1. [L'edició de Recorts d'un excursionista (1887) de Carles Bosch de la Trinxeria que ara reproduïm numera les notes a peu de pàgina seguint la forma clàssica: [21] 1, [58] 1, [92] 1, [93] 2, [101] 1, 2, [111] 1, [131] 1, etc. La nostra edició no fa constar aquesta numeració, sinó una altra de contínua: [21] 2, [58] 4, [92] 5, [93] 6, [101] 7, 8, [111] 9, [131] 10, etc. Això no obstant, facilitem la numeració de l'original imprés de la manera següent: (21, 1) remet a la nota 1 de la pàgina 21, (58, 1) remet a la nota 1 de la pàgina 58, (92, 1) ho fa a la nota 1 de la 92, etc. D'altra banda, no hem reproduït el signe tipogràfic () que acompanya l'estil directe per tractar-se d'una obra en prosa. (N. del E.)]
2. Libellula meridionalis, de Selys. (21, 1)
3. Calamástechs. (58, 1)
4. Gabatx, Gabatxería. Lo Diccionari de la Academia dona 'l nom de gabatx al montanyés de nostres Pirineus, y afegeix que parlant en estil familiar, es nom que s' aplica á tots los francesos. Lo Diccionari de Covarruvias diu així: en los limits de la provincia narbonesa se troban pobles que César, Strabon y Pline, nomenan Gabalí, Belleforet los anomena gavatxus; cita la opinió de Abraham Ortelius y continua de eixa manera: Lo pais árit que habitan eixos francesos, los obliga á expatriarse y s' en venen á nostra terra pera guanyarse la vida, estanyant paellas, amolant ganibets, etc., los dihem gabatxos y tothom los desprecia.
No deixa de ser bastant singular que los rossellonesos conservin encara, pera los francesos que no son del Roselló
lo motiu de gabatxos. Lo país de la gabatxeria comensa, segun ells, dellá de la cordillera de las Corbieres. Aplican
generalment eix nom á tot francés que no parla catalá. (92, 1).
5. En Labernia, en son diccionari ne diu marraixa. Mossen Jacinto Verdaguer en son poema Canigo ne diu
almorratxa. (93, 2)
6. L' andá es un conreu rodejat de cledas ahont fan dormir lo bestiar de llana pera femar la terra. (101, 1)
7. Ressopó, refrigeri que s' acostuma á portar als nuvis la primera nit de boda. (101, 2)
8. L' áliga pon no més que dos ous de's quals surten mascle y femella. (111, 1)
9. Pobles de Conflent. (131, 1)
10. Lagopedes, familia de Gallinaceas. (132, 1)
11. Pinus uncinata. Pi negre. (134, 1)
12. Enderrochs. (134, 2)
13. Rhododendron ferrugineum (134, 3)
14. Los pastors de Setcases cuidarian del Chalet, y com á Suissa l' excursionista trobaria la rica llet de cabra y de
vaca que tan abunda en aquella jassa. (134, 4)
15. Genista pilosa lleguminosa (135, 5)
16. Es aucell de passa semblant á la guatlla maresa. (136, 1)
17. Herba llarga y resistent. Crech qu' es la Avena montana (gramineas.) (137, 1)
18. Escorxat lo llop, se li deixa 'l cap, s' ompla de palla, 's torna cusir la pell, se l' empala y lo portan pels pobles
á captar. Tothom dona qui ous, llonganissas, ó dinés. Es la costúm. (138, 1)
19. Aconithum Napellus (Renonculaceas.) (141, 1)
20. Lilium Pyrenaïcum. (141, 2)
21. Malopospermum Cicutarium. (141, 3)
22. Eixas altituts son donadas, aproximativament, per mon barómetre aneroyde, que portava á la butxaca. (145,
1)
23. Juníperus Alpina. (148, 1)
24. La poca intensitat del só en las altas montanyas, s' explica per la dísminució de la columna d' ayre atmosférich;
per aixó disminuheix la intensitat de sas vibracions. La acceleritat dels moviments respiratoris y la alteració del pols
s' explican per la depressió de l' ayre; cada aspiració absorveix una cantitat d' oxígeno molt menor que en la plana;
