Escena II
|
|
LO PARE,
L'ADVOCAT.
|
|
Per la porta lateral.
|
|
|
PARE |
Tot just are
|
|
jo anava al tèu quarto. |
|
|
|
PARE |
¿Pots está' ab
mí
|
|
una estona? |
|
|
|
PARE |
Albert, vull que de seguida |
|
diguis la causa secreta |
|
d'aqueix pesar que t'inquieta |
|
y consum la tèva vida. |
|
|
|
|
PARE |
No'm canso may.
|
|
Tè veig capficat y
trist... |
|
|
|
ADVOCAT |
Pare, com sempre m'ha vist. |
|
|
|
|
|
|
|
PARE |
No; m'enganyas. Mil vegadas |
|
de tas penas ignoradas, |
|
de tòn misteriòs
torment |
|
t'he preguntat lo motiu... |
|
|
|
ADVOCAT |
Y altras mil li he contestat |
|
que vosté está
equivocat. |
|
No tinch penas. |
|
|
|
ADVOCAT |
Créguim, pare;
vosté'm dú |
|
tanta y tanta estimaciò |
|
que li fá tení
aprensiò, |
|
|
|
PARE |
¿Y'm vols fer creure', que
tu |
|
vius felís? |
|
|
|
|
ADVOCAT |
¡Felís!
¡felís!... No diré |
|
que siga ditxòs, ja ho
sè; |
|
¿quí es qu'es
ditxós en la vida? |
|
Pero sí, pare,
qu'estich |
|
com generalment s'está; |
|
pena y goig, de tot hi
há, |
|
y, com tothom, ploro y rich. |
|
|
|
PARE |
¡Bah, bah, bah! Aquesta no
passa; |
|
no'm vingas ab mes cansons. |
|
Tu ja'n donas de rahons, |
|
qu'èts advocat y sabs
massa; |
|
pero per çó no'm
convenso |
|
y dels mèus tretze no'm
treus. |
|
Tu sufreixes. ¿Que no ho
veus |
|
qu'es veritat lo que penso? |
|
Vaja, dígasme'l que
tens. |
|
(L'acaricia)
|
Sí, fill mèu. |
|
|
ADVOCAT |
En vá l'assalta
|
|
l'aprensiò. |
|
|
|
|
PARE. |
¿Qué vols?
¿Qué pretens?
|
|
Ets advocat de gran nom, |
|
cap obstacle t'importuna, |
|
tè vas fent una fortuna |
|
y èts la enveja de
tothom. |
|
Tè proposas un objecte |
|
y de seguida l'alcansas; |
|
has complert tas esperansas, |
|
tothom tè mira ab
respecte... |
|
|
|
ADVOCAT |
Sí, ja ho sè; si no
me n' queixo |
|
de la sort. |
|
|
PARE |
Donchs, bè,
¿qué't falta?
|
|
|
|
ADVOCAT |
Tinch la posiciò mès
alta, |
|
mòlt mès de lo que
mereixo. |
|
|
|
PARE |
No. Ja ho mereixes per
çó, |
|
y mòlt mès,
mòlt mès encare. |
|
¡Vés si jo, que
sò tòn pare, |
|
no sabrè si èts sabi
y bó! |
|
Pero al mateix temps tè
vull |
|
lo mès ditxòs de la
terra. |
|
|
|
|
PARE |
¡La sort tot ho
esguerra!
|
|
Veig que no's pot tení'
orgull. |
|
Escolta. Com tothom sab, |
|
jo era un trist treballador |
|
que menjava de ma suor; |
|
pero se'm vá ficá' al
cap |
|
que tu ¡fill mèu!
algun dia |
|
devias sè' alguna cosa, |
|
é idea tan venturosa |
|
se'm vá convertí en
manía. |
|
Jo't veya tan vivallò |
|
riure' y saltá al davant
mèu, |
|
que deya per tot arréu |
|
qu'eras tot un caparrò. |
|
Y, pensant que jo era vell, |
|
algú fins, sentintme,
reya; |
|
pero jo: —Ja veuréu,
deya, |
|
cóm se fará parlar
d'èll.— |
|
Vaig treballá' ab mès
afany |
|
y tu vas estudiá' ab
gloria. |
|
¡Quín talent!
