres circumcideu en dissabte. 23 Si un és circumcidat en dissabte per no violar la Llei de Moisès, ¿us podeu indignar contra mi perquè he curat en dissabte tot un home? 24 No judiqueu segons les aparences, sinó segons justícia».

Origen diví del Messies. 25 Mentrestant, deien alguns de Jerusalem: «¿No és aquest el qui volen matar? 26, Doncs, mira com parla lliurement, i no li diuen res. ¿Potser han reconegut realment les autoritats que és el Messies? 27 Però aquest sabem d'on és; en canvi, el Messies, quan vindrà, ningú no sabrà d'on és»²⁵⁵⁰. 28 Jesús, però, que ensenyava al temple, clamà: Certament que em coneixeu i sabeu d'on sóc; i, amb tot, no és de part meva que he vingut, sinó que m'envia el qui és veraç, que vosaltres no coneixeu. 29 Jo sí, que el conec, perquè d'ell vinc, i ell m'ha enviat». 30 Intentaren, doncs, d'agafar-lo, però ningú no li posà la mà al damunt, perquè encara no era arribada la seva hora.

Jesús anuncia misteriosament la seva partença. 31 D'entre la gent, però, molts van creure en ell i deien: «¿El messies, quan vingui, farà més miracles que   —2211→   no ha fet aquest?» 32 Els fariseus van sentir que la gent enraonava així d'ell, i enviaren guardes perquè l'agafessin. 33 Jesús digué aleshores: «Encara em quedaré poc temps amb vosaltres, i me'n vaig a aquell qui m'ha enviat. 34 Em buscareu i no em trobareu, i allà on sóc jo vosaltres no podeu venir»²⁵⁵¹. 35 Els jueus es deien llavors els uns als altres: «¿On deu anar-se'n, aquest, que nosaltres no el trobarem? ¿Potser se'n deurà anar amb els qui estan dispersats entre els grecs, per instruir els grecs? 36 ¿Què vol dir això que ha dit: «Em buscareu i no em trobareu, i on sóc jo vosaltres no podeu venir?»

Jesús promet l'Esperit. Impressions de la gent.— 37 El darrer dia, el més gran de la festa, Jesús es posà dret i clamà: «Si algú té set, que vingui, i que begui 38 qui creu en mi. Com ha dit l'Escriptura, brollaran del seu interior riuades d'aigua viva»²⁵⁵². 39 Deia això de l'Esperit que havien de rebre els qui creurien en ell; no hi havia encara Esperit, perquè Jesús encara no havia estat glorificat. 40 Alguns d'entre la gent, que escoltaven, deien: «Aquest és realment el Profeta». 41 D'altres deien: «És el Messies». Uns altres, en canvi, deien: «Però, ¿és potser de la Galilea que vindrà el Messies? 42 ¿No ha dit l'Escriptura que és del llinatge de David i del poble de Bet-Lèhem, d'on el Messies ha de venir?» 43 S'originà, doncs, una dissensió entre la gent a propòsit d'ell. 44 Alguns volien agafar-lo; però ningú no li posà les mans al damunt.

Despit de les autoritats. 45 Els guardes se'n tornaren als grans sacerdots i als fariseus, i aquests els digueren: «Per què no l'heu dut?» 46 Els guardes van respondre: «Ningú no ha parlat mai com aquest home». 47 Els fariseus els replicaren: «¿Vosaltres també us heu deixat enganyar? 48 ¿Es que cap de les autoritats o dels fariseus ha cregut en ell? 49 Però aquesta xusma, que ignora la Llei, son uns maleïts!» 50 Nicodem, un d'ells, el qui havia anat a trobar-lo abans, els digué: 51 «¿És que la postra Llei jutja ningú sense escoltar-lo i saber què fa?» 52 Li respongueren: «¿Que ets de la Galilea, tu, també?   —2212→   Estudia-ho, i veuràs com, de la Galilea, no en surt cap profeta».

Jesús perdona una adúltera.— 53 I cadascun se'n va anar a casa seva. 8²⁵⁵³ 1 Jesús, però, se n'anà a la muntanya de les Oliveres. 2 A trenc d'alba tornà a comparèixer al temple, i tot el poble anava cap a ell. S'assegué i es posà a ensenyar-los. 3 Aleshores els escribes i els fariseus li porten una dona sorpresa en adulteri i, posant-la al mig, 4 li diuen: Mestre, aquesta dona ha estat atrapada en flagrant pecat d'adulteri; 5 i Moisès ens té manat a la Llei d'apedregar aquestes tals. Tu, doncs, ¿què hi dius?» 6 Deien això per temptar-lo i tenir de què acusar-lo. Però Jesús s'ajupí i s'entretenia dibuixant²⁵⁵⁴ a terra amb el dit. 7 Com que ells seguien preguntant-lo, es dreçà i els digué «Aquell de vosaltres que estigui sense pecat, que sigui el primer a tirar-li la pedra.» 8 I tornà a ajupir-se i a dibuixar a terra. 9 En sentir ells això, es retiraven l'un darrera l'altre, començant pels més vells, i el deixaren sol, amb la dona al mig. 10 Aleshores Jesús alçà el cap i li digué: «On són? ¿Ningú no t'ha condemnat?» 11 Li contestà: «Ningú, Senyor». Jesús li digué: «Jo tampoc no et condemno; vés, d'ara endavant no pequis més».

Jesús, llum del món. El testimoniatge de Jesús.— 12 Jesús continuà parlant-los, jo sóc la llum del món; qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida»²⁵⁵⁵. 13 Els fariseus li digueren: «Tu testimonies de tu mateix; el teu testimoniatge no val». 14 Jesús els va respondre: «Encara que jo testifiqui de mi mateix, el meu testimoniatge és vàlid, perquè sé d'on he vingut i on vaig; en canvi, vosaltres no saben d'on vinc ni on vaig. 15 Vosaltres judiqueu segons la carn; jo no judico ningú. 16 I, si és que judico, el meu judici és vàlid, perquè no sóc sol, sinó jo i el qui m'ha enviat; 17 i a la vostra Llei hi ha escrit que el testimoniatge de dos homes té valor. 18 Jo sóc qui dono testimoniatge de mi mateix, però també dóna testimoniatge de mi el Pare que m'ha enviat». 19 Llavors li digueren: «¿On és,   —2213→   el teu Pare?» Jesús respongué: «No em coneixeu ni a mi ni el meu Pare; si em coneguéssiu a mi, també coneixeríeu el meu Pare». 20 Aquestes paraules, les pronuncià a la sala del tresor, mentre ensenyava al temple. I ningú no l'agafà, perquè encara no era arribada la seva hora.

Els qui no creuen en Jesús moriran en el pecat. 21 I encara els digué: «Jo me'n vaig, i vosaltres em buscareu, i morireu en el vostre pecat; allà on jo vaig, vosaltres no hi poden venir». 22 Els jueus es deien: «¿Que potser es vol matar, que digui: «Allà on jo vaig, vosaltres no hi poden venir?» 23 Llavors els digué: «Vosaltres sou d'aquí baix, jo sóc d'allà dalt; vosaltres sou d'aquest món, jo no sóc d'aquest món. 24 Us he dit, doncs que morireu en els vostres pecats; perquè, si no creieu que jo sóc²⁵⁵⁶, morireu en els vostres pecats». 25 Aleshores li digueren: «Qui ets, tu?» Jesús els va respondre: «Ni més ni menys²⁵⁵⁷, el que us estic dient. 26 Tinc molt a dir i a condemnar de vosaltres; però el qui m'ha enviar diu la veritat, i jo, allò que he sentit d'ell, ho dic al món». 27 No comprengueren que els parlava del Pare. 28 Aleshores Jesús els digué «Quan haureu enlairat el Fill de l'home²⁵⁵⁸, llavors coneixereu que jo sóc, i que no faig res pel meu compte, sinó que dic això segons les instruccions del Pare. 29 El qui m'ha enviat és amb mi; no em deixa sol, perquè jo faig sempre allò que li plau».