es precís donchs respirar ab mes freqüencia. Eixas aspiracions explican la angustia y la fadiga que s' experimenta
en las grans alturas; ademés que activantse la respiració s' activa la circulació de la sanch en la mateixa proporció,
y 's té realment febre. (148, 2)
25. Després d' escritas eixas ratllas, he llegit en l' Anuari de la Associació d' excursions catalana 1882, en la
relació que don Arthur Osona fa de sa excursió á Collsacabra y las Guillerías, que en los boscos d' Ossor hi ha
senglars. (156, 1)
26. Pera visitar lo Salt del Fitó, desde los límits de la frontera, se pren un viareny á la dreta que conduheix á un
Mas que 'n diuhen á Can Rius, qual propietari, senyor molt obsequiós y amable, se fa un plaher de fer visitar lo Salt
del Fitó als excursionistas. Can Rius es prop de la cascata. (160-161, 1)
27. Pera facilitar lo coneixement d' aquestas plantas, donaré son nom botánich. Ginesta.- Spartium Junceum
(Papailonaceas.) Argelach.- Ginesta scorpius (id.) Gatosa.- Spartium spinosum (id.) L' arn.- Cratgus monogyna
(Pomáceas.) Arbós.- Arbustus unedo (Ericineas.) Bruch.- Erica arborea (id.) Ginebró.- Junisperus communis
(coníferos.) Grévol.- Hex aquifolium (Ilicineas.) (162, 1)
28. La cordillera pirenaica, desde Collforcat fins al coll de la Massana, es coneguda de aquesta part de la frontera
per montanyas de Requesens y Avinyó. De l' altra part ó sia la vessant francesa, ne diuhen la montanya d' Albera
ó de las Alberas. (166, 1)
29. Lo puig de Tallaferro ó dels Emigrants, es un dels mes elevats de la cordillera; domina''l coll de la Massana
y té molt rica vista. (167, 1)
30. Los cáns pel senglar son llebrers y conillers; quant senten farúm de senglar ho deixan tot pera seguir sa petja.
(172, 1)
31. L' avi era lo senglar de 100 kil. Li deyam l' avi per los molts anys que devia tenir. (172, 2)
32. Una artiga es nn tros de glebat de la alta montanya del qual s' ha arrancat la gleba que 's fa cremar pera femar
la terra y sembrarhi esplet. (186, 1)
33. Derrera del camaril de la mare de Deu, en un aitar hi ha un Crist clavat en creu vestit d' una túnica y portaut
al cap una corona com una gorra. Ne dihuen la santa magestat. A Bagét n' hi ha un d' igual. (187, 1)
34. A mon modo de veurer aqueixa opinió no 's deu sostenir L'estil del edifici es románich primitiu. L' iglesia
fou reparada al sigle III y consagrada en 1142. Una antigua llegenda fa naixer lo papa Damasio á Costuges. (188,
1)
35. Dona gust llegir la relació de aquell fet per en Desclot y en Muntaner; sobre tot ab l' entussiasme que ho conta
en Muntaner puig s' hi trobava. Se coneix que estava molt airát contra 'ls francesos. y ab rahó que tenia, puig que
á l' incendi de Peralada cremaren sa casa ab tot lo que hi possehia. (190, 1)
36. Ha de ser aquest lo nom primitiu, corrompút ó mal escrit en Panoniores y Paneniores dels diplomas anteriors.
(191, 1)
37. Don Antoni de Bofarull, en sa historia crítica de Catalunya, diu que es:e trofeo (del que Marca en su tiempo,
creyó ver restos todavía) levantábase en el lugar del Pirineo que lleva ahora el nombre de Coll del Portús, y
antiguamente el de Summum Pyrenæum. (199, 1)
38. May lo nostre rey en Pere 's pensaria que l' exércit d' en Felip pogués passar per lo coll de la Massana per lo
impracticable y escabrós. Pero com no s' en fiava gayre, maná al comte d' Ampurias de vigilarlo y guardar lo pás.
