Respon
Ieroním monzo
per honor e en lahor dela
verge María
Al enteníment
si gracía
laffína
Veura quel perfet
en si be nontengua
Ne lengua parlant
e molt que
sestengua
Vos bastaxelzar
sent mare
díuína
Puyx los
atríbuts
verge de vos santa
Son fets
ínfíníts
venínt del
altísme
No veíg
quín lo mon
freture babtísme
Los dígua
rímant com
sant Bernat
canta
—186→
E sin líncarnar
natura
sespanta
Que sens la gran fe
lo creure noy
basta
Con
díscerníra
la nostra víl pasta
El queus ne perue
sent vos del fíll
manta
E si daquell mal
que nous puch rependre
Alguns doctors
sants
los fall la
scíencía
En dír quen
díspon
díuína clemencía
Donchs
quíus
díran rím
que nol bast entendre
E verge sin vos
nos poch gens
estendre
A quest prímer cas
parínt
vostre
ventre
La gran ley rompent
daquell
quín feu centre
Lohar
quíus pora
si nou pot compendre
Ney te prou
sentít
adír quant
sou
dígna
Puíx
lesperít
sant
en vos tant
díspensa
Que nou attenyem
ab tant baxa
pensa
Y el quí nou
enten de vos nou
designa
E sin vostre mort
verge fos
condígna
Ihesus exalzant
vostrarmaxalzada
Hunít ab lo
cors ser
glorífícada
Passant laltra ley
qual mortals
consigna
Noy cumplen
azo
nenguna
postílla
En dar vos lahor
puíx
sou tan
perfeta
Nel gran Salamo
nel maíor
profeta
Nel recte
saber
daquella
Síbílla
—187→
Donchs quín
lo bell dír
sos metres
atílla
Comptant les honors
de vos marey
pura
Sín
rím vos dígues
la gran
escríptura
Nous bast alohar
quant vna
cíntílla
E mostre ser tal
com larch de
fíguera
Tírant vers
lo cel ab tan
flaca forza
Quel menys noy
atteny com molt
se reforza
Donchs com
bastara
damunt
laltaspera
Tornada
E puíx
guordonau
cascu sens espera
Del poch
donatíu
quen díruos sesforza
Fent larbre
fruír
quí sou vos
lescorza
Quíus pot satísfer
apres deu
prímera
Respon
Francesch de sant ramon per honor e en lahor dela verge
María
Qual
dígnítat
ab la
vostres
egual
Quen lo cel
sou
en cors ab deu
regnant
Com descríure
comenza vos donant
De vos essent
procehít
leternal
No gose dír
que
fínída siau
Perque díns
vos ha cabut
línfínít
Lo vostre fruyt
entot loch lan
fruhyt
Donchs quíns
noura si vos nos
aíudau
—188→
Sols laltítud
de vostrenteníment
Molt clar
sabe
lo
díuínal estat
Aquel fent hom
de vos
deífícat
Mare de deu
restas entegrament
Don reportau
díuínan pressío
Perque pres del
obehír vos
deuem
Eparahís
per vos
conseguírem
Puíx quens
donas
dínfern redemptío
Adeu tan alt
la voluntat
leuas
Queus feu sentír
quant era
poderos
Car en lo mon
fos cel molt
gloríos
On era quel
ab quí lo
mon saluas
Si vostre cors
tans grans bens
concebe
Laníma donchs
quíns los
ha concebut
Lo be fínal
quauía dam
perdut
Vos nos portas
quí tot
lons atengue
Vídans fes
dar hon no
trobarem mort
Car vostre be
lo nostre mal leua
O clara lum
que íames
sapagua
Quíus ama poch
assí mateíx fa
tort
Sí gens abram
dels dos
estrems lo
míg
Dels mals perdo
nos haueu
seus
fallír
Ens feu dels bens
tan alt guardo
fruyr
Quens graduau
sobre nostre desíg
—189→
De vos rebem
contínu
beníffet
Per be síam
tarts en
regracíar
Deu soblíga
res a vos may
negar
Quant vostre fíll
natural
se fon
fet
E puíx entot
a vos tant
obeheíx
Quí donchs
pora en res fer
vos contrast
Auos mírant
restaua totom cast
E conclohen
quíus ígnora
falleíx
Tornada
Vergexcellent
sin mon dír se coneíx
Lo gran delít
que lohant vos yo
tast
No veíg algu
que noy vullauer
past
Puíx
sou la font
don tot be
proceheíx
Resposta den Matheu esteue en lahor dela verge María
