Escena I
|
|
LO PARE,
L'ADVOCAT.
|
PARE |
Fill mèu; tu sufreixes
massa, |
|
y, aixó ja ho sabs, jo no ho
vull. |
|
|
|
ADVOCAT |
Es cert, sí; sufreixo,
pare; |
|
sufreixo mès cada punt, |
|
y se'm fá lo cor á
trossos |
|
d'aquest amor al impuls. |
|
|
|
PARE |
Lo d'ahir t'he dit fá
estona |
|
que no't déu tení' ab
enuig. |
|
Al principi ell ja duptava; |
|
mes, desprès, s'ha
convençut |
|
de que aquell desmay fort
d'ella |
|
y lo téu estat convuls |
|
varen ser per la sorpresa |
|
d'haver ell de cop vingut, |
|
y mès veyentla llavoras |
|
traspostada, quan tot just, |
|
passant ell de cop la porta, |
|
podía veurhi un insult. |
|
|
|
ADVOCAT |
Sí; pero ara ell es
d'ella |
|
senyor y duenyo absolut; |
|
la estima, la tè en sos
brassos, |
|
y aquest pensament que'm bull |
|
al cervell y el cor, me porta, |
|
gelòs y boig, fins al
punt |
|
de no serme ja possible |
|
passá' un torment tan
agut. |
|
|
|
PARE |
¡Fill mèu de la
mèva vida! |
|
|
|
ADVOCAT |
¿Qué hi farém?
Tambè Jesús |
|
patí á la créu
por nosaltres. |
|
|
|
PARE |
Sí, mes jo, que puch, no
vull |
|
véurert' patir d'aquest
modo, |
|
y, encara que no segurs, |
|
tinch medis, sinó por
tréurert' |
|
d'aquest torment tan agut, |
|
al menos per aliviarte |
|
y no arribar á un mal
punt. |
|
|
|
ADVOCAT |
¿Medis diu?
¿Quíns poden èsser |
|
si no'n pot dar cap
ningú? |
|
|
|
PARE |
Ja veurás: á tu la
pena |
|
que t'ha posat més
convuls |
|
es saber, de desd'ahir vespre, |
|
qu'aquest malvat, resolut, |
|
diu que vol marxar á
América |
|
enduhentsen d'aprop de tu |
|
avuy a la seva esposa, |
|
por está' ab ella bèn
lluny. |
|
|
|
ADVOCAT |
¡Oh! ¡Cóm
endevina, Pare, |
|
lo que sento, punt por punt! |
|
|
|
PARE |
Aixó a mi'm consta, porque
ella, |
|
com ja sabs, m'ha dit avuy, |
|
qu'ell vol una carta
escríurert' |
|
justament sobre aquest punt. |
|
Donchs bè; quan la carta
escriga, |
|
llavors li contestas tu |
|
que marxi, si vol, á
América |
|
y de nosaltres bèn
lluny; |
|
pero que la deixi á
n'ella, |
|
aquí, per estar segur, |
|
amparada pe'ls sèus
pares |
|
que, per sort, no'ls tè
difunts. |
|
Aixó es un honrat
conveni |
|
que no fá mal á
ningú. |
|
Ell sab que la tè
segura |
|
porque la véu de tu
lluny; |
|
ella no ha d'estar lligada |
|
prop d'un sèr qu'l
mòn l'escup, |
|
y tu recobras la calma, |
|
ja que lo que't dol á
tu |
|
y't mata y't desespera |
|
es pensar que ni un sol punt |
|
estigui aquest vil prop d'ella |
|
matantla ab lo sèu
enuig. |
|
|
|
ADVOCAT |
Sí; aquest medi, pare,
fòra, |
|
per lo noble y per lo pur, |
|
lo que'ns daria la calma |
|
sense fer mal á
ningú. |
|
Mes crech, si se li proposa |
|
que, sech, respondrá:
—No ho vull—. |
|
|
|
PARE |
¡Y que tè de dir,
criatura! |
|
Aixó t'ho diría
un |
|
que estimès mòlt
á sa esposa |
|
y no'n poguès víurer
lluny. |
|
|
|
ADVOCAT |
¡Ah! ¡y com se coneix,
pare, |
|
que, ab la bondat per escut, |
|
vosté may del cor del
home |
|
ha vist los teixits ocults! |
|
¿Que no estima a aquesta
dona |
|
aquest home, diu? Tot just |
|
donchs, perque ha passat pels
trámits |
|
que á concepte tal l'han
dut, |
|
es que may ha estat com ara |
|
sòn amor tan gran y
pur. |
|
¿Que no ho véu?
