—1→
Aquesta Revista Catalana se publica á Nova York lo dia primer de cada mes.
Aumentat lo nombre de ses planes de quatre que'n tenia fins a vuyt, sen dedicaran dos, la 4a i la 5a, á dibuixos originals o reproduccions que representin escenas catalanas, costums y tipos yanquis, succesos de actualitat, caricaturas, obras de art, etc, etc.
Las altres planas contindrán novas, descripcions de contums americanas, articles serios y jocosos, correspondencias de varias parts del mon, poesias originals y traduhidas dels millors poetas inglesos, cuentos epigramas, etc, etc.
La Exposició que ha de celebrarse á Filadelfia en lo any 1876, y los preparatius que's fan, aixís en los Estats Units com á Catalunya pera aqueix certámen mereixerán la atenció preferent de LA LLUMANERA.
Suscripció per un any:
- En los Estats Units...............................................(currency) $2.50
- En las islas de Cuba y Puerto Rico.....(en paper) $5.00...(en or) 250
- En Espanya y altres punts d'Europa.................................(en or) 250
- En las Repúblicas de América, etc...................................(en or) 300
- Un número sol 25 c.
- Se admetrán anuncios á preus convinguts.
Se insertarán en LA LLUMANERA los articles y correspondencias de curtas dimensions que envien los suscriptors y sian admisibles y també se reproduhirán per medi de la foto-litografia los dibuixos que tingan algun mérit.
- Interinament los Agents de LA LLUMANERA serán:
- E. Puig y Cia., 40 y 42 Broadway NOVA YORK.
- M. Capó, Royal Street NOVA ORLEANS.
- Alorda, Gonzalez y Cia «LA ENCICLOPEDIA,» O'Reilly, 51 HABANA
- Lopez Bernagosi, Rambla del Centro BARCELONA.
- Eudaldo Puig, Plassa Nova ID.
- VERDAGUER, Rambla ID.
- Alberto Berges, 8 Clipstone Street, Fitzroy Sq LÓNDRES,
Los que vullan ser agents de LA LLUMANERA en altres punts podrán oferir los seus serveys per carta.
Totas las cartas y comunicacions deurán dirigirse:
«Al Director de LA LLUMANERA
»Care of E. Puig & Co.- Box 4468.
NEW YORK.
(Cartas á Joan Qualsevol)
I.
Estimat Joan : sé que t'estás preparant pera fer un viatje als Estats Units, perque desitjas coneixer un pais del que has sentit contar tantas maravellas, y que vols aprofitar la ocasió de la Exposició Universal de Filadelfia pera venir á dar una volta per aquesta terra. Jo que fa molts anys que hi visc y la conech més que la meva, vaig á indicarte l'itinerari qu'has de seguir y á ferte algunas indicacions pera que no't sorprenguin moltas cosas que aqui has de veure.
No sé si pensas venir per Fransa ó per Inglaterra: la via del Havre es la més curta y los vapors francesos son molt bons; peró ja que surts á veure'l mon y se't presenta la oportunitat, no deixis d'anar á Inglaterra. Visita á Londres y embárcat á Liverpool en los vapors de la empresa Cunard, qu'es sens disputa la millor de totas.
Peró encara millor qu'axó, fora que't determinessis á venir per la via de Cuba. Abans de veure los paisos extrangers convé coneixer lo nostre y sas dependencias y recursos. La isla de Cuba no es prou coneguda ni estimada en Espanya, per desgracia, y pot ser axó es la causa dels trastorns que passa avuy. Ademés, venint per eixa via protegirás á la magnífica empresa de vapors d'En Lopez, qu'es una de las millors que crusan lo mar Atlántich; veurás en Cuba á alguns amichs, ó parents, ó coneguts, y deixarás á casa lo que d'un altre modo darias á guanyar als extrangers.
De la Habana á Nova York hi ha dos empresas de vapors y pots venir ab comoditat en quatre dias; peró si tens temps y diners de sobras pera gastar, podrias anar de la Habana á México en vapor, atravessar aquell rich y hermós, encara que desgraciat, país, fins á Acapulco: alli't podrias embarcar en bons vapors, fins á San Francesch de California, y desde alli venir en set dias á Nova York, en ferro-carril.
També podria convenirte ó interessarte fer una visita á Nova Orleans per camí de ferro pots venir á Nova York en altres tres.
Si vens en vapor desde Liverpool, desde l'Havre ó desde la Habana, no perdis lo magnífich cop de vista que presenta la entrada del port de Nova York. Lo forman dos bahías. La primera que trobarás, passada la barra, es la més gran: d'ella á la segona se hi passa per un estret que porta'l nom de Narrows, y desde eixa segona hahía veurás á la ciutat imperial de Nova York entre dos rius que á sos peus venen á juntarse.
Lo riu de la esquerra ample y caudalós, es lo famós Hudson, del qual cada bora es un panorama per una extensió de moltíssimas lleguas. Lo riu de la dreta, més que riu es un bras de mar, que forman la isla Long y'l Continent. Li diuen la riba del Est, y al Hudson, lo riu del Nort.
Lo primer efecte que't causará aqueix cop de vista es que Nova York es una ciutat inmensa atravessada per dos grans rius; pero no es aixis: la gran ciutat de Nova York es una isla, y las dos ciutats que veus á l'altre bora dels dos rius, son: la de la esquerra, Jersey, ciutat principal del Estat que porta'l mateix nom, y la de la dreta Brooklyn, que ve á ser la germana de Nova York.
En los rius tot es mohiment. Vapors de travessía que entran y surten per totas las parts del mon: barcos de vela remolcats en totas direccions, y lo que més te cridará l'atenció son los vapors especials que pera la navegació de riu veurás crusar d'una banda á l'altre. Son verdaders ponts flotants. No tenen proa ni popa, puig tots dos extréms están oberts, en forma de mitj-cércul que s'ajusta al desembarcadero qu'hi ha á cada banda del riu, de modo que la gent y'ls carros y cotxos poden entrar y surtir ab molta facilitat.
Ja ha atracat lo vapor al moll: ja has posat los peus en terra ferme y los empleats de la Aduana te demanan que'ls deixis registrar ton equipatge.
¡Cuidado Joanet! No cregas que sols en Espanya son una plaga'ls empleats. Aqui renegarás d'ells més d'una volta.
Si vens de la Habana, ¡cuidado ab'ls tabacos! La lley diu que de cent per amunt tenen que pagar drets, aixis es que si portas una caixa sencera te la pendrán sense cap ceremonia. Pero si d'eixa caixa ne traus un tabaco y n'hi deixas noranta nou ja tens lo dret d'entrarlos sens pagar rés.
Jo suposo que tindrás més d'una dotsena de camisas y que vindrás ben gornit de roba blanca. En eix cas procura portarla casi tota bruta; perque si'ls empleats te la veuen tota planxada y arreglada sospitarán que la vols entrar de contrabando. No t'extranye aquesta raresa: los yankis generalment no tenen més camisa que la que portan, y quan se gasta la llensan y'n compran una altre. Per axó s'han inventat en aquesta terra'ls colls de paper, perque aixis no tenen que darlos á la bugada. De modo que'ls yankis se figuran que no pot ser qu'un home tinga una dotsena de camisas, ni una dotsena de mitjas, ni rés d'axó, y quant troban un baul ben plé de roba blanca'ls aduaners creuen haber atrapat á un contrabandista.
Si portas alguna cosa de pago y veus que l'empleat comensa á fer escarafalls y posa la ma esquerra ab molt dissimulo com si fos una cassola, vol dir que si li posas una parell de monedas en aquella má, l'altre fará desseguida la marca sobre'l baul pera que puga passar sense cap estorb. Es un mohiment tan rápid que jo crech que's fa per medi de la electricitat que's desarrolla al posarse en contacte lo metall de la moneda ab la ma del aduaner.
Bé: ja estás llest de la Aduana. Ara surtim del moll. ¿Perqué reculas? No t'espantis, home, que no't menjarán. No son més que'ls cotxeros que baladrejan pera agafar á algun passatjer. Es veritat que detrás d'aquella reixa y ab los brassos estirats cap á tú y ab'ls crits que donan, semblan boijos ó feras; pero no t'espantis. Agafa la maleta ben forta pera que no te la prenguin de las mans y ja ferém tractes ab algun d'ells, perque sinó luego ens faria la lley al arribar á casa. Ja haurás observat, amich Joan, que'ls cotxeros son per tot arreu la plaga de la humanitat: aqui son encara pitjors, perque com ells tenen vots en las eleccions procuran elegir jutges que'ls protegeixen.