per honor dela
Ioya
Lo gran
estat
de vostre alt
línatge
Braz de dauít
noblesa molt ínsígne
Nos ha
causat
que lo
vostre
víage
May fallíra
ní lo
segur passatge
Tenínt de vos
cartel atan
benígne
Eno tant
sols la noblesa de sanch
En vos míram
mas de moltes
vírtuts
Homílítat
yl cor perdonant
franch
Vírgínítat
del vostre lírí
blanch
Nos han saluat
quí tots
erem perduts
—190→
Caronsou vos
del cel dích la
barquera
Souint remant
passau los quí beus cerquen
May vos
canssau
valent vos
marínera
Atots tírau
alalta mes
carrera
Sols penedíts
equen vostre fíll creguen
Vos lexcellent
sou tímo de ben
víure
Vos eternal
Regína del
alt cel
Vos mare tal
que lo
vostre bell
ríure
Nos dona loch
prop de vos
per a síure
Dexant lín
fern amarch mes
que la
fel
En lo pus alt
e loch
maíor del mon
Lo sol com híx
los raygs
prenen posada
Lo vostre cor
axín
lumínat íorn
Com díns en
vos
aquest singular íorn
Deus eternal
pres carn
santíffícada
Cambra de deu
noble daquell
factura
Que fet ver hom
dins vos nou mesos clos
Prengues daquell
latan dolza pastura
Quens donal cel
hon may passam fretura
Laquall remes
ab molts
ínfíníts plors
Emperadríu
en maíor
tabernacle
A pres de deu
síent en talem
noble
Vos sou daquell
lo símgular obstacle
Ser vostre fíll
es hun tan
gran
míracle
Com may fos fet
dels tríps en negun poble
—191→
Y en lo cap
aquella
resplandor
Que transendent
híx deles
dotzesteles
Díns
nostre cor
nos dona tal
claror
Don heretam
lo cel per gran
amor
Hon per honrar
los palís
vos son
veles
En píetat
de cor tan
singular
Vos auanzau
a tot lo mon
compres
Benígnítat
vos fa anos
amar
En tan alt grau
quen la terra
emar
No reffusau
deslíurar atot
pres
O purítat
de senyora tan alta
Mare de deu
per gran
vírgínítat
Que may en vos
pogue ser vísta falta
Ní de
víltat
vostra pensa malalta
Ní menys
se veu
orígínal peccat
Tornada
Mare daquell
quíl mon
com ayer deu
Regeíx e te
e nostres penses míra
Sílo meu
dír no es
qual merexeu
Suplích de
cor vos amí
perdoneu
Car non se pus
ní
víu may taulegía
—192→
Rospon
mestre Pere
alcanyíz metge
de Xatíua per honor
dela Ioya en la
hor dela verge
María
Cobla esparza ínuocant auxílí
díuínal
Altísme deu
vos quí
sou nostra vía
Puíx lo voler
tant en mi
se refforza
Per míls
lohar ala verge
María
Flach es
lengíny e
potencía mía
Guarníu me
vos de
saber e de forza
Mare de deu
e aduocada
nostra
Entreuenínt
gírau vers
mí la cara
E mon díctat
sia fet de ma vostra
Tenínt dauant
lo bon
Ihesus per mostra
Lo prís nos
pert com
si yol tengues
ara
RESPOSTA
Leternal deu
no sent creat labísine
De si formant
substancíal
concepte
Ans de tot veu
hun fermall tan
ínsigne
Podem be dír
quen si molt era
dígne
Al produhínt
sols hauent lo respecte
De vos se díu
mare de deu
preleta
Quant
adquerís
vos lesser
corporal
Sense míga
del crím
prímer fos neta
E del mortal
per gracía
retreta
No sent hí vos
per
ínstant
temporal
—193→
Quí pot
comptar
vostresser humanal
Prímer yo
trob tant
laníma perfeta
E vostra carn
ques de
pasta
reyal
Lo resultant
era tot
díuínal
Verge per tot
a deu
plasent fos
feta
Emes humíl
sobre tots singular
Perque
forzas
al deu
sobre
natura
En deuallar
son cors sagrat formar
En vos quí
sou
al mon no
tenínt par
No crehent fer
daquell
dígna factura
La
dígnítat
pus alta y mes
pura
Del fíll vos
vench quí
es lo vostre
pare
Quant concebes
lo creant
creatura
Ia mes no fon
tan alta
prelatura
Com vos haueu