¡Quína memoria! |
|
¡Y quíns progressos
cad'any! |
|
Jo ¡ala! ¡ala! sens may
cap vici, |
|
sols pera tu treballava, |
|
y, sent pera tu, 'm semblava |
|
qu'era goig lo sacrifici. |
|
Al fí vares acabar |
|
la desitjada carrera; |
|
pero, fill, de tal manera, |
|
que tothom tè vá
admirar. |
|
De seguida't vas fer lloch, |
|
y ab sort tan bona, tan bona, |
|
que crech que fins Barcelona |
|
pera tu, fill mèu, ja es
poch. |
|
Y ara, que ja has arribat |
|
á tot lo que jo
volía, |
|
ara, qu'aquella manía |
|
del vellet s'ha realisat, |
|
ara, que tan alt t'he vist |
|
y èts rich, com
somniá tòn pare, |
|
¿cóm es que,
justament are, |
|
vius malament y estás
trist? |
|
|
|
|
PARE |
Dígam lo que tens.
|
|
¿Qué't falta,
dígam, qué vols? |
|
¿No't bastan los mèus
consols? |
|
Digau, fill, y, si pretens |
|
alguna cosa, al instant |
|
la busco y la vinch á
dú. |
|
¿Qué no he de lograr
por tu, |
|
jo qu'he lograt tant y tant? |
|
|
|
ADVOCAT |
¡Ah! ¡Es tan
bó!... |
(Comensant á
cedir.)
|
|
|
PARE |
Dígam, fill
mèu,
|
|
lo que tens. |
(L'acaricia)
|
|
|
|
|
|
PARE |
Si no m'ho dius, fins ploro.
|
|
No, lo plorar no'm sab
grèu, |
|
|
|
ADVOCAT |
(Agafantli la má y ab
expansiò.)
|
¡Oh! Es mòlt cert;
¡sí, pare, sí! |
|
Si fins jo mateix ho vull; |
|
no déu aturar l'orgull |
|
las llágrimas qu'hi
há aquí. |
|
Tinch lo pló' enxarcat al
cor |
|
y plorant tindrè'l
sossego, |
|
perque, pare, jo m'ofego |
|
dintre d'aquest mar de plor. |
|
|
|
PARE |
Plora, donchs, y digas...
¿qu'es |
|
lo qu'aixís tè
fá plorar? |
|
|
|
ADVOCAT |
Es... ¡mes si no ho dech
contar!... |
|
¡Si tot será per
demès!... |
|
Si es sols una bogería |
|
la causa del mèu dolor. |
|
|
|
PARE |
¡Vaja, fill mèu; per
favor! |
|
Acaba aquesta agonía. |
|
|
|
ADVOCAT |
Sí, sí; jo dech
esbargir |
|
la meva pena... |
|
|
|
ADVOCAT |
Perque no puc aguantarla |
|
jo tot sol. |
|
|
|
ADVOCAT |
Pare... un amor desgraciat |
|
que no's pot lográ' ab
ventura. |
|
Veliaquí'l doll
d'amargura |
|
qu'á vosté'l
tè apesarat |
|
|
|
PARE |
¿Veus? Ara'm dius una
cosa |
|
que... la veritat... á
mí |
|
ja'm ballava pe'l magí; |
|
pero, com que se't disposa |
|
lo cas de manera que |
|
may ningú s'hi há
d'oposar, |
|
mal podía jo pensar |
|
qu'aixó t'entristís
per ré. |
|
|
|
ADVOCAT |
¿Que ningú s'hi
oposa, diu? |
|
|
|
PARE |
¡Y qu'ha d'oposar
ningú! |
|
Per çó't dich qu'ho
tens segú |
|
y que no tens cap motíu |
|
per entristirte. Ans que tot, |
|
tením qu'ella t'es
cosina. |
|
(Lo fill
somriu.)
|
Es guapeta, es jove, es fina |
|
no surt del sèu llabi un
mot |
|
que no hi barregi'l nom
tèu... |
|
|
|
|
|
ADVOCAT |
(¡Ell sempre aquesta
taleya!) |
|
|
|
PARE |
No tè á n'al
pensament sèu |
|
ningú mès que
tu. |
|
|
|
PARE |
Sí; ja ho veig. Tu, ab la
riquesa |
|
qu'ella tè, y fums de
noblesa |
|
d'un oncle sèu, qu'es
barò, |
|
es clar, t'havias pensat |
|
qu'era una boda impossible. |
|
Donchs no, fill; tu èts
preferible |
|
al ulls de la vanitat |
|
de sòn pare y de sa
mare, |
|
á mòlts, nobles, y ab
diners |
|
y guapos de mès á
mès. |
|
Ho volen ella y sòn
pare |
|
y sa mare, y fins sè ja |
|
qu'ho, vol lo Rector de cert, |
|
de manera, que, si's pert, |
|
ha de ser per l'escolá. |
|
|
|
ADVOCAT |
M'ho penso, pare,
peró... |
|
|
|
PARE |
No hi há mès
peró ni ré. |
|
Ho sè, ho dich de bona
fé |
|
y t'ho dich perque ho sè
jo. |
|
¿No ho veus tu mateix? |
|
|
ADVOCAT |
(Bè; ara
|
|
deixém que's desfogui.) |
|
|
PARE |
(Mirant al entorn de la
sala.)
|
Mira:
|
|
prou t'ho diu aquesta fira |
|
d'una manera bèn clara. |
|
¿Vés si't
girarás aquí |
|
sens véurer regalos
d'ella? |
|
(Tocant y ensenyant tot lo que
diu.)