Si vols viure á la espanyola, aqui trobarás dos fondas que's diuen Hotel Español y Hotel del recreo: si vols viure á la americana y coneixer més á fondo las costums d'aquet pais, vés á un dels hotels de luxo. La elecció es difícil, perque n'hi ha molts; peró'ls principals son Windsor Hotel, 5th Avenue Hotel, Hoffman House, Metropolitan Hotel y St. Nicholas Hotel. Com la vida de hotel es caríssima suposo que sols hi estarás uns pochs dias; y pel prompte escullirém l'Hotel de la Quinta Avenida, per ser lo més céntrich y'l més conegut.
Ja hi som. Te sorprén la grandiositat del edifici de mármol: admiras lo vestíbul y la escala: t'encanta la máquina ab que sens fatigarte't pujan fins á dalt de tot: te deixa blau la riquesa de las catifas en los corredors y las salas de rebre. Pero ja ho veurém tot millor y en parlarém més llargament un altre dia. Ara vés á descansar de la fatiga del viatje y en un altre carta seguirém la nostra excursió.
Adeu.
LO PAMPOL.
NOVA YORK, 31 de Maig 1875.
J. UBACH Y VINYETA.
BARCELONA.
—2→
¡Lo mon s'está civilisant qu'es un gust!
La invenció de la pólvora ha sigut un gran agent pera civilizar á la humanitat.
Després d'ella, la electricitat, lo petroli, la nitroglicerina, tots los grans descubriments han contribuhit á la gran obra.
Generalment la primera aplicació qu'es fa d'una gran invenció ó descubriment es un objecte filantrópich: la segona aplicació es pera matar gent.
A mesura que lo progrés avansa, s'aumentan y perfeccionan los medis de destrucció.
Hem dit perfeccionan; perque en las armas mortíferas la perfecció consisteix en que causen la major destrucció en menos temps.
La civilisació ha fet que los canons de vint-y-quatre s'hagian convertit en canons Armstrong, los trabuchs en ametralladoras, los fusells de pedra en fusells d'agulla, y las pistolas en revólvers.
Axó de cargar l'arma cada vegada que's volia tirar era pérdre temps, y la civilizació no vol que'l temps se perdia.
Per aixó se van perfeccionant la armas de foch de manera que tiren més lluny y ab més rapidesa.
Aquell qu'arribe á inventar una arma que ab un sol tiro mate á tot un exércit, aquell será considerat com lo géni de la civilisació.
A nosaltres s'ens figura que la fi del mon la causará algun d'aqueixos homens civilisadors que's creman las cellas estudiant lo modo de matar gent.
Quant hagia inventat una arma que ab dos ó tres tiros deixi al mon sense habitants, será capás lo géni de la civilisació de fer servir lo mon de bala ó de bomba per fer la guerra á las estrellas.
Ja'ns hi anem acostant á poch á poch.
Observin com va creixent cada dia lo calibre dels canons; observin los experiments que's fan ab torpedos y altres máquines de guerra, y díguinme si no crehuen que la fio del mon está prop.
Fa pochs dias se deya que sobre de la Europa hi havia un núvol de guerra que feya sombra á Russia, á Austria, á Alemania, á Fransa, á Italia, á Bélgica y á Inglaterra. De l'Espanya no'n parlém , perque alli fa molt temps qu'está núvol.
Ara dihuen que ja ha passat la nuvolada; peró que pot tornar á venir qualsevol dia. Es á dir que lo dia menys pensat ens despertarém y trobarém que las nacions més civilizadas del mon están á mata y degolla.
Y ¿qui'n te la culpa de tot axó?
Un cap gros que's diu Bismark: un senyó qu'está empenyat en que aquet mon hi sobra gent.
Tothom li fa nosa. Vol ser tan gran, que te pór de no cabre en lo mon si no s'en van los altres.
Jó crech qu'En Bismark es l'Anti-Cristo.
Jesucrist morí pels homes y En Bismark vol que'ls homes morin per ell.
Son los dos extréms de la civilizació.
La ciutat de Albany es la capital del Estat de Nova York.
Alli hi ha la fábrica de las lleys que regeixen en tot lo Estat.
Pera fabricar eixas lleys envia lo poble á homes eminents en alguna branca del saber humá.
Per exemple: un ha fet la fortuna venent sabatas; l'altre es un carnicer de primer ordre; aquet es inventor d'un ongüent pera curar floroncos; aquell es lo propietari d'una casa de joch; y per aqueix estil, qui més, qui menys, tots saben tant de fer lleys com un gat de fer culleras.
Ja's poden vostés figurar quinas lleys ne surtirán d'aquells caletres: n'hi ha algunas que després de fetas no las entenen ni ells mateixos.
Diu lo refrán que «mal fet es un geperut»; pero la veritat es que al costat d'algunas lleys que rajan del cerbell dels legisladors de Albany, un geperut es un modelo de perfecció.
Y axó ens recorda un cuento.
Un bon mosso se burlaba d'un geperut y li deya qu'era una obra esgarrada de las mans de Deu.
-S'equivoca, li respongué lo geperut ab molta calma. Jo só una obra tan perfecta com vosté.
-Peró, home, ¿y lo gep que porta?
-Ah! peró es un gep perfecte! Com geperut soch un modelo!
Lo mateix podria dirse de las lleys que empatollan los legisladors de Albany.
Son un modelo de... bunyols
Ara fa pochs dias ne feren una de les sevas.
Lo President de la Asamblea (com si diguessem de la Diputació Provincial) proposá una resolució pera demanar al gobern federal que reconega als facciosos de Cuba com bel-ligerants.
En lo preámbul qna precedia á la resolució hi habia las rahons en que's fundaba pera demanar aqueixa barbaritat, y de totas las que dona no n'hi ha ni una que siga exacta.
Diu que la insurrecció ha tingut bon écsit; que'ls facciosos han acorralat als espanyols cap á la costa y qu'estan á punt de traurels de la isla com qui escombra encenalls; que'ls granotas de la manigua tenen gobern; ab una paraula, un farcell de mentidas que no poden anar ni ab rodas.
¿Donchs creurán vostés que aqueixa resolució fou aprobada per unanimitat?
Sí, senyors. Peró jo'ls diré ara de quina manera's fan eixas cosas.
A la bora del Palau legislatiu hi ha alguns bar-rooms.
Bar-room en inglés vol dir «Cuarto del taulell», y es un modo fi y pulit de dir «taberna»; perque en las tabernas hi ha un taulell que serveix pera posar lo colso abans d'aixecarlo. ¿M'entenen? S'ha de parlar fi quant se tracta de diputats que s'emborratxan.
¡Bó, ja m'ha escapat la paraula!
Donchs ara que ho saben, els hi diré que'ls legisladors d'aquesta terra cada vegada que han de fer una lley, surten al carrer, s'en van al «cuarto del taulell», demanan un got d'esperit, y com que la veritat, segons deyans'ls antichs, está en lo fondo del got, ells, pera trobarla, tenen que traurer lo líquid, y pera no llensarlo á terra, se'l beuen.
Un cop han examinat lo fondo del got, s'en tornan al Palau plens d'inspiració y votan la lley.
Com ne fan moltas cada dia, puig pera axó'ls envía'l poble, al cap d'unas cuantas lleys es tant l'esperit que s'han calat, que fins l'esperit'ls pesa, y resulta que'l seu cós no pot ab la seva ánima.
Llavors tenen la idea tant fixa en lo «cuarto del taulell», que quant volen parlar fan embuts, y las lleys que fan son la lley del embut, y fins á Deu li dihuen God, perqué'l got es lo seu Deu.
No es estrany, donchs, que al parlar de Cuba digan tants disbarats.
No es estrany tampoch que eixas resolucions tingan tan poch fondo, puig no han surtit de cap pou de ciencia, sino del fondo d'un got.
¡J'ha passat! Y no habem vist la professó!
Aquellas professons que nosaltres ens dalíam per veurer quan éram menuts, ab las trampas, y'ls gegants, y'ls pendons, y la ginesta, y'ls paperets, y'ls domasos pels balcons y tot aquell burgit pel carrer: fa molt temps que no las hem vistas.