quí
sou de deu la
mare
Quí pora
dír la
gracían fínída
En no pescar
egual ab lo
fílon
Molt prop
estau
del quí
atots auída
Tan bel teníu
quant la carn fonch hunída
Vos sou de tots
verdader
Cameron
Vergexcellent
mare del
Saluador
Font emanant
esperanza de be
Perfet vexell
e ple de gran
ardor
Flor de
vírtut
parínt lo creador
Bella per tot
e molt zelant la
fe
—194→
Fermetat grau
maíor nos
pot mírar
Díns vos
esta
pres deu nos troba
tal
Mostras la vos
vent lome deu
penar
Tenínt la lum
díns vos
sens
apagar
Perque fruhíu
ab carro
tríhumphal
Mare de deu
vos sou de tots la
mína
Goíg
sens trístor
e morínt
sens no
pena
Díns vos
tenínt la
claredat díuína
Sobre los cels
sou tríhumphant
reyna
Hon sens fallír
sereu vos la esmena
En tan alt grau
sou vos be collocada
Ques lo pus alt
de lalta
Ierarchía
Hon vos regnau
ab la lum
íncreada
E regnareu
donant me vos
posada
Venínt lo
temps homíl
verge María
Tornada
Font de salut
de deu excellent
mare
Estel de mar
mírall de
deu lo pare
Vos que
vestís
a Ihesus nostre frare
Vestíu amí
de mal fent me
retraure
Per puramor
pensant a deu mes
plaure
—195→
Respon
mestre Iacme roíg
mestre en medecína
en lahor dela verge
María tírant ala
Ioya
Vísrey
pel Rey
nostre Iohan
altíssím
Alfonso sant
Rey dín
mortal memoría
Príncep ver
deu collocat en
sa
gloría
Sobre tots reys
Catholích
deuotíssím
Feu molts
críats vos
lí fos príuatíssím
Be sou hereu
de sa deuocío
Car reueríu
e dau
occasio
De míls lohar
nostra dona
María
Que
ínquíríu
me par prop
dínpossíble
Car se los senys
segueíx
íntellígencía
Sols quí ben
ten e
coneíx ha scíencía
Quí donchs
lohar al fí
pot línuísible
Per sola fe
díre
sant e
terríble
Nom posseheíx
trames del cel per
deu
Homílítat
es la quí
mes hí feu
Nos pot dír
mes mare de deu
María
Peccant príua
sos fílls Adam llur
pare
Dorígínal
gracíada
íustícía
Preserua deu
vna de tal
nequícía
Preelegínt
al sant fíll sens ve mare
Per rembrens
tots son verb fet nostre frare
De pura cara
díns pura se
vestí
Vergel rebe
e verge lo
parí
Lespírínt sant
obumbrant a
María
—196→
Verge parínt
lí
díx achaz profeta
E Gabríel
Aue plena de
gracíes
Denabolínt
les superbes fallanes
Ab deu son fíll
regnant
seu ala
dreta
May feu honor
Salomo tan
perfeta
A Bersabe
segudan son alt tro
Quant supplíca
a tot lí
díx de no
Ob te quant vol
Reyna
ester
María
Es en la cort
tríhumphant
tresorera
Premís e
goígs
parteíx en abundancía
Procuradríu
dels flachs ab
elegancía
Dels
penídents
absolent
cancellera
Reyna dínfern
de paradís
vxera
A quí
lí plau
obrey cala lo
pont
Als sedegants
es segellada font
Als de Moab
vergua
ferínt María
Del temple vel
de noua
sgleya
barcha
Vela tímo
dela nau
apostolícha
Deíussos peus
te la luna
catholícha
Del
íust Nohe
vínya
coloma y archa
De Dauíd clau
e scala de
patríarcha
Conca de ros
era de
íedeon
Talem despos
florínt
vergua Daron
Lo gauerrer
porta
closa
María
—197→
Tornada
Feníx voltor
abella tortra
casta
A mes llohar
mon flach
saber no basta
Iohan sopleíx
en son apocalípsi
Sols vos
supplích
quant fare mon eclípsi
Síau
present
íllumínant María
Endreza
Mestre deuot
del conuent de
muntesa
Patrona llur
vos fa fer tal
empresa
Sant
Iordíus fa
capíta gran
guerrer
Ab píetat
sou íustícíer
Prosper vos deu
mare y
fílla María
Respon
mestre Pere bell
en lahor dela
verge María díent ala
Ioya
Clara virtut
mírall de
sancta
vída
Mare de deu
ab
vírgínítat plena
De vos prenem
en ben obrar la
mída