|
Lo tapete de la estrella; |
|
lo quadro brodat d'or
fí; |
|
lo transparent del
balcò; |
|
alló d'aixugar las
plomas... |
|
En fí, ab tots los punts y
comas; |
|
lo que's diu: ab
precisiò. |
|
Lo día que tu fas anys |
|
o bè es lo tèu sant,
ó han dit |
|
qu'has fet un informe lluhit |
|
fent pagar costas y danys, |
|
ó bè parla de tu un
diari |
|
perque has fet un gran
discurs, |
|
ella no tè mes recurs, |
|
ó, si'l tè, no sab
pensarhi, |
|
qu'enviar la sèva
cambrera, |
|
dihentme la pobre minyona: |
|
—Per mòlts anys; la
enhorabona |
|
y aquí tè aquesta
friolera.— |
|
|
|
ADVOCAT |
¡Prou ho veig jo y prou me
dol! |
|
|
|
PARE |
Donchs jo, quan ho veig,
m'agrada, |
|
perque aixís sè
qu'emprendada |
|
está de tu, y, si's vol |
|
fè'l casament, no cal
ré |
|
mès que dirho á n'al
sèu pare, |
|
y, si acás, demá,
avuy, ara |
|
ja us dú'l cotxe á la
Mercé. |
|
|
|
|
PARE |
¡Ah! No; per cap estil
|
|
vull trencar lo acostumat |
|
los de casa'ns hem casat |
|
tots á n'aquell
camaril. |
|
|
|
ADVOCAT |
¡Pero, home de Dèu!
esperi |
|
y deixi parlá' á la
gent. |
|
S'enlayra, vosté's vá
fent |
|
embulls, sens la causa serhi, |
|
y, de deliri en deliri, |
|
¡quí sab ahònt
se'n vá á parar! |
|
|
|
PARE |
¡Ah! ¿Es dir
qu'aixó es delirar? |
|
|
|
|
PARE |
Donchs que vinga y qu'ho miri
|
|
quí vulga.
¿Vés qu'hi há millor? |
|
Una noya, jova, pura, |
|
rica, fina, ab hermosura, |
|
airosa, bona
instrucciò... |
|
|
|
ADVOCAT |
Tot es cert; no hi há pas
prenda |
|
que no tingui ella. |
|
|
PARE |
Y, á mès
|
|
de tot aixó, y prou
diners |
|
per ferte viure' de renda, |
|
una tendrò, que, ab las
galas |
|
que dú, tan blanca y
bufona, |
|
me sembla una papallona |
|
que li haig d'espatllar las
alas. |
|
|
|
ADVOCAT |
Es tan cert, pare, que s'erra |
|
quí lo dit no creu
fidel; |
|
ella es un ángel del
cel |
|
qu'ha devallat á la
terra. |
|
Sent pura d'amor la flama |
|
y ab tot lo bonich s'enjoya; |
|
mes tot en vá: aquesta
noya |
|
es la Ofelia del mèu
drama, |
|
y la mèva negra sort, |
|
la méva fatal estrella, |
|
ha volgut que no fòs
ella |
|
la que'm tè robat lo
cor. |
|
|
|
|
|
|
ADVOCAT |
No;
|
|
perque es un'altra
passiò |
|
la que causa'l mèu
torment. |
|
|
|
PARE |
¡Bah! ¡Bah! Bè;
¡ara deus somniar! |
|
|
|
ADVOCAT |
No; es lo real per mala sort. |
|
|
|
PARE |
Com hi há mòn m'has
deixat mort. |
|
Sort que no'm vaig explicar. |
|
¡Vés si m'arrivo
á atrevir, |
|
com volía, á
demanarte |
|
la pobreta! Bè... ¿es
burlarte? |
|
|
|
ADVOCAT |
¡Ah! No, pare, no; es
així, |
|
y no'm vulga replicar |
|
ara que'l mèu dol no
ignora, |
|
perque, contrariarme,
fòra |
|
acabarme de matar. |
|
|
|
PARE |
¡Ah! No; aixó de cap
manera; |
|
no, fill mèu; rés; si
tu aixís |
|
creus que tens de ser
felís, |
|
deixém la mèva
fal·lera. |
|
Rés; figúrat que no
hi há |
|
tal cosina al mòn;
desfet. |
|
Y, si aquest es lo secret |
|
que't dava tan mal
está', |
|
perque veyas que'm doldria |
|
al punt qu'ho sapigués
jo... |
|
no hi pensis mès en
aixó. |
|
Si t'ha de doná
alegría |
|
casarte ab un'altra, avant; |
|
com també aixís com
aixís |
|
alló no era un
compromís, |
|
sino una especie de plan |
|
que m'havia format jo |
|
sens dirne res á
ningú; |
|
fés lo que t'agradi á
tu, |
|
y, si veus un partit bó |
|
en la que t'ha enamorat, |
|
jo mateix... ja sabs que'm
guía |
|
no mès que'l darte
alegría; |
|
jo mateix, encasacat, |
|
y, enguantat y tot vestit |
|
de pontifical, irè |
|
y tè la demanarè |
|
á sos pares tot seguit. |
|
|
|
ADVOCAT |
No, pare; no ha de fer
ré, |
|
perque no pot ser may
mèva. |
|
|
|
PARE |
¿Cóm? ¿Que no
pot ser may tèva?... |
|
|
|
|
PARE |
¿Per qué?