¿No véu que'l pobre, |
|
qu'ha estat d'una afront á
punt, |
|
ha vist á n'aquesta
trista, |
|
qu'era un ángel de
virtut, |
|
y l'ha comparada ab l'altra |
|
que, no mes que per l'orgull |
|
del sèu luxo, vá
portarlo |
|
aprop d'una mort qu'escruix? |
|
Ademès, per mi, aquest
home |
|
no es pas un vil corromput |
|
que no puga redimirse. |
|
Mòlt al revès:
d'aixó lluny, |
|
jo observo, per la conducta |
|
que en tot lo que passa
dú, |
|
que'l gran crim que va
cométrer |
|
no va ser mès qu'un mal
punt, |
|
portat per una ceguera |
|
d'un amor fatal é
ilús, |
|
y que, bèn penedit ara |
|
de la conducta qu'ha dut, |
|
tornará á sè'
un home d'honra, |
|
podentla ostentá' ab
orgull, |
|
regenerat per la trista |
|
qu'ell vol ja ara ab amor pur. |
|
Ja véu, donchs si
sabém, pare, |
|
que tením sòn no
segur. |
|
|
|
PARE |
¿Sí? Donchs allavors
vè'l medi |
|
que t'he dit jo que m'acut. |
|
|
|
|
PARE |
Tú tens la carta
|
|
entre'ls autos, que't vá
dur |
|
aquesta pobra senyora |
|
quan t'ho vá portar tot
junt. |
|
La carta, tú sabs que
proba, |
|
sens ni deixá' un punt
confús, |
|
qu'ell es l'assesí. Donchs
basta. |
|
Dígali que, ó, com
vols tú, |
|
marxa y deixa lliure á
n'ella, |
|
ó tú, dant la carta
al punt |
|
a qui cal, s'obra la causa |
|
y ell ja torna á estar
perdut. |
|
|
|
ADVOCAT |
¿Ja hi torném altre
cop, pare? |
|
|
|
|
ADVOCAT |
¿Y no es un insult
|
|
un crim com lo que'm proposa? |
|
¿Que's pensa que hi
há ningú, |
|
ningú nat sobre la
terra, |
|
que n'hagi imaginat un |
|
mès tremendo y mès
horrible? |
|
|
|
|
ADVOCAT |
¡Pe'ls celos dut
|
|
ser traidor á la
confiansa |
|
d'un infelís, que,
bèn lluny |
|
de véurer frau en
nosaltres, |
|
nos vá créure'
honrats y purs! |
|
¡Bah! ¡bah! Rè,
rè, pare; vagi; |
|
vosté está boig, y,
l'impuls |
|
de l'amor inmens que'm porta, |
|
lo cega fins á n'al
punt |
|
de que ni un crím lo
detura. |
|
|
|
PARE |
Ni un crím, ni ré, ni
ningú, |
|
si jo puch á tu
salvarte, |
|
|
|
ADVOCAT |
Donchs jo ni créurer
puch |
|
qu'aixó amor sigui; es
deliri |
|
que'l posa boig y convuls. |
|
¿Qué significa la
mèva |
|
vida y la de tots dos junts |
|
al davant de la justicia |
|
y'l deber que sols es un? |
|
Es com si diguès un
día |
|
á n'al sol, qu'en lo cel
llú, |
|
que, perque una flor no's
cremi, |
|
pari'l sèu eternal
curs. |
|
¿Creuría vosté
tal volta |
|
no haver robat á
ningú, |
|
si, en havent ja fet lo robo, |
|
sapiguès cert y segur |
|
que'l robat també era un
lladre? |
|
¡Ah! No, pare, no;
mòlt lluny |
|
de veure en aixó
disculpa, |
|
lo que's véu es que, en
lloch d'un, |
|
sòn dos los lladres
llavores |
|
y dos los homes impurs. |
|
¡Ah! No, no; may: creguim,
pare; |
|
lo deber no mès es un, |
|
y la vritat, que l'ensenya, |
|
es, com lo sol, l'únich
llum. |
|
|
|
PARE |
¿La veritat? ¿Y't
figuras |
|
potsè' haverla dita tu? |
|
No; tu sabs de cert qu'es reo |
|
aquest home qu'has pogut |
|
salvar de las mans infames |
|
del butxí, y tu sabs lo
ocult |
|
dels ardits que, per salvarlo, |
|
has sabut posar en us. |
|
|
|
ADVOCAT |
¿Pero vosté olvida,
pare, |
|
que, per lo jurisconsult, |
|
la vritat es relativa, |
|
y'l deber es aná' al
punt |
|
de salvar la vida y l'honra |
|
del defensat, ab l'astut |
|
medi de fer semblar digne |
|
lo que tal volta es impur? |
|
|
|
PARE |
Donchs lo impur es impur
sempre. |
|
Y, ja que'l vols guiar tu |
|
per la veritat bèn
pura, |
|
jo, que la sè, y m'es
escut, |
|
vaig á delatar á un
home |
|
que mata á qui mès jo
vull. |
|
|
|
ADVOCAT |
Pare, si vosté fá
aixó, |
|
digui que tè'l fill
perdut. |
|
|
|
|
|
|
ADVOCAT |
Ja sab que ma virtut
|
|
es inflexible. Ara fassi |
|
lo que vulgui. Estich apunt. |
|
|
|
|
(Se'n vá per la porta lateral.)