Jesús allibera del pecat els fills d'Abraham.— 30 En dir aquestes coses, molts van creure en ell. 31 Llavors Jesús digué als jueus que hi havien cregut: «Si vosaltres persevereu en la meva paraula, sereu de debò els meus deixebles, 32 i coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures». 33 Li respongueren: «Nosaltres som descendents d'Abraham, i no hem estat mai esclaus de ningú. ¿Com dius tu: sereu lliures?» 34 Jesús els respongué: «Us ben asseguro que tot aquell qui comet el pecat és esclau; 35 i l'esclau no es queda per sempre a la casa; el fill s'hi queda per sempre. 36 Si el Fill, doncs, us allibera, sereu lliures de debò. 37 Ja sé que   —2214→   sou descendents d'Abraham; però voleu matar-me perquè la meva paraula no us entra. 38 Jo dic allò que he vist estant amb el meu Pare; vosaltres, doncs, també feu allò que heu sentit del vostre pare». 39 Li replicaren: «El nostre pare és Abraham». Jesús els diu: «Si fóssiu fills d'Abraham, faríeu les obres d'Abraham. 40 Ara, però, voleu matar-me, a mi que us he dit la veritat que he sentit de Déu; això, Abraham no ho va fer pas. 41 Vosaltres feu les obres del vostre pare». Li digueren: «Nosaltres no hem nascut pas de prostitució; només tenim un pare, que és Déu». 42 Jesús els digué: «Si Déu fos el vostre pare, m'estimaríeu a mi, perquè jo he sortit de Déu i d'ell he vingut; no és pel meu compte que he vingut, sinó que ell m'ha enviat. 43 ¿Per què no compreneu el meu llenguatge? Es perquè no podeu sentir la meva paraula. 44 Vosaltres teniu per pare el diable, i voleu fer els desigs del vostre pare. Ell des del principi era homicida, i no es va mantenir en la veritat, perquè no hi ha veritat en ell. Quan profereix la mentida, parla del que és seu, perquè és mentider i pare de la mentida. 45 Però a mi, perquè dic la veritat, no em creieu. 46 ¿Qui de vosaltres em pot demostrar que he pecat? Si dic la veritat, ¿per què no em creieu? 47 Qui és de Déu, escolta les paraules de Déu; per això, vosaltres no les escolteu, perquè no sou de Déu». 48 Els jueus li replicaren: «¿No diem bé vosaltres que ets un samarità, i tens el dimoni?» 49 Jesús respongué: «Jo no tinc el dimoni, sinó que honoro el meu Pare; vosaltres, en canvi, em deshonoreu. 50 Jo no busco la meva glòria; ja hi ha qui la busca i fa justícia. 51 Us ho ben asseguro: si algú guarda la meva paraula, no veurà mai la mort». 52 Els jueus li digueren: «Ara sí, que veiem que tens el dimoni. Abraham va morir, i els profetes també, i tu dius: «Si algú guarda la meva paraula, no morirà mai». 53 ¿Ets potser més gran que el nostre pare Abraham, que va morir? I els profetes també van morir. Per qui et tens?» 54 Jesús respongué: «Si em glorifico a mi mateix, la meva glòria no val res. El qui   —2215→   em glorifica és el meu Pare, de qui vosaltres dieu: «És el nostre Déu», 55 i, de fet, el desconeixeu. Jo, però, el conec; i, si digués que el desconec, seria com vosaltres, mentider; però el conec i guardo la seva paraula. 56 Abraham, el vostre pare, es va entusiasmar esperant de veure el meu dia; el va veure i se'n va alegrar». 57 Llavors li digueren els jueus: «¿No tens encara cinquanta anys, i has vist Abraham?» 58 Jesús els digué: «Us ho ben asseguro: abans que Abraham naixés, jo sóc». 59 Aleshores agafaren pedres per tirar-les-hi; però Jesús s'amagà i sortí del temple.

9 Guarició d'un cec de naixement. Discussions.— 1 Tot passant veié un home cec de naixement. 2 Els seus deixebles li preguntaren: «Rabbí, ¿qui va pecar per què naixés cec: ell o els seus pares?» 3 Jesús respongué: «No van pecar ni ell ni els seus pares; és perquè es manifestin en ell les obres de Déu. 4 Mentre és de dia²⁵⁵⁹ hem de fer les obres del qui m'ha enviat; ve la nit quan ningú no pot treballar. 5 Mentre sóc al món sóc la llum del món». 6 Dit això, escopí a terra, féu fang amb la saliva, li untà els ulls amb aquell fang 7 i va dir: «Vés a Siloè» (que significa «enviat»). Se n'hi anà, doncs, es rentà i tornà veient-hi. 8 Els veïns i els qui abans l'havien vist que era captaire deien: «¿No és aquest el qui s'estava assegut demanant almoina?» 9 Uns deien: «És ell». D'altres: «No l'és, se li assembla». Ell deia: «Sóc jo mateix». 10 Llavors li deien: «Doncs, ¿com se t'han obert els ulls?» 11 Ell respongué: «Aquell home que es diu Jesús ha fet fang, m'ha untat els ulls i m'ha dit: «Vés a Siloè i renta't». Hi he anat, doncs, m'he rentat i he començat de veure-hi. 12 Li digueren: «On és ell?» Contestà: «No ho sé».

13 Dugueren als fariseus aquell qui havia estat cec. 14 Era dissabte el dia que Jesús féu el fang i li obrí els ulls. 15 També els fariseus   —2216→   tornaren a preguntar-li com havia arribat a veure-hi. Ell els digué: «M'ha posat fang als ulls, m'he rentat, i hi veig». 16 Alguns dels fariseus deien: «No és pas de Déu, aquest home, perquè no guarda el dissabte». Però d'altres deien: «¿Com pot un pecador fer miracles com aquests?» I no estaven d'acord entre ells. 17 Aleshores s'adreçaren una altra vegada al cec: «I tu, ¿què dius d'ell, després que t'ha obert els ulls?» Digué: «Que és un profeta». 18 Però els jueus no van creure que hagués estat cec i hagués aconseguit de veure-hi, fins que cridaren els seus pares 19 i els van preguntar: «¿Es aquest el vostre fill, que dieu que va néixer cec? Doncs, ¿com és que ara hi veu?» 20 Els seus pares van respondre: «Sabem que aquest és el nostre fill i que va néixer cec; 21 però com és que ara hi veu, o qui li ha obert els ulls, no ho sabem; ja és prou gran; ell mateix s'explicarà». 22 Això, ho van dir els seus pares perquè tenien por dels jueus; aquests ja havien acordat que, si ningú el reconeixia pel Messies, seria exclòs de la sinagoga. 23 Per això, van dir els seus pares: «Ja és prou gran, pregunteu-li-ho a ell». 24 El cridaren llavors per segona vegada i li digueren: «Dóna glòria a Déu! Nosaltres sabem que aquest home és un pecador.» 25 Va respondre: «Si és un pecador, no ho sé; només sé una cosa: que abans era cec, i ara hi veig». 26 Llavors li digueren: «què t'ha fet? Com t'ha obert els ulls?» 27 Ell respongué: «Ja us ho he dit, i no ho heu escoltat; ¿per què voleu sentir-ho una altra vegada? ¿Què també us voleu fer deixebles seus, vosaltres?» 28 Aleshores el van insultar: «Tu ets deixeble seu, digueren; nosaltres som deixebles de Moisès! 29 Nosaltres sabem que, a Moisès, li ha parlat Déu, però aquest no sabem d'on és». 30 L'home els replicà: «Això és el que és estrany, que vosaltres no sabeu d'on és, i m'ha obert els ulls. 31 Sabem prou que Déu no escolta els pecadors, sinó que, si un és piadós i fa la seva voluntat, aquest sí, que l'escolta. 32 No s'ha sentit dir mai que ningú hagi obert els ulls d'un cec de naixement. 33 Si aquest no fos de Déu, no podria   —2217→   fer res». 34 Li van respondre: «Tot tu vas néixer cobert de pecats²⁵⁶⁰, ¿i ens dónes lliçons?» I el van treure fora²⁵⁶¹.

Fe del cec i obstinació dels jueus.— 35 Jesús va sentir dir que l'havien tret fora; el va trobar i li digué: «¿Tu creus en el Fill de l'home?» 36 Ell contestà: «¿Qui és, Senyor, perquè hi cregui?» 37 Jesús li digué: «Ja l'has vist, i és el mateix que parla amb tu. 38²⁵⁶² 39 Jo he vingut en aquest món a fer una justa tria; perquè els qui no hi veuen hi vegin, i els qui hi veuen es tornin cecs». 40 Alguns dels fariseus que eren amb ell van sentir això i li digueren: «¿És que nosaltres també som cecs?» 41 Jesús els digué: «Si fóssiu cecs, no tindríeu pecat; ara, però, dieu: «Hi veiem!» El vostre pecar persisteix²⁵⁶³.