Aquellas escenas tan pintorescas y, sobre tot, tan catalanas, no's troban fora de Catalunya.
Es veritat qu'en aquesta terra estranya hi ha moltas trampas; es veritat que'ls homes semblan gegants; es veritat que moltas donas son uns pendons; es cert que per Broadway hi ha sempre una professó de gent; peró ¡quina diferencia de las professons de la nostra terra!
Aqui la gent va en professó als seus negocis; peró no hi ha ginesta, ni valencianos que venen xuflas y granisats, ni atxas, ni caramel-los, ni noyets vestits de San Juan ab lo seu bé tot gornit de cintas, ni noyas vestidas d'angelets, ni custodia, ni pendonistas que donan refresch á casa seva, ni gent que sense convidarla s' presenta á veure la professó y s'instal-la en lo balcó deixant als de casa á la lluna de Valencia, ni totas aquellas cosas tan curiosas y tan características de la nostra terra.
¡Res d'axó veyém aqui: res d'axó veuhen los catalans fora de Catalunya!
Un corresponsal de Filadelfia d'un dels periódichs de Nova York, deya fa alguns dias en una de sas cartas:
«Espanya ha demanat un aumento de local en lo Palau Industrial de la Exposició. ¿Qu'en voldrá fer Espanya de tant lloch? Si fos fora del Palau creuríam que vol fer una plassa de toros; peró dintre del Palau ¿qué dimoni pot exhibir Espanya?»
Aqui tenen vostés la opinió general que'ls yanquis tenen formada de la nostra terra.
¡Ab quin gust no agafariam an aqueix corresponsal per las orellas y'l portariam á recorrer las fábricas del plá de Barcelona y las de Sabadell y Tarrasa fins á deixarlo guerxo d'admiració!
Peró ja que axó no pot ser, es precís fer lo miracle d'En Mahoma: en compte de portar lo corresponsal de Filadelfia á las fábricas de Catalunya, es precís portar las fábricas de Catalunya á Filadelfia.
Com que si Fransa's grata'l nas pensant en la Exposició de Filadelfia lo telégrafo desseguida ho anuncia com un gran aconteiximent, y cada dia sabém per telégrafo los pasos que's donan á Fransa é Inglaterra pera venir á la Exposició, y d'Espanya lo telégrafo no'ns en diu ni un mot de lletra, se pensan los americans qu'á la nostra terra no's fa res y per axó s'estranyan de que volguém tant de puesto.
Una comissió de comerciants de Nova York va anar á Filadelfia fa dos setmanas á inspeccionar las obras y quedaren molt satisfets, prometent ajudar ab eficacia á sos cofrades d'aquella ciutat.
Dels $8.500.000 del presupósit de gastos n'hi ha reunits ja més de cinch milions, y no tardarán en reunirse'ls altres.
Aplaudim la determinació del Ajuntament de Barcelona de trasladar á un lloch adecuat las cendras d'En Campmany, com veurán los nostres lectors en la secció de Novas.
Al llegirla s'ens ha ocorregut que lo millor fora que's fé una suscripsió pera construir un Panteon, hont poguessen reunirse las cendras de tots los catalans il-lustres, ab un lema que digués, poch més ó menys: ¡Catalunya viva, á sos il-lustres morts!
Si eix Panteon pogués contenir los restos d'En Fivaller, d'En Campany, d'En Balmes, d'En Piferrer, d'En Fortuny y de tants altres catalans que han donat á la Patria dias de gloria, ab quin orgull no l'ensenyarian los catalans als extrangers pera causar sa admiració y á llurs propis fills pera donalshi exemple!
En Serafí Pitarra ens diu en sa correspondencia (y sabém també per altre conducto) qu'un jóve escriptor de Barcelona se ha encarregat d'escriure pera LA LLUMANERA una descripció de la festa anyal que se celebrá lo dia Dos de Maig á Barcelona. A la hora en que escribím aquestas ratllas no habem rebut encara eixa descripció: si lo correu ens la porta abans d'entrar en prempsa procurarém ferli lloch en las nostres columnas.
Nosaltres desitjábam poder publicar en aquet número las tres poesías que han guanyat los premis ordinaris; peró tots los passos que han donat á Barcelona los nostres amichs pera lograrho s'han estrellat contra la ferma resolució del Consistori, del qual son propietat y lo qual se reserva lo dret de publicarlas totas en un tomo. No obstant, los Mantenedors del Consistori han tingut l'amabilitat de prometre que'ns enviarán las citadas poesías, á fi de publicarlas en lo número de LA LLUMANERA corresponent al mes de Juliol, que será al mateix temps que's publicarán á Barcelona. Ab la esperansa de poder ferho aixís, done'm las gracias als que s'han interessat pera lograrho.
| Quant ell ab ella renyí | |||
| No trobar may consol creya, | |||
| Y ella, pensant ab ell, deya: | |||
| -Lo meu dol may tindrá fi. | |||
| Mes ella ja lo ha oblidat | |||
| Y ell troba bella la vida: | |||
| -¡Es que l'amor es mentida!... | |||
| ¡May se havian estimat!... |
JOAN ALVERT.
—3→
Se la enviém de tot cor al inspirat poeta y aplaudit autor dramátich, Frederich Soler, (Serafí Pitarra), corresponsal de LA LLUMANERA á Barcelona, per la merescuda distinció que ha obtingut en lo últim certámen dels Jochs Florals essent nombrat Mestre en Gay Saber, per haber alcansat més de tres premis ordinaris. Sis premis s'emportá En Frederich Soler en eix últim certámen, número notable si's considera que pujaban á 466 las composicions enviadas aquet any al Consistori. La sua carta que publiquém més endevant, escrita després de son triunfo, está plena d'una modestia que realsa encara més lo mérit del nostre compatriota.
Habem rebut un preciós dibuix á tinta xina, obra del artista Garriga, que representa varias vistas, plano, contra-marca y medallas d'Exposicions de la gran fábrica de Sert germans y Solá que á tan gran altura han sabut posar lo nom de la industria catalana. Eix traball artístich encarregat y fet expressament pera LA LLUMANERA honra al autor, com podrán jutjar los nostres suscriptors quant lo reproduhirém en un dels próxims números.
No es solsament la industria lo que progressa á Catalunya. També en las Arts saben sos fills donarli gloria. Fa poch ha plorat lo mon la mort d'un pintor catalá, y ara la fama corona ab llors lo geni musical d'un tortosí. Si En Pedrell sab conquistarse un nom com lo d'En Fortuny, Catalunya tindrá l'orgull de haber produhit en poch temps un Apeles y un Apolo.
La vida del yanki il-lustrada per En Cusachs no necessita explicació. Massa que s'explica ella mateixa.
En la segona plana veurán lo retrato del mestre Felip Pedrell, del qual publiquém la biografía en altre banda.
Unas quantas vistas de la magnífica fábrica de filats y teixits dels germans Batlló de Barcelona, completan las il-lustracions.
Ja ho vehuen: varietat y novetat!
| Miquelets, si al cor os bull | |||
| Dels Almogávers la sanch, | |||
| Ascoltau l'ay de las mares | |||
| Y las ninas sanglotar. | |||
| Un vent s'ha girat de lluyta, | 5 | ||
| Ruixadas de plom caurán, | |||
| Mes farém rodá'ls françesos | |||
| Com las fullas l'uracá. | |||
| Despenjau del mur la llansa | |||
| Y la lluenta destral, | 10 | ||
| Ben clar s'ou de nit y dia | |||
| Resoná l'clarí en la vall. | |||
| Si'ls blassons d'antigas glorias | |||
| Algú á bocins esquinsá, | |||
| No habem de ferir nosaltres | 15 | ||
| Los pits que'ns daren mamar. | |||
| Fórem nudrits y criats, | |||
| Y es dols morir per sa patria: | |||
| Sols la menysprea un cobart. | |||
| Baixaren del Pirineu | 20 | ||
| Com llops que apreta la fam; | |||
| Com un núvol de llagosta | |||
| Se espargirent per los camps. | |||
| De villas y de castells | |||
| Traidors entregan las claus, | 25 | ||
| Y sobre marlets y murs | |||
| Lo tricolor han plantat. | |||
| Ja En Daoiz y En Velarde | |||
| Arreplegaren los guants | |||
| Y á Madrid lo crit de guerra | 30 | ||
| Llansaren lo Dos de Maig. | |||
| Pera honra de Espanya moren, | |||
| Y ella llur nom honrará | |||
| Ab palmas inmarcessibles | |||
| Y garlandas inmortals. | 35 |
J. R.
NOVA YORK, Maig 1875.