|
Escena III
|
|
LO PARE,
LA SENYORA.
|
|
Ella arriba molt agitada.
|
|
|
|
PARE |
Déu sè
|
|
allí dins ¿Y
aixó? ¿Qué tè? |
|
|
|
|
PARE |
Sembla que vingui
|
|
molt agitada. |
|
|
|
|
SENYORA |
¿Puch enrahoná' una
estona |
|
ab lo sèu fill? |
|
|
PARE |
¡Quín fatich
|
|
també tinch! |
|
|
|
PARE |
Perque jo tambè
voldría |
|
si vosté m'ho
permetía, |
|
enrahoná' un xich ab
vosté. |
|
¿Vosté, aquest
matí, ha rebut |
|
un anónim? |
|
|
|
PARE |
Un anónim que deplora |
|
tot lo qu'aquí ha
ocorregut. |
|
|
|
SENYORA |
Y m'enclou dins una carta |
|
escrita pe'l mèu marit. |
|
|
|
PARE |
Donchs... l'anónim jo...
l'hi escrit. |
|
|
|
SENYORA |
Miris: may de mi s'aparta. |
|
¿Y per que salva la
vida |
|
de don Albert lo dar jo |
|
aquesta carta? |
(Mostrantla.)
|
|
|
PARE |
(Confòs)
|
Per çó...
|
|
Perque'ls jutjes... de seguida |
|
farán pendre al sèu
espòs, |
|
morirá, y, ja, mort
ell, |
|
despareixerá'l flagell |
|
que tè á mòn
fill tan febròs. |
|
(Horror d'ella)
|
¡Oh! ¡Era un
crím! Ja ho sè, ja ho sè. |
|
¡Ja ara n'estich
penedit... |
|
pero donguiu al olvit; |
|
retornim aquest papè! |
|
(Ella li
dòna.)
|
|
|
SENYORA |
¿Mes per qué la mort
segura |
|
de mòn espòs,
vosté creya, |
|
y, ab amor de pare, veya |
|
qu'ha de mimbar l'amargura |
|
de sòn fill? |
|
|
|
|
PARE |
Perque's mor de
gelosía; |
|
perque... ¡la estima! |
(Ab esclat.)
|
|
|
SENYORA |
¡Oh!
|
(Ab goig mal
reprimit.)
|
|
|
PARE |
¡Y pres
|
|
dins del clos d'aquest amor, |
|
que no entench com permet
Dèu, |
|
jo veig com ¡pobre fill
mèu! |
|
¡se'm vá morint de
dolor! |
|
(Plora.)
|
|
|
SENYORA |
(¡Oh! ¿Per qué,
ditxa ilusoria, |
|
m'has de semblar goig etern? |
|
¡Es que se enjoya
l'infern |
|
ab raigs de llum de la
gloria!) |
|
|
|
PARE |
Perdonim; ho he dit,
señora, |
|
perque lo que'm. dich no
sè; |
|
ho ha dit un pare que
tè |
|
un fill, que'l mal lo devora. |
|
|
|
SENYORA |
¡Oh! ¿Y cóm
l'haig de perdonar, |
|
si d'aquest mal y'l perill |
|
que vosté véu en
sòn fill, |
|
jo tambè me'n dech
culpar? |
|
¡Casualitat misteriosa! |
|
|
|
|
SENYORA |
Que tambè aquí
venía
|
|
perque arrostrar no
podía |
|
la meva pena horrorosa. |
|
|
|
|
|
|
SENYORA |
Sí. Li he dit ja avans
|
|
que me'n culpès. |
|
|
PARE |
¡Oh! ¡Mos plans
|
|
ja donchs no portan perill! |
|
Qui compadeix, vol la sort |
|
de la persona assolada, |
|
y vosté es bona y
honrada, |
|
y, es clar; vosté no'l vol
mort. |
|
|
|
SENYORA |
¿Jo? Per lliurarlo de
penas |
|
y per mimvá'l plor que
brota |
|
dels sèus ulls, daría
tota |
|
la sanch de las mèvas
venas. |
|
Mes ¿qué puch fer,
desgraciada, |
|
pera mimvar lo sèu plor |
|
y dar la pau á sòn
cor, |
|
volent ser bona y honrada? |
|
|
|
PARE |
¡Qué si ho pot fer,
diu! Pot tant, |
|
y, si ho vol fè', es tan
senzill, |
|
que jo ja veig á mòn
fill |
|
salvat desd'aquest instant, |
|
fent qu'ara'l pobret se casi |
|
ab una cosina sèva. |
|
(Sorpresa
d'ella.)
|
y, estimantla, dongui treva |
|
al olvit, y's desenllassi |
|
així una
situaciò |
|
tan terrible y tan fatal |
|
que sols pot pará' en
mortal |
|
sens aquesta decisiò. |
|
|
|
SENYORA |
(¡Oh, Dèu!