10 Jesús, porta de la pleta i bon pastor. 1 Us ho ben asseguro: qui no entra per la porta a la pleta de les ovelles, sinó que hi puja per un altre indret, és un lladre i un bandoler; 2 en canvi, qui entra per la porta és el pastor de les ovelles. 3 El porter li obre, i les ovelles escolten la seva veu, crida les pròpies ovelles, cadascuna pel seu nom, i les fa sortir a fora. 4 Quan les ha tretes a fora, va davant seu, i les ovelles el segueixen, perquè coneixen la seva veu. 5 Un estrany, en canvi, no el seguiran pes, sinó que en fugiran, perquè no coneixen la veu dels estranys». 6 Aquesta comparació els digué Jesús; però ells no entengueren de què els parlava.

7 Jesús els tornà a dir: «Us ben asseguro que jo sóc la porta de les ovelles. 8 Tots els qui han vingut²⁵⁶⁴ són lladres i bandolers, però les ovelles no els han escoltats. 9 Jo sóc la porta; qui entri per mi se salvarà; entrarà i sortirà, i trobarà pasturatge. 10 El lladre no ve sinó per robar, degollar i destruir; jo he vingut perquè tinguin vida, i la tinguin en abundància.

11 Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les ovelles; 12 el mercenari, el que no és pastor, i a qui no pertanyen les ovelles, veu venir el llop i abandona les ovelles i fuig,   —2218→   i el llop les arrabassa i dispersa; 13 és que és mercenari i tant se li'n dóna, de les ovelles. 14 Jo sóc el bon pastor, i conec les meves ovelles, i les meves em coneixen a mi, 15 així com el Pare em coneix, i jo conec el Pare; i dono la vida per les ovelles. 16 Tinc encara altres ovelles que no són d'aquesta pleta²⁵⁶⁵; també aquestes, cal que jo les meni, i escoltaran la meva veu, i es farà un sol ramat i un sol pastor.

17 Per això, el Pare m'estima, perquè jo dono la vida per recobrar-la després. 18 Ningú no me la pren; sóc jo qui la dono de mi mateix. Tinc poder de donar-la i tinc poder de recobrar-la; aquest és el manament que he rebut del meu Pare».

Impressions dels jueus. 19 Es tornà a produir una divisió entre els jueus a causa d'aquestes paraules. 20 Molts d'ells deien: «Té el dimoni i desvarieja; ¿per què us l'escolteu?» 21 D'altres deien: «Aquestes paraules no són pas d'un endimoniat; ¿és possible que un dimoni obri els ulls dels cecs?»

Jesús declara que és u amb Déu. Els jueus intenten d'apedregar-lo.— 22 Es va celebrar aleshores a Jerusalem la festa de la Dedicació²⁵⁶⁶; era l'hivern. 23 Jesús es passejava pel temple sota el pòrtic de Salomó. 24 Els jueus el rodejaren, i li deien: «¿Fins quan ens tindràs en suspens? Si ets el Messies, digue'ns-ho clarament». 25 Jesús els respongué: «Us ho he dit, i no ho creieu; les obres que jo faig en nom del meu Pare donen testimoniatge de mi, 26 però vosaltres no creieu, perquè no sou de les meves ovelles. 27 Les meves ovelles escolten la meva veu; jo les conec, i em segueixen. 28 Jo els dono la vida eterna; mai no es perdran, i ningú no les arrabassarà de la meva mà. 29 El que el meu Pare m'ha donat és més gran que tot, i ningú no pot arrabassar res de la mà del Pare. 30 Jo i el Pare som una sola cosa». 31 Els jueus tornaren a dur pedres per apedregar-lo. 32 Jesús els replicà: «Us he fet veure moltes bones obres de part d el Pare; ¿per quina d'elles m'apedregueu?»²⁵⁶⁷ 33 Els jueus li contestaren: «No t'apedreguem   —2219→   per cap obra bona, sinó per blasfèmia, perquè, essent home com ets, et fas Déu». 34²⁵⁶⁸ Jesús els va respondre: «¿No hi ha escrit a la vostra Llei: Jo vaig dir: Sou déus, vosaltres? 35 Si anomena déus aquells a qui es va adreçar la paraula de Déu, i l'Escriptura no pot deixar de tenir valor, 36 ¿a aquell que el Pare ha consagrat²⁵⁶⁹ i ha enviat al món, vosaltres li dieu que blasfema, perquè he dit: «Sóc Fill de Déu?» 37 Si no faig les obres del meu Pare, no em cregueu; 38 però, si les faig, i no em creieu a mi, creieu les obres perquè sapigueu i conegueu que el Pare és en mi, i jo, en el Pare». 39 Llavors intentaren novament d'agafar-lo, però se'ls escapà de les mans.

Jesús es retira.— 40 I se n'anà de nou a l'altra banda del Jordà, a l'indret on Joan havia batejat; i s'hi va quedar. 41 Molts anaren cap a ell, i deien: «Joan no va fer cap miracle, però tot allò que va dir d'aquest era veritat». 42 I molts allà van creure en ell.

11 Llàtzer, ressuscitat.— 1 Hi havia un malalt, Llàtzer, de Betània, el poble de Maria i de Marta, la seva germana. 2 Maria era la qui va ungir el Senyor amb perfum i li eixugà els peus amb els seus cabells; i era el seu germà, Llàtzer, el qui estava malalt. 3 Les dues germanes, doncs, enviaren a dir-li: «Senyor, aquell qui estimeu està malalt». 4 En sentir-ho, Jesús digué: «Aquesta malaltia no és mortal, sinó que és per a glòria de Déu, perquè el Fill de Déu sigui glorificat a causa d'ella». 5 Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer. 6 Quan va sentir que estava malalt, es va quedar encara dos dies allà on era. 7 Després diu als deixebles: «Tornem a la Judea». Els deixebles li diuen: «Rabbí, ara mateix els jueus us volien apedregar, i un altre cop hi torneu?» 9 Jesús respongué: «¿No té dotze hores, el dia? Si un camina de dia, no ensopega, perquè veu la llum d'aquest món; 10 però, si camina de nit,   —2220→   ensopega, perquè no té la llum». 11 Dit això, va afegir: «Llàtzer, el nostre amic, dorm, però vaig a despertar-lo». 12 Els deixebles li digueren: «Senyor, si dorm rai, es posarà bo». 13 Jesús havia parlat de la seva mort, però ells es pensaven que parlava del dormir del son. 14 Jesús els digué llavors clarament: «Llàtzer és mort, 15 i m'alegro per vosaltres de no haver estat allà perquè cregueu; però anem-hi». 16 Aleshores Tomàs, l'anomenat «Bessó», digué als con deixebles: «Anem-hi també nosaltres, a morir amb ell».

17 Quan Jesús hi arribà, el trobà que ja era al sepulcre de feia quatre dies. 18 Betània era a prop de Jerusalem, cosa de quinze estadis²⁵⁷⁰. 19 Molts dels jueus havien anat a casa de Marta i de Maria a consolar-les del seu germà. 20 Així que Marta va sentir que Jesús arribava, sortí a trobar-lo; Maria, en canvi, s'estava asseguda a casa. 21 Marta digué llavors a Jesús: «Si haguéssiu estat aquí, no s'hauria mort el meu germà; 22 ja sé, però, que tot el que demaneu a Déu, ell us ho concedirà». 23 Jesús li diu: «El teu germà ressuscitarà». 24 Marta li fa: «Ja sé que ressuscitarà en la resurrecció, el darrer dia». 25 Jesús li diu: «Jo sóc la resurrecció; qui creu en mi, encara que mori, viurà; 26 i tot aquell qui viu i creu en mi no morirà. ¿Ho creus, això?» 27 Ella li respon: «Sí, Senyor, jo crec que vós sou el Messies, el Fill de Déu, que havia de venir al món»²⁵⁷¹. 28 Havent dit això, se n'anà, i cridà Maria, la seva germana, dient-li en secret: «El Mestre és aquí i et crida». 29 En sentir-ho ella, s'aixecà de pressa, i l'anà a trobar. 30 Jesús encara no havia arribat al poble, sinó que era encara a l'indret on Marta s'havia trobat amb ell. 31 Els jueus que eren amb ella a la casa i la consolaven, en veure que Maria s'havia aixecat de pressa i havia sortit, la seguiren pensant-se que se n'anava al sepulcre per plorar allí. 32 Quan Maria arribà on era Jesús, en veure'l, se li deixà caure als peus i li digué: «Senyor, si haguéssiu estat aquí, no s'hauria mort el meu germà». 33 Quan Jesús la veié plorant, i plorant també els jueus que l'acompanyaven, es va   —2221→   commoure interiorment i es va contorbar. 34 Preguntà: «On l'heu posat?» Li digueren: «Senyor, veniu a veure-ho». 35 I a Jesús se li negaren els ulls. 36 Els jueus deien: «Mireu com se l'estimava!» 37 Però alguns d'ells digueren: «¿No podia, ell que va obrir els ulls del cec, fer també que aquest no morís?» 38 Jesús, una altra vegada commogut dintre seu, arriba al sepulcre: era una cova, coberta amb una pedra. 39 Jesús diu: «Traieu la pedra». Marta li contesta: «Senyor, ja fa fortor, ja és el quart dia». 40 Jesús li respon: «¿No t'he dit que, si creus, veuràs la glòria de Déu? 41 Tragueren, doncs, la pedra. Llavors Jesús alçà els ulls i digué: «Pare, us dono gràcies perquè m'heu escoltat; 42 jo prou sabia que sempre m'escolteu; però ho he dit per la gent que m'envolta perquè creguin que vós m'heu enviat». 43 I, havent dit això, cridà amb veu forta: «Llàtzer, vine a fora!» 44 I el mort va sortir, lligat de peus i mans amb faixes, i la cara embolcallada amb un sudari. Jesús els digué: «Deslligueu-lo i deixeu-lo anar».