Sembla que alguns suscriptors de LA LLUMANERA tenen pór de que aquesta s'apague per falta d'oli. Podém assegurar als nostres suscriptors que LA LLUMANERA no s'apagará si'ls catalans no ho volen; puig axó dependeix més dells que de nosaltres. Es precís confessar qu'en la isla de Cuba podria tenir LA LLUMANERA doble suscripció de la que té. Avuy ja es una questió d'amor propi y d'amor patri lo tenir LA LLUMANERA encesa, y quant més oli hi posin los nostres paysáns, més brochs encendrém nosaltres.
IV.
LAS MINYONAS DE SERVEY.
2ª part.
Quant jo era petit -y nó vol dir axó qu'ara sia un Goliath ó una «Reyna de los Colossos» com s'en veuhen moltas en aquet sigle fenomenal, - m'enrecordo que lo que mes m'agradaba y mes me divertia, era anar á passeig á la Plassa Real en companyia de la Ninyera. En surtint ab la Ninyera y anant á las voltas de la Plassa Real, ó bé al Jardí de'l General, ja me consideraba lo més felis de 'l mon, y demprés lo recort sol de lo qu'habia gosat me feya ser bon minyó fins lo dia que hi tornaba. La explicació d'axó es sencilla, puig mentres la Ninyera m'oblidaba parlant ab lo nuvi ó'l que volia serho, jo l'oblidaba an ella -nó parlant ab algú y fent veurer que'm avergonyia de lo que'm deyan, sino fent rabiar al guarda municipal que pera inspirar respecte, adoptaba la postura de'l Fernando VII que cabalgaba al bell mitj de la plassa.
Ara que soch grave y porto «bomba» y gasto ulleras; ara que ja ha passat pera mí lo temps de dir «gueto» als municipáls, me sembla que tindria un goig inmens si tornaba á veurer una de las ninyeras de la Plassa Real. Perque, francament, senyors, entre los molts tipos de Barcelona, grans y petits, bons y dolents, bonichs y lletxos, que's vehuen allí, un de'ls que mes nos agrada y primer ressalta als ulls de'l foraster, es sens dupte la simpática Ninyera. Nosaltres podrém contemplar ab goig las aristocráticas figuras que's passetjan diariament per la ciutat de'l Born; podrán cridarnos l'atenció las costums y trajes d'algunas classes de la població barcelonina; pero en quant veyém una ninyera, ó dos, ó vint, tot seguit ens acudirá coneixerlas, estudiarlas, y penetrar en los misteris que forman un ser tan interessant.
En efecte, si s'estudian ab catxassa las costums de'ls camálichs y de'ls pinxos, de las cuyneras y los memorialistas, ¿quant més dignes no son d'estudi los hábits tranquils y modests d'aquestas verges consagradas al cuidado de tendres angelets? ¿Quant més dignes d'aplauso no son las ninyeras, que moltas de las celebritats qu'omplan lo mon ab son nom? Ellas conquistan per la dolsor, l'amor que'ls guerreros no conquistan per las armas; ellas per l'humildat se fan necessarias á tot arreu, y ells per lo seu orgull se fan odiar de tots costats...
Una cosa que dona encara mes merit á la Ninyera es son origen. La Ninyera no es barcelonina, es pagesa. Per axó admirém en ella aquell fondo d'ingenuitat que la distingeix de totas las ninyeras, y que ni bogaderas, ni cambreras, ni deu anys d'estar á Barcelona, li poden fer perdrer may.
Examiném la seva vida. Arriba la Ninyera de'l poble ahont va naixer; s'instala á la casa que será d'aqui en endavant sa nova patria; y veus aqui que de cop, de lliure qu'era se torna esclava -antes era una noya, una minyona qualsevol: ara es una minyona... de Servey. ¡Contraste inmens!...
Aqui comensan los trevalls de la Ninyera, y es d'admirar la paciencia, la dolsor, qu'emplea en tots los «actes de'l servey». Ella vesteix á ne'ls menuts, los dú á passeig, los despulla, juga ab ells, los complau en tots los seus capritxos, y té una habilitat particular pera apartarlos de lo que'ls hi pot fermal.
Si dona la casualitat que la mestressa de la casa es... com la vinya de'l Senyor... fecunda ¡ay pobre Ninyera! Allavoras ni ab ferro-carril t'atrapa En Job per la paciencia que necessitas!... Per aixó será sens dupte que per ferne provisió compra sempre que surt, «paciencias» y «carquinyolis.»
Mes no creyeu qu'ella dediqui per aixó tota la seva atenció á la prole de la casa, puig fá també mil cosas diferentas. La cambrera li dona feynas qu'ella cumpleix sens rodinar; la dida li fá aguantar lo «bebe» mentres ella peta una bacaina; la cuynera li fá mirar si l'aygua bull mentres festeja ab l'adroguer -en un mot: la Ninyera es, dins de una casa, la minyona universal. Y de vegadas resulta que mentres la pobre treballa per una altre, s'ou la veu de la mestressa, enfadada, que crida: «¡Riteta, Riteta! Que fas? ¡Jesús, aquesta noya!» -O bé- «mira que'l noy plora!» -ó bé «Cuita, cuita, Riteta, que la nena vol fer...» -ja'l lector compendrá lo que vol fer la nena..... Lo que la mestressa diu á casa seva cridant, nosaltres no ho podem dir ni en veu baixa en las columnas de LA LLUMANERA... Ve iaqui'l mon!...
Y en fi, á vosaltres que no heu estat may á Barcelona, si alguna volta hi aneu y voleu veurer á la Ninyera, os diré qu'aneu á la Plassa Real, y la que troveu assentada en un pedrís portant devantal blanch ab un llás que li penja mitxa cana avall, digueu: «aquesta es la que busquém;» aneu al Jardi de'l General, y la que troveu tirant molletas de pá á las «titas» ó beguent aygua en lo surtidor de la cascada, digueu: «aquesta es la Ninyera»; aneu al Passeig de Gracia y la que veyeu partint xuflas y carquinyols entre los menuts que la rodetjan, esteu ben segurs de que es una Ninyera.
Sempre la trovareu en las plassas y passeigs; ella es la flor mes bonica de'ls jardins de Barcelona. ¡Será aquesta la causa de que tots los soldats corrin á olorarla? Son parfum los atrau de lluny; sa rialla es com lo cant de la sirena qu'encisa á ne'ls passants; y llus crech que en lo monyo d'ensiamada hi porta un iman especial, tal es la forsa d'atracció que per los soldats té la Ninyera...
G. XAREL-LO
HABANA, Maig 20 1875
(Del nou llibre de poesias titulat: ¡Avant!)
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
BARCELONA, 1874.
APELES MESTRES.
—4→
—6→
| ¡Recorts que venen á amargar la vida!..... | |||
| Estudiaba fa temps pera notari, | |||
| y segons la costum ja tan seguida | |||
| estudiaba d'un modo estrafalari. | |||
| Al pare pera llibres demanaba, | 5 | ||
| al avi, á la padrina, á tot lo mon, | |||
| y'ls cuartos al café tots mels gastaba, | |||
| ó be'm feya á la moda un pantalon. | |||
| ¡Las matrículas... eran pel Liceo! | |||
| Cantaba casi be toto lo Poliuto, | 10 | ||
| la mitat de Julieta y de Romeo | |||
| y de la Saffo, l'Macbet y.... tutto tutto | |||
| De despesa al carrer d'En Robador | |||
| (y aqui sento la llaga que fa mal) | |||
| tenia una vehina... angelical | 15 | ||
| que cantaba'l final del Trovador. | |||
| Ella feya la veu de Leonora | |||
| y jo la de Manrico, de manera | |||
| que la fletxa d'amor abrasadora | |||
| ens va ferí á tots dos. LA LLUMANERA | 20 | ||
| vos podria contar, ben adornada, | |||
| la historia dels amors d'un estudiant | |||
| de quint pis, y que té sa enamorada | |||
| detras de la cortina del devant. | |||
| Jo'ls diré solament que no dormia: | 25 | ||
| á las cinch ja'm teniau al balcó | |||
| la Roseta esperant, y al fin surtia | |||
| á las vuit ó las nou ab dormidor. | |||
| Si surtia á comprar l'acompanyaba: | |||
| si á la Rambla á la nit, jo al seu darrera; | 30 | ||
| y á las flors, al café, alli hont anaba | |||
| sombra sempre d'amor jo'l Tonet era. | |||
| Y ella, groga d'amor, tanta mirada, | |||
| tants jemechs y singlots li so costat, | |||
| que si dona hi ha hagut enamorada | 35 | ||
| á la Rosa que dich no la ha guanyat. | |||
| En resúmen, senyors, vaig perdre l'any: | |||
| lo pare ho sapigué; me ve á buscar, | |||
| y després d'un tacó y un bon regany | |||
| cap á Cuba un dijous me va embarcar. | 40 | ||
| Y allá, al perdre de vista á Monjuich, | |||
| juraba per lo amor que al cor sentia, | |||
| que si prompte la sort me feya rich, | |||
| la Roseta, del Ton no mes seria. |
Y'l Ton va venir á Cienfuegos y va ser tenedor de llibres de son oncle l'senyor Bartumeu, que té un gran magatsém, y al primer més va rebre aquesta carta:
BARSELONA, 12 enero 1866
Mi querido y adorado Tonet no puedes figurarte las largimas y sospiros que tu ausensia me costa. Io pienso que tus juramentos seran siertos y confio en ellos.
