Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.
 

21

Número 23 (agosto de 1950), pp. 1-7.

 

22

No faltan los testimonios discordantes. Citaré nuevamente la novela de Pere Calders, en la que el personaje central, un exiliado republicano casado con una mexicana, harto de oír recriminaciones de su mujer, que le reprocha su ingratitud ante los mexicanos, quienes le recibieron con los brazos abiertos, le replica furioso: «Aquí l'únic que ens va rebre amb els braços oberts fou el general Cárdenas» (p. 27).

 

23

Véase el trabajo de Juan Aguilera Sastre «Los exilios de un hombre de teatro. Cipriano Rivas Cherif», en El exilio literario español de 1939, cit., pp. 439-447.

 

24

Testimonio igualmente negativo del ambiente cultural mexicano durante los primeros años del exilio es el que da Calders en L'ombra de l'Atzavara: «Al principi de la seva estada a Mèxic, en Deltell es planyia de la pobresa de la vida espiritual del pais. A la capital, només hi havia una o dues sales d'exposicions, que exhibien poca cosa i, encara, d'escàs interès. El teatre no anava gaire més enllà del gènere de les varietats i poques vegades podia llegir-se l'anunci d'una conferència interessant. La música tambè estava agrisada per aquest to menos i tota la resta, fins i tot una premsa mes aviat dedicada al fet divers i un moviment literari i editorial francament migrat, era immersa en una mediocritat anodina» (p. 53).

 

25

Electra, paráfrasis de Diego de Mesa, México, DF, Ediciones Poesía en Voz Alta, 1960, 60 pp.

 

26

J.-C. Mainer, «El legado de la guerra en la literatura», Anales de Historia de la Fundación Pablo Iglesias [Madrid], 2 (1987), pp. 195 y ss.