Les autoritats jueves decideixen fer morir Jesús. 45 Molts dels jueus que havien anat a casa de Maria i van veure el que havia fet van creure en ell; 46 però alguns anaren a trobar els fariseus i es contaren el que Jesús havia fet. 47²⁵⁷² Aleshores els grans sacerdots i els fariseus convocaren consell i deien: «Què fem? Aquest home fa Molts miracles. 48 Si el deixem fer així, tothom creurà en ell, i vindran els romans i ens destruiran el lloc sant i el nostre poble». 49 Però un d'ells, Caifàs, que era el gran sacerdot aquell any, els digué: «Vosaltres no hi enteneu gens, 50 ni teniu en compte que val més que un sol home mori, que no pas que es perdi tot el poble». 51 Això, no ho va dir de per si mateix, sinó que, com que era el gran sacerdot, profetitzà que Jesús havia de morir pel poble; 52 i no solament pel poble, sinó també per reunir els fills de Déu dispersos²⁵⁷³. 53 D'ençà d'aquell dia, doncs, resolgueren de matar-lo.

Jesús es retira.— 54 Jesús ja no circulava públicament   —2222→   entre els jueus, sinó que se n'anà d'allí a la regió de vora el desert, en una població anomenada Efraïm, i s'hi estava amb els deixebles.

Abans de la Pasqua, la gent busca Jesús.— 55 Era a prop la Pasqua dels jueus, i molts de fora pujaren a Jerusalem a purificar-se. 56 Buscaven Jesús i, estant-se al temple, es deien ells amb ells: «¿Què us sembla? ¿Oi que no vindrà a la festa?» 57 Els grans sacerdots i els fariseus, per la seva banda, havien donat ordres que, si algú sabia on era, ho denunciés, per tal d'agafar-lo.

12 Unció profètica i protesta de Judes.— 1²⁵⁷⁴ Sis dies abans de la Pasqua, Jesús anà a Betània, on estava Llàtzer, aquell qui Jesús havia ressuscitat d'entre els morts. 2 Li feren allí un sopar, i Marta servia, mentre que Llàtzer era un dels qui seien a taula amb ell. 3 Aleshores Maria prengué una lliura de perfum de nard autèntic, de molt preu, n'ungí els peus de Jesús i els hi eixugà amb els seus cabells; i la casa s'omplí de l'olor del perfum. 4 Llavors Judes Iscariot, un dels deixebles, el qui l'havia de trair, digué: 5 «¿Per què no venien aquest perfum per tres-cents denaris i no ho donaven als pobres?» 6 Però digué això, no pas perquè se li'n donés res, dels pobres, sinó perquè era lladre i, com que tenia la caixa, robava el que hi tiraven. 7 Aleshores Jesús digué: «Deixa-la que el guardi per al dia de la meva sepultura». 8²⁵⁷⁵

Els sacerdots contra Jesús i Llàtzer.— 9 Aleshores una gran multitud dels jueus va saber que ell era allà, i hi anaren no solament per Jesús, sinó també per veure Llàtzer, que ell havia ressuscitat d'entre els morts. 10 Els grans sacerdots resolgueren llavors de matar també Llàtzer, 11 perquè molts dels jueus hi anaven per causa d'ell i creien en Jesús.

Jesús entra a Jerusalem, aclamat com a Rei.— 12²⁵⁷⁶ L'endemà, la gran gentada que havia anat a la festa, havent sentit que Jesús anava a Jerusalem, 13²⁵⁷⁷ prengueren   —2223→   palmes de les palmeres i sortiren a rebre'l cridant: «Hosanna! Beneït el qui ve en nom del Senyor, el rei d'Israel!» 14 Jesús va trobar un pollí i va muntar-hi, tal com està escrit: 15²⁵⁷⁸ No temis, filla de Sió; mira el teu rei que ve, muntat en un pollí de somera. 16 Això, els seus deixebles de moment no ho comprengueren; però, quan Jesús fou glorificat, llavors recordaren que d'ell estava escrit això, i era el que li havien fet. 17 La multitud, doncs, que anava amb ell proclamava que havia cridat Llàtzer del sepulcre i que l'havia ressuscitat d'entre els morts. 18 Per això, sortí també a rebre'l la multitud, perquè havien sentit dar que ell havia fet aquest miracle. 19 Els fariseus es deien els uns als altres: «¿Veieu com no en traiem res? Mireu com tothom se n'ha anat darrera seu».

El Fill de l'home serà glorificat per la mort.— 20 Hi havia uns grecs dels qui havien pujat per adorar²⁵⁷⁹ durant la festa. 21 Aquests se n'anaren a trobar Felip, que era de Bet-Saida de la Galilea, i li demanaren: «Senyor, voldríem veure Jesús». 22 Felip va i ho diu a Andreu; Andreu i Felip van i ho diuen a Jesús. 23 Jesús els va respondre: «Ha arribat l'hora de ser glorificat el Fill de l'home²⁵⁸⁰. 24 Us ben asseguro que, si el gra de blat que cau a la terra no mor, resta ell tot sol; en canvi, si mor, dóna molt de fruit. 25²⁵⁸¹ Qui estima la seva vida, la perd; i qui no estima la seva vida en aquest món, la guardarà per a la vida eterna. 26 Si algú és servent meu, que em segueixi, i allà on jo sóc²⁵⁸², hi serà també el meu servent; si algú és servent meu, el Pare l'honrarà. 27 Ara el meu esperit se sent contorbat, i què diré? ¿Pare, salveu-me d'aquesta hora? Però per això he arribat fins en aquesta hora!²⁵⁸³ 28 Pare, glorifiqueu el vostre nom! Vingué aleshores una veu del cel: «Ja l'he glorificat i encara el glorificaré». 29 La gent que era present i ho va sentir deien que havia estat un tro; d'altres deien: «Un àngel li ha parlat». 30 Jesús replicà: «No és pas per mi que aquesta veu s'ha sentit, sinó per vosaltres. 31 Ara serà jutjat aquest món, ara el príncep d'aquest món serà llançat a baix²⁵⁸⁴;   —2224→   32 i jo, quan seré enlairat de terra²⁵⁸⁵, atrauré tothom cap a mi». 33 Deia això indicant de quina mort havia de morir. 34 La multitud li contestà: «Nosaltres hem aprés de la Llei que el Messies resta per sempre; ¿com dius tu que el Fill de l'home ha de ser enlairat? ¿Qui és aquest Fill de l'home? 35 Aleshores Jesús els digué: «Encara per poc temps la llum és amb vosaltres; camineu mentre teniu la llum perquè la fosca no us sorprengui: qui camina a les fosques no sap on va. 36 Mentre teniu la llum, creieu en la llum perquè sigueu fills de llum»²⁵⁸⁶. Això va dir Jesús, i se n'anà i es va amagar d'ells.

Encegament del poble jueu.— 37 Malgrat haver fet davant d'ells tants de miracles, no creien en ell, 38²⁵⁸⁷ a fi que es complissin les paraules que digué el profeta Isaïes: Senyor, qui ha cregut el nostre missatge? I el braç del Senyor, a qui s'ha revelat?