Antes daier fimos con mamá á la rambla y aunque estrenaba una castaña y un bestido tuvimos que pedirla á tu amigo Quimet ***** que nos acompañase á tomar agua pues la emosion de tu ausencia no me dejaba vivir.
La Elena ***** me pergunta mucho por tí que es la hija del capitan retirado que se va acasar con el estudiante encuanto acabe la carrera yo solo tender que llorar por que todas son felices menos yo.
No dudo de tu amor pero estas tan distante que mico rason no puede sufrirla á sensia ya no canto ni me divierto separada de ti.
Di me si volveras pronto pues tu asensia me mata y no soy mas larga porque papa no quiere que te escriba porque dice que nada tengo que esperar de ti pero que yo tomaré asta la tumba que sera tuya.
ROSA ***.
Escribame pronto.
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
CIENFUEGOS (CUBA), 7 Maig 1875.
¿Qui es En Felip Pedrell? Pochs, en 1874, coneixian aquet nom á Barcelona. No obstant, á principis d'aquell any comensá á correr la veu de que la Empresa del Gran Teatro del Liceo havia acceptat una ópera en quatre actes, L'Ultimo Abenzerraggio, composta per En Felip Pedrell.
En efecte, eixa ópera se posá en escena lo dia 14 d'Abril, y al víu desitj, á la ansietat general d'oir una obra de un nou compositor, se segueix l'admiració. A la primera audició de sa magnífica ópera, En Pedrell es aclamat per lo públic intel-ligent com un artista de géni, com un gran compositor.
A propósit de L'Ultimo Abenzerraggio deya un crítich: «Oíu una sola vegada eixa ópera que, com concepció y com forma, no desdenyaría lo campeó més intransigent de la escola alemanya pura, y diguéume si habeu pogut trobar un sol coro, una sola romanza, una sola pessa de conjunt, un simple preludi instrumental en que, sobre la originalitat del conjunt no hagueu vist flotar eixas frases poéticas, eixas melodias vagorosas que nasqueren en los deserts africans y que avuy encara turban las agradables soletats á la bora del Ebro, del Turial y del Genil?»
Y més aball deya: «¿No té, donchs, defectes la primera obra del nostre compatriota? preguntará algun lector recelós posaut en dupte la imparcialitat del nostre judici.
«Sí, ne té sens dupte, y, sorprénguis lo lector, lo mérit de més relleu en la obra es per de prompte sou defecte capital.
«Una grandiositat sublime y per tots celebrada: eixa grandilocuencia tau rara en los compositors novells, qu'es sens dupte la qualitat sallient de la nova partitura, es al mateix temps son principal defecte; perque es difícil justificarla, si s'aten á la petitesa relativa del assumpto á que s'aplica. La música d'En Pedrell es la capa d'un gegant sobre las espatllas d'un liliputiense.»
Lo dia 20 de Abril d'aquest any se ha executat en lo mateix teatro del Liceo la segona ópera d'En Pedrell, Quasimodo, l'argument de la qual está tret de la célebre novela de Victor Hugo, Notre Dame de Paris.
Aquesta admirable ópera, plena d'inspiració desde la primera fins á la última plana, ha causat més admiració, si es possible, que la primera; perqué á sa originalitat; á lo grandiós de la idea dominant, la fatalitat; á la pintura fosca, fúnebre, aterradora d'un período de la edat mitja; al armoniós conjunt de bellesas y detalls incomparables; á una inspiració rajant sempre de la mateixa font y distribuhida ab mans plenas per la ciencia en tot lo curs de la obra; als profundos conceptes, á las melodías ja suaus y dolsíssimas, ja graves, festivas, tendres, tétricas, desgarradoras; á una instrumentació sábia y riquíssima, manejadas ab audacia y valentía y plena de combinacions inesperadas y sorprenents; reuneix lo prodigi de haber sigut escrita en quatre mesos escasos, durant l'estíu, en lo nostre clima hont la calor, sobre tot en los estret recinto d'una ciutat com Barcelona, acobarda y abat als més valerosos.
Un crit unánim d'admiració entre'ls intel-ligents ha acullit al Quasimodo, ópera que ab sas innumerables bellesas de primer órdre ha vingut á corroborar lo judici que la aparició de L'Ultimo Abenzerraggio habia fet formar sobre'l géni d'En Pedrell.
Nasqué aquet compositor lo 19 de Febrer de 1841, á Tortosa, hont aprengué de música baix la sábia direcció del mestre de capella, En Joan Autou Nin, del qual fou, més que deixeble, carinyós amich. Alli, en aquella ciutat tranquila, sol, en lo modest retiro de la llar paterna, rodejat d'una escullida biblioteca musical y literaria, perfeccionant sos estudis, meditant, escoltant la sua ánima, es á dir, en estátich col-loqui ab los esperits del mon misteriós de la inspiració, atresoraba las preciosas llavors que en lo dia de la fecundació habian de fer brotar en lo camp del Art L'Ultimo Abenzerraggio y Quasimodo.
¿Quinas obras ens deixará En Pedrell? Pot ser ell mateix no ho sap: mes sens dupte l'cel ha donat al mon un altre gran compositor.
EUSEBI FONT
BARCELONA, 1 de Maig 1875.
BARCELONA, 3 de Maig de 1875.
Senyor Director de LA LLUMANERA.
Molt senyor meu y amich: permés me sia interromprer lo curs assenyalat en mas derreras cartas pera donarli compte del aspecte que presenta la nostra ciutat al comensar lo més que'n dihuen de las flors, adornat aquet any, en son segon dia, per la catalanesca festa del Jochs Florals.
Abril agonitzava, y no semblava sino que'n sos derrers jorns se vejés aquell mohiment inussitat, aquells contrasts de dol y alegría qu'en las cambras reyals tenen de veurers al morir un rey, marcats, los de dol, pe'ls que ab la mort del monarca vehuen la pérdua de sa influencia, y los d'alegría, pe'ls que ab l'alzament del príncep ja somrihuen á la arrivada del poder de sas mans esperan.
Axó passaba quan Abril moria; los jorns ploviscosos se batian ab los serens, si bé'ls primers anavan ja retirantse; tant aviat gotellava, com feya sol; despres d'un dia plácit en que los arbres treyan sos brotets y las flors semblavan reviscolarse, venia un dia negre y mitj crú ab alguna ratxada de vent d'aquell mes qu'aqui'ns fa dir: «Mars, marsot, porta la vella al clot, y la jova si pot», fins qu'al últim, Abril morí, sos darrers núvols ab ell fugiren, y Maig, radiant y ple de joya, ab arbres brotats y flors obertas, ha entrat á regnar ab cort de bons dias y albas serenas, coronat de flors y mantells de fullatge, gronxat en nostra ciutat pe'ls vents de montanya y las marinadas qu'ab amor la besan.
¿Qué tal? ¿Qué li ha semblat, senyor director, aquesta ratxada de florida prosa, bé ó mal enllassada? Que á mí no m'escáu y menys encara tractantse d'una correspondencia. ¡Ah! Ja ho sabia, mes ¿qué vol ferhi? ¿Qui es que s'está á Barcelona aquets dias y vulgas no vulgas, y encara que sia passánt pe'l major ridícul, no's torna poeta? Ningú.