¿Qué'm sento jo al cor?) |
|
|
|
PARE |
Veliaquí lo sacrifici |
|
que vull de vosté. |
|
|
|
PARE |
¡Aixó'l salva de la
mort! |
|
|
|
|
PARE |
En la certesa
|
|
que tinch de que, un cop
casat, |
|
ab ella, estará
emprendat |
|
d'aquell ángel de
puresa. |
|
|
|
SENYORA |
Mes... fins suposant que sigui |
|
bèn dit lo que pensa,
jo |
|
¿qué puch ja
fè' en tot aixó? |
|
|
|
|
|
PARE |
Miri; 'l mèu fill, á
vosté |
|
li tè una
veneraciò |
|
tan gran... una
adoraciò |
|
tan pura y de bona fé, |
|
que bastará que li
digui |
|
perque ja ho fassi al instant. |
|
|
|
|
|
SENYORA |
¿Y vosté pensa que
sigui |
|
medi aquest, perque
ditxós |
|
ell siga ja? |
(Ab esfors
heróich.)
|
|
|
PARE |
Ho crech així,
|
|
y passará igual que á
mi |
|
á tothom qui'l rostre
hermòs |
|
vegi d'aquesta criatura |
|
nevoda mèva y cosina |
|
del pobre Albert. Es divina, |
|
es la mateixa hermosura. |
|
|
|
SENYORA |
(¡Oh! ¡La
gelosía cóm |
|
m'arbola en lo cor la sanch!) |
|
|
|
PARE |
Veliaquí un desenllás
franch |
|
qu'es convenient á
tothom. |
|
|
|
SENYORA |
Té rahò, sí;
es cert; vosté |
|
está en lo just.
Dongui. |
(Li pren la
carta.)
|
|
|
PARE |
¡Ah!
|
|
¿Es dir, donchs, que li
dirá? |
|
|
|
SENYORA |
Encara que'm, quedi plé |
|
de fel lo mèu cor;
encara |
|
que'm. dega costar la vida; |
|
que mòn amor es sens
mida |
|
com lo d'ell, li probarè
ara. |
|
|
|
PARE |
¿Se queda ab la carta? |
¡Oh! Sí.
|
|
|
|
SENYORA |
La carta, l'anónim
sèu, |
|
y ma pena, y vulga Dèu |
|
qué, ab tot, logri jo'l
mèu fí. |
|
|
|
PARE |
¡Oh! Dèixim que,
agenollat |
|
als sèus peus!... |
|
|
SENYORA |
¡Oh! No; alsis.
|
(Alsantlo.)
|
|
|
PARE |
No,
|
|
perque fins adoraciò |
|
mereix la sèva pietat. |
|
¡Oh! Dèixim,
dèixim que besi |
|
las sevas mans; li
deurè |
|
mòn goig, ma ditxa,
mòn bé, |
|
y fará fins que m'avesi |
|
á barrejar lo sèu
nom |
|
en mas oracions,
pensánt |
|
que, qui obra ab un cor tan
gran, |
|
pe'l bè y ditxa de
tothom, |
|
bè mereix, com jo vull
dá' ara, |
|
mil probas de gratitut |
|
per haver tret la inquietut |
|
del cor d'aquest pobre pare! |
|
|
|
|
(Se'n vá.)
|
Escena VII
|
|
L'ADVOCAT,
LO PARE.
|
PARE |
Vaja: ja es allí
qu'espera. |
|
|
|
|
PARE |
(Senyalant la
porta.)
|
Y ella es allí.
|
|
|
|
ADVOCAT |
¿Y ella vindrá quan
jo?... |
|
|
PARE |
Sí;
|
|
ja entench de quína
manera |
|
vols que tot vagi. Descansa. |
|
|
|
|
|
ADVOCAT |
Segui
|
|
y díguim tot lo que
cregui |
|
que'm déu dí' ab tota
confiansa. |
|
¿Quan la carta li ha
donat |
|
aquest home, qué li ha
dit? |
|
|
|
PARE |
—Tingui, m ha dit, si es
servit, |
|
dongui aixó al sèu
fill aviat; |
|
díguili que la resposta |
|
aquí fora
esperarè, |
|
y que li estimarè, |
|
ja qu'aixó á n'ell
rés li costa, |
|
que m'eviti lo rubor |
|
de tenirli de parlar; |
|
lo que'm vulgui contestar |
|
ja ho fará ell en mòn
favor—. |
|
|
|
ADVOCAT |
¿Sab ell que la séva
esposa |
|
es aquí? |
|
|
PARE |
Per çó ha
vingut,
|
|
perque diu qu'ho ha sapigut |
|
y vè bè pe'l que's
proposa, |
|
com ja en lo papè't
déu dir. |
|
|
|
|
PARE |
D'allí no s'aparta
|
|
escoltant; obra la carta. |
|
|
|
|
|
(L'ADVOCAT l'obra.)