39 Per això no podien creure, perquè Isaïes digué encara 40²⁵⁸⁸ Els ha encegat els ulls i els ha endurit el cor perquè no hi vegin amb els ulls ni comprenguin amb el cor, i no es converteixin, i jo els guareixi. 41 Això digué Isaïes, quan veié la seva glòria i parlà d'ell. 42 Amb tot, però, fins d'entre els principals molts cregueren en ell, encara que a causa dels fariseus no ho confessaven perquè no els traguessin de la sinagoga; 43 s'estimaven més la bona opinió dels homes que no pas la de Déu.

Creure en Jesús és creure en Déu. L'ensenyament de Jesús és vida eterna.— 44²⁵⁸⁹ Jesús clamà i digué: «Qui creu en mi, no creu en mi, sinó en el qui m'ha enviat; 45 i qui em veu a mi, veu el qui m'ha enviat. 46 Jo, com a llum, he vingut al món perquè tot aquell qui creu en mi no es quedi dins la fosca. 47 I, si algú sent les meves paraules i no les guarda, no el condemno, perquè no he vingut a condemnar el món, sinó a salvar-lo. 48 Qui em rebutja a mi i no acull les meves paraules ja té qui el condemni: la   —2225→   paraula que he predicat, aquesta el condemnarà el darrer dia; 49 perquè jo no he parlat pel meu compte, sinó que el Pare que m'ha enviat, ell mateix m'ha prescrit el que havia de dir i de predicar. 50 I sé que el seu manament és vida eterna. Les coses que dic, doncs, les dic tal com el Pare me les ha dites».

13 Jesús renta els peus als deixebles.— 1 Abans de la festa de la Pasqua, sabent Jesús que havia arribat la seva hora de passar d'aquest món al Pare, ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l'extrem²⁵⁹⁰. 2 I a l'hora de sopar, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes Iscariot, fill de Simó, la resolució de trair-lo, 3 sabent que el Pare li ho havia posat tot a les mans, i que de Déu havia sortit i a Déu tornava, 4 s'aixecà de taula, es tragué el mantell, prengué una tovallola i se la cenyí. 5 Després tirà aigua al gibrell i es posà a rentar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola amb què anava cenyit²⁵⁹¹. 6 Arriba, doncs, a Simó Pere, i aquest li diu: «Senyor, ¿vós em renteu els peus?» 7 Jesús li respon: «El que jo faig, ara tu no ho entens; ho entendràs després». 8 Pere li diu: «No, no em rentareu els peus mai de la vida!» Jesús li contesta: «Si no et rento, no tens part amb mi»²⁵⁹². 9 Simó Pere li diu: «Senyor, no solament els peus, sinó fins i tot les mans i el cap». 10 Jesús li diu: «Qui s'ha banyat no necessita rentar-se²⁵⁹³, ja és net tot ell; i vosaltres sou nets, però no pas tots». 11 Sabia, efectivament, qui el traïa; per això digué: «No tots sou nets». 12 Quan els hagué rentat els peus i hagué pres el mantell, i s'hagué assegut un altre cop a taula, els va dir: «¿Enteneu el que us he fet? 13 Vosaltres m'anomeneu   —2226→   Mestre i Senyor, i feu bé de dir-ho, perquè ho sóc. 14 Si jo, doncs, el Senyor, i el Mestre, us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres. 15²⁵⁹⁴ Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres. 16²⁵⁹⁵ Us ho ben asseguro: el servent no és més gran que el seu amo, ni l'enviat, més gran que el qui l'envia. 17 Sortosos de vosaltres si, sabent aquestes coses, les compliu.

Jesús denuncia el traïdor.— 18²⁵⁹⁶ No parlo pas de tots vosaltres; jo sé quins he escollit. Però s'havia de complir l'Escriptura: El qui menja a taula amb mi alça contra mi el seu taló. 19 Des d'ara us ho dic, abans que passi, perquè quan hagi passat, cregueu que jo sóc. 20²⁵⁹⁷ Us ho ben asseguro: qui acull aquell qui jo enviaré, a mi m'acull, i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat».

21²⁵⁹⁸ Dit això, Jesús es contorbà en l'esperit i declarà «Us ben asseguro que un de vosaltres em trairà». 22 Els deixebles es miraven els uns als altres, no sabent de qui ho deia. 23 Un dels deixebles, el qui Jesús estimava, era a taula, reclinat sobre el si de Jesús. 24 Simó Pere li fa senyes. 25 Aquell, tombant-se bonament sobre el pit de Jesús, li diu: «Senyor, qui és?» 26 Jesús li respon: «Es aquell per a qui jo sucaré un mos i l'hi donaré». Suca el mos, el pren i el dóna a Judes, fill de Simó Iscariot. 27 Llavors, després del mos, entrà en ell Satanàs. I Jesús li digué «Allò que estàs fent, fes-ho més de pressa». 28 Però això, ningú dels qui eren a taula no va entendre per què li ho havia dit. 29 Alguns es pensaven que, com que Judes tenia la caixa, Jesús li deia: «Compra el que necessitem per a la festa», o bé que donés alguna cosa als pobres. 30 Ell, doncs, després de prendre el mos, sortí a l'instant. Era de nit.

Jesús anuncia que se'n va i mana als deixebles que s'estimin.— 31 Quan hagué sortit, Jesús digué: «Ara és glorificat el Fill de l'home, i Déu és glorificat en ell. 32 Si Déu és glorificat en ell, també Déu el glorificarà en ell mateix²⁵⁹⁹, i el glorificarà ben aviat. 33 Fillets   —2227→   meus, encara estic amb vosaltres per poca estona. Em buscareu i, com ho vaig dir als jueus, també us ho dic ara a vosaltres; allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir. 34 Un manament nou us dono: que us estimeu els uns als altres; així com us he estimat²⁶⁰⁰, estimeu-vos també els uns als altres. 35 En això coneixerà tothom que sou deixebles meus, si us teniu amor els uns als altres».

Jesús prediu que Pere el negarà.— 36 Simó Pere li diu: «Senyor, on aneu?» Jesús respon: «Ara no em pots seguir allà on vaig, però en seguiràs més tard». 37²⁶⁰¹ Pere li diu: «¿Per què no puc seguir-vos ara? Donaré per vós la vida!» 38 Jesús li contesta: «¿Donaràs per mi la vida? T'ho ben asseguro: no cantarà el gall que no m'hagis negat tres vegades.

14 Paraules de comiat i de consol.— 1 Que ja no es torbi més el vostre cor. Creieu en Déu; creieu, doncs, també en mi²⁶⁰². 2 A casa del meu Pare hi ha moltes estances; si no fos així, tus podria dir que vaig a preparar-vos lloc? 3 I quan me n'hauré anat i us hauré preparat lloc, vindré una altra vegada i us prendré amb mi, perquè allà on sóc jo, hi sigueu també vosaltres. 4 I d'allà on jo vaig, ja en sabeu el camí». 5 Tomàs li dia: «Senyor, no sabem on aneu: ¿com en podem saber el camí?» 6 Jesús li diu: «Jo sóc el camí, la veritat i la vida²⁶⁰³; ningú no ve al Pare sinó per mi.

7 Si m'heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare; des d'ara ja el coneixeu i l'heu vist». 8 Felip li diu: «Senyor, mostreu-nos el Pare, i ja en tenim prou». 9 Jesús li diu: «¿Tant de temps que estic amb vosaltres, i no m'has conegut, Felip? Qui m'ha vist a mi, ha vist el Pare; ¿com pots dir tu: «Mostreu-nos el Pare?» 10 ¿No creus que jo estic en el Pare, i que el Pare està en mi? Les paraules que us dic, no les dic de per mi mateix; el Pare, que està en mi, fa les obres. 11 Creieu-me, jo estic en el Pare, i el Pare està en mi; si més no, creieu-ho per les obres.

12 Us ho ben asseguro: qui creu en mi, també ell   —2228→   farà les obres que jo faig, i de més grans que aquestes en farà, perquè jo me'n vaig al Pare; 13 i qualsevol cosa que demanareu en nom meu, la faré perquè el Pare sigui glorificat en el Fill; 14 si em demaneu alguna cosa en nom meu, la faré.