Un home dorm y per la escletxa del porticó li entra un raig de sol, prim com un gabinet, tant prim que ficántseli entre las duas pestanyas li obra'ls ulls; los ha oberts apenas quan ja sent lo canari engabiat que li diu: -«Llevat y vés á veurer lo sol y las flors, palatreca. ¿Qué hi fas al llit? ¿No veus que fa lletx qu'un home com tu que se las vos pegar de poeta, ronqui, mentre jo canto y refilo.» Axó es lo que sembla que diu l'aucell, y, com que ho sembla dir, un hom se lleva.
Vestit qu'está, y prés lo clássich xocolata, agafa un bastó prim, y fet un xitxarel-lo, se'n va á la Rambla qu'es ahont los barcelonins anem sempre que, sens objecte determinát, sortim de casa.
¡Ah! Axís que s'hi arriba ¡quina frescor més regalada convida, quina verdor los arbres tenen, y quin sabalot se sent en la plassa de la Boqueria, que vé á ser com si diguessim lo vestíbul de lo que podria dirse temple de las flors y solsament Rambla s'anomena.
Com si fossen heralts ó patges d'aquell encantat palau, (si bé que patges un xiquet impropis pe'l seu parlar y las sevas vestiduras) tots los que cridan ó passejan lo plá de la Boqueria, bé's poden pendrer com á sers, que porta á la imaginació la revivalla de la festa anyal qu'á primers de Maig se celebra.
¿Voleu dir que no son guardias del rey los emblanquinadors que ab la canya terciada passejan ab mes serietat qu'un soldat d'aquell temps per la muralla?
¿Voleu dir que no son patges y heralts qu'anuncian los xicots que cridan Lo Diari, La Imprenta, La Crónica y La Independencia?
¿Voleu dir que no son trovadors los cegos que cantan lo romanso de las «dos mil quatrecentas donas» per dos quartos?
¿Voleu dir que no son damas de las corts d'amor las que s'han d'ofender de que diga que son: «La Teresas fastidiosas, insolentas las Agnetas y batxilleras las Juanas?»
Nó que no ho son, y'm consta, mes ¿qué voleu que os diga? aquell mormolar qu'alli se sent tant propi de cortesáns, aquellas garlandas que fan las brancas dels arbres entretexintse, aquell perfum de las flors, y el no sentirse mes que: «¿Qui guanya la englantina d'or? ¿Qui será reyna de la festa? y ¿quins son los set mantenedors?» me trasporta, m'escalta, y sort que tinch molta serenitat pera salvarme de que'ls molins de vent se'm tornen gegants, y aquella dona, que al entrant de la rambla de las flors ven espárrechs, una Dulcinea del Toboso mes maca qu'un pom de flors y mes axerida qu'un pésol.
Convençut de que dono á cada hu lo lloch que té, baxo del ruch, caich del escambell, y me desilusiono; pero entro á la Rambla de las flors, y ja torno á ser tant benehit com l'inmortal manxego: ¡Aquellas taulas plenas de poms, aquellas donas que'n fan garlandas! ¡Aquellas noyas ab abellas á la bora que'ls están pidolant amoretas! ¡Aquells tranquilins ab una flor al trau de la levita passejan mossegánt lo puny d'ambar d'un bastó que's brinca! ¡Aquellas mares que segueixen á las sevas fillas enrahonant ab una que ja es casada del bon partit que fá la petita ab aquell jóve que fins dú lentes sense ser curt de vista perque fá fi'l portarlos! Tot, tot m'enamora alli, y entussiasmát comenso á passejar amunt y aváll; sento conversas; olorosas, ne compro una, trobo un company que torna á parlarme del Jochs Florals, y ab ell nos dem hora pera anarhi al següent dia.
Axó es lo que passa cada any quan lo Maig entra.
Arriva'l primer diumenge, tocan las onze del matí y ¡ne volgueu de bé de Deu de noyas macas y guarnidas de cintas y joyas y glassas y seda!... Ván á los Jochs Florals y jo hi vaig ab ellas.
Es á dir, hi vaig... hi anava... aquest any tot amohinát me n'hi he anat ab uns quants amichs recordánt alló d'aquell sabater que cantava á la porta de casa'l marqués quan era pobre, y no va cantar més y va estar trist quan se va trobar ab las riquesas que tant desitxát habia.
Essent coresponsal de LA LLUMANERA, l'any passát li hauria dit punt per punt quant sobre'ls Jochs Florals hagués pogut saberse; aquest any bon goig que li haja pogut escriurer aquesta carta pera umplir columnas, y suplicar com ha fet á un bon amich que li digués lo que ahí va passar en la catalana festa.
Sens mes que dirli fins al altre corréu, se repeteix son amich y servidor Q. S. M. B. y dispensa espera.
SERAFÍ PITARRA
Señor Director de LA LLUMANERA.
BARCELONA, 6 Maig 1875.
Voldria certament, tenir á ma disposició un pincell rich en colors, lo pincell d'un Theniers ó d'un Delacroix, pera donarlos una idea del encantador aspecte que oferia la gran sala de Llotja d'esta ciutat, en la tarde del día Dos de Maig, en que se hi celebrá nostra anyal festa dels Jochs Florals. ¿Com descriure ab paraulas aquellas arcadas y góticas columnas adornadas ab gran número de banderas, ja blancas, ja vermellas, ja blavas, en las quals se hi veyan, escrits en lletras d'or, los noms de nostres primers poetas; lo doser preciós que ostentant —7→ en son centro l'escut ahont hi están gravadas las paraulas: PATRIA, FE y AMOR, sombrejava'l trono, voltat de flors y plantas raras, destinat á la Dama elegida Reyna de la festa; los colrats panys de paret, dels quals penjava, la costat del retrato del rey D. Joan I d'Aragó, que representava alli lo passat esplendor de nostra terra, lo del inolvidable Fortuny, personificació de nostra moderna gloria? ¿Com descriurer, sobre tot, la purissima blavor del cel, que'ls oberts balcons nos mostravan, y la clara llum ab que tot ho il-luminava un seré dia primaveral, un d'aquests dias alegres á que tan fets estém los habitants de Barcelona? Afegeixhi á tot assó que la sala estaba plena de gom á gom com qu'en ella se havian donat cita las personalitats mes notables de nostra ciutat, en saber, en fortuna, en representació social, nostres sabis, nostres homes polítichs, nostres poetas, nostres pintors, y entre ells, ostentosament vestidas, lo cap adornat ab flors y'l coll ab pedrerias, las mes bonicas donas d'aquesta terra que de tan hermosas no produheix.
Quan á la una en punt entraren en la sala lo Gobernador Civil, lo Bisbe, los representants del Ajuntament y de la Diputació, acompanyants dels mantenedors ó jurats nombrats pera elegir, entre las poesias presentadas en concurs, las mes dignas de premi, la curiositat, y l'impaciencia se llegian en totas las miradas.
Comensa la festa, després d'uns quans mots del Gobernador Civil, ab lo discurs del President del Jurat, D. Francesch Pelay Briz, Mestre en Gay Saber (3) y dels homes que mes han travallat en pro del renaxement literari de la llengua catalana. Aquest discurs, escrit en calurós estil, fon molt propi de son autor que al alavar, com alavá, lo rasgo característich del poble catalá, l'amor al trevall, doná á entendre, potser sense volerho, que descrivia un dels sentiments qu'ab mes forsa'l dominan. En efecte, qui pot parlar millor de las excelencias del travall que D. Francesch Pelay Briz, qual ploma incansable, y casi be podriam dir febrosa, ha produhit y produheix obras, originals totas ellas ó inspiradas sempre en l'amor á Catalunya? Estich segur que'l públich aplaudint lo discurs de D. Francesch Pelay Briz volgué honrar no sols á l'obra literaria que acabava d'admirar: sino al home que ha sigut sempre un campeó valent de la causa catalana.