|
|
Tu ray, que pots aspirar |
|
á qualsevulga que siga. |
|
¿Quína dona vols
que't diga |
|
que no, si tu't vols casar? |
|
|
|
|
|
|
PARE |
¡Vés que'm
contarás á mí! |
|
|
|
|
|
|
PARE |
¡Oh! Bé, es que,
encare qu'ho siga; |
|
francament, no crech que't
diga |
|
que no; t'ho juro desd'are. |
|
|
|
ADVOCAT |
¿Cóm m'he de poder
casar |
|
ab dona tan estimada, |
|
si es... |
(No podent
dirho.)
|
|
|
|
ADVOCAT |
(Desprès d'un
esfors.)
|
¡Casada!
|
|
|
PARE |
(Retrocedint
assombrat)
|
¡¡Casada!!
|
|
|
|
ADVOCAT |
¡Ja veu si aixó es
delirar! |
|
|
|
|
|
PARE |
Pero haventhi tantas xicas |
|
bonas, guapas, jovas, ricas... |
|
que't podrían
convení', |
|
¿cóm diantre tu t'has
anat |
|
á enamorar de una dona. |
|
que ja es d'un altra persona? |
|
|
|
ADVOCAT |
Perque nostra voluntat |
|
no pot rés ab nostre
cor, |
|
perque si... no puch dir
mès. |
|
|
|
|
ADVOCAT |
¡Lo cert es
|
|
que jo'm sento boig d'amor! |
|
|
|
PARE |
¡Aixó no's pot
arreglar! |
|
(Amohinat)
|
|
|
ADVOCAT |
No queda cap mès remey |
|
que patir. ¡Fèuli la
lley |
|
al cor, quan vol estimar! |
|
|
|
|
ADVOCAT |
May li he dit rés.
|
|
Es la primera vegada |
|
qu'estimo... y ella ¡es
honrada! |
|
¡No puch ser felís may
mès! |
|
|
|
|
|
(Pausa llarga)
|
|
ADVOCAT |
(Portantlo cap al
balcò.)
|
Aquella senyora
|
|
que viu al davant
d'aquí. |
|
|
|
|
ADVOCAT |
(Senyalant.)
|
Sí.
|
|
Desd'aquí la veig com
plora |
|
mòltas vegadas. |
|
|
|
ADVOCAT |
Sòn marit, injust, se'n
queixa |
|
y la maltracta y la deixa |
|
por un'altra. |
|
|
|
ADVOCAT |
Per ella sols
|
|
me n'he vingut á aquest
pis, |
|
que sò menos
infelís |
|
y sento petits consols, |
|
podent veurerla d'aquí |
|
y podent respirar l'ayre |
|
que respira. Aixó no es
gayre, |
|
¡pero ja es prou pera
mi! |
|
Algunas voltas la veig |
|
per darrera las cortinas, |
|
y las blancas musselinas |
|
mogudas por suau oreig, |
|
m'indican, al bellugarse, |
|
qu'ella las mou, y yo,
extátich, |
|
la miro com un fanátich |
|
que's sent al cel remontarse. |
|
Altres cops la veig
sortí' |
|
al balcò, y rega las
flors |
|
mès ab l'aygua de sos
plors |
|
que ab l'aygua del sèu
jardí. |
|
Y al véurela tan
hermosa, |
|
mòn cor vota cap
allí; |
|
y penso llavors: —¡Jo
sí |
|
que la faría ditxosa! |
|
|
|
|
ADVOCAT |
Pero no; no hi há
|
|
esperansa. |
|
|
PARE |
¡Amor malehit!
|
|
¡Olvídala! |
|
|
ADVOCAT |
Ja li he dit
|
|
que no la puch olvidá. |
|
|
|
|
|
|
ADVOCAT |
La estimo ab deliri
|
|
y ella es tot lo mèu
martiri. |
|
|
|
|
|
|
(LO PARE li
fá un petò y se'n vá trist pe'l fondo,
desprès d'haverse aturat prop de la porta contemplantlo un
moment.)
|
Escena V
|
|
L'ADVOCAT,
LA SENYORA.
|
|
|
|
|
(LA SENYORA s'alsa'l vel, y ell se
fá un pas enrera.)
|
|
SENYORA |
¿Se sorpren?
|
(Ab
naturalitat.)
|
|
|
|
SENYORA |
¡Oh! ¡Perdoni!