Promesa de l'Esperit Sant.— 15 Si m'estimeu, guardareu els meus manaments; 16 i jo pregaré el Pare, i us donarà un altre Protector²⁶⁰⁴ que resti amb vosaltres per sempre, 17 l'Esperit de la veritat, que el món no pot rebre, perquè no el veu ni el coneix; vosaltres el coneixeu, perquè es quedarà amb vosaltres i estarà en vosaltres. 18 No us deixaré pas orfes; torno a vosaltres. 19 D'aquí a poc temps el món ja no em veurà més, però vosaltres em veureu, perquè jo visc, i vosaltres veureu²⁶⁰⁵, 20 Aquell dia, vosaltres coneixereu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres, en mi, i jo, en vosaltres. 21 Qui té els meus manaments i els guarda, aquest és el qui m'estima; i el qui m'estima serà estimat del meu Pare, i jo l'estimaré, i jo mateix me li manifestaré». 22 Li diu Judes, no l'Iscariot: «Senyor, ¿i què ha passat, que us hàgiu de manifestar a vosaltres i no al món?»²⁶⁰⁶ 23 Jesús li contesta: «Si algú m'estima, guardarà la meva paraula, i el meu Pare l'estimarà, i vindrem a ell i en ell farem estada. 24 Qui no m'estima no guarda les meves paraules; i la meva paraula no és meva, sinó del Pare que m'ha enviat.

25 Us he dit aquestes coses estant amb vosaltres. 26 Però el Protector, l'Esperit Sant, que el Pare enviarà en nom meu, ell us ensenyarà totes les coses i us farà recordar tot el que us he dit.

L'adéu.— 27 La pau us deixo, la meva pau us dono; no us la dono pas com el món la dóna. Que el vostre cor no estigui més torbat ni acovardit. 28 Heu sentit que us deia: «Me'n vaig i torno a vosaltres». Si m'estiméssiu, us alegraríeu que me'n vagi al Pare, perquè el Pare és més gran que jo²⁶⁰⁷. 29 I ara us ho he dit abans que passi, perquè, un cop hagi passat, cregueu. 30 Ja no parlaré gaire més amb vosaltres, perquè ve el príncep d'aquest món²⁶⁰⁸; en mi   —2229→   no hi té res, 31 però és perquè el món conegui que estimo el Pare i que obro segons el manament que el Pare m'ha donat. Aixequeu-vos, anem-nos-en d'aquí!

15 Jesús, cep veritable. 1 Jo sóc el cep veritable, i el meu Pare és el vinyater. 2 Tota sarment que en mi no dóna fruit, la talla, i tota la que dóna fruit, la neteja perquè doni més fruit. 3 Vosaltres ja sou nets per la doctrina que us he anunciat; 4 resteu en mi, i jo, en vosaltres. Així com la sarment no pot donar fruit per si mateixa, si no resta en el cep, així tampoc vosaltres, si no resteu en mi. 5 Jo sóc el cep; vosaltres, les sarments. Qui resta en mi, i jo, en ell, aquest dóna molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res. 6 Si algú no resta en mi, és llençat fora com la sarment i s'asseca; després les apleguen i les tiren al foc, i cremen. 7 Si resteu en mi i les meves paraules resten en vosaltres, demanareu allò que voldreu, i us serà concedit. 8 En això és glorificat el meu Pare: que doneu força fruit; i llavors sereu els meus deixebles. 9 Com m'ha estimat el Pare, així us he estimat jo; persevereu en el meu amor. 10 Si guardeu els meus manaments, perseverareu en el meu amor, tal com jo he guardat els manaments del meu Pare i persevero en el seu amor. 11 Us he dit aquestes coses perquè la meva joia sigui en vosaltres, i la vostra joia sigui completa. 12 Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres, tal com jo us he estimat. 13 Ningú no té un amor més gran que aquest de donar la pròpia vida pels seus amics. 14 Vosaltres sou els meus amics, si feu el que us mano. 15 Ja no us dic servents, perquè el servent no sap allò que fa el seu amo; a vosaltres us he dit amics, perquè totes les coses que he sentit del meu Pare, us les he fetes saber. 16 No sou vosaltres que m'heu escollit a mi, sinó que jo us he escollit a vosaltres, i us he destinat perquè aneu i doneu fruit, i el vostre fruit perduri, i qualsevol cosa que demaneu al Pare en nom meu, us la doni. 17 Això us mano: que us estimeu els uns als altres.

El món odiarà els deixebles de Jesús.— 18 Si el món us odia, sapigueu que m'ha odiat a mi primer que a vosaltres. 19 Si fóssiu del món, el món estimaria allò que és seu; però, com que no sou del món, sinó que jo us he escollit del món, per això el món us odia. 20 Recordeu-vos de les paraules que us he dit: «El servent no és més gran que el seu amo». Si m'han perseguit a mi, també us perseguiran a vosaltres; si han guardat la meva paraula, també guardaran la vostra. 21 I tot això, us ho faran a causa del meu nom, perquè no coneixen el qui m'ha enviat. 22 Si jo no hagués vingut i no els hagués parlat, no tindrien pecat; ara, però, no tenen excusa del seu pecat. 23 Qui m'odia a mi, odia també el meu Pare. 24 Si jo no hagués fet entre ells aquestes obres que cap altre no ha fet, no tindrien pecat; però ara, després d'haver-les vistes, em tenen odi, tant a mi com al meu Pare. 25²⁶⁰⁹ Però és perquè es compleixin les paraules escrites a la seva Llei: M'han odiat sense motiu. 26 Quan vingui el Protector que us enviaré des del Pare, l'Esperit de la veritat, que procedeix del Pare, ell donarà testimoniatge de mi. 27 I vosaltres també en doneu, vosaltres que sou amb mi des del principi. 16 1 Us dic això perquè no us escandalitzeu. 2 Us exclouran de les sinagogues; i fins ve l'hora que tot aquell qui us mati es creurà oferir a Déu un acte de culte. 3 Això, ho faran, perquè no han conegut ni el Pare ni a mi. 4 Però us ho dic perquè, quan arribi aquella hora, us recordeu que jo us ho havia dit.

Jesús torna a prometre l'Esperit Sant.— No us ho havia dit des del principi, perquè era amb vosaltres; 5 ara, però, me'n vaig al qui m'ha enviat, i cap de vosaltres no em pregunta: «On aneu?» 6 Però, perquè us dic això, la tristesa omple el vostre cor. 7 Amb tot, us dic la veritat: us convé que me'n vagi; perquè, si no me'n vaig, no us vindrà el Protector; mentre que, si marxo, us l'enviaré. 8 I quan ell vindrà, deixarà el món convicte de pecat, de justícia i de condemnació²⁶¹⁰: 9 de pecat, perquè no creuen en mi; 10 de justícia, perquè me'n   —2231→   vaig al Pare, i ja no em veureu més; 11 de condemnació, perquè el príncep d'aquest món ja és condemnat. 12 Moltes coses tinc encara a dir-vos, però ara no les podeu suportar. 13 Quan vindrà ell, l'Esperit de la veritat, us guiarà a la veritat completa, ja que no parlarà per compte propi, sinó que dirà tot allò que sent dir i us anunciarà les coses futures. 14 Ell em glorificarà, perquè rebrà d'allò que és meu per anunciar-vos-ho. 15 Tot allò que té el Pare és meu; per això, dic que rep d'allò que és meu per anunciar-vos-ho²⁶¹¹.

Paraules de comiat i de consol.— 16 D'aquí a una mica ja no em veureu, i d'aquí a una altra mica em tornareu a veure». 17 Alguns dels deixebles es digueren aleshores entre ells «¿Què és això que ens diu: «D'aquí a una mica no em veureu, i d'aquí a una altra mica em tornareu a veure», i: «Me'n vaig al Pare?» 18 Deien, doncs: «¿Què és això: «D'aquí a una mica?» No sabem què vol dir». 19 Jesús conegué que volien interrogar-lo i els digué: «¿Us parleu entre vosaltres sobre això que he dit: «D'aquí a una mica no em veureu, i d'aquí a una altra mica em tornareu a veure?» 20 Us ben asseguro que vosaltres plorareu i us doldreu, mentre que el món s'alegrarà; vosaltres us entristireu, però la vostra tristesa es convertirà en joia. 21 La dona, quan infanta, té tristesa, perquè ha arribat la seva hora; però, quan ha donat a llum el nen, ja no es recorda més del sofriment per l'alegria que hagi nascut un home al món. 22²⁶¹² També vosaltres, doncs, ara teniu tristesa, però us tornaré a veure, i el vostre cor s'alegrarà, i aquesta vostra alegria, no us la prendrà ningú. 23 Aquell dia no em preguntaren res.