Saboros fruyt
dellíurant
nos de pena
Port singular
gouern dels
quí treballen
Lum dela nít
consel en la tempesta
Los enemíchs
aquíussegueíx
deffallen
May
derrenclís
los de quí sou
requesta
—198→
Molt precíos
balsem de vostra testa
Salut e goíg
als peccadors
auallen
De vos los
sants
en paradís
gran festa
Celebren tots
la gracía
no callen
Puíx mare
sou
e fílla tan
díscreta
Del fíll
beneyt quen lo
vergínal ventre
Lespírít sant
obra salut perfeta
La qual vos feu
dela vírtut
lo centre
Quí
dubítan res
que santetad noy
entre
On fa per
si
especíal
retreta
Santa prímer
de gracía
concentre
Que nada fos
entre los
sants
eleta
Don pendre volch
humana carn e
pura
Letern deu
fíll
purgant íintollerable
Crím de Adam
rompent
sa
genítura
Entreball dur
e mort
abhomínable
Tal benífet
atots
ínextímable
Maternítat
ínfínídaus procura
Hom deus al mon
tresor
íncomparable
Rey
tríhumphant
e tan bella fígura
Restítuheíx
al femení
línatge
Corona daur
e
gloríosa
fama
Príuant
línfern de
tot lo sant
paratge
Puíx que
Ihesus
volch apagar la
flama
—199→
Qual peccador
es quí a
vos reclama
No senta prest
remey de
son dampnatge
O quant
esforz
lo vírtuos
ínflama
En son esmerz
no lí fa
mal vltratge
Sobre tot cor
dangels
gloríffícada
Sí com lo
sol
aquest mon
íllumína
Donau socors
tant sou
magnífícada
Atota gent
en períll
de ruhyna
Tornada
Lo greu Satan
nons pot fer
contra mína
Puíx que
siau
de bon cor
ínuocada
Contra los mals
donau prest
medecína
Ab quí de
tots salut es procurada
Endreça
Nostre desig
es verge consagrada
De cor seruír
per quant
sou tal
reyna
Al cel regnant
e de tots
aduocada
Perque tot hom
avos lo cap
ínclína
Respon
mossen Iohan vídal
preuere dela Seu de
Valencía en lahor dela verge María díent ala
Ioya
Parlar de vos alta
senyora nostra
Es tant
gosar
quels angels ne
tremolen
Y enteníments
persubtílment que
volen
Sols presumír
aquells per terra
prostra
—200→
Ab deu sou tant
per carítat
vnída
Res de míga
de vos aell nos
troba
De pures
sanchs
lí
vestís noble
roba
Lígant ab ell
natura ques
fínída
Refugí
sou
aquí totom
reclama
Perdut no va
quí pren
avos per guía
Vos merítas
lo dolz nom de
María
Plena de be
damar deu vera
flama
Mare de deu
nom excellent
sols vostre
Estela gran
de mar e cel e
terra
E causa fos
que perde la
desferra
Del si dabram
lo tant
enemích nostre
Pensar nos pot
quant sou alt tríhumphada
Preexcellínt
totes les
Ierarchíes
Santa dels
sants
terme de
proffecíes
Sens peccar may
eternalment
creada
Pura sens par
verge y mare
sola
Del gran retret
de deu vos
sou la
porta
Reuíure fes
natura
quasi
morta
Fíll deu
parís
quí tant nos aconsola
Leternal verb
creant a vos en
mare
Vos elegí
cambra del gran
altísme
Hon recollís
aquell tan alt
luísme
Per satísfer
al crím del
prímer pare
—201→
Aquell
tresor
restítuhís senyora
Pagant per tots
lo vostre fíll
benígne
Morír volgues
mírant lo
pal ínsigne
Restant de nos
a ell
medíadora
Gouern del mon
del cel la dreta
senda
Ceptre real
vergua
florínt sens
aygua
Vos preseruau
que peccat nol
enaygua
Quíus es deuot
y en vos
seruír
alenda
Temple sagrat
mírra
fragrant eleta
Port de salut
íermana y
esposa
Del vostre fíll
hon dolcament
reposa
Totes vírtuts
en vos tenen
retreta
Endreza
Dea del cel
de gracía
perfeta
Lír pur e net
íncomparable rosa
Puys ímpetrau
ab deu qual
seuol cosa
Feu de peccat
sia ma pensa neta
Respon
la gloríosa verge
María presentant la
sua coronacío als
seus deuots per honor dela
