El arte tipográfico en Tarragona durante los siglos XV y XVI. Tarragona, 1903, p. 9 y 10.
V. Bure. Catalogue de Gaignat, n.º 814.
Com nota final, encara que sia molt forçada, registrarèm aquí que en varis diaris locals de Barcelona sortí en Oct. de 1907 un articlet enviat desde Londres per l'escriptor català X de Z... descobrint la existencia del exemplar del British Museum y anunciant urbi et orbe que en 1484 ja s'estampaven llibres catalans. Ni Colom al ovirar la terra ferma...
Toda. Bibliografia Española de Cerdeña, p. 58.
Publicat per Andreu Balaguer y Merino. Apuntacions de Bibliografía literaria Catalana, sègle XV. (Calendari Català de 1875).
La reproduhim al final del nostre text del Consolat.
En la dedicatoria de la citada obra italiana d'en Targa, diu son traductor castellà Ldo. D. Juan Manuel Giron, qu'en vista de la traducció d'en Pallejà està tan cenyida a la rudesa del idioma original, se troba disposat a traduhir lo Consolat de modo menos desapacible, sempre que l'ajudi lo marqués de la Ensenada a qui endreça la dedicatoria. La traducció no's publica y no sabèm per qui's va perdre.
Notes d'aquesta edició: Un comerciant francés Guillem Giraud, tingué, lo propòsit de fer traduhir y publicar en llengua francesa lo recull de les lleys marítimes del Mediterrani que s'havien ja produhit al italià en 1567 Y confià l'encàrrech a n'en Francesch Maysony, l'advocat més famòs de Marsella en lo seu temps. L'impressor escullit fou en Pere Roux que tot just acabava de trelladar d'Avinyó a Aix les primeres prempses qu'han funcionat en la capital de Provença. La estampació fou de 600 exemplars al preu de 50 sous tornesos per rayma, comprenenthi lo paper. Va a continuació lo Pourtulant o descripció de les costes del Mediterrani.
La segona edició citada, de 1635: Le consulat, contenant les Loix, Statuts & Coustumes touchant les contracts marchandises, & negotiation Maritime. Ensemble de la Navigation, tant entre Marchands, que Patrons de Nauires & Autres Mariniers. Le tout traduit de langage Espagnol & Italien, en François. A Aix, por Estienne David. M·DC·XXXV. 4.t, 222 pág. sense preliminars ni finals.
Röding y Schot asseguren que'l Consolat fou tradullit per l'advocat francès Cleirac en 1661, mes aquesta afirmació es negada per Pardessus qui diu que aquell autor se limita a citarne alguns capítols en son comentari als Rôles d'Oleron.
Emerigon, gran jurisconsolt francès, també intentà traduhirlo mes no passà del cap. CLXXI y desistí per les dificultats que li ofería lo text italià que li servía d'original. Son trevall no es literal, sino en forma de comentari lliure y's guarda en l'arxiu del Ministeri de Marina de França.
Nos creyèm autorisats per anunciar (conforme ja ho ha fet una part de la prempsa de París y de Barcelona), que l'erudit escriptor y inspirat felibre d'Avinyó en Marius André, autor de varies excelents obres sobre Catalunya, per haver rebut l'encàrrech del seu gobern de estudiar y traduhir a la llengua francesa lo Llibre del Consolat de Mar, ha realisat investigacions en los arxius de Barcelona ab aquest objecte y te molt avençada la traducció de la qual n'hem assaborit alguns fragments gracies a la bona amistat que ja de temps nos uneix ab lo traductor, lo qui ha ofert publicarla per tot l'any 1915. Serà un nou triomf del nostre Còdich y'l millor complement que podíem desitjar a la present edició feta en la llengua original.
Manuale di Storia del Diritto italiano, 4.ª edició, 1908.