Us ho ben asseguro: qualsevol cosa que demanareu al Pare, us la donarà en nom meu. 24 Fins ara no heu demanat res en nom meu; demaneu, i obtindreu, perquè la vostra joia sigui completa. 25 Us he dit aquestes coses en figures; ve l'hora que ja no us parlaré més en figures, sinó que us parlaré clarament del Pare. 26 Aquell dia, demanareu en nom meu, i no us dic que   —2232→   pregaré el Pare per vosaltres, 27 ja que el mateix Pare us estima, perquè vosaltres m'heu estimat i heu cregut que he sortit de Déu.

28 He sortit del Pare i he vingut al món; novament deixo el món i me'n vaig al Pare». 29 Els deixebles li diuen: «Ara sí, que parleu clar, sense figures. 30 Ara veiem que ho sabeu tot i que no us cal que ningú us pregunti; en això creiem que heu sortit de Déu». 31 Jesús els respongué: «¿Ara creieu? 32²⁶¹³ Ve l'hora, i ja ha arribat, que us dispersareu cadascun per les seves, i em deixareu tot sol; però no estic tot sol, que el Pare és amb mi. 33 Us he dit aquestes coses perquè tingueu pau en mi; al món tindreu tribulació, però confieu: jo he vingut el món».

17 Pregària de Jesús.— 1 Així parlà Jesús i, alçant els ulls al cel, digué «Pare, ha arribat l'hora; glorifiqueu el vostre Fill a fi que el vostre Fill us glorifiqui, 2 segons el poder que li heu donat sobre tot home, perquè doni la vida eterna a tots els qui li heu donat. 3 I això és la vida eterna, que us coneguin a vós, únic Déu veritable, i el qui heu enviat, Jesús, el Messies. 4 Jo us he glorificat a la terra duent a terme l'obra que m'heu donat a acomplir. 5 I ara, Pare, glorifiqueu-me vós al costat vostre amb aquella glòria que al costat vostre tenia abans que el món existís. 6 He manifestat el vostre nom als homes que m'heu donat del món. Eren vostres, i me'ls heu donats, i han guardat la vostra paraula. 7 Ara saben que tot el que m'heu donat ve de vós; 8 perquè els he donat les paraules que m'havíeu donat, i ells han admès veritablement que he sortit de vós i han cregut que vós m'heu enviat. 9 Jo prego per ells; no prego pas pel món, sinó pels qui m'heu donat, perquè són vostres; 10 i tot allò que és meu és vostre, i allò que és vostre és meu; i sóc glorificat en ells. 11 Ja no estic més al món, però ells estan al món, mentre que jo vinc a vós. Pare sant, conserveu-los en el vostre nom, els qui m'heu donat, perquè siguin u com nosaltres. 12 Mentre estava amb ells, jo els conservava   —2233→   en el vostre nom, els qui m'heu donat, i els he guardats, i no se n'ha perdut ni un de sol, fora del fill de la perdició, perquè es complís l'Escriptura. 13 Però ara vinc a vós i, encara en el món, dic aquestes coses perquè també ells tinguin ben plena la meva pròpia joia. 14 Jo els he donat la vostra paraula, però el món els odia, perquè no són del món, com jo tampoc no sóc del món. 15 No prego que els tragueu del món, sinó que els preserveu del Maligne. 16 No són del món, com jo no sóc del món. 17 Consagreu-los en la veritat; la vostra paraula és veritat. 18 Així com m'heu enviar al món, jo també els he enviats al món; 19 i per ells em consagro jo mateix perquè ells també siguin consagrats en veritat. 20 però no prego solament per ells, sinó també pels qui creuran en mi per la seva paraula; 21 que tots siguin u; com vós, Pare, sou en mi i jo en vós, que ells també siguin u en nosaltres, i que el món cregui que vós m'heu enviar. 22 Jo els he donat la glòria que m'heu donar perquè siguin u, com nosaltres som u; 23 jo en ells, i vós en mi, perquè siguin perfectament u, i el món conegui que vós m'heu enviat, i els he estimats com m'heu estimat a mi. 24 Pare, el que m'heu donar, vull que o n jo estic, també ells estiguin amb mi perquè vegin la meva gloria, que m'heu donat, ja que m'heu estimat des d'abans de la creació del món. 25 Pare just, el món no us ha conegut, però jo us he conegut, i aquests han conegut que vós m'heu enviat; 26 i els he fet conèixer el vostre nom, i els el faré conèixer encara perquè l'amor amb què vós m'heu estimat a mi estigui en ells, i jo, en ells».

18 Jesús és pres.— 1²⁶¹⁴ Havent dit això, Jesús va sortir amb els deixebles cap a l'altra banda del torrent del Cedró²⁶¹⁵, on hi havia un hort, i hi entrà amb els deixebles. 2 Judes, el qui el traïa, sabia també aquell lloc, perquè Jesús s'hi havia reunit sovint   —2234→   amb els deixebles. 3 Judes, doncs, prengué la cohort²⁶¹⁶ i uns guardes dels grans sacerdots i dels fariseus, i se n'hi anà amb llanternes, torxes i armes. 4 Jesús, sabent tot allò que li havia de passar, s'avançà i els digué: «¿Qui busqueu?» 5 Li respongueren: «Jesús de Natzaret». Els diu: «Sóc jo». Judes, el qui el traïa, es trobava també amb ells. 6 Així que els digué: «Sóc jo», recularen i caigueren per terra. 7 Novament els preguntà: «Qui busqueu?» Li digueren: «Jesús de Natzaret». 8 Jesús contestà: «Ja us he dit que sóc jo; si, doncs, em busquen a mi, deixeu que se'n vagin aquests». 9 Per tal que es complís la paraula que havia dit: «Dels qui m'heu donat, no n'he perdut ni un de sol». 10 Aleshores Simó Pere, que tenia una espasa, la desembeinà, ferí el criat del gran sacerdot i li tallà l'orella dreta. Aquest criat es deia Malcus. 11 Però Jesús digué a Pere: «Fica l'espasa a la beina; el calze que m'ha donat el Pare, ¿no l'haig de beure?»

Jesús davant els grans sacerdots. Negacions de Pere.— 12²⁶¹⁷ Llavors la cohort, el tribú i els guardes dels jueus agafaren Jesús i el lligaren. 13 I el dugueren primer a Anàs, que era sogre de Caifàs, el gran sacerdot d'aquell any. 14 Caifàs era el qui havia aconsellat als jueus: «Val més que un sol home mori pel poble».

15 Simó Pere i un altre deixeble seguien Jesús. Aquest deixeble era conegut del gran sacerdot, i entrà amb Jesús al palau del gran sacerdot, 16 mentre que Pere s'havia quedat a fora, a la porta. Sortí, doncs, l'altre deixeble, conegut del gran sacerdot, parlà a la portera i féu entrar Pere. 17 La criada portera digué aleshores a Pere: «¿No ets pas tu també dels deixebles d'aquest home?» Ell li contestà: «No en sóc!» 18 S'estaven allí els criats i els guardes, que havien preparat un caliu, perquè feia fred, i s'escalfaven. Pere també s'hi estava, amb ells, escalfant-se.

19 Llavors el gran sacerdot interrogà Jesús sobre els seus deixebles i la seva doctrina. 20 Jesús li respongué: «Jo he parlat públicament al món; he ensenyat sempre a la sinagoga i al temple, on tots   —2235→   els jueus es reuneixen, i no he dit res d'amagat. 21 ¿Per què em preguntes? Pregunta als qui m'han sentit què els he parlat; ells saben prou allò que els he dit». 22 En dir Jesús això, un dels guardes li donà una bufetada dient: «¿Així contestes al gran sacerdot?» 23 Jesús li respongué: «Si he parlat malament, prova què he dit de mal; però, si he parlat bé, per què em pegues?» 24 Anàs l'envià lligat a Caifàs, el gran sacerdot.

25 Simó Pere s'estava allí escalfant-se. I li dugueren: «¿No ets pas tu també dels seus deixebles?» Ell ho negà i digué: «No en sóc!» 26 Un dels criats del gran sacerdot, parent d'aquell a qui Pere tallà l'orella, li diu: «¿No t'he vist jo a l'hort amb ell?» 27 Pere ho negà novament, i a l'instant cantà un gall.