|
|
|
ADVOCAT |
(Llegint la carta y remarcant la
lluyta de passions que d'ella's desprén.)
|
«Mòlt senyor
mèu: Tot ho sé, |
|
ó, á lo menos, tot ho
penso; |
|
pero sè de cert
tambè |
|
que vosté es home de
bè, |
|
y, segur d'aixó,
comenso. |
|
En lloch de véurerl', li
escrich. |
|
Véurerl' per mí es
massa honor; |
|
jo no puch ser sòn
amich, |
|
y lo que en escrit li dich, |
|
no tinch per dirli valor. |
|
Vosté m'ha tret del
patíbul |
|
y tot á vosté li
dech; |
|
mal puch, donchs, ser may
altívol, |
|
si qu'haig de rébrer
placívol |
|
fins los sèus ultratjes
crech. |
|
Jo de vosté tinch rebut |
|
un tan gran é inmens
favor |
|
que tot... tot... com á
tribut, |
|
li vol dar ma gratitut; |
|
tot... menos lo mèu
honor. |
|
Vosté es noble y
cavaller, |
|
vosté es bó y de cor
honrat, |
|
díguim, donchs, lo qu'haig
de fer, |
|
y, si ma vida pot ser |
|
sòn bè y sa
felicitat, |
|
díguiu prompte, y jo
mòn pit |
|
ab una bala de plom |
|
me partirè tot seguit, |
|
per mostrarli cóm,
agrahit, |
|
l'omplo ab sanch de gom á
gom. |
|
Mes, si sòch honrat, si
encara |
|
puch ab lo front alt anar |
|
sens l'oprobi que m'esvara, |
|
jo puch buscar pau encara |
|
en la inmensitat del mar. |
|
A América res del que
vegi, |
|
me recordará'l mèu
crím, |
|
y lo sol qu'allí
brillegi, |
|
y l'aura que'l front m'oregi |
|
borrarán del cor
l'abím. |
|
Mes, per á América
anar |
|
m'ha de seguir ma muller |
|
que diu qu'aquí's vol
quedar. |
|
Végili, donchs, de
parlar |
|
y díguim lo qu'he de
fer. |
|
O á América ab
mullè' honrada |
|
per, ab mos prechs y mòn
plor |
|
tornarla á fè'
enamorada, |
|
ó aquí, de mi
llibertada |
|
clavantme una bala al cor. |
|
Si aixó de vosté es
la ditxa, |
|
si aixó es sa
felicitat, |
|
no miri pas ma desditxa, |
|
que fins á tant preu
desitja |
|
mòn cor deixarlo pagat. |
|
Jo, desprès del qu'ha
succehit, |
|
torno á estimar á ma
esposa |
|
ab un amor infinit, |
|
perque ha nascut, penedit, |
|
de nou ma passiò
amorosa; |
|
mes si la sort de vosté |
|
poguès fer la mèva
mort, |
|
díguimho de bona
fé |
|
y jo li darè lo
plé |
|
clavantme una bala al
cor». |
|
—¡Ah! ¿Ho
véu, pare? ¿véu cóm creya |
|
bè, creyent que'l
desditxat, |
|
vil y tot, té un fondo
honrat |
|
qu'era'l que jo ja li veya? |
|
|
|
PARE |
Sí; 'l qu'aquesta carta
escriu |
|
no es un vil. |
|
|
ADVOCAT |
No; es un gran cor
|
|
cegat sols per un amor |
|
estraviat. Sí; aixó
li diu. |
|
Sí;aquest sèr no
está perdut; |
|
tornará á ser
bó y honrat, |
|
y jo haurè la ditxa dat |
|
á un cor qu'era
corromput. |
|
|
|
|
ADVOCAT |
Aixó.
|
|
Vinga la senyora aquí |
|
y ell que no's moga
d'allí. |
|
|
|
PARE |
¡Oh! ¡Dèu
mèu! ¡Que bó! ¡que bó! |
|
|
|
|
(Se'n vá al quarto ahònt es la
senyora.)
|
Escena X
|
|
L'ADVOCAT,
LA SENYORA.