¡Dèixim qu'antes |
|
derrami aquí mars plor; |
|
me fa un nú en lo coll,
m'ofega; |
|
dèixim plorar! |
(Plora
mòlt.)
|
|
|
ADVOCAT |
(¿Es visiò?
|
|
¡Ella aquí! Sí.
¡A casa mèva |
|
y 'prop mèu, y dantme'l
goig |
|
de dir que jo puch salvarla |
|
ó aliviarli algun
trastorn!... |
|
¡Oh! Sí, sí; es
un somni... es somni... |
|
fill del mèu estat
febròs, |
|
y, quan jo d'ell me desperti, |
|
me veurè en mòn
despatx sol, |
|
y, com ans, sens'esperansa, |
|
y, com ans, sens' sòn
amor. |
|
(Dòna un pas y's
detura.)
|
Ni á respirar tan sols
goso, |
|
ni vull móurerm'; no, tinch
pòr |
|
que la ditxa qu'ara miro, |
|
es, teixida d'ilusions, |
|
una papallona hermosa |
|
posada sobre una flor, |
|
que, si li toco las alas, |
|
se'm desfará tota en
pòls.) |
|
|
|
SENYORA |
¡Oh! ¡Dèu
mèu! ¡Quina desditxa! |
|
|
|
ADVOCAT |
(¡Torna á
parlá'! ¡Alenta, cor! |
|
Es realitat; no es deliri.) |
|
|
|
SENYORA |
¡Si no's pot créurer!
¡No's pot! |
|
¡Si jo fins vull
figurarme |
|
qu'es tot un somni
horroròs! |
|
y... ¡No ho es, no, Verge
santa! |
|
¡Es la vritat! ¡Ho he
vist jo! |
|
|
|
ADVOCAT |
(Sí; sí; es ella...
es desgraciada |
|
y li puch jo dá' un
consol.) |
|
|
|
|
ADVOCAT |
¿Qué tè,
senyora?
|
|
¿Vol algun aussili? |
|
|
SENYORA |
No.
|
|
Gracias, mil gracias. |
|
|
ADVOCAT |
No estigui
|
|
per demanar, y... si vol... |
|
|
|
SENYORA |
¡Dispensim las mèvas
llagrimas; |
|
pero'l que'm passa es tan
fort!... |
|
|
|
|
SENYORA |
Sí; escolti;
|
|
li explicarè prompte
tot |
|
y no estranyi que vergonya |
|
me donga de dirli. |
|
|
ADVOCAT |
¡Oh! No.
|
|
No'n tingui cap pòr. |
|
|
SENYORA |
No;'m consta
|
|
qu'es vosté un home
d'honor |
|
que tal com un sacerdoci |
|
exerceix sa professiò, |
|
y sè que, á
vostés, se'ls parla |
|
com qui parla al confessor; |
|
pero... |
|
|
|
SENYORA |
Sò casada, y, mòn
espòs, |
|
que m'ha fet tan desgraciada |
|
com no n'hi há un altra en
lo mon, |
|
ha assessinat á una
dona... |
|
|
|
ADVOCAT |
¿Ha assessinat? |
(Ab goig
estrany.)
|
|
|
SENYORA |
¡Y l'horror
|
|
es que aquesta infelís
era... |
|
la mèva rival! |
|
|
ADVOCAT |
(Comprengas la
sorpresa.)
|
¿Qué?
¿Cóm?
|
|
(¡Dèu mèu!
¿qu'es lo que jo sento? |
|
¿Es dolor, es ditxa, es
dol?... |
|
¡Ell assessí!...
¡Lliure' ella |
|
si ell vá'l
patíbul!...) |
(Goig inmens, desprès
refusa la idea ab horror.)
|
¡Oh! ¡Oh!
|
|
¡Qu'infame, qué
innoble es l'home! |
|
¡Quín pensament
més odiòs |
|
per mi ha crusat! ¡Oh!
Flaquesa, |
|
miserable condiciò |
|
del fanch de que van
formarnos, |
|
jo'm farè á tu
superior, |
|
y, com qui una serp trepitja |
|
apretantli'l péu al
coll, |
|
tè matarè al fons de
l'ánima, |
|
per mès que, del cor
entorn, |
|
al trepitjarte, m'hi clavis |
|
lo verí del tèu
fiblò.) |
|
(Transiciò. Se refá
de la lluyta, y, serenantse, diu:)
|
Digui, vagi dihent, senyora. |
|
No; no es rés, pensava
jo... |
|
que si, dantme vosté
datos |
|
y detalls, veig una
rahò |
|
que puga esser circunstancia |
|
atenuant, una tan sols, |
|
ja per' la sèva defensa |
|
veuria jo un medi, y...