Jesús davant Pilat es declara Rei.— 28 Aleshores dugueren Jesús de casa de Caifàs al pretori; era de bon matí; però ells no van entrar al pretori per no contaminar-se²⁶¹⁸ i, així, poder menjar l'anyell pasqual. 29 Pilat, doncs, va sortir a fora cap a ells i digué: «¿Quina acusació porteu contra aquest home?» 30 Li contestaren: «Si aquest no fos un malfactor, no te l'hauríem pas dut». 31 Pilat els digué: «Preneu-lo vosaltres mateixos i jutgeu-lo segons la vostra Llei». Els jueus li respongueren: «A nosaltres no ens és permès d'executar ningú»²⁶¹⁹. 32 Calia que es complissin les paraules que digué Jesús indicant de quina mort havia de morir²⁶²⁰. 33 Llavors Pilat se'n tornà a dintre el pretori, cridà Jesús i li digué: «¿Tu ets el rei dels jueus?» 34 Jesús respongué: «¿Dius això de per tu mateix, o bé d'altres t'ho han dit de mi?» 35²⁶²¹ Pilat va respondre: «¿Que potser sóc jueu, jo? El teu poble i els grans sacerdots t'han dut a mi; què has fet?» 36 Jesús contestà: «El meu regne no és d'aquest món; si el meu regne hagués estat d'aquest món, els meus homes prou haurien lluitat perquè jo no caigués a les mans dels jueus; però, de fet, el meu regne no és pas d'aquí». 37 Pilat li digué: «Per tant, tu ets rei?» Jesús respongué: «Tu mateix ho dius sóc rei. Jo per això he nascut i per això he vingut   —2236→   al món: per donar testimoniatge de la veritat²⁶²²; tot aquell qui és de la veritat, escolta la meva veu». 38²⁶²³ Pilat li digué: «¿I què és, la veritat?»

Barrabàs, preferit a Jesús.— Havent dit això, tornà a sortir cap als jueus i els digué: «Jo no trobo cap causa contra ell. 39²⁶²⁴ Però teniu costum que us en deixi anar un per Pasqua; ¿voleu, doncs, que us deixi anar el rei dels jueus?» 40 Aleshores cridaren novament: «Aquest, no, Barrabàs!» Barrabàs era un bandit.

19 Burles i sentència. 1²⁶²⁵ Aleshores Pilat prengué Jesús i el féu assotar. 2 Els soldats van teixir una corona d'espines, la hi posaren al cap, el revestiren d'un mantell de porpra, 3 i se li acostaven i li deien «Salve, rei dels jueus!» I li donaven bufetades. 4 Pilat tornà a sortir a fora i els digué: «Mireu, us el trec a fora perquè sapigueu que no li trobo cap causa». 5 Aleshores Jesús sortí a fora portant la corona d'espines i el mantell de porpra, i Pilat els digué: «Aquí teniu l'home!» 6 Quan els grans sacerdots i els guardes el van veure cridaren: «Crucifica'l, crucifica'l!» Pilat els digué: «Preneu-lo vosaltres mateixos i crucifiqueu-lo, que jo no li trobo cap causa». 7 Els jueus li respongueren: «Nosaltres tenim una Llei, i, segons la Llei, ha de morir, perquè s'ha fet Fill de Déu». 8 Quan Pilat sentí aquestes paraules, va témer encara més; 9 entrà de nou al pretori i digué a Jesús: «¿D'on ets, tu?» Però Jesús no li féu cap resposta. 10 Llavors Pilat li digué: «¿A mi no em parles? «Que no saps que tinc poder de deixar-te anar, i poder de crucificar-te?» 11 Jesús li respongué: «No tindries cap poder sobre meu si no t'hagués estat donat de dalt²⁶²⁶; per això, el qui m'ha posat a les teves mans té un pecat més gran». 12 Des d'aleshores Pilat intentava d'alliberar-lo; però els jueus cridaven: «Si el deixes anar, no ets amic del Cèsar; tot aquell qui es fa rei es declara contra el Cèsar». 13 Pilat, sentint aquestes paraules, dugué a fora Jesús i s'assegué al tribunal, al lloc anomenat en grec Litòstrotos, i en hebreu Gabbatà²⁶²⁷. 14 Era el divendres,   —2237→   dia de la Preparació de la Pasqua, cap al migdia. I diu als jueus: «Aquí teniu el vostre rei!» 15 Però ells es posaren a cridar: «Fora, Fora! Crucifica'l!» Pilat els digué «¿El vostre rei, haig de crucificar?» Els grans sacerdots replicaren: «No tenim altre rei fora del Cèsar!» 16 Llavors, doncs, els el va lliurar perquè fos crucificat.

Crucifixió.— Prengueren, doncs, Jesús, 17 i, portant-se ell mateix la creu, sortí cap al lloc anomenat de la Calavera, que en hebreu es diu Gòlgota, 18 on el van crucificar, junt amb uns altres dos, posats a banda i banda, i Jesús al mig. 19 Pilat va escriure també un rètol, i el féu posar sobre la creu. Duia escrit: «Jesús de Natzaret, rei dels jueus». 20 Aquest rètol, el llegiren molts dels jueus, perquè el lloc on Jesús fou crucificat era a prop de la ciutat, i era escrit en hebreu, llatí i grec. 21 Aleshores els grans sacerdots dels jueus digueren a Pilat: «No escriguis: «El rei dels jueus», sinó que ell va dir: «Sóc rei dels jueus». 22 Pilat va respondre: «Allò que he escrit, ja ho he escrit».

Els soldats es reparteixen els vestits.— 23 Els soldats, quan hagueren crucificat Jesús, li prengueren el mantell, i en feren quatre parts, una per a cada soldat, a més de la túnica. Però la túnica era sense costura, teixida tota de dalt a baix. 24²⁶²⁸ Es digueren, doncs, entre ells: «No l'esquincem, sinó sortegem-la, a veure de qui serà». Per tal que es complís l'Escriptura: S'han repartit el meu mantell i s'han fet a la sort el meu vestit. Això, doncs, és el que feren els soldats.

La mare de Jesús.— 25²⁶²⁹ S'estaven prop de la creu de Jesús la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. 26 En veure Jesús la mare i, al seu costat, el deixeble que estimava, digué a la mare: «Dona, aquí teniu el vostre fill». 27 Després digué al deixeble: «Aquí tens la teva mare». I des d'aleshores el deixeble la prengué a casa seva.

Mort de Jesús.— 28 Després d'això, sabent Jesús que tot ja s'havia realitzat, perquè   —2238→   es complís del tot l'Escriptura, va dir: «Tinc set». 29²⁶³⁰ Hi havia allí un vas ple de vinagre. Van clavar, doncs, en una llança²⁶³¹ una esponja xopa de vinagre, i la hi van acostar a la boca. 30 Quan hagué pres el vinagre, digué «Tot s'ha acomplert». I, inclinant el cap, va lliurar l'esperit.

Sang i aigua del costat obert.— 31 Els jueus, com que era divendres, dia de la Preparació, perquè no restessin a la creu els cossos el dissabte, més quan en aquell dissabte s'esqueia una gran diada, demanaren a Pilat que els trenquessin les cames²⁶³² i els traguessin. 32 Hi anaren, doncs, els soldats, i trencaren les cames del primer i de l'altre que havia estat crucificat amb ell; 33 però, en arribar a Jesús, com que el van veure ja mort, no li trencaren les cames, 34 sinó que un dels soldats li travessà el costat amb una llança, i a l'instant en sortí sang i aigua²⁶³³. 35 I el qui ho ha vist, n'ha donat testimoniatge i el seu testimoniatge és verídic, i aquell²⁶³⁴ sap que diu veritat, perquè vosaltres també cregueu. 36²⁶³⁵ Aquests fets s'han esdevingut per tal que es complís l'Escriptura: No se li ha de trencar cap os. 37²⁶³⁶ I encara una altra Escriptura diu: Miraran aquell qui han traspassat.

Sepultura de Jesús.— 38²⁶³⁷ Després d'això, Josep d'Arimatea, que era deixeble de Jesús, però d'amagat per por dels jueus, demanà a Pilat d'endur-se el cos de Jesús, i Pilat li ho concedí. Hi anaren, doncs, i se l'endugueren. 39 Hi anà també Nicodem, el qui primerament l'havia anat a trobar de nit, portant una mescla de mirra i àloe, cosa de cent lliures. 40 Prengueren, doncs, el cos de Jesús, i l'amortallaren amb faixes juntament amb els perfums, tal com és costum d'enterrar entre els jueus. 41 Hi havia un hort a l'indret on havia estat crucificat, i a l'hort un sepulcre nou, on encara no havia estat posat ningú. 42 Allà, doncs, a causa de la Preparació dels jueus²⁶³⁸, van dipositar Jesús, perquè el sepulcre es trobava a prop.