|
|
|
ADVOCAT |
No comprench quín es
l'intent. |
|
|
|
|
|
SENYORA |
¡Un sentiment! ¡No
m'enganya! |
|
|
|
|
|
ADVOCAT |
Vosté aquí
|
|
no devia haver tornat; |
|
la causa ja s'ha guanyat. |
|
|
|
|
|
SENYORA |
Es inútil que
fingím. |
|
Debém parlar clar. |
|
|
|
SENYORA |
Sí; vosté mateix no
ignora |
|
qu'es forsòs di' 'l que
sentím, |
|
ni que'ns tinga de costar |
|
cubrí'l rostre de
rojor; |
|
quan vosté's mor de
dolor, |
|
jo, si puch, l'haig de salvar. |
|
|
|
ADVOCAT |
Es impossible, senyora; |
|
no hi há espay pe'l
mèu dol viu, |
|
y ja aixó mateix que
diu, |
|
proba que vosté
l'ignora. |
|
|
|
SENYORA |
No... Lo pare de vosté |
|
tot m'ho ha dit. |
(Baixant los
ulls.)
|
|
|
|
SENYORA |
(No gosantho á dir y ab
forsa.)
|
Ho sè tot.
|
|
(L'ADVOCAT lluyta sobre lo qu'ha fer, y
al fi, diu resoltament.)
|
|
|
ADVOCAT |
Als péus de
vosté. |
(Anantsen.)
|
|
|
SENYORA |
(Detenintlo.)
|
¡No! ¡Un mot,
|
|
un mot no mès! |
|
|
ADVOCAT |
(Ab fredor.)
|
¿Pero á
qué?
|
|
|
|
SENYORA |
Li dirè; jo sè'l
motiu |
|
pe'l qual vosté's vol
matar, |
|
y jo no puch soportar |
|
la idea d'un dol tan viu. |
|
Donchs, bè; en la
situaciò |
|
terrible nostra, á
ningú |
|
cap pena ni cap dany dú |
|
la meva resoluciò. |
|
(Mohiment
d'ell.)
|
No; no temi: jo sè
bè |
|
com vosté es noble y
honrat |
|
per no sèr bò y
delicat |
|
y honrat lo que jo
farè. |
|
A América avuy ell sol |
|
marxará, jo aquí, ab
mòn pare |
|
y la mèva pobre mare, |
|
qu'encara'm darán
consol, |
|
me quedarè, y sòn
sufrir |
|
será ja menos intens |
|
perque no's veurá
propens |
|
ja tanta pena á patir; |
|
perque ja sabrá
segú |
|
que... si no tè'l
mèu... amor, |
|
no tè, al menos, lo
dolor |
|
de véurerm' ser de
ningú. |
|
|
|
ADVOCAT |
Senyora; ja d'un error |
|
al argumentar parteix; |
|
voste créu que l'home
aqueix |
|
no li porta cap amor, |
|
y s'enganya; 'l sèu
marit, |
|
desprès de lo qu'
passat, |
|
mès que may enamorat |
|
de vosté'l cor s'ha
sentit; |
|
ha comprés que no mès
fé |
|
en la virtut pot posarse, |
|
y ara torna á
enamorarse |
|
ja bojament de vosté. |
|
|
|
SENYORA |
¡Oh! ¡Quín
horror, mare mèva! |
|
|
|
ADVOCAT |
Ja véu, donchs, com no es
segú' |
|
que no fá mal á
ningú |
|
ab la resoluciò
sèva. |
|
Mata un home, y, al morir, |
|
li deixará'l dubte al
cor |
|
de si vosté, ab sòn
amor, |
|
lo podia redimir. |
|
Per part d'ell tal es obstacle |
|
que a deixarlo sol s'oposa. |
|
Per part mèva, ja es la
cosa, |
|
si'l deixa, mòlt mes
culpable. |
|
¿Quina culpa 'l sèu
marit |
|
tè d'aquest infaust
amor |
|
perque'l matém de dolor |
|
y li trossejém lo pit? |
|
Cap. Vosté es d'ell;
atentar |
|
á sòn cor, robarlo
fòra, |
|
y vosté y jo, honrats
senyora, |
|
may, per serho, hem de robar. |
|
Jo só, al véurer
l'amor sèu, |
|
avaro que véu munts
d'or; |
|
vosté per mi es un
tresor; |
|
pero un tresor que no es
mèu. |
|
Per çó jo, veyent que
fòra |
|
nostre amor un crim tan gran, |
|
quan la veig al mèu
davant |
|
estich tremolant, senyora. |
|
Es massa terrible proba, |
|
sentne avaro y
cobdiciòs, |
|
véurerm' sol davant lo
hermòs |
|
caudal rich que'l cor me roba. |
|
Y recordant que'l tresor |
|
dels Banchs de Espanya mès
grossos, |
|
los guardan, plens d'aigua,
fossos, |
|
per salvá' dels lladres
l'or, |
|
penso que, per garantir |
|
que del tresor que
veyém |
|
los dos lladres no
siguém, |
|
ó bè vosté ha
de morir, |
|
ó bè tinch de morir
jo |
|
ó bè tè de
morir ell, |
|
ó, per' acabá' 'l
flagell, |
|
tothom, sent honrat y
bó, |
|
se que'ns han de separar, |
|
perque en nostras mans no
caiga, |
|
mòlt espay, mòlt cel,
mòlta aiga, |
|
mòlta terra y mòlta
mar. |
|
|
|
SENYORA |
¿Es dir, donchs, que
créu que dech |
|
marxar ab lo mèu
espós? |
|
|
|
ADVOCAT |
Crech qu'es un deber
forsòs; |
|
y, encara que jo conech |
|
que may la forsa legal |
|
á marxar pot obligarla, |
|
á cumplirlo han de
portarla |
|
mil rahons d'ordre moral. |
|
|
|
SENYORA |
No puch; prop de mòn
marit |
|
jo no puch viurer ja
mès. |
|
|
|
ADVOCAT |
Veurá, donchs, com pitjor
es |
|
si ab ell no vá tot
seguit; |
|
perque ell, veyent que
vosté |
|
aná' á América
no vol, |
|
es clar que dirá que,
sol, |
|
ja no ha d'anarhi per
ré. |
|
|
|
SENYORA |
No; mòn marit no podria |
|
aixó fer, perque, per
sort, |
|
tinch la sentencia de mort |
|
ab que jo l'aturaría. |
|
|
|
ADVOCAT |
¿Sentencia de mort,
vosté? |
|
|
|
SENYORA |
Ja mès de mí no
s'aparta. |
|
¿La véu? Es aquella
carta |
|
(Mostrantla.)