Los ecos dels aplausos ressonavan encara per la sala quan D. Josep Roca y Roca, secretari del Jurat, poeta y periodista de gran mérit, doná lectura á sa Memoria -dictámen en lo qual tot fent constar lo mérit de las composicions premiadas, consigná que'ls Jochs Florals van progressant cada any, diguen lo que vullan los qui en revistas y diaris han parlat tantas vegadas de la suposada decadencia d'aquesta institució. Pera probar lo contrari troba'l senyor Roca arguments incontrovertibles, valentli son discurs bona cosa d'aplausos, sobre tot quan en lo final d'ell, ab frases impregnadas de sentiment, recordá qu'en l'any darrer ha perdut Catalunya un eminent pintor: l'il-lustre Fortuny; un sabi jurisconsult: D. Pere Nolusco Vives; un professor estimat: D. Lluis Bordas, y un poeta apreciable que havia estat ademés jurat ó mantenedor dels Jochs Florals: D. Eusebi Anglera. Las paraules que'l senyor Roca dedicá á la memoria d'aquets bons fills de nostra terra, foren verdaderament eloquents.
Procedí inmediatament lo mateix Secretari á abrir los plechs que contenian los noms dels autors de las poesias coronadas ab premi ó ab accessit, resultant ser los primers D. Frederich Soler, D. Aniceto Pagés de Puig, D. Joan B. Ferrer, D. Joaquin Biera i Bertran y D. Eduart Vidal de Valenciano, y los segons Donya Maria de Bel-lloch, D. Isidro Reventós, D. Jascinto Torres y Reyato, D. Emilio Coca y D. Angel Guimerá; tots foren aplaudits al presentarse á recollir sos respectius premis; cal dir, empero, que'l rey de la festa va ser D. Frederich Soler, lo popular autor dramátich conegut ab lo pseudónim de Serafí Pitarra qui s'emportá en aquest certámen dos premis ordinaris; dos extraordinaris y dos accessits. Quan acompanyat de dos mantenedors, atravessá la sala pera conduhir la Reyna de la festa (ho va ser enguany la bella senyoreta Dona Rosina Pigrau) son trono fon objecte d'una verdadera ovació que's renová quan lo Gobernador Civil lo proclamá Mestre en Gay Saber per haber guanyat un premi ordinari en los Jochs Florals de 1872 ab la balada LO BASTER DEL ESQUIBOL y dos, enguany, ab LO CANT DELS AUCELLS y ab LOS COMPANYS DE SERTORIUS.
Ab lo reglamentari discurs de gracias que pronunciá lo mantenedor senyor Fontanals del Castillo y ab los acorts de la musica qu'escampava á l'ayre las populars tonadas de nostra terra terminá la bella sessió dels Jochs Florals de 1875.
En la mateixa tarde del dia 2 de Maig un convit reuní á los mes notables de nostres jóves escriptors catalanistas. Brindis entusiastas, y alegres é inspiradas poesias amenisaren esta festa en la que hi regná l'espansió y la franquesa característica de nostra terra.
Al sendemá celebrá l'academia catalana LA JOVE CATALUNYA la vetllada literara que anualment dedica á los poetas premiats en los Jochs Florals. Esta academia fundada y constituhida per joves literats de nostra terra, apesar de no ser oficial, trevalla molt en lo conreu de las lletras catalanas y conta en son seno poetas notabilíssims, diligents historiadors y oradors y critichs de mérit. Es ara President de la mateixa (4) lo Mestre en Gay Saber D. Francesch Ubach y Vinyeta, distingit autor dramátich, qual nom es estimat y respectat de tots los qu'ayman la verdadera poesia y la causa de la literatura catalana. Ab un discurs plé de poéticas imatges y brollant de nobles sentiments inaugurá lo senyor Ubach la vetllada literaria de que ara mateix vos parlava; y després d'ell se repetí la lectura d'algunas de las poesias premiadas lo dia avans y's llegiren ademes las que, per haber obtengut accessit, no pogueren ofuirlas los que asistéren á la festa dels Jochs Florals. Puig l'us mana qu'en aquesta solemnitat literaria sols se donguen á conexer les composicions coronada ap ab premi.
Lo Vice-president de la JÓVE CATALUNYA, D. Francesch Matheu, despedí á la brillant concurrencia ab una bellíssima poesia de la qual los remeto la darrera estrofa que diu aixís:
| «Adeussiau; Deu vulla qu'al se'una atra diada, | |||
| sense brugits de guerres, veyent la pau tornada | |||
| qu'unesca tots los cors; | |||
| poguem, quan torne á traure lo mal sesg riques toyes, | |||
| torná' á sentí'ls poetas, torná' á veure les noyes, | |||
| y á respirar les flors.» |
Y ab aquestes paraulas del jóve qu'es avuy una de les millors esperanças de la literatura catalana, se despedeix també de V. S. S. -Q. S. M. B.
A. Z.
-Lo trágich italiá En Ernesto Rossi ha rebut molts aplausos á Barcelona.
-Lo dia 23 de Mars se verificá á Reus l'acte de fixar en la casa ahont nasqué En Fortuny la lápida que conmemora sa naxensa.
-La Diputació de Barcelona ha adquirit per deu mil duros lo quadro de la Batalla de Tetuan, obra d'En Mariano Fortuny y l'Ajuntament de dita ciutat ha acortat donar lo nom de Fortuny al carrer pararel al del Carme que s'ha obert ab motin del enderrocament del Monastir d'aquell nom.
-En lo teatro del Odeon s'estrená un drama catalá en tres actes titolat La Casa pairal dels senyors Silvestre Molet y Anton Ferrer y Codina, y en lo de Jovellanos la comedia en un acte Dilluns y la sarsuela també en un acte Los pintors de Barcelona, degudas las dos á la ploma del jóve escriptor En Joseph Verdú.
-Lo Ajuntament Constitucional de Barcelona ha nombrat una Comissió composta dels senyors regidors Siscars, Campmany, Barallat, Casí y Bacardí pera qu'entengue en la manera mes convenient de trasladar á un lloch adequat las cendras del il-lustre escriptor catalá N'Antoni de Campmany y Montpalau, avuy depositadas en lo arxíu municipal.
-A la Habana tothom se queixa de la mala qualitat del gas y dels abusos de la empresa. Los habitants de aquella capital rebrán ab gust la nova de que lo nostre paysú, En Fernando Blanch, ha sigut nombrat agent pera la venda en tota la isla de Cuba d'una máquina americana de nova invenció titolada La Imperial, ab la qual, per un medi molt sencill y económich, cadascú se pot fer lo gas á casa seva. La llum qu'eixa máquina produheix es mes clara y brillant y sobre tot mes barata que la del gas comú, y com que no s'emplea foch pera fer lo gas, sino que aquet resulta de la evaporació de la gasolina, no hi ha cap perill y es una máquina tan bonica y neta com ventatjosa.
-La célebre «Societat del Born», de Barcelona, que tanta fama adquirí per lo modo de celebrar las Carnestoltas, ha publicat una alocució en catalá, anunciant que ha determinat fer una excursió l'any vinent á Madrit, y al dirho exclama:
«A Madrit s'anirá per mes que sorprenga: á Madrit anirem per mes imposible que pareixi; á Madrit ab nosaltras vindrán tots los que vullan ser de la partida.
»Sí, Madrit sufrirá nostra bullanguera invasió: Madrit com per art de encantament, com un meravellós somni de las mil y una nits se trovará alli trasladat lo carnaval de Barcelona: lo poble del Dos de Maig veurá palpablement com se diverteixen los catalans, la capital de Espanya presenciará recorrent los carrers en amigable consorci la diversió y la caritat.
»A Madrit, á Madrit, la bandera ja está alsada, lo vent ja l'ondeja; sota de ella tots hi cabem: baix los seus plechs no hi ha distincions.
»La crehuada que aixequém es de llegítim orgull pels que nasqueren en aquesta noble terra, tots los que idolatran las glorias de nostra estimada Catalunya han de estar mes joyosos de que, una vegada més, Madrit fassa justicia á lo seu géni emprendedor, que confessin com altre cop encara que si es la senyora del progrés, que si los simbols del travall son los seus millors trofeos, no olvida may als que pateixen y ploran, que fins al mitx de la bulla y gatsara s'arranca sempre lo mantell de las espatllas pera cubrir las míseras carns dels pobres desvalguts.
»Dintre curts dias, aquesta mateixa setmana, publicarém las ventatjosas y económicas bases, baix las que se podrá formar part de la expedició aixis com las condicions á que se deurán subjetar los que se suscribeixin.»