No pogué contrarestar lo numerós exercit francés y tíngué de retirarse. (204, 1)
39. De Gazanyola autor d' una historia molt apreciada del Rosselló. De Saint-Maló, sabi arqueólech de Perpinyá.
Mr. Tastu apreciable escriptor rossellonés, Mr. Alart sabi y erudit arxiver del Rosselló. (206, 1)
40. Es també l' opinió de Danville, Wisseling, Astruc, S. Guischard, Du Mege, Daudé de la Valette, Ernest
Desjardins, etc. etc. (207, 1)
41. Los graus son bretxas produhidas en lo cordó sorrench per ahont surt l' aygua de l' estany y per ahont entra
l' aygua del mar quan está alborotát. (208, 1)
42. Bergier dona, segons Vitrubio y Pline, llarchs detalls sobre la construcció de las vias romanas. Diu lo següent:
sobre un primer gruix de falguera y palla, los traballadors formavan una argamassa de quatre capas sobreposadas.
La primera se componia de pedretas lligadas ab cals y cimá: s' en dehia lo statumen, lo fonament.
La segona capa de morté se feya ab pedras mes grossas esmenusadas y barrejadas ab la cals: s' en dehia rudus Tota aquest amalgama havia de tenir per lo menos 50 centímetros de gruix.
La tercera capa s' feya ab una argamassa composta d' una part de cals y tres parts de teula esmenussada. L' estenian sobre 'l rudus. Aquesta tercera capa s' en deya nucleus.
Després venia l' empedrát que servia pera cubrir la obra entera: era lo summa crusta.
Pera obtenir una perfecta soliditat las dos últimas capas havian de tenir juntas 9'35 de gruix. (Vide Bergier:
Histoire des grands chemins de l' empire, tom I pág. 150 y següents.) (209, 1)
43. Desde Tura ahont se suposan existir las ruinas de Combusta, després d' haver passat la ribera de l' Agly, del
costat de Rivesalters, se troban substruccions de la época galo-romana, sobre tot de prop del poble de Peyrestortes.
Hem de creure donchs, que hi ha hagut en aquell punt aglomeració més ó ménos considerable de gent S' hi han
trobat restos de tota especie: rajolas, terrissería, ossamenta. La existencia d' un aqüeducte que hi conduhía l' aygua
de l' Agly, ha sigut probada per un espay de prou extensió. La posició que ocupava aquell poble, 'l qual ha deixat
solzament vestigis, es de las més aventatjadas: se domina tota la Conca de Rivesaltes, tota la Salanca y tot l' entorn,
un horisont de montanyas espléndit. Al dirigirse vers lo Summum Pyrenum de Bellaguarda, se troban, á tres quarts
de llegua sud de Perpinyá, ruinas romanas en lo lloch dit la Vallauria, á Canhoes, á Pollestres, á
Banyuls-dels-aspres, á Pontellá, á L' Albere, al Perthus. Son com una sembradura que 's pot seguir fins á Espanya.
(Veurer Le Publicateur des Pyrennées Orientales, anys 1833-1835, passim.) (212, 1)
44. Que baixa del coll de Panissars. (216, 1)
45. Pirenum transgreditur, at ad opidum Illiberim castra locat. (Tito Livio, llib. XXI sect. 4.) (220, 1)
46. Mr. Aurés ha publicat en Nimes, en 1868, un opúscul que porta lo títol següent. Concordancia dels gerros
apolinaris y de l' itinerari de Bordeaux á Gerusalem y comparació ab la taula de Pcutinger y l' itinerari d'
Antonino In 8. 128 pág. ab cuadros. (224, 1)
47. Lo ser los murs espitlleráts, vol pas dir que sas espitlleras servissen pera la defensa de la torra, com en las
fortificacions de la edad mitjana. Se compren sa imposibílitat per lo metre y mitj de gruix de la paret. La forma de
ditas espitlleras fa creurer que servian pera donar claror á l' interior de la torra, puig que no rebia la llum d' altra
manera. (228, 1)
48. A eixos 40.000 projectils, la ciutadela havia contestat ab 13.633 balas rassas, 1297 obusos, y 3602 bombas.
L' esquadra contestá ab 4773 balas rasas, 2493 obusos y 2736 bombas, total 28534 projectils: de part y d' altre
durant tot lo siti: 71.780 projectils. (246, 1)
49. La punta es l' extremitat del carrer de Mar, vers Cap de Creus. (253, 1)