|
en que ell confessa de
plé |
|
qu'es l'assesí de la
morta. |
|
|
|
ADVOCAT |
¡Misericordia divina! |
|
(Horror.)
|
¡La carta! ¡Oh!... |
(Tapantse'l
rostre.)
|
|
|
SENYORA |
¡Ah! ¡'L
desatina
|
|
que l'amor que se li porta, |
|
pensi en lo mès atrevit |
|
per salvarlo! |
|
|
ADVOCAT |
¡Oh! ¡Me l'han
presa!
|
|
¡No! ¡No pot ser!
¡Tal vilesa |
|
no cap d'un home en lo pit! |
|
(Corra á la taula, examina papers esbarriats, obra
calaixos, y véu que la carta falta.)
|
¡Sí, sí; es
cert, me l'han robada! |
|
Es que'l mèu pare...
¡Oh! ¡Afront! |
|
¿Es, donchs, ja impossible
al mòn |
|
que puga la gent honrada |
|
guardar la sèva honra? |
(Plora.)
|
|
|
|
|
(Vá á llensarse contra LA SENYORA, y, de repent, contenintse
y en una transició, diu:)
|
ADVOCAT |
Escolti un instant, senyora. |
|
|
|
|
ADVOCAT |
Sols los dos aquí
|
|
com ara estém,
bastaría, |
|
si jo aquest paper
volía |
|
per calmá'l meu
frenesí, |
|
que'm llensès á
arrebatarli |
|
y ja meu lo paper fòra. |
|
|
|
SENYORA |
¡Mes fer tal á una
senyora!... |
|
|
|
ADVOCAT |
Ja ho sè, no; han
d'assegurarli |
|
que jo no ho farè, 'l
mèu nom, |
|
la educaciò que m'han
dat, |
|
y la mèva integritat |
|
que al mòn regoneix
tothom. |
|
Mes puch apel·lá' al
sèu cor, |
|
y li puch di, esclau de
l'honra, |
|
qu'aqueix papè es ma
deshonra, |
|
y ma deshonra es ma mort. |
|
|
|
SENYORA |
¡Oh! A tal preu rés al
mòn vull. |
|
Tingui. |
|
|
|
(Li dòna la carta, ell la esquinsa
frenéticament en bocins tan petits com sia
possible.)
|
ADVOCAT |
¡Oh! Ara pot comensar.
|
|
¿Qué vol dir?
¿Qué'm vol parlar? |
|
|
|
SENYORA |
Allunyá' 'l perill
qu'avuy |
|
ha mostrat l'haver
sorprès |
|
sòn secret, com ja li he
dit, |
|
lo sèu pare, aprop
sòn llit. |
|
|
|
ADVOCAT |
Que ja no ha de tèmer
rés, |
|
si aixó li causa dolor, |
|
li juro, y no es que m'exalto: |
|
li dich seré, y jo may
falto |
|
á ma paraula d'honor. |
|
¿Está contenta? |
|
|
SENYORA |
¡Oh! No encara.
|
|
Encara li tinch de fer |
|
un encárrech, qu'ha de
ser, |
|
segòns me jura'l sèu
pare, |
|
l'únich que l'ha de
salvar. |
|
|
|
|
SENYORA |
Que'm mata de dolor.
|
|
Probar si, ab un... altre
amor, |
|
pot mòn amor...
olvidar. |
|
|
|
ADVOCAT |
¡Qué diu ara,
desditxada! |
|
|
|
SENYORA |
(Sufrint mòlt per poderho
dir.)