Ioya
Los quím
desiau
loar
Mírau quant
so
tríhumphada
Que Regína
singular
Deu mon fíll
macoronada
—202→
Coronada fuy
perfeta
Ans que
lesser meu no
fos
Eternalment
preeleta
Mare de deu
poderos
E per zo sola sens par
So tan
beneuenturada
Que Regína
singular
Deu mon fíll
macoronada
Coronada díns
lo ventre
Dela mare quem
parí
Fer que yo fos
dígne centre
Del quí nou
mesos
portí
Preseruant me de peccar
Axí fuy
santíffícada
Que Regína
singular
Deu mon fíll
macoronada
Coronada molt
contenta
En la saluacío
Quant humíl
feta seruenta
Fuí del
fíll concepcío
E axís volch
íncarnar
Líncreat
díns mí creada
Que Regína
singular
Deu mon fíll
ma coronada
—203→
Coronada fuy
partera
Per que tal no fon
íames
Restant verge mare
vera
En lo part ans e
apres
Volent me
dígníffícar
Mare sua tan arriada
Que Regína
singular
Deu mon fíl
ma coronada
Coronada fon ma
vída
Sobre quant
vírtut conte
De tants
títols en noblída
Quen lo mon par no
tíngue
Tal me podeu
contemplar
De tots bens la mes
dotada
Que Regína
singular
Deu mon fíll
macoronada
Coronadan
sepultura
Lo cos laníma
cobrant
Ab honor
sobre
natura
Deu e sants tots deuallant
Axím feu als
tels puíar
Dígnament a
compayada
Que Regína
singular
Deu mon fíll
macoronada
—204→
Coronada
senyora
La maíor del
regne seu
En tan alta
gerarchía
Que nom fal
sinoesser deu
E axím fa
tríhumfar
Apres del tan
exalzada
Que regína
singular
Deumon fíll
ma coronada
Donchs vullau me
suplícar
Peccadors com
aduocada
Que regína
singular
Deu mon fíll
ma coronada
Mossen fenollar
VENGVDA la Iornada
als demunt no menats dehídors assígnada ahoyr sentencía quí míls
dells hauía lohada
la verge María per
los díts senyor
Visrey e
mestre de muntesa e Iutges per sa spectabílítat
assumps ques comptaua XXV díes del mes de
Marz any demunt dít
Míl CCCC LXXIIII día dela Incarnatío fonch donada e
premulgada ladeuall
ínserta sentencía per los de
muntdíts Iutges
en presencía del dít
spectable senyor Vísrey e dels
reuerents senyor
—205→
Bísbe de
Cristonopol
e mestre
Martí en yego Canonge dela Seu e
de mossen Bernat fenollar
e mossen Iohan vídal preueres
e per
los díts Iutges presos per assessors en poder del
díscret
Nanthoní cendra notarí rebuda e
testíffícada
ínstans
e aquella publícar requírents los demunt scríts trobadors o la mes part
de aquels a quí presents con stítuíts
fonch lesta e ordenada la díta
sentencía de
manament del dít
senyor e Iutges
per lo uenerable
mossen Bernat fenollar
preuere e domer dela
díta Seu sots la forma seguent díns la casa dela confraría de sant Iordí de la díta
Cíutat de Valencía
Sentencia
Dacte semblant
tan
vírtuos
Puix lo
comenz
fonch
gloríos
Tal fi se spera
Perzo nosaltres
sens espera
Iutges
donats
En lo líbel
ía
nomenats
Cascu per nom
Mostrar volem
per que ní
com
Lo prís
se
guanya
E de concert
cascu saffania
Lo
íust seguír
—206→
Dels assessors
hoynt lo
dír
Que pres
hauem
E procehínt
com fer deuem
Tots dun
acort
Mírant la
creo e quy es mort
Com se pertany
En fets semblants per dar lo
guany
A quíl
mereíx
En nom daquell don
proceheíx
Tot bon
íuhí
Vistes les obres
sobrel fí
Dels
dehídors
No menys los baxos
quels
maíors
Iutgant
egual
Vist quant la cambra
vírgínal
Resta lohada
E daquest fet
glorífícada
Alt en lo
cel
Pregam la molt
puíx es
lestel
Dels
nauegants
Les nostres penses
ignorants
En tal
empresa
Quel dígne
mestre
de
muntesa
Senyor
vísrey
Nos ha donat
sots íusta ley