(¡Oh!) |
|
subjéctat, cor
miserable, |
|
y, ans que' ser infame, mor.) |
|
|
|
SENYORA |
Perdoni las mèvas
llágrimas. |
|
¡M'ofego! ¡'M
moro! |
|
|
|
SENYORA |
Avuy mateix
|
|
l'han portat á la
presò. |
|
|
|
|
SENYORA |
Al matí
|
|
he sentit un cop mòlt
fort |
|
á la porta del carrer, |
|
encare quasi era fosch, |
|
obro de seguida, surto, |
|
embolicada, al balcò, |
|
y veig dos guardias civils |
|
que cridan lo nostre nom, |
|
lo del mèu marit. |
|
|
|
SENYORA |
Entro á l'alcoba de
nou, |
|
y á n'ell ja'l veig que's
vestia |
|
y qu'estava trist y groch. |
|
—Obra, 'm diu, vès, de
seguida, |
|
no hi há que ferse
ilusions |
|
ni qu'oposar resistencia; |
|
he fet un crím
horroròs |
|
y are'm vènen á
agafar—. |
|
(Torna á
plorar.)
|
¡Ah! ¡Dèu
mèu! |
|
|
|
SENYORA |
¡Quína
desgracia!
|
|
y, sobre tot ¡quín
afront! |
|
Jo, que no sabia rés, |
|
figuris ab aquells mots |
|
cóm m'haurè
quedat. |
|
|
|
SENYORA |
M'ha agafat un tremolor |
|
qu'encara no m'ha passat. |
|
Estich, es clar, no sè
cóm. |
|
|
|
|
SENYORA |
Lo mèu marit
|
|
s'ha despedit neguitòs, |
|
y'ls guardias tot de seguida |
|
l'han portat á la
presò. |
|
Jo l'he seguit fins
allí. |
|
|
|
|
SENYORA |
Es clá'; es lo mèu
espòs.
|
|
¿Cóm lo podia
deixar |
|
en tan trista situaciò? |
|
¡Lo pobre, cóm
déu patir!... |
|
¡Pero tant pateixo jo! |
|
|
|
|
SENYORA |
Jo no estich
|
|
en calma, desde llavors. |
|
Lo jutje ja l'esperava |
|
y li ha pres
declaraciò. |
|
Al punt nos han separat |
|
y ja no l'he vist de nou. |
|
|
|
|
|
ADVOCAT |
Bè, senyora, y...
¿vosté vol?... |
|
|
|
SENYORA |
Com qu'ha comensat la causa, |
|
necessitém defensor, |
|
y, coneixentlo á
vosté, |
|
encare que sols de nom; |
|
pero sabent, segons diuhen, |
|
qu'es dels advocats millors... |
|
|
|
ADVOCAT |
¡Oh! ¡Y vosté
vè á mi y'm nombra |
|
defensor del sèu
espòs |
|
perque li salvi la vida, |
|
perque, com home d'honor, |
|
juri que, pera salvarlo, |
|
farè tot quant puga
jo!... |
|
|
|
SENYORA |
Sí. ¿Per qué?
¿Es aixó impossible? |
|
|
|
ADVOCAT |
¡Si es impossible!... |
(Transiciò.)
|
No. Mòlt
|
|
al contrari... crech... me
penso, |
|
vull dir que... en aquest
penòs, |
|
crudel tránsit, en que's
trova, |
|
ningú, ningú al mon
com jo |
|
podría ab tanta
destresa, |
|
ab tanta aptitut y... cor... |
|
Mes... dissimuli, senyora, |
|
jo, ab la mèva
exaltaciò, |
|
tinch pòr, que, sens
adonarmen, |
|
m'alabo y... |
|
|
SENYORA |
No; ja sè prou
|
|
qu'es tot fill del entussiasme |
|
ab que sent las impressions |
|
de quant los clients li
diuhen. |
|
|
|
ADVOCAT |
Sí; just; l'entussiasme...
aixó... |
|
precisament... aixó era |
|
lo qu'anava á dir. ¿Y
donchs,? |
|
(Acostantse una cadira pera
séurer aprop d'ella.)