|
Vosté una cosina
tè |
|
qu'es la Enriqueta; jo
sè |
|
que, de vosté
enamorada, |
|
vol sa ditxa realisar; |
|
es hermosa, es jove, es pura; |
|
vegi si tanta amargura |
|
pot sòn amor estruncar, |
|
y olvidi aquest mèu
amor, |
|
que, per adúlter y vil, |
|
sol pot dur, per tot estil, |
|
desventuras y dolor. |
|
|
|
ADVOCAT |
¡Ah! ¡Un altre esclat
del mèu pare |
|
desditxat, que sempre un mal |
|
ab un altre mès fatal |
|
vol curar! ¡Sempre
aixó d'ara! |
|
|
|
|
ADVOCAT |
Que sempre un crím
|
|
ab un altre crím vol
véncer. |
|
|
|
|
ADVOCAT |
Se'n pot convéncer
|
|
tot seguit. Tal com tenim |
|
la certesa indubitable |
|
de que jo estimo á
vosté |
|
ab tal forsa, que ja fé |
|
en aquest mòn miserable |
|
puch posá en cap altra
dona, |
|
¿no es una infamia
malvada |
|
dir á una familia
honrada, |
|
de noble sentir y bona: |
|
—Vina; entra á formar
part |
|
de nostra casa; tú tens |
|
un ángel qu'es rich en
bèns, |
|
en hermosura y en l'art |
|
de saber dar la ventura |
|
al home que se'n namori; |
|
dòmel, digas que
m'adori |
|
ab sas dots y sa hermosura, |
|
y jo,en cambi de que tu |
|
m'hagis volgut dar la ditxa, |
|
tè daré'l dol, la
desditxa |
|
y lo desconsol segú, |
|
perque un vil, que ja
sabía |
|
que no era sèu lo sèu
cor, |
|
l'hagi llensada á la
mort |
|
d'una espantosa
agonía?— |
|
|
|
SENYORA |
¡Oh! |
(Veyent l'horror del
fet.)
|
|
|
ADVOCAT |
¡Si tal iniquitat
|
|
no fòs com un crím
mirada... |
|
Si una acciò aixís,
tan malvada, |
|
de crím no tingués
dictat, |
|
críms no fòran ni
luxuria, |
|
ni deshonra, ni malicia, |
|
ni avilantés, ni
injusticia, |
|
ni, á tot vil lliurant
d'infuria, |
|
no ho fòra, pe'l parer
mèu, |
|
ni'ls juèus á Cristo
ferint, |
|
ni'l cop á Abel de
Cain, |
|
ni'l bés de Judas á
Dèu! |
|
|
|
SENYORA |
¿Allavors, donchs, no hi
há medi |
|
que'l salvi? |
|
|
ADVOCAT |
Sí, un... sufrir
|
|
y, si no's pot mès,
morir; |
|
fént que, quan la mort
refredi |
|
lo cos del que, així
inmolat, |
|
se sacrifica al deber, |
|
un cop destruit, puga ser |
|
las cendras d'un home honrat. |
|
Per mi aixó. En quant
á vosté, |
|
potser tindrá encara
sort |
|
de que Déu toqui á
n'al cor |
|
de sòn marit, y, quan
fé |
|
puga tornarhi á posar, |
|
veyent sa conducta honrada, |
|
potsè aixís, de mi
olvidada, |
|
lo podrá torná'
á estimar. |
|
|
|
|
ADVOCAT |
Per çó'm plau
|
|
que torni al espós la
esposa. |
|
|
|
|
ADVOCAT |
No será ditxosa;
|
|
pero, al menos, tindrá
pau. |
|
|
|
SENYORA |
Aixís, donchs... |
(Mohiment per
anarsen.)
|
|
|
ADVOCAT |
Pensém, senyora,
|
|
que tots dos havém
somniat, |
|
y que, al despertá', hem
trovat |
|
l'ideal que'ns enamora. |
|
|
|
|
ADVOCAT |
¡Y qu'es mès la
vida
|
|
qu'un somni! |
|
|
SENYORA |
¡Acabès
sisquera!
|
|
¿Donchs ja aquesta
es?... |
|
|
|
|
ADVOCAT |
¡Se'm fá engrunas lo
mèu cor! |
|
Pero... es precís. |
|
|
SENYORA |
¡Es precís!
|
|
No es pe'l mòn gosá'l
Parahís. |
|
(Pausa
curtíssima.)
|
|
|
|
SENYORA |
¡Per sempre!
|
(Se'n vá presa d'un plor convulsiu.)
|
|
|
ADVOCAT |
(Com argollantse'l
cor.)
|
¡Oh! ¡Mor!...
|
|
|
|
|
(Vá á caurer, quan apareix LO REO que mira com se'n vá sa
muller, y, al véurerla ja lluny, corre á llensarse
als péus de L'ADVOCAT.)
|