Guíar nos
vulla
—207→
Víst
donchs hauem
deffullan fulla
Nostre líbell
Delqual sateny
lo fruyt tan
bell
E
delítable
Hoynt lo cant
molt
concordable
Quels ríms
aporten
E maíorment
per que
reporten
Les grans
fauors
Dela mare
dels
peccadors
Verge
María
Salut de
nostra
malaltía
Goíg
sens trístor
En nostres mals
lo be
maoír
Apres
Ihesus
De carítat
seruant bon vs
Axíus
subue
Que mes
desíga
nostre be
Yel quesperam
Que nosaltres
quí tant
penam
En esta vída
Degudament
es donchs
seruída
Ab lahors
tals
Que tots los bons
hoc hí los
mals
En ellasperen
E per aquella
tant
prosperen
Bons en
mellor
—208→
Los mals del mal
hauent
dolor
En bes
cambíen
En tant que tots
quants ne
confíen
Perír no
poden
Ans nauegant
per molt que
roden
Attenyen
port
Perzol senyor
ab tal
recort
Vísrey
prudent
Exercítant
lenteníment
Dels
trobadors
En lo cartell
díu
quí lahors
Míls
lí dara
Aquell sens dubte guanyara
Los prís de
seda
Dispositio
Víst
que sens vos
nostre cor se reffreda
En ben obrar
mare de deu molt
dígna
Víss
que sens vos
gracíes
nons consígna
Deu vostre fíll
ní
íames aquell veda
Lo que
voleu
Víst
quesens vos
lo
quíus ha míls
lohada
Dír tan de be
per sí no bastaría
Víst
que sens vos
lahor tal
nous
daría
Auos donam
la Ioya
consígnada
Quen
mercxeu
—209→
Noticia Bibliográfica
de los autores que han litigado
sobre la primacía en poseer el arte de la Imprenta las
ciudades de Valencia y Barcelona.14
A
favor de Valencia
Villarroya (D.
José).__Disertación
sobre el origen del novilísimo arte Tipográfico y su
introducción y uso en la ciudad de Valencia de los Edetanos.
__Valencia, Benito
Monfort.__
1796.__Un
tomo en 8.º
La Serna Santander
(M.)__Dictionaire bibliographique choisi du
quinzieme siecle.__Bruxelles.
__1805 y
1807 __Tres tomos en
4.º __Cuadro
cronológico de dicha obra, reproducido por el P.
Méndez.
Orga (D. José).
__El
Fénix. Artículos publicados en este semanario.
__Tomo II
del año 1846.
Ribot y Fontseri.
__El Museo
Universal. Artículo publicado el aho 1857.
Hidalgo (D. Dionisio).
__Adiciones á
la Tipografía Española del P. Méndez.
__Madrid.__ 1861.
Salvá y Mallen (D.
Pedro). __catálogo de
la Biblioteca.__ Valencia, Ferrer de
Orga. __1872.__ Tomó II,
pág. 431.
Torres Belda (D.
José). __Revista del Ateneo
de Valencia. __Números 98,
99, 101 y 103 del año 1874.
Brusola (D. Ramón).
__Una
rectificación á D. Antonio Bofarull. __Madrid, Fortanet.
__1875.__ Un folleto.
Perales (D. Juan Bautista).
__Décadas de la
Historia de la insigne y coronada ciudad y reino de Valencia.
__Valencia,
Verdejo.__
1880. __Tomo III,
pág. 518.
Campillo (D. Toribio).
__Explicaciones de
Bibliografía, dadas en la Escuela Diplomática.
A favor de Barcelona
Capmany (D. Antonio).
__Memorias
históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua
ciudad de Barcelona. __Madrid, Sancha.
__1779.
__Tomo I,
pág. 526.
Floranes (D. Rafael).
__Apuntamientos para
un tratado sobre el origen de la Imprenta.__ 1794.
Bastús. __Suplemento al
Diccionario Histórico. __Contiene la
disertación de Ripoll.__ 1833.
Ripoll y Vilamejor (D.
Jaime). __Barcelona es la
primera ciudad donde se introdujo el arte de la Imprenta.
__Vich.
__1833.__Un cuaderno de ocho
páginas.
—211→
Torres Amat (D.
Félix). __Memorias para ayudar
á formar un Diccionario crítico de escritores
catalanes. __Barcelona.
__1836.
Pág. 412.
Bofarull (D. Antonio).
__Revista
histórico latina.__Número 2.
__1874.
