Este trabajo se enmarca en el proyecto Del impreso al manuscrito: hacia un canon de transmisión del cancionero medieval financiado por el Ministerio de Ciencia e Innovación (FFI2008-04486), del cual soy investigador principal. Una primera versión de este trabajo se presentó en las Jornades Ausiàs March al segle XXI (Valencia, 17-18 de diciembre de 2009), cuya invitación debo y agradezco desde aquí a Josep Pujol.

El carácter reciente de este interés es heredero claro de la revalorización crítica que ha recibido la figura de Joan Roís de Corella en este mismo período de tiempo.

«La reminiscència, la citació i l'al·lusió són els instruments imprescindibles amb els quals un artista es col·loca dins del marc d'aquesta mateixa tradició per continuar-la, per revificar-la o, també, per criticar-la» (Cingolani 1999: 248). Tomás Martínez precisa y desarrolla estas palabras para establecer algunos de los problemas de identificación de las fuentes: «quan parlem d'influència, tendim a pensar sols en l'ús profitós d'algun producte literari per part d'un escriptor, quan en realitat les dependències poden ser de diferent tarannà i profunditat. De fet, hom ja ha fet servir, dins de les modalitats d'intertextualitats, una tipologia que distingeix les reminiscències (que poden ser no deliberades), de les al·lusions (que necessàriament han de notar-se) i dels manlleus (on l'autor vol que no es reconega la font). Tanmateix aquesta diferenciació, que en origen em sembla clara, no ho és en la destinació, o almenys no sempre, ja que en més d'una ocasió la voluntat de l'autor no ha de ser necessàriament transparent per al lector» (Martínez Romero 2001: 160).

«Mai no podem conèixer amb total garantia, no ja el tipus de dependència que un autor manté amb els materials d'altri, sinó a partir d'on s'extrauen els materials utilitzats: les intermediacions, en aquestes ocasions, poden ser fonamentals» (Martínez Romero 2001: 160).

«Corella, en exposar i reutilitzar algunes vegades tan clarament versos marquians, assajava de reforçar la novetat de la pròpia proposta basant-se en allò ja assimilat pel possible destinatari» (Martínez Romero 2001: 188).

«Un aspecte que em sembla que queda prou clar és el de la confrontació crítica de Corella amb l'obra de March: tot i reconèixer-ne la importància, el futur teòleg no n'accepta el missatge ètic que pressuposa una imatge moral de l'home impossible de justificar segons l'ortodòxia cristiana. El que encara no queda clar és si Corella, tot i presentar una proposta ètica i literària diferent o paral·lela, rep alguna influència estilística de March. Es a dir, si el reconeixement de la seva importància s'ha de veure només com un fet extern, un model al qual enfrontar-se, o també com un autor del qual aprendre, tot i corregir-lo i modificar-lo quan i com es fa necessari» (Cingolani 1999: 262). «Ja sabem per altres camins que Roís de Corella avorreix, d'antuvi, tot tipus d'amor passió i que, per tant, entra directament en confrontació amb molts dels pressupòsits de la poètica marquiana, més plena de matisos i de contrastos i generalment menys plana en el nivell ètico-moral» (Martínez Romero 2001: 166).

Al cual parece remitir, por ejemplo, la tornada de Sotsmissió amorosa, como he explicado en un reciente trabajo (Martos 2009). Estoy de acuerdo en que «no resulta gens estrany que un motiu corellà haja estat recreat per més d'un autor d'aquells que, previsiblement, formen el seu camp de referències literàries» (Martínez Romero 2001: 165). En la delimitación de este universo literario vamos trabajando y habría que plantearse si su influencia está en relación con el contexto de producción, que le genera una serie de estímulos poéticos que lo hacen evolucionar con una cierta rapidez y en el cual quiere sobresalir como poeta. El Tirant lo Blanc, entre otros, nos testimonia que lo consiguió.

Al menos, para algunas de sus obras en prosa, sobre todo la Tragèdia de Caldesa y el Leànder y Hero, y, en bastante medida, la Medea y el Triümpho de les dones, y para buena parte de su poesía profana.

Ved. Annicchiarico 1995 para la Letra y el aparato crítico de mi edición para el Rahonament (Martos 2001: 317-328) y para la Biblis (Martos 2001: 389-396).

O, al menos, eso cree Curt Wittlin: «La meva hipòtesi és que totes les quatre Lamentacions existien durant algun temps en l'estat en què es troba encara avui la Biblis. Les altres tres lamentacions, Corella les va revisar intensivament abans de combinar-les, amb un context inventat per lligar-les, en el volum intitulat Jardí d'Amor» (1997: 175).