|
Digui, díguim
circunstancias |
|
d'aquest crím tan
horroròs. |
|
|
|
SENYORA |
Totas las que sè fins
ara |
|
son las que, com a remor, |
|
á mi han arribat. |
|
|
|
SENYORA |
Sembla que ja aquets amors |
|
feya mòlt temps que
duravan. |
|
|
|
|
SENYORA |
¡Al cor
|
|
portava'l punyal dels celos |
|
clavat sense compassiò! |
|
|
|
ADVOCAT |
(¡Oh! ¡L'estima la
insensata!) |
|
|
|
SENYORA |
Sembla, segons diu tothom, |
|
que la que ja es ara
víctima |
|
li era infidel, ell,
gelòs, |
|
li vá escriure' ahí'
una carta |
|
dihentli que, per
compassiò, |
|
no'l fès sufrir per un
altre, |
|
y que li deya, resolt, |
|
que, si novament sabio, |
|
que trahia al sèu amor, |
|
la mataria, jurantli |
|
per tot quant segrat hi há
al mon. |
|
|
|
|
|
|
SENYORA |
Desprès d'aquesta
amenassa, |
|
sembla qu'ell fòu
sabedor |
|
de que vá tornar á
trahirlo |
|
ab son rival, y, resolt |
|
á cumplir sòn
determini, |
|
pren un punyal, sens' di' un
mot |
|
truca, entra á casa
d'ella, |
|
del calaix del tocador |
|
pren los anells y arracadas |
|
y joyas, qu'ell,
amoròs, |
|
li havia dat quan d'ell la
creya, |
|
y, recullint tot alló, |
|
junt ab la mateixa carta |
|
qu'ell li havia escrit, de cop |
|
s'abalansa damunt d'ella, |
|
y, com si'l camí del
cor |
|
li haguès ensenyat
sòn odi, |
|
tot lo punyal fins al pom |
|
li clavá, deixantla en
terra, |
|
cadávre, lo sèu
furor. |
|
Se'n aná, deixá la
porta |
|
oberta, la sanch á doll |
|
brollá del pit de la
víctima, |
|
y, com qu'era'l tocador |
|
encara obert, y las joyas |
|
faltavan d'allí, tothom |
|
vá cróurer primer que
lladres |
|
eran la causa de tot. |
|
Mes ella, per desventura, |
|
á n'aquell sòn amant
nou |
|
havia dit las amenassas |
|
fétas par lo mèu
espos, |
|
y aquest es quí,
delatantlo, |
|
ha fet saber á tothom |
|
quí era'l verdader
culpable |
|
d'aquest crím tan
horroròs. |
|
|
|
ADVOCAT |
Certament fá horror
sentirho, |
|
y no veig, per ara, lloch |
|
ahònt apoyá' una
defensa |
|
de segura salvaciò. |
|
Mes, no tinga pòr,
senyora; |
|
dèixiu per mi; mòn
esfors |
|
treurá provas d'hont no n'hi
hagi. |
|
¿Porta aquella carta? |
|
|
|
ADVOCAT |
La carta qu'ell á la
víctima |
|
vá escriure' avans. |
|
|
SENYORA |
Sí senyor.
|
|
Ahir, quan ell vinguè
á casa, |
|
delírant, confús,
febròs, |
|
se vá tancar en sòn
quarto, |
|
y, del mèu, vaig sentir
jo |
|
com sòn secreter obria |
|
tornantlo á tancar de
cop. |
|
Al sortir, vaig preguntarli |
|
qu'era aquella
agitaciò... |
|
Me vá respóndrer
llensantme |
|
contra'l paviment. Mes com |
|
jo'l seguía, tan' prop hi
era, |
|
que, al emportarsel, per sort, |
|
sense qu'ho sentís
ningú altre, |
|
m'ha pogut dir: -Tréu
alló |
|
del mèu secreter y
amágau; |
|
la clau es al tocador.- |
|
Jo, ta n bon punt m'he vist
sola, |
|
ho he tret y... |
|
|
|
SENYORA |
(Donantli en un
mocador.)
|
Aquí ho tè tot. |
|
Las joyas, los recorts d'ella, |
|
y aquella carta. |
|
|
ADVOCAT |
¿Tè prou
|
|
confiansa en mi par' donarmho? |
|
|
|
SENYORA |
Llegeixo clá' en lo
sèu front |
|
que vosté es un home
d'honra |
|
y que val mòlt lo sèu
cor. |
|
D'aixó vè que jo,
notantho |
|
y sentintho di' á
tothom... |
|
|
|
ADVOCAT |
(Interrumpentla.)
|
¡Oh, no, gracias! |
|
|
|
ADVOCAT |
¿Y vol que jo
|
|
de defensar m'encarregui |
|
al sèu marit? |
|
|
|
ADVOCAT |
Está bè, la causa es
grave |
|
pero... |
|
|
SENYORA |
¡Ah, per
compassiò!
|
|
¡Vosté'ns pot
salvar!... |
|
|
|
SENYORA |
¡Ah! sí, sí;
m'ho ha dit tothom! |
|
Si vosté vol, tè
recursos |
|
miraculosos, de tot |
|
se sab sortir. |
|
|
|
SENYORA |
¡Sálvins,
sálvins de l'afront! |
|
|
|
ADVOCAT |
Es clar, ja ho comprench,
vosté |
|
tè pòr del
afront. |
|
|
SENYORA |
Tinch pòr
|
|
d'aixó; pero mès
encare |
|
de que surti al mèu
espòs |
|
alguna condemna horrible; |
|
tinch pòr de perdrerl'.