Las exposiciones universals que s'han fet en diferents paisos son las següents:
1ª. -A Lóndres, l'any 1851. S'obrí lo dia primer de Maig y durá 141 dias. La visitaren 6,039,195 personas y las entradas produhiren 10,608,060 franchs.
2ª. -A Paris, l'any 1855. S'obrí lo 15 de Maig y durá 200 dias. La visitaren 5,162,330 personas y las entradas produhiren 3,202,475 franchs.
3ª. -A Lóndres, l'any 1862. S'obrí lo primer de Maig y durá 171 dias. La visitaren 6,211,103 personas y las entradas produhiren 10,213,250 franchs.
4ª. -A Paris, l'any 1867. S'obrí lo primer de Maig y durá 217 dias. La visitaren 8,805,991 personas y las entradas produhiren 10,518,375 franchs.
5ª. -A Viena, l'any 1873. S'obrí lo primer de Maig y durá 186 dias. La visitaren 6,740,500 personas y las entradas produhiren 5,161,050 franchs.
Las projectadas y ja anunciadas son la de Xile, qu'ha de celebrarse aquest aquest any, y la de Filadelfia que s'obrirá lo 10 de Maig y durará fins al 10 de Novembre de 1876.
Los empresaris dels teatros de Nova York saben tirar la casa per la finestra quant arriba la ocasió. En lo Union Square Theatre s'está representant ja fa 170 nits un drama traduhit del francés Les Denx Orphelines. La nit que feya cent, se celebrá d'un modo molt notable. A totas las senyoras se'ls hi regalá, á mesura qu'entraban en lo teatro, un bonich album fotográfich ab dotse retratos dels actors. L'altre nit se feu en lo Fifth Avenue Theatre la centéssima representació de la comedia Big Bonanza, y també se celebrá eix aconteiximent regalant á totas las senyoras una rajola de plata en miniatura, en la que estaba grabat lo nom de la comedia, que figura ser lo nom d'una mina de plata.
-En lo Juny la fals en puny.
-La pérdua del vapor Schiller ocorregué en lo aniversari de la mort del gran poeta alemany Schiller, lo cual morí en lo dia 9 de Maig de 1805.
-Un periódich americá pera dir d'una manera elegant que un s'ha divorciat de la sua muller, diu: «Fulano ha fet dimissió del cárrech de marit de la seva dona.»
-Fa pochs dias un policeman de Brooklyn va trobá un noy de set anys qu'estaba tan borratxo que no's podia moure de terra. S'habia begut tot un got plé d'ayguardent. ¡Comensan jóves aqui á agafar la mona!
-La Exposició de Floricultura s'inaugurá á Barcelona en lo edifici del Foment de la Producció Nacional, lo dia 6 de Maig. La ceremonia inaugural fou molt lluhida y al entrar las senyoras sels regalá á cada una un ramet de flors.
-A Memphis, vila del Estat de Tennessee, se prepara una Exposició de criaturas, y se donará un premi de $50 á la més lletxa. Com que axó ha de ser ab lo consentiment de la mare, ja's poden vostés figurar que cap mare vulla enviar lo seu nen á una exposició de caras lletxas, perque es cosa probada que pera una mare lo seu fill es la criatura mes bonica del mon.
-Los letxuguinos qu'arriban de la Habana se coneixen á la llegua pels carrers de Nova York. Portan uns colls tan grans que sembla impossible qu'ells no fugin pel coll de la camisa, y luego portan lo tacó de la bota sobre la punta del peu. Ab axó y uns sombreros que si no volan no es per falta d'alas, cridan tant l'atenció, que tothom se gira á mirársels... y á ríurers d'ells. Las modas sólen ser exageradas per tot arreu; peró com á l'Habana, enlloch!
-Ha arribat á Nova York lo nostre paysá y amich, En Francesch Lladó, de tornada de son viatje á la nostra terra.
-Ha mort á Barcelona En Roman de Lacunza, director de La Crónica de Catalunya.
-Lo nostre amich y paysá En Eduardo Mestre ha tornat á Nova York ab la sua familia, després d'una ausencia d'alguns mesos.
-En lo vapor Celtic s'embarcá lo dia 15 de Maig pera Europa lo nostre paysá En Jaume Moysi, del ecmers de l'Habana, acompanyat de la sua esposa y de son germá.
-Baix la rahó social de Echevarría y Cuyás s'ha establert á Nova York una nova casa de comers, pera tota classe de negocis de comissió, essent los socios En Andreu Echevarría y En Artur Cuyás.
-Lo nostre paysá En Joseph J. Almirall, resident á Nova York, ha tingut la desgracia de perdre á una nena de dos anys y mitj. Lo acompanyém en son sentiment; peró'ls angles s'en alegrarán.
NOVA YORK, 31 de Maig de 1875.
MERCAT MONETARI.- Continúa l'abundancia excessiva de capitals resultat de la paralisació general dels negocis. Bon paper mercantil se descompta facilment de 4 á 6 per cent. Los corredors de Bossa trovan qui'ls fassia adelantos d'un dia á l'altre sobre bonas garantías á 21/2 per cent l'any.
La Bossa ha estat molt agitada, ab baixa considerable en las accions de ferro-carrils. Per falta de tráfich y mohiment, moltas companyias no guanyan ni pera pagar llurs gastos corrents, y los especuladors á la baixa conduhits per lo famós Jay Gould, s'aprofitan d'aquestas circunstancias per rompre tots los valors. Los que mes han suffert son Erie que ha baixat á 171/2 y Lake Shore que clou á 571/4. Union Pacific se sosté á 74.
Bonds dels Estats Units ferms: los de 1867 ab cupó se cotisan á 124. Central Pacific á 1031/***.
L'or ha pujat á pesar dels 5 milions que'l Secretari del Tresor ha venut en tot lo mes, y clou ferm á 161/4 per cent de premi. Pera lo mes de Juny lo Gobern anuncia ventas de 2 milions.
CAMBIS.- Ab poca variació. Lóndres 60 d./v. $4,85 á $4,861/***; 3 d./v. $4,90. Paris 60 d./v. frs. 5,161/4 á frs. 5,20. Madrid 60 d./v. 1 per cent premi; 3 d./v. 21/2 per cent premi.
CEREALS.- Baixa considerable en los preus, y per consecuencia mes operacions pera exportació. «Blats de primavera» $1,08 á $1,12 per bushel. «Blats d'hivern» $1,20 á $1,30 lo «roig», y $1,30 á $1,35 lo «blanch». «Farinas del Sud pera Cuba» $6 á 6,50 per barril. «Blat de moro nou» 75 á 81 cts. per bushel de 56 lliuras segons qualitat.
CAFES.- Encalmats. Puerto Rico 18 á 19 cts. en or per lliura.
COTONS.- Lo temps es favorable pera la próxima cullita que s'espera sia abundant, y los preus han declinat, encara qu'en los últims dias han tingut una petita reacció. «Uplands low Middling» 155/*** c., «Middling» 16 c., «Good Middling» 161/2 c. Nova Orleans «low Middling» 16 c., «Middling» 16***/*** c., «Good Middling» 167/8 c. Contractes base «low Middling Uplands» pera Juny 157/8 c., Juliol 16 c. Agost 161/4 c., Septembre 16 c., Octubre 151/2 c., Novembre y Decembre 151/4 á 15****/*** c.
CUIROS.- Poca demanda y preus fluxos. Montevideo y Buenos Ayres 23 á 25 cts. en or per lliura.
DOGAS.- Abatudas y nominals á $150 per mil las de bota primas.
MELASSAS.- En calma y baixa de 2 á 3 cts. Cargaments de classe bona de purga y mascabado pera refinar 41 á 42 cts. (base 50 de paralisació). Centrífugas 32 á 35 cts. Puerto segons qualitat 45 á 62 cts.
PETROLI.- Seguí baixant, pero tingué una reacció en los últims dias, y clou com á fí del mes passat, á 131/2 cts. lo refinat en barrils, y 19 á 20 cts. en caixas.
PROVISIONS.- Mercat irregular peró en baixa. Llart en barrils 14 cts. Cansalada 121/4 á 121/2 cts. per lliura.
SUCRES.- Ab grans existencias y millors noticias sobre la situació política y militar en Cuba, lo mercat queda encalmat ab tendencias de alguna baixa en los preus. Mascabado regular á bon refi 8 á 81/4 cts. Superior 8***/*** cts. Purgats Nº. 12 85/4 cts. Centrífugas 87/8 á 9***/*** cts.
—8→