¡Senyor! |
|
(Plorant y mirant al
cel.)
|
|
|
ADVOCAT |
No tant, no tant; hi haurá
causas |
|
atenuants... |
|
|
SENYORA |
No entench d'aixó;
|
|
mes vosté fassi'l que
pugui, |
|
tórnimel lliure de tot |
|
al pobre del mèu marit; |
|
que salvi honra, vida, y nom. |
|
|
|
ADVOCAT |
(Sorpres y
decaigut.)
|
¿Vosté l'estima? |
|
|
|
ADVOCAT |
¿No la maltracta
furiòs |
|
moltas vegadas? |
|
|
SENYORA |
¡Es cert,
|
|
per la mèva mala sort! |
|
|
|
ADVOCAT |
¿Y no ha dit vosté
mateixa |
|
qu'aquesta dona, qu'ha mort |
|
violentment á las mans
d'ell, |
|
era la seva?... |
|
|
SENYORA |
¡Fá horror!
|
|
¿no es veritat? |
|
|
ADVOCAT |
¿Y á pesar
|
|
d'aixó l'estima? |
|
|
SENYORA |
¡Mòlt,
mòlt!
|
|
Desde que tinch pòr de
pérdrerl' |
|
lo mèu amor es mès
fort. |
|
Estich gelosa; ell me tracta |
|
malament, no tinch consol; |
|
ja ho sè, ja ho sè
que no'm guarda |
|
justas consideracions; |
|
pero ¿qué hi vol fer?
l'estimo |
|
á pesar de tot
aixó. |
|
Ell ha estat lo mèu
primer, |
|
y es lo mèu únich
amor. |
|
|
|
ADVOCAT |
¡Bè'n pot está
enorgullit! |
|
|
|
SENYORA |
¡Oh! ¡Sálvil per
compassiò! |
|
|
|
ADVOCAT |
(Fent un esfors sobre
sí.)
|
Farè'l que puga,
senyora. |
|
|
|
|
|
SENYORA |
¡Oh, cor
|
|
noble sens mida!... |
|
|
ADVOCAT |
(¡M'admira!
|
|
¡Qué mès puch
voler ja al mòn!) |
|
|
|
SENYORA |
¡Gracias! |
(Estrenyentli la má ab
efusiò.)
|
|
|
ADVOCAT |
Senyora... cumpleixo.
|
|
Faig la mèva
obligaciò. |
|
|
|
SENYORA |
Si m'ha de véurer, ma
casa |
|
no pot èsser mès
aprop. |
|
Es aquí al davant. |
|
|
|
SENYORA |
Lo del frente es món
balcò. |
|
|
|
|
SENYORA |
Y las flors que's veuhen.
|
|
|
|
ADVOCAT |
Ja ho sè; son las
sèvas flors. |
|
|
|
SENYORA |
¿Cóm?
¿Vosté ficsat s'havia?... |
|
|
|
ADVOCAT |
No; no, senyora... es tant
sols |
|
que, guaytant moltas vegadas |
|
á traves dels
finestrons |
|
qu'aquest transparent me tapa, |
|
veya d'un modo
confòs... |
|
|
|
SENYORA |
Sí; potser com una
sombra... |
|
|
|
ADVOCAT |
Precisament... just...
aixó... |
|
(¡Una sombra
qu'enterrava |
|
ma esperansa ab sa foscor!) |
|
|
|
SENYORA |
Rés... donchs, vaig ab la
certesa... |
|
|
|
ADVOCAT |
De que tè la nau pilot. |
|
Jo'm cuydo de tot, senyora. |
|
|
|
SENYORA |
Si li cal sabé algun
nom... |
|
|
|
|
|
ADVOCAT |
Re's perdrá pe'l mèu
esfors. |
|
|
|
SENYORA |
Puja á casa, ó
bè un recado... |
|
|
|
ADVOCAT |
Descuydi; pensarè en
tot. |
|
|
|
SENYORA |
Si á n'al mèu marit
deu véurer... |
|
|
|
|
SENYORA |
¡Oh! ¡Sí;
tòrnil á mos brassos! |
|
|
|
ADVOCAT |
¡A sos!... Sí...
sí... 'm diu lo cor |
|
que vosté'm deurá la
ditxa |
|
á mí... de
tení' aquest goig! |
|
|
|
SENYORA |
(¡Oh! ¡Qué noto
en aquest home!) |
|
(Recel
lleuger.)
|
|
|
ADVOCAT |
Mentrestant, ja veurè
jo... |
|
|
|
SENYORA |
Sí; y gracias
anticipadas |
|
pe'l que vá á
fè' en mòn favor. |
|
|
|
ADVOCAT |
Ja li he dit un cop, senyora: |
|
faig la mèva
obligaciò. |
|
|
|
SENYORA |
¡Sí; mès la
fá ab cor y vida; |
|
interessantse afectuòs |
|
per la desgracia que'm postra, |
|
y aixó indica un noble
cor |
|
que Dèu premiará,
donantli, |
|
de quants tinga al sèu
entorn, |
|
un amor, com lo que ploro, |
|
tan inmens com
venturòs! |
|
|
|
ADVOCAT |
¡Venturòs!...
Sí... ho crech, ho penso... |
|
|
|
|
ADVOCAT |
Als peus de vosté,
senyora. |
|
|
|
|
|
(Se'n vá.)
|